SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  11
Télécharger pour lire hors ligne
Salvador Espriu IICatalà14/05/2010[Escribir el nombre de la compañía]uRii 1993 !!Manel GarcíaOriol LorcaSandra ParejoGemma Vidal<br />Assaig de càntic en el temple <br />Oh, que cansat estic de la meva<br />covarda, vella, tan salvatge terra,<br />i com m’agradaria d’allunyar-me’n,<br />nord enllà,<br />on diuen que la gent és neta<br />i noble, culta, rica, lliure,<br />desvetllada i feliç!<br />Aleshores, a la congregació, els germans dirien<br />desaprovant: Com l’ocell que deixa el niu,<br />així l’home que se’n va del seu indret,<br />mentre jo, ja ben lluny, em riuria<br />de la llei i de l’antiga saviesa<br />d’aquest meu àrid poble.<br />Però no he de seguir mai el meu somni<br />i em quedaré aquí fins a la mort.<br />Car sóc també molt covard i salvatge<br />i estimo a més amb un<br />desesperat dolor<br />aquesta meva pobra,<br />bruta, trista, dissortada pàtria.<br />Comentari:<br />En aquest poema Espriu el que intenta mostrar és que li agradaria estar a una terra nòrdica, degut a que diuen que la  gent allà és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Espriu es planteja d’abandonar la seva pàtria i d’anar-se’n a un altre lloc, ja que en la seva pròpia pàtria és rebutjat. Però, aleshores el poeta deixa ben clar, que, tot i que la ciutat es trista, bruta... és la seva ciutat, on ha crescut, una pàtria que no es veu amb cor de deixar-la, que s’hi quedarà allà fins la seva mort.    <br />Característiques d’Espriu en el poema <br />Tema<br /> La preocupació per Catalunya i el seu destí: es pot apreciar una clara preocupació pel destí de Catalunya, ja que en molts casos tracta  a aquesta com si fos una pàtria oblidada, deixada... Una terra que si segueix en aquest camí, li espera un futur negre. Espriu, en molts casos planteja el fet d’abandonar Catalunya, però no ho fa. Aquest prefereix viure infeliç, però amb la seva pàtria. <br />To <br />Registre líric o elegíac: el poeta expressa l’enyorança per la seva terra i del que aquesta podria haver esdevingut. <br /> <br />Figures retòriques <br />Enumeració: covarda, vella, tan salvatge terra <br />Hipèrbaton: d’aquest meu àrid poble.<br />Paradoxa: i estimo a més amb un desesperat dolor <br />Comparació: Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret <br />Mots desconeguts <br />Congregació: Associació de persones cristianes que, sota l’advocació d’un sant, es reuneixen per fer exercicis. Comunitat cristiana.  <br />Dissortada: desgraciada <br />Car: perquè <br /> <br />Advers al vent<br />No preguntis si penso<br />encara en els vells dies<br />dels senyors, si recordo<br />com lentament morien<br />els jardins, les paraules.<br />He perdut. Ai, caiguda<br />de l'allunyat per l'íntim<br />camí que només porta  on ja no sóc, designi<br />d'oblidar hores, núvols,<br />el meu nom de naufragi!<br />Vençudíssim, sentint-me<br />advers al vent, segura<br />presa del mar, no vulguis<br />saber si penso encara<br />en la llum dels vells dies.<br />Comentari:<br />En aquest poema, Espriu expressa la seva melancolia i la seva angoixa cap als temps passat. Espriu mostra un sentiment de pèrdua i d’oblit, on davant d’una situació d’impotència, es veu obligat a resignar-se davant d’una situació en la qual no pot fer-hi res.  <br />Característiques d’Espriu que es poden apreciar <br />Tema<br /> La meditació: es pot apreciar com Espriu reflexiona ,  sobre l’oblid, el dolor, la solitud i el cansament que sent. Espriu recorda moments de la seva infantesa. En el poema podem veure que  fa una reflexió sobre la solitud que el porta al record de la infantesa. Ens mostra un to trist i elegíac.   <br />To<br />Registre líric o elegíac: Espriu expressa l’enyorança pels temps passats.  <br />Figures retòriques <br />Personificació: morien (les paraules) <br />Enumeració: Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar <br />Sinestèsia: íntim camí  <br />Mots desconeguts .  <br />Advers: Contrari, oposat hostilment, desfavorable <br />Designi: Pla ideat d’alguna cosa a acomplir<br />De tan senzill, no t'agradarà<br />Cansat de tants de versos que no fan companyia  <br />-els admirables versos de savis excel·lents-,  <br />i de mirar com passa l'emperador tot nu,  <br />i del gran plany del vent, aquest vell adversari,  <br />i de l'excés de mi, sense missatge,  <br />ara us diré, amb paraules ben clares,  <br />amb crit elemental, lluny d'artifici,  <br />que vull només parar-me en el camí,  <br />ja decantat amic de l'última injustícia,  <br />i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,  <br />damunt la bona terra.  <br />Paraules buscades al diccionari:<br />Plany: acció de compadir-se.<br />Ajaçar-me: ajeure’s en un jaç. Jaç: qualsevol cosa disposada per jeure-hi al damunt.<br />Recança: greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.<br />Figures retòriques:<br />Polisíndeton: la paraula “i”.<br />Hipèrbaton: “que vull només parar-me en el camí”.<br />Metàfora: “plany del vent”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra, Salvador Espriu expressa la seva enyorança i angoixa cap al temps passat que recorda. Està cansat de les paraules i les frases sense sentit, sense res a dir. El poeta se sent derrotat davant la sèrie de situacions que ha viscut i només vol parar, descansar. Conclou amb el desig d’un descans final, per sempre, en la seva terra.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el seu registre líric o elegíac, en què reflexiona sobre la mort com a centre temàtic i expressa l’enyorança del món perdut a causa de la Guerra Civil.<br />La pell de brau<br />Diversos són els homes i diverses les parles,<br />i han convingut molts noms a un sol amor.<br />La vella i fràgil plata esdevé tarda<br />parada en la claror damunt els camps.<br />La terra, amb paranys de mil fines orelles,<br />ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.<br />Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,<br />des de les oliveres,<br />l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:<br />quot;
Diverses són les parles i diversos els homes,<br />i convindran molts noms a un sol amor.quot;
<br />Paraules buscades al diccionari:<br />No n’hi ha cap paraula que no comprengui el seu significat, utilitza una llenguatge senzill en aquest poema.<br />Figures retòriques:<br />Metàfora: “La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l'aire”.<br />Hipèrbole: “mil fines orelles”.<br />Paral·lelisme: repetició del vers “Diverses són les parles i diversos els homes”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra Salvador Espriu parla d’un tema molt utilitzat en aquella època, la relació entre Espanya i Catalunya. Comença dient que dins del país, hi ha diferents cultures, encara que totes elles porten al mateix, a l’amor. Aleshores convida a Espanya a acceptar a Catalunya tal com és, a estimar-la de la mateixa forma que a la resta de terres del territori.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el registre civil, ja que s’adreça a la col·lectivitat (tot un país) amb un missatge de to moral molt elevat.<br />Oració en la teva mort<br />Quan roures enyorosos<br />de verds marins comencen<br />crepusculars missatges,<br />volent-te foc, demano<br />nova claror, que siguis,<br />davant altars on cremen<br />ardents silencis d'ales,<br />encès cristall, més flama,<br />llum de cançó senzilla.<br />Salvador Espriu<br />Crepuscle: Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.<br />Aquest poema es pot referir a molt temes:<br />Per exemple en la  Guerra Civil la seva es va veure trancada i l’interpretem com que dona la mort a Catalunya quant ell era jove.<br />Un altre tema també podria ser la mort d’un familiar o amic proper, el que far es establir un diàleg a partir de la poesia.<br />El record de un paisatge que li va arribar molt en dintre ,però que ara ja no el pot tornar a veure. Depèn del punt de vista que li tu li donis. <br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar com el record de una persona estimada o propera.<br />Les roses recordades<br />Recordes com ens duien<br />aquelles mans les roses<br />de Sant Jordi, la vella<br />claror d'abril ? Plovia<br />a poc a poc. Nosaltres,<br />amb gran tedi, darrera<br />la finestra, miràvem,<br />potser malalts, la vida<br />del carrer. Aleshores<br />ella venia, sempre<br />olorosa, benigna,<br />amb les flors, i tancava<br />fora, lluny, la sofrença<br />del pobre drac, i deia<br />molt suament els nostres<br />petits noms, i ens somreia.<br />Tedi: Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d'una cosa que no interessa.<br />Sofrença:sofriment.<br />En aquest poema recorda una experiència que va tindre salvador Espriu.<br />Salvador  Espriu i la seva germana quant eren petits , en la diada de Sant Jordi es van posar malalts. Ell descriu la situació del moment, on un dona (suposem que es la seva mare ),va venint per el carrer i ells la miren per la finestra.<br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar en una poesia que tracta sobre les meditacions de les condicions humanes( en aquest cas el passat d ela seva infància). <br />Versos, enllà del camí<br />D'un vell color de platajo voldria que fossinels meus versos: d'un noble,antic color de plata.Davant la mort, que portasecrets senyals al rostreque jo veig en mirar-me,cerco amb ells extingidesveus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.Trist i lliure, camino,davant la mort que em mira,a la llum, per la plataantiga dels meus versos.<br />Contingut: Salvador Espriu en mostra una valentia impressionant de cara la mort. Mostra un enfrontament a aquesta ja que veu que li arriba l’hora. Podem veure una mica d’enyorança del passat i dels moments de joventut, sobretot quan el poeta parla de del color plata. Amés a més descriu el seu futur sense vellesa. <br />Classificació segons els seu registre: El registre és líric o elegíac per què ens presenta una reflexió sobre la mort. <br />Classificació segons el seu to: El seu to es de tristesa davant la mort que s’acosta i també una certa duresa. També podem dir que el to és elegíac ja que expressa l’enyorança del món que s’ha perdut a causa de la Guerra Civil.<br />Figures retòriques:<br />Personificació: Davant la mort que em mira. <br />Enumeració: veus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.<br />A vegades és necessari i forçós<br />A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l'aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l'ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat. <br />Contingut:  La frase: A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol , té molta raó, els herois moren per defensar un poble, però en canvi, per exemple en les guerres són pobles sencers que moren per un sol home. Aquesta frase es refereix a la necessitat del poble català de no deixar-se vèncer per Franco. Defensa la recuperació del diàleg i del respecte entre els diferents pobles de l’Estat Espanyol per poder superar l’Espanya Franquista. <br />Classificació segons el seu registre: El poema mostra la preocupació d’Espriu pel destí de Catalunya, ja que proposa reconciliacions entre el poble català i l’espanyol.<br />Classificació segons el seu to: El to és moral molt elevat, ja que pertany al registre civil i el que pretén és enviar un missatge al col·lectiu, a la població per superar a l’Espanya franquista. <br />Figures retòriques:<br />Personificació: morir tot un poble.<br />Enumeració: en l'ordre i en la pau, en el treball, <br /> en la difícil i merescuda <br /> llibertat.<br />Metonímia: que un home mori per un poble<br />
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II
SAlvador Espriu II

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Anys 30 i Postguerra
Anys 30 i PostguerraAnys 30 i Postguerra
Anys 30 i Postguerra
 
Carner Josep
Carner JosepCarner Josep
Carner Josep
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Antologia PoèTica
Antologia PoèTicaAntologia PoèTica
Antologia PoèTica
 
català- plany
català- planycatalà- plany
català- plany
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
La invocació de les aigües de marta montblant
La invocació de les aigües de marta montblantLa invocació de les aigües de marta montblant
La invocació de les aigües de marta montblant
 
Poesia 6e
Poesia 6ePoesia 6e
Poesia 6e
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanarsJacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanars
 
Vinyes verdes vora el mar.pptm
Vinyes verdes vora el mar.pptmVinyes verdes vora el mar.pptm
Vinyes verdes vora el mar.pptm
 
I:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm Corretger
I:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm CorretgerI:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm Corretger
I:\Curs TelemàTic\Projecte\Projecte Poemes Jm Corretger
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Guillem de cabestany
Guillem de cabestanyGuillem de cabestany
Guillem de cabestany
 
Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)
 

En vedette

En vedette (7)

L'avantguardisme
L'avantguardismeL'avantguardisme
L'avantguardisme
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
L'avantguardisme
L'avantguardismeL'avantguardisme
L'avantguardisme
 
Salvador Espriu II
Salvador Espriu IISalvador Espriu II
Salvador Espriu II
 
Milagros ..
Milagros ..Milagros ..
Milagros ..
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
32 Ways a Digital Marketing Consultant Can Help Grow Your Business
32 Ways a Digital Marketing Consultant Can Help Grow Your Business32 Ways a Digital Marketing Consultant Can Help Grow Your Business
32 Ways a Digital Marketing Consultant Can Help Grow Your Business
 

Similaire à SAlvador Espriu II

Anto Poetica
Anto PoeticaAnto Poetica
Anto Poeticainndalcea
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaAmparo
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador esprium r
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Domenec Garrido
 
Monica I Diana
Monica I DianaMonica I Diana
Monica I Dianadolors
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCALA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCAieslt
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAllStar09
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAllStar09
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionarijmpinya
 
Presentacioespriu
PresentacioespriuPresentacioespriu
Presentacioesprium.anguera
 
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaguest04494
 
Bruixes i mariners
Bruixes i marinersBruixes i mariners
Bruixes i marinersabellotgroc
 

Similaire à SAlvador Espriu II (20)

Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Anto Poetica
Anto PoeticaAnto Poetica
Anto Poetica
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984)
 
Monica I Diana
Monica I DianaMonica I Diana
Monica I Diana
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCALA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA Catalana
 
AntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA CatalanaAntologíA De PoesíA Catalana
AntologíA De PoesíA Catalana
 
Poemes de girona
Poemes de gironaPoemes de girona
Poemes de girona
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
noucentisme
noucentismenoucentisme
noucentisme
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA
 
Presentacioespriu
PresentacioespriuPresentacioespriu
Presentacioespriu
 
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologia
 
Bruixes i mariners
Bruixes i marinersBruixes i mariners
Bruixes i mariners
 

SAlvador Espriu II

  • 1. Salvador Espriu IICatalà14/05/2010[Escribir el nombre de la compañía]uRii 1993 !!Manel GarcíaOriol LorcaSandra ParejoGemma Vidal<br />Assaig de càntic en el temple <br />Oh, que cansat estic de la meva<br />covarda, vella, tan salvatge terra,<br />i com m’agradaria d’allunyar-me’n,<br />nord enllà,<br />on diuen que la gent és neta<br />i noble, culta, rica, lliure,<br />desvetllada i feliç!<br />Aleshores, a la congregació, els germans dirien<br />desaprovant: Com l’ocell que deixa el niu,<br />així l’home que se’n va del seu indret,<br />mentre jo, ja ben lluny, em riuria<br />de la llei i de l’antiga saviesa<br />d’aquest meu àrid poble.<br />Però no he de seguir mai el meu somni<br />i em quedaré aquí fins a la mort.<br />Car sóc també molt covard i salvatge<br />i estimo a més amb un<br />desesperat dolor<br />aquesta meva pobra,<br />bruta, trista, dissortada pàtria.<br />Comentari:<br />En aquest poema Espriu el que intenta mostrar és que li agradaria estar a una terra nòrdica, degut a que diuen que la gent allà és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Espriu es planteja d’abandonar la seva pàtria i d’anar-se’n a un altre lloc, ja que en la seva pròpia pàtria és rebutjat. Però, aleshores el poeta deixa ben clar, que, tot i que la ciutat es trista, bruta... és la seva ciutat, on ha crescut, una pàtria que no es veu amb cor de deixar-la, que s’hi quedarà allà fins la seva mort. <br />Característiques d’Espriu en el poema <br />Tema<br /> La preocupació per Catalunya i el seu destí: es pot apreciar una clara preocupació pel destí de Catalunya, ja que en molts casos tracta a aquesta com si fos una pàtria oblidada, deixada... Una terra que si segueix en aquest camí, li espera un futur negre. Espriu, en molts casos planteja el fet d’abandonar Catalunya, però no ho fa. Aquest prefereix viure infeliç, però amb la seva pàtria. <br />To <br />Registre líric o elegíac: el poeta expressa l’enyorança per la seva terra i del que aquesta podria haver esdevingut. <br /> <br />Figures retòriques <br />Enumeració: covarda, vella, tan salvatge terra <br />Hipèrbaton: d’aquest meu àrid poble.<br />Paradoxa: i estimo a més amb un desesperat dolor <br />Comparació: Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret <br />Mots desconeguts <br />Congregació: Associació de persones cristianes que, sota l’advocació d’un sant, es reuneixen per fer exercicis. Comunitat cristiana. <br />Dissortada: desgraciada <br />Car: perquè <br /> <br />Advers al vent<br />No preguntis si penso<br />encara en els vells dies<br />dels senyors, si recordo<br />com lentament morien<br />els jardins, les paraules.<br />He perdut. Ai, caiguda<br />de l'allunyat per l'íntim<br />camí que només porta on ja no sóc, designi<br />d'oblidar hores, núvols,<br />el meu nom de naufragi!<br />Vençudíssim, sentint-me<br />advers al vent, segura<br />presa del mar, no vulguis<br />saber si penso encara<br />en la llum dels vells dies.<br />Comentari:<br />En aquest poema, Espriu expressa la seva melancolia i la seva angoixa cap als temps passat. Espriu mostra un sentiment de pèrdua i d’oblit, on davant d’una situació d’impotència, es veu obligat a resignar-se davant d’una situació en la qual no pot fer-hi res. <br />Característiques d’Espriu que es poden apreciar <br />Tema<br /> La meditació: es pot apreciar com Espriu reflexiona , sobre l’oblid, el dolor, la solitud i el cansament que sent. Espriu recorda moments de la seva infantesa. En el poema podem veure que fa una reflexió sobre la solitud que el porta al record de la infantesa. Ens mostra un to trist i elegíac. <br />To<br />Registre líric o elegíac: Espriu expressa l’enyorança pels temps passats. <br />Figures retòriques <br />Personificació: morien (les paraules) <br />Enumeració: Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar <br />Sinestèsia: íntim camí <br />Mots desconeguts . <br />Advers: Contrari, oposat hostilment, desfavorable <br />Designi: Pla ideat d’alguna cosa a acomplir<br />De tan senzill, no t'agradarà<br />Cansat de tants de versos que no fan companyia <br />-els admirables versos de savis excel·lents-, <br />i de mirar com passa l'emperador tot nu, <br />i del gran plany del vent, aquest vell adversari, <br />i de l'excés de mi, sense missatge, <br />ara us diré, amb paraules ben clares, <br />amb crit elemental, lluny d'artifici, <br />que vull només parar-me en el camí, <br />ja decantat amic de l'última injustícia, <br />i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, <br />damunt la bona terra. <br />Paraules buscades al diccionari:<br />Plany: acció de compadir-se.<br />Ajaçar-me: ajeure’s en un jaç. Jaç: qualsevol cosa disposada per jeure-hi al damunt.<br />Recança: greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.<br />Figures retòriques:<br />Polisíndeton: la paraula “i”.<br />Hipèrbaton: “que vull només parar-me en el camí”.<br />Metàfora: “plany del vent”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra, Salvador Espriu expressa la seva enyorança i angoixa cap al temps passat que recorda. Està cansat de les paraules i les frases sense sentit, sense res a dir. El poeta se sent derrotat davant la sèrie de situacions que ha viscut i només vol parar, descansar. Conclou amb el desig d’un descans final, per sempre, en la seva terra.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el seu registre líric o elegíac, en què reflexiona sobre la mort com a centre temàtic i expressa l’enyorança del món perdut a causa de la Guerra Civil.<br />La pell de brau<br />Diversos són els homes i diverses les parles,<br />i han convingut molts noms a un sol amor.<br />La vella i fràgil plata esdevé tarda<br />parada en la claror damunt els camps.<br />La terra, amb paranys de mil fines orelles,<br />ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.<br />Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,<br />des de les oliveres,<br />l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:<br />quot; Diverses són les parles i diversos els homes,<br />i convindran molts noms a un sol amor.quot; <br />Paraules buscades al diccionari:<br />No n’hi ha cap paraula que no comprengui el seu significat, utilitza una llenguatge senzill en aquest poema.<br />Figures retòriques:<br />Metàfora: “La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l'aire”.<br />Hipèrbole: “mil fines orelles”.<br />Paral·lelisme: repetició del vers “Diverses són les parles i diversos els homes”.<br />Sentit del poema:<br />En aquesta obra Salvador Espriu parla d’un tema molt utilitzat en aquella època, la relació entre Espanya i Catalunya. Comença dient que dins del país, hi ha diferents cultures, encara que totes elles porten al mateix, a l’amor. Aleshores convida a Espanya a acceptar a Catalunya tal com és, a estimar-la de la mateixa forma que a la resta de terres del territori.<br />Registre d’Espriu:<br />En aquest poema, Salvador utilitza el registre civil, ja que s’adreça a la col·lectivitat (tot un país) amb un missatge de to moral molt elevat.<br />Oració en la teva mort<br />Quan roures enyorosos<br />de verds marins comencen<br />crepusculars missatges,<br />volent-te foc, demano<br />nova claror, que siguis,<br />davant altars on cremen<br />ardents silencis d'ales,<br />encès cristall, més flama,<br />llum de cançó senzilla.<br />Salvador Espriu<br />Crepuscle: Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.<br />Aquest poema es pot referir a molt temes:<br />Per exemple en la Guerra Civil la seva es va veure trancada i l’interpretem com que dona la mort a Catalunya quant ell era jove.<br />Un altre tema també podria ser la mort d’un familiar o amic proper, el que far es establir un diàleg a partir de la poesia.<br />El record de un paisatge que li va arribar molt en dintre ,però que ara ja no el pot tornar a veure. Depèn del punt de vista que li tu li donis. <br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar com el record de una persona estimada o propera.<br />Les roses recordades<br />Recordes com ens duien<br />aquelles mans les roses<br />de Sant Jordi, la vella<br />claror d'abril ? Plovia<br />a poc a poc. Nosaltres,<br />amb gran tedi, darrera<br />la finestra, miràvem,<br />potser malalts, la vida<br />del carrer. Aleshores<br />ella venia, sempre<br />olorosa, benigna,<br />amb les flors, i tancava<br />fora, lluny, la sofrença<br />del pobre drac, i deia<br />molt suament els nostres<br />petits noms, i ens somreia.<br />Tedi: Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d'una cosa que no interessa.<br />Sofrença:sofriment.<br />En aquest poema recorda una experiència que va tindre salvador Espriu.<br />Salvador Espriu i la seva germana quant eren petits , en la diada de Sant Jordi es van posar malalts. Ell descriu la situació del moment, on un dona (suposem que es la seva mare ),va venint per el carrer i ells la miren per la finestra.<br />Aquest poema te un registre elegíac. El podríem classificar en una poesia que tracta sobre les meditacions de les condicions humanes( en aquest cas el passat d ela seva infància). <br />Versos, enllà del camí<br />D'un vell color de platajo voldria que fossinels meus versos: d'un noble,antic color de plata.Davant la mort, que portasecrets senyals al rostreque jo veig en mirar-me,cerco amb ells extingidesveus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.Trist i lliure, camino,davant la mort que em mira,a la llum, per la plataantiga dels meus versos.<br />Contingut: Salvador Espriu en mostra una valentia impressionant de cara la mort. Mostra un enfrontament a aquesta ja que veu que li arriba l’hora. Podem veure una mica d’enyorança del passat i dels moments de joventut, sobretot quan el poeta parla de del color plata. Amés a més descriu el seu futur sense vellesa. <br />Classificació segons els seu registre: El registre és líric o elegíac per què ens presenta una reflexió sobre la mort. <br />Classificació segons el seu to: El seu to es de tristesa davant la mort que s’acosta i també una certa duresa. També podem dir que el to és elegíac ja que expressa l’enyorança del món que s’ha perdut a causa de la Guerra Civil.<br />Figures retòriques:<br />Personificació: Davant la mort que em mira. <br />Enumeració: veus del mar, pas de núvol,les distants primaveres.<br />A vegades és necessari i forçós<br />A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembratsi l'aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l'ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescudallibertat. <br />Contingut: La frase: A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol , té molta raó, els herois moren per defensar un poble, però en canvi, per exemple en les guerres són pobles sencers que moren per un sol home. Aquesta frase es refereix a la necessitat del poble català de no deixar-se vèncer per Franco. Defensa la recuperació del diàleg i del respecte entre els diferents pobles de l’Estat Espanyol per poder superar l’Espanya Franquista. <br />Classificació segons el seu registre: El poema mostra la preocupació d’Espriu pel destí de Catalunya, ja que proposa reconciliacions entre el poble català i l’espanyol.<br />Classificació segons el seu to: El to és moral molt elevat, ja que pertany al registre civil i el que pretén és enviar un missatge al col·lectiu, a la població per superar a l’Espanya franquista. <br />Figures retòriques:<br />Personificació: morir tot un poble.<br />Enumeració: en l'ordre i en la pau, en el treball, <br /> en la difícil i merescuda <br /> llibertat.<br />Metonímia: que un home mori per un poble<br />