Presentació de la campanya Valencià: paga i calla actualitzat a desembre de 2010. Trobareu més informació a "Per un País que ja anem fent" editat per Esquerra-País Valencià

1. VALENCIÀ : PAGA I CALLA EL PREU D’OFRENAR NOVES GLÒRIES A ESPANYA

2. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya L’espoliació fiscal no és un fenòmen nou. Fa més de 300 anys que vam perdre l’hisenda pròpia per tenir una recaptació d’impostos centralitzada a Madrid

3. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya Durant el règim de Franco els valencians, que èrem un element de dinamització econòmica, pagàvem al règim per a mantenir el seu model centralista. Per exemple l’AP7 es va construir per pressions internacionals ja que el règim no volia cap eix que no passara per Madrid. A més ens vam pagar el Pla Sud per desviar el Túria amb una sobrecàrrega impositiva

4. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya Amb l’arribada de la democràcia es va aprovar la LOFCA que va portar l’actual sistema de l’IRPF. La LOFCA també incorporava el criteri de solidaritat interterritorial per tal d’igualar els diferents territoris que s’ha convertit per un sistema d’espoliació per als valencians que encara continua vigent.

6. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya En el cas valencià com en la resta de territoris dels Països Catalans la balança fiscal és negativa i patim espoliació fiscal. El cas de Madrid és enganyós ja que moltes de les inversions que es fan a Madrid (i que paguem tots) computen com a inversions estatals i no a la comunitat de Madrid. És el que s’anomena “efecte seu”

7. A l’any 2009, si suposem que el dèficit fiscal no ha canviat i seria del 6,3 del PIB (perquè l’Estat no ha volgut publicar noves dades), el dèficit fiscal per al País Valencià estimat seria de 6422 milions d’euros Cada any cada ciutadà o ciutadana del País Valencià perd 1280 euros per espoliació fiscal Cada dia els valencians perdem 17,5 milions d’euros per espoliació fiscal Cada dia, cada persona que viu al País Valencià perd 3,5 euros per espoliació fiscal

8. L’ordinalitat és el criteri que empra Espanya per a aplicar la solidaritat entre territoris. Hauria d’igualar distàncies entre territoris sense alterar l’ordre. Això als valencians no ens passa i perdem fins a 5 posicions (del vuité fins al tretzè).

9. Des d’Espanya porten tota la vida explicant-nos que la LOFCA servia per a equilibrar tots els territoris espanyols (sic). Doncs bé, les seues pròpies dades indiquen com es privilegien alguns territoris respecte al País Valencià. Per si això fóra poc, a l’hora d’executar-ho la diferència encara es fa més evident.

10. Les terres valencianes no són el “Levante Feliz” ni ací lliguem gossos amb llonganisses. El País Valencià no és una terra rica.

11. No només estem per baix de la mitjana en renda per càpita també ho estem en una mesura més completa com és l’IDH que a més de la renda pren en consideració indicadors de salut i educació

12. Fins i tot a la UE ens consideren pobres…

13. En una situació normal de no-espoliació, el País Valencià hauria de ser receptor de solidaritat. En canvi perdem posicions i la capacitat de cobrir les nostres necessitats de país.

14. D’ACORD AMB AQUESTS ESTUDIS EL PAÍS VALENCIÀ HAURIA DE REBRE LA INVERSIÓ ANUAL DE: 19.607 MILIONS D’EUROS 13.185 M € en concepte de solidaritat + 6.422 M € dèficit fiscal (6,32% del PIB)

15. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya El nostre dèficit fiscal ja supera amb escreix el que tenim com a pressupost per a la Generalitat Valenciana

16. AQUESTA ESPOLIACIÓ TE GREUS CONSEQÜENCIES PER A L’ECONOMIA VALENCIANA. PODRÍEM DISPOSAR DE MÉS DEL DOBLE DEL FINANÇAMENT AUTONÒMIC ACTUAL PER A MILLORAR LA TEUA QUALITAT DE VIDA

17. Els 19.607 milions d’euros que deixem de rebre en concepte d’impostos i en concepte de solidaritat són claus per afrontar els reptes de país. Així País Basc i Navarra que recapten els seus impostos sempre estan en les primeres posicions en serveis socials. A més no podem obviar la mala gestió del Consell Valencià que ens ha convertit en el territori més endeutat.

18. Un dels elements en què es mesura l’Estat del Benestar és l’educació, un dels àmbits que en un context de crisi com el que vivim s’han de reforçar per tal d’eixir de la crisi. També en educació, i per tant en capacitat de revertir la situació actual els valencians estem per baix de la mitjana.

19. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya Un altre dels paràmetres en què es mesura l’Estat del Benestar és la sanitat. Aquest àmbit de les polítiques social pren més importància quan la dinàmica de població ens fa cada vegada tenir una població més envellida i que per tant requereix de més atenció. En això, els valencians també anem a la cua.

20. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya Les infraestructures són un element clau per a ixir de la crisi i poder obrir l’economia als nous mercats. Espanya castiga el País Valencià amb carreteres de peatge mentre altres territoris gaudeixen de millors infraestructures gratuïtes

21. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya Una de les principals preocupacions per als ciutadans és l’economia domèstica o com les famílies tenen serioses dificultats per a arribar a final de més. En això els valencians som capdavanters…

22. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya El nombre de funcionaris és un element que s’empra per mesurar la qualitat de vida de què gaudeixen els ciutadans. Els estàndards europeus donen una xifra molt més elevada de persones que treballen als serveis públics dels que gaudim a l’Estat Espanyol. I dins de l’Estat els valencians tornem a ixir molt mal parats

23. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya El govern valencià ha encetat una campanya demanant més diners a l’Estat. No és absurd demanar el que és teu? Si els impostos en compte de pagar-los a l’administració central els pagarem a l’Agència Tributària Valenciana, tal i com fan bascos i navarresos, o si tinguerem un estat propi, no hauríem de captar el que és nostre. No es tracta de demanar res sinó d’evitar que ens roben

24. Diuen que tots els ciutadans som iguals i que no hi ha espanyols de primera i segona però això no és així… Un habitant en un territori amb règim foral disposa del doble de recursos que un que viu a un territori de règim general, com els valencians i les valencianes

25. Tot i els intents d’Espanya d’articular el comerç per l’interior obviant l’arc mediterrani i convertint Madrid i Saragossa en plataformes logístiques el País Valencià continua emmarcada dins de l’11ena regió econòmicament més dinàmica del món. Madrid està al lloc 36 Extret de Ramon tremosa: Catalunya país emergent i el CCN

26. Un altre dels arguments que es donen les contraris a la independència és la poca viabilitat econòmica dels Països Catalans. Això no és cert, els Països Catalans serien un territori econòmicament molt dinàmic dins de la Unió Europea

27. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya Històricament l’arribada d’un partit o altre al govern de l’Estat ha provocat canvis en el finançament de les CC.AA en funció dels vots, excepte en el País Valencià i en la resta dels països de parla catalana.

28. Moltes vegades s’ha intentat vincular l’espoliació fiscal amb la presència d’un partit o un altre en el govern de l’Estat, però això no és cert.

29. valencià: paga i calla el preu d’ofrenar noves glòries a Espanya L’espoliació fiscal valenciana és això: valenciana és a dir de tots els valencians, dels que voten el PP i al PSOE passant per Esquerra, dels castellanoparlants i dels catalanoparlants i dels que parlen romanès o àrab si paguen impostos, dels catòlics i dels musulmans passant pels budistes, dels valencians de tota la vida i dels nouvinguts, dels empresaris que pateixen unes infraestructures deficitàries i dels treballadors i classes mitjanes que no tenen suficients ambulatoris, hospitals, escoles o residències de la tercera edat” Celestí Gimeno (UJI )