SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  29
[object Object],[object Object],[object Object],2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó.  Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros LES GRANS UNITATS DEL RELLEU PENINSULAR
És la unitat fonamental del relleu peninsular. És una plana elevada, antiga resta del Massís Hespèric, sorgit en l'orogènesi herciniana del paleozoic.  Fou arrasat per la erosió i convertit en sòcol. Durant el terciari fou fracturat i deformat per l'orogènia alpina, de forma que es poden diferenciar tres unitats: l’antic sòcol paleozoic, les serres interiors i les conques sedimentàries interiors. LA MESETA
[object Object],[object Object],[object Object],L’antic sòcol paleozoic
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Les serres interiors de la Meseta
[object Object],[object Object],[object Object],Calcària (material dur ) Arenas, argiles, guixos i margues  (material tou) Les conques sedimentàries interiors
Campiña de Tierra de Campos en la cuenca del Duero Si l’estrat superior és de calcària, l’aigua d'escolament  (aigües de pluja)  anirà erosionant les zones més baixes . La zona cada vegada anirà aprofundint més fins  deixar aïllada la part més alta  (el sòl primitiu). Això és un  páramo. La coberta calcària protegeix els estrats inferiors. Páramo de Sória
Són serralades que es van  formar durant l’era terciària per l’alçament de blocs de la Meseta o pel plegament dels materials dipositats pel mar durant el mesozoic (era secundària) a les vores de la Meseta (a causa de les  transgressions marines). Són el Massís Galaicolleonés, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Serra Morena. Les vores muntanyoses de la Meseta
Es tracta de l’angle nord-oest del sòcol de la  Meseta. Durant l'orogènesi alpina es va fracturar  i s’elevà. Està format per materials paleozoics, i presenta muntanyes arrodonides de poca altura, tallades per moltes falles. Les serres més destacades són Segundera, Cabrera i la Serra d’Os Ancares. El massís galaiclleonés
[object Object],[object Object],[object Object],La serralada Cantàbrica
[object Object],[object Object],[object Object],La serralada Ibèrica
Picos de Urbión Serra de Javalambre Ciudad Encantada de Cuenca
-  No es pròpiament una serralada, sinó un esglaó brusc entre la Meseta  i  la Vall del Guadalquivir. - S’ha interpretat com una gegantina falla, però sembla que es tracte d’una gran flexió fracturada per molts punts, que es produiria per l’empenta des del sud en alçar-se les Serralades Bètiques. - El rocam és paleozoic, de color fosc, que amb la vegetació, també fosca (xara) li dóna el nom a la Serra. - Les serres més destacades són:  Madrona, Pedroches  i Aracena. Sierra Morena
El riu Despeñaperros ha excavat un congost amb desnivells de més de 600 m. d'alçada que serveix de pas natural de les comunicacions entre la submeseta Sud i la vall del Guadalquivir Serra Morena des de la submeseta sud
Es tracta de les  depressions de l’Ebro  i  del  Guadalquivir . Ambdues eren fosses prealpines, que després de l'orogènesi terciària quedaren entre les serralades alpines i els massissos antics com  braços de  mar que entren en el continent. Durant el Cenozoic i el Quaternari es van reblir i ara presenten relleus horitzontals.  Depressió de l’Ebre Depressió del Guadalquivir LES DEPRESSIONS EXTERIORS DE LA MESETA
[object Object],[object Object],[object Object],Depressió de l’Ebre
[object Object],[object Object],[object Object]
Delta de l’Ebre
Mallos de Riglos Monegros  Ebre per Navarra Ebre per Miravet
[object Object],[object Object],Depressió del Guadalquivir
Maresmes del Guadalquivir, restes de l’antic mar que entrava per la depressió del Guadalquivir. Campiñas
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA
El s Pirineus presenten una estructura complexa: - La  zona axial  és de rocam paleozoic, ja que correspon a l’antic massís hercinià d’Aquitània, rejovenit en l'orogènesi alpina. És la zona més alta i de relleu més abrupte (Montes Malditos amb l’Aneto i Monte Perdido). Els Pirineus
- Els  prepirineus , al sud de la zona axial, són de materials mesozoics calcaris, dipositats en la fossa pirenaica i alçats en l'orogènesi alpina. Són menys alts, de formes més suaus i s’estructuren en dues alineacions paral·leles a la zona axial: les serres interiors, pegades al Pirineu hercinià, i les serres exteriors, paral·leles a les anteriors pel sud. - La depressió mitjana  és una llarga i estreta depressió margosa que separa les serres interiors i les exteriors prepirinenques.
- Els  Monts Bascos.  Majoritàriament són una prolongació dels Pirineus. Per tant són de rocam calcari, escassa altura i formes suaus. Les majors altures són Aralar i Peña Gorbea. Les Muntanyes Basques
[object Object],[object Object],[object Object],Cons volcànics a Olot La serralada Litoral Catalana
[object Object],Alts del Garraf Montserrat
[object Object],[object Object],Sierra Nevada Les serralades Bètiques
[object Object],Sierra de Cazorla
[object Object],Hoya de Baza

Contenu connexe

Tendances

Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
vicentaros
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
malbert1
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
malbert1
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
malbert1
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
jordimanero
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
jordimanero
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
malbert1
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
jordimanero
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
vicentaros
 

Tendances (20)

El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleu
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
 
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTFORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
 
Paisatge oceànic
Paisatge oceànicPaisatge oceànic
Paisatge oceànic
 

Similaire à Les grans unitats del relleu peninsular

L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
vicentaros
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1
gsardena
 
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
joanet83
 
Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1
Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1
Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1
estherjulio
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
Farran Botargues Laura
 

Similaire à Les grans unitats del relleu peninsular (20)

Presentació4_unitats_morfoestructurp.Ibèrica
Presentació4_unitats_morfoestructurp.IbèricaPresentació4_unitats_morfoestructurp.Ibèrica
Presentació4_unitats_morfoestructurp.Ibèrica
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals
 
Esquemes del relleu penínsular.ppt
Esquemes del relleu penínsular.pptEsquemes del relleu penínsular.ppt
Esquemes del relleu penínsular.ppt
 
Tema1 anaya
Tema1 anayaTema1 anaya
Tema1 anaya
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
 
Tema5
Tema5Tema5
Tema5
 
Geografia física illes balears
Geografia física illes balearsGeografia física illes balears
Geografia física illes balears
 
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
 
Geo1
Geo1Geo1
Geo1
 
Resum Unitat 1 Geografia
Resum Unitat 1 GeografiaResum Unitat 1 Geografia
Resum Unitat 1 Geografia
 
Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1
Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1
Geografia d-espanya-el-relleu-1231075812862047-1
 
Estruct. horitzontal de l'escorça
Estruct. horitzontal de l'escorçaEstruct. horitzontal de l'escorça
Estruct. horitzontal de l'escorça
 
El relleu
El relleuEl relleu
El relleu
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Serralades Marines
Serralades MarinesSerralades Marines
Serralades Marines
 
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
 
Montserrat
MontserratMontserrat
Montserrat
 

Plus de vicentaros

Clima i éssers vius
Clima i éssers viusClima i éssers vius
Clima i éssers vius
vicentaros
 
Els espais del sector terciari
Els espais del sector terciariEls espais del sector terciari
Els espais del sector terciari
vicentaros
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
vicentaros
 
L’estructura de la població
L’estructura de la poblacióL’estructura de la població
L’estructura de la població
vicentaros
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
vicentaros
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
vicentaros
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
vicentaros
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
vicentaros
 
Revoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssRevoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urss
vicentaros
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
vicentaros
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
vicentaros
 
Dades per a realitzar climogrames d
Dades per a realitzar climogrames dDades per a realitzar climogrames d
Dades per a realitzar climogrames d
vicentaros
 

Plus de vicentaros (20)

Clima i éssers vius
Clima i éssers viusClima i éssers vius
Clima i éssers vius
 
Els espais del sector terciari
Els espais del sector terciariEls espais del sector terciari
Els espais del sector terciari
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
 
L’estructura de la població
L’estructura de la poblacióL’estructura de la població
L’estructura de la població
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
 
Tema 0
Tema 0Tema 0
Tema 0
 
Revoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssRevoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urss
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
Les grans potències europees
Les grans potències europeesLes grans potències europees
Les grans potències europees
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Les unificacions
Les unificacionsLes unificacions
Les unificacions
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799)
 
Islàndia
IslàndiaIslàndia
Islàndia
 
Dades per a realitzar climogrames d
Dades per a realitzar climogrames dDades per a realitzar climogrames d
Dades per a realitzar climogrames d
 

Les grans unitats del relleu peninsular

  • 1.
  • 2. És la unitat fonamental del relleu peninsular. És una plana elevada, antiga resta del Massís Hespèric, sorgit en l'orogènesi herciniana del paleozoic. Fou arrasat per la erosió i convertit en sòcol. Durant el terciari fou fracturat i deformat per l'orogènia alpina, de forma que es poden diferenciar tres unitats: l’antic sòcol paleozoic, les serres interiors i les conques sedimentàries interiors. LA MESETA
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Campiña de Tierra de Campos en la cuenca del Duero Si l’estrat superior és de calcària, l’aigua d'escolament (aigües de pluja) anirà erosionant les zones més baixes . La zona cada vegada anirà aprofundint més fins deixar aïllada la part més alta (el sòl primitiu). Això és un páramo. La coberta calcària protegeix els estrats inferiors. Páramo de Sória
  • 7. Són serralades que es van formar durant l’era terciària per l’alçament de blocs de la Meseta o pel plegament dels materials dipositats pel mar durant el mesozoic (era secundària) a les vores de la Meseta (a causa de les transgressions marines). Són el Massís Galaicolleonés, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Serra Morena. Les vores muntanyoses de la Meseta
  • 8. Es tracta de l’angle nord-oest del sòcol de la Meseta. Durant l'orogènesi alpina es va fracturar i s’elevà. Està format per materials paleozoics, i presenta muntanyes arrodonides de poca altura, tallades per moltes falles. Les serres més destacades són Segundera, Cabrera i la Serra d’Os Ancares. El massís galaiclleonés
  • 9.
  • 10.
  • 11. Picos de Urbión Serra de Javalambre Ciudad Encantada de Cuenca
  • 12. - No es pròpiament una serralada, sinó un esglaó brusc entre la Meseta i la Vall del Guadalquivir. - S’ha interpretat com una gegantina falla, però sembla que es tracte d’una gran flexió fracturada per molts punts, que es produiria per l’empenta des del sud en alçar-se les Serralades Bètiques. - El rocam és paleozoic, de color fosc, que amb la vegetació, també fosca (xara) li dóna el nom a la Serra. - Les serres més destacades són: Madrona, Pedroches i Aracena. Sierra Morena
  • 13. El riu Despeñaperros ha excavat un congost amb desnivells de més de 600 m. d'alçada que serveix de pas natural de les comunicacions entre la submeseta Sud i la vall del Guadalquivir Serra Morena des de la submeseta sud
  • 14. Es tracta de les depressions de l’Ebro i del Guadalquivir . Ambdues eren fosses prealpines, que després de l'orogènesi terciària quedaren entre les serralades alpines i els massissos antics com braços de mar que entren en el continent. Durant el Cenozoic i el Quaternari es van reblir i ara presenten relleus horitzontals. Depressió de l’Ebre Depressió del Guadalquivir LES DEPRESSIONS EXTERIORS DE LA MESETA
  • 15.
  • 16.
  • 18. Mallos de Riglos Monegros Ebre per Navarra Ebre per Miravet
  • 19.
  • 20. Maresmes del Guadalquivir, restes de l’antic mar que entrava per la depressió del Guadalquivir. Campiñas
  • 21.
  • 22. El s Pirineus presenten una estructura complexa: - La zona axial és de rocam paleozoic, ja que correspon a l’antic massís hercinià d’Aquitània, rejovenit en l'orogènesi alpina. És la zona més alta i de relleu més abrupte (Montes Malditos amb l’Aneto i Monte Perdido). Els Pirineus
  • 23. - Els prepirineus , al sud de la zona axial, són de materials mesozoics calcaris, dipositats en la fossa pirenaica i alçats en l'orogènesi alpina. Són menys alts, de formes més suaus i s’estructuren en dues alineacions paral·leles a la zona axial: les serres interiors, pegades al Pirineu hercinià, i les serres exteriors, paral·leles a les anteriors pel sud. - La depressió mitjana és una llarga i estreta depressió margosa que separa les serres interiors i les exteriors prepirinenques.
  • 24. - Els Monts Bascos. Majoritàriament són una prolongació dels Pirineus. Per tant són de rocam calcari, escassa altura i formes suaus. Les majors altures són Aralar i Peña Gorbea. Les Muntanyes Basques
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.