Revolució industrial

Quines preguntes ens fem?
ON ES DÓNA?
(lloc d’origen i expansió)
I QUAN?
(cronologia )
QUÈ ÉS?
(definició)
PERQUÈ ÉS IMPORTANT?
(influències posteriors i
repercussions en l’actualitat)
PER QUÈ APAREIX?
(causes dividides en factors)
(cronologia )
COM? DE QUINA MANERA?
(desenvolupament cronològic dels esdeveniments)
repercussions en l’actualitat)
LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Professora: Vicenta Mª Ros

Algunes respostes
• És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació
de la màquina a la producció, que van impulsar un gran creixement en
tots els sectors de l’economia.
• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical
no sols en l’economia sinó també en l’organització social.
• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat
estamental a una de classes.estamental a una de classes.
• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i d’allí es va estendre,
primer a Europa i després a altres parts del món.
• Etapes:
– 1ra Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i
ferrocarril.
– 2na Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat,
automòbil.
– 3ra Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica,
informàtica, espacial...

Factors-causes de la Revolució
industrial
FACTORS
REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA
REVOLUCIÓ
AGRÍCOLA
AUGMENT DE LA POBLACIÓ
I DE LA DEMANDA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
FACTORS
DESENVOLUPAMENT DEL
COMERÇ INTERNACIONAL
AUGMENT DEL CAPITAL
DESENVOLUPAMENT DE LES
COMUNICACIONS I DELS
TRANSPORTS
TRANSPORT RÀPID I BARAT
CONTINUES INNOVACIONS
TECNOLÒGIQUES
MÀQUINES APLICADES A LA
PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT

Revolució agrícola
Sistema Norfolk

Quin sistema és més productiu?

Quins canvis han hagut?
Abans Després

Què ha canviat?

LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
Les transformacions en el camp van fer possible un augment notable de la producció, la qual cosa
permeté la supervivència d’una població que creixia ràpidament.
Revolució Agrícola
Canvi del sistema de
cultiu
Rotació de cultius:
Sistema Norfolk.
Màquines i tècniques
noves
Noves eines: arada
de Roterham,
Nova estructura de la
propietat
La pujada del preu dels
cereals estimula l'apropiació
Sistema Norfolk.
Consisteix en:
Combina cereals
amb plantes
ferratgeres
Abandó del guaret
Sembra de palntes que ajuden
a nitrogenar el sòl (naps,
alfals)
Augmenta la cabana ramadera i
millora la fertilitat dels sòls
de Roterham,
trilladora mecànica
Nous fertilitzants:
Guano
cereals estimula l'apropiació
de les terres comunals per
part dels grans propietaris:
Enclosure Acts
Concentració de les
propietats, millora dels
sistemes de cultiu i
augment de la
producció destinada al
mercat
Els llauradors pobres o bé es fan
jornalers o bé emigren a les
ciutats

Creixement intensiu: augmenta
el rendiment dels cultius
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
Creixement extensiu: augmenta
la superfície cultivada
Rotació de cultius en lloc del guaret de 3
cereals, sols 2 i altres plantes (alimenten la
terra). Ús del ramat per a abonar.
Avanços tècnics: Arada
de Rottedam, trilladora
mecànica (1780)
-1. Open fields
(camps oberts
comunals) dels quals
viuen els xicotets
camperols.
-2. Enclosure Acts
(tancament de terres de
1760 a 1800) els
camperols rics es
beneficien. Els xicotets
camperols s'arruïnen (van
a la ciutat)
CANVIS EN EL SISTEMA DE
PROPIETAT

Per què augmenta la població?
Com és la natalitat en les dues primeres fases? I després?
Com és la mortalitat ?

Causa: la natalitat es manté alta i hi ha un descens de la
mortalitat per:
AUGMENT DE LA POBLACIÓ
Emigració urbana: Londres passa de 700
mil (1750) a 2 milions (1850). Apareixen a
les grans ciutats barris obrers i burgesos
Conseqüències
-Anglaterra passa de 8 milions (1750) a 28 milions (1850)
-Europa passa de 187 milions (1700) a 400 milions (1800)
Diversificació i millora de l’alimentació
Millora en la higiene (clavegueram, ús
del sabó...)
Millores en la medicina (vacuna contra
la pigota 1796)
-Emigració transoceànica. D’Europa eixen
40 milions de 1800 a 1914 (18 des de RU).
De 1850-80 britànics, alemanys i
escandinaus; de 1880-1914 llatins(italians) i
eslaus. Destí: USA ( es colonitzà l’oest) Ibero
Amèrica i les colònies

Estudiant el
cas anglès
Estudiant el
cas anglès
Canvis en l’estructura de
la propietat de les terres
Canvis en l’estructura de
la propietat de les terres
observem
procés de privatitzacióprocés de privatització
NorfolkNorfolk
De les transformacions agràries al creixement demogràficDe les transformacions agràries al creixement demogràfic
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUMLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM
Consisteix en un
Amb les Enclosures
(encerclaments)
Enclosures
(encerclaments)
Dóna la
possibilitat
d’innovar
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
provoca
Inversió en indústriaInversió en indústria
Execedent de mà d’obra
Éxode rural
Emigració
Execedent de mà d’obra
Éxode rural
Emigració
Norfolk
Estabulació
Norfolk
Estabulació
provoca
Millor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment
Augment demogràficAugment demogràfic
En conseqüència
provoca
Acumulació de capitalAcumulació de capital
Augment dels beneficisAugment dels beneficis
En conseqüència
provoca
Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícola
provoca
També provoca

EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDUSTRIA
La mecanització i el sistema fabril
• La necessitat de tenir més control
sobre la mà d’obra van provocar la
concentració de treballadors en els
llocs de producció:
fàbriques.També va permetre
l’especialització en el procés de
fàbriques.També va permetre
l’especialització en el procés de
fabricació d’un producte.
• La mecanització es va iniciar en la
indústria tèxtil i després es van
estendre per altres sectors
productius: agrícola, miner,
metal·lúrgic.
Llançadora
volant
Spinning Jenny

El símbol de la Revolució Industrial:
la màquina de vapor
• Les energies tradicionals van ser substituïdes per la màquina de
vapor, patentada per James Watt el 1769. Quins avantatges tenia
aquesta màquina?

Com era una fàbrica tèxtil?

Increment de la productivitat
La mecanització, la màquina de vapor i la concentració en fàbriques van
permetre augmentar no sols la producció (quantitat de béns produïts) sinó
també la productivitat (quantitat produïda per unitat de temps).

CanalsCanals
A Anglaterra es desenvolupa
un important comerç
A Anglaterra es desenvolupa
un important comerç
Estímul per la indústriaEstímul per la indústria
Matèries primeres
per productes
industrials
Matèries primeres
per productes
industrials
De l’expansió del comerç al sistema fabrilDe l’expansió del comerç al sistema fabril
observem Comerç colonialComerç colonial Es basa en
Comerç interiorComerç interior A causa de
Més població, més
demanda
Millora de les
comunicacions
Més població, més
demanda
Millora de les
comunicacions
Crea un
Es manifesta amb
Automatització
Abaratiment
Automatització
Abaratiment
Canals
Carreteres
Ferocarrils
Canals
Carreteres
Ferocarrils
Tèxtil, 1789
Ferrocarril, 1829
Vaixells
Tèxtil, 1789
Ferrocarril, 1829
Vaixells
-Energia hidràulica
-Llançadora volant (J. Kay, 1733)
-Màquina de vapor
-Energia hidràulica
-Llançadora volant (J. Kay, 1733)
-Màquina de vapor
Innovacions
tecnològiques
Innovacions
tecnològiques
S’aplica a Dóna lloc al
Sistema fabril

Industria tèxtil anglesa la
més important d’Europa
Molt capital acumulat
Substitució de la llana pel cotó
(més barat)
Origen
Ruta comercial Guinea (esclaus) Amèrica (cotó) Anglaterra
1er motor: La indústria tèxtil Domestic system:
manufactures
caseres (fora del
gremi)
Putting out system:
l’empresari proporciona
les matèries primeres
Factory system: Per a
usar maquinaria se
reneixen als treballadors
en la fàbrica
Evolució en el sistema de
producció:
Ruta comercial Guinea (esclaus) Amèrica (cotó) Anglaterra
Revolució
tecnològica
Llançadora volant 1733: màquina de filar més eficaç
Water Frame 1771: Usa força animal 1er, i després fluvial (riu)
Telar de Vapor 1785 Cartwright aplica la Caldera de vapor (James
Watt 1769) a la màquina de filar
Spinninig Jenny 1764: complexa i millorada màquina de filar
Substitueix a la fusta (esgotament), s’aplica a
la màquina de vapor
Carbó
(hulla)
Font
d’energia
principal

Començaments del segle XVIII:
producció artesanal de fils.
Increment de la demanda dels fils i dels
preus.
1738. Lewis Paul i John Wyatt: primers
invents de construcció d’una màquina de
filar.
Insuficient per als teixidors.
1733. John Kay: llançadora volant.
Incapacitat d’absorbir la producció
de filatures.
1769-82. James Watt
+
filar.
1765. James Hargreaves: màquina de
filar spinning-jenny, que fila 80 fils
d’una vegada.
1767-70. Arkwrigt: màquina de filar
water-frame, fa un fil més fort.
1774-1779. Samuel Crompton: màquina
de filar “mula”, combina la water-frame
i la spinning-jenny.
1790. Màquina de filar automàtica de W.
Kelly.
1769-82. James Watt
presenta la màquina de vapor.
1785-87. Edmond Cartwrigt:
primer teler mecànic mogut a
vapor.
1795. Teler de Jacquard.
1803. Primers telers de ferro
automàtics.
1822. Teler mecànic de Robes.
1800-1840. Resistència a l’ús dels
telers per por a l’atur i com a reacció
al maquinisme. Ludisme.

2on motor:
Metal·lúrgia
Siderúrgia
(ferro)
El carbó: combustible que alimentava la màquina de vapor i era
imprescindible per a la indústria siderúrgica. La seua producció va
augmentar. La indústria siderúrgica es va concentrar en les zones
mineres
Un gran avanç fou la substitució del carbó vegetal pel carbó de coc (Darby,
1732), amb més poder calorífic i més apropiat per a la fosa del ferro
El 1856 el convertidor Bessemer va permetre convertir el ferro fos en acer,
més resistent
Gran utilitat del ferro: eines agrícoles, màquines, vies férries, locomotores.
Ferrocarril
Robert Stephenson en 1830 fa un concurs per a cobrir la línia Liverpool-
Londres, el guanya ell amb la Rocket (coet) arriba 40 km/h
Ferrocarril
Primer és impulsat però després impulsa a la siderúrgia (màquines, rails)
Redueix el cost de transport de tots els sectors (més productius)
Permet l’especialització de les regions i el comerç
a llarga distància
Conseqüències

L’expansió del ferrocarril
La millora de les infraestructures i del transport va fer que s’implantara
una economia de mercat, en què no es produeix per l’autoconsum, sinó per a
la venda.

El cotxe a vapor

Extensa xarxa de canals a
Anglaterra
1808 s’ aplica el vapor a l’hèlix
Vaixell a vapor

Sectors pioners industrialsSectors pioners industrials
1.- La indústria tèxtil1.- La indústria tèxtil
cotoneracotonera Prohibició importació de teles de l’Índia
Sector no reglamentat pels gremis
Matèria primera (cotó) barata (esclavisme)
Prohibició importació de teles de l’Índia
Sector no reglamentat pels gremis
Matèria primera (cotó) barata (esclavisme)
Es beneficia de
Fàcil innovació tecnològicaFàcil innovació tecnològica Llançadora volant, J. Kay, 1733
Spinning Jenny, teler mecànic...
Llançadora volant, J. Kay, 1733
Spinning Jenny, teler mecànic...
Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783
Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1732Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1732
2.- La indústria siderúrgia2.- La indústria siderúrgia
ferroferro
Spinning Jenny, teler mecànic...Spinning Jenny, teler mecànic...
Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energèticÉs escàs i poc energètic
Cal una millor font d’energia
Innovació tecnològica completada amb
El ferrocarril serà un estímulEl ferrocarril serà un estímul
La industrialització s’estendrà per algunes zones d’Europa al llarg del segle XIXLa industrialització s’estendrà per algunes zones d’Europa al llarg del segle XIX

Resum

On comença la industrialització
a la Gran Bretanya?

Com s’expandeix la indústria a la
Gran Bretanya?
Fuente: Editorial SM

On aparegueren les primeres
indústries a Europa?

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓN
INDUSTRIAL
El punt de partida i el ritme d'industrialització de cada país va ser
diferent .
AA l’Europal’Europa continentalcontinental s’has’ha dede distingirdistingir entreentre::
ElsEls ““FirstFirst ComersComers””:: GranGran BretanyaBretanya vava iniciariniciar lala revoluciórevolució IndustrialIndustrial desdes
dede finalsfinals deldel seglesegle XVIIIXVIII.. Després,Després, elsels primersprimers enen arribararribar aa lala
industrialitzacióindustrialització alal llargllarg deldel seglesegle XIXXIX vanvan serser::
BèlgicaBèlgica (després(després dede lala sevaseva independènciaindependència enen 18301830))..BèlgicaBèlgica (després(després dede lala sevaseva independènciaindependència enen 18301830))..
FranFranççaa..
AlemanAlemanyyaa..
ElsEls païsospaïsos perifèricsperifèrics:: HoHo vanvan ferfer mésmés tardtard ii menysmenys uniformementuniformement..
AlAl MediterraniMediterrani:: EspanyaEspanya (Catalunya(Catalunya ii PaísPaís BBasc)asc) ii PiemontPiemont (Itàlia)(Itàlia)..
AA l’l’ ImperiImperi AustríacAustríac:: MorMorààviavia yy BohèmiaBohèmia..
AlAl NordNord:: DinamarcaDinamarca ii SuèciaSuècia..
AA l’l’ EstEst:: RússiaRússia..
ForaFora d’Europad’Europa:: EEEE..UUUU.. ii JapóJapó..

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El capitalisme liberalEl capitalisme liberal
Canvis en l’estructura financeraCanvis en l’estructura financera
Capital financer
Empreses societats anònimes
El procés industrial necessita inversió
S’aconsegueix amb
Bancs d’inversióEmpreses societats anònimes
Accions
Borsa
Bancs d’inversió
Es creen
Que es compren i
venen a través de la

1ra Revolució Industrial. 2na Revolució Industrial.
Cronologia 1780-1850/70 1850/70-1914
Països Gran Bretanya. A finals d’aquest període s’inicia
la industrialització a EEUU, Alemanya, França i
zones d’Itàlia i Espanya.
Alemanya, EEUU, Japó i altres àrees d’Europa.
Fonts d’energia Carbó, màquina de vapor. Electricitat, petroli i gas natural.
Indústries destacades Indústria tèxtil, minera i sidero-metal.lúrgica. Indústria sidero-metal.lúrgica, química.
Característiques dels
invents.
Senzills, barats, experimentats a casa o al
taller sobre enginys quotidians. Són
modificacions simples de la tecnologia
coneguda.
Complexos, cars, conseqüència de l’aplicació de
coneixements científics, experimentats en
laboratori. Gran relació ciència/tècnica.
QUADRE COMPARATIU: 1ra I 2na REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
Formes d’inversió. Empresaris individuals que arrisquen el seu
capital. Els beneficis particulars i familiars són
reinvertits (autofinançament). Ara bé, amb
l’aparició de sectors industrials com la mineria,
la siderúrgia i el ferrocarril, apareixen les
primeres Societats Anònimes i els bancs
d’inversió.
La banca. Concentració d’empreses: trust, cartel i
holding. Societats Anònimes per accions. L’Estat.
Formes de treball. Treball especialitzat o divisió del treball. En
fàbriques amb màquines.
Treball en sèrie o en cadena (fàbriques i
màquines). Es pretén augmentar el rendiment
laboral (Taylorisme) i millorar el sistema de
producció (Fordisme).
Formes de venda. Comerços tradicionals. Apareixen els grans magatzems, les vendes a
termini, la publicitat i el marketing. La finalitat és
estimular la demanda. Productes “Standard” que
permeten el consum de masses.

EL LIBERALISME ECONÒMIC
Doctrina econòmica basada en
el “Laissez Faire”, “Laissez Passer”
“Le monde va per lui meme” (*)
Llibertat
econòmica
Llei de l’oferta
i la demanda
(lliure competència)
No intervenció de
l’Estat
en l'economia(lliure competència) en l'economia
Fixar el preu
dels productes
Contractar/acomiadar
als treballadors
Crear
empreses
Producció
(quantitat de productes
en el mercat)
Regula i
equilibra
L’Estat ha de garantir la
seguretat,la justícia i el
lliure canvi comercial
* Deixeu fer, deixeu passar; el món va per ell mateix

El liberalisme econòmic: doctrina econòmica elaborada per un conjunt de
pensadors britànics, entre els quals destaca Adam Smith (va establir les bases).
El liberalisme econòmic: doctrina econòmica elaborada per un conjunt de
pensadors britànics, entre els quals destaca Adam Smith (va establir les bases).
Interès personal condueix al bé públicInterès personal condueix al bé públic
Adam SmithAdam Smith 1776, “Assaig sobre la naturalesa i
les causes de la riquesa de les nacions”
1776, “Assaig sobre la naturalesa i
les causes de la riquesa de les nacions”
escriu
Interès personal condueix al bé públic
Llei de l’oferta i la demanda
No intervenció estatal en matèria econòmica
Interès personal condueix al bé públic
Llei de l’oferta i la demanda
No intervenció estatal en matèria econòmica
Llei del valor-treball
Llei del salari (llei de bronze dels salaris)
Llei del valor-treball
Llei del salari (llei de bronze dels salaris)
Desequilibri entre recursos i poblacióDesequilibri entre recursos i població
David RicardoDavid Ricardo
Robert MalthusRobert Malthus

El capitalisme: sistema econòmic en què la producció i els seus mitjans són de
propietat privada.
El capitalisme: sistema econòmic en què la producció i els seus mitjans són de
propietat privada.
Societat de classes: dos grans grups socialsSocietat de classes: dos grans grups socials
Propietat privada dels mitjans de produccióPropietat privada dels mitjans de produccióBurgesia
Proletariat
CapitalismeCapitalisme Iniciativa lliure
Recerca del màxim benefici
Lliure competència
Proletariat Força de treballForça de treball
Però...
Sistema de crisis cícliques
(a causa de sobreproducció)
Sistema de crisis cícliques
(a causa de sobreproducció)

Les condicions de treball dels obrersLes condicions de treball dels obrers
MULTES LABORALS
Causes de les multes Xilings Penics
Per obrir una finestra 1
Una disciplina laboral rígida
Reglament de la filatura Tyldesley, situada a prop de Manchester
Els homes hi treballen, incloent-hi l’hora de menjar, 14 hores cada dia, a una temperatura de 80-
84 graus Fahrenheit; la porta és tancada durant les hores de treball, a excepció dels 30minuts per a l’hora
del te; als treballadors no se´ls permet anar a buscar aigua per refrescar-se enmig de l’atmosfera sufocant
de la filatura; fins i tot l’aigua de la pluja és tancada amb clau. Heus ací les multes que se’ls imposen:
Per obrir una finestra 1
Per anar brut a la feina 1
Per rentar-se en hora del treball 1
Per no endreçar l’oli al lloc 1
Per deixar el gas obert 2
Per obrir el gas massa d’hora 1
Per filar amb llum de gas massa tard al matí 2
Per obrir massa la clau del gas 1
Per xiular durant la feina 1
Per deixar restes de fil sobre el teler 0 6
Per arribar cinc minuts tard 1
Per estar malalt i no portar un substitut 6

El testimoni d’una dona minera
Em vaig casar als 23 anys i fou aleshores quan vaig començar a anar a la mina. Abans, quan tenia
12 anys, era teixidora. No sé llegir ni escriure. Arrossegue les vagonetes del carbó i treballe sis hores pel
matí i sis després del migdia. Pare gairebé un hora al migdia per dinar, un poc de pa i mantega, sense res per
a beure. Tinc dos fills però encara són massa xicotets per treballar. He tirat de la vagoneta fins i tot estant
embarassada.
Tinc una corretja al voltant de la cintura i una cadena entre les cames, i he de caminar a gatameu.
La pujada és molt empinada i ens agafem a la corda o al que podem, quan no hi ha corda. En el pou on treballe
hi ha sis dones i dotze xiquets. El pou està sempre humit i l’aigua ens arriba fins als genolls. He arrossegat
vagonetes fins arrencar-me la pell.
Les condicions de treball dels obrersLes condicions de treball dels obrers
vagonetes fins arrencar-me la pell.

Revolució industrial

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Revolució industrial

Similaire à Revolució industrial (20)

Plus de vicentaros

Plus de vicentaros (20)

Dernier

Dernier (7)

Revolució industrial