1. TEMA 0: Introducció al coneixement geogràfic 2on de Batxillerat. Geografia . Ies Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

3. Què és l’espai geogràfic? Està constituït per l’espai físic o ecosistema natural(tema d’estudi de la geografia física) i per l’espai social o humanitzat (tema d’estudi de la geografia humana). És l’objecte d’estudi de la geografia

8. LA XARXA GEOGRÀFICA La localització : és un dels principis bàsics de la Geografia. Utilitzem una xarxa de línees imaginàries que formen uns eixos de coordenades . Aquestes línees són els paral·lels i els meridians . Sobre la xarxa geogràfica es mesuren les coordenades geogràfiques : longitud i latitud . La localització de l’espai geogràfic:

9. Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix terrestre que van disminuint a mesura que s’ aproximen als pols. El paral·lel major és l’ Equador , que divideix la Terra en dos hemisferis iguales. Paral·lels Latitud Sobre els paral·lels es mesura la latitud . És l'angle que forma el paral·lel sobre el qual està el lloc que volem localitzar amb l’Equador ( paral·lel 0º ). La latitud es mesura des de 0º a 90º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant al nord com al sud de l’Equador.

10. Meridians Els meridians són semicercles que van de pol a pol. Tots mesuren igual. El meridià principal és el meridià de Greenwich (meridià 0º). Longitud Sobre els meridians es mesura la longitud . És l’angle que forma el meridià sobre el qual està el lloc que pretenem localitzar amb el meridià de Greenwich (0º). La longitud es mesura des de 0º a 180 º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant a l’Est com a l’Oest del meridià de Greenwich.

13. L’esfera és una figura geomètrica que no es pot desenrotllar (transformar en un pla). Al ser la Terra esfèrica, no hi ha forma de representar-la directament sobre un pla. ¿? Per a representar-la en el mapa, utilitzem els sistemes de projecció : mètodes que permeten traslladar la superfície esfèrica terrestre a un pla o a altra superfície que pot desenrotllar-se (un cilindre o un con). La projecció Esfera Cubo Cono

14. Sistemes de projeccions

15. Altres sistemes de projecció - Projecció equivalent d’Aitoff Projecció pseudo cònica de Bonne Projecció sinusoidal de Sansson Flansteed Projecció interrompuda de Goode

20. Un mapa té dues dimensions, amplària i profunditat, mentre que en la realitat n’existeixen tres, ja que també tenim l’altura. AMPLÀRIA PROFUNDITAT Nivell del mar ALTURA MAPA: dues dimensions REALITAT: tres dimensions La topografía AMPLÀRIA PROFUNDITAT

21. Per a representar la altura en els mapes es poden utilitzar diversos sistemes. Els més comuns són: Mapes d’isopletes o corbes de nivell, que uneixen punts amb les mateixes altures Mapes corocromàtics , on cada interval d’altura es representa amb un color diferent; allò més usual és utilitzar un degradat des del verd en les zones baixes fins el marró fosc en les muntanyes, i el violeta o blanc per a les zones cobertes de gel. La topografia: formes de representació del relleu

22. A partir de les corbes de nivell d’un mapa es poden realitzar talls topogràfics, que no són més que un gràfic on en l’eix vertical es localitzen les altures i en l'horitzontal els llocs per on passa la corba de nivell. Unint els punts apareix el perfil del relleu . La topografia: perfil topogràfic Mapa topogràfic (no es correspon amb el tall de la dreta)

30. Els mapes bàsics: Mapa Topogràfic Nacional Proporciona informació detallada dels elements físics i els elements que se situen sobre un paisatge Utilitzen escales molt grans per representar superfícies molt menudes El relleu és representat amb corbes de nivell o tintes hipsomètriques Els aspectes humans es dibuixen amb signes especials

31. Els mapes temàtics: de coropletes Els mapes de coropletes assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície Utilitza colors i trames de major o menor intensitat per representar la importància del fet

32. Els mapes temàtics corocromàtics Els mapes corocromàtics utilitzen un color en determinades zones per assenyalar qualitats d’un fet geogràfic (litologia, climes, terres cultivables, hàbitat...)

33. Els mapes temàtics d’isolínies Els mapes d’isopletes o isolínies usen línies corbes que uneixen punts d’igual valor Isohietes Isotermes Isobares Mapa de isopletas

34. Els mapes temàtics de fluxos Els mapes de fluxos o fletxes s’utilitzen per manifestar la direcció d’un flux. Mostren l’origen i el destí i el grossor és proporcional al volum.

35. Els mapes temàtics de figures Els mapes de figures utilitzen esferes o quadrats. La seua grandària és proporcional al seu valor

36. Els mapes temàtics de diagrames Els mapes de diagrames superposen diagrames en una unitat de superfície per mostrar visualment una informació de dades quantificades

37. Els mapes temàtics anamòrfics o distorsionats Els mapes anamòrfics canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que cartografien

39. Els gràfics lineals Normalment s’usen per a estudiar la evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. La variable temps es representa en l’eix horitzontal, mentre que les dades estudiades es mesuren prenent com a referència l’eix vertical. En un gràfic lineal se poden representar diverses variables per a comparar-les.

40. Els gràfics de barres Els gràfics de barres són útils per a comparar fenòmens en diverses unitats espacials o temporals. Sobre un eix cartesià la variable estudiada se situa sobre l’eix horitzontal, mentre el vertical serveix per a localitzar la mesura. Hi ha variacions dels gràfics de barres. N’hi ha de verticals, horitzontals, compostos...

41. Els gràfics sectorials Aquest tipus de gràfic s’utilitza per a estudiar la composició d’un fenomen. El cercle complet (360 º) suposa el 100 % del fenomen estudiat, mentre que cadascuna de les parts que composen el fenomen es representa mitjançant sectors els angles dels quals són proporcionals al percentatge de participació d’aquesta part en el total.

42. Els climogrames És la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal (temperatures). Per a evitar confusions es col·loca l’eix que mesura les precipitacions a l’esquerre i el de les temperatures a la dreta. El valor numèric de les precipitacions sempre haurà de ser el doble que el de les temperatures, per a poder observar d’una ullada els mesos secs (són aquells les barres dels quals queden per sota de les línies de la temperatura).

43. Els histogrames La piràmide de població és un tipus de gràfic de barres denominat histograma La piràmide de població ens permet estudiar l’estructura demogràfica de la població en un moment concret.

44. La clisèrie Representació gràfica de la distribució esglaonada dels tipus de vegetació en les zones muntanyoses ocasionada per l’ augment d’altitud i l’efecte del clima. En l’eix vertical es mesura l’altitud de la muntanya i sobre l'horitzontal es dibuixa un perfil topogràfic sobre el qual amb dibuixos o colors es mostra la varietat de la vegetació.

45. Les taules estadístiques Les taules estadístiques són sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o més variables. Permeten fer càlculs i utilitzar-los per a confeccionar mapes o gràfics. Les taules estadístiques poden ser simples (una sola variable) o múltiples (diverses variables).

46. Fonts audiovisuals: les fotografies Les noves tecnologies han permès que tinguem visions, perspectives i informació de l’espai geogràfic impensables fins no fa molt Aérea Ortoimatge Satèl·lit

47. Les fonts escrites

48. Les fonts informàtiques Un Sistema de Información Geográfica (SIG o GIS, en su acrónimo inglés) es una integración organizada de hardware, software y datos geográficos diseñado para capturar, almacenar, manipular, analizar y desplegar en todas sus formas la información geográficamente referenciada con el fin de resolver problemas complejos de planificación y gestión