Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!! :)

1. DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013 / NÚM. 2.272 / ANY 10
Per un millor preu
tindrà més
30 min. Gratuïts
1ª hora 0,90 €
+15 min. 0,35 €
AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3 ANDORRA Pàgina 9
La reducció del La FACA es mostra
consum d’aigua no contrària a la
ANDORRA Pàgina 7 es correspon a la liberalització
Vives encapçala la delegació a
l’acte d’inici del pontificat del
caiguda de població de les rebaixes
nou papa Francesc
Tati Masià
ANDORRA Pàgina 8
El clúster d’educació planteja
màsters en gestió de muntanya
i emprenedoria
ANDORRA Pàgina 10
El ministeri fiscal demana tres
anys de presó per a un acusat
d’estafar uns 48.000 euros
ANDORRA Pàgina 11
L’aigua de Capesa estarà
gravada amb l’IGI reduït en
tractar-se d’una societat privada
CULTURA Pàgina 14
Joan Peruga novel·la la vida del
taxidermista i metge Pau-Xavier
d’Areny-Plandolit
ESPORTS Pàgina 16 ANDORRA Pàgina 6
La UEFA supervisa l’estat del
projecte de construcció de
El Govern presenta el concurs
per al disseny de les monedes
d’euro. S’espera que l’1 de ge-
Concurs per a la
l’Estadi Nacional ner estiguin en circulació 6,5
milions de peces. imatge dels euros
Sor teig Participa en el proper
* COST DEL MISSATGE: 1,50 € + CÀNON
t
aq ues s sorteig d’un
e
ivendr
d
iPad mini
WWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888
VENDA i
LLOGUER
Envia un SMS al 789*
d’apartaments,
xalets, estudis,
edificis...
www.cisa.ad amb la paraula clau IPAD
espai i el teu nom
73 73 73

2. 2 D’INTERÈS DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013
INFONEU
ORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm 215
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
320
Pols
Pertorbació matinal
Accessos Oberts Ja és primavera
Instal·lacions obertes 14/15 06.58 h
Pistes obertes 25/27 19.06 h
Telèfon estació 739 600 Una pertorbació situada al sud de la península
-5/4
PAL Ibèrica ha anat evolucionant cap al nord fins a
Cota mínima cm 160
Cota màxima cm 210 -4/6 -5/5 arribar als Pirineus. Aquesta nit i matinada ens
Qualitat de la neu Pols ha començat a afectar amb precipitacions, i fins
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 16/18
-3/7 -3/7
-7/1 a mig matí-migdia encara podem esperar algu- Quart creixent
Pistes obertes 23/23 -2/8 nes nevades a cotes de 1.000 metres, inclús per
Telèfon estació 878 000 -1/9
sota. A partir d’aleshores les nuvolades s’aniran
ARINSAL
Cota mínima cm 170 trencant cada cop més i deixaran moltes més es-
Cota màxima cm 210 -2/10 tones de sol. Les temperatures, fredes a primera
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts -3/6 hora, s’han d’anar recuperant durant la tarda. El
Instal·lacions obertes 10/12 -2/11
vent girarà al nord moderat, amb algun cop fort
Pistes obertes 18/19
Telèfon estació 878 000 que disminuirà al vespre. Recordeu, canvi d’es-
divendres
tació astronòmica a les 12.02, ja és primavera.
dijous
Que tingueu un BONDIA.
PAS DE LA CASA-GRAU ROIG
Cota mínima cm 200
Cota màxima cm 250
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 29/29
Pistes obertes 50/50
Telèfon estació 872 900
SOLDEU EL TARTER
Cota mínima cm 140
Cota màxima cm 220
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 36/36
Pistes obertes 64/64
Telèfon estació 890 500
Circuit de fons 15/15
Cota mínima cm 80
Cota màxima cm 170
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Telèfon estació 741 444
Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.
SANT JULIÀ
DE LÒRIA
Verge de Canòlich, 82,
local 2
Telèfon: 842 010
(RAQUEL MARTÍNEZ MEDINA)
Obert de dilluns a divendres: 9.30 h - 13.30 h
i 16.00 h - 20.00 h
Dissabte: 10.00 h - 13.00 h
(ens adaptem al seu horari)
Cuina casolana
amb un toc italià
Menú
diari 16 € Si desitgeu
tot inclòs
CUINA PERMANENT
Nou iMac Core i5 a 2,9 GHz
8 GB de memòria
més informació,
A PARTIR DE LES 8.30 h 27" - 2,9GHz Disc dur d’1 TB1 ens podreu
trobar al telèfon
NITS AMB
RESERVA 836 063 Preu: 1.740 € * En estoc 73 77 73 o bé a
serveis informàtics per a
particulars i empreses
Carretera general · PAL · La Massana * IGI inclòs esfera@esferatecnologies.com

3. Dimecres, 20 de març del 2013 3
medi ambient
La reducció del consum d’aigua no es
correspon a la caiguda de la població
Es manté una despesa per habitant alta, de 234 litres al dia, i el Govern fa una crida a l’estalvi
sfga
m. s. c.
sant julià de lòria passat va arribar a 12,5 milions
de metres cúbics.
En els últims anys s’ha registrat A més, el conjunt d’estacions
una tendència a la baixa, tot i que va generar l’any passat 1.321
no gaire accentuada, del consum tones de matèria seca de fangs.
d’aigua. Aquesta disminució, Gairebé un 70% d’aquesta pro-
però, no es correspon a la reduc- ducció es va generar a la depu-
ció de població que s’ha produït radora del sistema sud. Aquests
al Principat, segons va explicar fangs es van traslladar després
el ministre de Turisme i Medi al Centre de Tractament de Resi-
Ambient, Francesc Camp. En dus per ser tractats. En els perí-
concret, l’any 2011 cada habitant odes d’aturada tècnica del forn o
va gastar 234 litres d’aigua al dia, de l’assecat tèrmic que es realitza
una xifra que dista força de les a l’estació situada a Sant Julià de
zones veïnes (a Barcelona el 2012 Lòria, però, les produccions de
va ser de 109 litres per habitant i fang es van haver d’exportar.
dia). Els motius d’aquest consum
elevat cal buscar-los en el caràc- el 95% d’aigües residuals
ter turístic del Principat, ja que El ministre de Medi Ambient
una part prové dels visitants. va destacar que aquestes instal·
Això fa que l’aigua destina- lacions permeten una millora de
da a consum humà pugi a 10,8 la qualitat de l’aigua dels rius.
hectòmetres cúbics a l’any, xifra Camp, acompanyat del director de Medi Ambient, Marc Rossell, va visitar ahir la depuradora del sistema sud. Avui va a parar a les estacions
que representa aproximadament depuradores més del 95% de les
el 12% de la despesa hídrica to- aigües residuals del Principat,
tal, que és de 87,7 hectòmetres Camp confia que els comuns ara sí que compleixin el ja que encara queden alguns
cúbics. Segons les dades de con- abocaments als rius. La intenció
sum entregades pels diferents compromís de tenir la separativa enllestida l’any 2020 del Govern és posar-hi fi durant
subministradors, la despesa dels aquest any o el que ve. De fet,
residents per habitant ha passat El ministre de Medi Ambient va mostrar ahir la trades d’aigua neta. Aquesta diagnosi servirà de l’executiu ja ha impulsat la cons-
de 259 litres diaris l’any 2007 seva confiança respecte al compromís adquirit guia a l’hora de fer una estimació del cost dels trucció dels col·lectors que hi ha-
a 233 litres el 2008, 222 litres pels comuns de tenir enllestides les obres que treballs que caldrà realitzar i assenyalarà les pri- via pendents, principalment el
el 2009 i 218 litres el 2010. Així evitin l’entrada d’aigua neta als col·lectors secun- oritats, és a dir els punts on hi ha més filtracions de les Bordes d’Envalira.
mateix, es pot fer una estimació daris de cara al 2020. Camp va indicar que “es- d’aigua paràsita, que serà per on caldrà començar.
del consum dels visitants, que el perem que aquesta vegada la nostra insistència Camp va recordar que el 2005 es va firmar un el procés
2011 es calcula que van consu- perquè es faci la separació” d’aigües residuals i conveni que demanava als comuns que possessin Quan l’aigua arriba a la depura-
mir 180 litres diaris per pobla- paràsites pugui tenir un resultat, i en aquest sentit fi a l’entrada d’aigua provinent de fonts, pluvial o dora, el primer que es fa és se-
ció equivalent present, i la dels va recordar que el conveni firmat entre el Govern subterrània als col·lectors secundaris. Aquest ter- parar els objectes que porta (com
turistes que pernocten, que es i les corporacions “és un compromís”. Al mateix mini ja s’ha acabat i ara s’ha acordat allargar-lo fins draps o papers). Tot seguit es re-
va situar en 162 litres diaris per temps va remarcar que el termini que s’ha donat al 2020. Les obres han de fer que arribi la mínima tira la sorra i el greix. Aquest úl-
persona present a Andorra. per fer les inversions que encara falten és força quantitat possible d’aigua neta a les depuradores, tim és un tractament específic de
Des de Medi Ambient es va ampli i les obres es poden repartir al llarg dels ja que si això passa provoca un mal funcionament què només es disposa a l’EDAR
destacar que a hores d’ara no es pròxims set anys. de les plantes. Camp va indicar que aquesta seria sud. A aquesta estació arriben
pot tenir la informació de detall Ara ja s’ha adjudicat l’estudi que permetrà de- una de les millores més importants en l’àmbit de la els greixos de les cuines dels
de la despesa d’aigua ja que se- tectar en quins punts es produeixen aquestes en- política d’aigües. establiments hotelers per sepa-
ria necessari que cada punt de rar-los de l’aigua. A més, també
consum tingués un comptador es tracten els fangs i després de
individualitzat, un fet que no es blació, ja siguin cases particulars cions durant la visita a l’estació bics. Aquest cabal va augmentar l’assecat tèrmic es porten al Cen-
dóna sempre. Això impedeix ob- o empreses, perquè es faci un ús depuradora d’aigües residuals un 11% respecte a l’any 2011. tre de Tractament de Residus,
tenir una xifra real del consum responsable d’aquest recurs. En (EDAR) sud amb motiu del Dia Cal destacar que el volum més on els tracten. Aquest residu té
per cada tipus d’activitat. Camp aquest sentit va recordar algunes mundial de l’aigua, que se ce- important d’aigües residuals forma de pèl·let i es pot cremar.
va indicar la voluntat de treba- mesures que ajuden a estalviar, lebrarà divendres. Tal com va (un 67%) es tracta a l’EDAR del L’aigua que ha de ser retornada
llar amb els comuns i les empre- com la instal·lació de difusors a informar el ministeri, les quatre sistema sud, que recull les que al medi se sotmet a un tracta-
ses subministradores per afinar les aixetes o utilitzar només l’ai- depuradores del Principat van provenen d’Encamp, Escaldes- ment biològic amb microorga-
aquestes dades. Al mateix temps gua necessària. tractar durant el 2012 un total Engordany, Andorra la Vella nisme per eliminar el que no es
va llançar un missatge a la po- Camp va fer aquestes declara- de 18,8 milions de metres cú- i Sant Julià de Lòria i que l’any veu a primera vista.

4. 4 opinió Dimecres, 20 De març Del 2013
edIToRIaL TRIbuNa
Incidir en un consum raonable Excés d’autocrítica
El ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc
Camp, va posar en relleu ahir que, tot i que el con-
tancar les aixetes quan no es fa servir l’aigua, però més
enllà d’aquest recordatori no seria sobrer que es fessin
col·lectiva, poca
sum d’aigua ha experimentat un lleuger descens en els
darrers anys, la reducció no es correspon de manera
algunes accions destinades a conscienciar la població,
ja que el nostre consum és força superior al de zones ve-
autocrítica individual
directa amb la davallada de la població. D’aquesta ma- ïnes. Potser aquesta conscienciació passaria per recor- eVa aRaSa I aLTIMIRa, Periodista
nera, cal tenir en compte que el 2011 el consum d’ai- dar als ciutadans que no es tracta d’un bé sense límit
gua era de 234 litres per habitant al dia, mentre que per i que, tot i que visquem en un país on sembla haver-hi ¿Què diríeu? ¿Que ens sobra o que ens falta ca-
exemple a Barcelona aquest consum es va situar en 109 aigua arreu, això no ha de servir com a excusa perquè pacitat d’autocrítica? El síndic general, Vicenç
litres l’any passat. Les xifres parlen per si soles i cal la malbaratem. A més, caldria incidir perquè es tingués Mateu, en el discurs que va pronunciar amb mo-
destacar que si s’atribueix aquest consum, en part, al un control més exhaustiu que determinés exactament tiu del Dia de la Constitució, afirmava totes dues
turisme, Barcelona és també una ciutat turística. Està el consum de cada activitat i que les submi- coses alhora. No es tracta, però, de cap paradoxa,
per molt que d’entrada ho pugui semblar.
bé que des del Govern se sigui conscient que cal dismi- nistradores garantissin un bon estat de la
nuir aquest consum i que es recordin petits gestos com xarxa per evitar pèrdues. Anem a pams. Quan el síndic alerta que “te-
nim sovint tendència a ser excessivament crítics
amb nosaltres mateixos, i aquest mateix tarannà
T’ho dIC eN CoNFIaNça no ens ajuda a anar endavant”, parla de “nosal-
tres” com a col·lectivitat. Això s’entén quan, tot
seguit, afegeix: “Però si observem de prop la re-
alitat andorrana i ens comparem amb altres rea-
El ‘Barri Sèsam’ per a la meva edat litats de forma objectiva, crec que hi ha raons per
tenir tots plegats una mica més de confiança, una
mica més d’autoestima, una confiança i una auto-
aLexaNdRa GRebeNNIkoVa estima importants i gairebé imprescindibles per
afrontar amb millors garanties aquest moment
Les meves estones lliures –que mai no són lliures del bàsicament representen l’equivalent de la televisió de de crisi.”
tot, sinó que sempre resulten robades d’alguna acti- la meva infància: ja sabeu, aquella que encenies i mai
vitat útil– últimament se’n van amb la web del Cour- no et sortia res fastigós o terrorífic, sinó més aviat En canvi, quan ens jutgem individualment,
sera. La mare Natura, que és sàvia, se les ha enginyat educatiu i agradable. “Ah”, contesta en Jordi, “¿Barri som força més benevolents. No ens exigim el
per dirigir-me cap a una activitat professional que, Sèsam?” Bé doncs, resulta que m’he buscat un Barri rigor ni la responsabilitat que exigim als altres:
gràcies a Déu, no es compagina amb un accés fàcil i Sèsam per a la meva edat. I de vegades penso: ¿i si als ciutadans com nosaltres, als polítics, als em-
directe a la xarxa: així, quan treballo, treballo. Quant també ens hi poséssim, des d’Andorra, a col·laborar presaris si som treballadors o als treballadors si
a les hores no destinades a la feina remunerada, el amb Coursera? Les universitats podrien preparar som empresaris. Una actitud que repercuteix, de
que més faig és lluitar per justificar l’execució pro- els cursos, i potser la televisió andorrana podria col- retruc, inevitablement, en la cosa –la res– públi-
visional d’una condemna de no fer, o aplicar la pena laborar en la gravació. Podríem oferir, oberts a tots ca. És en aquest sentit que Mateu citava el filòsof
en grau superior pel delicte de blanqueig de capitals els públics, cursos sobre la nostra història, sobre Ignasi Boada, que “ens recordava tot just fa uns
(sí, si encara no us ho havia dit, estic acabant el ter- l’evolució del dret andorrà, sobre el patrimoni cultu- dies que no hi ha democràcia que mereixi aquest
cer i últim curs del bàtxelor en dret a la Universitat ral i el patrimoni natural: una cosa ben feta, digna, nom sense l’afirmació de l’autonomia de la cons-
d’Andorra). Però el que trobo a Coursera és distint estructurada. I en llengua catalana... Encara no hi ha ciència; que no hi ha autonomia de la consciència
dels meus estudis habituals: allà m’endinso en les cap curs en llengua catalana, a Coursera (tot i que sense un pensament crític i, potser, sobretot, au-
diferències entre la teoria de la ment de Descartes i n’hi ha, per exemple, en italià i en xinès, en francès i tocrític”.
de Gilbert Ryle, en companyia del professor Mitch en castellà, la majoria són en llengua anglesa).
Green de la Universitat de Virgínia, o intento buscar Serà que la poca capacitat d’autocrítica indivi-
semblances entre les civilitzacions minoica i micèni- La millor propaganda que es pot fer d’una llen- dual, en un context de crisi que evidencia que al-
ca, escoltant les explicacions del “professor Andy” gua és fer-la servir per explicar coses interessants. I la guna cosa (o més d’una cosa) no hem fet bé, que
(Andrew Szegedy-Maszak) de Wesleyan University. millor propaganda que es pot fer d’un país és fer co- fa trontollar els fonaments econòmics i socials so-
Allà escric cançons amb Pat Pattison de l’Escola de nèixer les coses bones i interessants que té. Com una bre els quals havíem bastit les nostres vides, ens
Música de Berklee. Allà aprenc –o torno a aprendre– bona russa, tinc dificultats per entendre com pot ha- aboca a buscar un boc expiatori fora de nosaltres
com funcionen les coses des del punt de vista de la ver-hi identitat sense orgull. Potser que sí que pot ha- mateixos. Serà que estem tan autocentrats, amb
física amb Lou Bloomfield, un típic científic boig de ver-n’hi, però m’és difícil imaginar-ho. Des del meu més o menys raó, que som incapaços d’alçar la
l’estil Back to the Future. Allà, en poques setmanes, punt de vista, quan t’identifiques amb alguna cosa, vista i pensar en el bé comú. El síndic general, en
m’he enamorat de com a mínim tres universitats d’una certa manera te’n sents orgullós (de vegades, la seva habitual vindicació de la política, insistia
americanes, dels seus espais enormes i verds, dels fins i tot d’una manera perversa, però això no ve al que la sortida de la crisi que patim –crisi econò-
ensenyants que s’esforcen per ajudar que les coses cas). I crec que aquí, a Andorra, ens falta una mica un mica, però també crisi de confiança– “no es troba
objectivament difícils semblin fàcils (això no és tan cert esperit d’equip. I no seria sobrer si algú expliqués en l’antipolítica, sinó en més i millor política, per-
evident com sembla: si hi pensem, a la universitat, a tots els interessats, de forma acadèmica i amena, què almenys a Andorra, de polítics, ho som tots”.
sobretot al camp de les humanitats, sovint et trobes de què estem orgullosos exactament. Què som. Per
en una situació quan se’t fa pensar que les coses són què sobrevivim. De què i com s’aguanta aquest país, No sé si, de polítics, ho som tots. En tot cas,
més difícils del que són). i de quina manera s’ha mantingut intacte durant més ho hauríem de ser. Em ve al cap una tertúlia ra-
temps que la gran majoria dels estats de l’entorn. Per- diofònica recent, en la qual l’exsecretari general
Des del racó del golf de la nostra petita casa, el meu què no sé a vosaltres, però a mi, personalment, diver- dels Serveis del Copríncep Episcopal Joan Massa
home constata el meu encantament inoportú. Em ses vegades m’ha tocat sentir l’observació d’un turis- es referia a Tucídides: “Qui no s’interessa per la
pregunta quan deixaré de fer el ruc (sense gaire espe- ta confós: “No té gaire història, Andorra...” “¿Com política no és un ciutadà de pau, sinó un ciutadà
rança que el moment de “deixar de fer el ruc” d’una dius?” “Només fa vint anys que és independent...” inútil.” Contundent, l’opinió d’aquest historia-
forma o altra arribi mai), i li dic que, per a mi, les clas- “¿Independent de qui?” “Dels seus cosenyors. Abans dor, que va viure fa gairebé 2.500 anys. I d’abso-
ses universitàries gravades i obertes a tots els públics no éreu lliures.” “¿...?” luta vigència.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
directori
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

5. DIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2013 PUBLICITAT 5
UFET LLIURE
B
A DI IA
CAD
1ÒS50 €
,
U: I1CL ÒS))
PRE N CL
N(IGI I
(IGI SES
ES
ES INCLOS
S INCLO
BEGUD E
BEGUD
IT
T
OBER T A LA NI S
T A LA N ES
OBER RE
R
, DIVEND
DIVEND
DIJOUS ,
DIJOUS TE
TE
I DISSAB
I DISSA B Obert a la nit dijous divendres i dissabte
Tast i
aperitiu
ESP ECIAL
RSARIS gratis
ANIVE PS
I GRU
PREU: 12,5)0 €
ÒS LÒ
(IGI INC
LÒS
TOT INC
Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra · Tel.: +376 816 256 / 359 817

6. 6 Dimecres, 20 de març del 2013
acord monetari
Convocat un concurs per al disseny
de les monedes d’euros andorrans
S’espera que l’1 de gener estiguin en circulació 6,5 milions de peces valorades en 2 milions
tati masià
Redacció / agències
Andorra la Vella el director general del servei es faci la producció completa.
d’emissions, Jordi Puigdema- Entre el novembre i el desembre
El ministre de Finances i Funció sa. La resta de membres seran d’aquest mateix any se’n farà la
Pública, Jordi Cinca, va presen- representants dels ministeris distribució i el dia 1 de gener
tar ahir el concurs nacional per de Cultura i de Finances i de del 2014 ja estaran enllestides
al disseny de les monedes d’eu- l’Institut Nacional Andorrà de perquè circulin.
ro. El Govern l’ha convocat per Finances (INAF). Cadascun En total s’encunyaran
seleccionar les tres imatges que dels tres dissenys guanyadors 6.480.000 monedes repartides
es reproduiran a la cara nacio- serà remunerat amb un premi de la següent manera: 400.000
nal de les monedes en euros que de 2.000 euros. de 2 euros; 580.000 d’1 euro;
emetrà el Principat, en un pro- La convocatòria del concurs 500.000 de 50 cèntims; i un milió
cés obert a tota persona jurídica apareixerà publicada en el But- de cada un dels valors de 20, 10,
i física major de 18 anys de naci- lletí Oficial del Principat d’Andor- 5, 2, i 1 cèntim.
onalitat andorrana i/o resident. ra avui mateix i els interessats
El primer disseny es corres- tindran fins al dia 16 d’abril per participació dels ciutadans
pon a la moneda d’un euro, on presentar les seves propostes. No és un fet habitual que els pa-
s’ha triat com a temàtica Casa de I és que el calendari estimat Jordi Cinca presenta, ahir, el concurs per al disseny dels euros. ïsos convoquin concursos pú-
la Vall. El segon disseny, centrat preveu l’aprovació per part del blics per elaborar els dissenys
en l’art romànic, es destinarà a Govern dels dissenys finals el servades per a col·leccionistes i que representen” i no es perme- de les seves monedes, però Cin-
les monedes de 10, 20 i 50 cèn- 27 de maig, de manera que a serviran per sufragar els costos ten dissenys abstractes. Com en ca ho va justificar posant en re-
tims. Per al tercer dels dissenys, finals del mes de setembre po- de tot el procés. totes les monedes de la resta de lleu que “ens ha semblat que era
per a les monedes d’1, 2 i 5 cèn- guessin rebre l’aprovació de la Cal recordar que l’Acord Mo- països, les dotze estrelles que un fet simbòlic, un pas enda-
tims, s’ha triat com a temàtica Unió Europea per a la posada netari permet l’emissió en euros defineixen Europa envoltaran el vant més de la vocació europea
els paisatges, la natura, la fauna en circulació de les monedes l’1 de monedes d’un valor màxim disseny. A més, és previst que hi d’Andorra, i ens ha semblat im-
i la flora. A l’últim, el Govern ha de gener del 2014. anual d’entre 2 i 2,5 milions figuri l’any d’emissió (2014) i el portant fer-hi participar tots els
decidit que la cara de la moneda De fet, l’objectiu és que en d’euros. nom de l’Estat, Andorra. ciutadans que ho creguin opor-
de 2 euros sigui l’escut andorrà. aquella data ja estiguin en circu- Els dissenys, segons va ex- Es preveu que el 15 de se- tú i tenir l’oportunitat de passar
El jurat serà presidit pel mi- lació 6,5 milions de monedes per plicar ahir el ministre de Finan- tembre ja es tinguin les prime- a la petita història d’Andorra
nistre de Cultura, Albert Este- valor de dos milions d’euros, un ces i Funció Pública, han de ser res monedes perquè a partir sent dissenyadors de les prime-
ve, i tindrà com a vicepresident 20% de les quals quedaran re- “una reproducció fidedigna del d’aleshores i fins al novembre res monedes que va emetre”.
mobilitat
El mal temps condiciona
tati masià
l’entrada de vehicles al febrer
Redacció
Andorra la Vella l’entrada de vehicles en aquest Destaca la reducció d’un -18,6%
mes de febrer. D’aquesta ma- de l’entrada de vehicles, amb
El nombre de vehicles que van nera, excloent els dies en què un decrement molt similar a les
entrar al país durant el mes de la frontera franco-andorrana dues fronteres.
febrer va ser de 261.944, una xi- ha estat tancada, la disminució Al febrer, els turismes, tant
fra que suposa una variació per- del nombre de vehicles entre el provinents d’Espanya com de
centual negativa, respecte del febrer 2012 i el del 2013 és del França, han tingut una dismi- Han entrat menys vehicles el febrer del 2013 que el 2012.
mateix mes de l’any anterior, del -5,2%. nució percentual, del -1,6% i del
-10,6%. Pel que fa a l’acumulat dels -32,6% respectivament. Compa- -1,8% per a la hispano-andorra- A banda, la variació percen-
Des del departament d’Esta- últims dotze mesos, ha estat de rant l’entrada de vehicles amb na, segons assenyala Estadística. tual de l’acumulat d’entrada de
dística posen en relleu que les 4.048.497, xifra que suposa una les mateixes dates de tancament També s’ha registrat una da- vehicles d’enguany ha estat ne-
dificultats per accedir al Princi- variació percentual negativa per al febrer del 2012, la varia- vallada del volum de vehicles gativa respecte al mateix perío-
pat pel tancament de la fronte- respecte a l’acumulat de vehi- ció per a les dues fronteres se- pesants que han accedit al país a de de l’any anterior, un -10,4%.
ra franco-andorrana durant sis cles entrats durant el mateix pe- ria negativa, del -15,9% per a la través de les dues fronteres du- Els turismes s’han reduït un
dies han condicionat fortament ríode de l’any anterior del -2,6%. frontera franco-andorrana i del rant el mes de febrer. -10,1% i els pesants, un -20,3%.

7. Dimecres, 20 De març Del 2013 andorra 7
relacions internacionals cenma bancs
Vives encapçala la delegació Nova web del
projecte de
MoraBanc posa
en marxa el
a l’acte d’inici del pontificat seguiment
d’ocells
servei Mora
Selection
El copríncep saluda el nou Papa i destaca l’emotivitat de la cerimònia
Redacció Redacció
bisbat D’urgell anDorra la Vella anDorra la Vella
Redacció
anDorra la Vella
El Centre d’Estudis de la Neu Amb la voluntat d’oferir als
L’arquebisbe d’Urgell i coprín- i de la Muntanya d’Andorra clients un servei de gestió
cep d’Andorra, Joan-Enric Vi- (Cenma) de l’Institut d’Estudis adaptat a tot tipus de patri-
ves, va encapçalar ahir la dele- Andorrans ha posat en marxa monis, més personalitzat i
gació del país que va assistir a un nou portal web del pro- proper a les seves demandes i
la solemne eucaristia d’inici del jecte de Seguiment d’Ocells necessitats, MoraBanc amplia
pontificat del nou papa Fran- Comuns d’Andorra (SOCA), l’oferta d’inversió amb la po-
cesc, imposició de l’anell del consultable a internet des de la sada en marxa de Mora Selec-
Pescador i del pal·li a la plaça mateixa pàgina web del Cen- tion, segons va anunciar ahir
de Sant Pere del Vaticà, i que ma www.cenma.ad. l’entitat bancària.
completaven el síndic general, El SOCA es basa en el segui- Així, els professionals en
Vicenç Mateu; el ministre d’Eco- ment, quatre cops l’any, dels inversions de MoraBanc As-
nomia i Territori, Jordi Alcobé; el ocells presents en un itinerari set Management gestionaran
representant del copríncep epis- determinat. La iniciativa és les carteres de fons dels cli-
copal, Josep Maria Mauri; l’am- el copríncep Joan-enric Vives en el moment de saludar el papa Francesc. possible gràcies als més de deu ents, seleccionant els millors
baixador d’Andorra davant la voluntaris que s’ocupen d’un o fons d’inversió en funció del
Santa Seu, Jaume Serra; la con- l’acte a fer-ho. En el transcurs acabat, Vives va explicar que més itineraris i s’encarreguen seu perfil inversor. Segons va
sellera de l’ambaixada, Meritxell de la salutació, Vives va dema- l’inici del pontificat de Francesc d’anotar el nombre i la diver- destacar l’entitat, el caràcter
Castillo, i el cap de gabinet del nar al Papa una benedicció per va ser una cerimònia molt emo- sitat d’espècies d’ocells que po- diferencial és la filosofia d’ar-
copríncep, David Codina. a Andorra i la diòcesi d’Urgell tiva i va remarcar que “tenim un den observar. L’estudi perme- quitectura oberta. D’aquesta
Vives va tenir ocasió de salu- i va destacar que per a ell “ha gran Sant Pare que sabrà aju- trà, entre altres, analitzar les manera s’aconsegueix una
dar personalment el nou papa estat una gran joia representar dar-nos i guiar-nos, precisament dinàmiques poblacionals dels cartera flexible, diversificada,
Francesc a l’interior de la basí- el Principat d’Andorra, portant en un camí espiritual d’acollida ocells, veure’n la sensibilitat al líquida i adaptada a cada per-
lica, i es va convertir d’aquesta al cor la nostra diòcesi, i totes de l’Evangeli, de servei als altres canvi de determinats hàbitats fil d’inversor i a les condici-
manera, després de l’Argenti- les persones que estimo i a les amb radicalitat, de simplicitat i, en definitiva, tenir un bon ons de mercat perquè el client
na i Itàlia, en el primer repre- quals prestem servei”. en els gestos i de profunditat en coneixement de l’estat d’aquest pugui gaudir de la màxima
sentant dels estats assistents a Així mateix, i ja amb l’acte el significat d’aquests gestos”. grup biològic al país. tranquil·litat.

8. 8 andorra Dimecres, 20 de març del 2013
iniciativa actua
El clúster d’educació planteja màsters
en gestió de muntanya i emprenedoria
Els participants del sector públic i del privat decideixen tirar endavant un clúster independent
tati masià
JULIÀ RODRÍGUEZ
Andorra la Vella un període relativament breu de del que decideixin els agents
temps entre els diferents agents públics i privats. Una és la falta
Hi havia uns certs dubtes sobre públics i privats que hi podrien de finançament i, segons va dir
si el clúster d’educació de la ini- tenir un paper a desenvolupar. Missé, la intenció és “posar les
ciativa Actua podria tirar enda- “Tenim tots els ingredients per eines perquè no sigui un impe-
vant per si sol, i de manera inde- donar contingut a la idea”, va diment per als projectes”.
pendent, o hauria d’estar lligat indicar Missé, que va esmentar Pel que fa al suport que el
necessàriament als altres dos la Universitat d’Andorra (UdA) clúster d’educació pot repre-
que ja han estat definits: el de i la Universitat de La Salle com sentar per als altres dos, Missé
salut i benestar i el de tecnolo- dos dels centres educatius que va assenyalar que servirà per
gies de la informació i la comu- es podrien interessar en aquest formar professionals de la salut
nicació. La decisió final que han projecte. i de les tecnologies de la infor-
pres els participants del sector D’altra banda, també s’està mació i la comunicació. “Captar
públic i privat ha estat constituir valorant “molt seriosament” la talent és una necessitat i hem de
un clúster únic, ja que es pensa possibilitat de complementar tenir la capacitat de generar un
que pot tenir l’entitat suficient “totes les activitats al voltant projecte d’interès que faci que
per continuar endavant sol. dels emprenedors”. En aquest La reunió per presentar les conclusions del clúster d’Educació. professionals andorrans vin-
Així, el clúster en educació po- sentit, Missé va recordar que guin al país a desenvolupar-lo”,
drà impulsar projectes propis en ja hi ha en marxa una línia de Josep Maria Missé per establir algun tipus de col· va afegir.
la seva àrea i, a la vegada, donar préstecs preferents per tirar en- laboració i “signar una carta de Per la seva banda, el líder del
suport als altres dos. davant noves empreses i també, “ Un màster en estudis de compromís”, tot i que encara no sector privat d’aquest clúster,
Els projectes que es tiraran per exemple, el premi Innova- muntanya no existeix en un hi ha resultats concrets. Ferran Costa, director d’Inlin-
endavant s’aniran concretant en dors per incentivar la creació de perímetre de 500 quilòmetres Missé va aprofitar per fer un gua, va deixar clar que els fruits
els pròxims mesos. Una de les
iniciatives que es podrien ma-
noves activitats econòmiques,
però hi ha un aspecte que en-
”
i pot tenir un alt valor afegit balanç molt positiu de les reuni-
ons que hi ha hagut fins ara per
de les accions que s’engegin en
aquest àmbit es veuran a mitjà
terialitzar en aquest àmbit seria cara no s’ha cobert, com és la estudiar quins són els clústers i llarg termini, contràriament
la realització d’un màster en es- creació d’un màster d’emprene- que vinguin al país com a tu- més adients per al país i la seva al que pot passar amb els altres
tudis de muntanya, “una cosa doria. Aquest màster permetria ristes a l’estiu. “Hi ha moltes constitució. I és que, segons va dos clústers. “Pensem que per
que no existeix en un perímetre que els empresaris andorrans idees, però ara han de ser els dir, hi han pres part al voltant de posicionar el nostre país ens cal
de 500 quilòmetres i que podria tinguessin una formació ade- participants en el clúster els que 150 persones del sector privat “i una educació sòlida i cal treba-
tenir un alt valor afegit per a quada, necessària, per exemple, decideixin quines es poden im- això ens fa ser molt optimistes llar també amb una visió a mitjà
Andorra”, segons va explicar el per expandir-se amb èxit cap als pulsar i poden tenir viabilitat”, de cara al futur”. Respecte a les i llarg termini”, va opinar Costa.
cap de Projectes Estratègics del mercats internacionals. va assenyalar el cap de Projec- barreres per tirar endavant els La iniciativa Actua del Govern
Govern, Josep Maria Missé. La També hi ha la possibilitat tes Estratègics. Missé va indicar clústers, a hores d’ara ja estan té entre els seus objectius facili-
idea encara està en estat embrio- que s’acabin creant formacions també que el Govern està en identificades i s’haurà de tre- tar la inversió i la diversificació
nari però es podria concretar en específiques per a empresaris converses amb escoles de negoci ballar per eliminar-les a partir econòmica del país.
consell d’europa propostes ciències socials
Exposició a Estrasburg sobre Activitat per
relacionar
Badia i
Bartumeu,
Andorra i les seves parròquies nens i padrins
amb l’art
nous membres
de l’IEC
consell d’europa
Redacció
Andorra la Vella
Redacció agències
Andorra la Vella Andorra la Vella
En el marc de la presidència
d’Andorra al Consell de Mi- Demà tindrà lloc a Santa El degà del Col·legi d’Ad-
nistres del Consell d’Europa, Coloma una trobada entre vocats, Francesc Badia, i el
ahir es va inaugurar l’exposi- alumnes de l’Escola France- notari Isidre Bartumeu han
ció sobre Andorra i les seves sa i padrins de la casa Quim entrat a formar part com a
parròquies, que es podrà veure de Dolsa i de la Casa Pairal membres corresponents de
aquests dies a Estrasburg, coin- del parc Central. L’activitat la secció de Filosofia i Cièn-
cidint amb el 24è Congrés dels aplegarà 50 infants i 12 pa- cies Socials de l’Institut d’Es-
poders locals i regionals del drins amb l’objectiu d’afavo- tudis Catalans (IEC). Així
Consell d’Europa. L’encarregat rir i potenciar la interrelació ho ha acordat el ple de l’IEC
d’inaugurar la mostra va ser i la cooperació d’alumnes, aquest dilluns.
el cònsol major de la Massana, La inauguració de l’exposició que es pot veure a Estrasburg. gent gran i mestres mitjan- Badia i Bartumeu no par-
David Baró. A l’acte hi van as- çant les arts plàstiques. Amb ticiparan en els òrgans de
sistir també la cònsol d’Andor- el ministeri d’Educació organit- sofia del dret i filosofia política La Grande Lessive es pretén govern de la institució, però
ra la Vella, Rosa Ferrer, i el de za avui, a les 19.30, una confe- a l’Institut de Drets Humans de també incentivar l’interès per sí que com a membres cor-
Canillo, Josep Mandicó. També rència sobre la interculturalitat la Universitat de València. La l’art, entre infants i persones responents col·laboraran i
amb motiu de la presidència an- a càrrec de Francisco Javier de conferència es farà al centre cul- autònomes del col·lectiu de prendran part en les tasques
dorrana del Consell d’Europa, Lucas Martín, catedràtic de filo- tural La Llacuna. gent gran. científiques de l’institut.

9. Dimecres, 20 De març Del 2013 andorra 9
llei del comerç
La FACA es mostra contrària a
tati masià
la liberalització de les rebaixes
L’entitat defensa que Govern i comerciants fixin els períodes cada any
JULIÀ RODRÍGUEZ
anDorra la Vella què el compte d’explotació d’un tada l’esmena dels socialdemò-
comerç depèn en gran mesura crates que proposa augmentar a
La Federació d’Associacions de de l’inici d’aquest període”, va sis setmanes el període de rebai-
Comerciants d’Andorra (FACA) puntualitzar la presidenta de la xes. A banda, va mostrar sorpre-
és contrària a la liberalització de FACA. Venable va opinar també sa perquè el PS vulgui suprimir
les rebaixes que proposa el grup que quatre setmanes de rebai- l’obligació de posar els preus als
parlamentari de Demòcrates per xes “és molt poc, és ridícul”. Per productes que estiguin als apa-
Andorra (DA). La presidenta de aquest motiu creu que és encer- radors exteriors. la presidenta de la FAcA, Susagna Venable.
l’entitat, Susagna Venable, va
explicar ahir que l’opinió ma-
joritària dels associats és que el
Govern tingui l’obligació d’es-
tablir cada any els períodes de
rebaixes, tal com consta en la
proposició de llei entrada a trà-
mit pels socialdemòcrates.
Una esmena de DA vol eli-
minar aquesta obligació i que
l’executiu només reguli aquesta
matèria per decret en cas que
així ho estimi oportú i si hi ha
una demanda en tal sentit dels
comerciants. Venable creu que
si no es fa cada any aquesta re-
gulació hi ha el perill que només
surtin afavorits els comerços de
dimensions més grans, que te-
nen més capacitat per fer rebai-
xes quan més els interessi. “La
majoria del comerç és petit i se
l’ha de protegir, i si no es fixen
les rebaixes els que acaben te-
nint la paella pel mànec són els
més grans”, va opinar la presi-
denta de la FACA.
En aquest sentit, Venable as-
senyala que l’ideal és que a prin-
cipis de cada any comerciants i
Govern es posin d’acord sobre
els períodes de rebaixes. “So-
bretot és molt important marcar
quan comencen les rebaixes per-
diA mundiAl
El CIAM organitza
divendres un
tast d’aigua
teatralitzat
REDaccIó
anDorra la Vella
El Centre d’Interpretació de
l’Aigua i del Madriu (CIAM)
organitza divendres vinent,
amb motiu de la celebració del
Dia mundial de l’aigua, un tast
d’aigua teatralitzat a càrrec de
la companyia Somhiteatre. L’ac-
tivitat s’emmarca en el projecte
de Prevenció de Residus del
departament de Medi Ambient
del Govern i presentarà d’una
manera diferent les propietats
de l’aigua d’Andorra.

10. 10 andorra Dimecres, 20 De març Del 2013
TRiBUNAL dE cORTS fURT
acusat d’estafa fent servir un Petició de 18 mesos per
codi per carregar les despeses haver sostret roba de
l’empresa on treballava
Els perjudicats al·leguen que l’acusat va gastar uns 48.000 euros
m. f.
tati masiÀ anDorra la Vella
m. f.
anDorra la Vella mostrar cap targeta. Pel que fa Els responsables de
a la usurpació d’identitat, també El ministeri fiscal demana una l’empresa creuen que
Versions contraposades en el cas la nega ja que posa en relleu que pena de 18 mesos de presó
d’un home que està acusat d’es- molts dels testimonis han decla- condicional per a un home que
hauria arribat a furtar
tafa, usurpació d’identitat i cre- rat que l’home no s’identificava. està acusat d’haver aprofitat unes 70 peces
ació de document. Així, l’acusat La defensa també insisteix que treballava com a empleat
posa en relleu que tenia l’auto- que si es tenen en compte les fac- de seguretat en una cadena de
rització d’un amic seu per donar tures en què consta la matrícula botigues de roba per sostreure l’empresa es va poder com-
el codi de la família en diferents dels vehicles amb què viatjava diversa mercaderia. provar que l’home tenia a casa
benzineres perquè les compres l’acusat l’import és molt inferi- La propietat li reclama més seva 70 peces que, un cop es
fossin carregades a nom del pare or als 48.000 que se li reclamen. de 2.400 euros en concepte de van fer les comprovacions
de l’amic, i en canvi aquest va En aquest sentit, va insistir que la mercaderia furtada, que xi- escaients, els constaven com
manifestar ahir que feia anys tots els membres de la família fra en unes 70 peces. En canvi, a perdudes, per la qual cosa
que no es veien i que en cap cas perjudicada per aquest afer feien l’home admet que només es van destacar que l’home hau-
li va donar l’autorització perquè servir aquest codi i, per tant, pot va endur sis jaquetes i la seva ria aprofitat la seva condició
procedís d’aquesta manera. haver-hi despeses que no corres- La seu de la justícia. defensa creu que el seu client d’empleat de seguretat per
El ministeri fiscal demana tres ponguin al seu defensat. De fet, haurà de pagar per altres furts furtar aquesta roba. Així, la fis-
anys de presó, part condicional considera que el perjudici se si- autoritzés aquestes operacions i que sembla que hi va haver en calia insisteix en el fet que va
qualificada a abonar els 48.000 tua en 1.500 euros. va posar en relleu que feia anys l’empresa per a la qual treballa- aprofitar aquesta condició i la
euros de responsabilitat civil L’acusat va indicar que el seu que no es veien. Va destacar que va, i per tant nega que hagués confiança que li tenien diposi-
que se li reclamen, i a més afe- amic vivia a la Seu d’Urgell i com segurament l’acusat recordava el arribat a sostreure la quantitat tada per cometre les sostracci-
geix que se li imposi una multa que no podia venir a Andorra li codi de feia anys. de la qual se l’acusa. Per això, ons. De fet, va posar en relleu
de 30.000 euros. En canvi, la de- encarregava que li baixés tabac o Els empleats de les benzine- demana que la pena no sigui que sovint podia estar una es-
fensa insisteix que el seu client altres productes. A canvi, i com res on parava l’acusat creien que superior a sis mesos de presó tona sol a les botigues, segons
tenia l’autorització de l’altre per que l’amic li devia diners, l’in- era el titular del codi i van asse- condicional i va recordar que ell mateix va reconèixer. La
fer aquests càrrecs i nega que culpat omplia el dipòsit dels ve- nyalar que normalment omplia l’home ja ha passat 45 dies a defensa nega, però, que hi ha-
creés cap document, ja que úni- hicles amb què viatjava. el dipòsit i comprava, sobretot, la presó. gués abús de confiança en els
cament facilitava el codi, sense L’amic, però, va negar que tabac i xampany. D’aquesta manera, des de furts que va cometre.
SUccESSOS
Si ets un afectat del Principat Operada la dona
d’Andorra pel cas CAHISPA i vols ferida en l’allau
defensar els teus interessos, agències
anDorra la Vella
posa’t en contacte amb nosaltres.
La dona de 30 anys que va re-
sultar ferida en una allau al pic
mpereiras2011@hotmail.com de la Serrera divendres passat
va ser operada ahir de la frac-
tura de pelvis que patia. Segons
van informar des de l’hospital,
JuntS fArem méS forçA! el seu estat continua sent greu i
segueix ingressada a l’UCI, però
podrien treure-li la ventilació
mecànica les pròximes hores.
Guia de serveis
Monedes,
joies usades,
trencades,
rellotges, peces
d’ortodòncia...
24 k, 18 k, 14 k,
12 k 9 k i plata
Vine i comprova que
NOSALTRES SOM
ELS QUE + PAGUEM
Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers)

11. Dimecres, 20 de març del 2013 andorra 11
escaldes-engordany
L’aigua estarà gravada amb l’IGI reduït
en tractar-se d’una societat privada
A les parròquies on aquest servei és ofert pel Comú, s’aplicarà el tipus superreduït del 0%
tati masià
m. s. c.
Andorra la Vella president de Capesa va explicar
Capesa assegura que des del Govern es va infor-
El preu de l’aigua a Escaldes-En- que aquest fet no es mar la societat que hauria d’as-
gordany resultarà gravat amb sumir el 4,5% d’IGI, mentre que
l’1% d’IGI, un fet que no pas-
traduirà en un augment a la resta de parròquies, en trac-
sarà a les parròquies on aquest de les tarifes tar-se d’una gestió pública, el
servei sigui ofert pel Comú. El servei estaria gravat amb el 0%.
motiu és que la distribuïdora Això va comportar les queixes
d’aigua d’Escaldes-Engordany Tot i així, considera de la societat, que va expressar
és una empresa amb participa- que és injust ja que la seva disconformitat a l’execu-
ció privada, i per tant amb ànim tiu. Com a resposta, el Govern
de lucre, mentre que la resta són
l’impost hauria de ser va informar la distribuïdora
gestionades per la corporació. homogeni a tot el país d’aigua que apliqués un tipus
Aquesta diferència entre parrò- reduït de l’1%, tal com es recull
quies ha provocat les crítiques en la llei.
del president del consell d’ad- Fins ara el servei d’aigües estava gravat per l’1% d’IPI. cas, els ciutadans d’Escaldes- López Mirmi va explicar que
ministració de Capesa, Eduard Engordany no notaran un in- abans de la facturació de finals
López Mirmi, que ho considera ferències entre parròquies, i per ritori del Principat) i una altra crement del preu de l’aigua mo- de març no s’ha cobrat res a ex-
“injust”. aquest motiu va remarcar que l’impost, que ha de ser homoge- tivat per l’impost indirecte (cal cepció d’algunes connexions,
En aquest sentit va posar en “no trobo lògic que ciutadans ni a tot Andorra. recordar, però, que sí que pu- que han estat gravades amb
relleu que la competència d’un d’Andorra la Vella paguin un Per aquest motiu va avisar jaran un 12% les tarifes aquest l’1% d’IGI seguint les instrucci-
servei determinat s’ha de bus- 0% d’IGI per un producte pel que així ho manifestarà al Go- any). El fet és que, fins que va ons del Govern. El president de
car en l’àmbit estatal, ja que qual a Escaldes es paga l’1%”. vern i es va mostrar esperançat entrar en vigor l’IGI, el servei de Capesa també va destacar que
l’impost és nacional i no pas Pel president de la societat es- que l’aplicació de la taxa es mo- l’aigua estava gravat per l’im- l’aplicació del nou impost indi-
comunal. Al mateix temps con- caldenca, una cosa és el preu de difiqui. López Mirmi va deixar post de producció interna (IPI), recte encara està en un període
sidera que, tractant-se d’aquesta l’aigua (que no ha de ser neces- clar que “no vull que els altres que estava fixat en l’1%. força experimental i que, a més,
qüestió, no hi hauria d’haver di- sàriament el mateix a tot el ter- paguin més, sinó igual”. En tot A partir d’aquest any, però, el és força feixuga.
esquí
L’escola de neu d’Encamp
c. encamp
tanca amb uns 160 inscrits
Redacció
Andorra la Vella la crisi, segons es va indicar des flotadors gegants. Per als més
del Comú. Per celebrar la fi de grans s’ha organitzat una baixa-
La tretzena edició de l’escola de l’escola de neu s’han organitzat da conjunta amb eslàlom. També
neu d’Encamp-Pas de la Casa es activitats a les pistes del sector hi haurà coca i xocolata i es re-
clourà aquest dissabte amb uns de Grau Roig de Grandvalira. Els partiran els diplomes de nivell.
160 inscrits. Es tracta d’una xifra més petits podran gaudir d’una Així mateix, el 6, 7 i 13 d’abril es
lleugerament inferior a la de l’any gimcana, un circuit de neu amb recuperaran els dies en què es va
passat a causa, possiblement, de diferents proves i baixades amb haver d’anul·lar pel temps. Un participant a l’escola de neu.
Més informació a www.contar.ad QUALITAT
EMPRESA CERTIFICADA
ISO 9001
MEDI AMBIENT
EMPRESA CERTIFICADA
ISO 14001
PREVENCIÓ
DE RISCOS LABORALS
EMPRESA CERTIFICADA
OSHAS-18001
EC-7066/12 MA-2561/12 PRL-0492/12
Av. Pont de la Tosca · AD700 Escaldes-Engordany · Tel. 826 117 · Fax 826 177 · contar@grupheracles.com ACREDITAT PER ENAC ACREDITAT PER ENAC