Materials didàctics per celebrar el Dia Munidal de l'Aigua.

1. SEGON
CICLE DE
PRIMÀRIA
Aigua i salut
DIA INTERNACIONAL DE L’AIGUA

2. Aigua i salut - Tercer cicle de primària PC04/13
Redacció: Margarita Serra Disseny i il·lustració: Eduard Altarriba
Intervida Delegació Catalunya C/ Girona, 102 08009 Barcelona
docencia@intervida.org Tel.: 936 190 259 Fax: 934 588 325

3. AIGUA I SALUT 3
Presentació de l’entitat
Som una ONG internacional de cooperació al desenvolupament que actua local-
ment amb les comunitats per promoure el canvi social sostenible a través de la
millora de les condicions de vida de les poblacions vulnerables, especialment de la
infància, i incidint en les causes de la pobresa i les desigualtats.
El respecte a la igualtat, l’equitat, la participació i la sostenibilitat són els nostres
principis d’actuació.
Els drets de la infància, el nostre compromís. El nostre marc d’actuació té com
a prioritat els més vulnerables: la infància. Només assegurant la dignitat dels
més petits, protegint els seus drets i garantint una educació de qualitat, podrem
aconseguir que nens i nenes pensin i participin, de manera lliure i solidària, en la
construcció d’un món més just.
Introducció
Aquesta seqüència didàctica es dirigeix a l’alumnat del cicle superior de
primària i s’emmarca dins de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua. Amb ella
treballarem el paper de l’aigua a les nostres vides i el dret de totes les persones a
l’accés a l’aigua en condicions òptimes de salubritat.
Objectius de l’activitat:
Reconèixer que l’aigua és un recurs indispensable per a la vida.
Descobrir l’estreta relació que existeix entre aigua i salut.
Reconèixer l’aigua com un dret al qual no totes les persones
poden accedir.

4. AIGUA I SALUT 4
Continguts:
Conceptuals Procedimentals Actitudinals
Usos de l’aigua. Observació i anàlisi. Respecte pel medi
ambient.
Aigua, salut i higiene. Expressió oral i argu-
mentació. Interès pel consum
Accés a l’aigua.
responsable d’aigua.
Realització de petits
experiments. Promoció d’hàbits
d’higiene saludable.
Participació activa en
les activitats.
Treball en equip.
Contribució de l’activitat didàctica
a les competències bàsiques
Aquesta activitat contribueix principalment a l’adquisició de les competències
bàsiques següents:
Comunicació oral i escrita del propi
Competència en comunicació lingüística pensament.
i audiovisual.
Desenvolupament de les capacitats cog-
nitivo-lingüístiques.
Competència d’autonomia i iniciativa Treball cooperatiu i presa de decisions.
personal. Planificació i execució de tasques.
Competència en el coneixement Percepció dels efectes de la interacció
i interacció amb el món físic. de l’ésser humà amb el medi ambient.
Conscienciació sobre la interdependèn-
cia dels drets humans.
Competència social i ciutadana.
Generació d’un sistema de valors en el
marc ètic dels drets humans.

5. AIGUA I SALUT 5
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
1. Exploració de les idees prèvies
a. Usos de l’aigua.
b. Accés a l’aigua.
2. Introducció de nous continguts
a. L’aigua com a font de salut, però també de malalties.
b. Formes d’accés a l’aigua: segures i perilloses.
3. Estructuració dels coneixements
a. Elaboració d’un mapa conceptual sobre els beneficis i els perills de l’aigua.
b. Producció d’un text (oral o escrit) interpretatiu sobre els problemes d’algu-
nes persones per accedir a l’aigua potable.
4. Aplicació dels coneixements
a. Confecció d’un petit pou.
b. Realització d’una investigació sobre el funcionament del pou i el perill del
filtratge de bactèries a la capa freàtica.
Metodologia, estratègies didàctiques i
cronologia de l’activitat
La metodologia per a l’àrea del coneixement del medi social i natural es basa
principalment en situar-nos al nivell de desenvolupament dels alumnes, és a dir, a
partir dels seus coneixements previs. L’enfocament ha de ser actiu i experimental
basat en un aprenentatge significatiu. Els alumnes han de construir coneixements
coherents.
No obstant això, també anirem alternant estratègies didàctiques expositives amb
estratègies de recerca i experimentació. Des d’una metodologia socioafectiva,

6. AIGUA I SALUT 6
convé connectar la transmissió d’informació amb la vivència personal i l’experi-
mentació.
Quant a l’organització temporal, proposem realitzar aquesta activitat en dues
sessions.
Sessió 1
A. Exploració de coneixements previs
Preguntem al grup per a què utilitzem l’aigua en diferents situacions:
En En la
A casa A la ciutat l’agricultura A la fàbrica En l’esport
medicina
Beure, cui- Regar Regar Fabricar Netejar Piscines,
nar, rentar parcs, camps, productes ferides, hi- dutxes.
roba, nete- jardins i agroindús- i aliments, dratar-nos,
jar, ren- carrers. tria. netejar, aigües
tar-nos... generar medicinals,
energia. termals i
minerals.
B. Introducció de nous conceptes
Projecció total o parcial del documental d’Intervida Agua, fuente de vida. Té
especial interès la història de l’Aissata (podem valorar projectar el documental en
dues parts o bé alguns fragments).
Una vegada vist el documental, reflexionem sobre la importància de tenir un
bon accés a l’aigua potable. Recordem la història de l’Aissata, a qui sempre acom-
panya la seva filla Bituni. El fet que moltes nenes siguin les responsables d’anar a
buscar aigua fa que no puguin gaudir del dret a l’educació, a la protecció i al joc.

7. AIGUA I SALUT 7
Proposem realitzar un petit joc amb la classe:
JUGUEM A SER L’AISSATA
(Idea de Meritxell Seuba, Intervida ED Catalunya)
Objectius: Prendre consciència de la problemàtica de l’accés a
l’aigua.
Material necessari: Garrafes de 5 o 8 litres plenes d’aigua.
Dinàmica: Organitzem grups de 6 persones que es col·loquen
en fila. Cada grup ha de transportar en cadena el nombre de
garrafes d’aigua que sumen els litres que l’Organització Mun-
dial de la Salut aconsella utilitzar per persona i dia (entre 40 i
50 litres).
La reflexió una vegada finalitzat el joc és que transportar l’aigua és dur i pesat.
A molts indrets del món l’aigua no surt de les aixetes sinó que cal recórrer grans
distàncies per aconseguir-la.
C. Construcció d’un pou
Proposem que construeixin un pou per parelles. Es tracta de veure com funciona i
els perills que s’hi filtrin aigües brutes.
Sessió 2
A. Introducció de nous conceptes
Projecció total o parcial del documental d’Intervida Agua, fuente de vida. Ens
interessa la història de l’Aminata, una nena que emmalalteix per beure aigua con-
taminada.

8. AIGUA I SALUT 8
Aigua i salut. Parlem de la relació entre aigua i salut. L’aigua pot salvar vides
però també pot ser font de malalties, tant per la ingesta d’aigües contaminades
com per la falta d’higiene.
Petita experiència sobre el rentat de les mans.
EL JOC DELS MOCADORS
(Idea de Meritxell Seuba, Intervida ED Catalunya)
Objectius: Reflexionar sobre la importància de disposar d’aigua
potable per beure i d’aigua “neta” per rentar-se. Recordar que al
món hi ha llocs sense accés a l’aigua potable i quins són els perju-
dicis d’utilitzar aigua “bruta”.
Material necessari: Mocadors blancs, un gibrell amb aigua neta,
un gibrell amb aigua bruta i una pastilla de sabó.
Dinàmica: Es divideix la classe en dos grups, l’un es rentarà les
mans amb l’aigua bruta i l’altre amb aigua neta i sabó. Cada grup
s’eixugarà les mans amb un mocador i després observarem com
han quedat i en traurem conclusions. La idea és reflexionar sobre
la importància de rentar-nos les mans per evitar el contagi de
malalties.
B. Avaluació
Objectiu didàctic Criteris d’avaluació
Identificar diferents usos de l’aigua en diferents
Reconèixer que l’aigua és un recurs contexts.
indispensable per a la vida.
Conèixer el funcionament d’un pou.
Descobrir l’estreta relació que existeix entre Identificar els perills que té l’aigua no potable
aigua i salut. per a la salut i la higiene.
Prendre consciència sobre la responsabilitat que
Reconèixer l’aigua com un dret al qual no totes tenim en el consum responsable de l’aigua.
les persones poden accedir. Responsabilitzar-nos de la higiene personal, en
especial de les mans, per evitar contagis.

9. AIGUA I SALUT 9
Tipus d’avaluació Activitats
Inicial Exposar els diferents usos de l’aigua.
Sumativa Activitat de coavaluació:
L’alumnat treballarà des de l’autoavaluació sobre l’adquisició de co-
neixements i sobre la capacitat de treballar en equip.
Final Activitats d’aplicació:
Recerca sobre la relació entre aigua i salut.
Confecció d’un pou.
Text argumentatiu (oral o escrit) i/o mapa conceptual sobre l’accés a
l’aigua.
Text argumentatiu (oral o escrit) i/o mapa conceptual sobre els benefi-
cis o perjudicis de l’aigua.
Recursos:
http://ed.intervida.org
www.intervida.org
www.unwater.org
http://globalhandwashing.org/resources (recursos en español)
www.vimeo.com/intervida

10. SEGON
CICLE DE
PRIMÀRIA
Aigua i salut
MATERIAL DE L’ALUMNAT

11. AIGUA I SALUT 11
Sessió 1
USOS DE L’AIGUA
Les persones utilitzem l’aigua en quasi totes les nostres accions. Et proposem
que pensis com utilitzem l’aigua en cada una d’aquestes situacions:
En
A casa A la ciutat l’agricultura
A la fàbrica En la medicina En l’esport

12. AIGUA I SALUT 12
Sessió 1
ACCÉS A L’AIGUA
D’on obtenim l’aigua? Segurament la teva primera resposta serà “de l’aixeta”, oi?
Per arribar fins a l’aixeta, l’aigua ha fet un llarg recorregut del riu a la depurado-
ra i d’allà, per un sistema de canalització, fins a les nostres llars.
Però no tothom té l’aigua tan a prop. Us convidem a veure la història de l’Aissa-
ta que viu a Mali, Àfrica. On va a buscar l’aigua? Quantes vegades al dia? Qui
l’acompanya? Quins problemes té la seva família per culpa de l’aigua del pou?
En el documental heu vist diferents opcions per aconseguir aigua. Les recordes?

13. AIGUA I SALUT 13
Sessió 1
JUGUEM A SER L’AISSATA
Segons l’Organització Mundial de la Salut necessitem entre 40 i 50 li-
tres d’aigua al dia per sobreviure. Segur que si fem comptes en les nos-
tres llars, gastem molt més.
Ja sabeu que l’Aissata i la seva filla Bituni van a buscar aigua al pou d’uns
veïns tres vegades al dia. Quants litres porten en cada viatge?
Per grups, us proposem que feu aquests tres viatges transportant aigua
d’un extrem a altre de l’aula (procureu que no caigui, podeu utilitzar ga-
rrafes de 8 litres, per exemple).
Com us heu sentit? Esteu cansats? Quant de temps heu necessitat per
transportar els 50 litres d’aigua? Què deixa de fer la Bituni si dedica
tota aquesta estona a buscar aigua?

14. AIGUA I SALUT 14
Sessió 1
COM CONSTRUIR UN POU
Un pou és una perforació que es fa sobre una reserva aqüífera amb la fi-
nalitat d’extreure’n aigua. Normalment, l’aigua que surt del pou és neta i
potable però de vegades poden filtrar-s’hi aigües brutes que contamina-
ran el pou i faran que ens posem malalts si en bevem l’aigua. Vols saber
com es construeix un pou? Et donem idees.
Què necessites? Passos
1. Un recipient. Pot ser la a. Enrotlla la malla en el pal.
meitat d’una ampolla d’aigua Que quedi ben ferm. Fixa-la
de dos litres o bé un got amb la cinta adhesiva.
gran. b. Col·loca la malla enrotllada
2. Un got ple d’aigua. dins del recipient gran, a una
banda.
3. Un pal cilíndric. Un bo-
lígraf utilitzat o bé alguna
cosa més gruixuda.
4. Un rectangle de malla
plàstica tipus mosquitera.
5. Un atomitzador d’algun
producte de neteja ja es-
gotat. Has de netejar-lo
abans.
6. Un grapat de grava.
7. Un grapat de terra.
8. Cinta adhesiva. c. Omple les tres quartes parts del
9. Colorant per a l’aigua. recipient amb grava, procurant que la
malla quedi en posició vertical.

15. AIGUA I SALUT 15
d. Posa a sobre de la grava
una capa fina de terra.
e. Retira amb cura el
pal. Deixa el cilindre
de malla al recipient.
f. Aboca l’aigua per un dels cos-
tats de manera que la sorra es
mulli com menys millor.
g. Col·loca l’atomitzador dins del
cilindre de malla.
h. Acciona varies vegades l’ato-
mitzador fins a omplir el got.
i. Afegeix colorant a l’aigua que
has tret del pou i torna a om-
plir-lo.
j. Torna a accionar l’atomitzador
i a omplir de nou el got.
El recipient gran amb tots els seu ingredients simula el pou. La grava i l’aigua repre-
senten el mantell freàtic i la malla i l’atomitzador conformen el sistema de bombament
del pou.
La primera vegada que has tret aigua del pou, ha sortit neta. La segona vegada, ha
sortit bruta. El mateix succeeix amb el subsòl, on s’infiltren contaminants. Llavors, les
aigües subterrànies es veuen afectades i els pous produeixen aigua bruta.

16. AIGUA I SALUT 16
Sessió 2
AIGUA I SALUT
Tots els organismes estan compostos en un gran percentatge per aigua. Per exem-
ple, el nostre cos està format per un 70 % d’aigua. Trobem aigua en la sang, la saliva,
els òrgans i fins i tot als ossos. L’aigua és indispensable per a la vida de les persones,
els animals i les plantes. No podríem viure sense ella.
Però, com hem vist en el documental, l’aigua també pot ser font de malalties. Aques-
tes es poden contreure per consumir aigua contaminada per bactèries, virus, parà-
sits i productes agroquímics. La síndrome més freqüent després de beure aigua
contaminada és la diarrea, però també provoca altres malalties com ara la febre
tifoide, el còlera o la conjuntivitis.
Hi ha malalties que s’associen a la manca de bones pràctiques d’higiene. Per exemple,
no són bones pràctiques el no rentar-se les mans després d’anar al lavabo i/o abans
de menjar, o utilitzar aigua bruta per rentar-nos o per rentar estris de cuina.
Recordeu la història de l’Aminata. Per què es va posar malalta? Li va costar molt
recuperar-se?
SOPA DE LLETRES
Busca les malalties relacionades amb l’aigua que han aparegut al vídeo:
Diarrea, febre tifoide, conjuntivitis, còlera, paludisme
J C O N J U N T I V I T I S H
N O U K E C J G V X P E F V E
U L F S E D D T N C Q U F C W
F E B R E T I F O I D E X A Y
T R S Ñ C N A V H L G X A E A
L A E O A H R D R V C T J G R
Y Z X G D G R Y G R V H D L P
E U F B S G E K V Q U D T R Z
J Y L U D P A L U D I S M E H

17. AIGUA I SALUT 17
Sessió 2
Som-hi
Ja hem vist que per mantenir una bona salut és molt important tenir uns bons hà-
bits d’higiene. Un dels més importants és el hàbit de rentar-se les mans. Però hi ha
persones que es renten les mans només amb aigua i això no és suficient per evitar
malalties.
Sabíeu que existeixen moltes malalties que es transmeten per les mans? Quan les
persones no utilitzen sabó per rentar-se-les després d’haver tocat fluids com secre-
cions nasals, femta o aliments o aigua contaminats, poden transmetre virus, bac-
tèries i paràsits a altres persones.
El rentat de mans interromp la cadena de transmissió de malalties. Les més fre-
qüents són:
Malalties diarreiques i paràsits intestinals
Malalties respiratòries
Infeccions de la pell i dels ulls
Ho posem en pràctica. Necessitem dos gibrells, un amb aigua una mica bruta i l’altre
amb aigua neta i un parell de draps de color blanc. Un grup es rentarà les mans sen-
se sabó en el gibrell d’aigua bruta i l’altre se les rentarà amb aigua i sabó. Després
d’eixugar-nos les mans, observem com queden els draps. Quin està més brut? Quines
conclusions traiem d’això?
Recordeu la fórmula:
AIGUA + SABÓ = SALUT
Hi ha moments en els quals la importància de rentar-se les
mans és cabdal: després d’utilitzar el lavabo, després
de mocar-nos i abans de manipular aliments o menjar.