SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
El mètode utilitzat per Mendel ,[object Object],[object Object],[object Object],Mendel elegí caràcters fàcilment observables i amb alternatives clarament diferenciables com... Posició de la flor Final ,[object Object],[object Object],[object Object],Altura del tija Color de la llavor Aspecte de la llavor Color de la beina Aspecte de la beina Color de la flor
El disseny dels experiments de Mendel Mendel establí un mètode que encara s’utilitza en estudis genètics i consistia en: 1.-  Obtenir races pures  que constituiran la  “generació parental” (P). 2.- Encreuar las races pures  per obtenir una generació de descendents híbridos anomenada  “primera generació filial” (F 1 ) . 3.- Autofecundar les plantes de la F 1   per obtenir una  “segona generació filial” (F 2 ) . Mendel recollí gran quantitat de dades que analitzà quantitativament, de manera estadística. Final X X Encreuamnet 1ª Descendència X Races pures repetir Caràcter elegit
Estudi de la transmissió d’un caràcter L’herència del color de les llavors. Final Generació parental (P) Races pures Heterogonia Homogènia Generació F 1  (Híbrids) 25% 75% HIBRIDACIÓ Generació F 2 AUTOFECUNDACIÓ
Una terminologia més actual Per poder comprendre la formulació actual de las anomenades Lleis de Mendel es necessari establir un vocabulari més preciso. Gen: factor hereditari que controla un caràcter. Al·lel:  formes alternatives diferents que pot tenir el gen. Genotip:  constitució genètica per un caràcter. Combinació d’al·lels. Fenotip:  manifestació externa del genotip. Final COLOR DE LA LLAVOR Al·lel dominant A a Heterozigot Al·lel  recessiu a a Homozigot
Primera i segona llei de Mendel P F 1 F 2 Primera Llei  o “ llei de la uniformitat dels híbrids de la F 1 ” Segona Llei  o “ llei de segregació dels caràcters en la F 2 ” Al creuar dos varietats pures que difereixen en un caràcter, els descendents son heterozigots, iguals entre sí i presenten un fenotip idèntic a un dels progenitors respecte a ixe caràcter. La parella de gens que estaven junts en els heterozigots, es separen (segreguen), sense mesclar-se i apareixen en la F 2  tot i que els seus progenitors (de la F 1 ) no ho manifestaren. Final A A a a A  100% a  100% 100%  Aa a  50% A  50% A  50% a  50% AA 25% A a 25% A a 25% aa 25%
Quadre de segregació gamètica Quants gàmetes diferents produeix cadascun dels progenitors?  a A 25 % F 1 Gàmetes Fenotip Final Aa Aa Aa AA Aa aa a A 75 %
Encreuament prova Com es pot saber el genotip (homozigot o heterozigot) d’un individu que presenta un fenotip dominant? P F 1 Mendel creuà a l’individu problema amb un homozigot per a l’al·lel recessiu. Si l’ individu problema es homozigot, tota la descendència presentarà fenotip dominant. Si l’ individu problema es heterozigot, la meitat de la descendència serà homozigota per a l’ al·lel recessiu. Final ¿Aa  o  AA? A ? Individu problema A ? Individu problema a a Homozigot recessiu X a a Homozigot recessiu X 50% 50% 100% Genotip de l’individu problema AA Genotip de l’individu problema Aa
Herencia intermedia X Roja Blanca Final P F 1 F 2 ,[object Object],[object Object],No 4t AA aa AA Aa aa Aa Rosa 100 % 50 % Rosa 25 % Roja 25 % Blanca
Transmisión simultánea de dos caracteres ,[object Object],[object Object],Final Generació F 1 (Híbrid) Generació F 2 Generació parental (P) 100% Grogues llises HIBRIDACIÓ Proporció de llavors AUTOFECUNDACIÓ
Tercera llei de Mendel P F 1 F 2 Final Tercera Llei  o “ llei de la segregació independent dels caràcters ” En la transmissió de dos o més caràcters cada caràcer es trasmiteix a la segona generació filial independentment de qualsevol altre caràcter, i sempre d’acord amb la primera i segona llei La separació dels al·lels al formar gàmetes es realitza de manera independent per a cada un dels dos gens AABB AB  100% ab  100% 100%  AaBb aabb AABB AABb AaBb AaBB AaBb aaBB aaBb AaBB AB Ab aB ab AB Ab aB ab aaBb aabb AaBb Aabb AaBb AABb Aabb AAbb
Teoria cromosòmica de la herència FACTORS MENDELIANS CROMOSOMeS Parella d'al·lels Parella de cromosomes homòlegs Transmissió d’un caràcter Transmissió de dos caràcters SEGREGACIÓ DISTRIBUCIÓ INDEPENDENT A a O ,[object Object],[object Object],[object Object],Final A a A a B b A a b B
Interpretació cromosòmica de la 1ª i 2ª llei de Mendel P F 1 F 2 F 1 Final 1ª Llei de Mendel 2ª Llei de Mendel X A A a a A a FECUNDACIÓN MEIOSIS A a A a X A a GAMETES MEIOSIS A a A a GAMETES A A A a A a a a
Interpretació cromosòmica de la 3ª llei de Mendel P X F 1 F 2 Final b a b a B B A A B b A a A B b a A B A b a B b a A B A b a B b a FECUNDACIÓN MEIOSIS MEIOSIS B B A A B B A a b A B A b b A A B b A A B b a a B B a a B B A a b b a a B b a a b b A a B b A a B b A a B b A a B b A a b b A a A B a B b a GAMETOS A b
Determinació cromosòmica del sexe Algunes especies, posseeixen una parella de cromosomes que determinen el sexe, són els  heterocromosomes  o  cromosomes sexuales . La resta de cromosomes reben el nom de  autosomes . Sistema ZZ / ZW Sistema XX / XO Sistema XX / XY Final MASCLE FEMELLA MASCLE FEMELLA MASCLE FEMELLA FEMELLA FEMELLA MASCLE MASCLE FEMELLA MASCLE
Determinación del sexo por el número de dotaciones cromosómicas (haplodiploidía) Células somáticas Gametos Final En abejas y avispas la herencia del sexo depende de la dotación cromosómica, haploide o diploide. Hembra Macho Macho Hembra PARTENOGÉNESIS FECUNDACIÓN MEIOSIS MITOSIS
Experimentos de Morgan (1) Final X Machos Machos Hembra Macho Machos Hembras Machos Hembras Hembras 75% ojos rojos ojos blancos 25%
Experimentos de Morgan (2) Final X Machos Machos Hembra Macho Hembras Machos Hembras Hembras Machos ojos rojos 50% ojos blancos 50%
Herencia ligada al sexo Morgan estudió la herencia del color de ojos en  Drosophila   y comprobó que los alelos para ese caracter (blanco o rojo) se localizan en el cromosoma X, no existiendo información en el cromosoma Y. Final
Herencia del daltonismo en la especie humana Final X X Daltónico Portadora Visión  normal X X d X  X d X  Y X d  Y X  X X d  X X  X d X d  X d X  Y X d   Y X  Y X d   Y Visión normal Portadora Portadora Portadora Visión  normal Daltónico Visión  normal Daltónico Daltónica
Descubrimiento del ligamento autosómico Final Los genes situados en un mismo cromosoma se dice que están  ligados  y tienden a transmitirse juntos. X La F 2  obtenida se desviaba considerablemente de la esperada (9:3:3:1) según la tercera leyde Mendel. X Morgan realizó un  cruzamiento prueba .  P F 1 Tampoco se ajustaban a los esperados para genes ligados, ya que aparecían  fenotipos nuevos . Los resultados no coincidían con los esperados para una herencia independiente de los caracteres. pr + pr +  vg + vg + pr   pr vg   vg pr + pr vg + vg pr +  vg + pr vg FECUNDACIÓN pr + pr vg + vg pr   pr vg   vg 44,5% ojos rojos alas normales 44,5% ojos púrpura alas vestigiales 5,5% ojos púrpura alas normales 5,5% ojos rojos  alas vestigiales
Predicciones y resultados de la experiencia de Morgan 25% 25% 25% 25% 50% 50% 44,5% 44,5% 5,5% 5,5% Final RESULTADOS ESPERADOS PARA  UNA HERENCIA INDEPENDIENTE pr vg pr + vg+ pr + pr vg vg pr vg pr vg vg+ pr vg pr pr vg pr + vg+ pr vg pr vg pr vg pr + vg+ pr vg pr vg vg+ pr vg pr pr + pr vg vg No recombinadas 89% Recombinadas 11% RESULTADOS ESPERADOS PARA UN LIGAMIENTO TOTAL RESULTADOS OBSERVADOS
Entrecruzamiento y recombinación génica Cromosomas homólogos Entrecruzamiento Los cromosomas homólogos se aproximan formando parejas. El entrecruzamiento tiene lugar en la profase I de la meiosis Se forman los quiasmas y se produce la rotura en un punto de las cromátidas emparejadas. Los fragmentos rotos se intercambian y vuelven a unirse produciéndose la recombinación. La frecuencia con la que dos genes se recombinan está relacionada con la distancia que existe entre ellos. Esto permite determinar el lugar ( locus ) de cada gen en un cromosoma. Final pr  + pr  + pr   pr   vg  + vg  + vg   vg pr  + pr  + pr   pr   vg  + vg vg  +  vg pr  + pr  + pr   pr   vg  + vg vg  +  vg Cromátidas recombinadas
Análisis de un árbol genealógico Los árboles genealógicos o pedigríes muestran la distribución de un determinado carácter en una familia generación tras generación. Final Mujer sana Hombre sano Mujer afectada Hombre afectado 1 2 1 2 3 4 1 2 4 5 6 7 8 9 10 3 1 2 3 4 I II III IV
FACTORES O GENES FENOTIPO Final RELACIONA LO APRENDIDO (1) LA HERENCIA BIOLOGICA CARACTERES LEYES DE MENDEL GENOTIPO ALELOS que agrupan Ver diapositiva 25 LOCUS que forman parejas de  HOMOCIGOTO HETEROCIGOTO cuya manifestación externa es el  o transmisión de los se rige por las determinados por HERENCIA DOMINANTE HERENCIA INTERMEDIA CODOMINANCIA se heredan con que pueden ser  que determinan el  que puede ser  DOMINANTES RECESIVOS LEY DE LA SEGREGACION LEY DE LA UNIFORMIDAD LEY DE LA HERENCIA INDEPENDIENTE
LIGADOS AL SEXO RECOMBINACION GENETICA CROMOSOMAS Final RELACIONA LO APRENDIDO (2) LOCUS PAREJAS DE HOMOLOGOS DETERMINAN EL SEXO ENTRECRUZAMIENTO compuestos por que llevan genes somáticos que en muchas especies viene de la diapositiva  24 causa de la que intercambian segmentos por  AUTOSOMAS CROMOSOMAS SEXUALES que pueden ser situados en los
Cómo dar los primeros pasos en una investigación En agricultura y ganadería, la selección artificial de los individuos no siempre produce los resultados esperados. Esto hizo pensar que las características de los padres se mezclaban en los hijos. ¿Cómo pasan las características de los progenitores a sus descendientes? ¿Cómo se transmite el carácter “altura del tallo” de los progenitores a sus descendientes? Final X P SITUACIÓN PROBLEMÁTICA DELIMITACIÓN DEL PROBLEMA F 1 Todas  altas F 1 Todas medianas F 2 75% altas 25% bajas F 2 Todas medianas Herencia independiente Herencia mezclada FORMULACIÓN DE HIPÓTESIS delimitandomás

More Related Content

What's hot (20)

Exàmen final genètica
Exàmen final genèticaExàmen final genètica
Exàmen final genètica
 
Estudi de les característiques genètiques d’una família.
Estudi de les característiques genètiques d’una família.Estudi de les característiques genètiques d’una família.
Estudi de les característiques genètiques d’una família.
 
Genetica
GeneticaGenetica
Genetica
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Genètica Mendeliana (2)
Genètica Mendeliana (2)Genètica Mendeliana (2)
Genètica Mendeliana (2)
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Genètica mendeliana. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Genètica mendeliana. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Genètica mendeliana. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Genètica mendeliana. CAT
 
Herència genètica
Herència genèticaHerència genètica
Herència genètica
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
4 t3c4
4 t3c44 t3c4
4 t3c4
 
Herència i transmissió de caràcters
Herència i transmissió de caràctersHerència i transmissió de caràcters
Herència i transmissió de caràcters
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
 
1a part genetica
1a part genetica1a part genetica
1a part genetica
 
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i JeniferGens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
 
Pp 2009 10 Her Mendel1(Unitat5a) Bo
Pp 2009 10 Her Mendel1(Unitat5a) BoPp 2009 10 Her Mendel1(Unitat5a) Bo
Pp 2009 10 Her Mendel1(Unitat5a) Bo
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
Ud7
Ud7Ud7
Ud7
 
2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana
 
3 cromosomes
3 cromosomes3 cromosomes
3 cromosomes
 

Viewers also liked

adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...
adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...
adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...Josep M Torra Colom
 
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i GeologiaProgramació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologiaadaura
 
M03 hi agentes biologicos
M03 hi agentes biologicosM03 hi agentes biologicos
M03 hi agentes biologicosPablo Salas
 
2014 esab dossier 1 visites
2014 esab dossier 1 visites2014 esab dossier 1 visites
2014 esab dossier 1 visitesmbalaste
 
Classical Genetics
Classical GeneticsClassical Genetics
Classical Geneticscgales
 
Cuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestre
Cuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestreCuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestre
Cuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestreLiliana Pacheco
 
Bloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teories
Bloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teoriesBloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teories
Bloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teoriesbendinat2esoc
 

Viewers also liked (11)

adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...
adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...
adn-dna.net D006 Descubierta el áres del cerebro que provoca distracción© la ...
 
Salud quiz 1
Salud quiz 1Salud quiz 1
Salud quiz 1
 
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i GeologiaProgramació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
 
M03 hi agentes biologicos
M03 hi agentes biologicosM03 hi agentes biologicos
M03 hi agentes biologicos
 
2014 esab dossier 1 visites
2014 esab dossier 1 visites2014 esab dossier 1 visites
2014 esab dossier 1 visites
 
Classical Genetics
Classical GeneticsClassical Genetics
Classical Genetics
 
Cuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestre
Cuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestreCuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestre
Cuestionario de antropología correspondiente al 1er bimestre
 
Bloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teories
Bloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teoriesBloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teories
Bloc 1. presentació t3. creacionisme o evolució. teories
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
 
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivasEvolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
 
Evolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivasEvolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivas
 

Similar to B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso

Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)tiotavio
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)tiotavio
 
Exercicis.ppt3[1]
 Exercicis.ppt3[1] Exercicis.ppt3[1]
Exercicis.ppt3[1]keviningles
 
Problemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoProblemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoCC NN
 
Biología
BiologíaBiología
Biologíaemma_cq
 
PROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICAPROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICAAleixMelich
 
Ajut problemes genètica
Ajut problemes genèticaAjut problemes genètica
Ajut problemes genèticaCC NN
 
Exercicis finals genètica
Exercicis finals genèticaExercicis finals genètica
Exercicis finals genèticaDaniCorripio
 
Vocabulari genètic.pdf
Vocabulari genètic.pdfVocabulari genètic.pdf
Vocabulari genètic.pdfIzlovePesquero
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)CC NN
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genèticalboliva2
 
Les bases de la genètica
Les bases de la genèticaLes bases de la genètica
Les bases de la genèticapeceman
 

Similar to B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso (20)

Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia2)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia2)
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
Exercicis.ppt3[1]
 Exercicis.ppt3[1] Exercicis.ppt3[1]
Exercicis.ppt3[1]
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Presentación14
Presentación14Presentación14
Presentación14
 
Herència i genètica
Herència i genèticaHerència i genètica
Herència i genètica
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Problemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 esoProblemes de genètica diversos 4 eso
Problemes de genètica diversos 4 eso
 
Biología
BiologíaBiología
Biología
 
PROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICAPROBLEMES GENÈTICA
PROBLEMES GENÈTICA
 
Unitat 10
Unitat 10Unitat 10
Unitat 10
 
Genetica
GeneticaGenetica
Genetica
 
Ajut problemes genètica
Ajut problemes genèticaAjut problemes genètica
Ajut problemes genètica
 
Exercicis finals genètica
Exercicis finals genèticaExercicis finals genètica
Exercicis finals genètica
 
Vocabulari genètic.pdf
Vocabulari genètic.pdfVocabulari genètic.pdf
Vocabulari genètic.pdf
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Problemes De Genètica
Problemes De GenèticaProblemes De Genètica
Problemes De Genètica
 
Les bases de la genètica
Les bases de la genèticaLes bases de la genètica
Les bases de la genètica
 

More from Xavier Cubells Martínez

More from Xavier Cubells Martínez (11)

Ciències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera iii revisat
Ciències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera iii revisatCiències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera iii revisat
Ciències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera iii revisat
 
Ciències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera i i ii
Ciències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera i i iiCiències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera i i ii
Ciències naturals activitats ruta huracà 1x1 10 11-atmosfera i i ii
 
Pep present prestatgeria
Pep  present prestatgeriaPep  present prestatgeria
Pep present prestatgeria
 
Pev present prestat
Pev present prestatPev present prestat
Pev present prestat
 
Ptp Objectius+Activitats Exemple Ccnn
Ptp Objectius+Activitats Exemple CcnnPtp Objectius+Activitats Exemple Ccnn
Ptp Objectius+Activitats Exemple Ccnn
 
Pep Projecte D Equip Planificacio Lmf
Pep Projecte D Equip  Planificacio LmfPep Projecte D Equip  Planificacio Lmf
Pep Projecte D Equip Planificacio Lmf
 
Pev Projecte D Equip Valoracio Lmf
Pev Projecte D Equip  Valoracio LmfPev Projecte D Equip  Valoracio Lmf
Pev Projecte D Equip Valoracio Lmf
 
A C Pl 1 Pla D Equip + Valoració
A C Pl 1  Pla D Equip +  ValoracióA C Pl 1  Pla D Equip +  Valoració
A C Pl 1 Pla D Equip + Valoració
 
Tutorial Per Penjar Una Presentació A La Prestatgeria
Tutorial Per Penjar Una Presentació A La PrestatgeriaTutorial Per Penjar Una Presentació A La Prestatgeria
Tutorial Per Penjar Una Presentació A La Prestatgeria
 
Tu
TuTu
Tu
 
Normes generals de CCNN La Mar de la Frau
Normes generals de CCNN La Mar de la FrauNormes generals de CCNN La Mar de la Frau
Normes generals de CCNN La Mar de la Frau
 

B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso

  • 1.
  • 2. El disseny dels experiments de Mendel Mendel establí un mètode que encara s’utilitza en estudis genètics i consistia en: 1.- Obtenir races pures que constituiran la “generació parental” (P). 2.- Encreuar las races pures per obtenir una generació de descendents híbridos anomenada “primera generació filial” (F 1 ) . 3.- Autofecundar les plantes de la F 1 per obtenir una “segona generació filial” (F 2 ) . Mendel recollí gran quantitat de dades que analitzà quantitativament, de manera estadística. Final X X Encreuamnet 1ª Descendència X Races pures repetir Caràcter elegit
  • 3. Estudi de la transmissió d’un caràcter L’herència del color de les llavors. Final Generació parental (P) Races pures Heterogonia Homogènia Generació F 1 (Híbrids) 25% 75% HIBRIDACIÓ Generació F 2 AUTOFECUNDACIÓ
  • 4. Una terminologia més actual Per poder comprendre la formulació actual de las anomenades Lleis de Mendel es necessari establir un vocabulari més preciso. Gen: factor hereditari que controla un caràcter. Al·lel: formes alternatives diferents que pot tenir el gen. Genotip: constitució genètica per un caràcter. Combinació d’al·lels. Fenotip: manifestació externa del genotip. Final COLOR DE LA LLAVOR Al·lel dominant A a Heterozigot Al·lel recessiu a a Homozigot
  • 5. Primera i segona llei de Mendel P F 1 F 2 Primera Llei o “ llei de la uniformitat dels híbrids de la F 1 ” Segona Llei o “ llei de segregació dels caràcters en la F 2 ” Al creuar dos varietats pures que difereixen en un caràcter, els descendents son heterozigots, iguals entre sí i presenten un fenotip idèntic a un dels progenitors respecte a ixe caràcter. La parella de gens que estaven junts en els heterozigots, es separen (segreguen), sense mesclar-se i apareixen en la F 2 tot i que els seus progenitors (de la F 1 ) no ho manifestaren. Final A A a a A 100% a 100% 100% Aa a 50% A 50% A 50% a 50% AA 25% A a 25% A a 25% aa 25%
  • 6. Quadre de segregació gamètica Quants gàmetes diferents produeix cadascun dels progenitors? a A 25 % F 1 Gàmetes Fenotip Final Aa Aa Aa AA Aa aa a A 75 %
  • 7. Encreuament prova Com es pot saber el genotip (homozigot o heterozigot) d’un individu que presenta un fenotip dominant? P F 1 Mendel creuà a l’individu problema amb un homozigot per a l’al·lel recessiu. Si l’ individu problema es homozigot, tota la descendència presentarà fenotip dominant. Si l’ individu problema es heterozigot, la meitat de la descendència serà homozigota per a l’ al·lel recessiu. Final ¿Aa o AA? A ? Individu problema A ? Individu problema a a Homozigot recessiu X a a Homozigot recessiu X 50% 50% 100% Genotip de l’individu problema AA Genotip de l’individu problema Aa
  • 8.
  • 9.
  • 10. Tercera llei de Mendel P F 1 F 2 Final Tercera Llei o “ llei de la segregació independent dels caràcters ” En la transmissió de dos o més caràcters cada caràcer es trasmiteix a la segona generació filial independentment de qualsevol altre caràcter, i sempre d’acord amb la primera i segona llei La separació dels al·lels al formar gàmetes es realitza de manera independent per a cada un dels dos gens AABB AB 100% ab 100% 100% AaBb aabb AABB AABb AaBb AaBB AaBb aaBB aaBb AaBB AB Ab aB ab AB Ab aB ab aaBb aabb AaBb Aabb AaBb AABb Aabb AAbb
  • 11.
  • 12. Interpretació cromosòmica de la 1ª i 2ª llei de Mendel P F 1 F 2 F 1 Final 1ª Llei de Mendel 2ª Llei de Mendel X A A a a A a FECUNDACIÓN MEIOSIS A a A a X A a GAMETES MEIOSIS A a A a GAMETES A A A a A a a a
  • 13. Interpretació cromosòmica de la 3ª llei de Mendel P X F 1 F 2 Final b a b a B B A A B b A a A B b a A B A b a B b a A B A b a B b a FECUNDACIÓN MEIOSIS MEIOSIS B B A A B B A a b A B A b b A A B b A A B b a a B B a a B B A a b b a a B b a a b b A a B b A a B b A a B b A a B b A a b b A a A B a B b a GAMETOS A b
  • 14. Determinació cromosòmica del sexe Algunes especies, posseeixen una parella de cromosomes que determinen el sexe, són els heterocromosomes o cromosomes sexuales . La resta de cromosomes reben el nom de autosomes . Sistema ZZ / ZW Sistema XX / XO Sistema XX / XY Final MASCLE FEMELLA MASCLE FEMELLA MASCLE FEMELLA FEMELLA FEMELLA MASCLE MASCLE FEMELLA MASCLE
  • 15. Determinación del sexo por el número de dotaciones cromosómicas (haplodiploidía) Células somáticas Gametos Final En abejas y avispas la herencia del sexo depende de la dotación cromosómica, haploide o diploide. Hembra Macho Macho Hembra PARTENOGÉNESIS FECUNDACIÓN MEIOSIS MITOSIS
  • 16. Experimentos de Morgan (1) Final X Machos Machos Hembra Macho Machos Hembras Machos Hembras Hembras 75% ojos rojos ojos blancos 25%
  • 17. Experimentos de Morgan (2) Final X Machos Machos Hembra Macho Hembras Machos Hembras Hembras Machos ojos rojos 50% ojos blancos 50%
  • 18. Herencia ligada al sexo Morgan estudió la herencia del color de ojos en Drosophila y comprobó que los alelos para ese caracter (blanco o rojo) se localizan en el cromosoma X, no existiendo información en el cromosoma Y. Final
  • 19. Herencia del daltonismo en la especie humana Final X X Daltónico Portadora Visión normal X X d X X d X Y X d Y X X X d X X X d X d X d X Y X d Y X Y X d Y Visión normal Portadora Portadora Portadora Visión normal Daltónico Visión normal Daltónico Daltónica
  • 20. Descubrimiento del ligamento autosómico Final Los genes situados en un mismo cromosoma se dice que están ligados y tienden a transmitirse juntos. X La F 2 obtenida se desviaba considerablemente de la esperada (9:3:3:1) según la tercera leyde Mendel. X Morgan realizó un cruzamiento prueba . P F 1 Tampoco se ajustaban a los esperados para genes ligados, ya que aparecían fenotipos nuevos . Los resultados no coincidían con los esperados para una herencia independiente de los caracteres. pr + pr + vg + vg + pr pr vg vg pr + pr vg + vg pr + vg + pr vg FECUNDACIÓN pr + pr vg + vg pr pr vg vg 44,5% ojos rojos alas normales 44,5% ojos púrpura alas vestigiales 5,5% ojos púrpura alas normales 5,5% ojos rojos alas vestigiales
  • 21. Predicciones y resultados de la experiencia de Morgan 25% 25% 25% 25% 50% 50% 44,5% 44,5% 5,5% 5,5% Final RESULTADOS ESPERADOS PARA UNA HERENCIA INDEPENDIENTE pr vg pr + vg+ pr + pr vg vg pr vg pr vg vg+ pr vg pr pr vg pr + vg+ pr vg pr vg pr vg pr + vg+ pr vg pr vg vg+ pr vg pr pr + pr vg vg No recombinadas 89% Recombinadas 11% RESULTADOS ESPERADOS PARA UN LIGAMIENTO TOTAL RESULTADOS OBSERVADOS
  • 22. Entrecruzamiento y recombinación génica Cromosomas homólogos Entrecruzamiento Los cromosomas homólogos se aproximan formando parejas. El entrecruzamiento tiene lugar en la profase I de la meiosis Se forman los quiasmas y se produce la rotura en un punto de las cromátidas emparejadas. Los fragmentos rotos se intercambian y vuelven a unirse produciéndose la recombinación. La frecuencia con la que dos genes se recombinan está relacionada con la distancia que existe entre ellos. Esto permite determinar el lugar ( locus ) de cada gen en un cromosoma. Final pr + pr + pr pr vg + vg + vg vg pr + pr + pr pr vg + vg vg + vg pr + pr + pr pr vg + vg vg + vg Cromátidas recombinadas
  • 23. Análisis de un árbol genealógico Los árboles genealógicos o pedigríes muestran la distribución de un determinado carácter en una familia generación tras generación. Final Mujer sana Hombre sano Mujer afectada Hombre afectado 1 2 1 2 3 4 1 2 4 5 6 7 8 9 10 3 1 2 3 4 I II III IV
  • 24. FACTORES O GENES FENOTIPO Final RELACIONA LO APRENDIDO (1) LA HERENCIA BIOLOGICA CARACTERES LEYES DE MENDEL GENOTIPO ALELOS que agrupan Ver diapositiva 25 LOCUS que forman parejas de HOMOCIGOTO HETEROCIGOTO cuya manifestación externa es el o transmisión de los se rige por las determinados por HERENCIA DOMINANTE HERENCIA INTERMEDIA CODOMINANCIA se heredan con que pueden ser que determinan el que puede ser DOMINANTES RECESIVOS LEY DE LA SEGREGACION LEY DE LA UNIFORMIDAD LEY DE LA HERENCIA INDEPENDIENTE
  • 25. LIGADOS AL SEXO RECOMBINACION GENETICA CROMOSOMAS Final RELACIONA LO APRENDIDO (2) LOCUS PAREJAS DE HOMOLOGOS DETERMINAN EL SEXO ENTRECRUZAMIENTO compuestos por que llevan genes somáticos que en muchas especies viene de la diapositiva 24 causa de la que intercambian segmentos por AUTOSOMAS CROMOSOMAS SEXUALES que pueden ser situados en los
  • 26. Cómo dar los primeros pasos en una investigación En agricultura y ganadería, la selección artificial de los individuos no siempre produce los resultados esperados. Esto hizo pensar que las características de los padres se mezclaban en los hijos. ¿Cómo pasan las características de los progenitores a sus descendientes? ¿Cómo se transmite el carácter “altura del tallo” de los progenitores a sus descendientes? Final X P SITUACIÓN PROBLEMÁTICA DELIMITACIÓN DEL PROBLEMA F 1 Todas altas F 1 Todas medianas F 2 75% altas 25% bajas F 2 Todas medianas Herencia independiente Herencia mezclada FORMULACIÓN DE HIPÓTESIS delimitandomás