2. Què treballarem en aquest tema?
-Les conquestes militars de la Corona d’Aragó.
- L’expansió mediterrània catalanoaragonesa.
- L’economia i la societat als segles XIII – XV.
- La població jueva a Catalunya.
- La monarquia catalanoaragonesa i les institucions de govern.
- El regne de Navarra a la Baixa Edat Mitjana.
- La crisi demogràfica i econòmica dels segles XIV i XV.
- L’art gòtic a la Corona d’Aragó.

3.  La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb
la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans.
 Els segles XIII i XIV es va produir una expansió
territorial catalanoaragonesa a la Mediterrània.
 L’organització política funcionava mitjançant el
pactisme entre la monarquia i les institucions de
govern.
 El segle XIV es va iniciar una etapa de crisi
econòmica, demogràfica, política i social.
 La mort de Martí l’Humà sense descendència i la
instauració d’una dinastia d’origen castellà, els
Trastàmara, va originar una guerra civil.

4. -1213: batalla de Muret  fi de l’expansió cap a Occitània

- expansió al sud peninsular i a la Mediterrània
Causes que expliquen l’expansió:
•decadència del regnes de Taifes
• interès de la burgesia catalana

BCN vol expandir el comerç al Mediterrani
• interès de la noblesa aragonesa

vol adquirir noves terres
Batalla Las Navas de Tolosa (1212)
“reconquesta” conjunta dels regnes cristians : Alfons VIII de
Castella, Sanç VII de Navarra i Pere I de Catalunya-Aragó
Primeres incursions al Mediterrani:
- Ramon Berenguer III amb els comerciants de Pisa va encapçalar una
expedició contra els sarraïns de Mallorca (1114)
- objectiu: eliminar la pirateria que des de les Balears interferia en el
comerç.

6.  Entre el 1229 i el 1287 Jaume I i Alfons III van
conquerir el regne musulmà de Mallorca,
centre estratègic a la Mediterrània i refugi
de pirates.
 Jaume I va conquerir la major part del regne
de València entre els anys 1229 i 1245, fins al
riu Xúquer i el port de Biar.
 Les terres d’Alacant van ser ocupades per
Jaume II al segle XIV.

7. MALLORCA  regne musulmà, des del s. X
 bon centre de comunicacions
 refugi de pirates (problemes amb el comerç)
- monarquia
Interès per conquerir-la: - noblesa
- burgesia comercial
1228: Corts de BCN  condicions de participació i repartiment de terres
- ½ terres pel rei  ho reparteix entre: templers, funcionaris i ciutats
- ½ terres repartides entre els magnats participants:
- comte de Rosselló
- comte d’Empúries
- vescomte de Montcada
- bisbe de Barcelona
redistribuïdes entre colons, sobretot de l’Empordà i el Rosselló
1229: conquesta de l’illa, es parteix del port de Salou.
- resistència de la població musulmana refugiada a les muntanyes fins el 1231.
1287: Alfons III (nét Jaume I) va conquerir Menorca

8. - iniciativa: nobles aragonesos i ordes religiosos militars (templers)
 ocupació de terres
- 1236: intervenció de Jaume I  capitulació de València (1238)
- conquesta en 3 etapes:
1. Ocupació de les terres de Castelló
 Terres repartides entre nobles aragonesos i ordes militars
2. Capitulació de València i comarques (setge de 5 mesos)
 Repartiment de terres: catalans a la costa i aragonesos a l’interior
3. Zona meridional
 Moltes capitulacions: es queda part de la població musulmana i pocs
cristians
Capitulacions. Pactes de lliurament dels sarraïns al rei catalanoaragonès a canvi de
respectar la vida, la propietat, les lleis, els costums i la religió dels vençuts.
- 1245: ocupació del port de Biar
- 1304: Jaume II ocupa Alacant, Elx i Oriola.
-Resultat conquesta:
- tensions entre el rei i els nobles aragonesos  incorporar els nous territoris a Aragó
- solució: creació d’1 nou regne: el de València
- confederació catalanoaragonesa. 3 regnes, cada un amb lleis, corts i institucions
pròpies.
1266: conquesta de Múrcia per Jaume I, el cedeix a Castella per pacte (tractat de
Cazola, 1179)

9. LES CONQUESTES DE LA CORONA D’ARAGÓ

10. PACTES ENTRE CASTELLA I ELS COMTES - REIS CATALANS:
1. Tractat de Carrión (1140)
Ramon Berenguer IV – Alfons VII de Castella
 Ret homenatge al rei castellà a canvi de recuperar la part occidental del
Regne d’Aragó.
 pacte: unir forces contra Navarra
 ajuda militar per ocupar Almeria
2. Tractat de Tudellén / Tudillén (1151) mateixos protagonistes
 Repartiment de la península
 catalans: València, Dènia i Múrcia
 R.B.IV ret homenatge al rei de Castella
 es prepara una nova acció contra Navarra
3. Tractat de Cazola / Cazorla (1179)
Alfons VIII de Castella – Alfons el Cast
 Redistribució dels territoris que queden per conquerir
 Aragó: València, Xàtiva i Dènia
-Renuncia a Múrcia per No declarar-se vassall del rei castellà pels
territoris anteriors.

11. 4. Tractat d’Almirra (1244)
Alfons X el Savi (gendre Jaume) – Jaume I
- Alfons volia controlar Xàtiva
 La frontera quedava fixada al port de Biar.
TRACTATS AMB FRANÇA
Tractat de Corbeil (1258)
Jaume I – Lluís IX de França
 Renuncia a les terres d’Occitània, controlarà Montpeller (ciutat de la
seva mare),
 França: renuncia als antics comtats catalans com a descendent de
Carlemany.

13. SICÍLIA
Pere II el Gran (1276-1285)
-Inici expansió mediterrània amb la incorporació de Sicília (1282)
- 1262: casament de l’infant Pere i Constança de Sicília
-1282: fa valer els drets dinàstics sobre la família d’Anjou i conquereix l’illa
- punt estratègic en les rutes comercials
- gran mercat per a les teles catalanes i principal proveïdora de blat que es
consumia a BCN.
SARDENYA
Jaume II (1291-1327)
- 1323: Conquesta de l’illa, després d’expulsar genovesos i pisans.
DUCATS D’ATENES I NEOPÀTRIA (1311-1390)
- Creats a Grècia pels almogàvers, comandats per Roger de Flor
REGNE DE NÀPOLS
- Alfons IV el Magnànim (1416-1458)
- conquerit als Anjou
- 1442: Nàpols sera la capital del regne.

14. -Guerra amb França
- ocupació de Girona per les tropes de Felip l’Ardit
-Profanació sepulcre Sant Narcís  mosques
- batalla de les Formigues  3 i 4 de setembre de 1285
 l’amirall Roger de Llúria guanya les tropes franceses
“ A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera de les
quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó”. Roger de Llúria, 1285
-Conseqüències:
- fi del poder naval francès
- germà Pere, Jaume II de Mallorca a favor
de França  ocupació de Mallorca per part
d’Alfons II, el liberal o el franc (1285-1291)

15. SARDENYA
Interès per:
- riqueses naturals, mines de plata i corall, salines
- producció agrícola: cereals
- ramaderia: carns, cuirs i formatges
- situació estratègica pel control del comerç marítim.
ELS ALMOGÀVERS
- unitats de soldats mercenaris = feien la guerra a canvi de diners
- contractats pel rei de Sicília (Manfred), quan hi ha pau es queden sense feina
- van formar la Companyia Catalana d’Orient , creada el 1303 sota les ordres de
Roger de Flor.
-eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en el camp de batalla. Vivien del
saqueig. En temps de pau saquejaven a la població pagesa.
-van lluitar a favor de l’emperador de Bizanci contra els turcs.
- els bizantins van assassinar Roger de Flor i molts soldats (por per la riquesa i els
saquejos). Uns quants van sobreviure i van atacar Bizanci en venjança.
-contractats pel ducat d’Atenes, no els pagaven el pactat.
- guerra al ducat d’Atenes  victòria almogàvers
- expansió a Neopàtria
- 1380: Pere el Cerimoniós incorpora els dominis a la corona.
- es perden amb Joan I, el Caçador (1387-1395)
ROGER DE FLOR (Rutger von Blum). Origen italo –
germànic. Era monjo templer i capità de nau de la flota
de Sicília. Deixa l’ordre del temple i es converteix en
soldat mercenari.

16. RUTES COMERCIALS
- Suport dels mercaders catalans (BCN) i també València i Mallorca
- naus i diners per noves rutes comercials: Itàlia, nord Àfrica, Orient Pròxim
- productes importats: espècies, sedes, perfums…  reexportació
- productes exportats: vi, mel, fruita seca, sal (marina i mineral), cuirs, pells, teixits, armes de
ferro, corall, oli i esclaus.
L’EXPANSIÓ CATALANOARAGONESA I LES RUTES COMERCIALS A LA MEDITERRÀNIA (SEGLES XIII-
XV)

17. CONSOLAT DE MAR
- Organisme del dret marítim català
- llibre del consolat de mar  normes jurídiques acceptades a la Mediterrània,
seran un model de dret mercantil.
-Tribunal dirigit per 1 cònsol o representant de la ciutat amb poder judicial per
resoldre problemes entre mercaders.
- Tenia cura dels salaris dels mariners, de les associacions en la construcció naval i
també dels contractes entre patrons, mariners i comerciants.
- El 1r consolat es crea a BCN el 1260. A finals del s. XIV n’hi havia 42 per la
Mediterrània.
Consolat de Mar de Palma de Mallorca
Full del llibre del consolat de mar

18. LES DRASSANES
- Edifici on es construeixen les galeres de la corona.
Les drassanes reials de BCN són un edifici gòtic, situat a la façana marítima de la
ciutat. Es comencen a construir al segle XIII (Pere el Gran).
Són de les poques drassanes que es conserven.
Actualment són la seu del Museu Marítim de BCN.

19. Els successors de Jaume I inicien una expansió militar i comercial per la
Mediterrània:
- Pere el Gran → Sicília (zona estratègica + blat)
- Jaume II → Sardenya
- Atenes i Neopàtria
Aquestes conquestes s’aconsegueixen gràcies a:
- Bona flota marítima (Roger de Llúria i Pere el Gran)
- Almogàvers (soldats mercenaris)
Els comerciants catalans i valencians ho recolzen perquè volen rutes comercials
segures:
- compraven productes orientals (espècies, seda, perfums...) → més CAR a
Europa.
- venien: teixits, armes de ferro, oli, esclaus.
Consolat de Mar → tribunal amb un representant de la ciutat de Barcelona
que resolia problemes entre mercaders o els representava davant les
autoritats.
Llibre del Consolat de Mar → codi de lleis que regien els consolats. Es van
utilitzar a TOTA la Mediterrània

20. LA POBLACIÓ
s. XII-XIII: augment de la població  prosperitat econòmica ( comerç )
- camp: majoria de població
- ciutats: desenvolupament comercial i artesà
 atracció per nouvinguts
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Agricultura: creixement a partir s. XIII  augment de la producció
 més terres (rompuda – artigatges)
- millores tècniques + noves plantes (safrà per exportar)
•Catalunya deficitària en blat
 importacions d’Aragó, la Provença, Sicília i més tard Sardenya.
Activitat artesana: important  agrupacions en gremis
- oficis per cobrir necessitats diàries: fusters, sabaters, ferrers…
- productes de luxe per exportar: argenters
- manufactura de draps, exportació
Comerç: activitat + important  base economia
- 1250-1350: etapa d’esplendor, Catalunya centre importació de productes
de la Mediterrània oriental.

21. Llotja: centre comercial de
les ciutat, on es reunien
els mercaders per taxar
els preus dels productes.
Llotja de Palma, 1426-1447. Façana i interior .
ELS GRUPS SOCIALS -noblesa i clero: grans propietaris de terres
-Societat feudal: privilegiats i no privilegiats
- no privilegiats: pagesos i artesans / burgesos
-Barons i rics homes: grans terratinents
Noblesa, es distingeix segons la riquesa
- Cavallers: viuen en castells petits o
cases fortificades (manteniment amb
rendes de pagesos)
-Alt clergat: arquebisbes, bisbes, canonges i abats  origen
nobiliari, amb vida luxosa i privilegis.
Clero
- Baix clergat: capellans, monjos i frares

22. -Pagesos (90% de la població)
- lliures, molt pocs
- adscrits a la terra, majoria (havien de pagar la remença per abandonar les
terres )
-Població urbana  diferents per la riquesa
- mà major:
- burgesos rics (banca i comerç d’ultramar – ciutadans honrats-)
- mà mitjana:
- mercaders (comerciants, armadors o patrons de naus)
- artistes: notaris, metges, orfebres
- artesans de cert prestigi
- mà menor o poble menut: (80% de la població urbana)
- artesans (menestrals)  organitzats en gremis
- bracers
- pobres i captaires
-Altres grups socials (no tenien els mateixos drets)
- esclaus: criats a les cases, al camp i a tallers artesans.
- mudèjars: feines al camp (molts a Tortosa i Lleida)
- jueus

23. Els mals usos:
- Conjunt de costums feudals. A la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XIV) es comencen a veure com abusius.
Tot i que amb la crisi del segle XIV-XV, molts nobles veuen reduir les seves rendes i recuperaran
aquests mals usos.
Remença: dret de redempció a canvi del pagament d’un rescat. Afectava a la muller i als fills i filles.
Intestia: dret del senyor a quedar-se amb una part dels béns mobles i del bestiar del pagès
quan moria intestat, és a dir, sense testament.
Eixorquia: penalització per a aquells que no tinguessin descendents en la successió del mas.
Cugúcia: pena per castigar l’adulteri, consistia en repartir els béns de l’adúltera entre el senyor i el
marit perjudicat.
Arsina: indemnització que rebia el senyor directe per raó d’un incendi a la finca.
Ferma d’espoli forçada:
cànon cobrat pel senyor a canvi de donar el seu consentiment al pagès perquè pogués
hipotecar la finca com a garantia del dot de la seva esposa.
Ius maletractandi:
dret senyorial de maltractar els pagesos per fer-los expiar un delicte o falta.
- aprovat per les Corts de Cervera el 1202
Els Mals usos van ser una de les causes, no l’única, de la Guerra dels remences (1460-1486). Van ser
abolits per Ferran II en la Sentència de Guadalupe, 1486. Es redimia els mals usos pagant 60 sous
per mas i abolia el dret a maltractar pagesos.

24. Població remença al final del segle XV

25. - Grups socials diferents: esclaus, mudèjars i jueus

26. Cronologia:
70 dC: Imperi romà destrueix el temple i la ciutat de Jerusalem

- diàspora: els jueus s’escampen per tot el món
- sempre conservaran les creeences i pràctiques tradicionals
-Finals s. IX: establiment de famílies jueves a Girona.
Tracte diferenciat:
- els jueus són protegits pels reis a canvi d’1 ajut econòmic i passen a ser una
propietat reial i una font important de rendes del patrimoni privat del monarca.
ALJAMA = comunitat de jueus amb tota la seva organització civil, social, cultural i
religiosa. Són independents d’1 de l’altra.
- Aljama: organisme jurídic que reuneix i regeix els hebreus.
 sota l’autoritat del rei, i el rei nomena com a representant seu el BATLLE de
l’Aljama.
 Consell de l’Aljama regeix tota la vida de la comunitat amb les seves pròpies lleis
de règim intern  lloc de reunió: la SINAGOGA
- Càrrecs de l’Aljama:
- clavari (tresorer)
- rebedors de comptes
- taxadors d’impostos, encarregats de passar els comptes dels béns
comunals.
- rabí coneixements religiosos
- jutges i notaris
És com un govern autònom dins la ciutat lligat directament al sobirà.
- jurats del municipi NO tenen jurisdicció sobre els jueus del Call, ni cap
representant municipal al Consell de l’Aljama.

27. LOCALITATS CATALANES AMB POBLACIÓ JUEVA
La majoria de les aljames
estaven lligades al rei,
excepte Castelló i Peralada
que estaven sota jurisdicció
del comte.
També es té coneixement
de jueus a Verges, eren
pocs i estaven dispersos.
Torroella de Montgrí.
El 1320: unes 12 famílies jueves hi vivien, la seva activitat prestamista
s’escampava pels voltants.
1348. Pesta negra  davallada de la població jueva.
No n’ha quedat empremta en la toponímia, es creu que el barri era al carrer de
St.Genís, darrera l’església.

28. ACTIVITATS ECONÒMIQUES
- artesania: joiers, teixidors
- comerç
- prestadors de diners
- càrrecs a la cort reial: intèrprets, ambaixadors, agents del fisc ….
LA SINAGOGA = nucli del Call
-Centre de pregrària, de la cultura, del govern i de la vida social.
- S’hi resa, s’hi predica, s’hi elegeixen els càrrecs públics, s’hi reuneixen els regidors i
s’hi fan les proclames matrimonials.
- Hi ha l’escola, l’hospital i l’hostal per als transeünts.
- Lloc públic de propietat comunal.
- Orientació de l’edifici: ORIENT (direcció Ciutat Santa, Jerusalem).
- El local principal, destinat a la pregària, té al seu centre la plataforma de l’oficiant.
- Mur oriental: armari que guarda els rotlles de la Llei.
- Figura principal: rabí
- dirigeix la pregària
- ensenya als infants
- porta el control dels naixements, casaments i traspassos.
- intervé en els judicis.
Als Calls no hi havia 1 sola sinagoga, sinó diverses de successives. A Girona n’hi va
haver 3.

29. Menorah: canelobre de 7 braços  simbolitza els 7 dies de la Creació
Arca que conté els
rotlles sagrats de la
Bimah: plataforma Torà
elevada des d’on el Ner tamid: flama perpètua
rabí llegeix la TORÀ

30. MARGINACIÓ
L’hàbit reglamentari (imposat al s. XIII) i la rodella són dos signes clars de la marginació
dels jueus, i obeeixen al designi de diferenciar-los de la comunitat cristiana.
Rodella de mig pam o de color
groc i vermell, els homes l’han
de portar sobre el pit i les dones
al front, si bé, les dones la poden
substituir per dues cintes.
Ús obligatori dins la ciutat,
excepte si estan al servei del rei
(batlle).
Alemanya, anys 30 s.XX:
El règim nazi reclou els jueus d’Alemanya i
Polònia en barris tancats: guettos.
Els jueus estan obligats a portar una estrella
ben visible per ser identificats.

31. ASSALTS AL CALL
Motius que provoquen aquests atacs:
1. enveja que generen els jueus, pels privilegis que tenen i pel poder econòmic
(dedicats a afers financers, són prestamistes)
2. revenja de cristians burlats per jueus prestamistes o la possibilitat de liquidar 1
antic deute amb la violència.
3. fanatisme exaltat pels clergues (instigadors i protagonistes de molts
aldarulls).
1276: assalt al Call de Girona, a toc de campanes els clergues envesteixen els jueus a
mà armada.
-Dies perillosos: Setmana Santa  sermons acusant-los de la mort de Jesús (deïcides)
 s.XIII: costuma de “matar jueus” a la sortida dels oficis.
Cronologia d’atacs al call de Girona: 1276,1278,
1285, 1331, 1348, 1391, 1413, 1416, 1418 i 1456.
 també anomenats pogroms
Predicació de Sant Vicens Ferrer

32. Atac de 1391: general a totes les jueries de la península ibèrica
- predicacions incendiàries de l’ardiaca Ferran Martínez a Sevilla
- Girona: 10 d’agost, fira de Sant Llorenç
- molts pagesos dels voltants van a la fira, cremen el portal del Call, entren a la jueria
on roben, saquegen i degollen alguns jueus. Es salven els que demanen a crits el
baptisme.
- els pagesos volen tornar a atacar.
- els Jurats (govern municipal) reclou els jueus a Torre Gironella (punt més alt de la
ciutat).
- el rei Joan diu que els anirà a ajudar, però no ho fa. Va a cacera i no es recorda dels
jueus.
- 20 setembre encara estan tancats, es decideix tancar la ciutat per protegir els jueus.
Després del progrom de 1391:
-augment de conversions 
moltes vegades com a única fòrmula de supervivència.
- disminueix el poder econòmic dels jueus.
31 de març de 1492:
Decret d’expulsió de la població jueva de la Corona de
Castella i Corona d’Aragó (Reis Catòlics)

33. Exemple. Jafudà Cresques
- Cartògraf jueu d’origen mallorquí, va treballar a la Cort de Pere III, Joan I i Martí I.
-Es va convertir al cristianisme arrant del saqueig del Call de Palma de Mallorca el
1391. Va adoptar el nom de Jaume Ribes.
- fill d’1 altre cartògraf: Cresques Abraham.
- pare i fill van fer un Atles el 1375, present del rei Pere III al rei de França.
Actualment es troba a la Biblioteca Nacional de París

34. -s. XII: inici de la immigració jueva
- Jaume I dóna facilitats per establir-se a Catalunya
- els reis protegien els jueus ( prestadors de diners)
- oficis: - artesans
- comerç
- prestadors de diners
- càrrecs a la cort
-Comunitats jueves importants: Perpinyà, Girona, Barcelona, Besalú…
- tradicions i costums diferents: sinagogues, miqvé...
- marginats: - barris separats (calls)
- distintiu al vestit
- s. XIV: persecucions  pogroms

35. LA MONARQUIA CONFEDERAL
- cada estat manté les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.
-institució comuna: la monarquia
- el rei ha de respectar les lleis i els costums de cadascun  PACTISME
- governador per cada regne (família o alta noblesa)
- tot el poder a mans del rei  administració de la corona
- Comtats catalans  Principat (Pere III el Cerimoniós)
-Regne d’Aragó
- Regne de València Equilibri entre el poder del rei i
- Regne de Mallorca les institucions dels diversos
- Sicília territoris
- Sardenya
- ducat d’Atenes i Neopàtria CORTS
- Regne de Nàpols
Compartir el poder: primer amb els privilegiats (noblesa i clero)
- s. XIII: s’afegeixen els burgesos rics de les ciutats (BCN)
- Corts: instrument per aconseguir l’equilibri. Representaven els interessos de la
població urbana dels privilegiats.
- familiars, nobles, clergues i funcionaris que envolten el monarca.
CORT REIAL - Consell reial: organisme consultiu
- itinerant - Cúria: tribunal de justíca
- Residència rei: - Cancelleria: centre d’administració
Palau Reial BCN - Tresoreria: finances

36. -Monarquia confederal: confederació d’estats
 Cada estat té les estructures de poder, els costums, les lleis i
la llengua propis.
-monarquia: única institució comuna.
- cada regne tenia un governador que representava el rei.
- pactisme: equilibri entre el poder del rei i el de les institucions.
- cort reial: itinerant
- Consell Reial
- Cúria
- Cancelleria
- Tresoreria

37. CORTS  s.XIII: formació de l’Estat Català • consellers
 Òrgan màxim de legislació formada per • nobles
- antecedents: - cort comtal (s. XI) • eclesiàstics
assessorava el comte en el govern
- cúria: impartia justícia
• eclesiàstic (alta jerarquia de l’Església)
-convocades pel REI
• militar (nobles)
- constituïdes per 3 braços
• reial (representants de les ciutats de jurisdicció reial)
 a partir de 1214 (Jaume I)
- prova de la importància de les ciutats de comerciants
i artesans (BCN)

38. -CONSOLIDACIÓ
-1283: Pere II el Gran necessita ajuda (guerra de Sicília, contra França i el Papa)
- 3 estaments demanaran + privilegis

- organisme legislatiu: REI sotmès a la llei
- rei promet lleis i Corts discuteixen. També proposen lleis.
- obligació de convocar 1 cop l’any (mínim), s’allargarà a 3 anys.
Corts  formades per la gent més rica i poderosa = oligarquia
 Elaboren 3 tipus de lleis:
1. constitucions (plantejades pel rei)
2. capítols de cort (propostes dels braços)
3. actes de cort (aprovació de les lleis promulgades pel monarca, procediment
d’urgència – Corts no reunides)
- Plantegen greuges (actual Síndic de Greuges)
Diputació del General de Catalunya (Generalitat)
-1289: Corts de Montsó, rei Alfons II el Franc
- creació d’1 comissió delegada de les corts: DIPUTACIÓ DEL
GENERAL
- finalitat: recaptar els tributs concedits per les Corts al rei
- formada per 1 grup de diputats de cada braç
-1359: Corts de Cervera, rei Pere III el Cerimoniós
- Diputació del General  Generalitat
- és permanent i formada per 3 diputats (1 de cada braç) renovats cada 3 anys.
-1365: Corts de BCN, rei Pere III el Cerimoniós
- es fixa la seu: Barcelona

39. GENERALITAT:
- formada per 3 diputats (1 de cada braç) + 3 oïdors de comptes

missió: aprovar o impugnar els comptes
-Amb el temps tindrà caràcter polític:
- màxima expressió del poder de les classes dirigents (oligarquia)
- defensora dels privilegis de l’oligarquia catalana
- dirigir la política catalana en moments de crisi:
- després de la mort de Martí l’Humà
- conflictes urbans: la Busca i la Biga
- guerra civil, rei Joan II

40. ELS CONSELLS MUNICIPALS
-s. XIII – XIV: consolidació de les institucions municipals
- abans: govern municipal estava format per:
- funcionaris reials: veguer / batlle
+
- col·laboració de consellers representants de les ciutats
-canvi: Jaume I estableix l’estructura bàsica del govern municipal
- format per magistrats (cònsols, jurats, paers o consellers)
 amb facultats administratives i executives
- assemblea de jurats (ajuda als magistrats)
 caràcter consultiu
Barcelona  Consell de Cent (100 jurats)
- elegeixen a 5 consellers

màxima autoritat muncipal  administren la ciutat
•Problemes: càrrecs de consellers i diputats controlats per
burgesia + rica (ciutadans honrats, mà major)
  oligarquia municipal
enfrontaments amb altres sectors municipals (mà mitjana i poble
menut)
Aquesta organització també existia en altres ciutats. Ex:
Lleia hi havia el Consell de la Paeria.

41. - Corts: reunions dels representants dels privilegiats agrupats en 3 braços.
- Les Corts eren una limitació al poder del rei. El monarca havia de pactar.
-Les Corts elaboraven 3 tipus de lleis:
- constitucions
- capítols de cort
- actes de cort
-La Generalitat (Diputació del General) era una delegació permanent de les
Corts, creada al segle XIV.
- Consells municipals.
- s. XIII. El poder estava en mans de representants escollits pels
ciutadans.
- oligarquia municipal: burgesia més rica.

42. DINASTIES FRANCESES
1234: mort de Sanç VII (participa a las Navas de Tolosa)
- sense descendència legítima
- successió: dinasties franceses, un nebot (duc de Xampagne)
1284: matrimoni de Joana I de Navarra amb Felip IV de França

França i Navarra: mateixa corona
Corona d’Aragó - Navarra
1419: casament de Blanca I de Navarra amb Joan d’Aragó.
- Blanca era vídua de Martí el Jove, tenia 35 anys
-Joan era germà del rei Alfons el Magnànim (fills de Ferran d’Antequera, tenia 22
anys)
- era necessari un nou matrimoni, ja que Blanca havia estat declarada hereva de
Navarra i necessitava tenir descendència!
- hereu: Carles  príncep de Viana (hereu corona de Navarra)
- mort la reina (Blanca)  NO es compleix el testament

Joan exclou a Carles i es proclama rei

43. Enfrontament Joan II i Carles de Viana
-Carles busca refugi a Nàpols i Sicília
- 1460: retorn a BCN  empresonat per odre de Joan II
- intervenció de la Generalitat:
- demana la llibertat de Carles  negativa
- nomena Carles hereu de la Corona i exèrcit contra el rei
- es reconeix la primogenitura de Carles (1461)
- problema: mort Carles
- 1462: inici guerra civil catalana
1444: matrimoni entre Joan II i Joana Enríquez de Castella
- descendent: Ferran el Catòlic
- mort de Carles, Ferran únic hereu de Navarra i Aragó

44. Furs navarresos
-eren una limitació al poder reial
- monarquia  pactisme i acceptar els furs (= corona d’Aragó)
- compromís del rei abans de ser coronat.
- respectar els drets
- tradicions i costums
s. XIV: Fuero General de Navarra
- conjunt de normes que fixa els drets dels ciutadans i les relacions dels reis amb els
súbdits.
Camí de Sant Jaume
-Promoció de les rutes del camí
- objectiu: augmentar la població, sobretot artesans i mercaders
 revifar el comerç
- assentament de pelegrins amb privilegis

45. -s. XIII: Navarra és governada per dinasties franceses.
- s. XV. Unió de Navarra i Aragó
- enfrontament entre Carles de Viana i Joan II d’Aragó
- successió: Ferran II d’Aragó
- Monarquia navarresa: pactisme + furs (Fuero General de Navarra)

46. CRISI DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA - salpàs, creus de rams.
-s. XIV: crisi agrària  males collites (clima i terres de baixa qualitat)

- dèficit de blat a tot el continent = FAM
- 1333: lo mal any primer
- 1348: pesta negra (1/3 de la població europea mor)
- causada per un bacteri que afecta als rosegadors.
Les puces de les rates eren el vehicle de
transmissió als humans.
- es pensaven que la malaltia la transmetien
els gats  morts
- problema, els gats es mengen les rates!
Elevada mortalitat + emigració a les ciutat
=
despoblament rural

- camps sense conrear
- masos abandonats (masos rònecs)  ocupats per pagesos veïns sense demanar
gaires censos. Passats uns anys reclamen tributs i mals usos (pagesos grassos)
- menys aliments = FAM
- menys ingressos pels senyors  + impostos i + abusos (MALS USOS)

47. LA PESTA A EUROPA, LES REVOLTES PAGESES I URBANES
La fam, la guerra i la pesta van fer pensar a la
població europea la creença que tants desastres
eren el resultat d’un càstig diví pels pecats
comesos.
Es va propagar un moviment a favor de la fe i un
cert fanatisme religiós.

48. EL COMPROMÍS DE CASP (1412)
-Va ser una reunió de 9 representants dels estats d’Aragó, València i Catalunya, 3 per
cada estat .
- Compromís: cada estat acceptava el resultat de la reunió
- Objectiu: decidir qui succeïa a Martí I l’Humà ( 1410)

Ferran d’Antequera (família dels Trastàmara)
-1410 – 1412: època d’interregne  violència i invasions de Castella
 intervenció Generalitat 
influència del Papa Luna
Pedro Martínez de Luna (Benet XIII)
Orígens del conflicte
Cisma d’Occident / Cisma Papal (1378-1417 conflicte internacional)

2 papes alhora: 1 a Avinyó i 1 a Roma
- cadascun tenia els seus seguidors i detractors: rivalitats i disputes per
mantenir el poder.
- Pere III el Cerimoniós: indiferent, quedava bé amb tots dos papes
- Martí I l’Humà es casa amb una parenta del Papa Benet XIII, i el seu fill també
pendrà part a favor d’aquest Papa.

49. PRETENDENTS A LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
El fet que Jaume d’Urgell
fos en aquells moments el
governador general de la
Corona, càrrec que solia
ocupar l’hereu del tron, li
va fer pensar que ell seria
elegit successor de Martí
l’Humà. Però com que no
va comptar amb el suport
ni de l’alta burgesia
barcelonina ni de la petita
noblesa del país, les seves
possibilitats es van reduir.
Ferran d’Antequera, nét de
Pere el Cerimoniós i nebot
de l’últim rei, que tenia
experiència política i militar
perquè havia estat regent a
Castella, es va anar
imposant com a candidat
preferent.

50. ALFONS IV el Magnànim (V d’Aragó) – Conquesta de Nàpols
- Fill primogènit de Ferran I
- Casat amb Maria de Castella  NO fills
- estil autoritari  s’adreça a les Corts en castellà
 malestar de la noblesa catalana
-2 juny 1442: conquesta del Regne de Nàpols
 no tornà més a la península
- 1458: mort Alfons Nàpols es separa de la Corona d’Aragó
- Fills amb una amistançada
 hereus del regne de Nàpols (Ferran I de Nàpols)

51. ENFRONTAMENTS SOCIALS I POLÍTICS
Crisi demogràfica i econòmica + lluites socials i polítiques
  
pesta negra + fam + males collites + guerres i revoltes DECADÈNCIA
La revolta dels remences
-Pagesos que no podien abandonar el mas que treballaven sense pagar una redempció
(redimença) al senyor. Aquest era un dels mals usos més generalitzat al segle XV.
- èxode a les ciutats, si aconseguien estar a les ciutats 1 any i 1 dia eren lliures
- els senyors augmenten els controls.
- Eren els pagesos de menys categoria, per les lleis considerats serfs de la gleva (adscrit a
la terra).
- No tenien llibertats. Els senyors els poden exigir qualsevol cosa: mals usos i tot tipus
d’obligacions.
- 1462: enduriment de les condicions de vida  revolta dels pagesos
 antisenyorial
- fi dels mals usos
-Solució: pacte dels pagesos, el rei (Ferran el Catòlic) i els senyors
 anul·lar dels mals usos pagant un impost general:
SENTÈNCIA DE GUADALUPE (1486)

52. Enfrontament entre la BIGA i la BUSCA
-Enfrontament per controlar el govern de la ciutat de BCN
- 2 grups:
Biga  partit del patriciat ric i poderós de BCN (mà major)
Busca  resta del poble (mà mitjana i mà menor)
-Interessos econòmics diferents:
Busca: reformes
- proteccionisme davant l’entrada de teixits estrangers (competència)
- democratitzar el govern (més representació)
- reforma administrativa (suprimir càrrecs, rebaixar sous…)
Biga: oligarquia urbana
- vol mantenir el poder polític
- controla la Generalitat
Monarquia
- interès per frenar el poder de l’aristocràcia al camp i a les ciutats.
- suport a les pretensions remences i també als estaments inferiors de la ciutat.
1461: la Biga recupera el poder municipal
- repressió: presó i execució dels líders de la Busca
- resultat: forta enemistat entre les classes privilegiades (suport de les Corts i la
Generalitat) i les classes populars (suport de la monarquia)

53. La guerra civil (1462-1472)
-Enfrontament entre monarquia (Joan II) i l’oligarquia catalana.
- monarquia: imposar autoritarisme i trencar amb el pactisme
- suport de sectors populars: remences i Busca
-oligarquia: controla els òrgans de poder del Principat (Generalitat + Consells municipals)
- formada per: nobles, Església i ciutadans honrats
-excusa: conflicte entre Joan II i Carles de Viana
- Carles: defensat per la Generalitat
- successor: Ferran el Catòlic  impopular, no volgut pels catalans.
- guerra internacional:
- Joan II té el suport de França  idea de monarquia autoritària i menys poder pels
nobles.
- aristocrària té el suport de Castella i nobles portuguesos i francesos.
-resultat: victòria de Joan II
- capitulació de Pedralbes (1472)
El rei acceptar el sistema pactista. I que no hi haguessin vencedors ni vençuts, ni exercir
represàlies pel bàndol perdedor.
Es decideix restituir tots els béns confiscats durant la guerra.

54. -problema: país destrossat econòmicament i els conflictes socials sense resoldre
- nova guerra remença (1484-1485)
- solució: noblesa, burgesia urbana, institucions del país i monarquia contra els pagesos.
Repressió
- Sentència Arbitral de Guadalupe (1486): abolia alguns abusos i marcava les mesures per
pacificar el país.
- insaculació per nomenar els càrrecs de la Generalitat i consells municipals
 sac i boles per les eleccions
- continua pactisme: Generalitat vetlla pel compliment de les lleis de la terra.

55. -s. XIV – XV: crisi demogràfica
- 1348: pesta negra
- augment de mortalitat + emigració a les ciutats = despoblament rural
- s. XV: nova dinastia
- Compromís de Casp
- els Trastàmara
-Enfrontaments socials i polítics:
- revolta dels remences. Sentència de Guadalupe (1486)
- enfrontament de la Busca i la Biga
- guerra civil (1462-1472)

56. Arquitectura religiosa
- ús de pilars i torres octogonals
- espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus amb la
mateixa alçada.
- es prescindeix dels arcbotants i s’elimina el transsepte
- capelles laterals entre els contraforts.
Façana de Santa Maria del Mar

57. Interior de la Catedral de Girona

58. Arquitectura civil:
- edificis relacionats amb el comerç: llotges i drassanes
- residències reials i nobiliàries. Castells (Bellver)
- edificis assistencials. Hospitals.
Escultura:
- no gaire decoració a les portalades i timpans.
- escultura en panteons reials i en retaules
Pintura:
- bon exemple de la riquesa i refinament de la societat.
- pintura en retaules

59. - pogroms
- llotja
- drassanes
- call
- pactisme
- monarquia confederal
- cort reial
- remences
- mals usos
- almogàvers
- consolat de mar
- miqvé
- sinagoga
- oligarquia

60. Consell de Cent. S. XIV. Llotja de València. S. XV-XVI.
- Espai ample i unitari. Façana de tres cossos,
Embigat de fusta amb arc de rectangular,decorada amb
mig punt i 4 rossasses. merlets. No hi ha arcbotants.
Castell de Bellver. S. XIV. Llotja de Mallorca. S. XV. Espai
Planta circular amb torres ample i unitari, amb columnes
adossades. Galeria d’arcs helicoïdals sense capitell.
ogivals.

61. Escena conquesta Mallorca.
Fresc del Palau Aguilar, al carrer
Montcada (BCN)
Autor: mestre del palau Aguilar
Data: s. XIII
Pintura lineal (1r gòtic). Narra la
conquesta de Mallorca per
Retaule de Santes Jaume I.
Creus.
Lluís Borrassà. S. XV. Retaule de la Catedral de
Certa perspectiva i Tarragona.
elegància en les figures. s. XV.
Autor: Pere Joan
Alabastre policromat, coronat amb
pinacles i motllures.

62. Retaule de Sant Vicenç. Bernat
Martorell. S. XV
Sant Jordi. S. XV.
Influència flamenca. Treball dels
Pere Joan.
detalls i les textures.
Medalló de pedra, representa Sant
Jordi matant el drac. Es troba a la
façana gòtica del Palau de la
Generalitat.
Retaule de la Mare de Déu dels
Consellers. S. XV. Lluís Dalmau.
Influència flamenca. Gran riquesa
cromàtica i detallisme en els vestits.

63. -1236: Ferran III ocupa Córdoba.
- 1244: Ferran III ocupa Jaén.
- 1247: Ferran III ocupa Sevilla.
- 1262: Alfons X conquereix Niebla.
- 1344: Alfons XI ocupa Algeciras.
- 1385: Derrota d’Aljubarrota davant Portugal.
- 1402: S’inicia la conquesta de Canàries.
- 1462. Enric IV conquereix Gibraltar.
- 1475-79: Guerra civil a Castella.

64. CASAL DE
BARCELONA.
CORONA
D'ARAGÓ.

65. 1. Guifré I (878-897)
 12è dels comtes de Barcelona designats pel rei franc.
 Es va casar amb Guinidilda d'Empúries i van tenir 10
fills.
 Conquesta de la Septimània i el Gòtic.
 La Guerra civil franca.

66.  L'assassinat del comte Sunifred I.
 Les ràtzies musulmanes.
 La Capitular de Quierzy.
 La revolta del comte franc Bernat de Gòtia.
 Guifré el Pilós, comte de Barcelona i Girona.
 Colonització dels pirineus catalans.
 Fundació dels monestirs de Santa Maria de
Ripoll i Sant Juan de les Abadesses.
 Mort: 884.

68. 2. Sunyer I (897-947)
 2n comte de Barcelona, Girona i Osona.
 Es va casar amb Guidinilda de Barcelona i van
tenir 5 fills.
 Ràtzia 912 i expedició de resposta del 914.
 Incorporació del comtat de besalú.
 Ràtzia 935 i expedició del 936.
 Dimití i s'incorporà com a monjo al monestir
Sant Pere de Rodes.

70. 3. Borrell II (947-992)
 3r comte de Barcelona, Girona, Osona i
Urgell.
 Es va casar amb Letgarda de Tolosa i van
tenir 2 fills i filles.
 L'intent de restauració de l'arxidiòcesi de la
Tarraconense.
 Ràtzies d'Almansor.
 Trencament de les relacions de vassalltge
amb els reis de França (988).

72. 4. Ramon Borrell II (992-1018)
Es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb la
que va tenir 1 fill, Berenguer Ramon.
Ràtzia d'Almanzor.
Independència amb França.
Grans batalles amb els musulmans.
Repoblació de Segarra, Conca de Barberà i Camp
de Tarragona.
Impulsà la construcció de la Catedral de Barcelona.
Primeres monedes amb la cara del monarca
impresa.
A la seva mort, deixà en herència el tro al seu fill
Berenguer Ramon I i la seva esposa Ermessenda
de Carcassona.

73. 5. Berenguer Ramon I (1018-
1035)
Berenguer Ramon I el Corbat es va casar amb
Sança de Castella i va tenir 2 fills i amb
Guisla de Lluçà amb qui en va tenir 3.
Va regnar amb la seva mare Ermessenda.
Època pacífica d'unificacions.
El 1025 va promulgar un decret que alliveraba
els propietaris de les terres de qualsevol
juridisticció que no fós amb el comtat i els
deslliurà d'impostos.
La noblesa anava en contra d'ell per la seva
pacificitat.

74. El comte va aixecar-se en armes contra la seva
mare i morí.

75. 6. Ramon Berenguer I (1035-
1076)
Ramon Berenguer I el Vell, comte de
Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i
Rasès, es va casar amb Elisabet de Nimes
amb qui va tenir 3 fills, amb Blanca de
Narbona sense descendència i amb Almodis
de la Marca amb qui va tenir 4 fills.
Crisi del poder comtal.
Revoltes nobiliaries.
Resolució amb noves actuacions feudals.
Enfrontament amb Ermessenda.
Lluita contra Saragossa.

77. 7. Berenguer Ramon II i Ramon
Berenguer II (1076-1082/1096)
Comtes de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i
Rasès.
Berenguer Ramon II es va casar amb Mafalda de
Pulla-Calàbria i van tenir 3 fills.
Expedicions a Múrcia.
Enfrontament amb el Cid.
Quan Berenguer Ramon II morí, el regnat passà en
mans de Ramon Berenguer II.
Ramon Berenguer II construí assentaments militars
ala vora de Turtuxa.
Quan morí sense descendència, deixà l'herència
per al seu nebot Ramon Berenguer III.

78. 8. Ramon Berenguer III (1096-
1131)
Ramon Berenguer III el Gran, comte de
Barcelona, Girona, Osona, Provença i
Cerdanya, es va casar amb Maria Díaz de
Vivar amb qui va tenir 2 fills, amb Almodis
de Mortain sense descendència i amb Dolça
de Provença amb qui tingueren 7 fills.
Fortes tensions i atacs amb els sarraïns.
Fracàs de la conquesta de Mallorca (Croada
pisana)
Intent de Reconquesta de Carcassona i Rasès.

79. 1. Ramon Berenguer IV (1131-
1162)
Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona,
Girona, Osona, Cerdanya i Ribagorça i príncep
d'Aragó, es va casar amb la Peronella d'Aragó amb
qui va tenir 5 fills i un altre fora del matrimoni.
Tractat d'Alagrón (Aragó i Castella).
Confirmació d'Ayerbe.
Renúncia de Saragossa-Tractat de Carrió.
Guerres a Occitènia: recuperà Montpeller i provença.
Croada contra al-Mariyya.
Croada contra Turtuxa, Làrida i Xibràna (Catalunya
Nova).
Guerra contra Tolosa.
Inici de la Corona Catalanoaragonesa.

81. 2.Alfons I el Cast (1162-1196)
Alfons II el Cast, es casà amb Mafalda de
Portugal sense desccendència i amb Sança
de Castella amb qui tingué 9 fills.
Es consolida el domini sobre Provença.
Annexió del Regne de Navarra.
Setge de València.
Expedició a Mallorca.
Usatges de barcelona.

82. 3. Pere I el Catòlic (1196-1213)
Pere I el Catòlic, es va casar amb Maria de
Montpeller amb qui tingué 2 fills i tingué 2
fills il·legítims.
Empresonament de Guerau deCabrera.
Pacte amb Castella.
Enfrontaments amb els almohades.
Batalla de Muret (mort).
Pacte amb Occitània.

84. 4. Jaume I el Conqueridor
(1213-1276)
Es va casar amb Elionor de Castella amb qui va
tenir 1 fill, amb Violant d'Aragó amb qui va
tenir 8 fills i amb Teresa Gil de Vidaure amb
qui va tenir 2 fills.
Va tenir 8 amants amb les quals va tenir 4 fills.
Segrest a la batalla de Muret.
Regència de Sanç d'Aragó (1216-1218).
Primera Revolta Nobiliària (Rodrigo de Liçana-
Albarrassí)
Segona Revolta Nobiliària (Guillem II de
Montcada i bearn -Sanç d'Aragó).

85. Setge de Penyíscola (1225).
Guerra entre els Montcada i els Cardona.
Tercera revolta Nobiliària (l'infant Fernando-
Concòrdia d'Alcalà)
Guerra pel comtat d'Urgell (Ermengol VII)
Conquesta de Mallorca (1228)
Sotmetiment de Menorca -Tractat de Capella
(1231)
Conquesta de les Pitiüsses (1235).
Conquesta del Regne de València (1232-1238).
Primera Revolta dels Sarraïns Valencians
(Al-Àzraq)(1244)
Segona Revolta dels Sarraïns de València
(1248-1258)

86. Tractat de Corbeil (1258).
Conquesta de Múrcia (1265-1266).
Croada de 1269 (fracàs mongol).
Conquesta de Ceuta (1274).
Quarta Revolta Nobiliària (Ferran Sanxís de
Castre-Infant Pere).
Tercera revolta dels Sarraïns Valencians (Alcoi
i Montesa).
Mort: malalt.
Herènices: Alfons, Pere i Jaume.

88. 5. Pere II el Gran (1276-1285)
Pere II el Gran, es va casar amb Constança de Sicília amb qui
tingué 6 anys i tingué 2 amants amb les quals va tenir 7
fills.
Setge de Montesa (1277). Sarraïns.
Setge de Balaguer (1280). Noblesa.
Construcció de les Reials Drassanes de Barcelona (1280-1300)
Conquesta del regne de Sicília (1282-1289).
Tractat d'Àgreda (1281) Pere-Alfons.
Croada contra la Corona d'Aragó (1282-1283).
Desafiament de Bordeus (1283)
Privilegi General d'Aragó – Parlament.
Senyoriu d'Albarrassí-Juan Núnyez de Lara (1284)
Revolta de Berenguer Oller.
Mort: revolta de Mallorca.

89. 6.Alfons II el Franc (1285-
1291)
Es va casar amb Elionor d'Anglaterra sense
descendència.
Confisca de les Balears al seu germà.
Política Anticastellana.
Sotmetiments a vassallatge dels musulmans.

90. 7. Jaume II el Just (1291-1327)
Es va casar amb Isable de Castella sense
descendència, amb Blanca de Nàpols amb qui
tingué 10 fills, i amb Maria de Xipre i Elisenda
de Montcada sense descendència.
Pau d'Anagni: retorn dels regnes (1295).
Pau de Caltabellota: Frederic II de Sicília (1302)
Sentència Arbitral de Torrelles: Múrcia
castellana.
Croada d'Al-Mariyya.
Conquesta de Sardenya (1324).
Rutes comercials mediterrànies.

91. 8.Alfons III el benigne (1327-
1336)
Es casà amb Teresa d'Entença amb 7 fills i amb
Elionor de Castella i Portugal amb 2 fills.
1329-1336: Guerra amb la República de
Gènova.
1330-1333: Conquesta d'Al-Mariyya.
1333: lo mal any primer.
Integració del Ducat d'Atenes i la Neopàtria.

92. 9. Pere III el Cerimoniós (1336-
1387)
Es casà amb Maria de Navarra (4 fills), Elionor
de Portugal, Elionor de Sicília (4 fills),
Sibil·la de Fortià (3 fills).
Guerra de la Unió: Pere III-Unió de València i
Aragó (1347-1348).
Generalitat de Catalunya (1358-1359).
Guerra veneciogenovesa (1351).
Guerra dels dos Peres (1339-1375).
Reanexió de Mallorca a la Corona.

93. 10. Joan I el Caçador (1387-
1396)
Es casà amb Mata d'Armanyac (5 fills) i Violant
de Bar (7 fills).
Guerra dels armanyaguesos (1389-1390).
Desordre administratiu i financer.
Participà en la Cisma d'Occident amb el Papat.
1388: tractat amb Castella, Navarra i França.
1390: tractat amb Gènova.
Separació del Regne de Sicília i Sardenya.
Morí sense desendència i el succeí el seu germà
Martí.

94. 11. Martí I l'Humà (1387-1410)
Es casà amb Maria de Luna (4 fills, moriren tots
els homes).
Retir del suport de França per l'ajuda al papat.
Annexió de Sicília i Sardenya.
1398-1399: croades a Berberia (corsaris).
Morí sense descendència i es celebraren
eleccions.