6 i 7 de Març de 2009. Resum de les Jornades Internacionals sobre Organismes Modificats Genèticament. A la residència d'Investigadors del CSIC, a Barcelona. Ponents: Dr. Marcello Buiatti, Catedràtic de Genètica de la Universitat de Florència (Itàlia), “a quí beneficien els ogm?” Dr. Brian John, Doctor en Geografia, "GM Free Cymru" (Escòcia lliure de transgènics). Dr. Armin Spök, Doctor en Genètica Molecular. Professor a les universitats de Graz i Klagenfurt (Àustria). Membre dels grups d'experts de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i de l'OCDE ., “què ha fet Àustria en aquest tema”. Dr. Henk Hobbelink, Grain,”OMG, crisi alimentària i canvi climàtic”. Fabio Boscareli, Toscana lliure de transgènics, “les regions lliures i un cas concret”. Dr. Giles-Eric Séralini, Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen (França), President del Consell Científic de CRIIGEN, “els OGM i la salud”. Dra. Ricarda A. Steinbrecher, “els impactes dels OGM a l'agriculttura i al medi ambient” Taula rodona.

2. Ponents:
Dr. Marcello Buiatti, Catedràtic de Genètica de la Universitat de Florència (Itàlia), “a
quí beneficien els ogm?”
lliure de
Dr. Brian John, Doctor en Geografia, quot;GM Free Cymruquot; (Escòcia
transgènics).
Dr. Armin Spök, Doctor en Genètica Molecular. Professor a les universitats de Graz i
Klagenfurt (Àustria). Membre dels grups d'experts de l'Autoritat Europea de Seguretat
Alimentària (EFSA) i de l'OCDE ., “què ha fet Àustria en aquest tema”.
crisi alimentària i canvi climàtic”.
Dr. Henk Hobbelink, Grain,”OMG,
regions lliures i un cas
Fabio Boscareli, Toscana lliure de transgènics, “les
concret”.
Dr. Giles-Eric Séralini, Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen
(França), President del Consell Científic de CRIIGEN, “els OGM i la salud”.
impactes dels OGM a l'agriculttura i al
Dra. Ricarda A. Steinbrecher, “els
medi ambient”
Taula rodona.

3. Variabilitat Genetica és la
eina més important per la
mitigació dels efectes del
canvi climàtic a través de
la selecció de plantes
resistents a l'estres. La
majoria de les reserves de
variabilitat genètica a
l'agricultura es troben en
àrees d'agricultura de
subsistència (challenged)
per la conversió a la
agricultura industrial i la
producció
d'agrocombustibles.

4. 1.- Al segle passat. Es cultivaven més de 7000 varietats de pomes
als USA; avui se n'han extingit 6000. Més del 50% de les pomes
provenen de només 2 varietats.
2.- Fa poques dècades, grangers de la Índia sembraven 50000
varietats d'arrós; ara, poques dotzenes.
3.- A Filipines, hi havia 4000 varietats d'arrós. Ara només dues
varietats derivades de la revolució verda corresponen al 98% de la
producció.
4.- Indonesia ha patit l'extinció de més de 1500 varietats d'arrós
en les darreres dues dècades.
5.- A Mèxic, es fèien servir centenars de varietats de panís. I ara
es planten només el 20% de les varietats descrites el 1930.
6.- A la Xina, el 1949, es cultivaven 10000 varietats de blat, I 20
anys més tard només eren 1000.
Segons la FAO, el 75% de la diversitat genètica a l'agricultura
s'ha perdut en 100 anys.

5. El motiu perquè l’enginyeria genètica té molt pocs resultats és
per la presència d’efectes inesperats al transformar els èssers
vius, degut a interaccions negatives de la construcció genètica
amb l’organització pre-existent de l’èsser receptor. Aquestes
interaccions negatives representent el primer punt de
perillositat per l’èsser receptor i en conseqüència pel seu valor
productiu.
En l’imaginari de l’enginyeria genètica l’organisme receptor és
considerat com totalment passiu, però això només és cert per
màquines i no per a èssers vius.
La planta reacciona a la introducció del transgen fent re-
arranjaments del DNA, regulant o bloquejant l’expressió
gènica, canviant el metabolisme; i de la mateixa manera actua
amb l’agro-ecosistema.

6. Organismes Geneticament Modificats
Contaminació
Medi ambient
Salut Humana i
Animal
Biodiversitat
Incerteses Qüestions Agricultura
Científiques
i Sostenible
Preocupacions
Regulació i
Seguretat
Legislació
Alimentària
Democràcia
Socio-
economics
Etica i Poder i
Religió Control

7. És fals que la millora vegetal mitjançant enginyeria genètica sigui un sistema Segur,
més Ràpid i Precís.
En el procès de modificació genètica es produeixen moltes incerteses. Això significa
que cal respondre acuradament a cada una d'aquestes incerteses. Resposta que no
es produeix normalment. Exemples com l'augment de lignina en RR i bt de l'efecte
no desitjat dels omg.; o com una toxina -gossypol- al cotó bt.
Els efectes sobre la contaminació es refereixen a:
-sobre el menjar -quan un omg no autoritzat va a parar a la cadena
alimentària (starling i Semillas peligrosas)-,
- a través del pol·len sobre altres cultius, o
-per llavors contaminades, també sobre origen de dispersió de la varietat
(Mèxic)
-sobre plantes silvestres (arrós salvatge).
Els efectes sobre el medi ambient es refereixen a:
-abelles (el bt les afecta -no és evident-),
- Marietes (ladybirds),
- papallones,
- accés a nutrients del sol -bt mata micorizes-,
-plantes invasives -superherbes resistents a glifosat-,
- boscos -la desforestació per l'avenç de la soja RR.
- També i molt important, la emergència de plagues secundàries. Les noves
tecnologies trenquen la co-evolució.
Els efectes sobre la seguretat alimentària, resulten curiosament contraris al que es
promet: han reduït la producció, mentre que propostes no industrialitzades, com els
conreus mixtos (milpa) són més productius que sistemes convencionals.

8. Falses promeses. No augmenten la productivitat, ni redueixen l‘ús de
pesticides. No serveixen per a alimentar a la població humana sinó que
alimenten l'excés de carn de la societat rica.
Els problemes pels quals s'intenta justificar els OMG tenen solucions reals no
basats en una visió mecanicista de la natura (un gen ho arregla i és clar! No ho
espatlla!), sinó en solucions en xarxa basat en una visió global del camp.
Els OGM formen part d'un model productiu insostenible.
Informe IAASTD: la seguretat alimentària passa per tornar a crear aliances amb
els agricultors i no pas per la tecnologia que els expulsa del camp.
Pel que fa al canvi climàtic; l'agricultura alternativa als OGM, es considera
encara més important. 40% de l'efecte canvi climàtic prové de la forma com ens
alimentem (fertilitzants, desforestació, transport, pets de les vaques,...).

9. Problema Ingeniería Genética Campesinos
Plagas y Resistencia monogenética; Diversidad genética; variedades locales;
enfermedades Bt. cultivos intercalados; plantas insecticidas;
rotación de cultivos.
Malas hierbas Genes que confieren Cobertura temprana del suelo; cultivos
resistencia a los herbicidas intercalados, cultivos de cobertera; cultivos
alelopáticos.
Agua Genes que confieren Prácticas de conservación de la humedad;
resistencia a la sequía diferentes variedades para los diferentes
microclimas; plantas asociadas para la
retención del agua
Nutrientes Genes fijadores de Técnicas de conservación del suelo;
nitrógeno cultivos múltiples con leguminosas;
integración de la producción animal y
vegetal (estiércol); reciclaje de desechos,
abonos verdes
Degradación del Genes que confieren Restaurar los suelos degradados
suelo tolerancia a la salinidad y (compostar, abonos verdes, rotación, etc.);
otros problemas evitar la destrucción del suelo, en primer
lugar
Rendimiento Insertar ‘genes de Diversidad! Policultivos; un cultivo para
rendimiento’. Mas múltiples funciones; uso de cultivos y
monocultivo, mas insumos. animales asociados (hierbas, peces,
caracoles, etc.).

10. Legislació Nacional
Austrian Gene Technology Act: aprovada el gener del 1995 i
ha estat esmenada els 1998, 2002, 2004 i 2005.
Inclou la possibilitat de vetar productes del mercat si no
són socialment sostenibles (‘soziale Unverträglichkeit’)
Mai ha estat aplicat
Altres aspectes que inclou
L’etiquetatge de la llavor GM (amb el límit del : 0,1%)
La protecció d’àrees de producció de llavor
La possibilitat de tenir una etiqueta “lliure d’OGM”

11. Etiquetatge dels OGM
Una manera d’etiquetar consistent I
que informi adequadament al
consumidor hauria d’incloure els
productes animals produits amb
pinsos-OGM (p. e. carn, llet o
ous)
L’etiqueta “Lliure d’OGM” label,
també hauria de considerar el
pinso dels animals i els seus
productes així com ingredients , Etiqueta austríaca „lliure d‘OGM“
aditius, i altres participacions de
microorganismes OGM

12. Estudi a llarg termini sobre
l’alimentació
Efectes detectats sobre la
fertilitat
S’està avaluant els motius
d’aquests efectes no
previstos.

13. Riscos dels OGM i percepció del risc
Advertències persistents d’Àustria
Defectes i inconsistències en com es fa l’avaluació del risc i
en la metodologia
Mancança particular de l’avaluació d’efectes a llarg termini
Interteses, desconeixement, desacords, cal aclarir i
investigar més (ampliant els camps dels experts
implicats) sobre la base científica de l’avaluació de risc.
Nombrosos estudis han contribuit a develolupar millor per a
plantejar I per fer avaluació de risc dels OGM
Altres advertències persistents d’Àustria
Els impactes sobre el medi ambient local/regional
Principi de precaució (en l’avaluació de risc): afavorint una
interpretació restrictiva
Relació: Manca de normes de coexistència completes I
obligatòries per a tot el territori de la UE

14. Riscos dels OGM i percepció del risc
(cont.)
Abast que no té en compte: seguretat, biodiversitat, efectes agronòmics
Caldria partir de: agricultura sostenible (bio/eco)
„Com a un mètode de cultiu sostenible, l’agricultura ecològica s’ha de
considerar de manera equivalent a la preservació dels espais
naturals. Qualsevol restricció imposada sobre l’agricultura ecològica
per culpa del cultiu d’OGM té, indirectament, una importància sobre el
medi ambient.“
Cal considerar l’impacte de l’ús d’herbicida sobre la pràctica de l’agricultura
(diferència particular referida a la Directiva 90/220/EC).
Oposició a l’ús de gens marcadors d’antibiòtics.

15. Panís MON810 – febleses en anàlisis comparatius
El ventall de paràmetres no s’adequa als requeriments de la OCDE (2002)
ni a la industria (EuropaBio 2001).
S’identifiquen diferències (glutamina, leucina, prolina, C18:1, C18:2 àcids
grassos etc.) que no són investigades de més a més.
Punts per a una diferent interpretació del concepte d’equivalància
substancial
Funció “indicador” vs. punt final per ell mateix (biològica rellevància)
No hi ha control de les línies isogèniques
No s’avalua la toxicitat de plantes senceres: alleujaria de manera
important la percepció del risc d’efectes pleiotròpics
Avaluació de la toxicitat a punt final limitada a toxicitat oral aguda
(proteïna): no suficient per detectar subcrònic/crònic efectes (i per a
calcular un NOAEL)
La proteïna assajada és produida a bacteris: alleujaria de manera
important la percepció de risc perquè la planta pot produir la proteïna
que tingui estructura o propietats diferents

16. Panís MON810 – febleses en
l’avaluació de l’alergenicitat
Basat en evidències indirectes
Estudis In-vitro de digestibilitat
Però: defectes en metodologia i de rellevància in-vivo
Comparació per homologia de seqüències proteiques
Però: bases de dades anticuades (1990, 1995), no es
van considerar epítops estructurals
No s’avalua l’al·lergenicitat de la planta sencera
No és adequat per a detectar propietats “actives” de-novo

17. Panís MON810 – incerteses sobre
efectes ambientals
Evidències d’efectes sobre insectes no diana, p. e.
Mortalitat de larves de Chrysopidae (Hilbeck et al. (1998))
Mortalitat i reducció viavilitat de larves de Meteorus laeviventris (Hafez
et al. 1997)
Insectes que només viuen sobre flora circumdant (Losey et al. 1999)
Riscos particulars deguts a l’expressió constitutiva a totes les parts de
la planta, també a la llavor i al pòl·len (e.g. Losey et al. 1999,
Armstrong et al. 1995)
Rang de test espècies en avaluació de riskmolt restringida I no relacionada
amb condicions agrícoles per a la producció comercial
L’experiència de productes d’esprai Bt no necessàriament és suficient per
avaluar plantes que expressent Bt (Hilbeck et al. (1998b))

18. Corrupció en la ciència dels aliments
modificats genèticament.
- El debat no es fa públic.
- Les corporacions són
propietàries de la ciència.
- La ciència, com una eina de
publicitat (advocar).
- El material que justifica la
bioseguretat no es pot replicar.
Resultat? Ciència que no és creïble
i que probablement és fraudulenta!

19. Les trampes més comunes del negoci
- Disseny experimental calculat per emmascarar efectes no desitjables.
- Experiments molt curts; inadequats per a mostrar els possibles canvis fisiològics.
- Us de proteïnes diferents (origen) de les contingudes a les plantes OGM i al menjar.
- Agrupació de les dades per a emmascarar efectes significatius.
- Manipulació estadística dels resultats.
- Ciència realitzada a casa o a laboratoris amics.
- El mateix menjar usat per tots els grups?
- Usar “estudis nutricionals” en comptes d'estudis de toxicitat aguda.
- Selecció d'eines menys acurades dissenyades per no trobar efectes subtils.

20. Què passa amb la integritat científica?
Si no t'agrada el missatge, ataca al missatger...

21. Alguns dels defensors de la indústria
Mary Murphy
Andura Smetacek
C.S. Prakash
Dennis Avery
Henry Miller
Val Giddings
Anthony
Trewavas
Bruce Chassy Alan McHughen
...I qui sigui que hagi atacat i desactivat la web de GM-watch!

22. The Golden Rice Conspiracy
“It’s Just Rice.....”
“Saving the starving and the
sick”
“given to the poor of the world.”
The Human Feeding Experiments
in China and the USA
* Golden Rice has no approvals
* No animal testing
* no adequate descriptions in the literature

23. Settore Sviluppo Impresa Agricola e Agroalimentare
La Xarxa Europea de Regions Lliures d'OGM:
www.gmofree-euregions.net
49 partners
Fabio Boscaleri Jornades internacionals sobre els OGM - 7 March 2009, Barcelona - Spain 23