1. Vacunes Lleida 5 . Març - 2008 Index Concepte Introducció Aspectes de Salut Pública La resposta immunitària individual Contraindicacions Vies d’administració

2. Introducció

3. Són preparats biològics constituïts per bacteris, virus o be per fraccions o subunitats d’aquestos microorganismes capaços d’activar el sistema immunitari quan són administrats a l’individuo. Les vacunes desenvolupen anticossos específics per conferir protecció davant el microorganisme pel qual ha estat vacunat. La diferència principal entre les vacunes i el virus o bacteris que ens produeixen la malaltia és que, en les primeres, s’ha eliminat la capacitat patògena, conservant però la de produir anticossos. D’aquesta manera es pot desenvolupar una protecció contra la malaltia sense haver de patir-la. concepte

4. Fites històriques Verola. Quasi ningú es lliurava d’aquesta malaltia. Tenia una letalitat del 30%. “ Un nen no era de sa mare fins que no havia superat la verola”

5. A Xina insuflaven per la cavitat nasal crostes polvoritzades de malalts. Aquesta tècnica va ser portada posteriorment a l’Índia i Turquia. Lady Mary Wortley Mongau (1689 -- 1762). Mary Wortley va anar a Turquia l’any 1717 amb el seu marit, que era ambaixador. Sensibilitzada perquè havia patit la malaltia la va introduir a Anglaterra. Entre 1766 i 1800 es van inocular a Gran Bretanya més de 200.000 persones.

6. Edward Jenner (1749 – 1823) En el seu poble natal (Gloucestershire) , va observar que les noies que munyien vaques que havien patit una malaltia anomenada vacuna no emmalaltien de verola. Aquesta observació va impulsar a Jenner a inocular al nen James Phipps en 1796, amb limfa procedent d’una ma d’una d’aquestes noies que munyien vaques Sarah Nelmes que en aquests moments patia la vacuna. Amb aquesta inoculació es va observar la protecció de James contra la verola. Jenner va enviar aquest experiment a la Royal Society de Londres que no els va publicar per no trobar-los d’interès. D’aquesta manera es van assentar les bases modernes de la prevenció mitjançant vacunes.

7. Edward Jenner (1749-1823) Jenner vacunando contra la viruela a James Phipps 8 años. Este chico murió a los 21 años de tuberculosis.

8. Variolització a Anglaterra 1721 Virola * 1796 Ràbia 1885 Febre Tifoidea 1896 Còlera 1896 Pesta 1896 Toxoide diftèric (D) 1923 Tosferina cel·lules senceres(Pe) 1926 Tètanus (T) 1927 Tuberculosi (BCG) 1927 Febre groga 1935 Grip 1936 Pòlio inactivada (VPI) 1955 DTPe 1957 Pòlio atenuada (VPO) 1961 Xarampió 1963 Parotiditis 1967 Rubèola 1969 Triple vírica 1971 Meningocòccica 1972 Pneumocòccica 1976 Tosferina acel·lular (Pa) 1981 Hepatitis B (HB) 1981 Varicel·la 1984 Hepatitis B recombinante 1986 Haemophilus influenzae b (Hib) 1988 Hepatitis A (HA) 1991 DTPa 1994 HB-HA 1996 Malaltia de Lyme 1998 Rotavirus 1998 Dtpa 1999 HATy 1999 DTPa-HB-VPI-Hib 2000 Meningocòccica C conjugada 2000 Pneumocòccica conjugada 2000 Febre tifoidea Vi conjugada 2001 Grip intranasal adaptada al fred 2003 Cronologia de les vacunes

9. Cronologia de les vacunes

10. Ventajas de las vacunas Reducción del número de visitas Faborable relación coste-beneficio Prolongada duración Aplicación universal

11. Del empirismo al método científico

12. Aspectes de Salut Pública

13. Cadena epidemiológica Reservori y font d’infecció Mecanismes de transmissió Població susceptible

14. Immunidat de grup

15. Immunidat de grup Cobertura vacunal del 10% BENEFICI INDIVIDUAL

16. Immunidat de grup Cobertura vacunal del 50% DESAPAREIX EL RISC DE BROTS EPIDEMICS

17. Cobertura vacunal del 90-95% Immunidat de grup ELIMINACIÓ DE LA MALALTIA

18. Reservorio humano Reservorio animal o telúrico Immunidad de grupo

19. Eliminación Àrea geográfica Erradicación Todo el mundo

20. Canvis en la distribució de la malaltia 2-Canvis etaris de la malaltia sobre poblacions vacunades 1 any 5 anys Infecció Immunitat 1 any 12 anys Infecció Immunitat 1.4.03

21. Taxes de cobertura vacunal segon any de naixement L’abandonament de la vacunació

22. Nombre de notificacions de tos ferina Tasa *10 6 L’abandonament de la vacunació

23. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Edats en lustres Any de naixement Conseqüències tardanes dels programes vacunals

24. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Edats en lustres Any de naixement Conseqüències tardanes dels programes vacunals Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica

25. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica Població vacunada Població no vacunada Conseqüències tardanes dels programes vacunals

26. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Població vacunada Població no vacunada Cv altes Cv baixes Conseqüències tardanes dels programes vacunals Disminució de la circulació del virus

27. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Disminució de la circulació del virus Població vacunada Població no vacunada susceptible Cv altes Cv baixes Conseqüències tardanes dels programes vacunals

28. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Població vacunada Població no vacunada susceptible Cv altes Cv baixes Població Immunit zada Conseqüències tardanes dels programes vacunals Disminució de la circulació del virus

29. 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Koplivac (enantema) Rouvax (Swartz) hiperatenuada Triple vírica 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 40 35 30 25 20 15 10 5 0 30 25 20 15 10 5 0 35 30 25 20 15 10 5 0 25 20 15 10 5 0 20 15 10 5 0 15 10 5 0 10 5 0 5 0 0 Cv altes Cv baixes Població Immunit zada Població no vacunada susceptible Població vacunada Conseqüències tardanes dels programes vacunals 20 14 5 2 1 7 2 2 221 27

30. 1950 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes VHA

31. Hepatitis A. Transmissió Indirecta (hídrica) Directa (feco-oral) L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Tractament de les aigües 1955 Depuradora de S Joan d’Espi Domínguez A et al. Prevalència anti VHA segons edat a Catalunya. 2002

32. L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Brots 158 (831 casos) 5,3 casos x brot Casos individuals 2144

34. 1998 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes Fins al curs 2013-2014 es continuarà aplicant la vacuna antihepatítica A+B , segons un programa pilot a les escoles

35. Situació Actual: 2007 L’efecte de mesures preventives alienes de les vacunes - 1998 inici programa pilot de vacunació A+B a les escoles 9 cohorts vacunades amb A+B ≈ 34,7% de la població susceptible

37. La resposta immunitària individual

38. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Macrófago Linfocito B

39. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Antígeno + MHC de clase II Célula plasmática

40. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II

41. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2

42. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2

43. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2

44. INMUNIDAD SISTEMICA : PROCESAMIENTO, PRESENTACIÓN Y RESPUESTA INMUNITARIA Antígeno + MHC de clase I Linfocito T CD4+ Célula plasmática Antígeno + MHC de clase II Linfocito T CD4+ Th2 Antígeno + MHC de clase I Linfocito T CD4+ Th1 Linfocito T CD8+ CTL

45. Classificació general de les vacunes Segons composició Segons estat físic Segons tipus d'antigen Segons utilitat sanitària Monovalents Polivalents Combinades Líquides Precipitades Liofilitzades Vives / atenuades Mortes / inactivades Sistemàtiques No sistemàtiques

46. Vacunes: classificació Vacunes Atenuades (vives) Inactivades (mortes) Bactèries Virus Bactèries Virus Totals Fraccions Totals Fraccions Anatoxines Antigens Fraccions Polisacàrids capsulars Proteïnes Lipopolisacàrids Pili Extractes ribosòmics

47. El comportament biològic de la vacuna atenuada

48. El comportament biològic de la vacuna inactivada 1a 2a 3a

49. Calendari vacunal 2 mesos 4 mesos 6 mesos 15 mesos DTP PO Hib TV VHA+B Primovacunació 18 mesos 4 anys DTPa PO Hib TV Reforç 4- 6 anys 14-16 anys DTPa PO Td Record

50. PRIMOVACUNACIÓ TOTA PERSONA QUE HAGI REBUT 3 DOSIS DE VACUNA INACTIVADA I 1 DOSI DE VACUNA ATENUADA COBERTURA VACUNAL TOTA PERSONA PRIMOVACUNADA DTP 1a, 2a, 3a VHB 1a, 2a, 3a Po 1a, 2a, 3a TV 1a

51. Vacuna en mal estat Defecte fabricació Congelació Calentament Llum Contaminació Caducitat Vacuna mal administrada Via inadequada (VHB gluti, Po Mi...) Intervals + curts que els recomenats Receptor Immunodeficient Edat gran Tract farmacològics Tract immunosupressors REFORÇ: Garantir una correta resposta a la primovacunació, ja que ocasionalment poder ocòrrer fallades vacunals. Causes de fallades vacunals

52. RECORDS 1 2 3 4 5

53. RECORDS 1 2 3 4 5

54. VACUNACIÓ ANTITÈTANICA: ¿Quina és la duració de la immunitat? 1a dosi 2a dosi 3a dosi 10 anys 20 anys 10% susceptibles %<10UI/l 28%

55. VACUNACIÓ ANTITÈTANICA: ¿Com actuen les dosis de reforç? Primovacunació + 1 dosi de reforç 1a dosi 2a dosi 3a dosi 10 anys 20 anys curva 1 curva 2 Curva 1 : la dosi de record s’aplica als 10 anys desprès de la primovacunació. El nivell mitjà d’anticossos obtinguts és de 5 (500 vegades més alt que el mínim protector). Curva 2 : la dosi de record s’aplica als 20 anys desprès de la primovacunació. El nivell mitjà d’anticossos obtinguts és de 3,8 (380 vegades més alt que el mínim protector).

56. Contraindicacions

57. Vacunes: contraindicacions generals Totes les vacunes : - Malalties infeccioses en fase aguda - Hipersensibilitat coneguda a algun component de la vacuna Vacunes vives : - Administració recent d’immunoglobulina, plasma o sang - Alteració immunitària - Malalties malignes: limfoma, leucèmia, Hodgkin… - Tractaments: corticoides, quimioteràpics, irradiació… - Trasplantaments - Embaràs

58. Hipersensibilitat als components de la vacuna -Proteïnes animals (ou) -Antibiòtics: TV Neomicina Pòlio Salk Estreptomicina -Conservants: DTP Tiomersal DT Mertiolat -Estabilitzadors: Fosfat d'alumini Hidròxid d'alumini

59. Administració recent d’ immunoglobulina, plasma o sang plasma o sang immunoglobulines Sang total 80-100 mg/Kg pes Concentrat hties 20- 60 mg/Kg pes Hematies rentats 40 mg/Kg pes TV immunoglobulines V Atenuada

60. Tractaments: corticoides Un tractament amb 2 mg/Kg /dia de prednisolona durant una setmana o altres glucocorticoides equivalents poden inhibir la resposta immunitària 2 mg/Kg /dia prednisolona 8 mg/Kg /dia Hidrocortisona 10mg/Kg /dia Cortisona 2mg/Kg /dia Prednisona 1,6mg/Kg /dia Metilprednisolona 1,6mg/Kg /dia Triamcinolona 0,25mg/Kg /dia Betametasona 0,30mg/Kg /dia Dexametasona Equivalencia dels glucocorticoides

61. Tractaments: quimioteràpics Quimioteràpics: Aquests productes alteren els mecanismes relacionats amb el creixement, activitat mitòtica, diferenciació i funció cel·lular. Aquesta activitat és especialment activa en teijits amb un índex mitòtic alt com és el hematopoètic 8 hores després de l’administració del producte Cessació de la mitosi i desintegració dels elements presents en el moll de l’os i teixits limfoides Limfopènia i granulocitopènia de duració variable segons fàrmac Vacunes vives 3 mesos Vacunes mortes 3-4 setmanes

62. Tractaments: irradiació La radiació ionitzant Lesions en el DNA cel·lular Les dosis fraccionades de radiació permeten la reparació de les cèl·lules entre les exposicions però els limfòcits són molt radiosensibles, acumulen les radiacions anteriors i moren per aquesta causa. Aquest fet La imposibilitat de fabricar anticossos Vacunar als 3 mesos de finalitzar el tractament i confirmar aquesta vacunació amb la determinació d’anticossos sèrics

63. Vies d’administració

65. Reacción Inmunitaria De las vacunas El antígeno activa el linfocito B y este inicia la producción de IgM como respuesta primaria El antígeno vacunal procesado en el macrófago, es dividido en péptidos y presentado a los linfocitos T Los linfocitos T, maduran se multiplican y generarán una descendencia con memoria inmunitaria Los linfocitos T, maduros liberan linfoquinas que són captadas por el linfocitoB Los linfocitos B activados por la linfoquina, frenan la producción de IgM e inician la producción de anticuerpos IgG. Estos serán los responsables de protegernos contra los agentes patógenos salvajes. El antígeno vacunal, es al mismo, tiempo procesado por un macrófago y reconocido por el linfocito B Ganglio linfático

68. Tipos de inmunoglobulinas IgE IgG IgM IgA

69. Vías de administración de las vacunas 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) 2. Intramuscular (Im) 3. Oral (O)

70. Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica Punta del dedo Punta del dedo aumentada Orificio de una glándula sudorípara a gran aumento. En verde, batérias

71. Epidermis i dermis Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica

72. Vias de administración de las vacunas: Via subcutánea e intradérmica Epidermis

74. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Mecanismo inmunitário de acción: Vía Subcutánea = Vía Intradérmica Epidermis Dermis Hipodermis

75. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Plexo papilar Células presentadoras

76. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)

77. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I)

78. 1. Subcutánea (Sc) e intradérmica (I) Indicada para vacunas bacterianas, víricas atenuadas o inactivadas y las de polisacáridos, no particuladas con Al(OH) Vía en muy íntimo contacto con el sistema inmunitario Formación alta de anticuerpos Lugar de administración en región deltoidea o cara anterolateral del vasto externo del cuádriceps

79. 2. Intramuscular (Im)

80. Al(OH) 1 - Aumentar el tiempo de contacto con las células inmunitárias 2 - Aplicarlas en áreas muy vascularizadas (vasos y capilares del tejido muscular) 3 - Procesado del antígeno y respuesta inmunitária, similar a la descrita en la vía subcutánea, teniendo lugar también en los ganglios linfáticos próximos al lugar de aplicación de la vacuna 2. Intramuscular (Im)

81. 2. Intramuscular (Im) Región deltoidea o cara anterolateral del vasto externo del cuádriceps Región glútea

82. 3. Oral (O)

83. Vias de administración de las vacunas: Via oral

84. Mucosa i submucosa de intestino delgado Vias de administración de las vacunas: Via oral

85. 3. Oral (O) Lámina propia, se extiende entre las criptas y constituye el eje de las vellosidades aportando una rica red linfática y vascular donde se producirá las reacciones inmunitarias de las vacunas orales.

87. IgG IgA 3. Oral (O)

88. Célula epitelial Célula plasmática luz IgA IgA Componente secretor 3. Oral (O)

89. Vacunas disponibles Vacunas particuladas y Vias de administración