Explicació de l'excursió entre el Barranc dels Horts i el poble d'Ares.

1. BARRANC DELS HORTS – ARES DEL MAESTRAT
RECORREGUT APROXIMAT:
Eixirem des la Caseta del Guarda, on s'estava i s'està el guarda de la finca del Barranc dels Horts,
i tot remuntant el barranc passarem pel pla de les punxes i pel pla de la Servereta fins arribar al
Roure Primerenc1 vora un antic forn de calç. Un poc més avant des del clot del Carrascar
abandonarem la pista i remuntarem per senda fins a la font dels Horts, d'aigua fresca i constant2.
Des d'ací ens desviarem per a vore el Roure Gros, un dels més vells i bells exemplars del barranc.
Retornant a la font remuntarem la pista formigonada que passa per la vora del Mas del Barranc i
eixirem del bosc per a trobar­nos amb un ample assegador3 puntejat de savines fins que arribem a
la divisòria d'aigües, on girarem al nord.
Abans d'entrar en terres del Mas de la Belladona trobarem unes enginyoses basses fetes
aprofitant un estrat rocòs que aflora a la superfície. Seguirem pràcticament plans per les llomes de
la Belladona fins arribar al mas del mateix nom.
Des del Mas de la Belladona deixarem la pista per agafar una senda que ens mena per un
assegador amunt fins la lloma dels mollons4 fins assolir l'ample llom del tossal de la Marina, on
trobarem una altra pista que discorre per l'assagador que seguim.
Després de passar el pou del Grau arribem al Grau5 pròpiament dit, on sense eixir de l'assagador,
tornem a seguir per sendera deixant la pista que entra a la Masada.
Seguim per la vora de la Masada, on per previndre incidents s'ha tancat modernament una part
de l'assegador amb fil d'aram, donat que a la Masada hi pastura una ramaderia de bous braus.
Arribarem a la bassa de la Masada, ja a la vista del mas, on hi ha tot un complex de tancats per
als animals, amb un bosquet d'aurons per sestejar els dies calorosos d'estiu, i des d'ací
travessarem el barranc de Cantallops a la capçalera per, sense perdre altura dirigir­nos al mas del
Planet, on agafarem una nova pista formigonada que ens mena a la font i nevera dels Regatxols.
Des de la font la pista, balissada amb les marques blanques i roges del GR­7 passa per les
Casetes i el Tint fins arribar al poble6. Ens dirigirem però, per una sendera que mou a la dreta de la
pica de la font a pujar a la Nevera, recentment restaurada.
Tot este tram queda dins d'una microrreserva de flora com bé queda explicat als panells
informatius que trobarem en el recorregut. Des de la nevera, i seguint els senyals verds i blancs
del SL­CV­42 pujarem al cim de la Mola, al Molló dels soldats7 des d'on buscarem el vell pas del
camí que baixa al poble d'Ares.
1 Anomenat així per ser qui primer mou de l'any i el primer roure centenari del barranc.
2 Aigua que regalima del Cantalàs, cingle descompost que tenim a sobre nostre.
3 Assegador és el nom genèric que es dona als camins ramaders. Els assagadors del Maestrat són autèntiques obres
d'enginyeria, amb parets quilomètriques a banda i banda per impedir que els ramats passen a les propietats
particulars, emrius o zones amples per a descansar els animals, i basses per abeurar-los, tot açò fet de pedra en sec.
4 Anomenada així pels dos mollons que marquen el punt on l'assegador accedeix a la lloma.
5 Grau o grada s'anomena als escalons o grades fets a les sendes per a superar una pendent pronunciada.
6 En aquest tram de GR el nostre camí coincideix amb el camí de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort.
7 Anomenat així per haver-lo alçat els soldats al segle XIX quan es van fer els primers treballs d'alçament topogràfic a
la zona. Cal recordar que la Mola d'Ares és un vèrtex geodèsic de primer ordre, com Penyagolosa, el Bartolo o el Pic
d'espadà, on podem trobar mollons semblants.

2. 18.00
_ D E L S _ SO L D AT S
Ó
17.00
MOL L
16.00
N E VE R A_ D E L S _ R EG A T X O L S
15.00
F O N T _ D EL S _ R E G A T X O L S
14.00
B AS S A_ D E_ L A_ M A S AD A
13.00
MAPA DEL RECORREGUT
PERFIL DE L’EXCURSIÓ:
E L _ G R AU
12.00
11.00
10.00
ELS_ M OLL ON S
9.00
8.00
M AS _D E _L A _BE LL A DO N A
7.00
6.00
5.00
4.00
F O N T _ D EL S _ H O R T S
3.00
2.00
1.00
0.00
140 0
130 0
120 0
110 0
100 0
900
800
700
600

3. Distància: 19 km
Acumulat ascens: 860 mts
Acumulat descens: 350 mts
Altura màxima:1313 mts
Altura mínima: 700 mts
PUNTS D’INTERÉS
BARRANC DELS HORTS:
El Barranc dels Horts es troba al bell mig de la comarca de l’Alt Maestrat dintre del terme d’Ares
del Maestre. Està orientat en la direcció NE­SO, té una longitud d’uns 5 km i les alçades del punt
més baix i més alt són respectivament 680m i 1160m. Com a la resta de barrancs de la zona es
poden apreciar clarament l’alternança d’estrats calcaris i argilosos.
El règim fluvial del barranc el marquen les pluges, tal i com passa a la majoria de rieres de la
conca mediterrània, sent habituals les avingudes a la tardor. Tot i això la llera del barranc
acostuma a estar seca sempre. Pel que fa als punts de surgència d’aigua trobem dues fonts, una
al capdamunt del barranc (font de la Fenasosa) i una altra a mitja alçada (font dels Horts), totes
dues amb un règim estable al llarg de tot l’any.
El tipus de vegetació que s’hi troba al barranc és el propi d’un bosc mediterrani de muntanya, el
bosc està format bàsicament per espècies caducifòlies com la carrasca, el roure valencià (o gal∙ler
anomenat ací macaruller), l’auró, serveres… encara que també se’n troben de perennes com el
grèvol, el teix o la savina. Aquests últims són
vestigis vius de les darreres glaciacions, són
espècies pròpies de climes una mica més
freds. Al sotabosc trobem diferents espècies
en funció de l’alçada, així a les parts més
baixes del barranc sovintegen argelagues
roges i el romer mentre que a les parts més
altes aquests són substituïts per coscolls,
argelagues i eriçons. No hem d’oblidar la gran
quantitat d’altres plantes que es poden veure,
espígols, timonets, sàlvies, saboritja, poliol
blanc, hedres, til∙lers i d’altres. Algunes han
servit per crear petites àrees de protecció
especial anomenades microreserves.
Què té d’especial el barranc?
No cal dir que la característica més destacable
del barranc no està tant en la varietat
d’espècies com en la qualitat de les mateixes i
l’equilibri al qual ha arribat l’ecosistema. Són
destacables els exemplars de carrasques i
roures centenaris, si bé no per ser excessivament vells8 per el gran nombre d’exemplars que hi ha.
És realment extraordinari que s’hagi conservat el bosc en la seva totalitat al llarg dels segles, per
8 Al barranc es troba el Roure Gros, un esplèndid exemplar de 20 metres d’altura i 6 metres de perímetre
de tronc, amb una edat estimada de 550 a 600 anys

4. què? Tan sols hem de fer un repàs de la història recent de la comarca.
Una mica d’història…
Aquestes terres estan plenes de petits masos on durant segles la gent ha subsistit amb una
economia de marcat caràcter d’autosuficiència, l’intercanvi de béns amb altres comarques era
escàs i es limitava a la venda de productes derivats de la ramaderia. Cal dir que l’agricultura mai
ha estat un sector destacable a la comarca. Tot i això a la postguerra es va desenvolupar un sector
fins al punt de sobrexplotar en alguns casos els recursos, aquest sector era la producció de carbó
vegetal. Des de sempre la gent havia conviscut en harmonia amb el bosc, sense arribar a alterar
l’equilibri de l’ecosistema. Però això va canviar als anys 40, 50 i 60, l’arribada dels primers xerracs
mecànics i els primers camions va permetre accelerar tant la producció com la comercialització del
carbó. En un poble com Ares que comptava per aquells temps amb uns 1000 habitants hi va
arribar a haver fins a 300 persones treballant al carbó.
La postguerra va venir acompanyada d’una època de crisi que va desencadenar amb una forta
emigració cap a les ciutats que començaven a industrialitzar­se, en particular cap a l’àrea
metropolitana de Barcelona. Lògicament aquest fenomen de l’emigració no agradava a ningú i tots
intentaven retardar al màxim la sortida del poble. Els propietaris dels masos podien allargar més la
situació ja que tenien béns materials per a anar subsistint, un d’ells era la llenya dels boscos, el
carbó. Aquesta situació de precarietat econòmica va forçar la tallada massiva de molts boscos,
encara ara s’expliquen vertaderes barbaritats que es van fer durant aquells anys, des de tallar
exemplars majestuosos fins a desforestar barrancs sencers, el que es coneixia per l’expressió de
tallar a mata rasa. Sortosament la capacitat de regeneració dels boscos és espectacular,
especialment la dels de carrasques, avui podem contemplar nous boscos en llocs on van ser
totalment tallats. Malauradament les característiques d’aquests boscos regenerats són diferents de
les dels originals.
Val a dir que la decisió de tallar els arbres del bosc era una decisió dura, per als propietaris era
com tallar per sempre més part de la seva pròpia vida, i al mateix temps el mas quedava devaluat,
ja no tenia llenya… Evidentment també hi havia d’altres que es varen veure cegats per l’avarícia i
tallaren sense coneixement. Per sort els propietaris del Barranc dels Horts no van arribar a
aquests extrems i únicament van tallar la part inferior del barranc, conservant­se fins avui la resta
del bosc. De fet el bosc d’arbres centenaris del Barranc del Horts és un dels pocs supervivents de
l’època del carbó, passejar pel barranc ens pot donar una idea de com eren els boscos abans
d’aquells anys, en certa manera és com viatjar una mica al passat.
El barranc avui
El Barranc està dividit en tres finques, el Mas de la Belladona, el Mas Vell i el Mas del Barranc dels
Horts, d’aquestes tres dues foren comprades per la Fundació Caixa Castelló l’any 1992 com a part
de l’obra social de la mateixa. Des de llavors s’han desenvolupat tota una sèrie d’actuacions al
barranc per tal de conservar­lo i millorar la seva gestió.
Entre les diferents tasques que es duen a terme destaquen:
 la reforestació de la part baixa del barranc amb espècies autòctones com aurons, alzines,
roures…
 la creació de tres microreserves de flora protegida. Les microreserves són una figura de
protecció creada per la Conselleria de Medi Ambient de la G.V., són petites parcel∙les amb
un règim de protecció especial destinades a conservar espècies de flora endèmiques, en

5. perill d’extinció o simplement exemplars amb un interès destacable.9
 les diferents mesures de prevenció d’incendis com ara la neteja del sotabosc.
 actuacions de manteniment i conservació de l’element més emblemàtic del barranc, el
bosc d’exemplars centenaris.
Aquest conjunt de carrasques i roures majestuosos són realment impressionants, seure a la seva
ombra és un plaer que no deixa ningú indiferent. La seva contemplació invita a la reflexió, com
serien els nostres boscos abans?
Quants arbres com aquests han
sigut tallats? Realment t’adones del
mal que durant segles s’ha fet al
bosc, per sort encara tenim algun
racó com el Barranc dels Horts per a
mostrar a les noves generacions que
és possible un model de bosc
diferent basat en la gestió sostenible.
En aquest sentit és d’agrair la labor
de difusió que fa la Fundació
organitzant visites guiades al barranc
per a grups d’escoles i instituts. La
protecció i conservació del medi no s’ha de fer exclusivament actuant sobre ell, sinó que hi ha una
part de formació i educació molt important i per desgràcia no sempre es té en compte.
Tot i això, una greu amenaça plana sobre aquest espai: el projecte d’un parc eòlic als seus
voltants, l’accés principal del qual travessaria el cor d’aquest paratge monumental. Paradoxalment
una energia renovable i no contaminant posa en perill la supervivència d’un bosc màgic a través
del qual han discorregut més de cinc segles de la nostra història, conservada en cada arbre i en
cada pedra.
MAS DE LA BELLADONA:
El mas de la Belladona és el més alt del barranc, tancant este pel nord, i l'únic del barranc que
encara ara es usat com a explotació ramadera. Les seues terres ocupen l'ampla capçalera del
barranc, on el bosc deixa pas a les pastures i als alts erms.
LA MASADA
La Masada és l'únic mas habitat que passem. Encara que tot el camí transcorre per assagadors
cal anar amb compte doncs en este mas pastura una ramaderia de bous braus, per evitar cap
disgust millor no provocar­los.
9 Roureda del Mas ­ barranc dels Horts. Correspon a un dels fragments millor conservats de la
comunitat forestal més valuosa de l’entorn de la finca: la roureda monumental, amb algunes carrasques de
la mateixa categoria, acompanyada d’Acer granatense i Acer monspessulanum.
Roureda del Mas Vell. Bosc mixt de carrasca i roure de fulla petita, amb Acer monspessulanum i l’única
localitat coneguda a la comarca de Senecio lagascanus, endemisme iberollevantí.
La tercera microreserva es troba als voltants de la font dels Horts, en les exposicions més protegides de
les alineacions de penyals, i reuneix comunitats rupícoles d’ombria en què destaca la presència de
Hieracium laniferum, endemisme iberollevantí escàs en aquest entorn.

6. EL LLAVADOR DELS REGATXOLS
Aprofitant l’aigua de la font dels Regatxols que regalima de la Mola es va construir el llavador del
poble d’Ares.
Les dones del poble venien una vegada a la setmana amb la safa de roba bruta per a llavar­la. La
bugada podia durar fins a tres dies. Començaven el dilluns
per a assegurar roba neta per al diumenge.
Primer llavaven la roba blanca de cotó escaldant­la en
casa amb lleixiu fet de cendra. En un cossi o tina,
col∙locaven la roba bruta, per damunt un banquer de llana
per on tiraven una barreja d’aigua bullint i cendra cernuda
que es colava dins la roba. Deixaven en remull 24 hores al
sol i la lluna perquè es blanquejaren els taques. Després
destapaven el forat del cossi. A la fi, aclarien la roba amb
aigua clara al llavador. Durant l’espera netejaven la roba de color.
NEVERA DELS REGATXOLS
La nevera dels Regatxols es troba a uns 1200 metres d'altitut i el pou on es conservava la neu té
una profunditat de 8 metres. La nevera va ser construida entre els anys 1630 i 1650 i va estar en
funcionament fins a principis del segle XX quan a l’inici de la producció de gel industrial es va
deixar d’utilitzar. És l’única de la comarca que ha estat restaurada.
Es tracta d’una de les poques neveres de planta rectangular valencianes, perquè la majoria són
circulars. La planta fa uns 7 per 10 metres, amb un arc de mig punt de 7 metres d’altura que sosté
la volta. La part superior aplanada compta amb un xicotet habitacle per als treballadors i els
guardes de la nevera. També es poden observar part dels murs originals i el majestuós perfil de la
pedra.
Aquesta cava estava destinada a emmagatzemar la neu que s’acumulava al vessant de la Mola i
actualment s’ha transformat en un magnífic Centre d’Interpretació del “Comerç del fred” i és la
nevera rehabilitada més gran del País Valencià.
El comerç de la neu i el gel es va desenvolupar al País Valencià a partir del segle XVI i va arribar
al punt culminant als segles XVIII i XIX, coincidint amb un periode climàtic que va afavorir les
nevades freqüents a l'hivern en cotes d'uns 1000 metres, i va decaure al darrer terç del segle XIX
davant la competència de les fàbriques de gel. Actualment es coneix l'existència d'unes 300
neveres, caves, pous de neu, ventisquers i clots de neu a les montanyes del país. Entre elles
destaquen les de les serres de Mariola i Aitana, els Ventisquers de Canales i les neveres del
Maestrat.
Per a convertir­lo en museu, s'ha reconstruit la Casa del Nevater, situada al capdamunt del pou de
la neu, i s'ha adequat per a la visita. Hi ha preparat un audiovisual on s'expliquen els usos de la
neu i el gel, les feines de recollida, conservació i transport de la neu al País Valencià.

7. El comerç de la neu tenia molta
importància en temps passats. Tant
que damunt de la nevera es va
construir la casa del nevater, guardià
de la neu. La neu tenia tres usos:
 Conservació d’aliments: com
ara el peix, per possibilitar el
trasllat terra endins
 Terapèutic: encara que
sempre va ser un objecte de
polèmica i controvèrsia.
Principalment per baixar la
febre dels malalts durant tot
l’any i tallar hemorràgies.
 Gastronòmic: tant per refredar aigua, vi i altres begudes, com per la preparació de gelats i
granissats.
Com és treballava la neu?
Era necessari un pam o pam i mig de neu neta per iniciar la recollida. La neu era recollida amb
pales i transportada fins al pou mitjançant senalles i fins i tot cavalleries amb sàrries.
Una vegada la neu estava junt a la porta es descarregava per les finestres de la coberta, dintre de
la nevera es trobaven ja els treballadors que havien baixat utilitzant una escala de mà de fusta fins
a una mena d’escala formada per lloses incrustades a la paret.
Els obrers, amb pilons, repartien i comprimien les capes de neu colpejant de forma rítmica.
Seguidament es posava un mantell de palla per tota la superfície i es repetia l’operació fent
tongades.
LA MOLA D'ARES
La Mola d’Ares és el punt més alt del municipi i de tota la comarca de l’Alt Maestrat, fa 1318 metres
d’altitud. La seua forma és de tossal abrupte amb el cim pla, d’ací el nom de mola.
Geològicament la Mola està constinuïda per una alternança d’estrats calcaris i de margues amb
una clara inclinació cap al sud. La seua gran superfície fa que siga la zona de recàrrega de
l’aqüífer que alimenta la font dels Regatxols i conseqüentment el barranc dels Molins10. La
vegetació de la Mola està fortament condicionada per la rigorositat del clima, en particular a
l’hivern i per ser utilitzat com a pastura pel bestiar. Tants anys de pasturatge ha fet que puguem
osbservar dos singularitats:
o Els arbustos no arriben a fer­se grans.
o Hi ha plantes subnitròfiles; és a dir plantes que viuen on hi ha més nitrogen que hi hauria
d’haver de manera natural, com a conseqüència del fem d’animals.
10 Situat als peus de la Font dels Regatxols i per on s ha habilitat un itinerari interpretatiu.

8. Malgrat això, trobem gran quantitat de
plantes interessants com els coixins
de monja, la peònia, i el timonet de
roca. Arbres en trobarem ben pocs,
però de gran interés, hi veurem
aurons, teixos i grèvols. Cal destacar
la presència de la Linaria ilergabona,
espècie vegetal recentment descrita
per a la flora de Castelló. Tant és que
s’ha declarat una microrreserva al cim
de la Mola.
De la Mola d'Ares diu Cavanilles
Truncada la cima presenta una llanura
de media hora de largo, y un quarto
de ancho con corto declive hácia el nordeste. Por todas partes limitan su extensión cortes casi
perpendiculares de quince y veinte pies de altura, que forman al rededor lo que llamo cintos [...]
De la cumbre mirando al mediodia se descubre San Christóbal de Benasál á dos horas de
distancia, y Culla á mas de tres, Peñagolosa cae al sudueste y á nueve horas de distancia, la
ermita de Castellfort casi al norte á poco mas de una hora, y Morella al norte con declinacion al
oriente á mas de quatro. Por las raices de la muela se prolonga el valle estéril y arenoso, conocido
con el nombre de canada de Ares. La llanura ó esplanada de la Muela está toda inculta, y se
reserva al pasto de las caballerías de vecinos [...]. Como por todas partes está cercada de
precipicios perpendiculares, y nazcan aguas en la parte baxa hácia el nordeste, dexan allí los
vecinos sus caballerías sin rezelo de lobos ni ladrones, no habiendo mas entrada que la angosta
puerta situada cerca de la villa.
INFORMACIÓ EXTRETA DE:
 Cavanilles, Antonio Josef Observaciones sobre la historia natural,geografia, agricultura del
Reyno de Valencia, Madrid, 1795 (ed. facsímil)

www.aresdelmaestre.com

www.rocacoscolla.com