More Related Content
Similar to Torralba el pinar
Similar to Torralba el pinar (20)
Torralba el pinar
- 2. pista formigonada de l’esquerra. En aquest punt és interessant observar el bosquet de
carrasques que cobreix el barranquís que baixa per la nostra dreta, ben conservat i
estructurat, i amb alguns exemplars grans difícils de vore a la serra degut als incendis i
al seu ús per a carbó en temps no massa antics.
Als tres minuts de pujada s’acaba el formigó i la senda arriba a un collet, cal anar
atents doncs en aquest mateix coll hem d’agafar una senda que baixa per la nostra
dreta. Al principi només sembla un regall, però quan fem les primeres passes ens
n’adonarem que ens trobem en un vell camí de ferradura desbrossat fa poc.
Al nostre voltant podem vore les restes de pins i arbustos cremats per l’incendi, encara
que si ens fixem bé observarem el procés de regeneració natural del pinar que cobria
tots aquestos paratges. En alguns llocs els pinets estan tant espessos que impedeixen el
creixement normal i la formació d’un bosc. També apareixen rodals de sureres que
suportaren millor el foc, i d’ací d’allà roures solts que comencen a treure el cap entre
l’espessa malea.
Al quart d’hora ens trobarem un baixador a mà dreta que va a la rambla del Catalán, que
tornem a tindre a la dreta. Seguirem recte la mateixa direcció que duem. En 8 minuts
arribarem a un altre trencall on hem d’agafar la senda de l’esquerra abandonant la
rambla del Catalán i anant a buscar un barranquet a la nostra esquerra.
La senda va seguint el barranco del Brezal, unes vegades per la dreta, altres per
l’esquerra i normalment pel mig. Enmig de la desolació de l’incendi trobarem retalls de
carrascar i pinar que es van salvar, així com també espinals, rosers borts i altres plantes
més amants de l’aigua dins el barranc. Un altre alicient és el trobar roques amb azurita i
malaquita (blau i verd) al llit del barranc.
Després de mitja hora resseguint el barranc trobem per fi una pista que hem de seguir, i
que ens duu per les restes d’un bosc de sureres entapissat d’argilagues.
2 km pista amunt i prou després de passar uns bancals treballats trobem un pista que
puja cap a la dreta (recte eixiríem a la carretera de Pavías).
Després d’uns minuts de pujada arribem a la Balsa del Lobo, on hi ha una bassa i un
aljub ben conservat per la gent de Pavías. Hem de seguir la pista a l’esquerra. Recte
baixa una senda cap a Pavías en mitja hora. Podrem vore des d’ací els estralls causats
per l’incendi del 94, doncs la part que tenim davant se’n va escapar i es veu clarament la
diferència entre el pinar del davant, i el matollar amb un bosc en recuperació que hem
deixat enrere. Pot ser si no es torna a cremar en vint o trenta anys més tornarem a tindre
un pinar semblant.
Deixant la Balsa del Lobo passem per una pista que discorre per un alt pla entre pins i
bancals abandonats per a eixir quasi un quilòmetre després a la carretera de Pavías.
A l’arribar a la carretera hem de seguir a l’esquerra durant mig quilòmetre.
Al costat d’una paleta que ens indica el començament del terme de Torralba deixem la
carretera i agafem una pista ampla que puja per la dreta.
Després de vint minuts de pujada disfrutant de la vista (si fa el dia clar) sobre bona part
de les muntanyes de l’Alt Millars i l’Alcalatén, i d’un dels paisatges més alpins de la
Serra, amb retalls de pinar, arribem a un senda que puja per la dreta on hi ha situada
estratègicament una fita.
- 3. Als pocs metres d’abandonar la pista passem per la balsa del pinar i la senda gira a
l’esquerra resseguint el llom de la muntanya fins que arribem a un punt on, entre dos
fites, hi ha una senda a la dreta per a pujar al cim del pinar.
Des del cim del Pinar, vèrtex geodèsic de segon ordre, també anomenat per alguns a
Torralba la Santa doncs hi havia antigament una ermita de Santa Bàrbera ens ofereix la
millor panoràmica de tota la Serra d’Espadà, des del Puntal de Nules fins al Santa
Bárbara de Pina. Es aconsellable dur un mapa i una brúixola per a poder identificar tots
els pics que es veuen des d’este magnífic mirador.
Només ens queda retornar a la senda que duiem i continuar, ara de baixada, cap a
Torralba. Tot baixant podem vore grévols (de fet és el lloc de la serra on més en
trobarem) que han rebrotat després de l’incendi.
La senda baixa amb forta pendent, hem de descartar un sender que mou a la dreta cap al
Tajar, i seguir sempre de baixada fins arribar a una pista que seguirem a la dreta cent
metres per trobar la continuació de la senda a l’esquerra.
Entre un bosquet de pi blanc arribarem a Torralba per unes pallisses enllaçant amb el
GR pel camí que ve de Villamalur.
En total haurem fet 13 km, amb un desnivell de 600 metres. Sense esforçarnos massa
podem fer la volta en poc més de quatre hores de marxa real.
13.19 km 608.99 mts
650
700
750
800
850
900
950
1000
1050
1100
1150
0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00
Perfil de l’excursió