SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
L’HORT:
UN ECOSISTEMA
Recordem aquesta imatge?
Matèria orgànica 5%
Aire 25%
Aigua 25%
Minerals 45%
COMPOSICIÓ DEL SÒL
TEXTURA I ESTRUCTURA
A
Restes orgàniques en diversos graus
de
descomposició.
Color fosc per presència de
matèria orgànica.
Rentat.
B
Precipitació de les substàncies
rentades enA
C
Fragments i restes de meteorització
de la roca mare
D Roca mare
• Imitem un bosc:
la matèria orgànica es retorna a la terra
• Plantes i arbres > fullaraca i branques >
organismes descomponedors del sòl
(bacteris, larves, cucs, cargols, fongs,
insectes...) i altres animals > humus >
aliment per les plantes
El cicle de la
matèria orgànica
COMPOSTATGE EN JARDÍ
El cicle de la matèria orgànica
COMPOSTATGE EN JARDÍ
El cicle de la matèria orgànica
COMPOSTATGE EN JARDÍ
EL COMPOST MILLORA EL SÒL
Aigua
Partícula sòlida
Compost
Aire
Humus: matèria orgànica transformada per microorganismes i animals en condicions
aeròbiques (amb oxigen). Material esponjos de color fosc.
Adob natural d’alta qualitat: aporta nutrients de manera lenta i continuada al terra.
100 kg
de brossa
orgànica
30 kg
decompost
¿Què és el compost?
COMPOSTATGE EN JARDÍ
Característiques i beneficis de l’ús
del compost
COMPOSTATGE EN JARDÍ
QUÍMIQUES
Conté una sèrie de macronutrients (N, P, K) i
micronutrients en forma de complexos químics
que faciliten que siguin assimilats per les plantes.
Millora la capacitat d’intercanvi catiònic evitant
lalixiviació.
Té pH neutre. Regula el pH, augmentant el
podertampó.
FÍSIQUES
Augmenta la capacitat de retenció hídrica, de
manera que cal regar amb menys freqüència i
alhora facilita el drenatge, aconseguint sòls menys
entollats. És a dir, fa més permeables els sòls
argilosos i més absorbents els sorrencs
Augmenta la porositat obtenint sòls més
esponjosos que permeten el flux d’aire i oxigen.
Augmenta la capacitat calorífica, reduint les
oscil·lacions tèrmiques.
BIOLÒGIQUES
Regula i afavoreix l’activitat dels microorganismes
que són beneficiosos per les plantes.
Afavoreix la germinació de les llavors.
Millora la nutrició mineral i proporciona substàncies
amb propietats fisiològiques per les plantes.
EXPERIÈNCIA COMBUSTIÓ
VERSUS COMPOSTATGE
Combustió:
Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Cendres
Compostatge:
Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Compost
LES ESCOMBRARIES
RENDIMENT DEL COMPOSTATGE
• De la cuina:
• Restes fruita i verdura
• Pa sec i restes de
menjar cuinat
• Closques d’ou i de fruits
secs aixafades
• Iogurts i sucs de fruita
caducats
• Taps de suro i paper de
cuina
• Oli i vinagre d’amanir
• Marro de cafè i restes
d’infusions
ES POT COMPOSTAR:Què es pot
compostar
COMPOSTATGE EN JARDÍ
•SEMPRE
AMB
MODERACIÓ
I EL MÉS
VARIAT
POSSIBLE
• Del jardí:
• Flors, fulles i plantes
verdes o seques
• Gespa i altres herbàcies
• Restes de poda triturades
• Cendres i serradures de
fusta natural
• Restes de collita de l’hort
• Fems d’animal de granja i
palla
• Taps de suro: triguen més temps
• Pinassa i altres fulles dures: pot aturar el procés
• Cartró ondulat o d’ouera: trossejar abans d’abocar-lo
• Pells de cítrics: poden crear acidesa
• Molta quantitat de plantes o fruits podrits: excés d’aigua
Amb moderació:
COMPOSTATGE EN JARDÍ
Què NO es pot compostar
• Carn i peix: poden produir males olors, barrejar-les amb materials secs,
millor quan el procés estigui molt avançat
• Ossos, espines i closques de marisc: triguen massa temps
• Cendres o serradures de fusta tractada o aglomerats (coles i vernissos)
• Pols d’escombrar
• Materials no biodegradables
Amb temperatura d’higienització: 65°C
• Fems d’animals domèstics o d’humans (patògens)
• Fruita i plantes malaltes: malalties per fongs i bacteris en el compost final
• Males herbes: les llavors poden germinar on apliquem el compost
COMPOSTATGE EN JARDÍ
QUI FA LA FEINA
BIODIVERSITAT AL
COMPOSTADOR
Anèl·lids
Simetria
bilateral
Cos segmentat
Sense apèndixs
Mol·luscs
Simetria bilateral
Cos no segmentat
Cos tou
Artròpodes
Simetria bilateral
Cos segmentat
Apèndixs articulats
Vertebrats
Simetria bilateral
Columna vertebral
Crani
Fongs
Eucariòtics
Heteròtrofs
Bacteris
Microorganismes
Unicel·lulars
Protocariotes
Multiplicació per
bipartició
CLASSIFICACIÓDELS ARTRÒPODES
Simetria bilateral
Fílum o embrancament Artròpodes Cossegmentat
Apèndixs articulats
Classe Crustacis Classe Insectes Classe Quilòpodes Classe DiplòpodesClasseAràcnids
4 parells de potes
Sense antenes
Cos en 1 o 2 parts
Aranyes
Opilions
Àcars
5 o més parells de potes
2 parells d’antenes
Cos en 2 parts Porquets
de Sant Antoni
3 parells de potes
1 parells d’antenes
Cos en 3 parts
Sovint 2 parells d’ales
Mosques
Escarabats
Tisoretes
Col·lèmbols
Molts més parells de potes
1 parell de potes per segment
1 parells d’antenes
Cos en 2 parts
Centpeus
Molts més parells de potes
2 parells de potes per segment
1 parells d’antenes
Cos en 2 parts
Milpeus
ALTRES VISITANTS
Col·lèmbols
Àcars
– Primaris
(mengen MO morta)
• Bacteris
• Fongs
• Àcars
• Protozoos
• Larves
• Mosques
• Llimacs
• Paneroles
• Cucs de terra
• Cargols
– Terciaris
(mengen tots dos)
• Aranyes
• Pseudoescorpins
• Àcarspredadors
• Centpeus
• Formigues
• Escarabats
Quan més vida hi hagi millor serà la qualitat del compost
– Secundaris
(mengen primaris)
• Tijeretas
• Àcars
• Rotífers
• Protozoos
• Escarabats
• Nemàtodes
• Cucsplans
Organismes
COMPOSTATGE EN JARDÍ
Organismes
COMPOSTATGE EN JARDÍ

More Related Content

Viewers also liked (13)

Carboni
CarboniCarboni
Carboni
 
Nanotubs de carboni
Nanotubs de carboniNanotubs de carboni
Nanotubs de carboni
 
El carboni
El carboniEl carboni
El carboni
 
Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)
 
Carnaval2017
Carnaval2017Carnaval2017
Carnaval2017
 
UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI
UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONIUD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI
UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI
 
Alquinos y cicloalquinos
Alquinos y cicloalquinosAlquinos y cicloalquinos
Alquinos y cicloalquinos
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
 
La química del carboni
La química del carboniLa química del carboni
La química del carboni
 
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivasEvolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
 
Alcano, Alqueno, Alquino, Cicloalcano, cicloalqueno, cicloalquino, Dienos, Tr...
Alcano, Alqueno, Alquino, Cicloalcano, cicloalqueno, cicloalquino, Dienos, Tr...Alcano, Alqueno, Alquino, Cicloalcano, cicloalqueno, cicloalquino, Dienos, Tr...
Alcano, Alqueno, Alquino, Cicloalcano, cicloalqueno, cicloalquino, Dienos, Tr...
 
Power point
Power  pointPower  point
Power point
 
Evolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivasEvolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivas
 

Similar to L’hort com ecosistema

Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014
Joanroada
 
Power expo compostador socis 1
Power expo compostador socis 1Power expo compostador socis 1
Power expo compostador socis 1
rjimene4
 
Ctma 10 Proces Compostatge
Ctma 10 Proces CompostatgeCtma 10 Proces Compostatge
Ctma 10 Proces Compostatge
raimonjimenez
 
Aprenem A Compostar
Aprenem A CompostarAprenem A Compostar
Aprenem A Compostar
keybladerdcl
 
L'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïdaL'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïda
huertos-urbanos.org
 
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Moty Martell
 
Adaptacions al medi 4t eso
Adaptacions al medi 4t esoAdaptacions al medi 4t eso
Adaptacions al medi 4t eso
isabel ribas
 
Power Point IES Sostenible
Power Point IES SosteniblePower Point IES Sostenible
Power Point IES Sostenible
judithraquel
 
Tema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesTema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantes
Biologia i Geologia
 

Similar to L’hort com ecosistema (20)

Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014
 
Taller vermi
Taller vermiTaller vermi
Taller vermi
 
Power expo compostador socis 1
Power expo compostador socis 1Power expo compostador socis 1
Power expo compostador socis 1
 
Ctma 10 Proces Compostatge
Ctma 10 Proces CompostatgeCtma 10 Proces Compostatge
Ctma 10 Proces Compostatge
 
Autocompostatge consol ferré
Autocompostatge consol ferréAutocompostatge consol ferré
Autocompostatge consol ferré
 
Horts urbans a benimaclet
Horts urbans a benimacletHorts urbans a benimaclet
Horts urbans a benimaclet
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
Aprenem A Compostar
Aprenem A CompostarAprenem A Compostar
Aprenem A Compostar
 
Horts urbans a benimaclet version ms
Horts urbans a benimaclet   version msHorts urbans a benimaclet   version ms
Horts urbans a benimaclet version ms
 
El compostatge
El compostatgeEl compostatge
El compostatge
 
Els Residus
Els ResidusEls Residus
Els Residus
 
Andrea huertas
Andrea huertasAndrea huertas
Andrea huertas
 
Compostem i Parenem
Compostem i ParenemCompostem i Parenem
Compostem i Parenem
 
L'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïdaL'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïda
 
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
 
Adaptacions al medi 4t eso
Adaptacions al medi 4t esoAdaptacions al medi 4t eso
Adaptacions al medi 4t eso
 
Presentació Hort 3
Presentació Hort 3Presentació Hort 3
Presentació Hort 3
 
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
 
Power Point IES Sostenible
Power Point IES SosteniblePower Point IES Sostenible
Power Point IES Sostenible
 
Tema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesTema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantes
 

More from 196062 (13)

Temporització 3r eso.17.18
Temporització 3r eso.17.18Temporització 3r eso.17.18
Temporització 3r eso.17.18
 
Temporització fq17.18
Temporització fq17.18Temporització fq17.18
Temporització fq17.18
 
Temporització 4t
Temporització 4tTemporització 4t
Temporització 4t
 
Programacio2016 17-160908143601
Programacio2016 17-160908143601Programacio2016 17-160908143601
Programacio2016 17-160908143601
 
Temporització BG 16.17 slideshare
Temporització BG 16.17 slideshareTemporització BG 16.17 slideshare
Temporització BG 16.17 slideshare
 
Programacio 2016 17
Programacio 2016 17Programacio 2016 17
Programacio 2016 17
 
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
 
Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16
 
Ciencies naturals.ppt1
Ciencies naturals.ppt1Ciencies naturals.ppt1
Ciencies naturals.ppt1
 
Relleu
RelleuRelleu
Relleu
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàtics
 
Preparació control t1
Preparació control t1Preparació control t1
Preparació control t1
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 

L’hort com ecosistema

  • 3. Matèria orgànica 5% Aire 25% Aigua 25% Minerals 45% COMPOSICIÓ DEL SÒL
  • 4. TEXTURA I ESTRUCTURA A Restes orgàniques en diversos graus de descomposició. Color fosc per presència de matèria orgànica. Rentat. B Precipitació de les substàncies rentades enA C Fragments i restes de meteorització de la roca mare D Roca mare
  • 5. • Imitem un bosc: la matèria orgànica es retorna a la terra • Plantes i arbres > fullaraca i branques > organismes descomponedors del sòl (bacteris, larves, cucs, cargols, fongs, insectes...) i altres animals > humus > aliment per les plantes El cicle de la matèria orgànica COMPOSTATGE EN JARDÍ
  • 6. El cicle de la matèria orgànica COMPOSTATGE EN JARDÍ
  • 7. El cicle de la matèria orgànica COMPOSTATGE EN JARDÍ
  • 8. EL COMPOST MILLORA EL SÒL Aigua Partícula sòlida Compost Aire
  • 9. Humus: matèria orgànica transformada per microorganismes i animals en condicions aeròbiques (amb oxigen). Material esponjos de color fosc. Adob natural d’alta qualitat: aporta nutrients de manera lenta i continuada al terra. 100 kg de brossa orgànica 30 kg decompost ¿Què és el compost? COMPOSTATGE EN JARDÍ
  • 10. Característiques i beneficis de l’ús del compost COMPOSTATGE EN JARDÍ QUÍMIQUES Conté una sèrie de macronutrients (N, P, K) i micronutrients en forma de complexos químics que faciliten que siguin assimilats per les plantes. Millora la capacitat d’intercanvi catiònic evitant lalixiviació. Té pH neutre. Regula el pH, augmentant el podertampó. FÍSIQUES Augmenta la capacitat de retenció hídrica, de manera que cal regar amb menys freqüència i alhora facilita el drenatge, aconseguint sòls menys entollats. És a dir, fa més permeables els sòls argilosos i més absorbents els sorrencs Augmenta la porositat obtenint sòls més esponjosos que permeten el flux d’aire i oxigen. Augmenta la capacitat calorífica, reduint les oscil·lacions tèrmiques. BIOLÒGIQUES Regula i afavoreix l’activitat dels microorganismes que són beneficiosos per les plantes. Afavoreix la germinació de les llavors. Millora la nutrició mineral i proporciona substàncies amb propietats fisiològiques per les plantes.
  • 11. EXPERIÈNCIA COMBUSTIÓ VERSUS COMPOSTATGE Combustió: Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Cendres Compostatge: Matèria orgànica + O2 → CO2 + H2O + Compost
  • 14. • De la cuina: • Restes fruita i verdura • Pa sec i restes de menjar cuinat • Closques d’ou i de fruits secs aixafades • Iogurts i sucs de fruita caducats • Taps de suro i paper de cuina • Oli i vinagre d’amanir • Marro de cafè i restes d’infusions ES POT COMPOSTAR:Què es pot compostar COMPOSTATGE EN JARDÍ •SEMPRE AMB MODERACIÓ I EL MÉS VARIAT POSSIBLE • Del jardí: • Flors, fulles i plantes verdes o seques • Gespa i altres herbàcies • Restes de poda triturades • Cendres i serradures de fusta natural • Restes de collita de l’hort • Fems d’animal de granja i palla
  • 15. • Taps de suro: triguen més temps • Pinassa i altres fulles dures: pot aturar el procés • Cartró ondulat o d’ouera: trossejar abans d’abocar-lo • Pells de cítrics: poden crear acidesa • Molta quantitat de plantes o fruits podrits: excés d’aigua Amb moderació: COMPOSTATGE EN JARDÍ
  • 16. Què NO es pot compostar • Carn i peix: poden produir males olors, barrejar-les amb materials secs, millor quan el procés estigui molt avançat • Ossos, espines i closques de marisc: triguen massa temps • Cendres o serradures de fusta tractada o aglomerats (coles i vernissos) • Pols d’escombrar • Materials no biodegradables Amb temperatura d’higienització: 65°C • Fems d’animals domèstics o d’humans (patògens) • Fruita i plantes malaltes: malalties per fongs i bacteris en el compost final • Males herbes: les llavors poden germinar on apliquem el compost COMPOSTATGE EN JARDÍ
  • 17. QUI FA LA FEINA
  • 18. BIODIVERSITAT AL COMPOSTADOR Anèl·lids Simetria bilateral Cos segmentat Sense apèndixs Mol·luscs Simetria bilateral Cos no segmentat Cos tou Artròpodes Simetria bilateral Cos segmentat Apèndixs articulats Vertebrats Simetria bilateral Columna vertebral Crani Fongs Eucariòtics Heteròtrofs Bacteris Microorganismes Unicel·lulars Protocariotes Multiplicació per bipartició
  • 19. CLASSIFICACIÓDELS ARTRÒPODES Simetria bilateral Fílum o embrancament Artròpodes Cossegmentat Apèndixs articulats Classe Crustacis Classe Insectes Classe Quilòpodes Classe DiplòpodesClasseAràcnids 4 parells de potes Sense antenes Cos en 1 o 2 parts Aranyes Opilions Àcars 5 o més parells de potes 2 parells d’antenes Cos en 2 parts Porquets de Sant Antoni 3 parells de potes 1 parells d’antenes Cos en 3 parts Sovint 2 parells d’ales Mosques Escarabats Tisoretes Col·lèmbols Molts més parells de potes 1 parell de potes per segment 1 parells d’antenes Cos en 2 parts Centpeus Molts més parells de potes 2 parells de potes per segment 1 parells d’antenes Cos en 2 parts Milpeus
  • 21. – Primaris (mengen MO morta) • Bacteris • Fongs • Àcars • Protozoos • Larves • Mosques • Llimacs • Paneroles • Cucs de terra • Cargols – Terciaris (mengen tots dos) • Aranyes • Pseudoescorpins • Àcarspredadors • Centpeus • Formigues • Escarabats Quan més vida hi hagi millor serà la qualitat del compost – Secundaris (mengen primaris) • Tijeretas • Àcars • Rotífers • Protozoos • Escarabats • Nemàtodes • Cucsplans Organismes COMPOSTATGE EN JARDÍ