1.
LES LLENGÜES DEL MÓN A L’AULA
L’ÀRAB
Alumnes: Inés Llorens de
Miguel, Rosabel Martí Zamit,
Loreto Vañó Castelló
Professor: Jordi Oviedo Seguer
Assignatura:Ensenyament de
llengües en contextos
multilingües
2º de Primària de la Universitat
Catòlica de València extensió
Xàtiva

2.
ÍNDEX
Pàg.
1. Introducció 3
2. Fonologia i fonètica 6
2.1 Consonants
2.2 Sistema vocàlic
2.3 Estructura sil·làbica
2.4 L‟accent
3. Morfologia 8
3.1 Tipus morfològic
3.2 Categories lèxiques
3.3 Flexió
3.3.1 Flexió nominal
3.3.2 Flexió verbal
4. Sintaxi 13
5. Lèxic 15
5.1 Els noms de parentiu
5.2 Els termes per als colors
5.3 Els mesos de l‟any i els dies de la setmana
5.4 L‟expressió de l‟hora
6. Vocabulari d‟aula i d‟interacció social català/àrab 19
7. Conclusió 20
8. Bibliografia 21
2

3.
1. INTRODUCCIÓ
L‟àrab es una llengua afroasiàtica del grup semític. Aquest grup son unes llengües
localitzades al nord d‟Africà i a la península aràbiga que comparteixen certes
característiques gramaticals.
Els primers textos escrits en àrab van aparèixer al segle VI, però, se suposa que la
llengua ja existia, ja que la cultura es transmetia oralment, de generació en generació,
fins a la reconstrucció de l‟alcorà.
L‟àrab es la llengua originaria de la península aràbiga, i no va ser fins a l‟expansió de
l‟imperi islàmic que l‟àrab s‟exportà a altres territoris com Síria, Iraq, Egipte i el nord
d‟Àfrica. Actualment es la llengua oficial o cooficial de l‟Africà i el pròxim orient.
L’àrab al segle VII
L’àrab actualment
3

4.
Pel que fa a les àrees adjacents, també hi han parlants que tenen l‟àrab com a llengua
primera.
Alguns exemples els trobem a l‟Àsia, aquesta es la situació d‟Iran (el Khuzestan), a
algunes comunitats d‟Afganistan (Balkh), a parts de l‟antiga unió soviètica
(d‟Uzbekistan) i el sud de Turquia (el Siirt).
Des del final del segle XIX, i com a conseqüència dels moviments migratoris d‟aquesta
població, també hi ha hagut moltes comunitats de parlants àrabs en altres països,
particularment als estats units. Des del 1974 l‟àrab es una de les llengües oficials de les
nacions unides; juntament amb l‟anglès, el francès, l‟espanyol, el rus i el xines. Es
calcula que actualment, els parlants d‟àrab son mes de 150 milions.
Tots els parlants de l‟àrab comparteixen un únic registre, l‟àrab estàndard modern, que
es la llengua que s‟ensenya a l‟escola i per tant la llengua del documents formals. La
seua versió parlada es la llengua que es difon en els mitjans de comunicació orals (radio
i televisió). Conseqüentment, el territori àrab es troba en una situació de disglòssia en la
qual el registre de major prestigi es l‟àrab estàndard modern, el registre col·loquial es el
dialecte i l‟àrab clàssic es el que es fa servir en l‟àmbit religiós.
Països on és l’única llengua oficial
Països on també es parlat
L‟escriptura àrab, com l‟alfabet d‟altres llengües germanes com l‟hebreu i el fenici,
procedeix del sistema alfabètic de l‟arameu. S‟escriu de dreta a esquerra i els llibres es
lligen de darrere cap avant. Consta de 18 figueres diferents que varien segons estiguen
connectades amb la lletra anterior o posterior. Gracies a una combinació de punts dalt i
baix d‟aquestes figures, completen les 28 consonants que amb les tres vocals llargues
completen l‟alfabet. Aquest alfabet es el segon sistema d‟escriptura mes usat en el mon,
4

5.
i ha sigut adoptat per altres llengües no semítiques com el persa modern, el farsi, l‟
urdú, el malayo i algunes llengües de l‟Àfrica occidental com el hausa.
Generalment, nomes es transcriuen les consonants i les vocals llargues. Les vocal breus
tan sols apareixen en els llibres per a nens i en l‟alcorà. Aquest fet fa, que els aprenents
d‟àrab com a segona llengua tinguen dificultats en l‟etapa inicial, per llegir textos no
vocalitzats. A continuació mostrem frases catalanes en que s‟exemplifica el procés de
lectura:
l cs grn t trs fnstrs  la casa gran té tres finestres
vnc d l plç  vinc de la plaça
l dn mnj n pm  la dona menja una poma
Per últim destacar que l‟escriptura àrab s‟anomena cursiva ja que les lletres s‟enllacen
les unes amb les altres. La grafia canvia segons si la lletra està aïllada, a principi de
paraula, al mig o al final. L‟àrab no té majúscules.
Exemple d‟alfabet àrab:
5

6.
2. FONOLOGÍA I FONÈTICA
2.1 CONSONANTS
El sistema consonàntic del àrab es el següent:
oclusiva africada fricativa nasal lateral vibrant aproximant
sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn.
Bilabial b m w
Labiodental f
Interdental Ɵ ᵭ
Dental t d s z n l r
Emfàtica tʕ dʕ sʕ ᵭʕ
Palatal ʤ ʃ j
Velar
Uvular k χ ʁ
Faringal q h ʕ
Glotal ʔ h
Per a un parlant català, les propietats mes característiques del sistema consonàntic àrab
son l‟existència de sons uvulars, faringals i glotals i de consonants emfàtiques. Les
característiques d‟aquestes son:
 Uvulars [q, χ, ʁ]: s‟articulen amb l‟arrel de la llengua, a la part mes posterior del
paladar.
 Faringals [ħ, ʕ]: els músculs de la faringe fan un constricció i el redueixen en
diàmetre, de manera que l‟aire produeix una fricció al eixir.
 Glotals [h]: s‟articula a la glotis per fricció
 Emfàtiques [t,d,s,ᵭ]: poden ser tant verbalitzades com faringades.
Si comparem el sistema consonàntic de l‟àrab amb el català, es donem conter que en
l‟àrab no hi ha sons propis com en el català [p], [ᵦ],[ ɣ], [g], [ʒ], [ɲ], [ɳ], [ɱ], [ɾ], [ʎ], [ʧ]
6

7.
Aquestes dificultats també presenten una divergència en la producció de la llengua; ja
que acostumen a confondre la [p] amb [ᵦ] / [b] i [g] /[ ɣ] amb [k] produint
incorrectament les paraules per hipercorrecció. Alguns exemples serien: [p]erò
[b]erò, [k]adira [g]adira, ca[ᵦ]ells  ca[p]olls
2.2 SISTEMA VOCÀLIC
L‟àrab modern, a diferencia del català, te un sistema vocàlic molt reduït. El seu sistema
vocàlic consta de la /a/, la/ i/ i la /u/:
SISTEMA VOCÀLIC ÀRAB SISTEMA VOCÀLIC CATALÀ
Les vocals de l‟àrab poden ser llargues o breus. Es a dir, poden servir per a diferenciar
paraules.
VOCAL BREU VOCAL LLARGA
[ʒamal] “camell” [ʒama:l] “bellesa”
[alam] “senyera” [a:lam] “món”
Com ja em dit, l‟àrab modern només te tres vocals, fet que provoca que els parlants
d‟aquesta llengua tinguen problemes per percebre i pronunciar les paraules en català.
Alguns exemples son els següents: p[ə]l·lícula p[i]l·lícula; f[é]m f[í]m; p[é]ixos
p[í]ixos; per[ó] per[ú]
7

8.
2.3 ESTRUCTURA SIL·LÀBICA
La estructura sil·làbica es divideix en tres parts:
-CV (síl·laba breu): formada per una consonant seguida d‟una vocal breu
-CV (síl·laba llarga): formada per una consonant i una vocal llarga
-CVC (síl·laba llarga): formada per una consonant, una vocal breu i una altra consonant.
En conclusió, si comparem la nostra llengua amb l‟àrab veurem que tenen molts tipus
de síl·labes que son impossibles o molt poc freqüents en l‟àrab. Aquestes diferències
podrien ser la causa de molts errors dels parlants a l‟hora d‟aprendre el català.
2.4 L’ACCENT
En l‟àrab es pot distingir l‟accent per efecte d‟algun dialecte. Però en cap cas te un valor
distintiu. La posició de l‟accent depèn de la llargada de la vocal, però quasi sempre sol
caure en la síl·laba llarga: yaqūl “diu”.
Si la paraula esta formada per síl·labes breus podrà ser de dues formes: si la paraula es
trisil·làbica l‟accent es situarà en posició esdrúixola, però si tan sols te dues síl·labes la
paraula serà plana: híya “ella”.
Acostumen a ser agudes les paraules monosil·làbiques: qúl “digues”
3. MORFOLOGÍA
3.1 TIPUS MORFOLÒGIC
Moltes de les construccions que en el català estan formades per mes d‟una paraula en
àrab, s‟expressen mitjançant la fixació de morfemes a l‟arrel.
La majoria de les arrels àrabs son triliterals, es a dir, consten de tres consonants. En
aquestes arrels, s‟insereixen un seguit de morfemes que les converteix en paraules. A
diferencia del català, els morfemes àrabs s‟adjunten davant (prefixos), darrere (sufixos)
o al mig entre les consonants, les quals s‟anomenen morfemes discontinus.
Exemples:
8

9.
KaTaBa -a-a-a Ell va escriure
yuKTiBu yu--i-u dictar
KiTāB -i-a- llibre
3.2 CATEGORIES LÈXIQUES
La terminologia emprada en el àrab es diferent a la nostra, però les parts de l‟oració
coincideixen amb les del català. Les diferencies les trobem en els articles i els
possessius. A diferencia del català, “article” es un morfema que indica si el nom és
definit o indefinit. Aquest morfema s‟adjunta a les bases nominals de la mateixa manera
que ho fan els que indiquen gènere i nombre. En els possessius, l‟àrab fa servir una
forma reduïda del pronom personal que també s‟afixa al nom.
3.3 FLEXIÓ
3.3.1 FLEXIÓ NOMINAL
Els noms àrabs tenen flexió de gènere, nombre. Els adjectius presenten el mateix tipus
de flexió per concordança amb el nom. A continuació exposarem breument els
processos basics de flexió nominal.
Els noms de l‟àrab al igual que en el català, poden ser masculins o femenins. En català,
el gènere d‟un nom es arbitrari ja que no sol tenir cap relació amb el referent,
exceptuant els casos d‟éssers sexuats. En àrab passa una cosa similar, ja que la forma
mes comuna de formar femenins és adjuntant el morfema –at després de la base
nominal.
Altres desinències de femení no tan generalitzades són el sufix –ā, que s‟utilitza en els
noms dels colors o en els comparatius i els superlatius. Alguns exemples son els
següents: bayḍ+ā blanca+FEM “blanca”; bin+t filla+FEM “filla”.
9

10.
Els noms masculins no porten cap marca de gènere, com podem observar a continuació:
at+tilmīḏ L‟alumne
az+zayt L‟oli
al+kalb El gos
A diferencia del català, el àrab té tres nombres diferents: el singular fa referència a un
sol element; el dual a dos i el plural a més de dos. El dual i el plural de l‟àrab s‟inclouria
dins del català.
Per a formar el plural utilitzem l‟anomenat plural intern o trencat, que consisteix en
introduir un esquema vocàlic dins de l‟arrel consonàntica mitjançant morfemes
discontinus molt variants: rajul home rijālhomes; ṭālib estudiant
ṭullābestudiants.
També esta l‟anomenada flexió de plural extern que te dues formes: una per al masculí i
un altra per al femení. El plural masculí es forma afegint –ū(na) i –ī(na) en els altres
casos. Exemple:
al + muslimu  al + muslimūna: muslim an/in  muslimīna
El plural femení es forma canviant la terminació en singular per –āt, al nominatiu i –āt
al genitiu i a l‟acusatiu. Exemples: Al + muslimatu  al + muslimātu
Els pronoms tenen flexió de persona, nombre i gènere. La primera persona no te
distinció de gènere ni forma especifica. El dual de les altres persones no varia segons el
gènere.
Singular Plural Dual
MASC./FEM. MASC./FEM. NO DISTINCIÓ DE
GÈNERE
1a persona anā nahnu nahnu
2a persona anta / anti antum / antunna antumā
3a persona huwa / hiya hum / hunna humā
10

11.
Aquests pronoms son paraules autònomes que actuen com a subjecte de la frase i no
tenen marca externa. També existeix moltes formes pronominals sufixades que
expressen possessió i junt al verb funcionen com a objecte. Aquestes formes es
flexionen en gènere i nombre a excepció de la primera persona.
Singular Plural Dual
MASC./FEM. MASC./FEM. MASC./FEM.
1a persona -nī o -ī -nā -nā
2a persona -ka / -ki -kum / -kunna -kumā
3a persona -hu / -hā -hum / -hunna -humā
Les diferencies entre el català i el àrab respecte a possessiu les podríem resumir en tres
aspectes. El possessiu àrab es un sufix i en català es una peça lèxica independent que
acostuma a precedir el nom. L‟estructura catalana del sintagma nominal amb adjectiu
possessiu pot aparèixer determinat per dues partícules; en àrab, en canvi, el nucli
nominal pot aparèixer definit per l‟article o pel pronom possessiu però no es pot
duplicar la determinació. Finalment en àrab el possessiu acostuma a concordar en
gènere i nombre amb el posseïdor i no amb la cosa posseïda. Aquest contrast entre les
dues llengües es relaciona amb alguns errors entre els parlants àrabs del català, com son
la posposició del adjectiu possessiu, l‟omissió de l‟article i la falta de concordança entre
el possessiu i la cosa posseïda, típica del català.
Els pronoms personals sufixats de l‟àrab no varien segons la funció sintàctica, ja que
s‟utilitzen les mateixes formes per expressar el possessiu, per a l‟objecte directe,
l‟indirecte, la qual cosa fa que la funció del pronom estiga lligada a factors sintàctics i
lèxics.
11

12.
Els demostratius com en el català admeten dos graus: pròxim i distant, els quals tenen
flexió de nombre i en el cas del singular i del dual, també hi ha distinció de gènere.
Singular Dual Plural
MASC./FEM. MASC./FEM. MASC./FEM.
hāḏāni / hātāni
proximitat hāḏā / hāḏihī hāulāi
hāḏayni / hātayni
ḏānika / tānika
llunyania ḏā(li)ka / tilka ulāika
ḏaynika / taynika
Els demostratius es situen davant del nom i concorden en gènere i nombre. Exemples:
hāḏā  r + rajul; hāulāi  n + nis + ā
Quan el nom no es determinat mitjançant un possessiu o un complement del nom amb
sentit possessiu, el demostratiu es col·loca a la dreta del nom. Alguns exemples son:
kitābu +ta  hāḏā “apquest llibre teu”; ibn al + maliki hāḏā “aquest fill del rei”
3.3.2 FLEXIÓ VERBAL
L‟àrab nomes te una conjugació i es distingeix entre aspectes (imperfectiu o perfectiu),
mode (indicatiu, subjuntiu, jussiu,o imperatiu), nombre (singular,plural o dual),
persona(primera, segona o tercera), gènere (masculí o femení) i veu (activa o passiva).
L‟àrab no te infinitiu i els diccionaris entren els verbs per la tercera persona singular del
masculí de l‟aspecte perfectiu, que, en el cas del verb “fer”, seria equivalent a “ell va
fer”.
12

13.
En l‟àrab , el mode nomes afecta als verbs flexionats en aspecte imperfectiu. Es poden
distingir quatre modes: indicatiu (es el mode de les frases independents), subjuntiu
(s‟utilitza quan el verb va precedit d‟alguna partícula subordinant), jussiu (s‟utilitza en
algunes frases negatives,condicionals i imperatives) i imperatiu (s‟utilitza per a donar
ordres).
INDICATIU SUBJUNTIU JUSSIU IMPERATIU
ya + KTuB + u ya + KTuB + a ya + KTuB Ø Ø KTuB Ø
“ell escriu” “ell escriga” “ell no escriu” “escriu!”
ya + fa’al + u ya + fa‟al + a ya + fa‟al Ø Ø fa‟al Ø
“ell fa” “ell faça” “ell faria” “fes!”
El verb pot aparèixer en veu activa (forma no marcada) i en veu passiva. Aquesta es
forma afegint morfemes discontinus, que poden ser molt variats a la arrel del verb.
KaTaBa KuTiBa
Va escriure Va ser escrit
yaKTuBu yuKTaBu
escivia/escriu era escrit
4. SINTAXI
A diferencia del català en que les frases presenten l‟ordre, subjecte + verb + objecta
(SVO), l‟ordre dels elements a les frases en àrabs es verb + subjecte + objecte (VSO).
Aquesta característica del àrab pot explicar alguns dels errors que fan aquests parlants
quan aprenen el català. Malgrat que el català funciona com l‟àrab pel que fa a l‟ordre
13

14.
intern del sintagma nominal, trobem errors on hi ha dos elements determinatius en ordre
incorrecte: iḥda kitābun  algun llibre; hāḏihī l + mar + a  aquesta dona.
Les funcions gramaticals del àrab tenen formes diferents segons la seus funció
sintàctica.
 Apareixen en nominatiu:
a) El subjecte de una frase en activa o passiva.
b) L‟atribut del subjecte de la frase nominal, de vegades no tenen verb en
l‟àrab.
 Apareixen en cas acusatiu o directe:
a) El complement directe.
b) L‟atribut del subjecte d‟un verb copulatiu del tipus kāna.
c) La majoria de complements circumstancials sense preposicions.
 Apareixen en cas genitiu o indirecte:
a) Els pronoms precedits per preposicions que regeixen genitiu.
b) El complement d‟un nom.
Com que el verb en l‟àrab no concorda en nombre amb el subjecte, un dels errors mes
comuns en el català d‟aquests parlants es la manca de concordança en nombre entre el
subjecte i el verb, fins i tot amb subjectes preverbals o en qualsevol persona.
Un altre error que comenten aquests parlants es la confusió en la flexió de persona. A
mes de no haver concordança de nombre, no hi ha concordança de persona. La persona
que tendeix a generalitzar es la tercera del singular, perquè es la forma menys marcada i
la mes simple del català.
14

15.
No acostumen a tindre dificultats en la concordança del nom i l‟adjectiu qualificatiu,
però si als elements determinatius. Com hem explicat a l‟apartat de morfologia, podríem
relacionar aquestes característiques amb algunes de les dificultats que presenten els
parlants àrabs de català en la concordança de gènere i nombre entre l‟article i el nucli
nominal o entre el possessiu i el nom:
Els diners La diners
La música El música
Els meus cosins Meu cosins
Les meues claus Meu claus
En el cas de les frases subordinades, en l‟àrab solen anar introduïdes per una conjunció,
com en català. Les frases subordinades d‟una llengua son uns dels aspectes gramaticals
que costa mes d‟adquirir per la seua complexitat formal. En el català dels parlants àrabs
es pot veure que hi ha alguns errors que es poden relacionar amb la llengua materna que
parlen i d‟altres que son conseqüència de la dificultat d‟aprenentatge que presenten
aquestes construccions. En la gramàtica de la llengua àrab apareix l‟omissió la partícula
subordinant que són construccions en què de vegades l‟àrab pot ometre una partícula
subordinant. Alguns exemples serien els següents: el profe Ø tenim  el profe que
tenim; jo diria Ø ciutat...  jo diria que la ciutat...
Un altre error es la confusió de partícules o la manca de correlació temporal entre
subordinada i principal, es relacionarien amb les dificultat d‟aprenentatge que comporta
el nostre sistema: només he fet si es queda a la porteria  només he fet del que es
queda a la porteria.
5. LÈXIC
Les diferencies lèxiques mes cridaneres entre el català i l‟àrab parlem dels termes de
parentiu, dels termes que designen colors, de les formes per referir-se als mesos de l‟any
i als dies de la setmana, i de l‟expressió de l‟hora.
15

16.
5.1 Els noms de parentiu
El camp dels noms de parentiu es un dels camps lèxics en que hi pot haver mes
diversitat interlingüística a conseqüència de la diversitat cultural i social. L‟àrab i el
català en aquest aspecte no mostren una gran quantitat de diferencies, sols en la
distinció dels nebots, ja que diferencia entre el fill de la germana o del germà.
5.2 Els termes per als colors
Per formar els termes per als colors en masculí singular agafen les tres consonants
radicals del verb i posen una a davant la primera, que perd la seva vocal, també
16

17.
s‟afegeix una altra a desprès de la segona consonant. En canvi, en femení la primera
consonant radical agafa una a i la tercera, una ᾱ. Per a formar el plural s‟afegeix una u
desprès de la primera consonant radical:
5.3 Els mesos de l’any i els dies de la setmana
En àrab coexisteixen dos tipus de calendari, el georgià i el musulmà. Entre estos dos
calendaris hi ha fortes diferencies. El calendari georgià es mes antic que el calendari
musulmà, ja que el primer any del musulmà coincideix amb l‟inici de la migració del
profeta Mohamed de la meca a medina i el georgià comença amb la mort de Jesucrist
que es va produir segles abans. Mentre que en el calendari georgià estem al 2012, en el
musulmà es trobem al 1449. El calendari georgià es deu o onze dies mes llarg que el
musulmà, que només te 354 dies, degut a que el calendari georgià es basa en cicles
solars (el dia comença a la mitjanit) i el musulmà en cicles lunars (el dia comença a la
eixida de la lluna).
17

18.
La diferencia del català i l‟àrab respecte a els dies de la setmana es la següent. Els
dies de la setmana en català es basen en els noms dels planetes, mentre que a l‟àrab,
el dies de la setmana es relacionen amb els numerals a excepció del divendres i el
dissabte, començant la setmana en diumenge.
5.4 L’expressió de l’hora
Per indicar l‟hora en àrab s‟utilitzen els numerals ordinals en femení a diferencia del
català que utilitza els cardinals. A mes dels cardinal, tinguem que tindre en compte el
següent vocabulari :
L‟expressió de l‟hora es com en castellà, fins a dos quarts s‟utilitza la formula wa- „i‟ i
des de dos quarts a l‟hora en punt utilitzen illa „menys‟.
18

19.
6. VOCABULARI
A continuació es presenta una graella on es pot observar, per una part, expressions,
materials, objectes... en la nostra llengua, al mig com s‟escriu en àrab i a la part dreta la
representació fonològica de la mateixa.
PRESENTACIÓ:
El meu nom es ً‫ا سم‬ ma ismuk
Visc en ‫ف ً أع ٌش أن ا‬ haí
Tinc... anys ‫أن ا … س نوات‬
Per favor ‫ال رجاء‬ min fadlak
Gràcies shokran
SALUTACIONS:
Hola ‫مرح با‬ marhaban
Bon dia ‫. س ع ٌد ٌ وم‬ sabaahul jair
Bona tarda ‫.ال خ ٌر م ساء‬ masaa‘ul jair
Bona nit ‫س ع ٌدة ل ٌ لة‬ lailah taíibah
Adéu ‫وداعا‬ wadaa'an
DEPENDENCIES ESCOLARS:
Serveis ‫ال خدمات‬ alhammam
Biblioteca ‫م ك ت بة‬ maktabah
Pati ‫ف ناء‬ saahah
Hort ‫حدٌ قة‬ bustaan
Direcció ‫ات جاه‬ ‘unwaan
OBJECTES DE L’ AULA:
Taula ‫جدول‬ Maa‘idah
Cadira ً‫ك ر س‬ Kursií
Porta ‫ب اب‬ Baab
Finestra ‫ن اف ذة‬ Shubbaak
Armari ‫خزان ة‬ Jizaanah
Pissarra ‫الئ حة‬ Sabbuurah
Borrador ‫م سودة‬ Mimhaah
Guix ‫ط با ش ٌر‬ Tabsura
Paper ‫ورق ة‬ Waraqah
Llapis ‫ر صاص ق لم‬ Qalam rasaas
Tisores ‫م قص‬ Miqass
CONCEPTES BÀSICS:
Dalt – Baix ‫أ س فل - أع لى‬ Fauq – Asfal
Damunt – Baix de ً ‫وك ٌل - ف‬ Fauq – Asfal
Dins - Fora ‫خارج - داخل‬ Daajil – Jaariy
Gran – Mitja – Xicotet ‫ص غ ٌر - م تو سط - ك ب ٌر‬ Kabiir-Mutawassit-Basiit
Llarg - Curt ‫ق ص ٌر - طول‬ Tauiil-Qasiir
COLORS:
Roig ‫أحمر‬ ahmar
Blau ‫أزرق‬ azraq
Groc ‫أ ص فر‬ asfar
19

20.
Verd ‫أخ ضر‬ ajdar
Blanc ‫أب ٌض‬ abiad
Negre ‫أ سود‬ aswad
Marró ‫أ سمر‬ bunnií
Gris ‫رمادي‬ ramaadií
Rosa ‫روزا‬ wardií
Morat ً ‫أرجوان‬ banafsayií
Taronja ً ‫ال برت قال‬ burtuqaal
FIGURES GEOMÈTRIQUES:
Cercle ‫دائ رة‬ daa‘irah
Quadrat ‫مرب ع‬ murabba
Triangle ‫م ث لث‬ mtellet
7. CONCLUSIÓ
Aquest treball que hem realitzat comparant el català amb l‟àrab ens ha servit per
conèixer millor la nostra pròpia llengua.
Per una part podem dir que ha sigut molt interessant ja que hui en dia hi ha un nombrós
grup d‟immigrants que hi parlen llengües diferents a la nostra, i podem veure la forma
d‟aprenentatge que estos necessiten tant a l‟aula com al carrer, procés que facilita per
tant la manera d‟ajudar a aquestos alumnes a integrar-se i a aprendre diversos
continguts. Ara podem dir que coneixem la realitat de l‟idioma i les diferencies
d‟aquestos dos gracies a la comparança que hem fet, ara sabem tant les dificultats que hi
poden aparèixer com les igualtats que fan que l‟aprenentatge siga més ràpid i fluït.
Per altra part creguem que l‟estudi que hem realitzat ha sigut d‟una gran responsabilitat
i una recerca d‟informació molt gratificant. Hui en dia, a la societat, convivim amb
milers de persones que parlen una llengua diferent a la nostra i no som conscients de
l‟esforç que han fet per adherir la nostra llengua als seus coneixements. Per això
creguem que realitzar una activitat on es compare el català amb l‟àrab ens apropa a la
realitat lingüística que vivim i així conèixer mes a fons una llengua com es l‟àrab, una
llengua que ha marcat la nostra historia i de la qual no sabíem molts dels aspectes que
hem tractat al treball.
Per finalitzar, l‟ensenyament d‟una llengua estrangera es molt important, ja que permet
integrar a tota la societat, siga del país que siga, tant a l‟aula com al treball. Si fem un
esforç per conèixer la llengua que utilitzen els nouvinguts, tant les facilitats com les
20

21.
dificultats que tenen per a aprendre la nostra llengua, podem fer que la seua integració
en la societat siga més ràpida i eficaç.
8. BIBLIOGRAFIA
Per a la realització d‟aquest treball hem utilitzat els següents llibres o documents
Linguamón:
http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=7
5&idioma=1 [última consulta 18/03/2012]
http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Llengua%
20immigracio%20i%20ensenyament%20catala/02gramaticacatalaarab05/llengua_%20i
mmigracio_02_arab.pdf [última consulta 18/03/2012]
Diccionari català – àrab
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rab [última consulta 18/03/2012]
Portal d‟educació:
http://www.educa.jccm.es/educa-jccm/cm/recursos/tkContent?idContent=10857
21