1. PROGRAMA ELECTORAL 2023

2. 2
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
El proper 28 de maig hi haurà eleccions a la
ciutat de Barcelona i, tal com reclama la majoria
de la població de la ciutat, hem de fer que siguin
les eleccions del canvi. Hi ha una oportunitat
pel canvi, i per això em presento amb un equip
potent i solvent que defensarà les propostes de
ciutat que conté aquest programa.
Aquí et presento aquest programa electoral, el
programa electoral del canvi, i les seves
propostes que hem treballat com a llista electoral
i en les quals han col·laborat un gran nombre
d’experts en cada matèria.
Amb aquest programa em presento per ser de
nou Alcalde de Barcelona, i em presento
per ser un alcalde que escoltarà la ciutadania,
que actuarà per solucionar els seus problemes,
que transformarà Barcelona en aquests anys de
canvi i transformació que tenim per endavant,
i per liderar-la amb consens i diàleg. Però
sobretot em presento per Alcalde per dur
a terme el veritable canvi que Barcelona
necessita en la seva governança.
I hem de tenir en compte que avui les ciutats es
transformen i desenvolupen al voltant de tres
conceptes:
Necessitem ciutats intel·ligents –smart–,
saludables i sostenibles.
I aquests tres conceptes o palanques de
transformació tenen un doble objectiu: progrés
econòmic i progrés social.
I la meva feina com a alcalde ha de ser que això
funcioni. Fer que la ciutat funcioni.
Em comprometo a fi que les prioritats meves
i del meu equip seran les de trobar
solucions a les principals problemàtiques
de la ciutadania, començant pel problema
de seguretat que pateix actualment Barcelona,
el qual s’ha de solucionar urgentment. Així
com dedicarem els màxims esforços a la
creació d’activitat econòmica, a aprofitar
les oportunitats que sorgeixin a la ciutat, de
trobar-ne i crear-ne de noves i de crear llocs de
treball de qualitat amb uns sous de qualitat.
Així com també hem de cuidar la nostra
ciutat, una ciutat que ha de ser de vida,
una ciutat neta, que funcioni i que tingui una
mobilitat ordenada i sostenible, amb
unes polítiques d’habitatge ambicioses
i col·laborant amb tothom. Una Barcelona
per a tothom i que cuidi els seus ciutadans i
ciutadanes, que el ciutadà sigui el centre de les
polítiques.
I finalment, una de les coses més importants,
em comprometo perquè Barcelona torni a
exercir de capital de Catalunya. La ciutat
ha de tornar a prendre el lideratge amb més
força que mai i aquest ha de ser un lideratge
que acompanyi, que no imposi. Barcelona ha de
tornar a exercir de capital de Catalunya, així
com ha de recuperar el seu orgull de ciutat
moderna, capdavantera, garant dels
drets i ha de tornar a ser, col·laborant i treballant
amb tots els pobles i ciutats de Catalunya, un
referent internacional en tots els camps
possibles.
El canvi és a les nostres mans, a les de tots.
Per una Barcelona que funcioni, per una
Barcelona millor, fem-ho junts!
Xavier Trias x Barcelona
BENVOLGUT, BENVOLGUDA,

3. 3
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
UNA BARCELONA CAPITAL 5
PER UNA BARCELONA CÍVICA I SEGURA 10
LA BARCELONA QUE PROTEGEIX 11
LA BARCELONA LÍDER EN EL BENESTAR ANIMAL 17
PER UNA BARCELONA PER A TOTHOM,
JUSTA I SALUDABLE 20
LA BARCELONA SOCIAL 21
LA BARCELONA QUE EDUCA 27
LA BARCELONA QUE CREU EN ELS JOVES 31
LA BARCELONA AMB BONA SALUT 35
LA BARCELONA DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA 38
LA BARCELONA QUE SUMA PER L’HABITATGE 44
PER UNA BARCELONA PLENA DE VIDA 49
LA BARCELONA RENATURALITZADA 50
LA BARCELONA QUE ES TRANSFORMA 54
LA BARCELONA DE LA TECNOLOGIA URBANA 58
LA BARCELONA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE 62
LA BARCELONA DE LES ENERGIES RENOVABLES 68
LA BARCELONA DELS SERVEIS URBANS DE PRIMERA 70
PER UNA BARCELONA CAPDAVANTERA 73
LA BARCELONA OBERTA AL MÓN 74
LA BARCELONA DIGITAL I DEL CONEIXEMENT 79
LA BARCELONA CIUTAT DE DADES 86
PER UNA BARCELONA CREADORA
D’OPORTUNITATS I IGUALTAT 92
ÍNDEX

4. 4
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
PER UNA BARCELONA DEL FOMENT DE LA CULTURA,
LA LLENGUA, LA CREATIVITAT I LA MEMÒRIA 100
LA BARCELONA QUE CREU EN LA CULTURA I LA CREATIVITAT 101
LA BARCELONA QUE PROMOU LA SEVA LLENGUA 109
LA BARCELONA QUE PRESERVA LA SEVA MEMÒRIA 111
PER UNA BARCELONA DIVERSA I PLURAL 113
LA BARCELONA DELS DRETS 114
LA BARCELONA DELS FEMINISMES 115
LA BARCELONA LGTBI 117
LA BARCELONA GITANA 120
LA BARCELONA DELS FETS RELIGIOSOS 121
PER UNA BARCELONA DELS BARRIS 123
LA CIUTAT VELLA QUE FUNCIONA 124
L’EIXAMPLE QUE FUNCIONA 128
EL SANTS-MONTJUÏC QUE FUNCIONA 133
LES CORTS QUE FUNCIONA 138
EL SARRIÀ-SANT GERVASI QUE FUNCIONA 142
LA GRÀCIA QUE FUNCIONA 147
L’HORTA-GUINARDÓ QUE FUNCIONA 151
EL NOU BARRIS QUE FUNCIONA 157
EL SANT ANDREU QUE FUNCIONA 163
EL SANT MARTÍ QUE FUNCIONA 166
ÍNDEX

5. UNA
BARCELONA
CAPITAL

6. 6
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
Barcelona ha estat, és i serà sempre la capital
de Catalunya i de la catalanitat, així com també
és una de les grans capitals del Mediterrani i
d’Europa. Històricament i actualment, Barcelona
ha estat també una ciutat, una capital, que s’ha
hagut de construir a si mateixa, sense un estat al
darrere des de l’edat mitjana que l’hagi ajudat
a desenvolupar-se o un gran imperi que l’hagi
sostingut. És més, la majoria de vegades al
davant hi ha tingut un estat que ha anat en contra
dels seus interessos i del seu desenvolupament.
Barcelona només s’ha fet gran gràcies a les
seves pròpies forces, al seu talent, al seu orgull
i el de tota la gent de la ciutat, del país i de tot
arreu que l’ha lluitat, treballat i construït.
La gran força de Barcelona és aquesta,
l’empenta, l’enginy i les ganes de progrés dels
seus habitants al llarg de la història, com també
és el màxim llegat que ens han deixat els que ens
han precedit. I és evident que el país no seria el
mateix sense la força i l’impuls de la seva capital,
però, alhora, Barcelona no seria el que és sense
el conjunt de Catalunya, sense la manera de ser,
el dinamisme i la identitat del país.
En aquests darrers 8 anys, el lideratge per fer que
Barcelona exerceixi com a capital ha estat nul i ha
provocat que moltes de les grans infraestructures
i inversions que l’Estat tenia pendents continuïn
igual o que, després de 8 anys, els projectes es
trobin només a les beceroles. Com tampoc s’ha
cregut en la potència de la nostra capitalitat.
Cal revertir aquesta situació i saber aprofitar
i desenvolupar el projecte de capitalitat de
Barcelona, cap endins i cap enfora.
Què defensem?
Una construcció activa de la capitalitat
de Catalunya. Barcelona és una capitalitat
activa, que per ser i existir ha de treballar i
liderar. És això al que ens comprometem, a què
tots els esforços i les polítiques de l’Ajuntament
de Barcelona aniran destinades a construir la
capitalitat i el lideratge de Barcelona en tots els
àmbits, a l’atracció del millor per a la ciutat, al seu
engrandiment i la millora de la qualitat de vida.
I el més important: Barcelona i Catalunya
han d’estar enllaçades i anar a l’una
en la cerca d’oportunitats econòmiques,
inversions i grans esdeveniments, en
la planificació i gestió de les grans
infraestructures, en projecció exterior i
en la defensa i projecció de la llengua, la
cultura i la identitat catalanes. Barcelona
ha de ser una ciutat que dialogui amb el seu
país i que hi sigui sensible. Barcelona ha de ser
generosa i ha d’oferir oportunitats per a tothom
sense pretendre “barcelonitzar” ni invisibilitzar
a ningú.
Un lideratge en xarxa. Hem de fugir d’un país
de corones, on sembla que cada corona, com més
allunyada de la metròpoli, menys oportunitats té.
No volem una Barcelona que pretengui buidar
el país, com passa en altres indrets. Aspirem a
construir un país en xarxa, que fugi de dualitats
(territori versus metròpoli). El lideratge de la
capitalitat de Barcelona mai ha de ser
vertical ni unidireccional. Barcelona ha
de liderar en xarxa, acompanyant i sent
referent. Hem de treballar bilateralment amb
el territori des d’una perspectiva d’aliances, que
vol dir que cadascú hi posa el millor que té,
en què la suma des de la diversitat permet que
tothom hi guanyi, que els beneficis siguin per a
tothom, per a Barcelona i la resta del país, i en
definitiva, que s’acabin multiplicant. Barcelona
ha d’ajudar a desenvolupar un país en xarxa,
multicèntric, amb diferents metropolitanitats,
on cadascun dels territoris aporti les seves
potencialitats i singularitats, i permeti disposar
d’un país equilibrat i cohesionat.
El cor metropolità de Catalunya. En aquesta

7. 7
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
Catalunya en xarxa, l’àrea metropolitana de
Barcelona és el cor metropolità de Catalunya.
Un territori amb una fortalesa econòmica i
un potencial enormes i amb unes necessitats
compartides pel que fa a serveis i reptes. En aquest
sentit, volem una àrea metropolitana que
preservi la identitat de cada municipi,
que no deshumanitzi les ciutats que la
integren, que vagi en línia amb l’impuls
d’aquest país, equilibrat al servei del
progrés econòmic i el benestar de les
persones, i que assumeixi també el repte de
la promoció i la protecció de la llengua i la
cultura. No volem la “barcelonització” de l’àrea
metropolitana, sinó que tothom tingui les seves
oportunitats, a partir de la identitat de cada
municipi. I, en aquest context, també ha de ser
una prioritat trencar la dualitat emocional entre
l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta de
Catalunya.
Barcelona, capital de la Mediterrània.
Barcelona és i ha de ser la clau de volta, el nexe
d’unió, dels territoris de l’Arc Mediterrani. Hem
de desenvolupar la connectivitat i els intercanvis
de tota mena entre aquests territoris. Volem
una capital, Barcelona, que sigui el
node principal d’una xarxa, que miri
a l’exterior, al món, per estar entre les
millors, i que sigui finestra per projectar-nos al
món i porta d’entrada del món al nostre país,
però que alhora miri, es comprometi i interactuï
amb el seu país, que és Catalunya.
Propostes per a una Barcelona capital
1. L’Ajuntament de Barcelona estarà sempre
al servei del Parlament de Catalunya
i en defensa activa de les llibertats nacionals,
col·lectives i individuals dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya.
2. Establirem una regidoria que lideri
les relacions bilaterals entre la ciutat
de Barcelona i la resta del territori de
Catalunya, per tal de compartir reptes i
necessitats, i afavorir aliances, la presència
d’inversions i oportunitats i la seva projecció
internacional.
3. Continuarem la tasca de revisió de la
Carta Municipal de Barcelona, la llei
ordenadora de l’Ajuntament de Barcelona i les
seves competències, que està duent a terme
el Grup Impulsor de la Carta Municipal en la
revisió pel seu 25è aniversari.
4. Donem suport perquè Barcelona sigui la
primera seu de la Capitalitat Europea
del Comerç de Proximitat en col·laboració
amb les entitats comercials de Barcelona.
5. Desenvoluparem el projecte de la
Capitalitat Europea de la Democràcia
2023-2024.
6. Desenvoluparem el projecte de la
Capitalitat Mundial de l’Arquitectura
2026.
7. Farem de Barcelona la Capital
Internacional de l’Esport, revalorant el paper
de ciutat olímpica i fent una aposta estratègica
per atraure organismes i institucions esportives
internacionals de primer nivell a la ciutat.
Propostes per a una Barcelona cor
metropolità de Catalunya
1. Impulsarem la finalització i tramitació
dels treballs del Pla director urbanístic
que es redacta des de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, per promoure a continuació
l’actualització del Pla general metropolità.
Crearem una oficina específica per dur a terme
aquestes tasques.

8. 8
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
2. Impulsarem l’Agència Metropolitana de
Mobilitat per donar l’enfocament metropolità
que necessita la mobilitat de Barcelona, tot
definint i planificant, juntament amb el sector
privat, les polítiques de mobilitat que afecten
l’àrea metropolitana de Barcelona.
3. Liderarem l’exigència del traspàs de
la titularitat de Rodalies al Govern de
la Generalitat, defensant el possible
paper que hauria de tenir l’ATM en la
gestió, i exigirem el finançament necessari per
tal de garantir un sistema eficient, tot treballant
perquè les inversions previstes en infraestructures
i millores siguin una realitat.
4. Farem una aposta decidida per l’operador
mixt metropolità d’habitatge (Habitatge
Metròpolis Barcelona) per tal d’ampliar el
nombre d’habitatges assequibles a Barcelona i a
tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
5. Desenvoluparem la coordinació
metropolitana entre policies locals i
la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des
de la centralitat de la capital del país, volem
que es concreti un Pla de seguretat metropolità
que no només coordini l’aspecte operatiu (molt
important), sinó el que és més transformador
per a la ciutadania: la definició conjunta de
les polítiques públiques de seguretat a l’àrea
metropolitana.
6. Vetllarem per l’impuls dels aparcaments
dissuasius a l’entrada de Barcelona
previstos a l’àrea i a la regió
metropolitana.
7. Desenvoluparem un sistema intel·ligent
i integral per a la gestió i coordinació
semafòrica dels 37.000 semàfors de
Barcelona i dels nodes de connectivitat
amb l’àrea metropolitana. Per exemple,
els semàfors intel·ligents, dotats de sistemes de
reconeixement òptic i governats per algoritmes,
poden seleccionar els temps de pas a les cruïlles
no només per les seves variables , sinó calculant
el màxim de guany possible per a tota la xarxa
i actualitzant-se constantment per l’entrada
permanent de nova informació.
8. Desenvoluparem un Pla de recuperació
i manteniment del patrimoni de la serra
de Collserola, el qual desenvoluparem amb
la resta de municipis de la serralada en un
projecte que ha de ser metropolità per tal de
defensar, restaurar, informar i posar en context
tot el patrimoni històric, artístic i natural de la
muntanya.
9. Establirem una millor col·laboració amb els
municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,
i amb la mateixa AMB, per garantir una millor
coordinació en l’atenció a les persones
usuàries de serveis socials, així com per
coordinar polítiques relatives a l’habitatge o a
l’abordatge del sensellarisme.
10. Farem de la Barcelona metropolitana
la capital logística del sud d’Europa.
11. Reforçarem el Programa Làbora, de
foment de l’ocupació de persones amb especials
dificultats d’accés al món laboral, dotant-lo de
més finançament i impuls en l’àmbit metropolità.
12. La creació del Barcelona Knowledge
Yard, que té com a objectiu promoure la
transferència de coneixement entre els centres
universitaris i de recerca de primer nivell que tenim
a casa nostra i totes les empreses innovadores
amb capacitat de generar productes competitius
en l’àmbit internacional. Aquesta transferència
del coneixement és la gran assignatura pendent
del nostre país, ja que aquests dos ecosistemes
excel·lents no es parlen prou i no hi ha els espais

9. 9
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
i les eines institucionals adequades per fomentar-
ho al nivell que la societat actual requereix.
En aquest sentit, el lideratge de l’Ajuntament
de Barcelona resulta essencial amb un doble
objectiu: primer, per construir espais de connexió
més robustos entre aquests dos mons i, segon, per
fomentar que la mateixa ciutat de Barcelona i la
seva àrea metropolitana esdevinguin un autèntic
laboratori obert al món: responsable, creatiu i
global.

10. PER UNA
BARCELONA
CÍVICA
I SEGURA

11. 11
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
Una ciutat segura i cívica és essencial perquè
tota la ciutadania pugui desenvolupar la seva
vida social, personal i econòmica en un entorn
segur. Perquè la inseguretat és l’amenaça
principal contra la llibertat econòmica i laboral,
la llibertat de moviments i la llibertat de circular a
qualsevol hora per qualsevol indret de la ciutat, i
això afecta especialment les dones.
La inseguretat ataca i debilita la igualtat
d’oportunitats i la cohesió social. I els barcelonins
i les barcelonines volem viure en una ciutat amb
plenitud de drets, com ho és poder gaudir de
l’espai públic sense por. Viure amb seguretat
és, per tant, una política social de primer ordre
i serà una absoluta prioritat del nostre govern
municipal. I una vessant de la seguretat és també
garantir la convivència veïnal, tot treballant per
minimitzar i solucionar els conflictes que vagin
sorgint a la ciutat.
Actualment, dues de les màximes problemàtiques
dels barcelonins i les barcelonines són la
inseguretat i els problemes de convivència. En
el darrer baròmetre municipal, un 22,8 % dels
ciutadans de Barcelona diuen que la inseguretat
és el primer problema de la ciutat, que augmenta
en 7 punts percentuals des de les dades del 2020
i arriba ja a nivells del 2019. I un increment de
més de 20 punts des de desembre del 2015,
quan, essent alcalde Xavier Trias, la inseguretat
només era el principal problema per a un 3,9 %
de la ciutadania. Ningú pot negar que aquest
és el primer problema de la ciutat, així com
també és un problema que va en augment. Però
no només és una sensació de la ciutadania, les
dades policials confirmem aquesta sensació i la
converteixen en un fet incontestable.
En aquest apartat també ha destacat en els darrers
anys el desenvolupament de les polítiques de
benestar animal, ja que la governança municipal
no només afecta la ciutadania, sinó que també
afecta els animals de la ciutat de Barcelona.
El compromís d’aquest programa no és només
cap als drets de les persones, sinó també dels
animals.
LA BARCELONA QUE
PROTEGEIX
La ciutat de Barcelona disposa d’uns models de
seguretat i prevenció propis que, gràcies a la
Carta Municipal, s’han anat desenvolupant al
llarg de les darreres dècades, amb uns cossos
(com són els de la Guàrdia Urbana, Protecció
Civil i els Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis
i Salvament) que han exercit i exerceixen una
gran tasca reconeguda per la ciutadania.
I un dels aspectes més importants lligats amb
la seguretat és la prevenció. Les polítiques de
prevenció, protecció civil i resiliència urbana, que
van lligades, seran fonamentals en aquest segle
XXI d’emergència climàtica. El desenvolupament
d’aquestes polítiques, així com de les polítiques
de ciberseguretat, seran un gran repte per a la
ciutat de Barcelona, que haurà de desenvolupar-
les i reforçar-les en els propers anys i marcaran
el futur de la ciutat en les properes dècades.
Què defensem?
La importància de la seguretat i el civisme
per a Barcelona. Avui, la inseguretat és
la primera amenaça contra la llibertat a
Barcelona: contra la llibertat de moviments, la
llibertat de poder anar on vulguis i quan vulguis,
la llibertat sexual, la llibertat econòmica, la
llibertat laboral, etc. La inseguretat té, a més, un
fort component de desigualtat, perquè afecta més
les classes populars i els barris menys afavorits,
perquè les persones amb més recursos es poden
pagar mesures de seguretat privada que la gent
amb menys recursos no pot assumir. Per això

12. 12
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
diem i repetim que la inseguretat ataca la
llibertat d’oportunitats i la seguretat és,
per tant, una política social de primer
ordre. Revisarem tots els àmbits funcionals i
explorarem al màxim les experiències de ciutat
que ens permetin un abordatge de la seguretat
urbana eficient i ajustat a la realitat de la nostra
ciutadania.
El compliment de les lleis i les ordenances.
La sensació i la realitat que ha de percebre tota la
ciutadania de Barcelona és que el fet delictiu,
l’acte incívic, no quedarà impune. Que
les lleis i les ordenances han de complir-se i fer-
se complir i que els problemes d’inseguretat no
noméssónunproblemadelapoblació,sinótambé
de l’Administració. Les ordenances i les lleis
s’han de complir, però també s’han de
reformar per fer-les més útils i efectives,
tant per al ciutadà com per als cossos policials.
Així com també s’ha de reformar l’Ordenança
de convivència i el seu règim sancionador.
L’exemplaritat pública i el retorn a
l’autoritat. El govern municipal no pot donar
empara, dur a terme, promoure o aplaudir
actituds que vagin en contra del civisme o la
seguretat de la ciutat de Barcelona. Els agents
del cos s’han de sentir acompanyats
amb una estructura política i directiva
compromesa amb el servei públic i
exigent en la prestació del servei, filosofia que
impregnarà tota l’estructura de comandament.
Transmetrem a la plantilla de la GUB la
importància i la confiança que tenen per part
de la ciutadania i del govern, els farem sentir
partícips de les polítiques de seguretat de la
ciutat, i els reforçarem i defensarem sense ser
objectes de la política, reforçant així la seva
autoritat.
Una ciutat resilient amb les persones
al centre. Les polítiques de resiliència tindran
l’individu, la persona, com el seu centre
prioritari, així com l’experiència apresa i la
innovació com a base del seu desenvolupament.
Amb l’augment dels riscos climàtics i
pandèmics ja viscuts, hem de preparar
la ciutat de Barcelona per a les properes
problemàtiques que sorgeixin a la
ciutat. Hem de ser proactius i preventius, amb
la prevenció, preparació, formació i recopilació
de dades com a fonaments per dur a terme una
bona tasca.
Propostes per a una ciutat segura
1. L’alcalde liderarà les polítiques de seguretat
pública de Barcelona i es designarà un
tinent/a d’alcaldia que tindrà dedicació
exclusiva. S’exercirà amb decisió i compromís
la funció de comandament superior de la GUB.
2. Farem que la inseguretat deixi de ser
la primera preocupació dels barcelonins
per tornar-la a situar en llocs inferiors al rànquing
que estableixen els baròmetres municipals.
3. Aprovarem un Pla de desenvolupament
estratègic de la GUB. Superarem les visions
limitades i orgàniques del Pla director de la GUB
del 2016 i les diferents mesures de govern (Nou
model de servei i de gestió de la GUB, 2020).
4. Aprovarem, fent ús de les competències
que ens pertoquen i que el govern anterior ha
rebutjat exercir, el Pla de seguretat de Barcelona.
Aprovarem també tots aquells plans sectorials
que calguin en matèria de seguretat per complir
amb el nostre compromís amb la ciutadania.
5. Augmentarem la ràtio d’agents de la
Guàrdia Urbana fins a 2,5 agents per cada mil
habitants, davant dels 2 agents per cada mil
habitants, arribant als 4.000 agents el 2027.

13. 13
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
6. Exigirem al Govern de la Generalitat un
augment dels agents dels Mossos d’Esquadra fins
a la ràtio de 2,5 agents per cada mil habitants.
7. Desenvoluparem unitats nocturnes pròpies
a cada districte. A l’inici del mandat anterior hi
havia només 4 unitats, en vam aconseguir dues
més, i ara l’objectiu és arribar a les 10 unitats
i que cada districte tingui la seva Unitat
Nocturna Operativa.
8. Donarem protagonisme absolut a la
ciutadania i els seus problemes potenciant els
equips de policia de barri, augmentant-ne
els efectius i ordenant les seves funcions.
9. Dotarem els agents i comandaments de
pistoles Taser a tots els districtes i unitats
operatives.
10. Dotarem progressivament de càmeres de
gravació unipersonal a tots els agents que
prestin servei al carrer.
11. Augmentarem les pales detectores
d’armes blanques a tots els vehicles en servei.
12. Desenvoluparem els mecanismes i les
aplicacions digitals per tal de modernitzar i
agilitzar la feina, així com implementarem
la utilització de drons.
13. Recuperarem les patrulles mixtes entre
Mossos i GUB al metro i crearem una millor
col·laboració entre cossos, tot planificant i
racionalitzant els recursos.
14. Col·laborarem amb les altres policies de la
ciutat de Barcelona, així com amb la seguretat
privada.
15. Desenvoluparem la UREP (Unitat de
Reforç Emergències i Proximitat), dotant-
la de més recursos materials i amb un increment
del nombre d’agents per fer-la més operativa,
tot millorant la seva coordinació amb les unitats
d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra.
16. Treballarem per signar amb la Generalitat
de Catalunya el nou Conveni de Seguretat
Pública a la ciutat, apostant per la incorporació
d’una visió sistèmica entre la GUB i la PGME. Un
nou model relacional que, prioritzant la protecció
de les persones i l’exercici lliure dels drets i les
llibertats des d’una perspectiva de seguretat
humana, explori les potencialitats funcionals de
la GUB i la interacció dels dos cossos en una
visió sistèmica de ciutat.
17. Desenvoluparem la coordinació
metropolitana entre policies locals i
GUB. Ambicionem que, des de la centralitat de
la capital del país, es concreti un Pla de seguretat
metropolità que coordini no només l’aspecte
operatiu (molt important), sinó el que és més
transformador per a la ciutadania: la definició
conjunta de les polítiques públiques de seguretat
a l’àrea metropolitana.
18. Desenvoluparem i augmentarem els recursos
de la Unitat contra les Violències Sexuals per
tal de combatre la submissió química i altres
violències contra les dones. Treballarem per
col·laborar amb els equips de CME i les seves
unitats de delictes sexuals, creant unitats pròpies.
19. Estudiarem la creació de la figura
d’auxiliars de la GUB, tal com existeixen en
altres ciutats i països.
20. Tornarem a fer de la Divisió de Trànsit
de la GUB una policia referent en àmbit
europeu, com sempre ho ha estat, amb més
dotació d’agents i recursos.
21. Potenciarem les formacions a centres

14. 14
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
educatius per a la prevenció de l’accidentalitat.
22. Desenvoluparem, tal com ja existeix en el
cas dels Bombers de Barcelona, un espai i un
grup per als agents jubilats de la Guàrdia
Urbana perquè puguin continuar aportant al
cos i a la ciutadania la seva expertesa.
Propostes per a una ciutat més justa
1. Desenvoluparem la justícia de proximitat
a la ciutat de Barcelona, com ja permet la
Carta Municipal, i en defensarem l’ampliació en
una possible reforma.
2. Demanarem la permanència del segon
Jutjat de Primera Instància de Barcelona
per tal de tractar els delictes amb més rapidesa.
3. Continuarem treballant per tal que la reforma
de la multireincidència s’apliqui amb resultats
positius per a la ciutadania.
4. Desenvoluparem amb la Generalitat de
Catalunya, per tal de combatre les ocupacions
delictives, els nous mecanismes previstos a la
Llei 1/2023, del 15 de febrer, de modificació
de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i
del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya,
relatiu als drets reals, amb relació a l’adopció
de mesures urgents per a afrontar la
inactivitat dels propietaris en els casos
d’ocupació il·legal d’habitatges amb
alteració de la convivència veïnal.
Propostes per a uns equipaments
policials adequats
1. Desenvoluparem i reformarem els
equipaments policials de Ciutat Vella per
tal de fer-los eficaços i segurs per als agents i per
a la ciutadania.
2. Finalitzarem les comissaries de Sant
Andreu i Sarrià.
3. Desenvoluparem un Pla d’equipaments
de reforma de les comissaries de la
Guàrdia Urbana (especialment de reforma i
augment dels vestidors femenins) i crearem un
nou model bàsic de comissaria.
4. Construirem el nou CECOR (Centre
Coordinació d’Emergències). Aquest és un
equipament vital que ja acumula massa retards
i que actualment està situat en un local que ha
quedat antiquat i allunyat de les necessitats
actuals.
5. Obrirem nous espais conjunts amb Mossos
d’Esquadra.
Propostes per a una ciutat més cívica
1. Aplicarem estrictament l’Ordenança
de mesures per fomentar i garantir la
convivència ciutadana a l’espai públic
de Barcelona.
2. Crearem una comissió redactora amb
grups municipals, però també amb experts
tant interns com externs, per tal de reformar
l’Ordenança de civisme en els punts que es
creguin pertinents.
3. En la línia de les estratègies que s’estan
duent a terme a diferents ciutats del món per a
una millor gestió i governança de la ciutat en
l’horari nocturn, impulsarem un Programa per
a la governança de la ciutat en horari
de nit, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la
gestió dels serveis municipals, els usos de l’espai
públic, els equipaments, l’oferta dels establiments
d’oci nocturn, el transport públic i la convivència
a la ciutat en horari nocturn. Aquest programa
es fonamentarà en l’estudi previ de la realitat

15. 15
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
urbana nocturna i, finalment, estudiarà posar en
marxa una Unitat o Oficina per a la Governança
de la Nit des d’una visió de transversalitat de
les diferents instàncies municipals implicades i en
col·laboració amb els sectors i operadors privats
de la nit de la ciutat.
4. Reforçarem aquesta acció amb una revisió
en profunditat de totes les ordenances
vinculades directament o indirectament
en la millora de la seguretat i la lluita
contra l’incivisme:
I. Ordenança sobre l’ús de les vies i els
espais públics.
II. Ordenança reguladora del procediment
sancionador.
III. Ordenança sobre la protecció del
patrimoni arquitectònic, històric i artístic.
IV. Ordenança de les activitats i els
establiments de concurrència pública.
5. Potenciarem els plans d’inspecció
coordinats amb la resta de serveis
tècnics municipals, impulsant l’adopció de les
mesures d’intervenció administrativa necessàries,
en coordinació amb les taules administratives,
sectorials o de districte. A mode d’exemple,
l’abordatge integral de les sobreocupacions,
l’infrahabitatge, HUTs, narcopisos, associacions
cannàbiques, etc.
6. Potenciarem la participació de la ciutadania
i de les entitats representatives dels diferents
interessosdelaciutatenelsòrgansdeparticipació
previstos, per tal d’implicar-los en la definició de
les polítiques públiques de seguretat de la ciutat.
7. Reforçarem la figura de l’Agent Cívic
i les seves tasques.
8. Implicarem els titulars de les llicències
d’activitats recreatives i musicals, i d’altres
amb impacte veïnal, en l’activitat de prevenció
als voltants dels seus establiments, mitjançant
convenis.
9. Estudiarem, d’acord amb la legislació
aplicable i les recents sentències judicials
dictades, limitar els clubs cannàbics per
evitar problemes de salut pública i de convivència.
10. Incrementarem els recursos preventius
i informatius (mediadors, agents cívics,
etc.) als punts “calents” on es concentren
la majoria d’actes d’incivisme, soroll i
botellots de la ciutat, amb la possibilitat de
crear grups de treball permanents en aquestes
zones.
11. Impulsarem:
I. Campanyes sistemàtiques a les escoles,
els instituts i els centres docents per educar i
sensibilitzar sobre els impactes negatius de
l’incivisme i el soroll nocturn en la salut de la
gent.
II. Campanyes de sensibilització i
col·laboració sobre les bones pràctiques i
la prevenció de l’incivisme amb les entitats
representatives de la restauració i l’oci nocturn,
així com campanyes d’ajuts i promoció per tal
d’augmentar la qualitat de l’oci nocturn.
III. Campanyes sistemàtiques
d’inspecció i sanció, si escau, als establiments de
venda de begudes alcohòliques que incompleixen
els horaris de venda al públic, amb la possible
revisió dels horaris de venda.
IV. Campanyes sistemàtiques,
especialment en l’adolescència, de prevenció
del consum d’alcohol i drogues per a la salut,

16. 16
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
amb difusió de les conseqüències del consum
de drogues (cànnabis) sobre la salut mental, per
part de professionals sanitaris.
12. Farem polítiques de seguretat aplicant
millores urbanístiques, especialment dissenyant
itineraris segurs.
Propostes per a una ciutat cibersegura
1. Crearem una Unitat de Protecció de
Ciberseguretat per col·laborar amb l’Agència
de Ciberseguretat de Catalunya i establir
mecanismes de seguretat tant en els sistemes
municipals com en el conjunt de la població.
2. Revisarem tots els sistemes i aplicacions de
l’Ajuntament per tal d’adequar-los als estàndards
de seguretat, així com també revisarem el
funcionament del wifi públic.
3. Treballarem per aconseguir un conveni
amb l’Agència de Ciberseguretat de
Catalunya per desenvolupar projectes
educatius que previnguin els delictes en
xarxes a infants i adolescents.
Propostes per a una ciutat resilient
1. Potenciarem l’Oficina de Resiliència
de Barcelona. L’oficina té un nivell estratègic i
treballa estretament amb les diferències gerències
per establir les prioritats i els objectius per assolir
una ciutat resilient.
2. Farem que tots els projectes, davant els
danys causats per FMA (fenòmens meteorològics
adversos), com els que va patir Barcelona quan
va passar la DANA Gloria, incorporin períodes
de retorn que incloguin el canvi climàtic.
3. Desenvoluparem un Pla de continuïtat
dels serveis públics que atenen els ciutadans,
amb tots els aprenentatges de la covid-19, que
garanteixi el funcionament dels serveis públics.
4. Adequarem l’urbanisme de la ciutat a
l’urbanisme resilient i també a l’urbanisme de
gènere.
5. Fomentarem un diàleg constant entre tots els
agents implicats en les taules de resiliència.
6. Augmentarem la participació en els
principals fòrums internacionals de resiliència.
7. Assignarem un pressupost específic per als
projectes de resiliència.
8. Garantirem el bon funcionament de
les infraestructures de subministraments
públics i treballarem i col·laborarem amb les
empreses del sector per tal de donar una ràpida
solució a les problemàtiques.
Propostes per a la gestió d’emergències
i protecció civil
1. Incorporarem la gestió de crisis en la gestió
municipal, tot potenciant la Comissió de
Protecció Civil.
2. Defensarem el model de prevenció
i protecció civil de Barcelona, tal com es
recull en la seva Carta Municipal.
3. Redactarem el nou Pla director dels
SPEIS (Serveis de Prevenció i Extinció
d’Incendis i Salvament), del període
2025-2035.
4. Mantindrem la plantilla d’SPEIS a 750
efectius (2027).
5. Trobarem un emplaçament definitiu per
al Parc de Bombers de l’Eixample, en un lloc

17. 17
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
adequat on puguin desenvolupar les tasques.
6. Treballarem per la feminització del cos de
Bombers, adequant també els vestuaris femenins.
7. Obrirem permanentment el Parc de
Bombers de Collserola.
8. Augmentarem la coordinació amb els altres
cossos de prevenció i de protecció civil.
9. Incrementarem les campanyes de prevenció
i sensibilització per a col·lectius específics.
10. Assegurarem i intensificarem el conveni
de SPEIS amb el Port de Barcelona, per
garantir la seguretat de les activitats que s’hi fan.
11. Treballarem per una millor implicació amb
l’ISPC per formar tots els cossos de seguretat i
prevenció.
12. Desenvoluparem els sistemes d’emergència
i evacuació amb la resta d’administracions i
organismes competents.
LA BARCELONA LÍDER EN
EL BENESTAR ANIMAL
Barcelona ha de ser una ciutat compromesa amb
la protecció dels animals i el seu benestar. Durant
els darrers anys, la ciutat de Barcelona s’ha
convertit, gràcies a la tasca i el suport
de les entitats animalistes, en una ciutat
referent pel que fa a la defensa dels
drets dels animals, i s’han impulsat mesures
com la creació del Consell de Convivència,
Protecció i Defensa dels Animals, l’aprovació
de la Declaració municipal per a la convivència
i els drets dels animals, la prohibició d’exhibir
animals salvatges en circs, la prohibició de les
curses de braus o la modificació de l’Ordenança
de protecció, tinença i venda d’animals, que,
sota la direcció de l’alcalde Xavier Trias, va
permetre que l’any 2014 els gossos poguessin
accedir al metro, entre altres millores.
Actualment, les polítiques animalistes a la ciutat
de Barcelona tenen diversos reptes pendents, com
són el desenvolupament i la revisió de les
normes de les zones d’usos compartits
(ZUC), els problemes quotidians de convivència
o el debat sobre el futur del zoo de Barcelona,
que s’ha aturat en aquest mandat.
Què defensem?
Drets, protecció i diàleg. En aquest sentit
i coneixent tota la feina que queda per fer,
garantirem els drets i la protecció dels animals,
així com els d’aquelles persones que es
cuiden del seu benestar. Les polítiques que
s’implementaran seran consensuades
i canviarem l’estil de les polítiques de benestar
animal de l’actual govern de de la ciutat, que ha
posat en crisi el model d’èxit que ha caracteritzat
Barcelona.
Convivència. Cal que des de l’Ajuntament de
Barcelona es garanteixi una bona convivència
entre els animals i les persones, i és per això que
ens comprometem a aplicar la normativa vigent
i les ordenances municipals que vetllen perquè
aquesta convivència sigui possible, així com ens
comprometem a desenvolupar el treball
comunitari necessari per tal de trobar
solucions als conflictes que sorgeixin.
Més educació i sensibilització. Cal avançar
en la direcció de “l’abandonament zero” i
cal intensificar les campanyes de sensibilització
i educació de la població, com també dels
propietaris d’animals de companyia.

18. 18
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
Propostes per a una ciutat que protegeix
els animals
1. Potenciarem i reorganitzarem l’OPAB
(Oficina de Protecció dels Animals).
2. Impulsarem, conjuntament amb les entitats
animalistes i protectores, noves iniciatives
i campanyes d’informació, sensibilització i
educació, especialment a les escoles, amb
l’objectiu d’assolir “l’abandonament zero”, així
com per fomentar l’adopció i l’acollida d’animals
de companyia, la convivència responsable i la
importància de la identificació.
3. Construiremiposarem en funcionament
el nou Centre d’Acollida d’Animals de
Companyia als terrenys del parc de Collserola,
projecte que va ser impulsat pel govern de
l’alcalde Trias, tot reforçant el programa de
voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de
Companyia de Barcelona per tal d’assegurar
que els gossos pendents d’adopció puguin sortir
diàriament dels espais tancats del CAACB.
4. Revisarem l’Ordenança de protecció,
tinença i venda d’animals per tal d’impulsar
la seva adequació amb el màxim consens
polític i social, en aspectes com l’esterilització
obligatòria de tots els animals de companyia que
són objecte de comercialització, enfortint l’acció
inspectora i dotant de formació els agents de la
Guàrdia Urbana.
5. Preveurem línies d’ajut o bonificacions
per a propietaris d’animals de companyia en
situació de vulnerabilitat, en coordinació amb els
serveis socials municipals, i afavorirem l’atenció
adequada dels animals de persones sense llar,
especialment en èpoques d’alerta per fred.
6. Posarem en marxa protocols i guies
administratives per intervenir en situacions
d’emergència en què els animals quedin
desemparats per motius no previstos per la
normativa, com ara animals implicats en
accidents de trànsit, incendis en domicilis o
precintaments d’instal·lacions. Com també
atendrem els animals de persones vulnerables o
en risc de desnonament, de persones ingressades
en hospitals, residències geriàtriques o presons,
de persones que pateixin violència de gènere,
tinguin síndrome de Noé o que estiguin en
qualsevol altra situació que suposi una intervenció
en la custòdia i salvaguarda d’animals.
7. Potenciarem el programa de gestió
de colònies de gats urbans, juntament
amb les entitats gateres que s’encarreguen
de la seva gestió i amb el consens del Consell
Municipal de Convivència, Protecció i Defensa
dels Drets dels Animals. També concertarem
contractes programa amb les entitats animalistes
per gestionar les colònies de gats i garantir-ne
una gestió responsable i respectuosa, així com
l’esterilització de gats.
8. En el marc de la modificació de l’ordenança
i l’aprovació del decret d’alcaldia sobre les
zones d’ús compartit (ZUC), estudiarem
l’ampliació de les zones d’esbarjo per a
gossos i dels seus horaris d’ús.
9. Estudiarem la possible ampliació dels espais
d’esbarjo dels gossos a les zones de platja
de la ciutat, amb les restriccions i limitacions
necessàries.
10. Estudiareml’ampliaciódelescondicions
d’accés d’animals de companyia a tots
els transports públics urbans, amb les
condicions sanitàries i de seguretat adients.
11. Promourem l’accessibilitat dels animals
de companyia als espais de titularitat
municipal, com les OAC, i altres espais

19. 19
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
d’alta freqüentació per part de la ciutadania.
12. Millorarem les condicions en les quals es
presten els serveis de seguretat amb gossos al
transport públic, especialment al metro.
13. Estudiarem la introducció de mètodes
de gestió ètica per tal de controlar el
creixement de la població de senglars i
consolidar a tota la ciutat el mètode de control de
les poblacions de coloms amb pinso medicalitzat.
14. Portarem a terme el desplegament del nou
model de zoològic de manera dialogada i
consensuada amb tots els actors: treballadors del
zoo, el Patronat de la Fundació Zoo Barcelona,
científics, experts, entitats membres del Consell
de Convivència, Protecció i Defensa dels Drets
dels Animals, partits polítics, etc.
15. Posarem fi a l’explotació d’animals
per part de grups organitzats que els
utilitzen com a reclam al carrer i consolidarem
l’actual prohibició de conducció de vehicles de
tracció animal d’ús turístic.
16. Fomentarem mesures de conservació de la
biodiversitat urbana, evitant així la destrucció
de nius d’espècies protegides, i impulsarem
mesures per afavorir la biodiversitat en la gestió
de zones verdes i zones d’aigua, com també
plans per evitar les col·lisions d’ocells en edificis
municipals.
17. Establirem protocols per garantir el
benestar animal durant la celebració
de festes populars en les quals els animals
tinguin un paper rellevant.
18. En la línia dels compromisos necessaris
per al benestar animal, i atès el rebuig social
que genera l’activitat d’investigació a través de
l’experimentació amb animals a laboratoris,
es vetllarà per evitar la instal·lació de centres
d’investigació animal a la ciutat, utilitzant les
normes i competències urbanístiques existents.
19. Crearem el mapa de la biodiversitat
de Barcelona i els seus entorns.
20. Establirem l’obligatorietat d’identificar
els animals morts que es trobin a la via
pública per poder-ne notificar la defunció als
seus propietaris.
21. Estudiarem la implementació d’aplicacions
informàtiques perquè la Guàrdia Urbana pugui
dur a terme la identificació d’animals mitjançant
la lectura de microxips.
22. Estudiarem la posada en marxa de
programes d’acompanyament dirigits
a la gent gran i a les dones víctimes
d’agressions masclistes, amb l’utilització
dels animals de companyia.
23. Treballarem juntament amb professionals
del sector perquè les persones amb animals de
companyia puguin accedir a pisos de lloguer.
24. Estudiarem la posada en marxa d’una
eina digital que permeti crear interacció entre
col·lectius vulnerables i animals de companyia.
25. Impulsarem, d’acord amb el Consorci
Sanitari de Barcelona, l’establiment de
programes d’acompanyament de
pacients d’hospitals per part dels seus
animals de companyia, seguint els protocols
que s’estableixin amb el Col·legi de Veterinaris.

20. PER UNA
BARCELONA
PER A
TOTHOM,
JUSTA I
SALUDABLE

21. 21
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
Volem una Barcelona on l’educació, els drets
socials, l’educació i les necessitats diverses al
llarg del cicle vital de la persona estiguin al
centre de totes les polítiques desenvolupades
des del conjunt de les àrees de l’Ajuntament per
assolir una ciutat inclusiva i pròspera, on ningú
es quedi enrere.
Perquè tota persona, independentment de la
seva edat, situació socioeconòmica, origen o
capacitat, ha de poder viure i participar en
igualtat de condicions en els diferents àmbits de
la vida de la ciutat.
Una Barcelona que s’esforça per aconseguir l’èxit
escolar, la inclusió educativa i que lluita contra
l’abandonament prematur. Que també entén
l’esport com una de les eines de transformació
social i de compensació de desigualtats més
potents de què disposem i també una eina
fonamental per a la salut i el benestar de la
ciutadania.
Una ciutat que cuida i afavoreix un òptim
estat de salut, tant físic com mental, dels seus
ciutadans i ciutadanes i que garanteix la
inclusió i l’accessibilitat en el sentit més ampli
(física, sensorial), en l’accés a l’Administració,
el transport, la cultura i l’oci, el comerç, el joc
infantil, la pràctica esportiva i l’educació.
Així com, lligat a tots aquests camps, cal trobar
mecanismes que permetin incorporar habitatge al
mercat a un preu assequible, amb la participació
activa de l’Ajuntament i altres administracions
públiques, perquè les polítiques d’habitatge són
una de les grans polítiques socials a desenvolupar.
Per això defensem que totes aquestes polítiques
defensades en aquest àmbit tenen, en el fons,
un gran objectiu: construir un projecte de ciutat
perquè hi pugui viure tothom, socialment justa i
saludable.
LA BARCELONA SOCIAL
Barcelona ha de situar els drets socials i la
dignitat de les persones al centre de totes les
polítiques desenvolupades des del conjunt de
les àrees de l’Ajuntament per assolir una ciutat
inclusiva i pròspera, on ningú es quedi enrere.
Tota persona, independentment de la seva edat,
situació socioeconòmica, origen o capacitat, ha
de poder participar en igualtat de condicions en
els diferents àmbits de la vida de la ciutat.
Barcelona no està donant les respostes més
adequades des d’un punt de vista social. Moltes
vides s’han vist precaritzades pel context laboral
i econòmic, pels canvis a les estructures familiars,
la feminització de la pobresa, els processos
migratoris, l’augment d’esperança de vida o les
situacions de dependència pròpies o de familiars
a càrrec.
Els serveis socials han vist com creixien les
necessitats, la complexitat i la diversitat de perfils
atesos, sense que això anés acompanyat de nous
recursos i eines de suport i apoderament, ni d’una
disminució de la burocràcia. Tot i la inversió
pressupostària, el sistema públic d’ajuts no s’ha
adaptat a les necessitats de la ciutadania, ni
s’ha aconseguit una coordinació eficaç amb les
entitats socials de la ciutat que reben derivacions
dels mateixos serveis municipals.
No ha arribat la tan esperada transformació
pendent dels serveis socials per fer el salt cap
a l’apoderament i acompanyament dels usuaris,
amb més flexibilitat i autonomia en la gestió per
part dels seus professionals. Actuar en les franges
d’edat més afectades per les taxes de pobresa
(infància i persones grans) és del tot prioritari. No
només per garantir la cobertura de les necessitats
més bàsiques, sinó també per proporcionar el
suport que cada persona necessita, potenciant-

22. 22
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
ne l’autonomia i la incorporació activa a la
comunitat.
Ambicionem una ciutat que tingui i ofereixi
moltes més facilitats a les famílies, amb tota la
seva diversitat, que sigui accessible per a tothom
i inclusiva, i que contribueixi a trencar l’aïllament
i la soledat d’aquells que en pateixen.
Què defensem?
Una Barcelona que incorpora la
prevenció social en el disseny de les
polítiques públiques i en l’estratègia de
lluita contra la pobresa i per la justícia social,
per evitar la cronificació de les situacions
de vulnerabilitat ja existents i el risc que
n’esdevinguin de noves.
Una Barcelona que, valorant el ric
teixit social de la ciutat i la seva qualitat,
expertesa i proximitat, treballa en xarxa i estreta
col·laboració amb les entitats d’iniciativa
social i el tercer sector social.
Una Barcelona que té cura dels infants i
de les persones grans com a ciutadans de
ple dret i cerca el seu benestar, i que vol oferir un
context d’oportunitat als joves per afavorir
que puguin construir el seu projecte vital.
Una ciutat que aposta per les famílies,
en tota la seva diversitat. Que les reconeix, les
defensa i en facilita el dia a dia.
Una Barcelona que garanteix la inclusió
i l’accessibilitat en el sentit més ampli:
física, sensorial, en l’accés a l’Administració,
el transport, la cultura i l’oci, el comerç, el joc
infantil, la pràctica esportiva, l’educació, etc.
Propostes per a una Barcelona de justícia
social
1. Impulsarem una Taula per la Justícia
Social que aplegui tots els sectors implicats (el
mateix Ajuntament, el teixit associatiu, col·legis
professionals, persones expertes i altres agents
de la ciutat) per avançar cap a una millor
interlocució i col·laboració amb tots ells, establint
un marc de treball que permeti millorar el sistema
de protecció social de la ciutat i l’atenció social
a la ciutadania.
2. Revisarem el sistema de relació entre
les entitats i l’Administració per tal de
reforçar el sistema de subvencions actual: fer-
lo més àgil, simplificat i estable, tendint cap als
convenis bianuals.
3. Fomentarem un canvi en l’atenció a les
persones en situació de sensellarisme.
Impulsarem un pla de xoc per reduir el nombre de
persones en situació de sensellarisme i millorar-
ne l’atenció. Afavorirem espais més acollidors,
de baixa intensitat, distribuïts per la ciutat, que
permetin disposar de més seguretat i privacitat,
amb més consignes i espais per a la higiene
i el descans, en col·laboració amb les entitats
del tercer sector social que treballen en aquest
àmbit. Reforçarem el programa Housing First,
d’intervenció social, com una solució eficaç per
proporcionar allotjament a persones que viuen al
carrer.
4. Reforçarem els serveis socials, juntament
amb els seus professionals, per tal que puguin
donar una resposta més eficaç i adequada a les
necessitats de cada persona usuària. Els dotarem
de més recursos i flexibilitat, repensant
els criteris a l’hora d’establir ràtios
de professionals, alliberant càrrega
burocràtica i ampliant l’horari d’atenció
presencial i l’acció grupal i comunitària.
5. Quantificarem i avaluarem el retorn
social dels diferents ajuts i prestacions

23. 23
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
municipals per tal de millorar-los i poder incidir
en aquelles persones que es troben en situació
de risc de pobresa, tendint cap a l’abordatge
conjunt de la persona (ocupació, formació,
conciliació, necessitats bàsiques).
6. Treballaremperenfortirelvoluntariat
a la nostra ciutat, on històricament ha estat
sempre un referent, en tota la seva diversitat,
com a forma de participar cívicament i
transformar l’entorn. La visibilització i difusió
de la tasca de les persones voluntàries i la seva
dimensió comunitària, el suport a les entitats i a
la col·laboració públic-social seran accions que
portarem a terme.
7. Establirem una millor col·laboració amb
els municipis de l’àrea metropolitana
de Barcelona, i amb la mateixa AMB, per
garantir una millor coordinació en l’atenció a
les persones usuàries de serveis socials, així com
per coordinar polítiques relatives a l’habitatge o
a l’abordatge del sensellarisme.
8. Reforçarem el Programa Làbora, de
foment de l’ocupació de persones amb especials
dificultats d’accés al món laboral, dotant-lo de
més finançament i impuls en l’àmbit metropolità.
9. Consolidarem i reforçarem els punts
d’assessorament energètic com estructura
de ciutat: mantenir l’actual estructura d’aquests
equipaments, dotar-los de més pressupost per tal
de reduir els temps d’espera, garantir l’atenció
presencial i, en la mesura del possible, sense cita
prèvia.
10. Treballarem per garantir l’accés
universal als subministres d’aigua i
electricitat, amb especial atenció a les
llars vulnerabilitzades i les que es troben
en situació d’ocupació en precari tot garantint
la instal·lació dels comptadors socials seguint el
procediment de l’AMB i el previst en el conveni
signat entre Endesa i la Generalitat.
11. Treballarem per realitzar un exercici
de transparència de les polítiques
publiques socials, aportant dades amb
caràcter anual i presentar aquestes
dades al Consell de l’habitatge social de
Barcelona i al Consell de benestar social
per poder valorar comunitàriament l’eficàcia de
les polítiques impulsades.
12. Millorarem lagestiódelsPIA(Programa
individual d’atenció) per tal d’escurçar el temps
d’espera de les persones que tenen reconeguda
la dependència.
13. Continuarem desenvolupant el Pla
de Barris, amb la inclusió de més barris i
l’estudi de poder-hi incoporar zones territorials
que no siguin barris.
Propostes per a les polítiques per a gent
gran
Qualitat en l’atenció domiciliària i la
teleassistència
1. Impulsarem millores tecnològiques
per incidir en la qualitat de vida de les
persones grans que són usuàries del servei de
teleassistència, amb un sistema proactiu de
monitoratge que afavoreixi la seva autonomia
i permeti romandre a la seva llar el màxim de
temps possible.
2. Millorarem el servei d’atenció
domiciliària, adequant les hores d’atenció a
les necessitats reals de la persona, accentuant
la integració a la comunitat, amb recursos
professionals suficients i perfils nous, i invertint
en tecnologia i capacitació digital per facilitar
que la persona pugui envellir a casa seva amb el

24. 24
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
màxim de benestar possible.
Lluita contra la soledat no volguda i en
favor del bon tracte
1. Actualitzarem el cens de persones que
viuen soles més grans de 65 anys i
n’establirem una comunicació periòdica.
2. Ampliarem el servei d’“Àpats en
companyia” i “Àpats a domicili”, per
evitar l’aïllament i permetre una dieta equilibrada
a les persones grans, en col·laboració amb el
teixit associatiu.
3. Seguirem desplegant els programes
Radars i Vincles, de base comunitària i amb
un fort component d’innovació i aprofitament dels
beneficis de les TIC en l’atenció a les persones.
4. Invertirem en programes
d’acompanyament a les persones grans,
com “Baixem al carrer”, per garantir la seva
participació cívica i l’accés al lleure.
5. Impulsarem noves mesures per
fomentar el bon tracte a les persones grans
amb mecanismes de detecció i enfortint els canals
de comunicació amb la resta d’organismes
implicats.
Envelliment actiu i saludable i participació
1. Impulsarem programes d’envelliment
actiu, saludable i productiu: afavorint la
pràctica esportiva i les passejades urbanes,
fomentant una alimentació saludable i facilitant
la participació de les persones grans al
coneixement i gaudi de la cultura.
2. Oferirem programes de formació
bàsica en noves tecnologies per trencar la
bretxa digital.
3. Garantirem l’existència de pàgines
web accessibles per facilitar la relació amb
l’Administració municipal i l’acompanyament
necessari en la realització de tràmits
administratius.
4. Incentivarem la participació de les
persones grans en els diferents aspectes
de la vida cívica i associativa de la ciutat
i, molt especialment, pel que fa als casals de gent
gran, ampliant-ne els horaris i els dies d’obertura.
Habitatge
1. Ampliarem el programa “La meva
llar” de l’Institut Municipal de Persones
amb Discapacitat (IMPD) per poder adaptar
la llar i fer-la més accessible, i perquè s’hi puguin
acollir més persones.
2. Incrementarem els habitatges de dotació
destinats a persones grans.
Propostes per unes polítiques de Dret al
temps
1. Aprofundirem en la implementació i
dinamització i visibilització del pacte del
temps de Barcelona i de la Xarxa d’Empreses
pels Nous Usos del Temps de Barcelona, per
seguir avançant en la millora de l’ús del temps
de la ciutadania i el seu teixit productiu i social.
2. Disposar d’una diagnosis integral dels
usos del temps a Barcelona per barri,
mitjançant la incorporació d’indicadors d’usos
del temps i informació rellevant en les enquestes
municipals ja existents, estudis de diagnosi i
avaluacions de necessitat i d’impacte de les
polítiques.
3. Aprofundir en polítiques per a la
millora de l’organització del temps del

25. 25
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
personal de l’Ajuntament, per un temps
corresponsable, saludable i respectuós de les
persones que treballen a l’Ajuntament, incloent-
hi també els càrrecs de responsabilitat política.
4. Assegurarem el rol pioner de Barcelona
en polítiques de temps tant a nivell català com
a nivell internacional, participant en els projectes
ja engegats i activament promovent les polítiques
de temps en els grups interinstitucionals dels que
forma part l’Ajuntament, per tal d’aconseguir
que no només la ciutat, sinó també el seu entorn,
disposa de polítiques que afavoreixen uns usos
del temps més equilibrats.
Propostes d’infància, adolescència i
família
1. Impulsarem l’estratègia Barcelona contra
la pobresa infantil per lluitar en favor de
la igualtat d’oportunitats, amb un enfocament
preventiu en el disseny de les accions i prestacions
socials.
2. Impulsarem un ajut Barcelona 0-16 per a
famílies en situació de vulnerabilitat amb infants
de 0-16 anys a càrrec.
3. Incrementarem el suport a les famílies
monoparentals, a les nombroses i a les
especialment vulnerables, en matèria d’accés a
l’habitatge i transport públic.
4. Recuperarem la bonificació de l’IBI de
famílies monoparentals.
5. Crearem l’àrea de famílies per poder vetllar
transversalment per les polítiques públiques
adreçades a la família, amb tota la seva
diversitat.
6. Estendrem el programa Concilia, de
canguratge municipal, a tots els barris
de la ciutat amb una renda familiar disponible
inferior a la mitjana de la ciutat.
7. En el marc de l’Acord de Ciutat contra
l’Abandonament Escolar i per l’Èxit Educatiu,
potenciarem el projecte de Tardes
educatives per afavorir les activitats
extraescolars, amb suport educatiu i més
presència de la vessant artística i les llengües
estrangeres.
8. Abordarem la lluita contra l’abús
sexualambunavisióintegraligarantirem
la formació en detecció de l’abús sexual
en la infància i l’adolescència a tots els
professionals de les llars d’infants municipals,
espais familiars i resta de serveis d’atenció a la
infància, ja estiguin en plantilla o contractats per
mitjà d’empreses adjudicatàries.
9. Treballaremambelsgestorsdelsequipaments
municipals per tal que els centres esportius
municipals ofereixin activitats esportives
familiars per afavorir que la pràctica de l’esport
sigui un hàbit des de la infantesa.
10. Promourem que, a cada districte, s’ofereixin
casals per a les vacances escolars,
dissenyats en col·laboració amb el teixit
associatiu dels barris i en equipaments municipals
o d’entitats.
11. Garantirem que cada barri compti amb
un espai de joc cobert o amb ombra que
possibiliti als infants la pràctica del joc, sense
patir una excessiva exposició al sol i a les altes
temperatures.
Propostes per persones amb discapacitat
Urbanisme, mobilitat i accessibilitat
1. Requeriremquetotareformaurbanística

26. 26
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
o acció d’impacte en la via pública es
faci garantint-ne l’accessibilitat i escoltant
les necessitats de les persones amb discapacitat.
2. Adequarem els procediments
administratius municipals al nou Codi
d’accessibilitat de Catalunya.
3. Treballarem, conjuntament amb el sector del
comerç, per garantir que totes les persones
puguin accedir als comerços i els locals
de restauració i oci, mitjançant un pla
d’accessibilitat efectiu.
4. Continuarem millorant l’accessibilitat
del transport públic a la ciutat,
conjuntament amb la resta d’administracions i
operadors implicats.
5. Millorarem el servei de transport
porta a porta per a persones amb mobilitat
reduïda i incrementarem la qualitat de l’atenció
telefònica per reservar aquest transport, amb
millores tecnològiques per sol·licitar-lo.
6. Vetllarem perquè no hi hagi cap
barrera d’accés a l’administració
municipal per a les persones amb
discapacitat visual o auditiva, potenciant
la llengua de signes catalana i també altres
sistemes de comunicació.
7. Afavorirem que l’Ajuntament publiqui
les pàgines web amb lectura fàcil i
impulsarem la retolació d’equipaments
municipals amb llenguatge augmentatiu
de la comunicació per afavorir l’accessibilitat a
la informació a les persones amb discapacitat
intel·lectual.
Ocupació i suport personal i familiar
1. Ampliarem el grau de compliment de
la quota legal de reserva d’ocupació per
a persones amb discapacitat a l’Ajuntament de
Barcelona.
2. Col·laborarem amb la Generalitat per tal que
la figura de l’assistent personal esdevingui
un servei d’atenció especialitzada
estructural i es pugui ampliar, donant resposta
a la demanda existent i apostant decididament
per l’autonomia personal i la independència
individual, inclosa la llibertat de prendre les seves
pròpies decisions, tal com recull la Convenció
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat
de l’ONU.
3. Treballarem també per augmentar la
dotació als centres de desenvolupament
infantiliatencióprecoç(CDIAP),augmentant
el temps d’atenció i el nombre d’infants atesos.
4. Des de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat crearem un programa d’atenció
a les persones amb trastorn de l’espectre
autista i a les seves famílies.
5. Crearem un projecte específic per a
persones amb sordceguesa amb un enfoc
integral per donar suport i oferir Formació a
famílies i professionals per potenciar la vida
independent de les persones amb sordceguesa.
6. Ampliarem el programa “La meva
llar”, de l’Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat (IMPD), per poder adaptar la llar i
fer-la més accessible i perquè s’hi puguin acollir
més persones.
7. Intensificarem els programes de respir
i suport a les persones cuidadores,
majoritàriament dones monomarentals.
Dret al joc i al lleure

27. 27
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
1. Garantirem que a cada districte hi hagi
una àrea de joc infantil inclusiva, fins a
aconseguir que totes ho siguin, i que se’n faci un
manteniment correcte.
2. Crearem un gran espai de joc accessible
i inclusiu aquàtic a prop de la zona de platja.
3. Millorarem l’oferta actual de bany
assistit a la ciutat de Barcelona, amb un nou
punt de bany, més canviadors, cura dels entorns
i formació del personal que assisteix els usuaris.
4. Reformarem la pàgina web de
l’Ajuntament per tal que les famílies amb
infants amb discapacitat coneguin el grau
d’accessibilitat de cada àrea de joc infantil i
puguin triar la millor opció.
5. Millorarem l’accessibilitat dels centres
esportius municipals i vetllarem per
augmentar el servei d’auxiliars de vestidors
i per la formació adequada en matèria de
discapacitats del cos tècnic esportiu.
6. Treballarem, conjuntament amb les entitats,
per oferir un oci cultural i de lleure a les
persones amb discapacitat, tot creant una
línia de subvencions adreçada a les entitats.
Propostes per a la salut mental i els
trastorns mentals
1. Crearem, en el marc del Consorci Sanitari
de Barcelona, un servei d’atenció a la salut
mental a l’escola per oferir assessorament als
professionals i formació als centres.
2. Instarem la Generalitat a reforçar els
CESMA i els CSMIJ.
3. Treballarem amb la Generalitat, ens
competent, per tal d’impulsar un equipament
residencial per a persones grans amb
trastorn mental.
4. Donarem continuïtat al Pla de salut mental
2022-2023 i a les accions que se’n deriven, i de
manera urgent:
a. Intensificarem, en el marc de la Xarxa
de Prevenció de la Conducta Suïcida de
Barcelona, l’estratègia de prevenció del suïcidi,
reforçant el coneixement i el funcionament del
telèfon de prevenció del suïcidi.
b. Impulsarem un Pla de lluita contra
l’estigma associat a la salut mental en
col·laboració amb les entitats del sector.
LA BARCELONA QUE EDUCA
La inversió en polítiques d’educació i en
coneixement és la millor manera de garantir
l’equitat i la igualtat d’oportunitats, així com
afavorir el progrés personal, social i econòmic.
Impulsarem i modernitzarem una Barcelona
com a ciutat del coneixement de referència.
És una prioritat fomentar una ciutat que educa
amb un model d’interès públic, innovador i de
qualitat, que treballa per l’equitat, l’excel·lència,
la cohesió social i l’equilibri territorial, que
garanteix la promoció personal i social del
conjunt de ciutadans al llarg de la vida, que no
permet que ningú es quedi enrere i que, a més,
sigui referent en el conjunt del país.
En aquest mandat municipal ha faltat diàleg i
voluntat de construir una estratègia de ciutat
educadora amb la pluralitat d’agents del territori.
Gaudim d’un sistema educatiu format per centres
públics i concertats sostinguts amb fons públics,
arrelats als barris de la nostra ciutat i a la seva
xarxa comunitària. Una realitat que no és

28. 28
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
homogènia, perquè ofereix grans potencialitats
i ens enriqueix com a ciutat.
Pel que fa a l’etapa educativa dels 0 als 3 anys,
l’imparteixen escoles bressol municipals i també
escoles privades, les quals han patit especialment
durant la pandèmia i no han trobat cap suport
per part del govern municipal.
També hem vist una manca de diàleg respecte
als ensenyaments artístics, per això endegarem
un canvi de model en les escoles municipals de
música que no s’havia treballat prèviament ni amb
els professionals ni amb els gestors i impulsarem
el projecte de “Tardes educatives” (que ofereix
extraescolars gratuïtes en els barris amb renda
familiar disponible per sota de la mitjana de la
ciutat), però sense comptar, en la seva execució,
amb les escoles de música d’iniciativa privada o
les entitats que fa molts anys que, des dels barris,
donen resposta a la formació artística i fan una
funció social.
Què defensem?
Un acord de ciutat per l’èxit escolar,
la inclusió educativa i contra
l’abandonament prematur.
Una Barcelona que sigui ciutat del
coneixement per a totes i tots, en tots els
moments de la vida.
Una educació veritablement inclusiva,
en la qual la diversitat de capacitats, talents i
interessos de les persones no impliquin diferències
que impossibilitin la igualtat d’oportunitats.
Aquesta diversitat ha de ser inclosa en el sistema
educatiu com un factor de riquesa i atesa amb
tots els recursos humans, organitzatius i materials;
no només en horari lectiu, sinó en tots els àmbits
i espais educatius en els quals es desenvolupa
la persona: menjador, esbarjo, extraescolars,
casals, etc.
Una formació professional falcada a
l’empresa i entesa com el camí del
desenvolupament laboral. El sistema
educatiu de formació professional i l’universitari
no són oposats, sinó que formen un mateix
sistema de desenvolupament i provisió de talent
i, com a tal, han de treballar estratègicament de
manera coordinada i han de garantir itineraris
formatius sense fi, una formació al llarg de la
vida.
Una formació professional com a
alternativa eficaç a trobar feina de
qualitat, amb una estratègia compartida entre
els centres educatius, els recursos de segones
oportunitats i el sector empresarial per oferir més
places, amb un alt grau d’adaptabilitat a les
noves necessitats laborals emergents.
Garantir segones oportunitats i formació
al llarg de la vida que aporti capacitació
i valor afegit, de manera que ens faci més
competitius internacionalment.
Suport als alumnes i les famílies, i formació
i noves eines al servei dels professionals de
l’educació per detectar i afrontar situacions
d’assetjament escolar i violències.
Una clara aposta pel foment de l’educació
emocional, basada en el coneixement d’un
mateix i les pròpies emocions i en l’empatia vers
els altres, per tal de construir relacions més fortes
amb els altres i aconseguir més resiliència en
l’entorn i l’adaptació al canvi.
Propostes de petita infància
1. Reorganitzarem les zones
d’influència de les escoles bressol per
tal que siguin com les de l’escoles d’infantil i

29. 29
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
primària: zona de proximitat i no pas de districte.
2. Cercarem solucions per compensar les
famílies que es queden fora de la Xarxa
d’Escoles Bressol Municipals, establint un
sistema d’ajuts.
3. Construirem més escoles bressol
municipals, tot vetllant per l’equilibri territorial.
4. Continuarem ampliant la Xarxa
d’Espais Familiars com a espais de
suport, atenció, acompanyament a les
famílies i atenció educativa per a aquelles
famílies que no vulguin fer ús de l’escola bressol.
Propostes d’escoles obertes
1. Garantirem un treball molt més
coordinat entre els centres educatius i
el Consorci d’Educació de Barcelona, per
treballar amb una estratègia compartida en tots
aquells temes dels quals són corresponsables.
2. Impulsarem el Pla director 23-28
de nous equipaments educatius, posant en
funcionament els nous centres que calen per
donar resposta al creixement de primària i
secundària i que seran necessaris en un futur.
Es coordinarà la planificació de nous centres
educatius amb la disponibilitat de solars per la
seva construcció definitiva.
3. Proposarem, en el marc del Consorci,
modificar les zones d’adscripció de
primària a secundària per garantir més
llibertat de tria a les famílies, tot vetllant
per l’equitat.
4. Reforçarem la dimensió educativa de
l’Associació Internacional de Ciutats
Educadores i aprofitarem el potencial
de la Xarxa de Ciutats Educadores per
impulsar nous projectes (Barcelona, com a
banc de proves de noves pràctiques educatives i
pionera en el compliment dels objectius 2030).
5. Col·laborarem en l’execució del Pla
nacional del llibre i la lectura de
Catalunya, en el marc de Barcelona
Educació.
6. Garantirem que en les properes noves
construccions de centres educatius de
la ciutat de Barcelona, així com en altres
equipaments municipals i en les rehabilitacions
integrals que ho permetin, es prevegi un espai
amb entrada independent per cedir als caus i
esplais de la ciutat, de manera que es pugui
anar ampliant la bossa d’espais adequats per
destinar a aquestes activitats de lleure.
7. Avançarem en la millora del gran
manteniment dels centres públics,
realitzant una auditoria de tots els centres públics
per tal de prioritzar, calendaritzar i pressupostar
les intervencions, i millorarem la gestió del petit
manteniment diari.
8. Treballarem per millorar els entorns
dels centres educatius de la ciutat; els
voltants de les escoles han de ser entorns segurs
i, en la mesura del possible, pacificats.
Propostes per potenciar la llengua
catalana
1. Apostem per un model lingüístic en el
qual el català, llengua de referència i
factor de cohesió social, és la llengua
vehicular i d’aprenentatge normalment
emprada en finalitzar l’ensenyament obligatori,
i en l’assoliment de les competències establertes
en el Marc europeu comú de referència en, com
a mínim, una llengua estrangera.

30. 30
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
2. Col·laborarem amb el Govern de la
Generalitat per fer un seguiment de l’ús
social de les llengües en l’àmbit educatiu.
Estarem al costat de tots els centres del servei
d’educació del nostre municipi per tal que el
català sigui la llengua vehicular del centre.
Propostes d’educació artística
1. Impulsarem els ensenyaments artístics
com una part essencial i fonamental en
l’aprenentatge,sobretotenelsnivellseducatius
obligatoris i en les activitats extraescolars.
2. Establirem un diàleg amb els gestors i
els professionals de les Escoles de musica
i dansa autoritzades de la nostra ciutat,
per establir estratègies de treball, conjuntes i
consensuades per poder oferir una major oferta
d’Educació musical a la ciutadania de Barcelona.
Propostes d’educació postobligatòria i
al llarg de la vida
1. Impulsarem un acord de ciutat contra
l’abandonament escolar i per l’èxit
educatiu:
I. Potenciant els centres de segones
oportunitats perquè cap alumne quedi fora de
la Barcelona del Coneixement.
II. Treballant perquè la demanda i
l’oferta de graus mitjans i superiors
estigui equilibrada, teixint aliances entre els
diferents centres públics i privats concertats de la
nostra ciutat.
2. Potenciarem la relació entre la formació
professional i el mercat laboral.
I. Proposarem, d’acord amb l’Agència
Pública de Formació i Qualificació Professionals
de Catalunya, el dinamitzador de la
formació dual per a les pimes, a cada
districte, amb acords amb els agents socials i
econòmics, per tal de facilitar i garantir l’accés
de les pimes a la formació dual.
II. Fomentarem la col·laboració
publicoprivada en la formació
professional, especialment amb les empreses
mitjanes i grans que estan disposades a invertir
en formar treballadors especialistes en sectors
que cada cop evolucionen més ràpid i a facilitar
aquesta col·laboració per a les pimes, aprofitant
les oportunitats que té la nostra ciutat, com per
exemple el port de Barcelona.
III. Crearem la Cambra d’Oficis per tal
de projectar nous graus de formació professional
de grau mitjà i superior adaptats a les necessitats
de la ciutat, per exemple en el sector de la
tecnologia o la logística.
IV. Impulsarem la internacionalització de
la formació professional, a fi que estudiants
d’altres països vinguin a estudiar a la ciutat del
coneixement com a complement del seu itinerari
formatiu.
3. Executarem el Pla de millora de la
formació d’adults a la ciutat.
4. Augmentarem l’oferta de places a les
Escoles Oficials d’Idiomes per adaptar-la al
creixement de la demanda.
Propostes per a una educació inclusiva
1. Intensificarem les accions del Pla escoles
bressol inclusives, amb més professionals per
atendre els infants amb necessitats educatives
especials, i augmentarem els recursos humans
especialitzats, per tal que puguin atendre durant
més hores i més infants amb problemes de relació

31. 31
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
i comunicació i també per orientar les famílies,
en coordinació amb els CDIAPs.
2. Garantirem la formació específica de
les persones que treballen de vetlladores
en trastorns del desenvolupament i la conducta, i
en trastorns de l’espectre autista.
3. Millorarem la coordinació amb els
professionals psicosocials que estan als
centres educatius del Pla de barris i ampliarem la
presència d’educadors socials i/o treballadors
socials als centres que ho requereixin.
4. Des del Consorci incorporarem la
figura de la infermera escolar i/o TCAI
per atendre els casos en què sigui necessària als
centres del sistema català d’educació.
5. Reformarem el sistema d’ajuts de
menjador per tal que puguin arribar a tothom
que necessita fer-ne ús, ampliarem i consolidarem
el projecte de tardes educatives per afavorir les
activitats extraescolars, potenciant la vessant
artística i de llengües estrangeres, i també
incorporarem el suport educatiu per afavorir
l’èxit escolar.
6. Garantirem que les hores de
vetlladors i vetlladores també incloguin
les estones educatives d’esbarjo,
menjador i extraescolars, així com en els
casals dels centres del sistema català d’educació.
7. Fomentarem els programes de
coeducació a l’escola i de perspectiva de
gènere.
LA BARCELONA QUE CREU EN
ELS JOVES
Els i les joves de Barcelona som el present i el futur
de la nostra ciutat, i per aquest motiu és de cabdal
importància impulsar unes polítiques públiques
que ens permetin viure amb plenitud, créixer i
començar a fer el nostre projecte de vida a la
nostra ciutat en aquesta etapa vital tan decisiva
en la qual finalitzem els estudis, ens endinsem
al món laboral, ens emancipem i comencen el
nostre projecte de vida. Lamentablement, els
joves som un dels col·lectius més afectats per les
dificultats estructurals del context heretat i som els
qui més patim els efectes de la precarietat, fet que
implica des de problemes d’accés a l’habitatge
fins a dificultats per trobar oportunitats laborals
amb un sou i unes condicions dignes.
Durant els darrers 8 anys, les condicions de vida
dels joves han anat empitjorant i actualment 1 de
cada 3 barcelonins vol marxar a viure fora de
la ciutat. A aquest fet, se li afegeix que per a la
immensa majoria dels joves és impossible pagar
un lloguer a la ciutat. Per tant, ens trobem que
un gran nombre de joves d’entre 18 i 30 anys
es veuen forçats a marxar fora de Barcelona per
poder desenvolupar els seus projectes de vida.
Apostem per fer de Barcelona una ciutat de la
qual els joves no vulguin ni n’hagin de marxar.
Defensem unes polítiques de joventut en sentit
ampli i transversal, incorporant una òptica jove i
mesures concretes en àmbits determinants, com
l’habitatge, l’ocupació, la mobilitat o la igualtat.
Què defensem?
Una ciutat atractiva per als joves. Volem
que Barcelona es torni a convertir en una ciutat
atractiva per als joves. Per fer-ho, cal donar un
impuls a les polítiques de joventut, però
sobretot cal que totes les mesures que es prenguin
per part del govern municipal incorporin la
perspectiva juvenil per tal de tenir present les
necessitats i les demandes d’aquest col·lectiu i fer
de Barcelona una ciutat realment atractiva,
de la qual els joves de la ciutat no vulguin ni

32. 32
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
n’hagin de marxar i que permeti atraure els joves
d’arreu del país i del món.
Una ciutat on viure. Volem que els joves de
Barcelona puguin independitzar-se i no haver de
marxar dels barris on han nascut i viscut. Volem
que viure a Barcelona sigui una opció
real i preferent per als joves de la ciutat. Per
fer-ho, impulsarem polítiques actives d’habitatge
dirigides als joves per promoure l’emancipació
juvenil i l’accés al primer habitatge de compra
o de lloguer, mitjançant l’augment del parc
d’habitatge destinat als joves, així com ajudes i
incentius fiscals.
Una ciutat on treballar. Volem una Barcelona
que generi oportunitats professionals
per al jovent, que garanteixi un mercat
laboral amb condicions dignes i sense
precarietat. Cal que Barcelona esdevingui
una ciutat creadora de llocs de feina de
qualitat, que permeti als joves de Barcelona
emprendre els seus projectes de vida sense
necessitat d’haver de marxar de la ciutat on han
nascut.
En definitiva, la Barcelona que imaginem és la
que té un Ajuntament que ofereix totes les eines
per gaudir d’una vida amb igualtat d’oportunitats.
Propostes d’habitatge per a joves
1. Promourem més habitatge públic de lloguer
assequible per a joves, reservant una part
dels nous habitatges per a joves menors
de 35 anys.
2. Demanarem a l’Estat la cessió dels pisos
sense ús de la Sareb a l’Ajuntament de
Barcelona perquè aquest en destini una part a
habitatges de lloguer assequible per a joves.
3. Fomentarem la creació d’incentius en
l’impost sobre béns immobles (IBI) per
a aquells propietaris que lloguin el
seu habitatge a menors de 35 anys per
promoure l’accés a l’habitatge de la població
jove.
4. Treballarem per impulsar un programa
d’accés a un primer habitatge amb
condicions dignes per a joves residents a
Barcelona.
5. Treballarem en noves propostes
d’ajudes perquè els joves en situació de
risc d’exclusió social puguin fer front al
pagament de subministraments, lluitant
així contra la pobresa energètica.
6. Impulsarem ajudes per a la rehabilitació i
la millora d’eficiència energètica d’habitatges
vinculats al lloguer assequible.
7. Impulsarem models d’habitatge cooperatiu
de caràcter temporal i transitori per facilitar que
els joves puguin emancipar-se mentre estalvien
abans d’accedir a un altre tipus d’habitatge.
Propostes d’ocupació de qualitat
1. Impulsarem el Pla d’ocupació juvenil
local de qualitat i, des de Barcelona Activa,
impulsarem programes formatius i d’inserció
laboralperajovessenseexperiènciaprofessional.
2. Impulsarem propostes formatives
adaptades a les necessitats laborals de
la ciutat.
3. Vetllarem perquè totes les empreses
contractades i subcontractades
per l’Ajuntament garanteixin unes
condicions laborals dignes que permetin
viure a la ciutat de Barcelona sense perpetuar la
precarietat que pateixen els joves.

33. 33
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
4. Impulsarem espais de coworking en
equipaments i espais municipals per
retenir el talent juvenil i potenciar l’emprenedoria
dels joves de Barcelona.
5. Crearem locals de protecció oficial per
a aquells emprenedors i creadors joves
que necessitin un local per iniciar la seva activitat
econòmica.
6. Continuaremfomentantidesenvolupant
des de Barcelona Activa l’emprenedoria
jove, impulsant programes de mentoring i
assessorament empresarial per a joves que
vulguin iniciar la seva activitat empresarial.
7. Crearem la Cambra d’Oficis i
Artesania de Barcelona amb l’objectiu
de prestigiar la formació professional d’oficis
i generar una formació d’alt valor competitiu
i d’expertesa que permeti oferir més i millors
sortides professionals als joves.
8. Recuperarem la celebració del Saló de
l’Ocupació Juvenil.
9. Des de Barcelona Activa promourem
acords entre empreses, centres formatius
i universitats per oferir un ventall més
ampli de pràctiques remunerades, actuant
així com a porta d’entrada dels joves al mercat
laboral, i incrementarem l’oferta de pràctiques
laborals a l’administració pública.
10. Impulsarem programes de relleu i
traspàs generacional als comerços i als
mercats de la ciutat.
Propostes de millora de la mobilitat i el
transport
1. Impulsarem estudis de mobilitat amb
perspectiva juvenil per adequar el transport
públic a les necessitats del jovent i estudiarem
les freqüències de la xarxa urbana de transport
nocturn, amb l’objectiu de millorar l’accés i la
seguretat de l’oci nocturn dels joves.
2. Consolidarem la T-Jove fins als 30
anys.
3. Exigirem a la Generalitat que finalitzi la
construcció de l’L9 per facilitar l’accés
en transport públic a les facultats del
Campus de la Diagonal i al conjunt de
centres educatius dels barris afectats
per l’endarreriment de les obres.
4. Promourem la intermodalitat en el
transport públic.
5. Potenciarem el carsharing i el
motosharing en clau metropolitana.
6. Treballarem per continuar implementant
la integració del servei de Bicing a tota
l’àrea metropolitana de Barcelona i
millorarem el manteniment i el servei de Bicing,
especialment als barris de muntanya.
7. Promourem ajudes als joves que
vulguin adquirir vehicles 100 % elèctrics
i sostenibles.
Propostes d’oci, cultura i esports
1. Exigirem la implementació de l’Escena
25 fins als 30 anys i ampliarem l’oferta
cultural i el contingut dirigit al públic jove.
2. Crearem el Carnet Jove Municipal
per potenciar la cultura al municipi i la
participació a aquesta per part dels joves.
3. Apostarem per la cultura popular de
cada barri i vetllarem pel seu relleu

34. 34
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
generacional.
4. Promourem la inclusió dels e-sports
en els programes municipals, fomentant
la creació d’equips locals i la celebració
d’esdeveniments de caràcter internacional.
5. Promourem la pràctica esportiva entre
la població més jove a través d’un
model tarifari reduït als equipaments i
als centres esportius municipals, i a les
activitats que s’hi desenvolupin.
6. Reimpulsarem i digitalitzarem
l’oficina Last Minute perquè els joves de
la ciutat puguin adquirir de forma preferent
entrades a espectacles a un preu reduït, hores
abans de l’inici de la funció.
7. Promourem l’ús de la llengua
catalana entre els joves a tots els districtes
de la ciutat com a eina integradora, generadora
d’oportunitats i que permeti viure plenament en
català, i continuarem impulsant els programes
de voluntariat de parelles lingüístiques entre els
joves de la ciutat.
8. Desenvoluparem programes amb
i per al jovent mitjançant l’esport i
l’educació en el lleure, amb activitats
participatives com a eina de socialització
comunitària i per evitar la gestió incorrecta de
l’oci grupal.
Propostes de seguretat
1. Treballarem per garantir la seguretat
dels i les joves als entorns d’oci nocturn,
promovent itineraris segurs; punts liles i LGTBI+
a esdeveniments, festes majors, festivals i zones
d’oci, i punts d’informació sobre el consum de
drogues, alcohol i sexualitat.
2. Dissenyarem, juntament amb la patronal
de l’oci nocturn, un pla per lluitar contra la
submissió química i vetllarem pel compliment
dels protocols d’actuació contra les violències
sexuals en entorns d’oci nocturn.
Propostes de salut
1. Impulsarem espais d’educació
afectivosexual dependents de
l’Ajuntament on els joves puguin trobar
informació, prevenció i acompanyament
sobre les ITS i la salut reproductiva.
2. Reforçarem els serveis d’atenció
psicològica per tal de fer un acompanyament
efectiu i de prevenció de malalties relacionades
amb la salut mental.
3. Treballarem amb la Regidoria de Salut per
teixir aliances entre el Pla de drogues i
el Pla de joves i adolescents per abordar
els problemes d’addiccions que pateixen
alguns joves.
Propostes d’educació i integració social
1. Promourem fires d’ocupació, punts
d’informació juvenil i espais de comunicació
amb els joves per crear un servei especialitzat
d’orientació i acompanyament juvenil per a
l’elecció d’estudis postobligatoris.
2. Incentivarem l’accés dels joves a
estudis superiors vinculats als sectors
estratègics i d’alt valor afegit, com els
STEAM, a través de xerrades i formacions
especialitzades als centres educatius i/o a través
de les associacions juvenils locals, als espais on
desenvolupen les seves activitats.
3. Fomentarem l’educació en el lleure
facilitant el desenvolupament d’activitats

35. 35
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
extraescolars amb entitats arrelades als barris.
4. Reservarem espais per a les entitats
de lleure juvenil amb un accés independent
des del carrer quan es construeixin equipaments
educatius i socioeducatius nous a la ciutat.
5. Treballarem perquè des del conjunt de
les administracions públiques es desenvolupin
polítiques de foment de la natalitat,
que dotin els i les joves d’eines perquè
aquelles persones que vulguin ser mares
i pares no renunciïn a la seva voluntat
de ser-ho degut a la precarietat o a la dificultat
de conciliació familiar.
6. Incrementarem les mesures de lluita
contra el fracàs i l’abandonament
escolar, amb noves oportunitats de formació i
treball, i aquelles que afavoreixin la regularització
administrativa i la inclusió social dels joves que
han migrat.
Propostes de participació i perspectiva
juvenil
1. Apostarem perquè la Regidoria de
Joventut tingui un paper transversal i
cooperatiu amb la resta de regidories
per poder aplicar una perspectiva juvenil a
totes les polítiques municipals, creant així un
departament de transversalitat d’edat que vetlli
perquè totes les polítiques públiques recullin la
perspectiva juvenil.
2. Desenvoluparem i potenciarem espais de
participació i interlocució amb els joves de cada
districte impulsant els Consells de Joventut
de cada un dels districtes de la ciutat.
3. Crearem l’Institut Municipal de
Joventut per donar suport a les entitats en la
gestió dels equipaments públics (espais joves i
casals, així com els PIJ) i coordinar els serveis per
a joves, i facilitarem la cessió d’espais municipals
per a la creació de casals joves perquè puguin
esdevenir punts d’informació juvenil i de cohesió
associativa.
4. Fomentarem, en col·laboració amb
el Consell de la Joventut de Barcelona
(CJB), la participació activa dels joves
en l’associacionisme juvenil, així com la
interrelació entre les associacions juvenils i els
centres educatius i socioeducatius de la ciutat.
5. Potenciarem nous canals de
comunicació i informació municipal
adreçats, tenint en compte els nous usos
comunicatius i de xarxes socials, i farem difusió
dels serveis d’atenció juvenil que ofereix la ciutat
a les llars barcelonines, així com a escoles,
instituts, universitats i centres de formació.
6. Treballarem la perspectiva juvenil
als òrgans consultius, com el Consell
de Ciutat, els consells de barri i els
plenaris de districte, fomentant la formació
en perspectiva juvenil del personal tècnic de
l’Ajuntament, per redactar un nou Pla de joventut
transversal i participatiu coordinat i treballat amb
les entitats de primer i segon nivell, que anirà
acompanyat de l’elaboració de l’Enquesta Jove
de Barcelona.
7. Donarem suport i reconeixement a la
tasca realitzada pel jovent associat de la
ciutat de Barcelona i fomentarem l’enxarxament
associatiu juvenil als barris més vulnerables.
Al mateix temps, agilitzarem els processos
burocràtics per demanar permisos per celebrar
actes a la via pública.
LA BARCELONA AMB
BONA SALUT

36. 36
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
El nostre sistema de salut és de gran excel·lència
i a Barcelona està ben vertebrat. Des dels centres
d’atenció primària, la porta d’entrada generalista
al sistema sanitari fins a l’atenció als centres
d’urgències d’atenció primària (CUAP) –que són
diferents serveis especialitzats i hospitals d’alta
complexitat–, i el teixit d’entitats que treballen en
l’àmbit de la salut.
El sistema ha estat molt tensionat per la pandèmia
i els efectes derivats de la covid-19 han tingut un
gran impacte en la població, sobretot en l’àmbit
de la salut mental. S’han esmerçat esforços des
de l’Ajuntament, però els hem d’intensificar.
Els determinants socials continuen tenint un
paper cabdal en la salut dels barcelonins i les
barcelonines i han d’estar presents a l’hora de
dissenyar programes de prevenció i promoció de
la salut pública.
Paral·lelament, s’ha plantejat la necessitat de
redefinir el model sanitari existent, incorporar
nous perfils professionals i replantejar les
funcions dels professionals, i això no sempre
s’ha fet amb la participació ciutadana suficient.
Hem de col·laborar dins del Consorci Sanitari de
Barcelona per poder millorar el model escoltant
la ciutadania.
Hem de donar resposta a les necessitats que
tenen les persones dependents i els malalts
crònics complexos, ja que en aquests moments el
model d’atenció domiciliària de la nostra ciutat
no està donant resposta a aquesta realitat. Hem
d’oferir un model basat en l’abordatge integral i
integrat de l’àmbit sanitari i l’àmbit social, amb
una intervenció conjunta i una visió comunitària.
Què defensem?
Impulsar un canvi de model reactiu, molt
centrat en la malaltia, cap a un model proactiu,
centrat en la persona i la salut.
Un model integrat en la vessant social i
sanitària, de mirada comunitària, en el qual
les persones en particular i la societat en el seu
conjunt participin activament en el procés de
disseny de les polítiques públiques.
Que la ciutadania esdevingui agent actiu
i responsable de la seva pròpia salut i
de la salut col·lectiva. Per poder assolir aquest
gran repte, necessitem fomentar la implicació
de les persones en el disseny i la concreció de
les estratègies relacionades amb la salut. És
necessària una col·laboració activa entre les
administracions i intensificar i protocol·litzar la
relació de col·laboració amb les entitats del tercer
sector, així com amb els col·legis professionals i
les societats científiques.
Afavorir una atenció domiciliària centrada
en la persona, amb visió social i intervencions
integrades, per oferir la millor atenció possible
dins del domicili, afavorint la formació dels
professionals per poder atendre els pacients en
situacions de complexitat.
Que Barcelona esdevingui una ciutat que
afavoreix i cuida l’estat òptim de salut
mental dels seus ciutadans i ciutadanes.
Propostes per a unes infraestructures i
uns serveis sanitaris de primera
1. Implementaremlesmilloresurbanístiques
que permetin acollir infraestructures
sanitàries cabdals a Barcelona, amb
l’ampliació dels centres d’atenció primària i la
construcció de centres nous, i col·laborarem amb
la Generalitat per millorar les instal·lacions dels
hospitals terciaris de Barcelona.

37. 37
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
2. Treballarem en un Pla de connectivitat
entre els diversos centres sanitaris
(centres d’atenció primària i sociosanitaris), tot
aplicant les noves tecnologies que vagin sorgint
per garantir que s’hi pugui accedir de manera
accessible en transport públic.
3. Continuarem treballant per la
internacionalització de la recerca i la
indústria biomèdica i biotecnològica, així
com donarem suport a la implantació d’aquest
tipus d’indústria a la ciutat i a la dinamització
del clúster biomèdic i biotecnològic.
4. Elaborarem, en el marc del Consorci Sanitari
de Barcelona, un Pla de pediatria de la
ciutat de Barcelona, que permetrà generar
línies pediàtriques quan sigui possible, sempre
valorant els determinants socials i la realitat dels
barris a l’hora de prendre decisions.
Propostes de salut centrades en la
persona i amb visió comunitària
1. Col·laborarem, des del Consorci
Sanitari de Barcelona, en el Pla
d’enfortiment de la primària.
2. Col·laborarem amb el Departament de
Salut per a implementar i desplegar a
Barcelona les línies prioritàries previstes
a l’Agència d’Atenció Integrada Social
i Sanitària, amb la participació de totes les
entitats implicades.
3. Afavorirem el desenvolupament de
programes de salut conjuntament amb
professionals que treballin en l’àmbit
de la infància i la joventut en l’entorn del
lleure dels esports, la cultura, les biblioteques i
els centres cívics.
4. Ampliarem els programes de promoció
de l’activitat física. Implantarem la Recepta
Esportiva en col·laboració amb els centres
d’atenció primària i l’Institut de Barcelona
Esports, i altres recursos de la xarxa comunitària.
5. Incrementarem els programes de promoció
d’hàbits de vida saludable pel que fa referencia
a l’alimentació tot vetllant per equilibrar els
condicionants socials que poden portar a una
alimentació menys adequada.
6. Garantirem la infermera escolar
per als infants i joves que ho necessitin, en
col·laboració amb el Consorci d’Educació de
Barcelona.
7. Implementarem un programa destinat
a donar resposta a les necessitats de
les persones que pateixen malalties
minoritàries, amb un entorn social inclusiu
que tingui en compte les seves necessitats socials
i sanitàries al llarg del seu procés de malaltia.
Propostes per a una salut pública de
qualitat
1. Reforçarem la tasca investigadora de
l’Agencia de Salut Pública de Barcelona
perquè continuï sent un referent de la salut
pública mitjançant els projectes de recerca i les
publicacions a les revistes científiques.
2. Participarem activament en la Xarxa
Europea de Healthy Cities (OMS) per
incloure la salut en totes les polítiques locals.
3. Vetllarem per la millora i l’ampliació
dels refugis climàtics en casos d’onada
de calor. Garantirem que s’avanci l’obertura
de les piscines municipals, tot adaptant-nos a
la nova realitat climàtica, i garantirem que, en
onada de calor declarada, l’accés sigui gratuïtat
per als col·lectius més vulnerables a les altes

38. 38
La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
temperatures, mesura amb la qual compensarem
els gestors de les instal·lacions.
4. Desplegarem la mesura de salut sexual
i reproductiva a la ciutat de Barcelona,
conjuntament amb els serveis sanitaris i les entitats
del sector, per evitar embarassos no desitjats i
malalties de transmissió sexual, especialment
entre els joves.
5. Realitzarem una campanya per donar
a conèixer els beneficis del retroviral
preventiu (conegut com a PrEP), clau en
l’estratègia per poder aconseguir arribar al
contagi 0 del VIH a la nostra ciutat, compromís
al qual Barcelona es va comprometre en la
Declaració de París.
Propostes per a una bona salut mental
Salut mental
1. Crearem en el Consorci Sanitari de
Barcelona un servei d’atenció a la salut
mental a l’escola, per tal de poder oferir
assessorament als professionals de l’educació
quan tinguin dubtes i consultes, i també oferir
assessorament i formació als centres en els temes
que requereixin.
2. Instarem la Generalitat, en el marc del
Consorci Sanitari de Barcelona, a la necessitat
de reforçar els CESMA i els CSMIJ.
3. Donarem continuïtat al Pla de salut
mental 2022-2023 i a les accions que se’n
deriven. De manera urgent:
I. Intensificar, en el marc de la Xarxa
de Prevenció de la Conducta Suïcida de
Barcelona, l’estratègia de prevenció del
suïcidi, per exemple reforçant el telèfon de
prevenció del suïcidi i el seu coneixement per
part de la ciutadania.
II. Impulsarem un Pla contra l’estigma
associat a la salut mental que encara hi ha
a la nostra societat, juntament amb les entitats
del sector, per aconseguir que les persones que
pateixen un trastorn de salut mental s’incloguin
plenament a la vida cívica..
III. Avançarem cap a la cura de la
salut mental en l’àmbit laboral dels
professionals de l’Ajuntament, donant
prioritat a aquells col·lectius que treballen en
l’àmbit de l’atenció a les persones, els quals, per
l’especificitat de la seva feina, tenen més risc de
patir malestar emocional.
Addiccions
1. Reforçarem la mirada de gènere en
el desplegament del Pla de drogues per
tal d’identificar quins impactes té el fet d’assignar
la categoria d’home o dona en relació amb el
consum, l’abús o la dependència a les drogues
en termes de riscos, percepcions, conseqüències
i sanció social.
2. Treballarem conjuntament amb el
Departament de Joventut per teixir
aliances entre el Pla de drogues i el
Pla de joves i adolescents. L’adolescència
és un moment de grans canvis, és per això
que necessitem estratègies específiques per tal
d’abordar les addiccions en aquest moment vital.
LABARCELONADELAPRÀCTICA
ESPORTIVA
Entenem l’esport com una de les eines de
transformació social més potents de què disposem
com a ciutat. La xarxa de clubs, consells,
federacions, agents i empreses impulsen un