1. LA RELIGIÓ A L'ANTIC EGIPTE

2. El egipcis tenien una religió politeista (politeista: del grec antic πολύς
(polys, "molts") i θεός (theós, "deus") como diu la paraula, creien en
molts deus

3. Ra: És el déu més important dels egipcis i es presenta en tres formes: la
d’escarbat que simbolitza els Sol naixent, la de disc solar o Sol de migdia i per
últim la d’un vell recolzat en un bastó en representació del Sol quan es pon.
AMMÒ: déu antic personificació de l'ocult i del poder crador associat a
l'abismo primitiu. Era el protector dels navegants i se li representa amb la
pell de color blau. Era conegut com “pare de tots els vents”, “ànima del
vent”.
OSIRIS: déu dels morts, que juntament amb la seva germana i esposa Isis, va
ser considerat pels antics egipcis un déu molt important. Es representa com un
home embolicat en un sudari (llençol que embolicava a la mòmia)

4. Isis: és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'egipte antic. És una
divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Enneada. Més
tard, adquiria la deessa Sopdet.
ANUBIS: era el déu de la mort. Se'l representava com un xacal o com un
home amb cap de xacal i era l'encarregat de pesar les ànimes (amb Horus)
i conduir-les al regne d'Osiris.
Thoth: és el déu lunar d'Hermòpolis, representat com un ibis o un babuí. És
l'inventor del calendari de 365 dies, de l'escriptura i del llenguatge. Encarnació
de la intel·ligència i de la paraula, coneix les fórmules màgiques a les quals no
s'hi poden resistir els déus. Era el patró dels escribes.

5. Horus: Era el fill d'Osiris, el déu de l'aire i la terra, i de la deesa Isis,
Osiris va ser assasinat per el seu germà Seth per a llevar-li el trono.
Per a mantindre el seu pder, Seth va tratar d'evitar que Osiris
tinguera fills, pero Isis li va amagar el seu embaràs a Seth i va
salvar el seu fill.
Hathor: El seu nom significa “el temple de Horus” o “la morada de Horus”,
per a identificar-la com la seua mare i, a voltes, la seua dona. Era una
divinitat cósmica, deesa nutricia, del amor, de l'alegria, la danca i les arts
musicals.

7. El pilono: Es l'entrada al temple i una pared
monumental formada per un alt i ample mur en
forma de tronc de piràmide amb una porta
central. Representava els acantilats als costas
de la vall del Nil.
Pati: Era la zona pública. A ella podia accedir
qualsevol persona del poble per a dipositar les
ofrenes.

8. Sala hipóstila: Després del pati s'obria la sala hipòstila. Era un recite de columnes altes i
grosses que formaben un bosc de pedra sostenint una cuberta arquitrabada. La funció de la
sala era la de saló de recepció del Déu.
L'accés a la sala Ehipóstila estava restringit als alts funcionaris, escribes i gent noble.
Dependències del déu
Pasada la sala hipòstila trobem una serie de cambres i la sala de la
barca sagrada, dependència en la que es situaba la bara que
empleaven a les profesons, quant la imatge del déu eixia del temple
amb ella. Al final del temple es situa el santuari, una xicoteta estància
amb la imatge del déu.

10. Els antic egipcicis creien en la vida darrere la mort. Pensaven que l’ànima del difunt viatjava al
Més enllà. Quan una persona moria al l’antic Egipte, el seu cos es conservava per mig del
procés de momificació. Pero només el egipcicis més rics, el faraó i la seua familia, podien
encarregar la momificació, ja que era un procès molt costos i llarg: el procés eren 70 dies.
Taula d'embalsamar per al tractament dels Eines empleades a l'extracció dels organs
cosos, primer pas al procés de momificació. del difunt a l'antig Egipte per a procedir a la
momificació.

11. GOTS CANOPTES
KEBSENUF DUAMUTEF AMSET HAPI
Un vaso con la En este vaso con El h ígad o se Este vaso egipcio
cabeza d e hal ón
c tapa en form a introd ucía en una con cabeza
guard aba los d e chacal era j con tapa en
arra d e papión
intestinos que se guard ad o el form a d e conten ía en su
í
extraan a los estóm ago. cabeza hum ana. interior l
os
cad áveres . pulm ones.

12. A continuació el cos era cubert amb natró, una sal que el secava. Aquest
tractament durava entre 35 i 40 dies, de forma que el cos estava totalment
deshidratat, ja no és descomposava. S’omplia utilitzant limo o serradura
procedent del Nil.
.
Una vegada realitzats tots estos passos
anteriors, el cos s'embolicava en benes
impregnades a vegades en resina
El cap de la mòmia es cobria amb
una màscara pintada, i en el cas de
mòmies reals, la màscara funerària
podia ser d'or, com la trobada en la
mòmia de Tutankhamon.

13. Finalment, la mòmia s'introduïa en un o més
sarcòfags de fusta o de pedra que s'emmaneguen
uns amb altres i s'entregava a la família per a
començar amb els ritus funeraris

15. Qui era el faraó?
El faraó era el rei d'Egipte, i van existir moltíssims al
llarg de tota la seua civilització.
Qué significa la paraula faraó?
El faraó residia en un esplèndid palau o per-aa, és a dir,
'casa grande'. I d'esta manera se li cridava faraó.
Títols e insignies reals
Quan un faraó era coronat rebia cinc noms que componien el seu
títol formal. S'escrivia dins d'un cartutx amb forma ovalada. El que
nosaltres usem és el quint, encara que els egipcis empraven el quart.
Per exemple, a Tutankhamón li cridaven Nebkheprure

16. El poder del faraó.
El faraó tenia gran poder i fortuna, però també moltes
responsabilitats. Era cap del govern, cap de l'exèrcit i cap
religiós
Déu-rei
Va ser considerat com un déu vivent. Com a
governant se li igualava al déu real Horus. A
vegades se li considerava com a Ra, déu del sol. I
després de la seua mort s'identificava amb Osiris,
déu dels morts.

18. La piràmide és una tomba, concretament
la tomba del Faraó
Pirámide escalonada de Dyeser
La piràmide de Keops té aproximadament
dos milions sis-cents mil blocs de pedra
que, generalment, pesa cada un 2 tones.

19. Les piràmides no estan buides en el seu interior, són construccions compactes de
pedra en què hi ha una sèrie de passadissos i una sala que és la cambra del rei, on
s'instal·lava el sarcòfag per al faraó.

20. Canal ascendent: és
un canal que porta a la
cambra funerària,
generalment és davall
i estret.
Gran Galeria: va a
directament a la
cambra del rei. És més
ampla i sobretot alta.

21. Cambra del Rei: és on se soterrava el
faraó amb tots els seus tresors, armes i
menjar perquè poguera arribar a
l'inframón.
Kefren cambra i sarcòfag