1. Els afusellaments de la Moncloa. Francisco de Goya.
Les tropes franceses van afusellar 43 patriotes a la muntanya del Príncep Pío de Madrid, el 3 de maig de 1808
3. 1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
2. EL REGNAT DE FERRANVII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
3. EL REGNAT D’ISABELL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABELL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
4. Com la resta d’Europa occidental, en el s. XIX Espanya va experimentar una
sèrie de transformacions importants: la població va crèixer, l’Antic Règim
va donar pas a una societat de classes i el règim absolutista va ser substituït
per un règim liberal.
Va ser un segle convuls també: diverses guerres civils i pronunciaments
militars es van succeir.
La indústria només es va desenvolupar en algunes províncies i malgrat la
xarxa ferroviària, el país va seguir estant mal comunicat.
Una monarquia poc eficient, la pèrdua de les colònies i les desigualtats
interiors van convertir Espanya en un país de segon ordre en el pla
internacional.
Els desequilibris econòmics i socials van generar fortes tensions internes.
7. 1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
La guerra del Francès inicia l’edat contemporània a Espanya. La
invasió francesa va posar de manifest la profunda crisi de la
monarquia i de l’Antic Règim.
8. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
El regnat de Carles IV va coincidir amb l’esclat de
la Revolució Francesa. Per por a l’expansió de les
idees liberals, Espanya es va unir a la coalició
internacional contra França i li va declarar la
guerra (1793-1795).Va ser derrotada Espanya i va
signar la pau amb França.
Manuel de Godoy, ministre molt influent, va
donar un canvi a la política exterior. En 1807,
Espanya signa amb Napoleó el tractat de
Fontainebleau, pel qual autoritzaven l’èxercit
francès el pas cap a Portugal, que s’havia aliat amb
el Regne Unit, enemic principal de França.
Les tropes franceses travessen la península per
arribar a Portugal però aprofiten la situació i
ocupen algunes ciutats espanyoles.Manuel de Godoy
1767-1851
9. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
El descontentament de la
població per l’entrada de l’exèrcit
francès, va ser aprofitat pel fill del
rei Ferran. Els seus partidaris van
instigar el Motí d’Aranjuez
(1808), que va forçar la dimissió
del primer ministre Godoy i
l’abdicació del rei a favor del seu
fill FerranVII. Motin de Aranjuez.
Cerca de Madrid. 1808
Napoleó aprofitant els desacords en el si de la família reial
espanyola, els convocar, pare i fill, a Baiona (França) i els va
pressionar per a que abdiquessin. Així va coronar rei d’Espanya
Josep Bonaparte, germà seu.
10. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
Ferran VII José Bonaparte
11. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
“¿Hasta cuando, españoles, habéis de ser de corazón duro y obstinado? Ah, vosotros no sabéis o no
queréis recapacitar el estado deplorable, la desgracia y la infelicidad a que estáis expuestos: ¡Qué
dolor!…Yo bien sé que la continua y horrorosa guerra… las contribuciones para el sustento de la
tropa, os hacen caer el ánimo y os abisman en interminable dolor.
Si el gran Napoleón os propone abolir la dinastía de los Borbones, cuya familia os tiene tanto
tiempo oprimidos bajo las fatales cadenas de una esclavitud infame… Y si por fín, correspondéis
con una frialdad, con una indiferencia, y me atrevo a decir, con un desprecio como con el que fui
recibido en todas las partes de mi tránsito: enVizcaya, en Castilla, en Madrid… ¡Qué confusión!
Porque qual sería la mía al ver que aquel día de mi pública entrada en aquella Corte, todas las
puertas y ventanas estaban cerradas. Madrid, conocido en todo el Orbe por el pueblo más
novelero… sin que el estímulo de arrojar moneda pudiese atraer a las calles de otra gente que la
más soez del Barquillo y otros barrios baxos?Yo me corro, yo me avergüenzo… verme despreciado
y burlado de tal suerte que…unos me llaman Pepe Botella, otros el tio Pepillo y el más
modesto dice señor Josef.
Soy, en efecto, su legítimo Rey nombrado por Napoleón, en quien han abdicado su corona y todos
sus derechos los Borbones. ¿No será cierto que no queréis salir de vuestra infeliz situación?”
(Sermón que predicó el señor Josef Bonaparte,
rey de España, en Logroño en 1808)
Caricaturas al rei José Bonaparte.
12. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
El 2 de maig de 1808 es produeix una insurrecció popular a Madrid, seguida
per aixecaments en altres llocs contra els soldats francesos que estaven en
bona part del territori peninsular. S’inicia la guerra del Francès.
Va ser una guerra d’alliberament contra els francesos. Però de fet, no tots
s’oposaven als invasors.
Hi havia ELS AFRANCESATS ( espanyols d’idees il·lustrades que van
reconèixer a Josep Bonaparte com a rei i en van defensar el regnat perquè
esperaven que això comportés la modernització d’Espanya.) i ELS
PATRIOTES ( espanyols que es van mantenir fidels a FerranVII)
La resistència dels patriotes va ser tenaç. Saragossa o Girona van patir setges
molt durs. Les guerrilles ( partides de civils armats) atacaven a les tropes
napoleòniques, més ben equipades i formades.
Quan Napoleó va retirar algunes tropes perquè les necessitava per la
campanya de Rússia, els espanyols aliats amb els anglesos, els van vèncer.
En 1813, es signa el tractat de Valençay que posava fi a la guerra i retornava
la corona a FerranVII.
13. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
14. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
La guerra va tenir 3 fases:
1) Fins a final de 1808.
S’inicia amb l’insurrecció de Madrid. Els francessos van assetjar
Saragossa i Girona, que van resistir el setge. A Bailén van patir una
derrota molt dura.
2) De 1808 a 1812.
Domini francès després de l’arribada de Napoleó amb més de
250.000 homes. En 1810, conquereixen Andalusia i la Junta Central
es trasllada a Cadis, que va resistir els atacs francesos.
3) De 1812 a 1814.
Declivi de Napoleó a Europa.Tropes espanyoles i angleses comandades
per Wellington derroten als francesos en Arapiles.
En 1813 es signa la pau. Els francesos no abandonaran el país fins a 1814.
15. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
16. 1. La guerra del Francès.
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
17. 2. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
La guerra del Francès va tener conseqüències polítiques. L’absència de la família reial, va deixar a Espanya un
buit de poder que va ser cobert per JUNTES LOCALS i PROVINCIALS, que van garantir l’ordre i van
organitzar la resistència. Més tard es va formar LA JUNTA CENTRAL SUPREMA, amb l’objectiu de
coordinar-les totes.
En plena guerra, la JUNTA CENTRAL, va convocar les CORTS, que es van reunir a Cadis. La majoria del
diputats eren liberals i una minoria, els servils, volien el retorn de Ferran VII i el manteniment de l’Antic
Règim.
Les Corts van elaborar la primera constitució d’Espanya, la constitució de 1812.
Reflectia els principis del liberalisme polític:
• sobirania nacional
• divisió de poders
• declaració de drets.
• sufragi universal masculí
Va ser aprovada el 19 de març, San Josep, per això es conèixer com la Pepa.
Van aprovar moltes lleis per suprimir les bases jurídiques i institucionals de l’Antic Règim:
• supressió de senyories
• abolició de la Inquisició,
• prohibició dels gremis,
• declaració d’igualtat dels espanyols davant la llei.
18. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
19. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
El retorn al poder de Ferran VII el 1814 va significar la
derogació del règim constitucional i el principi de
l’enfrontament entre absolutistes i liberals.
20. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La restauració de l’absolutisme (1814-1820)
Ferran VII
21. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La restauració de l’absolutisme (1814-1820)
En 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que
el rei jurès la Constitució de Cadis, i els servils, que l’abolís i restaurès
l’Antic Règim.
El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les
reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del
clergat i de la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Era un retorn
a l’Antic Règim.
De 1814 a 1820, el rei va governar de manera absoluta. Els liberals van
ser perseguits i molts van haver de marxar a l’exili.
Els liberals, alguns d’ells militars, van intentar restaurar el liberalisme
mitjançant pronunciaments*, que van fracassar davant la indiferència
d’una gran part de la població, i els seus líders van ser empresonats o
executats.
22. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La restauració de l’absolutisme (1814-1820)
GLOSSARI
PRONUNCIAMENT: Forma d’insurrecció militar que tenia com
a objectiu canviar el govern o el sistema polític
SANTA ALIANÇA: Aliança de les monarquies europees per
garantir l’absolutisme i fer front a les revolucions liberals.
23. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. El Trienni Liberal (1820-1823)
En 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent
coronel Rafael de Riego que va proclamar la Constitució de 1812. El
rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i
convocar eleccions per reunir les Corts.
Entre 1820 i 1823, els liberals van restaurar les reformes que s’havien
aprovat a Cadis, i van formar la Milícia Nacional, per defensar el
règim liberal per les armes, si calia.
Durant aquests anys, van haver diversos intents de cops d’Estat per
part dels absolutistes amb el suport del rei. En 1823, la Santa
Aliança, va enviar tropes a Espanya, els Cents Mil Fills de Sant Lluís,
i van restituir FerranVII com rei absolut.
24. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. El Trienni Liberal (1820-1823)
El rey Fernando VII recibe en el Puerto de Santa María (Cádiz) al duque de Angulema al frente de los Cien Mil Hijos de San Luis
enviados por la Santa Alianza. Le repone en el trono español el 1 de octubre de 1823. Esta intervención devolvió los poderes absolutos al
rey que vuelve a ejercer de déspota sin contemplaciones contra los que destacaron en el corto periodo liberal, empezando por Riego que
es ejecutado públicamente para ejemplo de un populacho que siempre receló de los constitucionales burgueses.
Cuadro pintado por José Aparicio Inglada en 1827.
25. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La Década Ominosa (1823-1833)
i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)
La tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi
interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l’Imperi Americà va
agreujar cada cop més la crisi econòmica.
El rei va intentar modernitzar el govern, mitjançant la creació d’un consell
de ministres, que subtituís a la camarilla que fins aleshores li havia donat
suport, fet que va molestar a la noblesa del seu entorn.
Per la seva banda, els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar
diversos pronunciaments.
A aquesta situació, s’hi va afegir el problema dinàstic. Com a
conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya, no podien regnar-hi les
dones. Ferran VII va promulgar una norma la Pragmàtica Sanció, que
annul·lava aquella llei amb l’objectiu que la seva fila pogués regnar.
26. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La Década Ominosa (1823-1833)
i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Busca informació sobre el General Torrijos.
27. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La Década Ominosa (1823-1833)
i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Molts dels absolutistes no van acceptar la derogació de la llei Sàlica i aleshores
van oferir el seu suport a Carles, germà del rei.
En 1833 mor el rei. La seva dona Maria Cristina, es fa càrrec del govern
perquè la princesa Isabel tenia 3 anys. Al seu torn, Carles es proclama rei
d’Espanya. Esclata llavors la Primera Guerra Carlina
La guerra va ser un enfrontament dinàstic i ideològic.
LIBERALS: donaven suport a Isabel
CARLINS: defensaven l’absolutisme i el model de societat tradicional.
Van tenir molta força a les províncies basques, Navarra i algunes zones d’Aragó,
Catalunya iValència.
La guerra va durar 7 anys. Va acabar amb la derrota carlina. (1840)
El conveni de Bergara va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va
reproduir diverses vegades al llarg del s. XIX
28. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La Década Ominosa (1823-1833)
i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)
La Primera Guerra Carlina
29. 2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI
1. La Década Ominosa (1823-1833)
i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)
30. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
31. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el sistema polític liberal.
Progressistes i moderats van lluitar pel govern.
32. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
33. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
El triomf del liberalisme (1833-1844)
Durant la minoria d’edat d’Isabel II va tenir lloc
un període de regències* en què es va instaurar
el règim liberal a Espanya.
La primera regent va ser Maria Cristina, mare
d’Isabel, que es va recolzar en els liberals per
assegurar el tron a la seva filla. Els liberals estaven
dividits en dos grups:
MODERATS: partidaris de reforçar la possició
del rei i d’aplicar reformes limitades.
PROGRESSISTES: que defensaven una política
de reformes més amplies.
En un principi, va concedir el poder als moderats.
No obstant això, davant les protestes populars i
l’aixecament militar de la Granja (cerca de
Madrid) va lliurar el poder als progressistes.Isabel II
34. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
El triomf del liberalisme (1833-1844)
Els anys següents (1836-1837), els progressistes, amb Mendizábal al
capdavant del govern, va adoptar mesures liberalitzadores per millorar la
situació de l’Hisenda i per obtenir recursos per finançar la guerra contra els
carlins, com ara, la DESAMORTITZACIÓ*, que afecta a les propietats de
l’Església.
Durant aquesta etapa, es va promulgar la nova Constitució de 1837, que no
era tan avançada com la del 1812, perquè establia el sufragi censatari i
concedia més poders a la corona.
En 1840, la reina regent Maria Cristina, va haver de dimitir a causa dels
enfrontaments amb els progessistes. Aleshores va assumir el càrrec de regent
un militar d’idees progressistes que havia tingut grans èxits en la guerra contra
els carlins: el general Espartero.
Va governar de manera autoritària. No va agradar ni a moderats ni a
progressistes. Es van unir contra ell, i amb un pronunciament militar el van
forçar a l’exili. Davant la crisi, Isabel II va ser proclamada reina amb tan
sols tretze anys.
35. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
36. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
El triomf del liberalisme (1833-1844)
GLOSSARI
DESAMORTITZACIÓ: Acte jurídic pel qual les terres que per llei
no es podien vendre ( dites de mà morta), esdevenen lliures. En el s.
XIX, l’Estat Espanyol va nacionalitzar els béns desamortitzats i els van
vendre en subasta pública.
REGÈNCIA: Nom que rep el govern d’un estat monàrquic quan el
rei legítim no pot assumir el govern per incapacitat, minoria d’edat o
absència.
37. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
El triomf del liberalisme (1833-1844)
38. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
La década moderada (1844-1854)
Durant els 10 primers anys, la reina va encarregar el seu govern als moderats,
per tant va ser un periode conservador. El general Narváez va ser l’home fort
de la reina i va presidir diversos governs.
1845. S’aprova una nova Constitució, que limita el dret de vot als rics, i limita
també el dret de llibertat de premsa.
L’estat es va organitzar de manera centralista. El govern controlava les
províncies i nomenava directament els alcaldes de les ciutats principals. Les noves
lleis, com El Pla Pidal d’Educació era centralista i uniformizador.
Durant aquest periode, els progressistes van quedar al marge del govern.
En 1849, com a reflex de les revolucions europees de 1848, es funda el partit
demòcrata a Espanya, reivindicant el sufragi universal.
1854: Pronunciament de Vicálvaro, dirigit pel general O’donnell, amb el
suport d’alguns moderats i dels progressistes. Es posa fi a la Década
moderada.
39. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
La década moderada (1844-1854)
40. 3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
El Bienni Progressista (1854-1856) i la Unión Liberal
El poder recau en mans dels progressistes, que continuaven liderats per
Espartero i que disposaven dels suport d’un partit de centre patrocinat per
O’donnell anomenat Unión Liberal, integrat per moderats i progressistes
temperats.
Aquest nou govern, engegà un nou procès de desamortitzacions i aprovà la
Llei de Ferrocarrils, que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària.
Va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i
camperols. L’enfrontament en el si del govern va donar pas a un cop de força del
general O’donnell, que va posar fi al Bienni Progressista.
Entre 1856 i 1866, es van alternar en el govern, la Unión Liberal i el moderats
de Narváez. Els progressistes, marginats del poder, optaren per la no participació
electoral i la conspiració.
Durant aquesta època, el creixement econòmic es va alternar amb crisis
periòdiques.
A partir de 1866, el regnat d’Isabel, entra en una crisis molt profunda.
41. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
42. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
43. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
El regnat d’Isabell II va acabar amb una revolució coneguda com “la
Gloriosa” que va obrir un període polític innovador
( democràcia i república) però que al final va fracasar.
44. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
45. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
La crisi final del regnat d’Isabel II
Al final del regnat es va viure una crisi molt greu. Causes:
• Revoltes al camp i a les ciutats pels problemes econòmics i la fam.
• El govern estava controlat pels moderats i la Unió Liberal. Molts sectors socials
es van separar del règim per l’excessiu autoritarisme, basat en la censura i la
repressió.
• La vida privada de la reina era motiu de comentaris públics, circumstància que va
aumentar el descrèdit de la monarquia.
En 1866, els progressistes i els demòcrates firmen el pacte d’Ostende,
en el que van acordar l’expulsió dels Borbó i la democratització de
la vida política.
46. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia
En 1868 es produeix un pronunciament liderat pels generals
Serrano i Prim per deposar la reina Isabel II. Es crean juntes
revolucionàries a les províncies i a les ciutats. La Revolució va
triomfar i la reina va haver d’abandonar Espanya.
Comença un govern provisional presidit per Serrano, que convoca
les Corts constituents. Aquestes Corts aproven la CONSTITUCIÓ
DE 1869. Aquesta contenia una amplia declaració de drets i el
sufragi universal masculí. Es mantenia la monarquia i es nomenava
com a regent al General Serrano fins que s'escollís un rei.
47. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia
50. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia
51. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia
52. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
La Revolució de 1868 i la monarquia d’Amadeu I de Savoia (1870-1873)
El general Prim, president de govern va buscar un nou
monarca. El príncep italià Amadeu de Savoia va
acceptar la Corona. Mentre arribava a Espanya, el general
Prim va ser assassinat.
Era un rei jove i respectuós amb la legalitat
parlamentària. Però la seva posició era dèbil: s’hi
oposaven els monàrquics borbònics, els carlins, l’Església i
tampoc tenia el suport dels republicans i una gran part
de la població no el volia perquè era estranger.
El rei Amadeu va haver de fer front a dos conflictes:
a) una insurrecció a Cuba ( de les últimes colònies
que quedaven)
b) una nova guerra carlina.
Incapaç de fer front a aquestes dificultats i amb el poc
suport que tenia va abdicar en 1873.Amadeu I de Savoia
53. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
la Primera República (1873-1874)
Davant l’abdicació d’Amadeu i el fracàs de la monarquía com a forma de govern, les Corts
van proclamar la primera República (1873). Per primera vegada s’instaurava a Espanya.
Dificultats:
• La majoria dels grups politics eren monàrquics i els republicans mateixos estaven
dividits entre els que volien una república federal i els que volien una república
unitària.
• Reflex d’aquesta situació va ser l’esclat del moviment cantonalista* que va conduir a la
creació de cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. El moviment va ser
reprimit durament.
• A més va haver d’afrontar la Tercera guerra Carlina i la guerra de Cuba. Els militars
més conservadors consideraven que s’havia de fer front a la situació amb autoritarisme i
el general Pavía va fer un cop d’estat i va dissoldre les Corts el gener de 1874. Va
durar onze mesos la primera República.
Desprès del cop d’Etat el general Serrano va presidir el govern un any. Va mantenir la
República sense representació dels diputats. En 1874, un nou cop d’Estat va restaurar la
monarquía dels Borbó.
54. Al·legoria de la República
4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
la Primera República (1873-1874)
55. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
la Primera República (1873-1874)
56. 4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868-1874)
la Primera República (1873-1874)
GLOSSARI
*CANTONALISME: Moviment federalista que va tener com a
objectiu la instauració de la República federal a Espanya
58. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
Desprès de la Restauració dels Borbó, el polític conservador
Cánovas del Castillo va diseñar un sistema que tenia com a
objectiu principal garantir l’estabilitat política. La Constitució de
1876 i l’alternança pacífica en el govern dels partits
conservador i liberal van ser les bases del nou sistema.
59. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
Alfons XII de Borbó
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El
Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a
Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el
regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
60. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
El general Martínez Campos va proclamar rei a Alfons XII, fill
d’Isabel II en 1874, fet amb el qual comença la Restauració. El rei
era partidari d’una monarquia constitucional, i va nomenar
president del govern a Cánovas del Castillo.
Cánovas del
Castillo
Aquest president va estabilitzar la situació política:
• Va posar fi a la guerra carlina i a la guerra de
Cuba.
• Va crear un nou sistema polític que integrava a
tots els partits que aceptessin la monarquia i la
constitució.
• Va crear una nova Constitució (1876)
• Va establir l’alternança en el poder dels
partits.
61. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
La Constitució de 1876
Aquesta Constitució tenia un caràcter integrador,
incorporava principis moderats i progressistes, encara que el
text era fonamentalment conservador.
Proclamava:
• La confessionalitat catòlica de l’Estat
• La Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
• El rei tenia molts poders.
63. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
El torn pacífic
L’exercici del poder va quedar assignat a dos partits
polítics i que es van alternar de forma pacífica en el
govern ( sistema de torns)
a) Conservadors. Liderats per Cánovas.
Defensors de l’Església i de l’ordre social
b) Liberals. Liderats per Sagasta que van
desenvolupar reformes socials importants i van
aprovar el sufragi universal masculí.
65. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
Corrupció electoral
El monopoli del govern per part d’quests dos partits va ser possible
per la corrupció electoral. El rei decidia primer quin partit
formaria govern i després es convocaven eleccions que es falsejaven
perquè les guanyés el partit escollit.
a) AL CAMP: els grans propietaris, homes rics i molt poderosos,
anomenats cacics, exercien una gran influència sobre la població
rural. Els cacics pertanyien a un dels dos partits del torn, que
ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de
vots.
b) A LES CAPITALS DE PROVÍNCIA, els governadors civils
manipulaven els vots si els resultats electorals no eren els esperats.
Aquesta pràctica rep el nom de TOPINADA.
67. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
L’oposició al sistema
Anarquistes, socialistes i regionalistes estaven al marge d’aquest sistema de
torns. Els republicans i els carlins tenien només una representació simbòlica.
• ANARQUISTES. Sorgits desprès de la Revolució del 1868 estaven molt
presents a Catalunya i Andalusia.Van ser perseguits durament a causa dels
atemptats que cometien alguns grups d’aquesta ideologia.
• SOCIALISTES. liderats per Pablo Iglesias, que en 1879 havia fundat el
PSOE ( Partido Socialista Obrero Español).
• Anys més tard es crea la UGT ( Unió General de Treballadors), un
sindicat vinculat al PSOE.
• MOVIMENTS REGIONALISTES. Anaven contra el model d’estat
uniformitzador i centralista. Van ser importants a Catalunya, províncies
basques i Galícia.
68. 5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA
CONSTITUCIONAL
Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid,
9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit
Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors. És sens dubte el dirigent
més carismàtic del sindicalisme socialista espanyol. Amb la seva llarga i prolífera
trajectòria al capdavant de la UGT (1899-1925) i del PSOE ha esdevingut un símbol
del socialisme espanyol.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Iglesias_Posse
Pablo Iglesias
70. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
En el segle XIX es va desenvolupar un moviment que reivindicava la
identitat catalana, el catalanisme, que a principis del s. XX va
adoptar formes clarament polítiques.
71. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
La Reinaxença
Renaixença és el nom amb què es coneix el moviment
cultural que es va desenvolupar a Catalunya al segon terç del s.
XIX dins del context general del Romanticisme* literari i
artístic i que es va manifestar en iniciatives culturals, poemes,
novel·les, peces teatrals, revistes i diaris escrits en català.
Es caracteritzava per la defensa de la identitat de Catalunya
dins l’Estat espanyol i per la recuperació de la llengua catalana
com a llengua de cultura.
72. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
La Reinaxença
Carles Aribau
L’oda La Pàtria escrita per Carles Aribau el
1833, es considera el moment simbòlic
d’arrencada del moviment. Paral·lelament les
obres de Joaquim Rubió i Ors, Antoni de
Bofarull o Víctor Balaguer, van anar establint
les bases per a la recuperació de la llengua i la
cultura catalanes.
73. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
La Reinaxença
GLOSSARI
*ROMANTICISME: Moviment artístic i espiritual que s’estengué
per tot Europa des de mitjan segle XVIII fins la segona meitat del s.
XIX.Va ser un moviment amb manifestacions molt diverses, però una
de les més importants va ser l’exaltació dels valors culturals dels
pobles.
74. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
La Reinaxença
La celebració del primer certamen poètic dels Jocs Florals, l’any 1859,
va culminar l’etapa del moviment. A partir de llavors, el nombre
d’autors i de publicacions en llengua catalana va aumentar
progressivament.
75. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
La recuperació del passat històric
La defensa del patrimoni documental català, per exemple el
que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la recuperació
dels fets històrics de Catalunya a través de llibres, articles
periodístics, conferències es va convertir durant el s. XIX en un
element important de la Renaixença cultural catalana.
Els llibres dels historiadors catalans van permetre recuperar la
història de l’antiga Corona d’Aragó i explicar des del punt de vista
de la història de Catalunya les relacions amb la monarquía
hispànica.
76. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
El proteccionisme econòmic
La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda
d’una vigilància més eficaç de les fronteres, amb l’objectiu de
frenar el contraban i de polítiques duaneres prohibicionistes o
proteccionistes, per protegir-ne el desenvolupament, va ser un
altre de les característiques de la identitat catalana.
La Junta de Fàbriques va ser una associació que es va
encarregar de defensar els interessos dels fabricants.
77. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
Les plataformes del catalanisme
Portada del Diari Català. El
primer diari escrit en llengua
catalana.
Els obstacles per a la utilització de la llengua
catalana com a llengua oficial, la necessitat d’unes
lleis que protegissin la indústria catalana, els
intents de l’Estat espanyol de suprimir el dret civil
català,
…van afavorir la publicació d’escrits, la celebració
de congressos, la fundació d’associacions i
l’aparició de manifestos i programes de
caràcter catalanista que proposaven un
reconeixement dels elements de la identitat
catalana i una reorganització de l’Estat
espanyol en un sentit descentralitzador. .
L’objetiu era aconseguir una major autonomia
de Catalunya dins de l’estat Espanyol
78. 6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
Les plataformes del catalanisme
Les Bases de Manresa és el nom amb que es coneixen les Bases per a
la Constitució Regional Catalana, text elaborat per la Unió Catalanista
en la seva primera assamblea general. (1892)
En aquest document es proposava una organització descentralitzada
de l’Estat Espanyol.
