1. Contractació i models de negoci
Centres de comercialització i logística
de biomasses
Lleida, 20 de setembre de 2012
Presenta Judit Rodríguez
Elaboració de continguts
Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa
http://afib.ctfc.cat/
Projecte BTCII
http://www.biomasstradecentre2.eu
El contingut d’aquesta presentació només compromet a la seva autora i no reflecteix necessàriament
la opinió de la Unió Europea. Ni la EACI ni la Comissió Europea són responsables de la utilització que
es podrà fer a la informació que hi figura.
I
www.ctfc.cat
www.ctfc.cat
2. De què parlarem?
I. Com entrar en aquest àmbit d’activitat?
(models de negoci)
II. Contractes
III. Centres de logística i comercialització de
biomasses
IV. Conclusions
www.ctfc.cat
3. I. Com entrar en aquest àmbit d’activitat?
Per al consumidor...
Vostè vol…?
COMPRAR CALOR COMPRAR BIOCOMBUSTIBLE
Empresa de Quant control
Serveis vol tenir sobre
Energètics la instal∙lació?
Control mínim: Control intermedi: Control total:
Tenir resolts el gestionar el gestionar el
subministrament, el subministrament, subministrament, el
manteniment i les però tenir resolts el manteniment i les
revisions. manteniment i les revisions de la
revisions instal∙lació
Contracte de
Servei complert Claus en mà i Instal∙lació claus en
manteniment mà
subministrament
biocombustible
• NNFCC Guide. Woodfuel Heating for Public Buildings www.ctfc.cat
• http://www.nnfcc.co.uk/publications/nnfcc‐guide‐woodfuel‐heating‐for‐public‐buildings
4. I. Com entrar en aquest àmbit d’activitat?
Per al subministrador de serveis...
• Instal∙lació i subministrament d’equips
• Manteniment d’instal∙lacions i revisions
• Producció i venda de biomasses
• Serveis energètics
– (ESE: empresa de serveis energètics)
• Consultoria/enginyeria en bioenergia
• Combinacions dels anteriors serveis www.ctfc.cat
5. Tipus d’emprenedor
• Empresa individual
• Agrupacions, associacions o cooperatives
– Model austríac, finlandès, eslovè, francès...
– Agrupacions de propietaris (2‐10, generalment 3‐5) inverteixen
en una instal∙lació de calefacció i la xarxa de distribució
– És responsabilitat de la cooperativa la operació i manteniment
– Es ven la calor en contractes de base de 15 anys
– L’espai per a la instal∙lació i la sitja es lloguen a la cooperativa
durant els 15 anys de contracte
• Agrupacions d’empreses (propietari, rematant,
instal∙lador, etc.)
www.ctfc.cat
6. II. Contractes: Perquè fer contractes?
• En general:
– Es redueix la incertesa
– Es crea confiança
– Generació de llocs de treball, ingressos i valor afegit a zones rurals
www.ctfc.cat
7. Contingut al contracte de servei d’energia
• Què inclou el contracte de subministrament d’energia?
– Quantitat de calor a produir
– Preu de la calor i bases de càlcul de la factura
– La mesura de la quantitat de calor proporcionada
– Propietat i responsabilitats sobre l’equipament de
calefacció, elements de mesura, el seu manteniment i
reparació
– Garantia de subministrament de calor
– Data d’inici del subministrament
– Durada del contracte
– Terminació del contracte i compensacions
www.ctfc.cat
8. Contingut al contracte de subministrament
de biomassa
• Parts d’un contracte de subministrament de
biomassa:
– Especificació del tipus i qualitat de la biomassa
– Durada del contracte
– Quantitats
– Preu
– Lliuraments
– Mostrejos
– Producció de calor
– Temes de pagament
– Altres termes I condicions www.ctfc.cat
9. Aspecte clau de la qualitat
• Aspectes més rellevants:
– Humitat
– Granulometria
– Absència de sorra i pedres
– Absència d’impropis (productes que no són fusta)
• Perquè són rellevants?
• Hi ha referències o estàndards de qualitat?
• Com s’aconsegueix la qualitat: a la producció,
processament, emmagatzematge i transport
www.ctfc.cat
10. III. Centres de logística i
comercialització de biomasses
• Què són?
– “Estació de serveis” regional de subministrament de
biocombustibles llenyosos de diferents tipus i qualitats
• Funciona gràcies a un/un grup de pagesos locals, empresaris
forestals o agrupacions d’empreses
• Valor afegit pels impulsors: sinèrgies, seguretat, solidesa, major
capacitat que un emprenedor sol.
• Valor afegit pels clients: seguretat, garantia, confiança, valor
regional, qualitat, etc.
• Subministrament de diferents biocombustibles (estella, llenya,
pèl∙lets, briquetes, etc.) de diferents qualitats.
• Objectius:
– Comercialització de biomasses estardanditzades (marques de
qualitat i qualitat de les biomasses)
– Garantia de subministrament
– Presentació visible del proveïment de biomasses
– Promoció de serveis associats (ESE, instal∙lacions, etc.) www.ctfc.cat
11. Centre de comercialització: Què més
poden oferir?
• Altres serveis:
– Serveis energètics si cal
– Assessorament competent respecte l’ús adequat dels
biocombustibles
– Garantia de subministrament, disponibilitat contínua
– Àmbit de proximitat, renovable, economia local
– Estabilitat i transparència de preus
– Foment de projectes de biomassa forestal per energia
– Garantia de qualitat i garantia de servei
• Equipaments:
– Edifici cobert
– Zona d’emmagatzematge a l’aire lliure pavimentada
– Bàscula calibrada
– Registre de compres, vendes i lliuraments www.ctfc.cat
12. Plantejament d’un Centre de
comercialització i logística de biomasses
(CCB)
• 1. Definició de criteris per al CCB
– Requeriments (Equipaments, matèries primeres,
productes, control de qualitat, servei de confiança i
traçable, compra fàcil i convenient, estabilitat i
transparència de preus)
– Qüestions prèvies (origen matèries primeres,
potencials clients, sectors energètics en competició)
• 2. Estudi de viabilitat
• 3. Avaluació de la viabilitat
www.ctfc.cat
13. Estudi de viabilitat
• Descripció de la ubicació i instal∙lacions
disponibles i previstes
• Anàlisi de potencial de biomassa a la regió
• Identificació de proveïdors/productors
potencials
• Identificació de clients potencials
• Anàlisi de disponibilitat de maquinària i
serveis (p.ex. Estelladores, ascladores de
llenya, vehicles de transport d’estella, etc.) www.ctfc.cat
14. Càlcul de costos/ estudi econòmic
• En base a ....
– A) Despeses
• Adquisició de biomasses
• Transport de matèries primeres
• Processament i maneig de biomassa
• Lliurament de la biomassa
• Despeses operacionals addicionals relacionades amb el consum
– B) Ingressos
• Venda de biomasses
• Altres ingressos
– C) Cost total del projecte
– D) Finançament
• S’obte el flux de caixa (cash flow) descomptat i acumulatiu
www.ctfc.cat
15. Avaluació de la viabilitat:
aspectes a valorar i incorporar en informes per a
inversors
• Descripció del problema o oportunitat al qual
s’intenta adreçar el projecte
• Objectius o resultats que cal assolir
• Anàlisi econòmica d’alternatives
• Descripció de les condicions que satisfan
cadascun dels objectius establerts
• Anàlisi econòmica durant el cicle de vida del
projecte
• Finançament previst
• Calendari d’esdeveniments clau al projecte
www.ctfc.cat
29. IV. Conclusions
• Les condicions aquí són diferents que a altres països:
– Si una calefacció austríaca funciona 3.000h/any; aquí pot treballar 1.000‐
1.500h/any.
– Les condicions aquí són més favorables a l’assecat de la fusta i/o estella.
• L’assecat natural de l’estella requereix temps.
• La temporització del servei varia.
• Vetllar per la qualitat del biocombustible: “lo barat, surt car”.
• Evitar el sobredimensionament de les calderes.
• El primer any és moment d’ajustaments.
• Activitat progressiva, però creixent per a les empreses, cooperatives,
associacions o agrupacions.
• Casos d’èxit
www.ctfc.cat
31. Gràcies per la vostra atenció
Equip de l’Àrea d’Aprofitaments Fusters i
Biomassa:
http://afib.ctfc.cat/
Pere Navarro
Cap d’Àrea Mireia Codina Ignacio López Marisol Porqueres
pere.navarro@ctfc.cat mireia.codina@ctfc.cat Ignacio.lopez@ctfc.cat Marisol.porqueres@ctfc.cat
Isart Gaspà Jairo Lindes Judit Rodríguez
Isart.gaspa@ctfc.cat Jairo.lindes@ctfc.cat Judit.rodriguez@ctfc.cat
Contacte: gafib@ctfc.cat
Tlf: +34 973 48 17 52 www.ctfc.cat
32. Bibliografia emprada
• Glettler, R. 2012. Wood Energy Contracting. Biomass Trade Centre 2.
• Metschina, C. 2011. Wood mobilisation and biomass projects in Styria.
• Jaunschnegg, H. 2005. Farmers as energy seller: the “Holzenergie Contracting”
model and the case of Mureck.
• Gletter, R. 2010. The development of a biomass contracting project.
• Hodsman, L.; Smallwood, M. 2005. Woodfuel heating in the North of England: A
Practical Guide. National Non‐Food Crops Centre. 41pp.
• Raitila, J. 2009. Contracts and pricing in heat entrepreneurship. WhS Study Tour in
Finland. Eubionet 2.
• Aigner, S. 2011. Making a project work. Ninth Biennial Wood Residue Conference.
Vancouver.
• Altres fonts d’informació:
• Loignegger, T. 2010. Telling the story in Austria; Sustainable wood energy supply.
Wood Heat Solutions.
www.ctfc.cat
