2. • El centre d’atenció d’una
obra és on es dirigeix la
nostra mirada, i ho fa allà
perquè és on hi ha l’element
que crida més l’atenció, que
té més pes visual.
• En l’obra de Degas, la mirada
és atreta cap al costat dret.
3. El pes visual
En les arts plàstiques qualsevol figura concreta o
forma abstracta té un valor de pes, que vé donat
per:
· La seva posició en la superfície
· La seva mida
· El seu color
· La seva configuració.
4. PES PER POSICIÓ:
• Si la figura s’allunya del
centre, augmenta la
impressió de pes i, per tant,
la seva inestabilitat.
• Una posició centrada en
algun dels eixos principals i
les diagonals pot aguantar
més pes que una altre de
descentrada respecte els
eixos.
5. • A dalt pesa més que a baix. • A la dreta pesa més que a l’esquerra.
• La orientació vertical és més pesada que la obliqua, i
aquesta que la horitzontal.
6. PES PER MIDA
• Quan més gran és la figura, més pes
visual té.
• Quant més llunyana, més pesada és.
7. PES PER CONFIGURACIÓ O TEXTURA
• Les taques de color o figures que la
seva configuració sigui geomètrica i
la seva textura compacta i densa
pesaran més que altres formes, de
configuració més lliure i textura
porosa, que deixin entreveure la
superfície del suport.
8. PES PER COLOR
• En general els colors càlids,
els foscos i els terres pesen
més que els freds, clars i els
saturats o purs.
• (Els colors càlids s’apropen
a l’espectador i els freds
s’allunyen)
9. • Els tons clars sobre fons fosc
pesen més que els foscos
sobre clar.
• Amb el mateix fons, pesa més
el tó que més contrasti.
• Amb el mateix tamany pesa
més una zona blanca que una
negra.
10. L’equilibri visual
• L’equilibri visual s’aconsegueix amb
la distribució i compensació
correcta del pes visual i de la
direcció de les formes.
• Per la contra tenim la tensió, que
ens desubica i inquieta. Pot ser
interessant en funció de la reacció
que volem que tingui la nostra
obra.
Wassily Kandinsky
11. Formes d’equilibri
EQUILIBRI PERFECTE (llei de la balança)
Dues taques iguals en mida,color i
configuració, i situades a igual distància del
centre del camp visual ens donen un
equilibri perfecte, però també un resultat
regular i monòton.
12. La simetria ens dona un equilibri perfecte, ja que reparteix dues formes a
partir d’un eix o centre.
13. EQUILIBRI PER EQUIVALÈNCIES (llei d’equivalències)
Per trencar la uniformitat, podem substituir una de les figures per dues
més petites, que les seves àrees sumades equivalguin a la de la gran.
14. EQUILIBRI PER CONTRAPES ( llei de compensació de masses)
Contrarestarem el pes de la primera figura amb la mida i
posició de la segona.
Ens donarà una composició més dinàmica i activa.
15. EQUILIBRI CROMÀTIC
Per aconseguir l’equilibri de color
entre dos elements cromàtics de
diferent pes visual, s’augmentarà la
mida de la figura amb el color menys
pesat i es reduirà la del més pesat
intentant compensar.
