LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S. XV-XVII
I. Cosmologia Antiga <ul><li>Plató :  Timeu </li></ul><ul><ul><li>Orientació  matemàtica. Influència pitagòrica. </li></ul...
Sistema Aristotèlic-Ptolemaic <ul><li>Eudox de Cnidos  (408-355 a.n.e.): </li></ul><ul><ul><li>Multiplicació d’esferes per...
Sistema Aristotèlic-Ptolemaic
Moviment aparent dels planetes
Sistema Aristotèlic-Ptolemaic Epicicles i deferents en el sistema de Ptolomeu  per explicar el moviment aparent dels plane...
La Revolució Copernicana  HELIOCENTRISME
NICOLAU COPÈRNIC  (1473-1543)  <ul><li>De revolutionibus orbium caelestium </li></ul><ul><li>Òrbites circulars i moviments...
SISTEMA COPERNICÀ
 
La Revolució Copernicana <ul><li>Giordano Bruno (1547-1600)  De l'univers infinit i dels seus móns </li></ul><ul><ul><li>S...
Paral·laxi estelar
Sistema de Tycho Brahe Representació Univers J. Kepler
Johannes Kepler   (1571-1630) <ul><li>Astrònom alemany </li></ul><ul><li>Platònic: el món terrestre copia el món celest am...
Les lleis de Kepler <ul><li>Els planetes es mouen en òrbites el·líptiques  amb el Sol en un dels seus focus. </li></ul><ul...
Galileo Galilei  (1564-1642) <ul><li>Filòsof i astrònom Italià </li></ul><ul><li>Entén l’Univers físic com un   “Llibre de...
Observacions Galileu
Galileu i l’església <ul><li>Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església. </li></ul><ul><li>L'església t...
Galileu i el mètode científic <ul><li>Nova metodologia:   Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món .  Il saggiatore.  ...
Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món
 
Isaac Newton (1642-1723) &quot;Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants.&quot;   <ul><li>Isa...
LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL Sintesi-racional per provar el el model heliocèntric
Metodologia científica <ul><li>GALILEU </li></ul><ul><li>Anàlisi matemàtica </li></ul><ul><li>Hipòtesis i deducció conseqü...
MODEL INDUCTIU
MODEL DEDUCTIU
MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU <ul><li>Observació  </li></ul><ul><li>Detecció problema </li></ul><ul><li>Hipòtesi </li></ul><ul...
 
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

La revolucio científica s.XV-XII

15 221 vues

Publié le

La revolució científica del Renaixement

Publié dans : Technologie

La revolucio científica s.XV-XII

  1. 1. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S. XV-XVII
  2. 2. I. Cosmologia Antiga <ul><li>Plató : Timeu </li></ul><ul><ul><li>Orientació matemàtica. Influència pitagòrica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Moviments dels astres: circulars i uniformes. Immutabilitat dels cels. </li></ul></ul><ul><ul><li>Terra al centre i immòbil (Geocentrisme i Geostatisme) </li></ul></ul>
  3. 3. Sistema Aristotèlic-Ptolemaic <ul><li>Eudox de Cnidos (408-355 a.n.e.): </li></ul><ul><ul><li>Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels planetes. </li></ul></ul><ul><li>Aristòtil: </li></ul><ul><ul><li>55 esferes (èter). Moviment circular i uniforme. Primer motor. Geocentrisme i Geostatisme. </li></ul></ul><ul><ul><li>Distinció entre món sublunar / món supralunar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Univers finit i simètric. </li></ul></ul><ul><li>Ptolomeu (Alenxandria 90-168) Almagest : </li></ul><ul><ul><li>Epicicles i deferents per explicar el moviment aparent dels planetes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Punt equant al centre. Desplaçament de la terra. </li></ul></ul><ul><li>A finals de l’Època Medieval els sistemes utilitzats per explicar </li></ul><ul><li>l’Univers eren l’Eudoxià-aristotèlic-ptolemaic. </li></ul>
  4. 4. Sistema Aristotèlic-Ptolemaic
  5. 5. Moviment aparent dels planetes
  6. 6. Sistema Aristotèlic-Ptolemaic Epicicles i deferents en el sistema de Ptolomeu per explicar el moviment aparent dels planetes
  7. 7. La Revolució Copernicana HELIOCENTRISME
  8. 8. NICOLAU COPÈRNIC (1473-1543) <ul><li>De revolutionibus orbium caelestium </li></ul><ul><li>Òrbites circulars i moviments uniformes. </li></ul><ul><li>Simplificació (heliocentrisme). Segueix les teories d’Aristarc de Samos (s.III a.n.e.) </li></ul><ul><li>Objeccions: </li></ul><ul><ul><li>sentit comú, </li></ul></ul><ul><ul><li>Bíblia (Josué 10,12), </li></ul></ul><ul><ul><li>lloc natural (Aristòtil), </li></ul></ul><ul><ul><li>força centrífuga (ciència). </li></ul></ul>
  9. 9. SISTEMA COPERNICÀ
  10. 11. La Revolució Copernicana <ul><li>Giordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns </li></ul><ul><ul><li>Síntesi eclèctica entre: Ciència, filosofia, religió, màgia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Defensa el Panteisme: Déu i l'univers coincideixen. </li></ul></ul><ul><ul><li>El món està format per mónades (unitats simples, substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig). </li></ul></ul><ul><ul><li>Va ser cremat per la Inquisició el 1600. </li></ul></ul><ul><li>Tycho Brahe (1546-1601) </li></ul><ul><ul><li>Geo-heliocentrisme. </li></ul></ul><ul><ul><li>Reconciliació: Bíblia-Aristòtil-Paral·laxi. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mesura i observació (Taules dels moviments planetaris). </li></ul></ul><ul><ul><li>No existència d’esferes cristal·lines. Negació de la immutabilitat dels cels. </li></ul></ul>
  11. 12. Paral·laxi estelar
  12. 13. Sistema de Tycho Brahe Representació Univers J. Kepler
  13. 14. Johannes Kepler (1571-1630) <ul><li>Astrònom alemany </li></ul><ul><li>Platònic: el món terrestre copia el món celest amb l’ajuda de les matemàtiques. </li></ul><ul><li>La teoria ha de dirigir l’observació </li></ul><ul><li>Va formular les tres lleis del moviment planetari </li></ul><ul><li>Kepler va proporcionar proves matemàtiques sòlides a la teoria heliocèntrica de Copèrnic </li></ul>
  14. 15. Les lleis de Kepler <ul><li>Els planetes es mouen en òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels seus focus. </li></ul><ul><li>La velocitat de l'òrbita d'un planeta no és uniforme: Els radis dels planetes descriuen àrees iguals en temps iguals </li></ul><ul><li>El temps que triga un planeta a donar una volta al sol és relatiu a la seva distància respecte al sol: Els quadrats dels períodes dels planetes són proporcionals als cubs de les seves distàncies mitjanes al Sol. </li></ul>
  15. 16. Galileo Galilei (1564-1642) <ul><li>Filòsof i astrònom Italià </li></ul><ul><li>Entén l’Univers físic com un “Llibre de la Natura… escrit en caràcters matemàtics.” </li></ul><ul><li>Aportacions astronòmiques: Sidereus nuntius . </li></ul><ul><ul><li>Perfecciona el telescopi i a través d’ell observa el moviment dels planetes i la superfície del sol i la lluna. La lluna no és una esfera perfecta. El sol té taques canviants. Satèl·lits de Júpiter. </li></ul></ul><ul><li>Confirma el sistema copernicà. </li></ul><ul><li>Diversitat de centres en l’Univers. </li></ul><ul><li>Aportacions físiques: Discursos i demostracions. </li></ul><ul><ul><li>Principi d’inèrcia en el moviment de caiguda lliure dels projectils. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mecanicisme. </li></ul></ul><ul><ul><li>Defensa l’harmonia i simplicitat de la natura. </li></ul></ul>
  16. 17. Observacions Galileu
  17. 18. Galileu i l’església <ul><li>Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església. </li></ul><ul><li>L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil. </li></ul><ul><li>Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments. </li></ul><ul><li>Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Galileu finalment es va retractar. Arrest domiciliari. </li></ul><ul><li>El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó. </li></ul>Eppur si muove
  18. 19. Galileu i el mètode científic <ul><li>Nova metodologia: Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món . Il saggiatore. </li></ul><ul><li>Matematització de la natura. Mètode resolutiu-compositiu (hipotètic-deductiu). </li></ul><ul><ul><li>Primer pas: Descomposició dels elements a investigar. Anàlisi guiada per la raó matemàtica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Segon pas: Hipòtesi. Representació matemàtica dels elements sotmesos a l’anàlisi, que ens ha de permetre arribar (deduir) als resultats que l’experiència quotidiana ens ha mostrat. D’aquesta manera s’obté una experiència científica i fiable. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tercer pas: Resolució experimental. Fer experiments </li></ul></ul><ul><ul><li>( ad hoc ) que ens ajudin a demostrar la teoria. </li></ul></ul>
  19. 20. Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món
  20. 22. Isaac Newton (1642-1723) &quot;Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants.&quot; <ul><li>Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica </li></ul><ul><li>Consolidació de la nova imatge del món: </li></ul><ul><ul><li>Gravitació universal; </li></ul></ul><ul><ul><li>Càlcul infinitesimal; </li></ul></ul><ul><ul><li>Espai i Temps absoluts. </li></ul></ul><ul><li>Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Regles a seguir: </li></ul><ul><ul><li>simplicitat, </li></ul></ul><ul><ul><li>uniformitat, </li></ul></ul><ul><ul><li>experimentació </li></ul></ul><ul><ul><li>no fingir hipòtesis ( Hipotesis non fingo ). </li></ul></ul>
  21. 23. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL Sintesi-racional per provar el el model heliocèntric
  22. 24. Metodologia científica <ul><li>GALILEU </li></ul><ul><li>Anàlisi matemàtica </li></ul><ul><li>Hipòtesis i deducció conseqüències. </li></ul><ul><li>Resolució experimental (ad hoc) </li></ul><ul><li>NEWTON </li></ul><ul><li>Observació fenòmens i recollir dades </li></ul><ul><li>Generalitzacions (inducció) </li></ul><ul><li>Experimentació amb resultats mesurables (matemàtiques). </li></ul><ul><li>Lleis </li></ul><ul><li>F. BACON </li></ul><ul><li>Eliminar prejudicis o ídols </li></ul><ul><li>Recollir dades: taules d’absència, presència i de graus. </li></ul><ul><li>Generalitzacions (inducció) i lleis </li></ul>
  23. 25. MODEL INDUCTIU
  24. 26. MODEL DEDUCTIU
  25. 27. MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU <ul><li>Observació </li></ul><ul><li>Detecció problema </li></ul><ul><li>Hipòtesi </li></ul><ul><li>Deducció conseqüències de la hipòtesi </li></ul><ul><li>Contrastació en l’experiència </li></ul><ul><li>Confirmació (teoria provisional / Falsació (nova hipòtesi) </li></ul>

×