OFICINA MUNICIPAL DE DADES
DEPARTAMENT D’ANÀLISI
ESTAT DE LA CIUTAT 2022
17 de febrer de 2023

2
ÍNDEX
Introducció ...................................................................................................................................... 3
Resum executiu ............................................................................................................................... 4
1. POBLACIÓ ................................................................................................................................ 7
2. ACTIVITAT ECONÒMICA ..........................................................................................................16
Activitat productiva 16
Renda Disponible i capacitat adquisitiva de les Llars 17
Inflació 18
Activitat empresarial 19
Confiança del consumidor 21
Consum privat 23
Compra per internet i sistema de pagament 25
Obertura i projecció exterior 25
Ciutat digital 28
3. MERCAT DE TREBALL...............................................................................................................29
4. DRETS SOCIALS........................................................................................................................40
5. EDUCACIÓ...............................................................................................................................44
6. HABITATGE .............................................................................................................................50
Mercat residencial i accés a l’habitatge 50
Compravendes d’habitatges 53
Mercat de lloguer 55
L’habitatge com a problema social 57
El cost d’accés a l’habitatge a Barcelona 58
7. QUALITAT AMBIENTAL ............................................................................................................60
Qualitat de l’aire 60
Zones verdes 61
Gestió de residus i espais verds 62
Consum d’aigua i enllumenat públic 65
8. MOBILITAT..............................................................................................................................67
9. CULTURA.................................................................................................................................74
10. ESPORTS..................................................................................................................................78
11. SEGURETAT CIUTADANA .........................................................................................................81

3
Introducció
Durant el 2022 la ciutat ha anat recuperant el ritme i funcionament previ a la pandèmia.
Barcelona ha pogut tornar a acollir grans fires i congressos en format presencial, després de dos
anys; l’oferta cultural i esportiva ha pogut desenvolupar-se com en anys anteriors a la pandèmia,
l’ocupació ha crescut amb força i els visitants han tornat a la ciutat.
Tanmateix, quan semblava que deixàvem enrere les pitjors conseqüències de la pandèmia,
l’esclat de la guerra d’Ucraïna, al febrer de 2022, va introduir un grau d’incertesa econòmica a
nivell mundial, a més de contribuir a incrementar les pressions inflacionistes que es van iniciar la
darrera part del 2021. Malgrat la contenció de la inflació els darrers mesos de l’any a nivell
espanyol, el context macroeconòmic continua sent complex a l’inici del 2023.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de
treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana de les persones.
Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del
mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.

4
Resum executiu
La població de Barcelona comença a mostrar símptomes de recuperació, ja que ha crescut de
gener a octubre de 2022 en 16.744 persones, arribant a 1.656.725 persones a 1 d’octubre de
2022. A nivell de districtes el creixement és repartit, amb oscil·lacions que van del màxim ascens
de Nou Barris (1,7%) al mínim de Ciutat Vella (0,2%). Per nacionalitats, la població espanyola
representava un 76,8% de la població resident, un 0,3% menys que el registre de l’inici de l’any,
mentre que la població extracomunitària ha repuntat un 8,1%, fins a significar el 16,8% del total.
La reducció de la natalitat durant el 2022 i l’estabilitat del pes de la població de 65 anys i més es
tradueix en l’increment de l’índex d’envelliment. Augmenta el nombre de domicilis on només viu
una persona i una quarta part de la població de 65 i més anys viu sola.
El ritme d’activitat econòmica de la ciutat ha estat notable durant el 2022. El PIB ha crescut a
taxes molt positives amb taxes de creixement superiors a la resta de Catalunya i d’Espanya. La
percepció dels empresaris sobre la marxa dels negocis presentava una evolució favorable a final
d’any, tot i que les perspectives de cara al primer trimestre de 2023 eren d’estancament. La
inflació ha començat a moderar-se al darrer trimestre però, malgrat l’increment nominal de la
renda disponible de les llars, aquestes han perdut poder adquisitiu. L’índex de confiança del
consumidor va disminuir tant al juny com al desembre de 2022, situant-se per sota del valor
prepandèmia (desembre de 2019). El consum als comerços de la ciutat ha marcat un màxim el
darrer trimestre de l’any i ha estat un 16% superior al nivell de prepandèmia. El turisme ha tornat
a la ciutat i les xifres s’apropen cada cop més als registres habituals impulsats pels visitants
internacionals que s’han recuperat amb força a partir de l’estiu. Paral·lelament a l’evolució del
turisme, l’aeroport ha tancat l’any amb una xifra d'usuaris a l’alça, però encara queda al voltant
d’una cinquena part per sota del registre de 2019, mentre que el trànsit de creuers ha tingut una
recuperació més lenta, amb xifres una quarta part per sota de les habituals.
L’evolució del mercat laboral durant el 2022 ha estat molt positiva i destacable especialment si
es compara amb altres períodes d’inestabilitat del passat. L’any ha tancat amb xifres rècord
d’ocupació i el nivell d’atur registrat més baix dels darrers quinze anys, tot i que les dades de
l’EPA del quart trimestre recullen la frenada dels últims mesos amb un repunt de la taxa d’atur,
que es situa en el 9,1% a la ciutat, més de 2 punts per sobre del valor d’ara fa un any i superant
també el registre de final de 2019. Un any després de l’inici de l’aplicació de la nova reforma
laboral, la contractació indefinida s’ha multiplicat per 2,5 vegades a la ciutat i representa més del
40% del total de nous contractes registrats en 2022.
L’ús de la tecnologia continua molt present en tots els àmbits de la societat. La majoria de la
població té connexió a Internet i els dispositius mòbils van substituint cada vegada més als fixos.
Continuen però havent-hi desigualtats territorials pel que fa a les llars amb connexió a internet i
nombre d’ordinadors per llar.
El nombre de persones ateses als Centres de Serveis Socials ha estat de més de 97.800 al
llarg de 2022, superant el màxim assolit l’any anterior. Altres serveis bàsics, com la
teleassistència també han anat a l’alça, igual que serveis més específics, com l’atenció de
persones nouvingudes prestada pel SAIER que, després del retrocés del 2021, torna a
augmentar. Els serveis adreçats a col·lectius vulnerables, com les estades en centres de dia,
mostren un notable increment respecte als darrers anys.

5
Quant a l’educació, el curs 2021-22 va comptar amb prop de 235.500 alumnes en
ensenyaments de règim general, continuant amb la tendència a la baixa iniciada el curs 2019-20.
El descens relatiu més important es va donar entre l’alumnat d’educació infantil (-4,6%) i
d’educació primària (-1,6%), a conseqüència dels menors efectius de població en aquestes
franges d’edat. El percentatge d’alumnes escolaritzats en centres públics continua augmentant i
supera el 50% en el cas de l’educació infantil de segon cicle. La xarxa d’Escoles Bressol
Municipals ha comptat amb més de 8.550 places, amb una cobertura del 57% de la demanda
durant el darrer curs 2022-23 (37% al curs 2010-11). Els alumnes matriculats en estudis de grau
a les universitats de la ciutat també va en augment i la taxa d’estudis universitaris de la població
continua creixent, amb un diferencial de prop de tres punts a favor de les dones.
L’habitatge es troba entre els tres problemes considerats més greus que té la ciutat segons
l’Enquesta de Serveis Municipals de 2022, el més greu pel 6,7% dels enquestats, si bé el
percentatge s’ha reduït després d’ocupar la primera posició en el 2018. Aquesta preocupació es
reflecteix en el nombre de sol·licituds al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial
de Barcelona, on l’any passat hi havia més de 31.000 inscripcions vigents. De gener a setembre
de 2022 s’han signat gairebé 47.600 contractes d’accés a l’habitatge a la ciutat, un 10,7% menys
que en el mateix període de 2021. El 74,9% del total han estat de lloguer. Malgrat que el mercat
de compravenda segueix en expansió (+15%), el segment de lloguer presenta desajustos entre
oferta i demanda i xifres de contractes a la baixa (-16,9%). Les rendes mensuals en termes de
mitjana de 2022 es situen en els 1.009 euros/mes, amb un repunt interanual del 10,5% superior
a la inflació i més intens que el registrat al conjunt de Catalunya (+6,5%). Al segment de
l’habitatge de segona mà, que representa el 90% de les operacions de compravenda a la ciutat,
els preus també van a l’alça però de forma més continguda (+5%) i el valor registrat s’enfila als
4.285,80 euros/m2
de mitjana en el 2022, el més elevat des del 2007. El preu mitjà total marca
màxims situant-se en els 379.000 euros per habitatges d’una superfície mitjana de 80 m2
.
La recuperació econòmica i les condicions meteorològiques s’han traduït en un empitjorament de
la qualitat de l’aire al 2022. Malgrat la tendència clarament a la baixa des del 2017, en el 2022
han pujat els nivells d’NO2 respecte als dos anys anteriors. Si bé les mitjanes anuals es
mantenen globalment per sota del valor límit de la UE (40 µg/m3) tant a les estacions de trànsit
(38 µg/m3) com a les de fons urbà (25 µg/m3), a l’estació de l’Eixample aquest límit s’ha superat.
Durant el 2022 s’han activat nou avisos preventius per PM10 que han estat actius al llarg de
gairebé 50 dies i s’ha sobrepassat amb escreix el nou nivell guia de l’OMS (15 µg/m3). S’han
superat els valors registrats en 2020 i 2021, tant a les estacions de transit (27,1 µg/m3) com a les
de fons urbà (25,5 µg/m3), però les mitjanes anuals es mantenen per sota dels nivells de 2019.
La generació de residus sòlids urbans ha crescut moderadament en el 2022 (+2,8%) però es
manté un 6,2% per sota del valor de 2019. El pes de la recollida selectiva es troba relativament
estancat en el 40% del total, molt per sota de l'objectiu del 55% per 2025 que marca la Directiva
del Consell Europeu. Les visites als punts verds han disminuït respecte al 2021 encara que es
mantenen gairebé un 15% per sobre del valor de 2019. La valoració ciutadana de la gestió
municipal de les zones verdes, de la recollida d’escombraries i de la neteja dels carrers ha
empitjorat en relació al 2021.
La mobilitat en vehicle privat es va anar recuperant a partir de la desescalada iniciada a partir
de mitjans de 2021. Amb dades de novembre de 2022 l’augment interanual del trànsit de
vehicles a la ciutat ha estat del 3,6% i un 2,2% a les rondes. Tanmateix, la circulació a la ciutat
es manté per sota del nivell de tres anys enrere (-8,3%) gràcies en part a la vigència de la Zona

6
de Baixes Emissions. El transport públic de l’àrea de Barcelona ha tancat el 2022 amb un total
de 924 milions de viatges, un 28% més que en el 2021 i les xifres es van aproximant a les del
2019, quedant 12,6% per sota. El metro és el mode que lidera la recuperació i la demanda ha
assolit en el conjunt de l’any el 90,2% respecte al nivell de prepandèmia. La xarxa de carril bici i
vies ciclables arriba fins els 247,5 kilòmetres i puja fins el 28,4% el percentatge de residents que
utilitza la bicicleta o algun vehicle de mobilitat personal regularment així com el nombre de
viatges del bicing, que ha incrementat un 23% respecte els de 2019. Les matriculacions de
vehicles a la ciutat s’han anat recuperant respecte a l’any anterior, però, tot i això, han tancat el
2022 amb un retrocés del 2,4%.
En l’àmbit de la cultura, el 2022 s’erigeix en l’any de la recuperació de l’activitat cultural a la
ciutat en tots els seus àmbits. Els museus i centres d’exposició de titularitat municipal han rebut
al voltant de 3,7 milions de visitants, xifra que ha anat a l’alça, però que encara queda lluny de la
registrada l’any 2019. Igualment, els equipaments culturals de proximitat han recuperat usuaris,
amb prop de 4,5 milions de visites presencials a les Biblioteques, en el període gener-novembre,
i un total de 172.000 inscripcions als Centres Cívics fins a l’octubre. Els festivals i les festes
tradicionals de la ciutat van comptar amb una afluència de públic comparable a la d’abans de la
pandèmia.
En el sector dels esports la recuperació de l’activitat ha estat notable al llarg de tot el 2022. La
xarxa d’equipaments esportius municipals ha recuperat usuaris i fins al setembre de 2022 el
nombre d’abonats ja superava els 172.000. També s’han pogut celebrar, amb una massiva
assistència de públic, els esdeveniments esportius més emblemàtics de la ciutat, com la
eDreams Mitja Marató, la Zurich-Marató o les més populars Cursa de la Mercè i Cursa de
Bombers, entre altres.
En relació amb la seguretat, Barcelona lidera la reducció de fets delictius entre les grans ciutats
de l’Estat amb un 18% menys de delictes respecte l’any 2019. D’acord amb les dades de la
Junta Local de Seguretat de Barcelona, els fets delictius van baixar un 14,6% a la ciutat respecte
a l’any 2019, amb un total 193.286 fets, principalment pel descens de furts (-26,6%) i robatoris (-
19%). En canvi, els fets delictius contra les persones van experimentar un increment del 18,4%.
Tot i la millora de les dades, la inseguretat ciutadana continua sent el problema més greu de la
ciutat per al 19,1% dels entrevistats segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2022.

7
1. POBLACIÓ
Avanç de dades 2022
La població empadronada a Barcelona amb data 1 d’octubre de 2022 ha estat d’1.656.725
persones, xifra un 1% superior a la lectura de l’1 de gener del mateix any.
Territorialment, tots els districtes presenten lleugers increments de població, amb oscil·lacions
entorn d’un rang que va del màxim ascens (1,7%) de Nou Barris al mínim (0,2%) de Ciutat
Vella.
Per nacionalitats, tampoc s’observen grans variacions. A primers d’octubre del 2022, la
població espanyola representava un 76,8% del total de la població resident, un 0,3% menys
que el registre de l’inici de l’any. La població de la Unió Europea representava un 6,4% del total,
també amb una disminució del 0,2%, mentre que l’extracomunitària ha repuntat un 8,1%, fins
a significar el 16,8% del total. Destaca el notable increment de la població empadronada amb
nacionalitat ucraïnesa, amb un registre de 7.413 persones, un 45,6% més que a l’inici d’any.
Dades de població a 1 de gener de 2022
Segons la lectura del padró municipal d’habitants d’1 de gener de 2022, la població de
Barcelona era d’1.639.981, que suposa una disminució, per segon any consecutiu, de l’1,2%
respecte a la dada de l’any anterior. El retrocés de la població va ser generalitzat en tots els
territoris, amb Ciutat Vella com a districte on va disminuir amb més intensitat (-3,3%). Uns
retrocessos que ja s’han començat a revertir com mostra l’avançament de dades del padró.
Taula 1: Població total resident a Barcelona: explotació del padró continu a data 1 de gener
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
L’excepcionalitat de la situació sanitària encara vigent durant bona part de l’any 2021 ha
repercutit en una més alta mortalitat, però també en els fluxos migratoris de la ciutat. El nombre
de persones de nacionalitat estrangera residents a Barcelona va disminuir un 2,1% fent
que el seu pes sobre el total baixés algunes dècimes, fins al 22,2%.
2000 2004 2008 2012 2016 2020 2021 2022
% Var
22/00
% Var
22/21
Població 1.512.971 1.586.604 1.628.090 1.619.839 1.610.427 1.666.530 1.660.314 1.639.981 8,4% -1,2%

8
Taula 2: Població de nacionalitat estrangera resident a Barcelona: explotació del padró continu a data 1
de gener
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
Gràfic 1: Evolució de la població de nacionalitat estrangera resident a Barcelona
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants.
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
.
La població de nacionalitat estrangera ha retrocedit a gairebé tots els districtes, a excepció
de l’Eixample, on augmenta un 0,2%, Sarrià-Sant Gervasi, amb un increment del 0,9%, i Gràcia,
amb un 1%. De la resta, destaquen les caigudes de Ciutat Vella (-4,9%) i de Nou Barris (-5,9%).
Tot i això, Ciutat Vella continua concentrant una proporció molt alta d’estrangers sobre la
població total, mentre que Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi es mantenen com els territoris amb un
menor pes.
2000 2004 2008 2012 2016 2020 2021 2022
% Var
22/00
% Var
22/21
Població 53.428 202.489 280.817 282.178 267.790 360.970 371.527 363.576 580,5% -2,1%
% s/total 3,5% 12,8% 17,3% 17,4% 16,6% 21,7% 22,4% 22,2%
38,5%
53,8%
43,3%
-3,6% -2,2% -2,0%
2,1%
7,8%
4,5%
10,6%
8,2%
2,9%
-2,1%
-15,0%
0,0%
15,0%
30,0%
45,0%
60,0%
2001 2002 2003 2007 2011 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

9
Taula 3 : Població de nacionalitat estrangera resident per districtes. 1 de gener 2022
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants.
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
.
Gràfic 2: Barris amb pes d'estrangers s/població superior a la mitjana de Barcelona
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener.
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
2022
%s/total
estrangers
%s/total
població
%Var.
22/21
Ciutat Vella 54.888 15,1% 51,8% -4,9%
Eixample 68.400 18,8% 25,6% 0,2%
Sants-Montjuïc 43.954 12,1% 23,9% -3,7%
Les Corts 11.955 3,3% 14,7% -1,0%
Sarrià-Sant Gervasi 21.919 6,0% 14,8% 0,9%
Gràcia 25.595 7,0% 21,0% 1,0%
Horta-Guinardó 29.256 8,0% 17,0% -2,5%
Nou Barris 34.095 9,4% 20,0% -5,9%
Sant Andreu 22.720 6,2% 15,2% -3,8%
Sant Martí 50.794 14,0% 21,2% -0,2%
22,5
22,9
23,1
23,6
23,7
23,8
24,2
24,4
24,7
25,1
25,1
25,5
26,6
26,8
28,4
29,3
30,5
31,3
34,6
35,6
40,9
46,2
51,9
63,8
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0
68. el Poblenou
51. Verdun
53. la Trinitat Nova
50. les Roquetes
14. la Font de la Guatlla
18. Sants
45. Porta
46. el Turó de la Peira
6. la Sagrada Família
66. el Parc i la Llacuna del Poblenou
31. la Vila de Gràcia
10. Sant Antoni
8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample
15. Hostafrancs
7. la Dreta de l'Eixample
5. el Fort Pienc
57. la Trinitat Vella
55. Ciutat Meridiana
11. el Poble Sec-AEI Parc Montjuïc
70. el Besòs i el Maresme
3. la Barceloneta
4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
1. el Raval
2. el Barri Gòtic
%

10
Els quatre barris de Ciutat Vella segueixen al capdavant pel que fa a la concentració de població
estrangera. A banda d’aquests, amb un pes per sobre del 30% es troben també els del Besòs i el
Maresme, el Poble Sec, Ciutat Meridiana i Trinitat Vella.
La composició de la població estrangera és força diversa a la ciutat, però es manté des de fa uns
anys. Les nacionalitats més representades són els residents d’Itàlia1
, Pakistan i la Xina, així com
de França, Colòmbia, el Marroc i Hondures. Els països llatinoamericans que tradicionalment han
aportat un contingent més gran de població estrangera, com Equador, Bolívia, Perú i la
República Dominicana, han anat perdent pes, ja que una part de les persones d’aquests països
han pogut adquirir la nacionalitat espanyola. No obstant això, països com Colòmbia, Hondures o
Veneçuela, han augmentat la seva representació durant els últims anys.
Gràfic 3: Persones empadronades de nacionalitat estrangera (països amb més representació)
1 de gener de 2022
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
1
Inclou una part no especificada de població d’origen argentí i nacionalitat italiana.
44.233
22.550
20.952
18.417
16.740
15.009
14.507
13.472 13.105
10.414 10.146 9.386 8.102 7.695 7.675 7.625 7.015 6.606 6.570 6.103
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
Itàlia
Pakistan
Xina
França
Colòmbia
Marroc,
el
Hondures
Veneçuela
Perú
Argentina
Regne
Unit
Filipines
Alemanya
Índia
Rússia
Romania
Brasil
Equador
Bolívia
Portugal

11
Nacionalitat més freqüent després de l’espanyola per Àrees Estadístiques Bàsiques. 2022
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
El fenomen migratori dels darrers anys incideix en el nombre de residents no nascuts a la
ciutat i, per tercer any consecutiu, continua la tendència a l’alça, superant el 51% del total. Des
de la forta onada immigratòria de la primera meitat de la passada dècada, les persones
nascudes a l’estranger havien mantingut un pes estable sobre la població total, però durant el
darrer quadrienni el percentatge ha anat augmentant fins al 29,4%.

12
Gràfic 4: Lloc de naixement de la població empadronada a Barcelona (en %), 1991-2022
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener.
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
.
L’estructura per edats de la població de Barcelona manté els trets característics dels darrers
anys, si bé la dada de principis de 2022 revela una disminució més accentuada del pes dels
infants, lligada a la reducció de natalitat, mentre que el pes de la població de 65 anys i més,
tot i perdre efectius en termes absoluts, es manté més estable.
Taula 4: Estructura de la població per edats.
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener.
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
Els percentatges més elevats de població de 65 anys i més es concentren als barris dels
districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Les Corts i Sant Martí, mentre que les zones amb més
població infantil se situen principalment al nord (Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Vella) i a
l’oest de la ciutat (Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes, Sarrià).
48,8
7,1
14,8
29,4
0
10
20
30
40
50
60
1996 2000 2004 2008 2012 2016 2020
%
Barcelona ciutat Resta Catalunya Resta Espanya Estranger
2000 %total 2021 %total 2022 %total %22/21 %22/00
0-15 188.495 12,5% 213.889 12,9% 208.481 12,7% -2,5% 10,6%
16-24 163.186 10,8% 142.223 8,6% 141.192 8,6% -0,7% -13,5%
25-64 829.625 54,8% 954.587 57,5% 941.130 57,4% -1,4% 13,4%
65 i més 331.665 21,9% 349.615 21,1% 349.178 21,3% -0,1% 5,3%
Índex d'envelliment 176,0 163,5 167,5 2,4% -4,8%
Índex de sobreenvelliment 46,2 53,5 53,6 0,2% 16,1%
Pes sobre la població

13
Població més gran de 65 anys per Àrees Estadístiques Bàsiques. 2022
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.

14
Població de 0 a 15 anys per Àrees Estadístiques Bàsiques. 2022
Font: Lectura del Padró Municipal d’Habitants
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades.
L’edat mitjana de la població de Barcelona se situa en 44,2 anys. L’índex d’envelliment
augmenta quatre punts respecte a l’any anterior i el nombre de persones centenàries a la
ciutat arriba fins al màxim històric de 931 persones, un 83% de les quals són dones.
L’esperança de vida en néixer va disminuir durant l’any 2020 per l’efecte de la pandèmia,
passant dels 84,9 anys del 2019 als 83,5 anys (dels 87,5 als 86,1 anys per les dones, i dels 81,8
als 80,5 pels homes), tot i que l’any 2021 es recupera per ambdós sexes, 87,6 anys en les
dones i en 81,6 anys en els homes.
L’evolució dels domicilis de la ciutat segons el nombre de persones que hi viuen, mostra també
un important canvi estructural durant les últimes dècades. Augmenta extraordinàriament el
nombre de domicilis unipersonals, que representen actualment el 31,6% del total, i també
s’incrementen notablement els domicilis amb dues persones, 29,3%. L’ocupació mitjana es
manté en 2,5 persones i les llars amb presència de menors representen menys d’una quarta part
dels domicilis (22,5%). Quant a la convivència dels menors de 18 anys amb adults, un 3% dels
domicilis estan habitats per menors acompanyats d’un sol adult i, d’aquests, en el 2,5% de les
llars l’adult és una dona i en el 0,5% restant és un home.

15
L’augment de domicilis unipersonals és un fet també lligat a l’increment del nombre de persones
grans que viuen soles. A Barcelona, més d’una quarta part de la població amb edat superior
als 65 anys viu sola. Ciutat Vella té l’índex de solitud més alt de la ciutat, més del 32%, mentre
que Les Corts té el més baix, 23,6%.
Taula 5: Envelliment i solitud de la gent gran 2000-2022
Font:. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Agència de Salut Pública de Barcelona.
BCN
Ciutat
Vella Eixample
Sants-
Montjuïc Les Corts
Sarrià-
S.Gervasi Gràcia
Horta-
Guinardó
Nou
Barris
Sant
Andreu Sant Martí
2000
Esperança de vida en néixer 79,1 75,7 80,6 78,8 79,9 80,9 79,9 79,4 78,8 80,2 79,1
Dones 82,6 81,4 83,5 82,5 82,8 82,8 82,5 82,8 82,1 83,8 82,8
Homes 75,3 70,4 77,1 74,9 76,8 78,5 76,6 75,8 75,4 76,3 75,2
Índex d'envelliment 176,0 231,3 211,7 171,1 141,2 142,8 207,7 174,9 183,8 152,2 155,4
Index de sobreenvelliment 46,2 50,4 51,7 44,7 45,1 49,6 50,7 42,6 39,3 43,5 43,2
Índex de solitud + 65 anys 23,8 32,0 26,4 25,2 20,7 22,5 26,2 20,8 20,4 21,7 21,6
Índex de solitud + 75 anys 30,6 39,1 32,6 33,4 26,3 28,6 32,1 27,2 28,3 28,0 28,2
2022
Esperança de vida en néixer* 84,9 82,9 85,7 85,2 85,8 86,2 85,8 85,8 85,2 85,5 85,2
Dones 87,5 85,7 87,7 88,1 88,2 87,8 89,0 88,4 88,4 88,5 88,2
Homes 81,8 80,0 83,2 81,9 83,2 84,1 81,9 82,7 81,6 82,1 82,0
Índex d'envelliment 167,5 115,2 205,2 172,0 201,7 138,3 177,1 181,9 161,6 160,2 153,6
Index de sobreenvelliment 53,6 51,3 53,2 51,8 53,1 55,6 54,0 56,3 57,1 50,8 51,9
Índex de solitud + 65 anys 26,4 32,5 28,1 26,3 23,6 25,5 28,6 25,2 26,9 24,9 25,0
Índex de solitud + 75 anys 31,9 38,2 33,8 32,5 28,3 30,0 33,9 30,2 32,2 31,3 30,9
Índex d'envelliment = (Població de 65 i més anys / població de 0-15 anys) x 100
Índex de sobreenvelliment = (Població de 75 i més anys / població de 65 i més anys) x 100
Índex de solitud 65 i més anys = (Població de 65 i més anys que viu sola / població total de 65 i més anys) x 100
Índex de solitud 75 i més anys = (Població de 75 i més anys que viu sola / població total de 75 i més anys) x 100
* Dades del 2019

16
2. ACTIVITAT ECONÒMICA
L’any 2022 ha finalitzat amb un balanç positiu pel que fa al ritme d’activitat econòmica, malgrat la
complexitat de l’entorn macroeconòmic.
L’esclat de la guerra d’Ucraïna al febrer de 2022 va obrir un període de gran incertesa política i
econòmica, encara present a l’inici de 2023. Els preus de l’energia van assolir màxims històrics i
la inflació va escalar fins a taxes no conegudes en dècades, amb un fort impacte sobre la
capacitat adquisitiva de les llars. Malgrat les dificultats, bona part dels indicadors referents a
l’economia de la ciutat han registrat una evolució favorable al 2022. Les notícies més positives
han estat la moderació de les pressions inflacionistes la darrera part de l’any i el bon
comportament que segueix mostrant el mercat laboral.
Activitat productiva
L’any 2022 ha estat el primer any sense restriccions a l’activitat i la mobilitat després de dos
anys, i la ciutat ha recuperat visitants i activitat econòmica. El PIB de Barcelona ha mostrat unes
taxes de creixement notables (per sobre del 7%) els dos primers trimestres de l’any i del 5,1% al
tercer trimestre. Malgrat la moderació del ritme de creixement durant el tercer trimestre, el
creixement ha estat superior al registrat a Catalunya i Espanya.
El valor en euros constants del PIB de la ciutat recupera el nivell d’activitat previ al de la
pandèmia (quart trimestre de 2019).
Gràfic 5: PIB. Taxes de variació interanual real (%)
Font: Departament d’Anàlisi. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona i Idescat

17
El sector serveis ha estat el motor de la recuperació econòmica de la ciutat. Aquest sector va
començar a créixer amb força a partir del segon trimestre de 2021 i al tercer trimestre de 2022
registra una taxa interanual del 5,5%, malgrat que mostra una moderació al llarg dels tres
trimestres de l’any. El subsector del Comerç, Hostaleria, Transport i Informació i Comunicacions,
que va ser el més castigat per les restriccions de la pandèmia, ha estat el protagonista del
creixement dels serveis. Al primer semestre van registrar-se taxes properes al 20% interanual
mentre que, en aquest trimestre, la taxa ha estat del 12,9%.
Gràfic 6: % variació del VAB per sectors Gràfic: 7 % variació del VAB del sector serveis
Renda Disponible i capacitat adquisitiva de les Llars
La reactivació econòmica a partir de la segona part de 2021 i la bona situació del mercat de
treball han suposat un increment de Renda Disponible de les Llars (RDL) de Barcelona durant
els tres primers trimestres de 2022. L’increment ha estat especialment intens durant el primer
semestre i s’ha moderat al tercer trimestre.
La major part dels recursos de les llars provenen del treball assalariat, que suposa més de la
meitat dels recursos (54,4%), les rendes mixtes representen el 27,6% i les Prestacions Socials el
18%. La remuneració d’assalariats han registrat una recuperació sostinguda durant el 2022 amb
taxes a l’entorn del 5%.
Malgrat la Renda Disponible nominal supera en un 4% el nivell de 2019, la capacitat adquisitiva
de les llars de Barcelona està un -8% per sota del nivell anterior a la pandèmia, per efecte de
l’elevada inflació.

18
Gràfic 8: Renda Disponible de les Llars i capacitat adquisitiva de les llars. Índex 2019=1
Inflació
Després de dècades de baixes taxes d’inflació a la majoria dels països d’economies
desenvolupades, els problemes de colls d’ampolla en les cadenes de subministrament van
començar a pressionar a l’alça els preus a partir de la darrera part de l’any 2021, agreujant-se la
situació amb la invasió d’Ucraïna, que ha fet pujar la inflació a taxes de dos dígits els mesos
centrals de l’any.
A nivell espanyol la inflació ha començat a frenar-se a partir del darrer trimestre de l’any, situant-
se al desembre en un 5,7% mentre que a nivell europeu encara se situa en un 10% (dades de
novembre). A la província de Barcelona la inflació tanca en el 6,1%, per sobre del conjunt
d’Espanya i Catalunya (5%). Els preus de l’electricitat, el gas i altres combustibles acaba el 2022
un -12,3% per sota dels nivells d’ara fa un any però el dels aliments segueix escalant amb força
(+13%).
Gràfic 9: IPC (variació interanual)

19
Activitat empresarial
La irrupció de la pandèmia i les mesures introduïdes per frenar la seva expansió van donar lloc a
un escenari de gran incertesa. Des de la vesant empresarial, els resultats de l’Enquesta de
Clima Empresarial van registrar cotes mínimes en el 2020, amb un saldo desfavorable mai
abans registrat a sectors com l’hostaleria, un dels més perjudicats. Tanmateix, la percepció dels
empresaris sobre la marxa dels negocis ha anat millorant notablement al llarg de 2021 i 2022.
Malgrat l’escenari de dificultats per la persistència d’una elevada inflació, que ha motivat quatre
pujades consecutives dels tipus d’interès per part del BCE durant la segona meitat del 2022, el
clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona presentava una evolució favorable al
tancament de 2022. El saldo global en el quart trimestre ha estat positiu (10,5 punts), amb un
augment de més de 5 punts respecte al trimestre anterior. Les xifres han estat globalment més
favorables que al conjunt de Catalunya (6,4 punts). Tots els sectors s’han situat en terreny
positiu i tots milloren les seves xifres excepte la construcció, que modera els seus resultats. Els
més positius són els que presenta l’hostaleria, molt superiors als nivells de 2021, en línia amb la
recuperació que ha experimentat el sector al llarg del 2022.
Tanmateix, les perspectives de cara al primer trimestre de 2023 no eren tan positives i el saldo
global a l’AMB s’ha moderat significativament (0,2 punts), amb la construcció, el comerç i la
indústria en terreny moderadament negatiu. Unes perspectives d’estancament davant l’augment
dels costos de finançament per al teixit productiu, mentre que a la resta de l’àmbit català les
expectatives de negoci eren més desfavorables (-3,8 punts).
Gràfic 10: Clima Empresarial a l’AMB.
-120
-100
-80
-60
-40
-20
0
20
40
60
IV.18 II.19 IV.19 II.20 IV.20 II.21 IV.21 II.22 IV.22
saldo Marxa del negoci
(diferència entre % de respostes 'alça' i 'baixa')
Indústria Construcció Comerç
Hostaleria Resta de serveis

20
El nombre de societats mercantils creades va patir una significativa reducció durant el 2020
de l’ordre del 19% en relació amb el 2019, però el dinamisme empresarial es va anar recuperant
de forma notable en el 2021, amb un increment anual del 23,7% que va permetre assolir de nou
el nivell de prepandèmia. Les dades de 2022 mostren una estabilització del nombre de societats
mercantils creades a la ciutat, amb un total de 7.735 empreses, un nivell molt similar al de 2021
(+0,2%) i lleugerament superior al registre de 2019 (+0,4%). Una evolució més favorable que la
del conjunt de Catalunya i Espanya, on les xifres de 2022 van moderadament a la baixa (-1,1% i
-2,1%, respectivament).
Gràfic 11: Societats Mercantils construïdes
Segons el darrer cens del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE al gener de 2022 hi
havia 183.731 empreses actives a la ciutat, un +2% més que al gener de 2021, amb un teixit
empresarial majoritàriament d’empreses petites i mitjanes.
6.094
6.416
6.733
7.0677.221
7.707
8.755
7.998
7.351
7.703
6.242
7.723
7.735
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
2010201120122013201420152016201720182019202020212022
%

21
Gràfic 12: dimensió de les empreses de Barcelona. Any 2022
Confiança del consumidor
L’índex de confiança del consumidor de Barcelona (ICC) és un indicador avançat que
reflecteix la confiança de la població en la conjuntura econòmica de la ciutat, de les llars i del
mercat de treball.
L’ICC de Barcelona de desembre de 2022 s’ha situat en un valor de 88,8, al voltant d’onze punts
per sota del corresponent al juny del mateix any (99,5) i de deu punts respecte del de desembre
de 2021 (98,4). L'ICC de desembre ha estat resultat d'una disminució tant de la situació actual
(72,2) com de les expectatives (105,3), que després del màxim assolit el juny del 2021 tornen a
presentar un nivell semblant al de fa tres anys.
Gràfic 13: Índex de Confiança del Consumidor. Barcelona 2018-2022
Font: Baròmetres 2018-2022. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades

22
La dinàmica dels tres components de l'ICC de desembre ha estat similar, si bé amb una caiguda
més notable en el cas de l’índex de mercat de treball que, després del màxim del juny passat,
baixa fins als 96,9 punts i se situa en un valor semblant al de juny de 2021. Tot i això, manté el
valor més alt dels tres components. L’índex de l'economia de la ciutat (79,9) cau uns deu punts
en relació amb la darrera dada, mentre que el de l'economia de les llars (89,5) ho fa de manera
més moderada, perdent menys de set punts.
Gràfic 14: Índex de Confiança del Consumidor. Per components. Barcelona 2018-2022
Font: Baròmetres 2018-2022. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades

23
Consum privat
La despesa realitzada als comerços de la ciutat durant el 2022 ha estat, en termes nominals, un
+26% superior a la de 2021 i un 16% respecte del 2019.
El consum privat a Barcelona va marcat un màxim en el darrer trimestre de 2022 en un context
d’elevada inflació i incertesa econòmica, tot i que el ritme de creixement s’ha desaccelerat la
darrera meitat de l’any. Després d’uns notables increments la primera part de l’any (+36,6% i
+34,7% al primer i segon trimestre respectivament), al tercer trimestre es va situar en el +26% i
ha estat del +12,2% aquest darrer trimestre.
Gràfic 15: Valor mitjà de les transaccions (€) a Barcelona.
Tots els grans sectors presenten xifres a l’alça en relació amb el 2021 i tots superen els valors
previs a la crisi sanitària excepte el de vestit, calçat i moda, que es manté un terç per sota del
nivell de 2019.
La despesa en serveis turístics i de restauració és la que més ha crescut al 2022, amb un
repunt anual del 61,2% i de més del 30% respecte al darrer registre de prepandèmia. El pes de
la despesa en aquest sector (29,3% del consum total) gairebé iguala el realitzat en béns i serveis
de primera necessitat (29,8%).
La despesa en cultura, lleure i esports ha estat un +18% superior a la de 2021; la de vestit, calçat
i moda un 17,6%; la de serveis de transports un +17,5% i la de tecnologia un +10,3%.

24
Gràfic 16: Valor mitjà de les transaccions (€) per Grans Sectors.
Al 2022, el nivell de despesa a tots els districtes de la ciutat ha estat superior al del 2021,
destacant els increments de Ciutat Vella (+46,5%) i l’Eixample (29%). Igualment, tots els districte
han superat el nivell previ a la pandèmia.
Gràfic 17: Valor mitjà de les transaccions (€) per districtes.

25
Compra per internet i sistema de pagament
Segons l’Òmnibus Municipal de juliol de 2022 baixa el percentatge de persones que ha
comprat per internet trencant la tendència creixent que s’havia vist impulsada els dos anys
anteriors per les restriccions a la mobilitat que va imposar la situació sanitària. Aquest any, el
65,8% de la població de 16 i més anys va comprar alguna vegada per internet durant el 2022,
tornant a un percentatge similar al d’abans de la pandèmia.
Gràfic 18: % de població de 16 i més anys que ha comprat per internet
Els productes d’oci i cultura són els que tenen el percentatge de compra online més alt (60,9%),
xifra que anat creixent entre 2020 i 2022 però que és inferior al nivell de 2019 (63,8%). L’altra
tipologia de producte amb percentatge de compra online més alt correspon a informàtica,
telefonia, fotografia i electrònica, amb un 44,7%, xifra que ha crescut des del 2019 de manera
continuada (41,1%). En canvi, la compra en botiga física continua sent majoritària pel que fa a
productes frescos i productes quotidians (95,8%).
Obertura i projecció exterior
Durant l’última dècada, Barcelona ha esdevingut una de les principals destinacions de turisme
urbà a Europa i focus d’atracció de visitants per motiu de negocis. La ciutat ha vist com any
darrere any s’incrementaven tant el nombre de turistes com el de pernoctacions hoteleres.
Després de sis anys de xifres rècord, la pandèmia va castigar de manera molt severa el sector.
L’any 2020 els turistes allotjats als hotels de la ciutat van presentar el pitjor registre dels trenta
darrers anys, amb poc més d’1,8 milions de passatgers, i malgrat la progressiva recuperació a
partir de l’estiu de 2021, l’any va tancar amb 3,2 milions de visitants, al voltant de dos terços per
sota del nivell d’abans de la pandèmia.

26
Al llarg del 2022, malgrat la incertesa derivada de l’impacte econòmic de la guerra d’Ucraïna i de
l’alça general dels preus, la recuperació del turisme a la ciutat es consolida i l’any 2022 tanca
amb un total de 7,4 milions de visitants, dels quals prop d’un 80% són internacionals. Les
pernoctacions també van a l’alça, amb una millora del nombre de nits per estada, que se situen
en 2,7, superior a la mitjana d’abans de la pandèmia (2,5 nits el 2019).
Gràfic 19: Visitants i pernoctacions
Font: Enquesta d’Ocupació Hotelera. INE
Les restriccions de mobilitat en l’àmbit internacional van incidir notablement en la composició del
turisme de la ciutat al llarg de 2020 i 2021. Durant l’última dècada els visitants internacionals
extracomunitaris van anar a l’alça fins a assolir una quota de més del 50% del mercat, però
durant el 2020 i la primera meitat del 2021 van perdre pes. Aquesta situació s’ha revertit durant
el 2022 i aquest segment ja representa un 43% del total. Com a mostra només cal dir que els
visitants dels Estats Units, tornen a liderar el rànquing de visitants de la ciutat; tanmateix, el
turisme procedent del sud-est asiàtic (Japó, Xina i Corea del Sud) encara no s’ha recuperat, així
com tampoc els dels països de l’est d’Europa.
També l’oferta hotelera es va veure greument perjudicada per la forta caiguda de l’activitat
turística, però al llarg d’aquest darrer any els establiments han tornat a obrir portes i a finals
d’any la ciutat comptava amb 443 hotels operatius i més de 77.000 places disponibles, amb una
ocupació mitjana que durant el 2022 ha superat el 75%.
Paral·lelament a la recuperació del turisme, l’aeroport de la ciutat també ha vist augmentar el
nombre d’usuaris al llarg de l’any. Així, el 2022 ha tancat per sobre dels 41,6 milions de
passatgers, xifra que suposa un increment significatiu respecte a la de l’any anterior, però que
encara se situa un 21% per sota dels prop de 53 milions del 2019. Els passatgers internacionals
han estat els impulsors del passatge a partir de l’estiu i han guanyat pes, situant-se en més d’un
70% del total al final del període. El nombre de moviments d’aeronaus ha estat de més de
283.000, encara un 18% inferior al nivell d’abans de la pandèmia.

27
Gràfic 20: Passatgers de l’aeroport
Font: Aeroport de Barcelona-El Prat. Aena
La crisi sanitària també va passar factura al sector dels creuers, que durant el 2020 només van
estar operatius fins a la declaració de l'estat d'alarma al març del 2020 i no van reprendre
l’activitat fins al juny de 2021. A partir d’aquesta data la recuperació ha estat lenta i només a
partir de l’estiu del 2022 s’han pogut registrar xifres de passatgers comparables amb les d’anys
enrere, sumant un total de 2,3 milions, més del quàdruple que el 2021, però encara una quarta
part per sota del tràfic de 2019. Els ferris de línies regulars, sí que han pogut recuperar i fins i tot
superar els registres de fa tres anys, transportant un total d’1,6 milions d’usuaris, xifra un 7% per
sobre del registre de 2019, gràcies, principalment, a les connexions amb les Illes Balears.
Gràfic 21: Passatgers del port
Font: Autoritat Portuària de Barcelona. Port de Barcelona

28
Ciutat digital
L’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són molt presents en tots els
àmbits de la societat, formant una part essencial de les vides de la gran majoria de les persones.
Segons la darrera Enquesta de Serveis Municipals de 2022, el 99,1% de les ciutadanes i
ciutadans majors de 18 anys tenen telèfon mòbil i el 94,4% fa ús d’internet a través
d’aquest dispositiu. El 71% de les llars tenen línia fixa, un percentatge que ha anat caient
progressivament en els darrers anys, mentre que és creixent el percentatge de connexió a
internet i d’ordinadors. Igualment, tendeix a incrementar-se el nombre d’ordinadors per persona,
amb una mitjana d’1,8.
Les desigualtats per districtes, però, són encara importants, mentre que a l’Eixample, Gràcia o
Sarrià-Sant Gervasi més del 95% dels residents té connexió a internet, aquest percentatge es
queda en el 90,2% al districte de Nou Barris. Pel que fa als ordinadors, els percentatges oscil·len
entre el 91,3% de l’Eixample i el 76,7% de Nou Barris, amb una mitjana d’ordinadors per llar que
va des dels 2,1 aparells de Sarrià-Sant Gervasi als 1,3 de Nou Barris.
Gràfic 22: Disponibilitat d’ordinadors i Internet a les llars
% Ordinadors % Internet
Font: Enquesta de Serveis Municipals 2022. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades.

29
3. MERCAT DE TREBALL
L’esclat de la pandèmia va suposar trencar de forma abrupta un llarg període de recuperació i
expansió de l’ocupació a Barcelona que es va iniciar en 2013, així que anava quedant enrere
l’anterior crisi financera. Les xifres d’atur de final de 2020, comparables a les de cinc anys
enrere, desfeien bona part del camí avançat. Tanmateix, la millora de la situació epidemiològica
ha afavorit una progressiva reactivació de l’economia que s’ha anat traslladant al mercat laboral.
La recuperació iniciada en el 2021 s’ha consolidat al llarg de 2022, que ha tancat amb xifres
rècord d’ocupació i el nivell d’atur més baix dels darrers quinze anys. Aquesta favorable evolució
del mercat de treball en un escenari econòmic tan complex com l’actual és un element diferencial
destacable de la conjuntura si es compara amb altres períodes del passat d’inestabilitat i
volatilitat en el comportament de les variables econòmiques.
Amb l’entrada en vigor de la nova reforma laboral (RD Llei 32/2021, de 28 de desembre) s’ha
establert un nou marc normatiu per millorar les condicions laborals de les persones treballadores
creant ocupació de més qualitat i lluitant contra l’elevada temporalitat, un problema estructural de
negatives conseqüències sobre els ingressos salarials i la desigualtat de la població. Un any
després de l’inici de la seva aplicació, la contractació indefinida s’ha multiplicat per 2,5 vegades a
la ciutat i representa més del 40% del total de nous contractes registrats en 2022. Són molt
bones xifres, tot i que també s’incrementen els contractes de tipus fix-discontinu, que amb la
reforma han agafat més protagonisme i ja representen el 16% de la contractació indefinida.
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2022 xifren en
759.500 persones la població activa a Barcelona, amb un descens del 8,1% en el darrer any i del
8,6% en relació amb els nivells de finals de 2019, a diferència de la resta del país on les xifres
han augmentat lleugerament. L’evolució a la ciutat s’explica en bona part per la pèrdua de
població en edat de treballar (de 16 i més anys), amb una reducció segons l’EPA del 3,8%
respecte al quart trimestre de 2021, així com també per l’augment de les situacions d’inactivitat
laboral, del 3% en el darrer any, degut fonamentalment a l’envelliment de la població resident.
Taula 6: Taxes d’activitat, ocupació i atur. 4t. trimestre 2022
Taxa d’activitat Taxa d’ocupació Taxa d’atur
Barcelona 79,0% 71,8% 9,1%
Dones 75,9% 69,0% 9,0%
Homes 82,3% 74,7% 9,2%
Catalunya 77,6% 69,9% 9,9%
Espanya 75,2% 65,4% 12,9%
Font: Enquesta de Població Activa (EPA). INE. Taxes específiques (16 - 64 anys).

30
Les taxes d’activitat i ocupació a Barcelona segueixen sent superiors a les del conjunt de
Catalunya i Espanya. Pel que fa a la taxa d’atur, en el quart trimestre de 2022 experimenta un
notable repunt i es situa en el 9,1% a la ciutat, més de 2 punts per sobre del valor d’un any
enrere i superant també el registre de final de 2019 (8,5%). Tot i així, la taxa segueix sent
lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (9,9%) i significativament més reduïda que la
del conjunt d’Espanya (12,9%), situant-se gairebé dos punts per sota de la que registra la capital
de l’Estat (10,9%).
Les taxes d’activitat i d’ocupació no presenten encara el nivell d’equiparació entre dones i homes
que seria desitjable i els resultats són més favorables pel col·lectiu masculí. En canvi les taxes
d’atur de final de 2022 són similars per a ambdós sexes. L’evolució de la taxa d’atur masculina
ha estat més desfavorable en el darrer any, però es presenta més estabilitzada que la taxa
femenina si es compara amb la situació de prepandèmia.
Les darreres dades de l’EPA mostren resultats molt positius en termes de reducció de la taxa de
temporalitat dels ocupats assalariats, que arran de la darrera reforma laboral acumula sis
trimestres consecutius de trajectòria a la baixa i marca mínims (11,6%) amb un descens de cinc
punts percentuals en el darrer any.
Gràfic 23: Taxa de temporalitat de l’ocupació assalariada (EPA)
La crisi del coronavirus va suposar una forta sotragada en la trajectòria de millora de l’ocupació
iniciada a finals de 2013. El desembre de 2020 va tancar amb una caiguda anual de prop de
36.000 afiliacions a la seguretat social, desfent part de la senda alcista dels anys anteriors.
Però en els darrers dos anys l’evolució ha estat molt positiva. La xifra d’1.183.473 afiliacions de
final de desembre de 2022 és la més elevada al tancament d’any de la sèrie històrica disponible
(iniciada en 2003), amb un repunt interanual del 5,7%. El nombre de llocs de treball supera en
prop de 51.000 el d’abans de la pandèmia, amb un augment del 4,5% en relació amb el
desembre de 2019, similar al registrat al conjunt de Catalunya (+4,6%) i d’Espanya (+4,7%). La
recuperació del treball assalariat ha estat molt intensa i les persones afiliades al règim general

31
superen en un 5,2% la xifra de tres anys enrere, mentre que l’alça és més continguda al règim
d’autònoms, amb un total de 126.043 afiliacions, unes 2.100 més que a final de 2019. Les dones
mantenen un lleuger predomini en el règim general (51,9%) i sobre el total de llocs de treball
(51,1%) mentre que al règim d’autònoms predominen majoritàriament els homes (60,8%).
Gràfic 24: Treballadors afiliats a la seguretat social (desembre de cada any)
Font: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. (*) Avanç de dades (INSS).
La pèrdua d’ocupació derivada de la crisi de la COVID-19 hauria estat molt més elevada de no
ser per les mesures extraordinàries que es van implementar amb figures com els Expedients de
Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) o les prestacions especials a autònoms per blindar
temporalment la destrucció de teixit productiu i llocs de treball. La seva vigència es va anar
prorrogant en les successives onades de la pandèmia i els ERTO han permès a les persones
afectades percebre la prestació d’atur i mantenir la vinculació amb l’empresa i l’afiliació a la
Seguretat Social.
Malgrat que des de l’abril de 2022 ja no són aplicables els ERTO específics per la Covid-19, les
empreses poden seguir acollint-se als mecanismes permanents per causes econòmiques,
tècniques, organitzatives o productives o bé al nou esquema que contempla la reforma laboral
d’ERTO cíclics o sectorials.

32
Amb la recuperació de l’activitat, el recurs als ERTO s’ha anat reduint significativament. Les
dades provisionals de desembre de 2022 mostren un repunt en relació als nivells mínims assolits
a l’estiu. Tot i així, les 5.710 persones que seguien afectades a la demarcació de Barcelona
(1.729 dones i 3.981 homes) són inferiors a les d’ara fa un any (22.812 persones) i representen
només un 0,2% de les afiliacions a la Seguretat Social. En el moment més crític de la pandèmia,
a l’abril de 2020, les persones en ERTO van superar les 566.600, representant el 22,5% de les
afiliacions.
A la ciutat, el nombre de persones afectades per nous expedients d’ERTO/ERO s’ha reduït en el
2022 en uns dos terços en relació amb les xifres de 2021. De gener a desembre un total de 552
centres productius i 9.329 persones han passat per aquesta situació a Barcelona, la major part
amb suspensió del contracte (60,5%) i en menor mesura amb reducció de jornada (19,7%), però
el 19,8% restant ha patit directament l’extinció de la relació laboral (1.849 persones). Les
activitats amb un major nombre de persones afectades han estat l’hostaleria (28,1%), les
activitats administratives i auxiliars (22,5%), les activitats artístiques i d’entreteniment (12,8%) i la
indústria (10%).
Gràfic 25: Persones afectades per ERTO/ERO a Barcelona per sectors entre 2021 i 2022
L’evolució de l’atur registrat es va veure sacsejada per l’emergència sanitària a final del primer
trimestre de 2020, alterant de sobte una senda de millora sostinguda iniciada el 2013 que l’havia
situat per sota de les 66.000 persones a mitjans de 2019. En un context menys expansiu de
l’economia, el nombre de persones aturades ja s’orientava lleument a l’alça a l’inici del 2020.
Però quan esclata la pandèmia les taxes de creixement de l’atur es disparen fins a superar el
40%. Un repunt tan fort que el 2020 tancava amb xifres d’atur comparables a les de 2015.
156
1.192
317
2.492
694
2.624
337
512
22
983
0 2.000 4.000 6.000 8.000
Altres
Activitats Artístiques
Educació, Sanitat i S.Socials
Professionals, administratives i…
Informació, Financeres i…
Hostaleria
Transport
Comerç
Construcció
Indústria
gn-ds.2022
gn-ds.2021

33
L’atur registrat va seguir empitjorant fins al febrer de 2021, marcant un pic amb prop de 97.500
persones desocupades a la ciutat sense incloure les afectades per ERTO. Malgrat la magnitud
de l’augment en tan poc temps, el manteniment de mesures de política econòmica
extraordinàries com els ERTO va poder contenir la destrucció d’ocupació i no es van superar els
nivells d’atur observats en la darrera crisi econòmica, quan els ajustos del mercat de treball es
van realitzar de manera generalitzada per la via dels acomiadaments.
Gràfic 26: Atur registrat
Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya
La recuperació de l’activitat econòmica va anar adquirint solidesa amb la millora de la situació
epidemiològica a partir de la primavera de 2021, traslladant-se al mercat laboral en forma de
contundent descens de l’atur registrat. El 2021 ja va tancar amb un total de 63.383 persones a
les llistes del servei d’ocupació i les xifres han continuat millorant al llarg de 2022, amb gairebé
2.000 persones desocupades menys.
Malgrat l’incert context econòmic actual, l’atur a la ciutat acumula més d’any i mig de trajectòria
interanual a la baixa. Encara que el ritme de descens es va desaccelerant (-3,1%), les 61.436
persones registrades a final de 2022 suposen el nivell més baix en un mes de desembre dels
darrers quinze anys. Des del pic de 2021 l’atur ha davallat en més de 36.000 persones (-37%) i

34
es situa un 11% per sota dels nivells d’ara fa tres anys, abans de la pandèmia, amb unes 7.600
persones menys.
La millora de l’atur en el 2022 es posa de manifest amb la reducció generalitzada del nombre de
desocupats a tots els grans sectors econòmics, excepte pel col·lectiu sense ocupació anterior
–que s’incorpora al mercat de treball- que representa el 5,6% de l’atur registrat i és l’únic en que
es superen els registres de final de 2021 (+7,4%). La construcció registra un descens interanual
(-7,3%) més intens en termes relatius que els serveis (-3,5%), que lideren la caiguda en volum,
mentre que la millora a la indústria és inferior a la mitjana (-1,6%), per la persistència de les
dificultats relacionades amb l’encariment dels costos energètics i de les matèries primeres.
Tanmateix, s’ha de tenir en compte que, després de la reforma laboral, moltes persones
d’algunes branques dels serveis –com ara el turisme- tenen contractes de tipus fix-discontinu i
per tant, encara que deixin de treballar al final de la temporada, no es comptabilitzen a l’atur.
L’evolució de l’atur per sexes seguia mostrant en el 2022 un perfil majoritàriament femení, amb
33.792 dones desocupades a final de desembre (55% del total) i 27.644 homes. L’evolució a final
d’any ha estat una mica més favorable per les dones (-3,3%) que els homes (-2,8%), però si es
compara amb la situació de prepandèmia, l’atur masculí en surt més beneficiat (-12,8%) que el
femení (-9,5%).
L’augment de la desocupació derivat de la crisi sanitària va impactar amb especial virulència en
els col·lectius més vulnerables, com ara la població estrangera. Aquest col·lectiu va registrar
en el 2021 una millora de l’atur molt significativa, però les xifres de 2022 han tendit lleument a
l’alça (+0,6% interanual al desembre), mentre l’evolució ha seguit sent favorable per a les
persones de nacionalitat espanyola (-4%). Tot i així, l’atur entre la població estrangera es manté
per sota de les 13.000 persones. Es tracta dels registres més baixos des de la tardor del 2008,
amb una participació sobre el total del 21,1%, com ara fa tres anys.
Els joves menors de 30 anys, que en el 2020 van patir un augment de l’atur més pronunciat que
el de la resta de grups d’edat, van ser els més beneficiats per la millora en el 2021. Tanmateix,
després de marcar un mínim històric el passat mes de juny, l’evolució per a aquest col·lectiu no
ha estat tan favorable durant la segona meitat de 2022, tancant l’any en prop de 7.200 persones i
un repunt interanual del 6,2%. La major rigidesa en la contractació temporal derivada de la
reforma laboral podria suposar certes dificultats en l’accés a l’ocupació en el cas dels joves, per
als quals la temporalitat era habitualment una via d’incorporació al mercat laboral.
El pes d’aquest col·lectiu sobre el total de l’atur registrat (11,7%) ha augmentat un punt en el
darrer any. Tot i així, amb una perspectiva temporal més àmplia les dades segueixen sent
favorables, ja que l’atur juvenil es manté en els nivells més baixos en dècades i el seu pes ha
retrocedit en més de dos punts si es compara amb les xifres de prepandèmia.
El col·lectiu d’entre 30 i 49 anys (25.812 persones a l’atur) ha experimentat una millora superior a
la mitjana durant el 2022 (-5,4%) i més intensa que la de les persones de 50 i més anys (-3%),

35
que des del 2021 s’han convertit en el grup d’edat més nombrós a l’atur (28.431 persones), amb
un pes relatiu del 46,3% del total, més de quatre punts superior al de final de 2019.
La millora de l’atur del darrer any no s’ha donat per a tots els nivells formatius, ja que la
desocupació ha augmentat lleugerament entre el col·lectiu que compta amb titulació universitària
(+3,2%), que representa el 16,7% de l’atur registrat.
L’atur de llarga durada (12 mesos o més) ha experimentat una millora molt significativa al llarg
de 2022, amb un total de 23.892 persones a final de desembre i una davallada del 30,6% en el
darrer any, situant-se també lleugerament per sota de les xifres de final de 2019 (-1,9%). Però el
seu pes encara s’eleva al 38,9% de l’atur registrat. El col·lectiu el formen majoritàriament dones
(58,7%) i persones de més de 50 anys, que representen més de dos terços del total (68,5%). A
més, la situació d’atur tendeix a fer-se crònica per a la major part del col·lectiu, ja que més del
75% (un total de 18.005 persones) porta dos anys o més sense feina.
Gràfic 27: Evolució de la taxa de cobertura de l'atur a Barcelona (%). 2010-2022
Font: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya.
Elaboració del Departament .d’Anàlisi. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona.
El grau de cobertura de les prestacions d’atur ha millorat moderadament al llarg del darrer
any, amb un augment de més de 2 punts percentuals a final de 2022 en relació amb el desembre

36
de 2021. D’aquesta manera, el percentatge supera lleugerament el 50% per primera vegada des
de la primavera de 2020, però és gairebé 3 punts inferior al d’ara fa tres anys, fonamentalment
per la cronificació d’una part important de l’atur. Ja sigui per manca de cotitzacions, en el cas del
col·lectiu que s’incorpora al mercat laboral, o per haver esgotat el període amb dret als ajuts, en
els casos d’atur de més llarga durada, a final de 2022 les prestacions cobrien només la meitat de
les persones a l’atur.
Després de marcar a final del primer semestre els millors registres dels darrers anys a tots els
districtes, l’evolució de l’atur registrat en la segona part de l’any no ha estat tan favorable. Però
tot i així el 2022 ha tancat amb una millora en termes interanuals a la major part del territori.
Només Sarrià-Sant Gervasi presenta xifres d’atur a l’alça en relació amb el desembre de 2021
(+4,5%). En canvi, Nou Barris (-7%), Ciutat Vella (-5,4%), Sant Andreu i Horta-Guinardó (-4,2%)
lideren el ritme de descens i tots els districtes es situen de forma generalitzada molt per sota dels
registres de 2019.
Gràfic 28: Estimació de l’atur registrat per districtes
El pes de l’atur registrat sobre la població de 16 a 64 anys s’ha mantingut relativament
estabilitzat durant el 2022 en nivells molt baixos, situant-se a desembre de 2022 en el 5,7% de
mitjana a la ciutat, de forma similar a 2021 (5,8%) i per sota del registre de final de 2019 (6,4%).
Però malgrat aquestes bones xifres persisteixen fortes desigualtats territorials, amb un pes de
l’atur registrat que segueix sent molt elevat en alguns barris de la ciutat com ara els de la Trinitat
Vella, a Sant Andreu i la Trinitat Nova, a Nou Barris, on el percentatge es manté per sobre del
10%, així com a Ciutat Meridiana, on supera l’11% malgrat la millora del darrer any.

37
Estimació del pes de l’atur registrat sobre la població de 16-64 anys (%)
Desembre de 2022
Font: Departaments d’Estadística i d’Anàlisi. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona.
L’esclat de la crisi de la COVID-19 també va tenir una forta repercussió en les xifres de
contractació laboral. Després d’estabilitzar-se en nivells màxims entre 2018 i 2019, a raó d’1,2
milions de contractes/any –uns 100.000 de mitjana mensual-, les xifres van caure de forma
sobtada i el 2020 va acabar amb gairebé 545.000 contractes menys que en 2019 i una davallada
interanual del 45,3%, que va afectar de forma similar al col·lectiu masculí i al femení.

38
Taula 7: Contractació laboral segons tipus de contacte. 2021-2022
Tanmateix, la contractació laboral es va anar recuperant al llarg de 2021, amb un 25,2% més de
nous contractes que en el 2020 i l’evolució ha estat encara més favorable en el 2022,
especialment en termes qualitatius.
Malgrat que la contractació segueix dominada per les tipologies temporals, la distribució dels
contractes formalitzats a Barcelona està experimentant canvis significatius arran de l’aplicació de
la recentment aprovada reforma laboral, amb una millora del grau d’estabilitat de l’ocupació. La
contractació indefinida s’ha multiplicat per 2,5 vegades en el darrer any i representa el 40,8% del
total, front al 18,1% de 2021. Gràcies a l’impuls de la modalitat més estable, la contractació total
acumulada pel conjunt del 2022 (928.094 nous contractes) ha crescut un 12,6%, si bé la xifra és
inferior a la de 2019 en més d’un 20% pel retrocés dels contractes temporals (-18,6%).
Gràfic 29: Evolució de la nova contractació temporal i indefinida a Barcelona. 2013-2022
Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total
Total 416.309 407.911 824.220 471.923 456.171 928.094 13,4 11,8 12,6
Indefinits 73.517 75.715 149.232 188.366 190.504 378.870 156,2 151,6 153,9
Temporals 342.792 332.196 674.988 283.557 265.667 549.224 -17,3 -20,0 -18,6
2021 2022 % var.2022/21
698.896
549.224
86.728
378.870
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Temporals Indefinits

39
Per tipus de jornada, els contractes a temps complert representen el 57,5% del total, la mateixa
proporció que en el 2021, mentre que han anat a la baixa els de jornada parcial, que són el
35,9% (41,7% en el 2021). En canvi, com a resultat de la reforma cal destacar el creixement en
el 2022 dels contractes fixos discontinus, que s’han multiplicat per gairebé deu vegades en el
darrer any i representen el 6,7% de la contractació acumulada (0,8% en 2021) i el 16,3% de la
contractació indefinida (4,2% en 2021).
Per sexe, les dades de contractació del darrer any consoliden el biaix lleugerament favorable a
les dones (50,8%), que obeeix a la seva major participació en els contractes temporals (51,6%),
degut a la seva presència majoritària en els contractes de substitució (68,5%), mentre que en la
modalitat indefinida s’observa una major paritat entre dones (49,7%) i homes (50,3%).
La pandèmia va deixar al descobert problemes de caire estructural com la dualitat existent al
mercat laboral, que semblava inamovible i que la nova normativa està abordant. La davallada
dels contractes registrats en el 2020 va ser més accentuada en la contractació temporal que en
la indefinida, afectant especialment les modalitats més precàries. Els contractes de fins a un mes
de durada són els que més van caure i el seu pes sobre la contractació total es va reduir en uns
vuit punts. Amb la recuperació, aquest tipus de contractes ha tornat a anar a l’alça (+6,5% en el
2022) però a un ritme inferior a la mitjana –en part degut a algun desincentiu introduït a la
reforma laboral per frenar el seu ús- i el seu pes ha seguit lleument a la baixa (32% del total en
2022) i es manté més de deu punts per sota dels registres de prepandèmia.
Gràfic 30: Durada dels nous contractes signats
Font : Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya
Elaboració: Departament d’Anàlisi. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona.
41,0 39,7 36,1 40,3 42,9 43,4
35,1 33,9 32,0
16,1 16,9
23,7
16,5
15,4 16,4
17,7 18,8 13,7
3,2 3,3
3,2
3,0 3,2 2,7
4,2 3,2
1,7
27,3 26,8 23,2 26,2 24,0 23,5
26,4 26,1
11,8
12,5 13,3 13,8 14,1 14,4 13,9
16,5 18,1
40,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Fins a 1 mes > 1 a 6 mesos > 6 mesos Indeterminada Indefinits

40
4. DRETS SOCIALS
La situació de crisi sanitària viscuda durant els darrers anys va afectar de manera notable les
atencions als Centres de Serveis Socials de la ciutat, registrant més de 97.500 persones
ateses a finals de 2021. Durant el 2022, la situació econòmica continua marcant a l’alça la
demanda d’aquests serveis amb 97.850 persones ateses, xifra que representa el 6% de la
població de Barcelona i que supera en un 0,3% el màxim assolit l’any anterior.
Per territoris, els districtes que concentren un nombre més gran d’usuaris respecte a la seva
població són Ciutat Vella (10%), Nou Barris (9,1%) i Sants-Montjuïc (7%), mentre que en
l’altre extrem es troben Sarrià-Sant-Gervasi (2,6%) i Les Corts (4,7%). Quatre dels deu
districtes de la ciutat han presentat un augment de persones ateses en aquest període, amb
Gràcia al capdavant, amb un increment proper al 9%, seguit de Sarrià-Sant Gervasi, amb un
5,7% més, i Sant Martí, amb un 5,3%; mentre que en sentit contrari destaquen Sant Andreu i
Ciutat Vella, amb reduccions properes al 6%.
Taula 8: Usuaris de Serveis Socials
Font: Departaments de Recerca i Coneixement i Gestió de Sistemes d'Informació. Àrea de Drets Socials, Justícia Global,
Feminismes i LGTBI.
Població en general 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
2022
(prov.)
Persones ateses als
Centres de Serveis Socials
68.635 70.872 73.027 74.237 77.737 81.638 83.967 79.575 88.533 97.531 97.852
Dones 49.526 52.341 54.435 51.747 56.678 61.733 62.481
Homes 28.188 29.275 29.532 27.804 31.779 35.729 35.105
No consta --- --- --- --- --- 66 266
No binari --- --- --- --- --- 3 ---
Persones ateses amb
Serveis d'Atenció Domiciliària
18.788 19.375 19.104 19.584 20.782 23.793 24.094 23.366 23.254 21.551 21.324
Dones 14.942 17.184 17.113 16.836 16.743 15.505 15.249
Homes 5.840 6.609 6.981 6.529 6.511 6.046 6.075
Persones grans 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Persones ateses amb
Servei de Teleassistència
59.473 67.414 72.854 77.311 81.239 85.528 88.967 91.841 92.197 96.709 97.832
Dones 59.082 61.871 64.058 65.949 66.270 68.740 69.268
Homes 22.157 23.657 24.909 25.892 25.927 27.969 28.564
% cobertura ≥ 80 anys 61,6% 68,0% 71,8% 71,6% 72,1% 75,2% 76,9% 76,7%
Estades a centres residencials 107.343 106.325 106.372 114.921 117.541 108.770 106.464 106.959 89.094 94.829 102.679
Dones nd nd nd nd nd nd nd
Homes nd nd nd nd nd nd nd
Beneficiaris Targeta Rosa
(60 anys i més)
227.152 225.680 221.501 219.000 218.608 211.411 208.568 204.202 201.340 193.107 187.991
Dones 140.673 139.598 136.930 135.280 134.868 130.389 128.375 126.125 124.332 119.676 116.766
Homes 86.479 86.082 84.571 83.720 83.740 81.022 80.193 78.077 77.008 73.431 71.225

41
Les persones ateses pels Serveis d’Atenció Domiciliària, en canvi, van disminuir l’any 2021
a conseqüència de què durant el període de confinament es van prestar només els serveis
imprescindibles i ja no es va recuperar el nivell habitual anterior a la pandèmia. Les dades del
2022, situen el nivell d’assistència en 21.324 persones, xifra lleugerament més baixa que l’any
anterior. D’aquest total, més del 70% van ser dones.
El Servei de Teleassistència va augmentar de forma important al llarg del 2021, amb més de
96.700 usuaris. A finals de 2022, els usuaris atesos han estat 97.832, amb una taxa de
cobertura del servei que es manté pràcticament invariable respecte a l’any anterior. Igualment,
les estades en centres residencials s’han recuperat després de la davallada dels dos anys
anteriors, però encara han quedat per sota dels nivells d’abans de la pandèmia. Els
beneficiaris de la Targeta Rosa més grans de 60 anys, continuen la tendència a la baixa i se
situen per sota dels 188.000.
Pel que fa als serveis més específics, els menors en risc atesos pels Equips d’Atenció a la
Infància i Adolescència augmenten lleugerament durant el 2022, fins a prop de 4.400. En
aquest àmbit i per tal de protegir els infants i joves en situació de vulnerabilitat, es va tornar a
convocar el Fons extraordinari per ajuts puntuals d’emergència social per a infants de 0
a 16 anys, amb un import total d’11,5 milions d’euros que ha beneficiat al voltant de 18.600
menors i prop de 10.700 famílies, de les quals més de 2.800 monoparentals. Igualment, els
ajuts de menjador escolar s’han vist reforçats el curs 2021-2022, amb un pressupost de més
de 35,2 milions que han beneficiat més de 36.500 menors.
El Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona (SAIER) ha atès
durant el 2022 prop de 22.700 persones, assolint un màxim després de la reducció
experimentada el 2021 per les restriccions de mobilitat encara vigents durant bona part de
l’any. Pel que fa al perfil de la població atesa, augmenta la proporció de dones (55%) respecte
a anys enrere. Per procedència, es detecta un increment de persones del Perú, país que se
situa al capdavant dels països de procedència amb una pujada de més del 50% amb dades
del primer semestre, i de les d’Ucraïna. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha atès unes
17.100 persones d’origen ucraïnès d’ençà que es va iniciar el conflicte bèl·lic i fins a l’octubre
de 2022. El gruix d’aquestes atencions, prop de 14.000 persones, s’ha fet al Centre
d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i a l’Ucrane, el nou equipament
d’emergències socials que va obrir a l’abril per concentrar el suport a la comunitat ucraïnesa,
mentre que el SAIER va atendre unes 3.200 persones procedents d’aquest país.
Les persones amb discapacitat ateses als Centres de Serveis Socials al llarg del 2022,
s’acosten a les 15.400, xifra molt similar a la de l’any anterior. També en aquest cas, al voltant
de les dues terceres parts del total han estat dones. Els viatges del servei de transport públic
adreçat a aquest col·lectiu s’incrementen també fins als prop de 339.000, un volum similar al
registrat abans de la pandèmia.

42
Les atencions a les persones més vulnerables en els Centres de Dia augmenten
notablement fins a les prop de 4.200, la xifra més alta dels darrers anys. En aquest servei, els
homes són majoritaris, amb un percentatge superior al 88%. Segons l’últim recompte realitzat
al setembre de 2022, a la ciutat hi havia més de 1.050 persones dormint al carrer, xifra que
s’ha estabilitzat durant els darrers anys gràcies al notable increment de places residencials
destinades a aquest col·lectiu.
Taula 9: Usuaris de serveis específics
Font: Departaments de Recerca i Coneixement i Gestió de Sistemes d'Informació. Àrea de Drets Socials, Justícia Global,
Feminismes i LGTBI.
A banda dels equipaments de prestació de serveis i dels ajuts mencionats anteriorment,
Barcelona té una llarga tradició de política de cures i per tal de donar visibilitat i suport a les
persones implicades s’han impulsat diverses mesures que la consoliden com a ciutat
cuidadora referent en l’àmbit internacional. Projectes pioners com l’espai Barcelona Cuida,
el Concilia o la recentment implementada Targeta Cuidadora, han multiplicat l’oferta de
serveis públics específics de cures.
Infància en risc 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
2022
(prov.)
Menors atesos als Equips d'Atenció
a la Infància i Adolescència 3.586 3.596 3.422 3.485 3.530 3.769 3.919 4.016 4.062 4.292 4.393
Dones 1.732 1.783 1.838 2.138 1.906 2.066 2.241
Homes 1.857 1.943 2.056 1.852 2.119 2.226 2.152
Persones nou vingudes 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Persones ateses al SAIER 10.317 9.784 10.379 11.369 13.347 16.936 19.422 20.720 19.001 18.038 22.684
Dones 6.729 8.392 9.546 10.406 9.334 8.920 12.476
Homes 6.561 8.536 9.869 10.304 9.667 9.091 10.208
No consta --- --- --- --- --- 19 ---
No binari --- --- --- --- --- 8 ---
Persones amb discapacitat 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Persones ateses als
Centres de Serveis Socials
5.890 5.882 6.030 9.667 11.745 12.664 14.841 13.692 12.408 15.202 15.408
Dones 7.143 7.763 9.026 8.509 7.708 9.527 9.704
Homes 4.493 4.900 5.677 5.183 4.699 5.674 5.692
No consta --- --- --- --- --- 1 12
Viatges del Servei de Transport Públic 270.521 286.714 331.710 331.055 358.747 348.012 347.975 348.238 188.195 274.265 338.872
Persones vulnerables 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Persones ateses als Centres de Dia 2.801 2.496 2.564 2.603 2.615 2.724 3.285 3.328 3.761 3.632 4.196
Dones 380 368 451 --- 346 482
Homes 2.344 2.917 2.877 --- 3.286 3.714
Àpats servits als Menjadors Socials 380.737 489.213 519.842 512.441 504.929 520.554 486.079 479.826 557.068 492.556 465.976
Dones 90.537 87.494 73.782 87.895 78.809 79.594
Homes 429.512 398.585 405.954 469.173 413.747 384.223
No consta --- --- --- --- --- 2.073
No binari --- --- --- --- --- 86

43
S’estima que a la ciutat de Barcelona hi ha 355.000 persones que tenen cura d’altres de
manera intensiva, en la gran majoria dins l’àmbit familiar i privat i assumida majoritàriament
per dones (el 95% de les treballadores de cures a domicili o empleades domèstiques són
dones). Aquesta càrrega que assumeixen comporta impactes negatius en la seva salut i
benestar (el 65% de les dones que s’hi dediquen creuen que la seva salut és regular o
dolenta) i pateixen més pobresa de temps el que repercuteix en menys lleure, participació
comunitària o vida social. La Targeta Cuidadora, creada el setembre de 2022, reconeix les
persones cuidadores, oferint accés a un paquet integrat de serveis gratuïts (informació,
assessorament, suport emocional i psicològic, etc.), i des de la seva implantació fins a finals
de 2022 ja ha estat sol·licitada per unes 2.300 persones.
Per acabar, cal afegir que els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona han estat
reconeguts per sisè any consecutiu com uns dels millors d’Espanya, segons el rànquing
elaborat per l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDiGSS), amb
una inversió per habitant que supera els 235 euros.

44
5. EDUCACIÓ
Els ensenyaments de règim general van començar el curs 2021-22 amb prop de 235.500
alumnes matriculats, amb una disminució del 0,8% respecte al curs l’anterior. El descens
relatiu més important es va donar entre l’alumnat d’educació infantil (-4,6%) i d’educació
primària (-1,6%), a conseqüència dels menors efectius de població en aquestes franges
d’edat. En canvi, els estudis de Batxillerat i de Formació Professional, van guanyar alumnat.
En total, un 45% dels alumnes de 3 a 16 anys van matricular-se en centres públics,
percentatge que continua augmentant durant els darrers anys i que arriba gairebé al 51% en
el cas de l’educació infantil, mentre que a l’ESO i a Batxillerat, els percentatges són més
estables i se situen al voltant del 38%. Als estudis de Formació Professional, el percentatge
d’alumnat als centres públics també va a l’alça i en el cas dels graus mitjans ja s’apropa al
50%. En l’educació secundària postobligatòria, es manté la preferència pel Batxillerat (62,2%),
tot i el considerable increment del pes de la Formació Professional en els darrers anys.
Taula 10: Alumnes ensenyament règim general en centres públics, concertats i privats
Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Les dades provisionals d’inici de curs 2022-23, apunten a la continuïtat en la pèrdua
d’alumnat d’infantil i primària, si bé de manera més moderada que el curs anterior, i aquesta
tendència s’amplia a la resta d’etapes educatives, excepte en el Batxillerat on l’alumnat es
manté més estable.
Pel que fa a les escoles bressol i llars d’infants, el total d’alumnes matriculats durant el curs
2021-22, ha quedat per sota de 15.000, amb un retrocés proper al 2%, fruit d’un menor
nombre d’infants en aquesta franja d’edat. Les escoles bressol municipals (EBM) van iniciar
el curs amb més de 8.550 places disponibles a les 103 escoles de la ciutat. L’evolució del
Curs Curs Curs Curs Curs Curs Curs Curs
2014-2015 2015-2016 2016-2017 2017-2018 2018-2019 2019-2020 2020-2021 2021-2022
Educació infantil (3-6
anys)
39.895 40.038 39.737 39.627 39.166 39.547 37.738 35.988 -4,6% 50,9%
Educació primària (6-
12 anys)
81.487 81.872 82.073 82.150 82.236 82.346 80.621 79.318 -1,6% 46,8%
Educació Secundària
Obligatòria
53.941 54.565 55.248 56.288 57.065 57.635 57.775 56.999 -1,3% 38,8%
Total ensenyaments
(3-16 anys)
175.323 176.475 177.058 178.065 178.467 179.528 176.134 172.305 -2,2% 45,0%
Batxillerat 21.950 22.246 22.568 22.555 22.743 23.205 23.826 23.934 0,5% 37,9%
Formació Professional
de Grau Mitjà
12.197 12.905 12.393 12.968 13.312 13.583 13.748 14.541 5,8% 49,6%
Total ensenyaments
superiors (16-18 anys)
34.147 35.151 34.961 35.523 36.055 36.788 37.574 38.475 2,4% 40,8%
Formació Professional
de Grau Superior
21.705 22.112 21.943 22.703 22.831 23.402 23.754 24.697 4,0% 43,6%
Total Barcelona 231.175 233.738 233.962 236.291 237.353 239.718 237.462 235.477 -0,8% 44,4%
Var. %
21-22/20-21
%centres
públics
2021-22

45
nombre de centres ha experimentat un salt significatiu, passant dels trenta-nou centres del
curs 2001-02 a les més de cent actuals, per aquest motiu, el percentatge de demanda atesa a
les EBM ha anat evolucionat molt positivament, passant del 37,4% del curs 2010-11, al 57%
del curs 2022-23.
Gràfic 31: Evolució de les places/escoles bressol municipals
Font: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Educació
L’excepcional situació viscuda per l’alumnat durant el curs 2019-20 no va incidir especialment
en els indicadors del rendiment escolar com la taxa de graduació de 4t de l’ESO, que va
mostrar una millora de més de dos punts respecte al curs anterior. Però el curs 2020-21 la
situació canvia i l’indicador cau tres punts, fins al 91,5%. Les diferències territorials, però, es
redueixen entre districtes com Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, que se situen al voltant
del 95% i 96%, o Ciutat Vella i Sants-Montjuïc que es mantenen per sobre del 85%.
Igualment, altres indicadors com l’índex de no superació de les proves de competències
bàsiques de 4t de l’ESO no han evolucionat favorablement, amb un empitjorament que
afecta especialment a les competències matemàtiques i de llengua anglesa, situació que a
més s’agreuja de manera notable en alguns districtes, com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou
Barris.
49
63
72
92 95 98 101 102 103
2.790
4.260
4.935
6.806
7.940
8.194 8.409 8.508 8.553
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
0
2.000
4.000
6.000
8.000
2002-03 2009-10 2010-11 2011-12 2014-15 2016-17 2018-19 2020-21 2021-22
ESCOLES PLACES

46
Gràfic 32: Taxa de graduació a l’ESO (graduats/avaluats)
Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
Gràfic 33: Índex de no superació de les proves de competències bàsiques 4t d’ESO.
Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
70,0
72,9
78,5 78,3 78,4
75,1
80,5
79,0
84,7
86,1 85,9
93,8
94,9
96,4 96,0 96,2 96,2
95,3
96,2
97,2 97,7
95,3
85,4
87,7
89,4 89,3
90,2
91,2 90,7
91,8 92,4
94,5
91,5
65,0
70,0
75,0
80,0
85,0
90,0
95,0
100,0
%
Ciutat Vella Sarrià-Sant Gervasi Barcelona

47
Ensenyament Universitari
El total d’alumnes matriculats en estudis de grau a les Universitats de la ciutat el curs
2020-21, última dada disponible, va ser de 181.000 alumnes, xifra més d’un 4% superior a la
del curs anterior. Els alumnes matriculats en màsters van disminuir, però, un 4,5%, mentre
que els de doctorat van augmentar un 2,8%.
Des d’una perspectiva de gènere, per branques d’estudis, el percentatge d’alumnat de sexe
femení es manté majoritari a Ciències de la Salut (73,6%), Arts i Humanitats (64,2%) i
Ciències Socials i Jurídiques (58,2%), mentre que és quasi paritari en Ciències (51%) i molt
més baix a Enginyeria i Arquitectura, on només s’assoleix un 23,7%. Els estudis més
demanats pel sexe femení continuen essent educació i infermeria, amb percentatges
superiors al 80%.
Taula 11: Alumnes matriculats de grau, màsters i doctorats a les universitats de Barcelona.
GRAUS Curs
2016-17
Curs
2017-18
Curs
2018-19
Curs
2019-20
Curs
2020-21
Var. %
20-21/19-20
CENTRES PÚBLICS 151.216 150.977 153.294 155.457 162.127 4,3%
Barcelona 45.074 44.636 44.427 43.525 43.785 0,6%
Autònoma de Barcelona 31.848 31.101 30.894 31.265 32.059 2,5%
Oberta de Catalunya 35.843 37.158 39.895 42.505 47.358 11,4%
Politècnica de Catalunya 23.600 22.579 22.278 22.330 22.942 2,7%
Pompeu Fabra 14.851 15.503 15.800 15.832 15.983 1,0%
CENTRES PRIVATS 16.789 16.584 17.535 18.477 18.873 2,1%
Ramon Llull 12.271 11.982 12.336 13.065 13.163 0,8%
Internacional de Catalunya 3.169 3.335 3.634 3.894 4.109 5,5%
Abat Oliba CEU 1.349 1.267 1.565 1.518 1.601 5,5%
Total 168.005 167.561 170.829 173.934 181.000 4,1%

48
Font: Generalitat de Catalunya. Universitats i Recerca. Universitats i Recerca en Xifres.
D’acord amb les dades del padró municipal a data 1 de gener de 2022, el nivell d’estudis de la
població manté una pauta d’ascens constant des de fa més d’una dècada. La taxa d’estudis
superiors (que inclou estudis universitaris i formació professional de grau superior) se situa
en un 34,6%, set dècimes superior al de l’any anterior, amb un diferencial de gairebé tres
punts a favor de les dones. Es mantenen, però les diferències territorials entre districtes.
Sarrià-Sant Gervasi és el que té una taxa més elevada, 53,5%, mentre que Nou Barris només
arriba al 16,1%. L’evolució ha estat positiva en tots els districtes, però amb una menor
intensitat precisament a Nou Barris, on la taxa només creix tres dècimes, mentre que a
l’Eixample l’increment ha estat de més d’un punt.
MASTERS Curs
2016-17
Curs
2017-18
Curs
2018-19
Curs
2019-2020
Curs
2020-21
Var. %
20-21/19-20
CENTRES PÚBLICS 31.391 35.082 37.398 39.450 37.183 -5,7%
Barcelona 7.074 7.004 7.538 7.013 6.229 -11,2%
Autònoma de Barcelona 3.762 3.690 3.690 3.848 3.591 -6,7%
Oberta de Catalunya 12.109 16.150 17.884 20.157 18.854 -6,5%
Politècnica de Catalunya 5.299 5.233 5.126 5.157 5.107 -1,0%
Pompeu Fabra 3.147 3.005 3.160 3.275 3.402 3,9%
CENTRES PRIVATS 4.026 3.950 3.840 4.076 3.995 -2,0%
Ramon Llull 3.261 3.245 3.134 3.230 3.186 -1,4%
Internacional de Catalunya 353 345 374 465 482 3,7%
Abat Oliba CEU 412 360 332 381 327 -14,2%
Total 35.417 39.032 41.238 43.526 41.178 -5,4%
DOCTORATS Curs
2016-2017
Curs
2017-2018
Curs
2018-2019
Curs
2019-2020
Curs
2020-21
Var. %
20-21/19-20
CENTRES PÚBLICS 13.957 13.391 13.675 13.557 13.909 2,6%
Barcelona 5.317 4.832 5.031 5.077 5.366 5,7%
Autònoma de Barcelona 4.910 4.807 4.866 4.781 4.831 1,0%
Oberta de Catalunya 235 252 279 294 310 5,4%
Politècnica de Catalunya 2.151 2.165 2.172 2.089 2.045 -2,1%
Pompeu Fabra 1.344 1.335 1.327 1.316 1.357 3,1%
CENTRES PRIVATS 730 608 706 799 844 5,6%
Ramon Llull 389 376 420 443 447 0,9%
Internacional de Catalunya 235 180 234 298 337 13,1%
Abat Oliba CEU 106 52 52 58 60 3,4%
Total 14.687 13.999 14.381 14.356 14.753 2,8%

49
Gràfic 34: Població empadronada a Barcelona amb estudis superiors (%), 2009-2022
Font: Lectura del Padró d’Habitants. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística.
Taula 12: Taxa d'estudis superiors de la població (% sobre població >16 anys)
Font: Lectura del Padró d’Habitants. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d’Estadística
.
34,6
33,1
36,0
20
25
30
35
40
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
%
Total Homes Dones
2010 2020 2021 2022
Ciutat Vella 23,0% 32,1% 32,0% 32,5%
Eixample 32,7% 44,5% 45,1% 46,2%
Sants-Montjuïc 18,0% 28,2% 28,9% 29,4%
Les Corts 33,5% 44,7% 45,1% 45,5%
Sarrià-Sant Gervasi 43,2% 52,2% 52,6% 53,5%
Gràcia 32,5% 43,9% 44,5% 45,4%
Horta-Guinardó 17,8% 26,4% 26,9% 27,4%
Nou Barris 9,6% 15,5% 15,8% 16,1%
Sant Andreu 16,1% 24,4% 24,9% 25,4%
Sant Martí 19,0% 28,4% 29,1% 29,9%
Barcelona 23,9% 33,4% 33,9% 34,6%

50
6. HABITATGE
L’accés a l’habitatge segueix sent per a la població barcelonina un dels problemes més
importants de la ciutat. El desequilibri entre una oferta disponible relativament escassa i una
demanda tant per a ús residencial com per a inversió que tradicionalment ha crescut amb molta
més força pressionen a l’alça de forma recurrent els preus tant de lloguer com de compravenda.
Amb la irrupció de la pandèmia i a diferència del que havia passat en l’anterior crisi immobiliària,
els preus dels habitatges van mostrar certa resistència a la baixa. Al segment de segona mà,
àmpliament predominant a la ciutat, la tendència a l’estabilització dels valors registrats es va
imposar en el trienni 2019-2021. Pel que fa als lloguers, en un escenari de menor demanda i
d’augment de l’oferta, els preus van anar moderadament a la baixa en el bienni 2020-2021. Un
fet que, combinat amb la recuperació de la renda de les llars en el 2021, va suposar puntualment
una millora de l’accessibilitat al lloguer. Tanmateix, amb la tornada a la normalitat, la demanda ja
torna a pressionar a l’alça tant els preus dels lloguers com els de venda dels habitatges.
Mercat residencial i accés a l’habitatge
A diferència d’altres països de la Unió Europea, al nostre país la propietat privada és el règim de
tinença majoritari del parc d’habitatges, per sobre del lloguer. A més, l’habitatge de lloguer social
és gairebé testimonial. Tanmateix, el lloguer ha anat guanyant pes darrerament, especialment
des de la darrera crisi immobiliària, trencant així una dinàmica de dècades d’increment continuat
de la propietat.
A Barcelona es calcula que el parc de lloguer representa actualment el 38,5% del total
d’habitatges principals de la ciutat. Segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2022, un 43,5%
de les persones entrevistades manifestaven viure de lloguer. Per altra banda, tres de cada
quatre operacions a l’immobiliari residencial de la ciutat són actualment en règim de lloguer, una
participació superior a la dels anys previs a l’esclat de la bombolla, quan les compravendes
representaven prop de la meitat dels contractes d’accés.
L’evolució dels contractes d’accés a l’habitatge registrats a la ciutat al llarg de la darrera dècada
ha vingut determinada pel comportament del segment predominant al mercat, el lloguer. Després
d’unes xifres que en el 2019 ja s’orientaven a la baixa, amb l’impacte de la pandèmia en el 2020
es va accentuar la davallada en la signatura d’operacions fins al nivell més baix en vuit anys,
amb caigudes intenses tant al segment del lloguer (-21,2%) com de compravenda (-26,5%).
Tanmateix, l’activitat va agafar embranzida a la ciutat en el 2021 i l’any va tancar amb un fort
rebot alcista de les operacions, més intens que el registrat a Catalunya i molt similar per la
compravenda (+41,4%) i el lloguer (40%). Les prop de 71.000 signatures van suposar un nou
màxim del total de contractes d’accés a l’habitatge registrats i les xifres a Barcelona es van situar
gairebé un 10% per sobre de les de 2019.

51
Però la situació s’ha capgirat novament en el 2022 i les xifres de gener a setembre, un total de
gairebé 47.600 contractes d’accés a l’habitatge, tornen a anar a la baixa a Barcelona a un ritme
interanual del -10,7%. Malgrat que el mercat de compravenda segueix en expansió amb un
repunt del 15% en relació amb el mateix període de 2021, el segment de lloguer presenta
desajustos entre l’oferta i la demanda, amb xifres negatives especialment a la capital (-16,9%).
Amb la fi de les mesures restrictives vinculades a la pandèmia, la demanda de lloguer habitual
ha tornat a créixer mentre que l’oferta ha minvat i la xifra de nous arrendaments es situa un 6%
per sota de la registrada de gener a setembre de 2019. Tot i així, el total de contractes d’accés a
l’habitatge no ha quedat gaire lluny de la xifra de fa tres anys, situant-se tan sols un 1,5% per
sota, gràcies a l’evolució més positiva de les compravendes.
La caiguda de l’activitat al mercat del lloguer en el 2022 ha fet retrocedir el pes d’aquest segment
uns cinc punts percentuals, fins al 74,9% del total dels contractes d’accés, després de situar la
seva participació al voltant del 80% entre els anys 2018 i 2021.
Gràfic 35: Variació interanual dels contractes d’accés a l’habitatge a Barcelona
En el 2022 els contractes d’accés a l’habitatge registren caigudes interanuals a tots els districtes
per la davallada generalitzada al segment del lloguer. El descens més contingut s’ha donat a
Nou Barris (-1,5%), on l’impuls de les compravendes gairebé ha compensat la tendència a la
baixa dels lloguers, mentre la davallada més intensa correspon a Sant Andreu, on les
transmissions per compravenda també han anat a la baixa i a un ritme més intens que els
contractes de lloguer.

52
Contractes d’accés a l’habitatge a Barcelona per districtes 2022 (gener-setembre)
L’Eixample segueix al capdavant del mercat residencial de Barcelona amb aproximadament una
cinquena part dels contractes d’accés a l’habitatge de la ciutat, tot i que al districte també
s’observa un retrocés de l’activitat superior a la mitjana, del 16,3% en relació amb el primers tres
trimestres de 2021, de forma similar a Ciutat Vella, Gràcia i Horta-Guinardó. Tot i així, cal tenir
en compte que es tracta de retrocessos des dels nivells màxims de 2021 i les xifres de
l’Eixample es mantenen per sobre de les d’abans de la pandèmia en un 3,6%. Un fet que també
s’observa a Sants-Montjuïc i a Sarrià-Sant Gervasi i en menor mesura a Gràcia i Nou Barris.

53
Compravendes d’habitatges
La pandèmia va irrompre en el 2020 en un moment en que la fase alcista del cicle del mercat de
l’habitatge presentava senyals d’esgotament. La trajectòria descendent de les operacions de
compravenda que s’havia iniciat a la ciutat en els dos anys anteriors, en un context d’alentiment
del ritme de creixement econòmic, es va intensificar amb l’esclat de l’emergència sanitària, amb
una forta caiguda (-26,5%), tant de les operacions d’habitatge nou com de la segona mà, que va
impactar a la capital en major mesura que a la resta del país i va deixar el nombre de
compravendes registrades al nivell més reduït des de 2013.
Tanmateix, la demanda es va anar reactivant posteriorment i el 2021 ja tancava amb un fort
rebot a l’alça (+40%) més intens que a la resta de Catalunya, amb un total de 13.800 operacions,
superior a les xifres dels dos anys anteriors a la pandèmia.
Al llarg dels primers tres trimestres de 2022 l’activitat ha seguit mostrant molt dinamisme, tot i
que el ritme de creixement de les compravendes s’ha anat moderant. Les prop de 12.000
operacions registrades de gener a setembre suposen un 15% més que en el mateix període de
2021 i el volum més elevat des de 2017, amb un repunt més intens de les compravendes
d’habitatge nou (+31,7%) que de segona mà (+13,4%), que representen el 90% del total. El perfil
que es mostra més dinàmic és el dels compradors estrangers, que representen una sisena part
del total. Cal tenir en compte que en els primers mesos de l’any els tipus d’interès encara es
mantenien en terreny negatiu. Però en un context d’elevada inflació com l’actual, que ha
provocat l’enduriment de les condicions de finançament, i amb una renda disponible de les llars a
la baixa en termes reals, caldrà veure si la tendència a l’alça de les compravendes es manté molt
més temps.
Pel que fa als preus, l’evolució més recent del mercat mostra com la puixança de la demanda ha
incidit en la tendència a l’alça dels preus de l’habitatge que s’observa en el 2022, més marcada a
Barcelona en el cas del segment de nova planta que al de segona mà. En el cas dels habitatges
nous són més freqüents les oscil·lacions de preus degut a l’escassa oferta existent. En el 2021
bona part de l’oferta es va concentrar en promocions residencials relativament més assequibles i
els preus mitjans per m2 van registrar un descens de l’11,8%, després d’anar a l’alça al llarg de
sis anys consecutius.
Però en el 2022 els preus dels habitatges nous reprenen la trajectòria alcista enfilant-se als
5.119 euros/m2 de mitjana de gener a setembre, molt a prop dels màxims de 2008, amb un
repunt interanual del 18,7%, molt superior a la inflació. El preu mitjà total arriba als 486.400
euros, amb un increment interanual més intens, de prop del 30% a preus corrents, per l’augment
de la superfície mitjana, que s’ha situat en els 90,6 m2 construïts.
Al segment de segona mà, que predomina àmpliament la ciutat, el ritme de creixement dels
preus s’havia frenat ja abans de l’esclat de l’emergència sanitària i la tendència a l’estabilització
es va imposar en el trienni 2019-2021. Però la fortalesa de la demanda també s’ha anat
traslladant als preus en el 2022 i si bé la tendència a l’alça de gener a setembre ha estat més

54
continguda que al segment de nova planta (+5% nominal), el valor registrat s’enfila als 4.285,80
euros/m2 de mitjana, el més elevat des de l’any 2007. El preu mitjà total de l’habitatge usat
marca un nou màxim situant-se en els 379.000 euros per habitatges d’una superfície mitjana de
80 m2. Però en termes reals –descomptant l’elevada inflació actual- els preus queden per sota
de les mitjanes anuals dels primers dos anys de pandèmia i com els de nova planta, es
mantenen per sota dels registrats en el bienni 2007-2008.
Preu mitjà de venda de l’habitatge usat a Barcelona per districtes i barris. 2022 (gener-setembre)
Si bé a nivell de districtes i barris els preus mitjans de l’habitatge usat en el 2022 van
majoritàriament a l’alça, la tendència no ha estat homogènia territorialment. Així, els valors