Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Informe Policia de barri de Barcelona

133 vues

Publié le

L’any 2016 el Govern municipal va impulsar l’elaboració del Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona (2016-2019) en el que es planteja un model centrat en la proximitat, l’adaptació al territori, la transparència i el canvi organitzacional. Aquest model es materialitza, entre d’altres, a través de la Policia de Barri.

  • Soyez le premier à commenter

Informe Policia de barri de Barcelona

  1. 1. Seguretat i prevenció Març de 2019 1 Informe de Policia de Barri
  2. 2. Seguretat i prevenció Març de 2019 2 Índex 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 3 La Policia de Barri...................................................................................................................... 3 Evolució respecte del model de Policia comunitària ................................................................ 4 2. MODEL DELS EQUIPS DE POLICIA DE BARRI.......................................................................... 5 Organització dels EPB................................................................................................................ 5 Estructura dels EPB ................................................................................................................... 5 Selecció de les persones integrants dels EPB............................................................................ 7 3. DESPLEGAMENT DELS EQUIPS DE POLICIA DE BARRI ........................................................... 8 Formació dels EPB..................................................................................................................... 8 Desplegament per Districtes................................................................................................... 10 4. IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT DELS EQUIPS DE POLICIA DE BARRI ................................. 12 Implementació ........................................................................................................................ 12 a. Mètode CASA................................................................................................................... 12 b. Coordinació amb Districtes ............................................................................................. 14 c. Relació amb els veïns i veïnes i comerciants................................................................... 14 Seguiment ............................................................................................................................... 16 Sessions periòdiques........................................................................................................... 16 Workshops .......................................................................................................................... 16 5. RESULTATS........................................................................................................................... 17 Principals problemàtiques tractades....................................................................................... 17 Millores en la qualitat del servei............................................................................................. 20 6. CONCLUSIONS I FUTUR ........................................................................................................... 22
  3. 3. Seguretat i prevenció Març de 2019 3 1. INTRODUCCIÓ La Policia de Barri L’any 2016 el Govern municipal va impulsar l’elaboració del Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona (2016-2019) en el que es planteja un model centrat en la proximitat, l’adaptació al territori, la transparència i el canvi organitzacional. Aquest model es materialitza, entre d’altres, a través de la Policia de Barri. La Policia de Barri esdevé un nou plantejament sobre el model de relació amb la ciutadania, apropant-nos i propiciant una major participació en l’establiment de prioritats en l’activitat policíaca, i millorant els canals de comunicació entre la comunitat i l’administració, aconseguint així una millora en la qualitat de vida dels veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona. És un impuls per sobrepassar la lògica de la reacció. Vol anar més enllà de la resposta proporcionada als diferents requeriments intentant encabir tota la informació que es tingui en lògiques més amplies, amb anàlisi de causes i conseqüències, amb vistes a prevenir i resoldre problemes. Es tracta d’anar cap un model policial que avança en la prevenció, que genera coneixement, s’anticipa als fets i actua en conseqüència al coneixement que genera. Com a conseqüència del desenvolupament del Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Policia de Barri es posa en marxa el mes de maig del 2017 al Districte de Nou Barris i finalitza el desplegament a tota la ciutat el març del 2019 amb els equips de L’Eixample i de Sarrià-Sant Gervasi. Proximitat Territori Organització Transparència
  4. 4. Seguretat i prevenció Març de 2019 4 Evolució respecte del model de Policia comunitària El treball de proximitat destinat a aprofundir en el coneixement de cada territori i en millorar la qualitat de l’atenció de les demandes ciutadanes es converteix en un instrument d’interlocució i de transparència fonamental en el funcionament d’una Unitat Territorial. La cobertura dels deu districtes de la ciutat es planifica operativament a través de la divisió en 40 Sectors Policials Operatius (SPO) i 73 barris. El treball en clau de proximitat, que pretén potenciar la relació sovintejada entre els agents i la ciutadania com a eina d’anticipació i resolució transversal de conflictes, requereix l’assignació d’un agent referent, membre de l’Equip de Policia de Barri (EPB), a cadascun dels 73 barris de la ciutat. Són els Equips de Policia de Barri qui gestionen la resolució dels problemes en un primer nivell. Això vol dir analitzar la informació i tractar les dades per definir el problema, i generar una resposta adaptada, ja sigui obrint noves línies de treball o reafirmant les ja existents, sempre seguint de molt a prop l’evolució del problema i readaptant la intervenció policial a la seva evolució. Aquesta feina requereix tenir un coneixement precís del barri, la seva diversitat, equipaments, entitats i detectar problemàtiques per tenir un diagnòstic continuat d’aquest territori. També dissenyar intervencions orientades a la seva resolució amb una perspectiva transversal i comptant amb altres serveis i amb la ciutadania. I segons el cas, co-gestionar o derivar-los a altres serveis i/o administracions.
  5. 5. Seguretat i prevenció Març de 2019 5 2. MODEL DELS EQUIPS DE POLICIA DE BARRI Organització dels EPB El model traslladat al territori es planteja des d’un suport especialitzat a cada Unitat Territorial (UT), que n’hi ha una per districte. El desplegament passa per la unió d’aquests equips sota la figura del Cap de Equip de Policia de Barri, que depenen funcionalment de l’Inspector/a. Aquesta organització permet vehicular tota la informació, per evitar duplicitats i d’aquesta manera agilitzar el trasllat d’informació així com el contrast al territori. Cada Unitat Territorial té un Equip de Policia de Barri i cada barri un referent. Estructura dels EPB L’estructura total desplegada fins al moment compte amb 140 agents. Tal i com està descrit al Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona, l’estructura dels EPB varia segons la unitat territorial on s’han desplegat.
  6. 6. Seguretat i prevenció Març de 2019 6 Donat que les particularitats de cada territori són variades el desplegament dels EPB s’ha fet d’acord amb les necessitats concretes de cada territori es van tenir en compte elements com la densitat de població del districte i el nivell de problemàtiques per definir dues estructures: bàsica o ampliada. Estructura bàsica • UT 4 – Les Corts • UT 5 – Sarrià-Sant Gervasi • UT 6 – Gràcia • UT 7 – Horta-Guinardó Estructura ampliada • UT 1 – Ciutat Vella • UT 2 – L’Eixample • UT 3 – Sants-Montjuïc • UT 8 – Nou Barris • UT 9 – Sant Andreu • UT 10 – Sant Martí
  7. 7. Seguretat i prevenció Març de 2019 7 També comptem amb personal de policia de barri les 4 unitats nocturnes: • UNO 1 – Ciutat Vella i Sant Martí • UNO 2 – Eixample i Gràcia • UNO 3 – Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi • UNO 4 – Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu L’Oficina de Proximitat A més, el febrer de 2018 es va crear l’Oficina de Proximitat, depenen de la divisió Territorial, que té com a objectiu vetllar perquè el model sigui el més homogeni possible dins de la diversitat de realitats que conviuen en els barris i districtes de la ciutat de Barcelona. La oficina a càrrec d’un sotsinspector, té les funcions de: • Implementar el treball policial en clau de proximitat. • Homogeneïtzar procediments d’actuació. • Adaptar i estructurar el model de treball de proximitat. • Impulsar la coordinació per l’abordatge transversal dels conflictes. • Assessorar els Equips de Policia de Barri Des de la posada en marxa ha treballat en generar protocols interns d’actuació per establir el mètode de treball dins dels equips de la Policia de Barri però també les modificacions que la resta de l’organització requereix per encabir aquesta nova visió de treball. Selecció de les persones integrants dels EPB Els i les agents que participen del projecte ho fan de manera voluntària. Arrel de la prova pilot al maig del 2017 al districte de Nou Barris, es va desenvolupar un protocol estandarditzat per seleccionar als agents i les agents que formarien part dels EPB. Així, amb la finalitat de fer una selecció ajustada als perfils que es demana als futurs components dels EPB, es va dissenyar un procés de selecció, donat que els seus components han de tenir unes habilitats i competències específiques. Els referents de barri han de poder ser els interlocutors directes amb la ciutadania en la gestió de la convivència i la seguretat i tenir la capacitat de fer un anàlisi i contrast de les
  8. 8. Seguretat i prevenció Març de 2019 8 problemàtiques detectades en el seu territori, fer el seu seguiment i proposar accions per resoldre-les de manera preventiva i proactiva, ja sigui a través de la derivació a altres serveis municipals o de la gestió conjunta amb els mateixos. En aquest procés s’estableixen una sèrie de característiques per poder participar, com és la de pertànyer a la mateixa UT per tal de garantir coneixements tant de l’organització com del territori específics, habilitats relacionals com la mediació i gestió de conflictes, la intel·ligència emocional o l’empatia amb col·lectius vulnerables, i habilitats tècniques com la iniciativa per fer propostes de millora i prendre decisions, la planificació o la capacita de treball, entre d’altres. També es valorava com a mèrit, l’experiència prèvia amb el model de policia comunitària. 3. DESPLEGAMENT DELS EQUIPS DE POLICIA DE BARRI Formació dels EPB El projecte formatiu de l’equip de policia de barri neix de les accions definides en el Pla de formació i desenvolupament professional 2017-2019 de la Guàrdia Urbana en relació amb els seus eixos estratègics: proximitat, territori, organització i transparència. Els quatre eixos estan presents en tots els programes transversals de la formació, que aborden aspectes de drets humans, gènere, igualtat, metodologia, innovació i comunicació. Aquest Pla respon a un nou model que incorpora canvis metodològics, noves modalitats de formació i que s’obre a la participació d’entitats i professionals experts. La formació esdevé més dinàmica i proactiva amb fòrums de debat, anàlisi de casos i participació grupal, i recull les experiències dels agents sobre la pràctica, de manera que s’estimuli la transferència real dels aprenentatges al lloc de treball.
  9. 9. Seguretat i prevenció Març de 2019 9 Un cop seleccionades les persones que conformarien l’Equip de Policia de Barri d’un districte, els i les agents rebien un curs formatiu de 80 hores de la mà d’un equip de formació multidisciplinari amb el suport de la Universitat de Barcelona. Aquesta formació ha tingut com a objectiu reforçar les eines necessàries per poder treballar en diferents situacions com són la detecció i intervenció en conflictes de convivència; l’anticipació al conflicte; la comunicació; l’acció comunitària; i coneixements temàtics com la diversitat religiosa o la perspectiva de gènere. A més, essent fonamental per a la seva actuació que els Equips de Policia de Barri siguin coneixedors del ventall de serveis amb els que compten, tant a nivell de districte com de ciutat, per poder derivar les diverses problemàtiques amb les que han de treballar i que no tenen una resolució policial, la formació habilita diversos espais per a què coneguin els serveis actualment vigents. Els objectius específics de la formació ha consistit en: • Comprendre la transversalitat dels conflictes i la gestió coordinada de les solucions per a la millora de la presa de decisions. • Fomentar les competències relacionals per afavorir i millorar el servei d’atenció a la ciutadania. • Millorar les capacitats per la detecció de situacions de discriminació, tracte no igualitari i odi. • Compartir l’experiència i el coneixement del treball en equip. • Entrenar i potenciar el desenvolupament emocional a través de la consciència emocional, l’elecció personal i la responsabilitat individual i grupal. • Desenvolupar habilitats socioemocionals per fomentar les competències relacionals. • Unificar criteris i procediments de gestió de la informació i la generació d’informes. S’ha comptat amb l’Institut de Ciències de l’Educació (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona per validar un model de formació pels Equips de Policia de Barri de la ciutat. A través de la identificació de les necessitats normatives pel desenvolupament de les competències professionals de la Policia de Barri i de les necessitats expressades pels propis agents davant les exigències de les realitats que comprenen els diversos districtes de la ciutat, l’IDP-ICE ha contribuït al disseny del programa formatiu i a la seva adaptació.
  10. 10. Seguretat i prevenció Març de 2019 10 La formació ha anat adaptant-se i modificant-se segons les demandes i necessitats formatives que anaven sorgint des del primer equip de policia de barri, al districte de Nou Barris, fins a la darrera formació als equips de policia de barri dels districtes de l’Eixample i de Sarrià-Sant Gervasi. Desplegament per Districtes Un cop els EPB reben el curs formatiu, s’inicia el procés de desplegament al territori. Després de l’anàlisi del funcionament i de la bona acollida per part de la ciutadania de la prova pilot al districte de Nou Barris el maig de 2017, s’han anat desplegant els EPB de manera progressiva a les altres Unitats Territorials. El mes de desembre del mateix any, van entrar en funcionament els EPB de Sant Andreu i Sant Martí. El de febrer de 2018 es van incorporar dos unitats territorials més, la Unitat Territorial de Ciutat Vella i la de Sants-Montjuïc, així com els EPB del torn de nit de la Unitat Nocturna Operativa 1 (UNO 1), de la Unitat Nocturna Operativa 3 (UNO 3) i la Unitat Nocturna Operativa 4 (UNO 4), que eren les que havien de cobrir les necessitats nocturnes dels EPB de les unitats territorials desplegades fins aquell moment. A finals de l’any 2018, es van incorporar les unitats territorials de Les Corts, Gràcia i Horta-Guinardó, i la Unitat Operativa Nocturna 2 (UNO 2). Finalment, el mes de març de 2019 s’incorporen els EPB de l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi. Al moment del desplegament, a cada UT se li va assignar una adreça de correu electrònic, així com telèfons mòbils als referents de cada barri i es van adequar les dependències de les UT amb ordinadors i materials necessaris pel desenvolupament de la nova feina. Es va establir un Protocol de comunicació, per implementar a cada districte. Es van construir cartells amb imatges pròpies de cada barri que es van penjar a les porteries, incloent l’adreça de correu electrònic de l’equip, i es va presentar cada referent al primer consell de barri després del desplegament al territori.
  11. 11. Seguretat i prevenció Març de 2019 11
  12. 12. Seguretat i prevenció Març de 2019 12 4. IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT DELS EQUIPS DE POLICIA DE BARRI Implementació a. Mètode CASA Un dels principals objectius del model de policia de barri, és tenir una metodologia de treball unificada. Adaptable al territori però estandarditzada i uniforme a tota la ciutat. Per això el Pla Director proposa la implementació del mètode CASA1 : Cerca, Acció, Seguiment i Avaluació. Aquest model representa una innovació de la funció policial en l’àmbit de la convivència ja que permet millorar la definició dels problemes però també garanteix un seguiment i avaluació de l’actuació policial, amb indicadors qualitatius propis d’aquest tipus d’intervenció. El total desplegament del mètode CASA està previst a finals de 2019 i consta de quatre fases: 1. Cerca: Cerca de tota aquella informació que ha de permetre a la Policia de Barri fer un anàlisi i en conseqüència una diagnosi. El circuit d’entrada d’informació pot ser intern, és a dir, provenir de la Unitat Territorial o de serveis municipals, o pot provenir de l’exterior a través de la ciutadania directament o d’altres administracions, per exemple. Un cop rebuda la informació, s’han de contrastar altres fonts d’informació per tal d’intentar establir l’abast de la problemàtica, és a dir, determinar si es tracta d’un fet puntual o reiterat i quines persones i territori es troben afectats, de quina manera i per què, per tal de poder fer una definició específica del problema. Un cop definit el problema, es proposarà el nivell i condicions d’execució, establint clarament quins són els objectius a assolir per a la resolució del problema i així poder fer el seguiment i avaluació pertinents. Si el nivell de problema requereix la intervenció d’altres serveis a més dels policials es treballa conjuntament des de la definició del problema fins la seva resolució. 2. Acció: Posta en marxa de les accions prèviament planificades pels EPB per solucionar els conflictes. Aquestes accions poden ser exclusivament policials o poden incloure la participació d’altres operadors municipals. 1 Adaptació del model angles SARA de policing orientat a la resolució de problemes.
  13. 13. Seguretat i prevenció Març de 2019 13 3. Seguiment: A través de les diverses aplicacions informàtiques a les que els EPB tenen accés, ja sigui de forma directa o requerint-les externament, es farà un seguiment del resultat de les actuacions, de l’evolució del problema, i es manté informada a la ciutadania dels avanços. 4. Avaluació: Anàlisi dels resultats i valoració del grau de compliment de l’objectiu establert. L’avaluació es realitzarà tant a nivell intern com extern, és a dir, es contactarà amb les persones demandants del servei per tenir un retorn sobre el qual poder avaluar el resultats de les actuacions dels EPB. La gestió de la informació configura gran part de la tasca de la Policia de Barri. Amb l’objectiu d’aconseguir més presència dels agents dels EPB al carrer, el mètode CASA es presenta com l’oportunitat per agilitzar els processos de recollida i gestió d’informació per tal de reduir les tasques de backoffice. Carpeta de Barri La carpeta de barri ha de ser l’eina informàtica per la gestió i seguiment de casos. Durant el 2017 i 2018 s’ha fet una avaluació del aplicació existent així com la detecció de les necessitats tant pe la recol·lecció de dades com per la gestió. Actualment s’està treballant en el desenvolupament d’una nova eina informàtica que millori l’anàlisi automatitzat de les múltiples fonts d’informació a les que té accés la Guàrdia Urbana.
  14. 14. Seguretat i prevenció Març de 2019 14 b. Coordinació amb Districtes Altres dels protocols de treball que implementa el nou model, és el de coordinació amb districtes, per tal de tenir una guia i d’homogeneïtzar els espais de gestió i planificació conjunta entre serveis. Es generen 3 nivells de coordinació: • Barris. Vincula el referent de l’EPB d’un barri amb el tècnic o la tècnica de barri amb l’objectiu de mantenir actualitzada la informació sobre els problemes i fer seguiment de les qüestions obertes en matèria de convivència. • Districte. Vincula la persona cap operativa de l’EPB amb la secretaria tècnica de prevenció i el referent de policia comunitària de Mossos d’Esquadra. Aquest nivell té per objectiu analitzar tot el districte. • Taula de convivència. Amb l’objectiu de mantenir una diagnosis continuada de les principals problemàtiques de convivència del districte, definir prioritats i fer seguiment de problemes que s’estan abordant conjuntament, aquesta taula reuneix a l’Intendent/a de la GUB, Cap operatiu de l’EPB, referent de policia comunitària de Mossos d’Esquadra, Direcció de Serveis a les persones i territori, Secretaria tècnica de prevenció, Tècnic/ques de barri i qualsevol altre servei de districte o de ciutat que es consideri adequat segons els territori. Aquest espai funciona completament en el districte de Nou Barris, i esta en desenvolupament a la resta de districtes. Taules tècniques. S’aprofiten les taules tècniques creades pel districte en funció de problemàtiques específiques són un espai d’intercanvi i gestió conjunta de casos entre l’EPB i el districte. c. Relació amb els veïns i veïnes i comerciants Els referents de l’EPB també participen dels següents espais de participació ciutadana: • Consells de barri. Cada referent de l’EPB participa al consell del seu barri.
  15. 15. Seguretat i prevenció Març de 2019 15 • Consells de seguretat, convivència i prevenció o Taula de prevenció. El/la cap operatiu de l’EPB participa en aquests espais, on es tracten els temes relacionats amb seguretat ciutadana, convivència i trànsit, entre d’altres. Un element clau que s’incorpora amb aquest model és el retorn de l’activitat i les intervencions el teixit comercial, associatiu i de veïnatge. A més de fer retorn a les persones directament vinculades al problema, els EPB aprofiten els espais anteriorment mencionats no només per ser coneixedors de la realitat dels barris sinó també per fer retorn de les seves actuacions vers les diverses problemàtiques que puguin anar sorgint. També s’ha establert un circuit pel que les unitats territorials poden comunicar a través de les xarxes del districte les principals novetats o dades d’interès de la Guardia Urbana. Enguany també ha començat s’han posat en funcionament grups de WhatsApp amb veïns i veïnes referents per informar de les principals actuacions, estat dels problemes i donar informació i explicacions sobre situacions i també aclarir informació falsa que a vegades sorgeix a les xarxes socials. El Periódico, 15/03/2018
  16. 16. Seguretat i prevenció Març de 2019 16 Seguiment De l’anàlisi fet en el marc del Pla Director sobre models anteriors de policia de barri, una de les mancances que s’apuntava a millorar era el procés de seguiment i acompanyament en la implementació. Per això, s’ha fet un pla de seguiment per garantir la implementació i la millora continua. Això te dues parts, les sessions periòdiques i els workshops. Sessions periòdiques S’han fet sessions periòdiques de seguiment d’equip a cada districte, després de dos, sis i dotze mesos a partir de l’inici del desplegament per poder avaluar l’adequació del model al territori i les necessitats. 1. Avaluació del Seguiment de la Implementació (ASI) Per tal d’avaluar el desenvolupament de la implementació del model, les sessions d’Avaluació del Seguiment de la Implementació (ASI) tenien com a objectiu específic treballar les eines i estratègies que faciliten l’exploració, anàlisi i diagnosi dels vincles i interaccions socials del barri. A través de treballar el sociograma dels barris, d’un enfocament orientat a problemes i de l’anàlisi i discussió de casos concrets. 2. Valoració de Potencial de Millora (VPM) L’objectiu general de les sessions de Valoració de Potencial de Millora (VPM) s’ha encaminat a generar un espai vivencial i reflexiu sobre l’estat i procés de l’equip. En concret. Workshops Després d’haver iniciat el desplegament dels primers Equips de Policia de Barri a la ciutat, es van organitzar dues jornades diferents per reflexionar i intercanviar experiències al voltant del model de Policia de Barri. 1. El primer va ser a l’octubre de 2017 es va celebrar una jornada on es va poder intercanviar experiències locals del model entre diversos districtes de la ciutat i d’altres ciutats com Castelló, Londres o Amsterdam amb l’objectiu d’aprofundir en la filosofia i organització del model, així com sobre la importància de la identificació preventiva dels problemes, el treball en xarxa amb institucions públiques i amb la comunitat a través d’espais de treball específics.
  17. 17. Seguretat i prevenció Març de 2019 17 2. El segon es va celebrar el juny de 2018 es va centrar en la gestió transversal dels conflictes. Aquesta jornada va habilitar un espai d’intercanvi entre tots els Equips de Policia de Barri funcionant fins aquesta data i els referents de prevenció dels districtes corresponents. L’objectiu de la sessió va ser validar una metodologia conjunta de diagnosi i plantejament de pla de treball integral. Es van compartir experiències de resolució de casos complexos amb respostes transversals i establir paràmetres comuns per la gestió d’aquests casos a tota la ciutat. 5. RESULTATS Els cinc districtes que van començar a funcionar enguany (Gràcia, Les Corts, Horta, Eixample i Sarrià-Sant Gervasi), encara és molt aviat per tenir resultats de gestió, però es pot avançar que l’etapa de formació així com les primeres del desenvolupament, que són les de establiment d’establiment d’espais de treballs compartits i generació d’agenda de contactes per barri s’estan complint conforme els lineaments dels projecte. Per altra banda, dels equips més consolidats, Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, permeten fer un balanç més acurat ja tenint en compte les seves actuacions. Principals problemàtiques tractades Durant l’any 2018, els Equips de Policia de Barri dels districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc van obrir un total de 1.270 casos, pràcticament el doble de casos dels que van obrir l’any 2017 amb el model anterior. La majoria dels temes que van tractar (55%) cauen dins de l’àmbit de la convivència, dins dels quals prevalen (26%) els que estan relacionats amb molèsties per persones en espais públics o per sorolls o música, que tal com ho mostren també altres informes com l’enquesta de victimització i les demandes als telèfons d’emergència, són les principals causes de conflictes de convivència. Altres tipologies de problemes que han tractat:
  18. 18. Seguretat i prevenció Març de 2019 18 • Conflictes amb menors dins o fora de centres escolars, • Consum d’estupefaents a l’espai públic, • Sorolls de locals, • Problemes vinculats al medi ambient, • Conflictes entre veïns dins de l’escala, • Seguretat viaria i mobilitat. 1 1 1 66 8 39 Nou Barris 2018 Emergències Medi ambient Menors Ordre públic Policia administrativa Policia assistencial Seguretat ciutadana Trànsit 1 1 3 6 89 2 39 25 Sant Andreu 2018 Emergències Medi ambient Menors Ordre públic Policia administrativa Policia assistencial Seguretat ciutadana Trànsit Font: Carpeta de barri a febrer 2019 Font: Carpeta de barri a febrer 2019
  19. 19. Seguretat i prevenció Març de 2019 19 4 9 7 3549 71 119 Sant Martí 2018 Emergències Medi ambient Menors Ordre públic Policia administrativa Policia assistencial Seguretat ciutadana 1 2 17 96 6 105 6 Ciutat Vella 2018 Emergències Medi ambient Menors Ordre públic Policia administrativa Policia assistencial Seguretat ciutadana Trànsit 1 1 7 1 91 11 26 44 Sants-Montjuïc 2018 Emergències Medi ambient Menors Ordre públic Policia administrativa Policia assistencial Seguretat ciutadana Trànsit Font: Carpeta de barri a febrer 2019 Font: Carpeta de barri a febrer 2019 Font: Carpeta de barri a febrer 2019
  20. 20. Seguretat i prevenció Març de 2019 20 Millores en la qualitat del servei En aquest projecte més important que la quantitat, per això els objectiu i els indicadors de la feina estan en relació amb tractament i la gestió dels problemes. El elements que van destacar els intendents de les unitats territorials són: • S’ha generat un catàleg de contactes amb tots els serveis municipals, tant de districte com de ciutat, per tal que els referents dels EPB tinguin un mapa clar de la varietat de serveis amb els que es poden coordinar i per a què els puguin activar quan sigui necessari. • Tractar el barri com un espai singular de treball que permet el seu coneixement, singularitats i característiques per una millor gestió de la convivència i seguretat tal i com es detecten. • Tots els Equips de Policia de Barri han ampliat la xarxa i agenda de contactes millorant així el seu coneixement sobre el territori. S’evidencia que la coneixença entre el referent de barri i les persones interlocutores facilita la transmissió de la informació, evita duplicitats i genera confiança. • Les intervencions són més complexes i amb la participació directa en la resolució de les parts implicades i de diferents serveis com poden ser escoles, Oficina d’Afers Religiosos o Serveis Socials, entre d’altres. • Els EPB s`han consolidat com a espais de coordinació i gestió conjunta entre GUB i els districtes tant el nivell micro, que reuneix als referents de barri i als tècnics/es de barri, com el nivell macro, que coordina els comandaments dels EPB i els tècnics/es de prevenció. • La confiança generada per la proximitat amb el veïnatge permet arribar informació vital per intervenir en temes que van més enllà de la convivència, com poden ser qüestions de seguretat ciutadana com la venda de drogues. Des del districte senyalen: • Els referents de barri s’han integrat tant als espais de participació –com a consells de barri- com a les taules tècniques que tracten problemàtiques específiques de seguretat o convivència, per planificar actuacions conjuntes amb la resta de serveis del districte i de la ciutat.
  21. 21. Seguretat i prevenció Març de 2019 21 • Els serveis tècnics han valorat positivament l’augment de la capacitat de gestió de conflictes, de resultats i de contactes. • Ha millorat la transversalitat i la coordinació entre la Guàrdia Urbana i la resta de serveis municipals. Des de la ciutadania: • Tots el casos que s’han tancat han tingut una devolució a les persones afectades o que havien portat el problema a la Policia de Barri. • S’han incrementat les felicitacions pel treball desenvolupat per la Guàrdia Urbana, tant informals -a espais de participació ciutadana- com formals. Els equips van rebre un total de 17 felicitacions formalitzades, a més de mencions positives i agraïments a consells de barris, reunions informals i xarxes socials.
  22. 22. Seguretat i prevenció Març de 2019 22 6. CONCLUSIONS I FUTUR La Policia de Barri s’allunya del patrullatge aleatori i de la resposta reactiva a les demandes ciutadanes. Aquest model possibilita una mirada més amplia per la solució de problemàtiques de convivència i de seguretat, sumant a la perspectiva policial la de la resta de serveis municipals que intervenen al voltant d’una mateixa problemàtica. El model de la Policia de Barri també s’allunya de l’avaluació de les intervencions policials per mitjans quantitatius, ja que entén que les quantitats no aporten informació del desenvolupament de la tasca més enllà del nombre, sense analitzar el resultat, l’impacte i la satisfacció ciutadana resultant. L’orientació cap a l’anticipació dels problemes, la seva detecció i resolució amb la coordinació dels diferents serveis municipals o d’altres administracions implicades permet aconseguir una millor gestió i resolució de determinats conflictes. La gestió de la informació esdevé així una tasca primordial per a la Policia de Barri. És per això que els dos projectes que s’estan desenvolupant actualment són la construcció d’una nova eina informàtica que contribueixi a l’anàlisi d’aquesta informació dels EPB i el desenvolupament total del mètode CASA, ambdós previstos per finals de l’any 2019. No s’ha de perdre de vista que la realitat dels barris de Barcelona és molt diversa i que la Policia de Barri ha de ser un model homogeni alhora que dimensionat d’acord amb la realitat del territori al que es dedica. També s’ha de seguir treballant en la millor integració de les unitats nocturnes al projecte i alhora mirar d’adaptar-lo a la realitat amb la que treballen els referents a la nit. S’ha de continuar treballant en el desenvolupament de noves eines i mecanismes per a què els referents de barri es puguin comunicar amb més eficiència i eficàcia amb els veïns i veïnes de Barcelona. També s’ha de continuar ampliant els contactes dels equips a entitats diverses de la Ciudad.

×