1. dijous 5 DE juliol 2012
guàrdia civil
16 detinguts a Lleida Enxampats
per falsejar permisos per estafa
per a marroquins telefònica
La xarxa donava
L’operació de la Policia Nacional d’alta milers de
a Lleida, anomenada Legalize, va contractes telefò-
començar ja fa dos mesos i tots els nics. A Lleida s’han
detinguts també són de nacionalitat fet 4 detencions.
marroquina. Lleida Pàgina 7 Lleida Pàgina 7
> Roben 4 plaques solars
al cim del Montsec, que
L’enfonsament de la casa
utilitzava Protecció Civil
comarques Pàgina 8
al carrer Tallada obliga a
enderrocar 2 edificis més
Són immobles amb un lligam estructural amb el bloc
sinistrat i caldrà reallotjar 30 veïns més Avui Pàgina 3 i Edit. p. 4
> Col∙loquen un nou
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
pont sobre el riu Sió per
anar a Butsènit d’Urgell
comarques Pàgina 8
>> Efectuen
l’enderroc
> 3.000 nens participen a total de
les activitats d’estiu de l’immoble
l’Ajuntament de Lleida esfondrat
lleida Pàgina 7 laura cortés (acn)
cat
HORTALISSES i PLANTERS
Núm. 1.595 Any 7 / BONDIA
Producte propi Recollida diària
Plantem amb el cor, collim amb les mans
Tel.608537934·LARÀPITA(Lleida)
2. 2 d’interÈs dijous 5 de juliol de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
11/21
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 pallars
Urgències Mossos 088
alta meteo@bondia.cat
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça Sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
06.29h 14/23
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 21.35h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 12/22
Per si de cas, un pa-
de Suert
Urgències mèdiques 12/22 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222 raigua petit i plega- d’Urgell
13/23
12/20
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 ble ens pot ser útil plena
Tremp
17/25 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 Després d’un dimecres força calorós arreu
Fibrolleida 649 873 838 i amb poques nuvolades gran part del dia, pallars
Creu Roja el dijous ha començat més engrescat. Les jussà Solsona
Lleida 973 279 900 17/25
Agramunt 973 390 880
tronades en algunes comarques ja han tret
Balaguer 973 445 795 el nas, i seran la tònica del dia. No ha d’estar
Cervera 973 532 084 solsonès
sense parar de ploure, però sí que cauran noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
ruixats intercalats amb moments de sol a
Tàrrega 973 500 679 qualsevol comarca. Aquesta tarda seran
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
més forts. Menys calor, ni de lluny la Balaguer
Servei de Suport 17/26
en el Dol de Ponent 973 501 503
d’ahir. Demà torna el sol majoritari.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 16/26
urgell
Divendres
Dissabte
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Peña Sàez Corregidor Escofet, 39 Lleida 18/27
17/26
Freixinet Passeig de Ronda, 70 18/27
De 22.00 a 00.00 h
Recasens Prat de la Riba, 30 segrià
Salafranca Lluís Companys, 12 Les Borges
Blanques
De 00.00 a 09.00 h 17/27
Salafranca Lluís Companys, 12
garrigues
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Arcaya Plaça de la Sal, 2
Anadon Balmes, 44
De 22.00 a 00.00 h
Anadon Balmes, 44
PIS DE DUES Fa 300 anys
Prat Bruc, 30. Cappont HABITACIONS Felip V la va tancar
De 00.00 a 09.00 h MOBLAT I AMB ELECTRODOMESTICS
Prat Bruc, 30. Cappont
LLOGUER = 350 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
EUROS i la va fer Vella Ara és el nostre símbol,
Fa
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Ara és el nostre símbol,
Entre tots cal fer-la cada
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
Ajuda’ns a aconseguir la
VENTA = 80.000 EUROS
declaració de Patrimoni
declaració de Patrimoni
Associació Amics Arxiu
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Reproducció fotogràfica
AssociacióVella de la
monumental del Turó
és la 2a Meravella de Catalunya
Fons Díez-Coronel de la
monumental del Turó
és la 2a Meravella de Catalunya
Mundial del conjunt
Mundial del conjunt
Al·lèrgies (del 3-07 al 9-07) cop més Bella.
J.I. Rodríguez
cop més Bella.
de la Seu Vella
J.I. Rodríguez
de la Seu Vella
Seu Amics
Seu Vella
Fa 300 anys Felip V lasocitancar i la va fer Vella
Fes-te va de
Fes-te soci de
Almacelles Zona centro
Parietària 3 = Pi 1 D
Tel.: 93 720 51 38 Ar
Gramínies 2 = Plàtan - -
l’AssociacióAmics de la Ara és el nostre símbol,
Fa 300 anys Felip V la va tancar il’Associació Amics de la
la va fer Vella
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
Olivera 0 = Pollancre - - La catedral
La catedral Arxiu fotogràfic
és la 2a
Fons Díez-Coronel Arxiu
Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
Fotografia: J.I. Rodríguez
Reproducció fotogràfica
Seu Vellade Lleida!!!
Ara de nostre símbol,
Associació Amics de la
Seu Vella és elLleida!!! és la 2a Meravella de Catalunya
Associació Amics dede la Seu Vella
Associació Amics la Seu Vella
J.I. Rodríguez
- - anys -
Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
Avellaner Fa 300Salze Felip- V la va tancar lesles teves dades ens ficarem enen contacteTel. 973 233 621 (contestador) · el nostre símbol, Ara és · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Facilita’nsi teves va fer Vella contacte · · Tel. 973 233 621 (contestador) c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
la dades i i ens ficarem
Entre tots cal fer-la cada
Seu Vella
Fe
Entre tots cal fer-la cada
Facilita’ns
Ajuda’ns a aconseguir la
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
J.I. Rodríguez
Fons Díez-Coronel Arxiu
Auró Negundo - - Vern - Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella
-
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Reproducció fotogràfica
és la 2aAra és el nostrede Catalunya
Meravella símbol,
Mundial del conjunt
Associació Amics de la
monumental del Turó
és la 2a Meravella de Catalunya
Entre tots cal fer-la cada
Mundial del conjunt
Seu Vella
Ajuda’ns a aconseguir la
Fes-te soci de
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Freixe - - Xiprer 0 =
de més Bella.
J.I. Rodríguez
Mundial del conjunt
de la Seu Vella
és la 2a Meravella de Catalunya
Seu Vella
Fes-te soci de
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
cop més Bella.
cop la Seu Vella
J.I. Rodríguez
Fruites, verdures i queviures
de la Seu Vella
Seu Vella
Melcoratge - - Alternaria 4 = Fes-te soci de
l’Associació Amics l’Assoc
Seu Vella
Om - - Cladosporium 4 =
La catedral
DirectesArxiu fotogràficpagès J.I. Rodríguez l’Associació Amics de la
NIVELL ACTUALLaRISC D’AL·LÈRGIAens ficarem en contacteOBERT233 621 (contestador) · VellaFESTIUS
del
i catedral les teves dades i Associació Amics de ·la Seu Vella Amics de la Seu c.e.J.I. Rodríguez
Fotografia: l’Associació Amics de la
Seu Vella de Lleida!!!
Fes-te soci de
La catedral
de la Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
l’Associació Amics de la de Lleida!!! V
Seu
Arxiu fotogràfic Fotografia:
Tel. 973 DIUMENGES I secretaria@amicsseuvellalleida.org
Associació
Seu Vella de Lleida!!!
La catedral Arxiu fotogràfic Associació Amics de la Seu Vella
Facilita’ns Fotografia: J.I. Rodríguez
Facilita’ns les teves dades i Mitjà 2 en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Nul 0 Màxim 4
Seu Vella
ens ficarem Associació Amics de la Seu Vella
Baix 1 Alt 3 La catedral
de 11:00h a 14:00h Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
Facilita’ns les Associació i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
teves dades
Tel.: 619 444 936 Amics de la Seu Vella
Seu Vella de Lleida!!!
NIVELLS DE PREVISIÓ
En augment A En descens
Facilita’ns les teves dades i ens Dficarem en contacte · Tel. 973 ·233 621Lleida
Doctora Castells, 35 25001 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Estable = Situació excepcional ?
dia 8 de setembre
3. dijous 5 DE juliol DE 2012 avui 3
la paeria declara els immobles ‘ruïna imminent’
La Paeria va presentar una querella contra el propietari si pot existir algun tipus de responsabilitat en la seva dos immobles més. Es tracta de la part del darrere del
de l’edifici del carrer Tallada esfondrat dimarts i també actuació. Les tasques de desenrunament de l’immoble de Tallada, 16 ja que tenen un lligam estructural amb
contra els responsables de l’empresa que es va fer càrrec esfondrat van finalitzar ahir a la matinada. També ahir, l’edifici ensorrat dimarts i no es pot garantir la seva
de l’enderroc de l’edifici del costat, per tal de determinar els tècnics municipals van determinar l’enderroc de estabilitat. S’enderrocaran d’immediat.
Enderrocaran 2 cases del carrer
Múrcia arran de l’esfondrament
de l’edifici del carrer Tallada
Es farà de forma immediata, són els immobles de la part del darrere de bloc sinistrat dimarts
i s’ha pres la decisió perquè tenen un lligam estructural i no està garantida la seva estabilitat
redacció / acn
lleida
Un succés
laura cortés (acn)
L’Ajuntament de Lleida va de-
clarar ahir al migdia en ruïna que reobre el
imminent les cases del carrer
Múrcia, números 11 i 13, que debat polític
són els immobles de la part del
darrere de l’edifici del carrer
sobre el Casc
Tallada (número 16) i que es Antic
va ensorrar dimarts. Aquesta
L’esfondrament del car-
decisió es va adoptar perquè
rer Tallada ha reobert,
les cases tenen un lligam es-
una vegada més, el debat
tructural i no es garanteix la
polític sobre el Centre
seva estabilitat. Així ho van
Històric. Així, ahir els
comunicar a les tres famílies
dos grups de l’oposició
dels pisos d’aquests edificis els
a la Paeria, CiU i PP, van
tinents d’alcalde, Marta Camps
informar que demanaran
i Josep Presseguer, en una reu-
explicacions a l’equip de
nió mantinguda al migdia. Les
govern d’Àngel Ros.
tres famílies ja van recollir ahir
Joan Ramon Zaballos
a la tarda les seves pertinen-
(CiU), va dir que exigirà
ces personals, per tal que avui
“més freqüència i cura en
puguin continuar les tasques
les revisions dels edificis i
d’enderroc del que queda de
l’elaboració i difusió entre
l’edifici del carrer Tallada, 16 i
els veïns del Barri Antic
dels de Múrcia 11 i 13.
d’un protocol per actuar
amb rapidesa en casos
nous desallotjaments Imatge de l’enderroc, ahir al matí
d’edificis en mal estat en
A conseqüència d’aquest
enderroc, que preveu que pro-
longui fins demà o dissabte,
Finalitzen de matinada el desenrunament i els quals hi hagi qualse-
vol indici de perill”. Per
l’Ajuntament va ordenar tam- continuen amb l’enderroc total del bloc la seva banda, Joan Vilella
(PP) es va preguntar “com
bé el desallotjament preventiu
Cap a dos quarts de tres de la hi pogués haver alguna per- de l’edifici que no van caure. es possible que després
dels veïns de l’edifici colindant,
matinada d’ahir es van donar sona atrapada sota les runes, Així mateix, Ros va dir cor- de que els tècnics munici-
Múrcia 7 i 9. En total, són 12 pi-
per finalitzades les tasques a banda de les dues que ja respon al propietari de l’edi- pals fessin una inspecció
sos en els quals hi viuen unes
de desenrunament de l’edi- van ser rescatades poc des- fici esfondrat fer-se càrrec de de l’edifici el passat mes
30 persones, als quals l’Ajunta-
fici del número 16 del carrer prés de l’esfondrament. Els l’allotjament de les nou per- de març, aquest immoble
ment de Lleida reallotjarà fins
Tallada i, així, es va poder treballs van continuar ahir sones que hi vivien i li paga- s’hagi desplomat tres me-
que acabin les tasques d’ender-
descartar definitivament que amb l’enderroc de les restes ven el lloguer. sos després?”.
roc.
Per altra banda, la Paeria va
presentar la querella contra el actuació. L’alcalde de Lleida, rició d’una esquerda que van ri de l’immoble és l’exregidor havia estat inspeccionat per
propietari de l’edifici del carrer Àngel Ros, que ahir al matí va detectar durant el cap de set- socialista dels anys vuitanta part de la Paeria davant les
Tallada esfondrat i també con- tornar a visitar avui l’edifici es- mana. En aquest sentit, va re- Francesc Xavier Montagut. sospites de l’existència a l’im-
tra els responsables de l’em- fondrat, va qualificar de “tema marcar que s’hagués procedit Precisament, també es propi- moble de pisos “pastera”, fet
presa que es va fer càrrec de greu” el fet que ni el propietari al desallotjament preventiu de etari de l’immoble que es va que no es va poder comprovar,
l’enderroc de l’edifici del costat de l’edifici esfondrat ni els res- l’edifici, de la mateixa manera desallotjar fa uns mesos de la i perquè l’edifici hauria actuat
(número 14), per tal de deter- ponsables de l’empresa que va que recentment la Paeria va ser plaça del Dipòsit. com a bar il·legal en un mo-
minar si pot existir algun tipus enderrocar l’edifici adjacent co- en un immoble del carrer Unió. Pel que fa a l’edifici ensorrat, ment “puntual”, fet que va ser
de responsabilitat en la seva muniquessin a la Paeria l’apa- Cal destacar que el propieta- Ros va recordar que aquest ja denunciat pels veïns.
> Les tres famílies > La Paeria presenta > Ros: “És greu que > S’havia inspeccionat
afectades ja van recollir la querella contra el no avisessin la Paeria l’immoble perquè
ahir a la tarda les seves propietari i els del de l’aparició de noves també podia tenir pisos
pertinences solar adjacent esquerdes” pastera o un bar il∙legal
4. 4 opinió dijous 5 de juliol de 2012
editorial cartes al director
Enderrocs en cadena els cinc secrets de la bici record a toni nadal
La composició arquitectònica de la bona part de les cases del La bici a Lleida es fa notar cada dia més. La ciutat ho permet i ho necessita. Cal tenir present que la Els professors de geografia de la
bici és el transport més ràpid i eficient en distàncies per sota els 8 km, no contamina, i ajuda a pacificar Universitat de Lleida volem ex-
Centre Històric de Lleida és clarament deficient: antigues, el trànsit. És clar, doncs, que la bici, lluny de ser un problema és la solució a la humanització de les pressar a la família de Toni Nadal
fetes amb materials pobres i, amb l’afegit, que es construïen nostres ciutats. Desafortunadament, l’increment exponencial en els darrers anys de ciclistes als nostres la nostra tristesa i sentiment per la
carrers no ha estat acompanyat d’una campanya informativa dels seus drets i limitacions. Això ha por-
una a tocar de l’altra per estalviar-se, en moltes ocasions, tat a una percepció abonada, en llegir determinades cartes al director, que tots els ciclistes són una colla
pèrdua del geògraf segarrenc. Toni
Nadal començà la seva carrera de
bastir una de les parets. Aquesta manera d’edificar té un de desaprensius o contraris a la legalitat. Parlem clar, la bicicleta, a banda de ser una joguina pels qui
geografia el 1989, al llavors Estudi
comencen l’endemà de reis, és per molts de nosaltres un mitjà de transport quotidià. Respectem la llei i
punt feble com és que quan una de les cases s’enfonsa o volem que aquesta s’apliqui amb fermesa contra els conductors poc respectuosos, siguin de bici, cotxe, General de Lleida.
Els professors que vam tenir la sort
s’enderroca, la seva estabilitat deixa de ser la que era. Això bus, camioneta o patinet, i també als vianants. Sabem que un film pot ser molt bo, però quatre brètols
de tractar-lo guardem un excel·lent
fent xivarri a primera fila poden no deixar-nos gaudir la banda sonora. Si us plau, no deixem que això
és el que li va passar a la casa del carrer Tallada que va ens passi amb la bicicleta. Aprenem a respectar-la, a conviure amb ella i estimar-la com una bona eina record d’ell en tots els sentits; evi-
caure dimarts -les antigues dues cases del voltant ara eren de transport sostenible, silenciosa i a l’abast de tothom, tal com és. Per acabar, si se’m permet, voldria dentment fou un alumne excepcio-
esmentar-li els cinc secrets del ciclista urbà novell i també de l’experimentat : 1.- Coneix i respecta el nal.
sengles solars- i, per evitar mals majors, ara s’enderrocaran codi de circulació; 2.- Utilitza els carrils bici, i si ho fas pel vial circula pel centre del carril; 3.- Fes-te La seva trajectòria vital ha estat tot
dos cases més del carrer Múrcia abans que ningú prengui veure amb llums i armilla refractant, sentir amb el timbre, i plantejat la conveniència de dur el casc; 4.- un exemple per a les noves genera-
Assegura’t la bici amb una tanca amb ‘U’, i a tu mateix amb una assegurança de danys a tercers; 5.- No cions de geògrafs. També nosaltres
mal. El problema és que aquests enderrocs en ca- oblidis mai, mai, que la bici és silenciosa, i tu invisible. Gaudeix Lleida, gaudeix-la en bici! trobarem a faltar el seu somriure.
dena deixen molta gent sense el seu habitatge d’un enric martí suau / bicicleta club de catalunya (BACC) dep. geografia i sociologia- udl
dia per l’altre i de manera totalment injusta.
opinió
Els nanos de Tarragona, Josep M. de Segarra i Alins de Vallferrera
agustí lópez i pla / president del parc natural de l’alt pirineu
Els Castellarnau són un llinatge que s’endinsa en Vallferrera, cap a la Vall de Tost, a l’Urgellet, i també de castellers, gegants i gegantons, per festes surten
temps pretèrits molt llunyans. Allà en algun indret de a les Valls d’Andorra. De sobte un dels seus mem· al carrer els Nanos Vells, que és com anomenen els
la Ribalera, en terres pallareses, damunt de penyals bres, Carles de Castellarnau, ho capgira tot i apareix tarragonins els 13 capgrossos modelats a mitjans del
i roques cantelludes, envoltades d’alzines i pins, re· a la ciutat de Tarragona fugint d’amors impossibles segle XIX. Un d’ells, El Marquès, certament el preferit
posen les ruïnes abandonades i solitàries del poble i, també, per vetllar pel negoci familiar, pel ferro que per l’alcalde Ballesteros, dóna vida al nostre home,
de Castellarnau. D’aquest racó pirinenc sorgí una viatjava carregat sobre els rais que conduïen aquells de bres pallarès, de la nissaga dels senyors del ferro
família ferrenya que ha lliurat a la història senyors esforçats raiers que cantà mossèn Cinto Verdaguer de la Vallferrera, Josep Antoni de Castellarnau i Ma·
medievals que serviren als comtes de Foix com a ves· pels rius de la Noguera de Vallferrera, la Noguera Pa· grinyà.
comtes de Castellbò, cavallers que brandaren escuts llaresa, el Segre i, finalment, per l’Ebre fins a Tortosa. Els Marquesos dels Nanos Vells de Tarragona,
d’armes, uns que s’enfrontaren als hugonots, altres Del matrimoni de Carles de Castellarnau amb Josep Antoni i senyora, assistiran els propers 7 i 8 de
que esdevingueren servidors de Carles V i el seu fill Maria de Magrinyà nasqué l’home de qui us vull juliol a la III Fira del Ferro del Pirineu que tindrà lloc
Felip II, al servei dels quals moriren pare i fill en la parlar, Josep Antoni de Castellarnau i Magrinyà, que
a Alins i, gairebé 200 anys després, Josep Antoni de
persecució de bandolers per terres de la Cerdanya, fou besavi d’una de les grans figures de la literatura
Castellarnau passejarà pels carrers d’Alins i observa·
un que assistí a les Corts de Monsó de 1585 i morí a catalana, l’escriptor Josep Maria de Sagarra i Caste·
mans de bandolers, alguns que elegiren el camí de llarnau, i que va esdevenir tot un personatge a la im· rà amb nostàlgia i agraïment el paisatge del Bosc de
servir Nostre Senyor, i molts altres que trescaren per perial Tarraco dels primers decennis del segle XIX en Virós, d’on va extreure el mineral de ferro i els pins
aquestes muntanyes darrera d’óssos i isards. fer que aquesta ciutat disposés de port de mar abans i faigs que alimentaven les flames que el fonien per
Durant gairebé dos segles, justament des del 1665 que Reus, que optava pel port de Salou. També fou obtenir ferro.
fins el seu declivi el 1872, els Castellarnau foren els diputat a les Corts de Cadis el 1812 i el primer alcal· Me n’oblidava. Joan de Sagarra i Devesa, amic, es·
propietaris de 3 fargues, dos a la Vallferrera i una de constitucional de Tarragona. I pels seus serveis el criptor cultíssim, articulista de La Vanguàrdia i ena·
a Llavorsí, i gaudiren d’una notable prosperitat, els Rei li concedí l’orde de Carles III, títol orgull de la morat d’Espot i de la gastronomia pallaresa, és besnét
grans industrials del Pirineu català de ponent, els se· família. del Marqués, del senyor del ferro, Josep Antoni de
nyors del ferro. Tarragona no ha esborrat el record de l’home que Segarra i Magrinyà...
Al llarg d’un temps tan dilatat aquesta família pi· li proporcionà el ferro necessari per resistir l’envit de Passa el que diem al Pallars: “D’on no hi ha sang
rinenca sempre va actuar a l’escenari pallarès de la les tropes napoleòniques. Actualment, acompanyats no en surten botifarres”.
Teníem molts alumnes a l’aula “No ho entenc, tenia molts més alum·
nes, continuo tenint forces i ganes de fer
També penso que altres no foren tan
afortunats, no tingueren l’oportunitat i es
javier giménez / fete-ugt terres de lleida però, inclús amb menys alumnes, tot és quedaren a la “cuneta”.
més difícil”; em deia una companya, excel· Per què això no passi, per avançar
Davant la massificació que es preveu especials és inexistent i els grups classe lent professional, estimada pels alumnes socialment, necessiten un ensenyament
als centres educatius, sentim expressi· que atén són força homogenis,… Si és i respectada pel pares. Són aquests do· de qualitat que s’adapti a les persones;
ons com “Nosaltres érem més de 30 a així, li asseguro que viu en una realitat cents qui millor ens expliquen que amb massificant les aules i reduint recursos
classe...”, i afegeixen, “...no ens va anar excepcional, que no és la de la majoria l’augment del nombre d’alumnes a l’aula d’atenció individual fem tot el contra·
tan malament”; ho diuen ben conven· dels centres educatius. és impossible treballar “projectes”, fer in· ri i com a Federació de Treballadors de
çuts, fruit de la seva experiència. Que abans hi havia 35 alumnes a novació, tractar individualment l’alumne
l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT)
Avui la realitat de la majoria dels la classe? Més i tot. Molts recordem i adaptar-se a les capacitats i necessitats
nostres centres és diu diversitat; no no· aquelles aules d’EGB, anys 70-80, amb ho hem de denunciar. Enfront l’ensenya·
de cadascun per treure-li el millor de si
més d’orígens, també d’interessos i ca· 40 alumnes; també les dificultats per ment elitista, - “qui val, val i qui no... ja
mateix i evitar que es quedi a la “cune·
pacitats. Aquesta realitat, ben diferent a fer escola activa, participativa, treball ta”. ho sap”- reivindiquem aquella educació
la d’èpoques anteriors, fa que amb una en grup,… ; com a l’hora de corregir I quan sento aquella expressió, “ens retratada pel Pedro Guerra, en la cançó
classe massificada i la reducció de re· exercicis i exàmens trimestrals, o tuto· anà prou bé malgrat ens van educar es· La maestra.
cursos per desdoblar grups, sigui molt ries amb pares era un mai acabar. Una sent més de 30 a la classe”, penso que al· “La maestra dió un futuro a los pequeños,
difícil un ensenyament de qualitat. Si, escola amb grans diferències respecte guns varem ser uns afortunats. Qui sap los que no tienen nada que perder;
qui justifica l’augment d’alumnes a l’au· l’actual; una escola, aquella, amb grup perquè: sort, destí, capacitats, desitjos, desplazados en el hambre y en los sueños,
la, és un docent se m’ocorre que allà on homogenis, amb altres valors i actituds, valors familiars, diners en repassos, per· olvidados en las mesas del poder.”
exerceix, l’atenció a la diversitat i als tant dels alumnes com de molts pares; què s’ha de sortir “costi el que costi”,… Una educació que no sigui un privilegi
alumnes amb necessitats educatives altres exigències cap als docents. Raons múltiples que sovint confluïen. de les classes benestants.
5. dijous 5 DE juliol DE 2012 opinió 5
opinió
Molts de nosaltres tenim interessos tot la majoria de nosaltres ha arribat a
Confesso: sóc una immigrant d’ICV socials i intel·lectuals, ens agradaria aquestes terres perquè vam ser cridats
patrícia rocha / àmbit immigració icv lleida participar, però tenim por a perdre el pels empresaris i l’Estat. No ens queda
que hem aconseguit. I altres simple- més remei que tornar a internacionalit-
Aquesta sensació d’intranquil·litat Molts vivim sense drets, altres no ment estem més ocupades en poder so- zar la idea de proletariat, som una de
pel racisme i la xenofòbia viscerals o tenim documents, no fem declaració de breviure, no hi ha temps per participar sola, ni de casa ni de fora, som treballa-
acceptades sovint en silenci, no és nova, la renta, no anem al metge per por a la en la vida política i associativa del país dors/es.
quan els immigrants no eren boc expia- denúncia o no ens apropem a l’altre, al quan el que has de fer és preocupar-te Alguns de nosaltres som individua-
tori dels pecats del capital, ho eren els veí, per por a molestar o ésser moles- per aconseguir una olla de brou, esqui- listes, ens en vam anar buscant la pau,
jueus i quan no, ho eren els gitanos. tat. A moltes de nosaltres ens fan fora a var la policia, al racista de tron, apren- la tranquil·litat, prosperitat, no ens
Tenim la tendència a deixar de ser hos- cop de mànega de les places perquè hi dre i aprehendre una llengua nova o quedem a lluitar per treure endavant
pitalaris en èpoques de crisi i els partits fem lleig, ens porten en autobusos com simplement intentar no emmalaltir per- la nostra pròpia terra, cansats, atordits,
polítics majoritaris s’apunten al carro de a ramats i ens venen al mercat de tre- què a casa només n’hi ha un que pugui explotats i algunes fins i tot amb gana,
la vox populi i de l’absurd sentit comú. ball. A molts de nosaltres no ens donen treballar. vam agafar un avió que ens va costar un
A molts de nosaltres ja no ens inte- documentació per treballar. Som només Qui ens representarà en les prope- deute infinit, ens vam arriscar la vida en
ressa participar en associacions d’immi- una eina per fer baixar el preu de la mà res eleccions per canviar tot això? Quin una pastera, ens vam amagar al motor
grants formades per patriarques als que d’obra i quan convé al capital, som els partit des de fa temps es preocupa per d’un camió, només perquè ens havien
hem de delegar els nostres problemes culpables de tots els mals del món. nosaltres? Quin partit pensa en la fal- regalat un somni, un somni de demo-
tot defensant els nostres drets, alguns Molts de nosaltres, quan aconseguim ta de recursos dels mestres a les aules cràcia i prosperitat, un somni regalat
de nosaltres ja ens sentim part integrant certa estabilitat, enviem els nostres in- d’acollida? Quin partit demana albergs que ara ens demanem que retornem.
(no integrada, no aculturada, no assimi- fants al col·legi, allí s’omplen les aules de en condicions i llocs d’oració dignes? I Alguns accepten el retorn amb honor,
lada) de la societat que hem elegit per paraules i cartolines, els mestres i profes- sobretot, quin partit ha defensat el dret per haver fet tot el possible en aquesta
viure. Per alguns de nosaltres ICV ha sors no tenen altres recursos, d’aquests fonamental del vot immigrant? Per mi terra i per haver ajudat a la seua amb re-
estat la nostra associació d’acollida, per que se’n diuen materials. Aquestes pa- va ser només ICV. meses, però moltes altres ens quedarem
a algunes de nosaltres passar de partits raules en realitat són buides de contin- Si alguna cosa fonamenta les raons perquè aquesta és casa nostra, perquè
polítics d’esquerres d’aquests amb mil gut, perquè quan els fills d’algunes de de viure dels homes i les dones que fa anys que estem contribuint a crear-la,
sigles a ICV, va ser un pas natural. Mi- nosaltres arriben a casa es troben amb hem arribat a aquesta nació, és aspirar a perquè quan s’elegeix una nova família
litar a l’esquerra és una malaltia que ens que han detingut al seu pare perquè no poder competir per un lloc de treball en es fa per amor i perquè quan no som
surt de petits, l’esquerra és universalis- tenia documents. Aquests fills/es viuen igualtat de condicions que els treballa- objecte de racisme directe o indirecte
ta, el proletariat és un de sol, per tant amb por a l’expulsió o amb la por de que dors europeus. Els immigrants sabem o els paternalistes ben intencionats no
una esquerra o una altra, ens semblaven el pare caigui d’una bastida i acabi llen- que estem en crisi, venim d’altres crisis ens converteixen en objectes televisius i
igual de justes. No obstant moltes de çat en una cuneta, tenen por a quedar-se més profundes, entenem què signifi- folklòrics, alguns de nosaltres, per sort,
nosaltres no tenim una política arrelada sense sostre, por a tornar a casa i trobar- ca la competència per la feina per això ni ens en recordem de que som immi-
o tenim por. se una família feta pedaços. aspirem a fer-ho en igualtat, després de grants.
Parlem de números: Consell Comarcal del Segrià (2007-2011)
ricard pons picó / president del consell comarcal del segrià (2007-2011)
Mitjançant el següent escrit pretenc 2007- 2011 que vàrem amortitzar fins a anys 2004, 2005 i 2006. Per tant, es liqui- ric de tot l’explicat, tindríem un resultat
posar negre sobre blanc respecte a la 278.418,22 €, mentre que fins llavors no- dava un deute procedent de la legislatura positiu de la legislatura 2007 -2011 de
gestió econòmica duta a terme al Consell més es pagaven interessos. prèvia a la que jo en vaig ser President. 111.420, 71 €, i no pas un dèficit.
Comarcal del Segrià per part del Grup 2)- En relació als ingressos, el Con- D’altra banda, l’ Informe de la Comis-
del PSC durant la legislatura 2007 – 2011, sell Comarcal del Segrià (igual que els 4)- Al mes de maig de 2011, la Comis- sió Especial de Comptes de 29 de març
període en que jo mateix vaig ser-ne el altres Consells Comarcals) es nodria, sió Especial de Comptes i el Ple del Con- de 2012 del Consell Comarcal del Segrià
President. i molt, dels interessos bancaris provi- sell Comarcal del Segrià vam aprovar la estableix un tancament de la liquidació
Tot just ara farà un any del relleu a nents de la transferència que ingressava liquidació dels comptes amb un dèficit dels comptes del 2011 de -45.894, 15 €,
l’esmentada institució. Durant aquells la Generalitat de Catalunya en concepte 529.572,49 € (quantitat que correspon- dels quals, si ens n’hem d’atribuir la mei-
dies, i també després, es va destacar i del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis), dria a la suma del dèficit de la institució tat (vàrem acabar la legislatura al juliol
parlar moltíssim del tancament de la Li- del qual n’eren i en són destinataris els durant aquests 4 anys). Però la sorpresa del 2011), el resultat final i acumulat de la
quidació dels comptes de l’any 2010, amb Ajuntaments de la comarca. Fins a l’any va ser majúscula quan la Sindicatura de legislatura 2007 – 2011 seria de + 65.526,
un dèficit, erroni, de 529.572,49 €, donant 2007, la Generalitat de Catalunya avança- Comptes de la Generalitat de Catalunya, 56 €.
a entendre que en 4 anys deixàvem la ins- va aquests diners, i això va voler dir que que audita i controla els comptes de to- És per això que tant els companys i
titució amb un estat econòmic - financer l’any 2007 es varen generar poc més de tes les institucions del país, va compro- companyes del PSC com jo, que vàrem
greu, la qual cosa no era ni és certa. És 100.000 € per aquest concepte. Però l’any var que hi havia un error en un compte governar el Consell Comarcal del Segrià
per això que com a màxim responsable d’ 2008 va canviar el sistema de transferir extra pressupostari de 250.268,21 €, els durant aquests anys complicats d’inici de
aquells moments, voldria fer els següents aquests diners, el que va suposar que no- quals s’havien de sumar al resultat nega- la crisi financera, econòmica i de valors
aclariments més poc més de 3.000 €. tiu abans esmentat. Per tant, la liquidació i que està patint la gent més feble de la
1)- Tot just en arribar al govern del 3)- D’altra banda, en la Sessió Ordi- dels comptes de l’any 2010 resultaria de nostra societat, hem volgut clarificar les
Consell Comarcal del Segrià (agost de nària del Ple del Consell Comarcal del -279.304, 28 €. Hi ha diferència, oi? dades comptables per demostrar que la
2007), ens vam trobar amb la sorpresa Segrià de 23 de desembre de 2010, và- 5)- També és cert que durant l’any 2011 nostra gestió va ser correcta i responsa-
que encara no s’havia iniciat l’amortitza- rem ratificar el Decret de Presidència varen quedar pendents uns ingressos que ble.
ció del préstec hipotecari per a comprar Núm. 198/2010 d’ 1 de desembre pel qual després s’ha comprovat que no s’han in- Dit això, només em resta esperar que
la seu social del Consell Comarcal (subs- s’aprovava el pagament de 240.172,63 € a gressat per revocació de subvencions aquest tema no torni a ser usat amb mala
crit a finals dels anys ’90), de poc més de una empresa proveïdora de l’esmentada d’altres administracions per 128.751,92 €. fe o per desprestigiar a les persones sense
800.000 €. Va ser durant la Legislatura institució, corresponent a serveis dels 6)- Així doncs, i fent un resum numè- més ni més. Moltes gràcies.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/