Continguts
QBP Contencions
Dra. Esperanza L. Gómez Durán
Psiquiatra i Metgessa Forense
Cap de l’Unitat de Medicina Legal i Recerca.
Servei de Responsabilitat Professional. COMB
15 d’abril de 2013

de
persones grans i depenents
d’altres recursos, amb
l’ineludible participació del
metge.
INE, censo 2011

tics i els drets dels pacients.
riament la limitació
d’aquest dret i l’ús de mesures coercitives.

Aquestes eren molt s freqüents abans del que
ho n avui dia: ltima opcio utica en
casos d’agitacio o trastorns de conducta que
posen en perill el mateix pacient o el seu entorn.
Ateses les implicacions tiques i legals i el cter
d’excepcionalitat de la mesura, es requereix
l’elaboracio de documents com aquest Quadern
de la Bona Praxi.

sics:
1. Agitació
2. Alteracions de conducta
3. Estratègies de contenció
CONTENCIÓ
AMBIENTAL CONTENCIÓ
VERBAL CONTENCIÓ
FARMACOLÒGICA CONTENCIÓ
FÍSICA

Definició OMS CONTENCIONS FÍSIQUES.
“La restriccio de moviment mitjançant qualsevol
tode manual, dispositiu sic o nic, material
o equip connectat o adjacent al cos del pacient, que
ell o ella no pot treure cilment”.
Immobilitza parcialment o en conjunt el cos del
pacient, generalment amb la subjeccio a un llit o
cadira.
No obstant aixo, en aquest concepte s’engloba s
d’altres mecanismes diferents de protecció passiva,
com ara les baranes de llit (especialment a
residencies).

Les
mbit assistencial i aquest Quadern
n servir com a instrument per a tots els mbits.
Si tric i de la salut mental es tracten
de manera específica per les seves stiques
diferencials.
Philippe Pinel
(1745-1826)
Robert Fleury.
Bibliothèque des Arts Décoratifs,
Paris
Charles-Louis Muller.
Académie Nationale de Médecine, Paris

L’àmbit geriàtric:
Més sovint

L’àmbit de salut mental:
- ncia d’insight en moltes patologies o un grau
d’afect que impedeix la presa de decisions
lliure i conscient
- de determinades patologies amb
alteracions de la conducta o agressivitat

ode de temps
que aquesta s’utilitzi.
.

ncia, pel qual es considera la necessitat de
restringir l’autonomia de la persona per protegir-la de
fer-se mal a ella mateixa o a altres.

Recomanacions eticodeontològiques

EFECTES NEGATIUS
-Sobre pacients
-Sobre professionals

La s un procediment excepcional,
tic.
Les
siques, per una varietat de complicacions, i poden ser per se
tiques.

EFECTES NEGATIUS
Tanmateix, s’han descrit efectes negatius en:
- l’entorn del pacient (sentiments de culpa, dubtes...),
- el personal que les aplica (lesions tiques durant la
seva aplicacio, sentiments de malestar, insatisfaccio...)
- la relacio professional-pacient (desconfiança,
ressentiment...).
Es recomana el debriefing de l’equip i amb el pacient s
d’aplicar aquest tipus de mesures.

I, Dels drets fonamentals i de les llibertats
bliques:
Article 17.1, que “T
amb l’observança del que estableix aquest article i
en els casos i en la forma que preveu la Llei”
Article 18.1, que “
pia imatge”.

Si
en compte expressament
mplia a la qual s’ha
d’ajustar la mesura.

La Llei d’Autonomia del pacient contempla
fic de la persona afectada (art. 8.1).
El consentiment s’ha de fer per escrit en els
procediments que comporten riscos i inconvenients
notoris i previsibles susceptibles de repercutir
negativament en la salut (art. 8.2), com podrien ser
les contencions siques.

Situacions en les quals el pacient, a criteri del metge
responsable
riament, conscientment i activament
- rrec de la
seva situ legalment incapacitat.
En aquest cas, el consentiment el prestaran per
representacio
, les persones vinculades a ell per raons familiars
o de fet (art. 9.3.a i b).

Els
niques indispensables en favor de la salut del
pacient, sense necessitat de comptar amb el seu
consentiment, quan hi hagi risc immediat greu
, consultant,
ncies ho permetin, els familiars o
les persones vinculades de fet a ell (art. 9.2.b).

Si l’aplicacio de qualsevol mesura suposa
l’internament del pacient sense el seu consentiment
estarem en un sit previst a l’article 763 de la Llei
d’Enjudiciament Civil.
“l’internament per trastorn quic, d’una persona que
no estigui en condicions de decidir per si, encara que
estigui sotmesa a la tria potestat o a tutela,
requerira autoritzacio judicial”

SERVEIS SOCIALS
La ficament desenvolupada
mbit dels serveis socials reconeix
ncia a “no s a cap
tipus
sica de l’usuari o de terceres persones. En aquest
darrer cas, les actuacions efectuades hauran de
justificar-se documentalment a l’expedient assistencial
”.

- La llei estableix la ncia exclusiva del
facultatiu per prescriure-la.
- Regula un procediment ncia per al sit
d’aplicacio de subjeccions siques sense
prescripcio dica, que qualifica com a
excepcional i amb la finalitat d’evitar riscos greus i
imminents a la persona o a tercers.
- C ncies degudament, el facultatiu ha de ser avisat
immediatament i s ria la comunicacio posterior al tutor o
persones vinculades a l’usuari i al Ministeri Fiscal.
- No cal la comunicacio al Ministeri Fiscal quan les subjeccions hagin
estat prescrites per un facultatiu i hi hagi consentiment informat.

L’APLICACIÓ I SEGUIMENT:
SENSE REGULACIÓ LEGAL A CATALUNYA
CRITERI CLÍNIC AJUSTAT A LES CARACTERÍSTIQUES DEL CAS.
ES RECOMANA DISPOSAR DE PROTOCOLS ACTUALITZATS
ADEQUADAMENT REGISTRAT A L’EXPEDIENT ASSISTENCIAL
mbito de los
Servicios Sociales Residenciales de la Comunidad Foral de Navarra
fica en aquest aspecte dels existents en el
nostre entorn)

Gràcies
elgomezduran@comb.cat