Literatura catalana

2. Jacint Verdaguer i
Santaló (1845-
1902) és el gran
poeta de la
Renaixença (segle
XIX) i el creador de
la llengua
literària moderna.

3. Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona)
l’any 1845. Fill d’una família de pagesos, va
ingressar al els deu anys al seminari de Vic, on
va adquirir una sòlida formació en humanitats,
filosofia i teologia.
Aviat començà a escriure i al 20
anys obtingué dos guardons als
Jocs Florals de Barcelona.

4. El 1874, seguint uns consells mèdics que
li recomanaven aires de mar, es va
embarcar com a capellà en un vaixell de
vapor de la companya Transatlàntica.
Del 1879 al 1893, va residir com a
capellà de la família en el palau del
Marquès de Comillas, on va poder
dedicar-se plenament a la creació
literària.
(Marquès de Comillas)

5. Als quaranta anys pateix una forta crisi espiritual i
comença a dedicar-se a l’exorcisme i a fer obres de
caritat fins al punt d’endeutar-se.

6. Per aquest
comportament
irregular el Bisbe
de Vic el va
obligar a residir
dos anys al
santuari de Gleva
(Osona).

7. A Vallvidrera
(Barcelonès) el 1902 va
morir de tuberculosi.
L’enterrament de mossèn
Cinto va ser una
manifestació
impressionant de dol
popular.

8. 23 anys després de
la seva mort es van
publicar uns
poemes que es van
trobar amagats en
una biga de la seva
cambra. Els havia
amagat per por que
algú pogués llegir-
los, ja que no eren
poemes que
corresponguessin a
la seva condició de
capellà. Van ser
recollits a
Jovenívoles.

9. Jacint Verdaguer era
afeccionat des de petit a
recollir i transcriure les
llegendes i les rondalles
populars que sentia explicar
a la gent i de gran a llegir
grans obres de la literatura
clàssica.

10. Va ser capaç de crear un
estil propi molt
característic que
combinava l’element
popular i elements cultes.
Va trobar en la sensibilitat
romàntica els elements
adequats per poder expressar
el seu temperament idealista,
apassionat i rebel.

11. Verdaguer va crear els dos poemes èpics més importants de
la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó
(1885).
Aquests
poemes
narren les
proeses d’uns
herois que
s’enfronten a
accions i
fenòmens de
caràcter
extraordinari
.

12. Narra la història de
l’enfonsament d’un
continent llegendari.
Els personatges
principals són: l’heroi
Hèrcules, el qual
s’enfronta als atlans, i
Hesperis, la reina de
l’Atlàntida, que mor
veient com desapareix
el seu gran continent.

13. Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,
tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,
de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,
en flames esclatava nevat lo Pirineu.
Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,
ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,
duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,
sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb.
Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,
que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,
respirant fum y flames, passás esgarrifosa
son cabell de guspires y foch á rabejar.
Cant I (fragment): Estrofes 27, 28, 29

14. Explica l’origen mític
i llegendari de
Catalunya. L’acció se
situa al voltant de
l’any mil, al Pirineu
i narra els amors del
cavaller Gentil,
encisat per la fada
Flordeneu,
transformada en la
pastora Griselda;
s'emmarca en les
guerres de
reconquesta contra el
sarraïns i la tasca
religiosa del

15. Hi apareixen:
• Personatges
històrics.
• Personatges
llegendaris.
• Personatges
fantàstics.
• El paisatge
pirinenc es descrit
d’una manera
meravellosa.

16. Cant I (fragment): L'aplech
Ab son germá, lo comte de Cerdanya,
com áliga que á l'áliga acompanya,
devalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve ab son fill de caçar en la boscuria,
quant al sentirhi mistica canturia
se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí.
Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla,
encès d'amor, d'un colp d'espasa talla,
per abrigar á un pobre, son ribetat mantell;
Gentil, l'aligó tendre, sa armadura
contempla, y, ab coratge que no dura:
—Mon pare,—diu,—voldria ser cavaller com ell.

17. Sentia una gran estimació pel país el va portar a interessar-se per
la literatura popular i a elogiar la seva terra. Per això les sever
obres líriques tenen un caràcter religiós i patriòtic. En podem
destacar el llibres següents:
Idil·lis i cants místics (1879)Flors de Calvari (1896) Pàtria (1888)

18. Pel seu estil popular i la seva gran sensibilitat, van
ser musicats i s’han convertit en cançons popular
com: Virolai, Lo noi de la mare, La mort de l’escolà
i L’emigrant (1876).
Altres obres com Barcelonines, Al cel,
Vora la mar, Flors de calvari,
Lo pi de les tres branques.
L’Emigrant
Dolça Catalunya
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de
ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al
cel
suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans
I caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i

19. Verdaguer se sentia molt interessat per la història, les
llegendes i els paisatges de Catalunya. Després d’escoltar
llegendes i rondalles pels pobles catalans, va fer-ne noves
versions, algunes en prosa com Lo Mariner de Sant Pau, i
d’altres en vers com Lo comte Arnau.

20. La prosa
Prosista excel·lent, que va elevar la llengua parlada a la categoria de prosa
literària.
La seva prosa és simple, clara, precisa, flexible i de gran riquesa lèxica.
Destaquen obres com:
Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)
En defensa pròpia (1895-1897)
Rondalles (1905)

21. Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)
Explica el viatge que l’any 1886 havia fet a Palestina i la
impressió trasbalsadora que li va produir.
Visió honesta i salvatge d’un catòlic convençut de l’hegemonia
prepotent de la seva fe.
En defensa pròpia (1895-1897)
Conjunt d’articles on polemitza hàbilment contra les acusacions que li
feren de boig.
Expulsió, el 1893, de la residència dels marquesos de Comillas.
En dues sèries d'articles, de 1895 i 1897, amb una prosa brillant,
capdavantera del periodisme polèmic.

22. Verdaguer, paradigma d’escriptor romàntic
Exponent molt clar del que entenem per Romanticisme.
En la seva obra es troben tots els elements del moviment romàntic:
. Sentiment vivíssim de la natura.
. El mite i el símbol.
. La imaginació.
. La nostàlgia i la malencolia.
. El sentimentalisme.
. L ’interès per la cultura popular.
. El nacionalisme.
Significació històrica de Verdaguer
Inicia la literatura catalana contemporània.
Consolidació de la Renaixença.
Dóna ressò internacional a la llengua i la
literatura catalanes.

23. Monument a Verdaguer, a la
cruïlla de l'Avinguda Diagonal i
el Passeig de Sant Joan.
Escultura dedicada a Jacint
Verdaguer al cim de la Mare de
Déu del Mont.