1. .......................................................................................................................................................................
Observatori
de Vulnerabilitat
de la Creu Roja
a Catalunya
4t estudi
L’impacte de la
crisi en la infància
i l’entorn escolar Gener de 2013
.......................................................................................................................................................................

2. L’impacte de la crisi en la infància Imprès sobre Cocoon offset 100% reciclat
i l’entorn escolar
L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:
Edita:
Observatori de Vulnerabilitat 258 482 475
Creu Roja a Catalunya kg d’escombraries km en un cotxe kwh d’energia
c. Joan d’Àustria, 120-124 europeu estàndard
08018 Barcelona
C02
48 5.050 419
kg de CO2 litres d’aigua kg de fusta
Data de publicació:
Gener de 2013.
Edició:
Òscar Velasco, Anna Sabaté,
Fèlix Martínez i Pilar Millán.
Equip de redacció:
Irene Peiró i Patty Ortín.
Assessorament científic:
Anna Espinal i Oliver Valero.
Fotografies:
Cedides pel voluntariat, els àmbits i les
diferents assemblees de la Creu Roja
Guió, producció i edició del vídeo:
Vidal Sabater, Patty Ortín,
Rubén Ainaud, Raquel Fernández,
Laura Buil i Carlota Marzo.
Disseny i maquetació:
Raúl Camañas i Gràfiques APR.
© Creu Roja, 2013
No és permesa la reproducció total o parcial
d’aquesta publicació, ni el seu tractament
informàtic, ni la seva transmissió de cap forma
o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,
mecànic, per fotocòpia, per registre o altres
mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol
altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el
permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

3. Agraïments:
A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa de la
Creu Roja a Catalunya que han participat en l’estudi.
Als testimonis que han participat en les entrevistes.
A tot l’equip tècnic i de voluntariat del Call Center del Centre de Coordinació
de la Creu Roja a Catalunya que ha realitzat les enquestes:
Imma Faba, Marta Rodríguez, Pablo Andrés, Juan Antonio González,
Pilar Valiente, Juan Bautista Zampaglioni, Verónica Ramilo i Begoña Aricha.
A l’equip de Sistemes d’Informació: Ricard Kroebel i David Olmo.
A l’assessorament extern de Salvador Cardús.
A la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la
Creu Roja a Catalunya.

4. La Missió
Ser cada cop més a prop de les persones
vulnerables en l’àmbit estatal i internacional
a través d’accions de caràcter preventiu,
assistencial, rehabilitador i de desenvolupament,
realitzades essencialment per voluntariat.
La visió
La Creu Roja, com a organització humanitària
i d’acció voluntària arrelada a la societat,
donarà respostes integrals des d’una
perspectiva de desenvolupament a les
víctimes de desastres i d’emergències, a
problemes socials, de salut i mediambientals.

5. SUMARI
1. Presentació 9
2. Introducció 11
2.1 Perfils de les persones participants en el 1r estudi i principals
dades sobre la infància 12
2.2 Projecte d’ajuts a la infància 14
2.3 Explicació de l’anàlisi de l’estudi 15
3. Resultats de l’enquesta 19
3.1 Perfil de les famílies que han rebut l’ajut 20
3.2 Cost de l’escolarització del infants 24
3.3 Programa d’Ajuts a la infància per al curs escolar 2012-2013 26
3.4 Altres ajuts, mancances i afectacions 28
3.4.1 Altres ajuts 28
3.4.2 Necessitats sense cobrir 29
3.4.3 Grau de necessitat de les famílies 30
4. Conclusions 35
5. Accions de la Creu Roja 41
6. Annexos 45
Annex 1. Metodologia de l’estudi 46
Annex 2. Qüestionari telefònic 48
Annex 3. Dades del Qüestionari social 53
Annex 4. Bibliografia 53

7. 1. Presentació
Benvolgudes i benvolguts,
Teniu a les mans el 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, un
projecte que va iniciar-se el 2011 per tal de millorar la identificació de
les necessitats de les persones ateses per la Creu Roja a Catalunya
en projectes de lluita contra la pobresa i, en conseqüència, ajustar-ne les
accions humanitàries. L’altre gran repte consistia en contribuir a generar una
corrent d’opinió i de treball, alineada amb d’altres agents socials, com a part del
desplegament de l’estratègia de Diplomàcia Humanitària de l’entitat. Any i mig
després, es pot dir que s’han assolit aquestes dues fites de l’Observatori.
El present estudi s’ha elaborat mesurant i analitzant els resultats de l’enquesta
realitzada a les persones participants en una acció concreta -el projecte d’ajuts
infantils per a la tornada a l’escola- que la Creu Roja va desenvolupar entre agost
i octubre de 2012 per donar resposta a les necessitats detectades en el 1r estudi,
titulat “L’impacte de la crisi en la infància i les famílies”.
Tant en el projecte esmentat com en l’estudi s’ha comptat amb la implicació
d’un agent social clau: la comunitat educativa. L’escola és l’entorn on primer es
detecten les mancances que puguin patir els infants. Però, en l’actual context
de crisi, l’escola ha esdevingut, a més, un espai des d´on s’intenten pal·liar
situacions d’extrema necessitat de les famílies gràcies al treball i a la coordinació
dels professionals de l’educació amb els serveis socials de les administracions
competents i amb les entitats socials.
En un moment en què la pobresa infantil al nostre país arriba ja al 26,4% (Idescat,
desembre de 2012), els nens i nenes més vulnerables tornen a ser, malauradament,
els principals protagonistes de l’estudi. Nenes i nens que tenen garantit el dret
universal a l’educació, però als quals cal oferir també unes mateixes condicions de
partida per a crear una societat més justa, equitativa i digna. Infants que han de poder
anar a l’escola amb la màxima dignitat i sense cap altra preocupació que aprendre i
compartir experiències amb els seus companys. Persones que demà seran adultes
i, que si no s’hi posa remei, patiran també en el futur les conseqüències de les
carències del present.
La lluita contra l’exclusió social, fent especial incidència en la població infantil, ha de
ser una prioritat i una responsabilitat compartida que han d’exercir tots els agents
socials implicats: els poders públics, les entitats socials, la comunitat educativa,
les famílies i la societat en general. Només així, conjuntament, es pot construir una
societat mes igualitària on es garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tothom en
un moment de dificultat social. Per tant, des de la Creu Roja a Catalunya esperem
que el present estudi, a més de mostrar les mancances actuals, contribueixi a
incrementar els esforços adreçats a millorar la qualitat de vida dels infants.
Josep Marquès i Baró
President de la Creu Roja a Catalunya

9. 2
introducció

10. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
2. INTRODUCCIÓ
Per a la realització d’aquest estudi s’ha
partit de les dades relatives a les Habitatge i ingressos
persones que la Creu Roja ha atès en els
diferents programes i projectes de Lluita
contra la pobresa, però també dels Persones a l’atur
estudis realitzats anteriorment per 68%
l’Observatori de Vulnerabilitat.
Mediana d’ingressos
D’aquesta manera, és possible analitzar 550 euros
i avaluar la situació d’aquestes persones Ingressos provinents
i col·lectius i veure´n l'evolució. de prestacions
68,2%
Mediana de despesa mensual
en habitatge
500 euros
2.1 Perfils de les persones
participants del 1r estudi Sense poder mantenir
una temperatura adequada
i dades principals sobre 42%
la infància
Desnonaments
En el 1r estudi de l’Observatori de 1 de cada 10
Vulnerabilitat de la Creu Roja a
Catalunya (L´impacte de la crisi en la
infància i les famílies), de juliol de 2011,
es van realitzar 409 enquestes
telefòniques a persones ateses en els
projectes de Lluita contra la Pobresa per Indicadors de pobresa i privació material
tal d’analitzar-ne els perfils i les dels enquestats
carències que patien.
L’estudi posava de manifest l’increment de Pobresa relativa 93,7%
Menys de 700€
la precarietat com a conseqüència del
context de crisi. Cal recordar que 4 de Pobresa alta 91,7%
cada 10 persones afirmaven no haver Menys de 646€
necessitat mai cap ajut amb anterioritat a
Pobresa molt alta 85,2%
l'any 2010, constituint el col·lectiu de
Menys de 566€
persones ”nouvingudes” a l’exclusió social.
Aquest increment del risc d’exclusió no es
traduïa només en un augment de població
afectada, sinó també en la intensitat En situació Més del 55%
d’aquesta afectació: el 93,7% de les de privació
famílies vivien sota el llindar de la pobresa, material
i el 85,20 % presentaven un indicador de (No es poden
permetre vacances,
pobresa molt alta. un àpat de carn,
mantenir la llar a
una temperatura
adequada i fer front a
un imprevist de 600€)
10

11. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR
Afectació de la crisi a la infància Projectes de la Creu Roja
adreçats a la infància
Un 80% de les famílies enquestades tenien infants, els Els resultats d’aquest primer estudi van donar
quals patien una especial afectació de la precarietat. encara més solidesa al gir que des de l’inici de
Compartien dormitori amb algun adult per qüestió d’espai la crisi havia donat la Creu Roja a la seva acció,
1 de cada 2 infants convertint l´ajuda humanitària a casa nostra en
el principal eix estratègic.
Amb el repte d’arribar a més persones i cobrir
més necessitats, des de la Creu Roja es van
reforçar i incrementar els projectes d’ajuts
bàsics, amb especial incidència en tots aquells
No tenia dos parells de sabates adequades
adreçats al col·lectiu de la infància.
1 de cada 3 infants
Dades en nombre de infants atesos
Ajudes per al retorn escolar 3.138
No tenia llibres adequats
1 de cada 3 infants
Kits de suport social 22.606
Productes de necessitats
bàsiques en alimentació
No disposaven de material d’oci a l’aire lliure, i higiene infantil (2012).
com ara bicicletes, patins...
5 de cada 10 infants
De totes les persones
ateses en aquests
dos projectes
el 30%
són infants
No realitzaven cap activitat de lleure
6 de cada 10 infants Programa d’aliments 36.807
Gestió dels aliments
repartits per la Unió
Europea (2012).
Rebien algun ajut per quedar-se
al menjador escolar
3 de cada 10 infants 336/506
Projecte d’alimentació
infantil
336 ajudes, a gener del 2013,
de les 506 que té com a objectiu
inicial el projecte.
Famílies que necessitaven el servei de menjador escolar
Campanya de joguines 17.604
però no el podien pagar
1 de cada 4
La Creu Roja a Catalunya
va atendre en aquests projectes
80.523 nens i nenes.
11

12. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
En un context de necessitats Ara, les assemblees locals, Aquests nous espais són el que
creixents, la Creu Roja a Catalunya repartides al llarg de tot el territori, s’anomenen Punts de Suport a les
ha adoptat un model propi s’han convertit avui en molt més que Famílies, que es troben en
d’atenció. A diferència d’altres el lloc on anar a recollir l’ajut. Han l’actualitat en una fase de
projectes, el paper de la Creu Roja esdevingut veritables punts desplegament en diferents punts
en la distribució de productes de d’atenció des dels quals s’escolta, del territori com a prova pilot.
primera necessitat es limitava sovint s’orienta, es diagnostica i es treballa Suposen un nou repte per a la
a l’entrega del bé a les persones amb les persones i amb les famílies implantació d’un nou model
derivades pels serveis socials. sol·licitants d’ajuts bàsics per d’atenció integral de les persones
aconseguir una millora integral de que es troben en risc d’exclusió i que
la seva situació. arriben a la institució humanitària.
3.138
2.2 Projecte d’ajuts a la infància
El juliol de 2012, abans de l’inici del present curs escolar, la Creu Roja a
Catalunya va endegar el projecte d’ajuts infantils per a la tornada a l’escola,
del qual s'han beneficiat més de 3.000 nens i nenes de 3 a 12 anys de tot
Catalunya, a través dels següents ajuts lliurats:
Ajudes per al retorn escolar
Compra de llibres o reutilització de llibres i material escolar
971 ajuts
Compra de vestuari i calçat esportiu
2.760
Beques per a casals d’estiu
71*
3.138 2.073
infants beneficiaris famílies ateses
(*) Per la temporalitat del projecte, les ajudes per aquest concepte són inferiors a la resta.
12

13. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR
El Projecte d’ajuts infantils 2.3 Explicació de l’anàlisi
per a la tornada a l’escola de de l’estudi
la Creu Roja preten minimitzar
l’impacte de la despesa que
li suposa a les famílies L’univers de la mostra del present estudi
l’escolarització dels infants, el constitueixen totes les persones
així com també dignificar beneficiàries del projecte d´ajuts infantils
la recepció de l’ajut per a la tornada a l’escola de la Creu
Roja registrades a la base de dades, que
a l’octubre eren 1.762.
El total de persones enquestades per
telèfon ha estat de 737, cosa que
representa un marge d'error inferior al 3%.
La mostra s'ha seleccionat estratificant
per gènere i per nombre d'habitants del
municipi de residència.
Mitjançant un qüestionari telefònic s’ha
demanat informació sobre la valoració
de l’ajuda lliurada per la Creu Roja, com
es fa front al cost econòmic de
l’alimentació, la compra de material i
llibres escolars, i quines necessitats no
s’han pogut cobrir2.
L’enquesta s’ha realitzat a les persones
sol·licitants de l’ajut, però en el
Amb aquest projecte s’ha volgut de manera que, mitjançant qüestionari s’han inclòs, a més,
minimitzar l’impacte econòmic diversos instruments de preguntes que fan referència a la unitat
de la despesa que suposava valoració, ha estat possible familiar i als nens i nenes, que són els
l’inici de curs escolar en les establir els criteris del nivell beneficiaris finals d’aquests ajuts.
famílies més desfavorides, de vulnerabilitat.
garantir que els nens i nenes En els casos derivats pels En aquesta ocasió, a més dels
comptin amb el material serveis socials o per les testimonis de persones usuàries
i equipament adequats per mateixes escoles, la Creu Roja i voluntàries, també s’ha incorporat
seguir correctament la seva ha tingut també contacte la visió d’informants clau externs a la
escolarització i dignificar el directe amb aquestes famílies Creu Roja, com són els representants
mètode de la recollida de l’ajut i n’ha realitzat igualment un de la comunitat educativa, la qual
per part de les famílies a través informe de la seva situació. cosa ha permès complementar
de circuits normalitzats, com de forma molt qualitativa -per la seva
són els establiments comercials. Aquest treball en xarxa amb proximitat a la realitat de la infància- la
A nivell intern, l’execució del els serveis socials de les informació obtinguda a partir de les
projecte ha ajudat a consolidar poblacions catalanes i amb enquestes realitzades.
el nou model propi d’atenció a tota la comunitat educativa
les persones esmentat (direccions de les escoles,
anteriorment. La detecció de AMPAs, equips de
les necessitats l’han realitzat coordinacions
majoritàriament els membres pedagògiques) ha possibilitat
de la Creu Roja amb les la ràpida canalització dels
famílies amb les quals ja es ajuts i la priorització, en els (1) Per a més informació relativa a la metodologia de
l’estudi, vegeu l’Annex 1.
treballa en altres projectes, casos més necessaris. (2) Per accedir al qüestionari telefònic, vegeu l’Annex 2.
13

14. Testimoni
Maria Rosa Martínez
49 anys
Directora de l’escola El Serrallo
de Tarragona
“ Les coses que són relatives també han de tenir una exigència relativa. Per exemple,
si un nen no pot comprar l’equipament esportiu, es prioritzen els llibres i el material
escolar, i aquest nen pot portar un altre xandall que no sigui el de l’escola. La qüestió
”
és que el porti i no es vegi diferent als altres.
“Detectem que passa alguna cosa amb Darrerament, l’escola El Serrallo també D’altra banda, l’escola també intenta
les famílies quan les criatures tenen ha pogut comprovar que, no només que el cost de l’escolarització sigui el
algun canvi d’actitud en el que fan a són les famílies humils les que tenen mínim. “Les coses que són relatives
diari o quan veiem que no participen de problemes econòmics, sinó també les també han de tenir una exigència
les activitats o posen alguna pega en la de classe mitjana, que s’estan quedant relativa. Per exemple, si un nen no pot
compra de material”- explica Maria Rosa sense ingressos per la destrucció de comprar l’equipament esportiu, es
Martinez, directora de l’escola El Serrallo llocs de treball. En aquests casos, prioritzen els llibres i el material escolar,
de Tarragona. Dels prop de 280 alumnes la directora explica que l’escola té i aquest nen pot portar un altre xandall
que té l’escola, gairebé el 15% reben en compte els aspectes següents: que no sigui el de l’escola. La qüestió
ajuts per diferents aspectes relacionats “L’equitat, és a dir, que el nen sigui igual és que el porti i no es vegi diferent als
amb l’àmbit escolar o per cobrir altres que els altres; l’autoestima, un nen amb altres” – conclou la directora.
necessitats socials. autoestima aprendrà; i la qualitat de
l’ensenyament”. També es pretén que no
Martínez explica que les necessitats més hi hagi diferències a l’aula: “Intentem que
evidents són de tipus emocional, més les sortides siguin molt econòmiques,
que d’aprenentatge: “La canalla està més que les pugui realitzar el 90% de la
inquieta i et sorprèn amb actituds poc canalla i, si no, s’anul·len”.
habituals en ella: tristesa, melangia
o una inquietud sobtada”. Amb tot, la falta
de recursos econòmics de les famílies
amb els 2 progenitors sense feina implica
problemes estructurals de falta d’habitatge
o dificultats per garantir un vestuari
adequat als fills o per proporcionar-los una
alimentació adequada.

15. Testimoni
Mari Carmen Lamela
40 anys
Ha rebut ajuda de la Creu Roja
per cobrir la quota del
menjador escolar
Assemblea de la Creu Roja a l’Alt Penedès
“ El més important és que el nen, com que no és a casa –sinó al menjador
escolar-, sé que podrà menjar el que necessita, i per mi això és un
”
alleujament molt gran.
La Mari Carmen Lamela viu sola a A més de rebre el suport de la Creu Tot i això, afirma que, de vegades,
Vilafranca del Penedès amb el seu fill de Roja, la Mari Carmen també compta se sent discriminada o estigmatitzada
4 anys i lamenta les actuals dificultats per amb l’ajuda dels seus pares. Sense cap pel fet de rebre ajuda: “La que viu cada
trobar feina: “Jo el que necessito és una ajuda, explica que li resultaria molt més dia aquesta situació dura sóc jo, i jo sí
feina per poder ser autosuficient a casa complicat poder fer una vida normal i que em sento discriminada... i algun
meva i no haver de demanar. Però, és assegura que això tindria conseqüències cop sí que m’han fet sentir com una
clar, en la situació en què estem, no n’hi negatives per al nen: persona inferior per la situació que estic
ha de feina”- afirma la Mari Carmen. “Jo estaria més nerviosa, tindria més vivint” – conclou.
“Faig l’impossible per aconseguir tot tensió i lògicament això repercutiria en
el que necessitem a casa” – assegura el nen i en la convivència”.
aquesta mare, que, tot i les seves
dificultats, ajuda el seu fill a fer els deures. En tenir cobertes les necessitats
bàsiques del seu fill, la Mari Carmen
Aquest any, la Mari Carmen està rebent se sent millor emocionalment, està
una beca pública per al menjador “més tranquil·la” i “relaxada” i pot
escolar del seu fill i una ajuda de la entomar la recerca de feina amb una
Creu Roja amb la mateixa finalitat. actitud més positiva. “Ara l’INEM, m’ha
Entre les dues ajudes, se li cobreix la trucat per fer un curs, que l’he de fer
totalitat del cost del menjador escolar obligatòriament, i, és clar, és fins la una,
del seu fill, cosa que la mare valora molt i el nen surt a dos quarts d’una. Si el
positivament: “El més important és que nen no es pogués quedar al menjador,
el nen, com que no és a casa, sé que tindria problemes per veure qui es pot
podrà menjar el que necessita, i per mi quedar amb ell”.
això és un alleujament molt gran”.

17. 3
resultats de
l’enquesta

18. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
3. RESULTATS DE L’ENQUESTA
3.1 Perfil de les famílies
que han rebut l’ajut
Les dades recollides a l’estudi fan
referència tant a les persones i a
Procedència majoritària del ingressos familars
les famílies sol·licitants dels ajuts com Pregunta multiresposta
als infants d’entre 3 i 12 anys que en
són els receptors i beneficiaris finals.
Salari
Per a una correcta interpretació de Atur
24,2%
les dades de l’estudi, cal insistir en el Pensió* 23,1% Renda
fet que, si no s’indica el contrari, 21,8% mínima
fan referència al col·lectiu de 21,0%
persones que atén la Creu Roja
a Catalunya en un determinat
projecte, concretament el projecte
Ingressos
d’ajuts infantils per a la tornada No té
informals
a l’escola. 13,0% cap
Per tant, els resultats i les xifres ingrés
Ajuda
que es donen no són de 11,0%
extrapolables en cap cas al familiars
conjunt de la població ni tampoc i/o amics
a la resta de la infància de 7,3%
Catalunya.
Això no obstant, els resultats
mostrats sí que poden ser una mostra
força aproximada de la situació que
està patint la infància de Catalunya
actualment en major risc d’exclusió
i de vulnerabilitat social. * Per pensió s'entén majoritàriament una pensió alimentària per als fills/es.
Perfil per persona Perfil de la família
Sexe Mitjana edat
Dona 71,5% De 36 a 45 anys 43%
Edat
mitjana Fills en edat escolar
37 anys 43% 2 o més fills 63,1%
... del quals
un 41,8%
Nacionalitat
són família
Espanyola 49,1% 41,8% nombrosa
48,7% 11%
Famílies amb ingressos inferiors a 550€ al mes Famílies sense cap típus d’ingrés1
(1) Un dels requisits per accedir als ajuts era disposar d'uns ingressos mensuals per unitat familiar iguals o inferiors a l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM):
532,51 euros al mes, més 125 euros per cada fill/a. Si el perfil tipus de família té 2 o més fills - i per tant accediria als ajuts amb uns ingressos de prop de 750 euros - i el 48,7%
de les famílies que han rebut l'ajut tenen ingressos inferiors a 550 euros al mes, es pot concloure que la major part de beneficiaris estan molt per sota d'aquest llindar.
18

19. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR
Només 1 de cada 4 famílies té un L’Institut d’Estadística de Catalunya ha
salari i un 13% dels seus ingressos publicat les xifres de 2011 sobre la pobresa
provenen de l’economia informal. a Catalunya, fent una especial incidència en
Els indicadors mostren una baixa el col·lectiu d’infància.
intensitat del treball –i amb uns No és possible fer una comparativa entre
ingressos que no permeten fer front aquestes dades externes, corresponents al
a les necessitats bàsiques- i una gran marc referencial, i les que ofereix aquest estudi,
dependència dels ajuts, tant públics ja que, mentre unes analitzen la incidència de la
(atur, renda mínima, pensió...) com pobresa sobre el total de la població infantil, les
de la seva xarxa més pròxima d’aquest estudi se centren en la infància que es
(ajuts familiars, amics, pensió troba sota el llindar de la pobresa.
compensatòria...). L’economia A partir de les dades de l’enquesta, s’ha
d’aquestes famílies, a banda de ser destacat un seguit d’indicadors per mesurar
precària, és extremadament fràgil la intensitat de la pobresa entre els infants
atesa la temporalitat dels ajuts. atesos per la Creu Roja.
Més del 75% de les famílies Població infantil sota el llindar de la
tenen tots els membres adults pobresa de l’estudi de la Creu Roja
a l’atur o en situació
d’inactivitat i 1 de cada 10 no
disposa de cap tipus d’ingrés, 63,0% Infants que viuen en llars
ni de familiars ni d’amics. amb pobresa molt alta4
Malgrat que l’enquesta telefònica s’ha
realitzat a les persones sol·licitants dels
ajuts, a través del qüestionari s’ha 13,0% Infants que viuen en llars
sense cap tipus d’ingrés
obtingut informació referent als 1.482 (ni de familiars ni d’amics)
infants en edat escolar de les 737
famílies enquestades.
L’ estudi d’UNICEF “La infancia en
España 2012-2013 “fixa que el 29,8% 75,0% Famílies amb infants
que tenen tots els seus
dels infants es troben en risc d’exclusió membres adults sense
a l’Estat espanyol i ofereix altres feina
indicadors que mesuren la pobresa i la
privació material d’aquest col·lectiu.
55,6% Infants amb privació
material severa5
Els infants atesos per la Creu
Roja viuen sota el llindar de la
pobresa i un 63% ho fan en
condicions de pobresa molt
alta. Un 13% viuen en llars 18,5% Infants que viuen en
llars que no reuneixen
sense cap tipus d’ingrés. condicions mínimes
d’habitabilitat6
(2) Per a més informació sobre altres indicadors de vulnerabilitat, (4) De manera genèrica, ingressos de la unitat familiar per sota de 566 € mensuals.
vegeu l’Annex 3 (Qüestionari social). (5) Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya: 1r estudi. L’impacte de la crisi en
(3) Segons la taxa AROPE (At Risk Of Poverty or social la infància i les famílies. S’han mesurat només els 4 aspectes següents dels nou indicadors de
Exclusion), que agrupa tres indicadors diferents: risc de pobresa, privació material: vacances, àpat de carn, temperatura adequada i imprevist de 600 € .
llars amb baixa intensitat en l’ocupació i privació material. (6) Amuntegament, sense subministraments o “sense llar”.
19

20. Testimoni
Raquel Manchón
19 anys
Voluntària de Reforç escolar
Creu Roja al Barcelonès Nord
“ Els nens tenen mancances, no tenen una dieta equilibrada, ja que les famílies,
per qüestions econòmiques, potser no es poden permetre donar una bona
”
alimentació als seus fills.
L’augment de les desigualtats econòmiques dies a la setmana, el nombre total de actuacions. Per exemple, aquest
s’està deixant notar a les aules. Així ho ha menors que van realitzar aquesta activitat curs escolar la institució humanitària
percebut Raquel Manchón, voluntària de l’any passat arriba a prop d’una trentena. ha començat a repartir berenars,
reforç escolar de la Creu Roja al Barcelonès en adonar-se de les mancances
Nord: “Generalment, els nens que tenen En el seu dia amb els infants, la voluntària alimentàries dels infants. “Els nens tenen
més o millor material ridiculitzen els que no ha percebut que les llars que passen per mancances, no tenen una dieta equilibrada,
en tenen, com per exemple, si tens una dificultats socials i econòmiques han anat ja que les famílies, per qüestions
motxilla nova d’un any a l’altre i l’altre no a l’alça i que, entre elles, cada vegada hi econòmiques, potser no es poden permetre
la té, el que no la té pot sentir vergonya, ha un major nombre de famílies d’origen donar una bona alimentació als seus fills”
ridícul... o es pot sentir malament”. autòcton. Segons la voluntària, els infants – assegura Manchón.
que viuen aquesta situació a casa estan
La Raquel és una de les voluntàries que “més agressius, més tristos...” i tenen La Raquel també ha notat “carències en
dinamitza les sessions de reforç escolar, més dificultats de concentració. la higiene” d’alguns infants que fan reforç
que la Creu Roja realitza a Santa Coloma escolar, o bé que porten roba que els va
de Gramenet, en el marc del Programa A més, malgrat que les necessitats “petita”, perquè a casa seva “no es poden
de Suport Educatiu que l’entitat de la infància cada vegada són majors, permetre” comprar-ne de nova.
desenvolupa a través d’un conveni amb les escoles tenen “menys recursos”
l’Ajuntament d’aquesta localitat. per atendre’ls a causa de les retallades Davant d’aquesta situació, la voluntària
Es tracta de sessions grupals, a les quals dels pressupostos públics. recorda que els infants “són el nostre
assisteixen entre 12 i 15 infants al dia, futur” i que hem “d’educar-los i ajudar-
on, a més d’ajudar els nens i nenes a fer En el projecte de reforç escolar, això los”. Ella està decidida a seguir aportant
els deures, també es realitzen activitats ha obligat la Creu Roja a reforçar l’atenció el seu “granet de sorra”.
lúdiques. Com que hi ha dos grups a la infància, per detectar millor les
d’infants que fan reforç escolar diferents seves necessitats, i a emprendre noves

21. Testimoni
Mar Romaní
25 anys
Tècnica dels projectes locals de
reforç escolar i del Centre de
Mediació Social
Creu Roja a Santa Coloma de Farners
“ Els infants que tenen una situació més complexa i un entorn més poc
normalitzat tenen més falta d’atenció.
”
“Els infants que tenen una situació més Una gran part de les famílies que porten Darrerament, l’assemblea també
complexa i un entorn més poc normalitzat els seus fills al CMS tampoc no poden ha potenciat noves campanyes de
tenen més falta d’atenció” -explica Mar pagar la quota del material escolar. captació de fons per a projectes
Romaní, tècnica del projecte de reforç “En no haver pagat aquesta quota, no d’infància. Per exemple, amb les
escolar i del Centre de Mediació Social poden fer les activitats escolars amb joguines que no ha pogut repartir
(CMS) de la Creu Roja a Santa Coloma els seus companys” – lamenta Romaní, entre els infants en situació vulnerable
de Farners, un espai on l’entitat organitza que afegeix que alguns pares i mares aquestes festes de Nadal, perquè
activitats per a menors en situació de tenen sentiments de “culpabilitat” només se’n distribueixen de noves,
dificultat fora de l’horari de classes. perquè senten que, a causa dels seus s’ha organitzat un mercat de segona mà.
problemes econòmics, “a qui es castiga Això ha permès vendre aquestes joguines
Romaní explica que aquest curs escolar és als seus fills, no a ells”. a un preu simbòlic i els fons recollits
s’han reformulat els dos projectes que s’han destinat kits d’alimentació infantil.
gestiona, de manera que els aspectes Per tal que els adults puguin “exposar
acadèmics es treballen exclusivament els seus conflictes, les seves pors, D’ara en endavant, la Creu Roja es
en el reforç escolar. En canvi, el CMS, la seva situació en el moment actual i proposa aprofundir el “treball en xarxa”
on abans els infants també dedicaven també treballar temes com ajudar a fer amb les escoles i els serveis socials de
una estona a fer deures, ara està els deures, una alimentació saludable...”, Santa Coloma de Farners per donar
exclusivament centrat en l’educació la tècnica explica que l’assemblea suport plegats a les famílies i infants
emocional. Actualment una trentena està endegant el projecte d’una Escola que passen per més dificultats.
d’infants participen en aquests dos de Pares i Mares.
projectes, 16 dels quals fan reforç
escolar i 14 van al CMS.

22. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
3.2 Cost de l’escolarització dels infants
Si en l’apartat anterior es mostra
que la mitjana d’ingressos
Despeses a les quals han de fer front les famílies enquestades
mensuals de les famílies està
Llibres i material escolar
per sota dels 550 euros, en
aquest punt s’analitza com les La majoria de famílies A Catalunya, la majoria dels centres
famílies fan front a les despeses enquestades tenen 2 o més fills relacionen el material escolar obligatori
derivades de l’escolarització en edat escolar i una mitjana per als alumnes i sovint s’adquireix a la
dels seus fills i filles. d’ingressos mensual per sota mateixa escola a través de les AMPAs.
Cal tenir en compte que el dels 550€. Només per adquirir El preu mitjà d’aquest material varia
qüestionari fa referència al cost els llibres i el material escolar*, en funció de les escoles i dels nivells.
que, per a les famílies, suposen han de fer front en un sol mes Pel que fa als llibres, cada cop més
un seguit de béns i serveis. a una despesa molt superior escoles estan impulsant projectes
Per tant, no destinar diners als seus ingressos, sense de reutilització de llibres de text que
a una determinada partida comptar l’equipament no suposen, entre molts altres
–llibres, menjador, activitats obligatori (roba, calçat avantatges, una reducció important
extraescolars...- no vol dir adequat...), però imprescindible dels costos.
necessàriament que no es tingui per a la tornada a l’escola. Això no obstant, aquests projectes,
o no s’utilitzi – el cost pot estar en cas d’estar implantats, es limiten
cobert de manera externa a un tipus de llibres -els que no són
a través de beques, ajuts d’un sol ús-, a determinats nivells i
familiars, de les entitats…- requereixen del pagament d’una quota.
però tampoc, atesa la precària Les despeses en llibres i material Els llibres i el material escolar
economia familiar, que hagin escolar de les famílies que tenen representen la principal despesa per
pogut escollir prescindir-ne. dos o més fills superen de molt
els seus ingressos. a la tornada a l’escola d’aquestes
famílies. El 39% hi inverteix entre
Segons l’Organització de 100 i 300€ i 1 de cada 4 famílies
Despeses
Consumidors i Usuaris (OCU), del retorn escolar més de 300€. Un 10% diu no
la tornada a l’escola suposa destinar-hi cap import.
Dos fills Sobrecost
per a les llars del país un cost
678€ -178€
mitjà de 640 € per fill (510€ Ingressos Els llibres i el material escolar
si l’escola és pública i 917€ mensuals representen la principal despesa per la
si és privada). +33% tornada a l’escola d’aquestes famílies.
550€
L’estudi de l’OCU, d’agost El 10,3% El 1,5%
de 2012, advertia que, durant diu no gastar Ns/nc
el curs 2012-2013, fer front cap import
El 26,2%
a aquesta despesa seria Un fill hi destina
especialment difícil tenint 339€ més de 300€
en compte la situació
econòmica de moltes llars Llibres
215€
i que es veuria agreujada per
la reducció d’ajuts públics
de les administracions.
L’esmentat informe detalla també Material
el cost mitjà de les diferents escolar
partides, entre les quals destaca 124€
la despesa en llibres (215€ El 38,7%
23,3%
per alumne), en material escolar Destina de entre 100
(*) En aquest estudi es prenen com a dades de referència
(124€ ) i en altres serveis si se’n el cost de l’escola pública i d’alumnes de primària 1 a 100€ i 300€
fa un ús mensual.
22

23. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR
Menjador escolar Vestuari Altres despeses
L’ús del menjador escolar En vestuari i calçat no obligatori Pel que fa a la resta de
suposa una despesa mensual i/o esportiu,1 de cada 4 famílies despeses, un 50% no paga
a Catalunya que se situa al hi inverteix entre 100€ i 300€, de quota de l´AMPA i un 52% no
voltant dels 150€. A través manera que és la segona paga activitats extres en horari
de l’administració local, el despesa més important, tot i que lectiu (excursions, teatre...).
Departament d’Ensenyament un 33% afirma no destinar-hi res. En relació als serveis, el 79% no
atorga ajuts en forma de destina cap despesa en activitats
beques menjador per als Despesa en vestuari i calçat extraescolars, un 86% no té cap
infants de famílies en risc no obligatori i/o esportiu de despesa de transport i un 94%
d’exclusió social. les famílies enquestades tampoc en reforç escolar.
Entre les famílies enquestades,
el 35% tenen una despesa Un 33,8% El 1,1%
diuen no Ns/nc No paga quota de l´AMPA
en menjador escolar de prop destinar-hi 50%
de 100€ mensuals, mentre que res
El 6%
per al 65% aquesta qüestió no hi destina No paga activitats extres en horari
suposa cap despesa. Més de 300€ lectiu (excursions, teatre, etc.)
al mes
52%
Despesa en menjador escolar
de les famílies enquestades No té cap despesa en activitats
extraescolars
El 38% El 27% 79%
no ho pot diu no tenir
pagar cap despesa*
No te cap despesa de transport
86%
33,6% 25,5% No paga cap reforç escolar
Destina de Destina de
1 a 100€ 100 a 300€ 94%
El 35%
hi destina
100€ al mes
* Això no significa que no es compti La despesa principal de les
amb aquest servei, sinó que aquesta famílies és el material escolar,
despesa pot estar coberta amb
alguna ajuda (beques, ajuts familiars,
seguida del vestuari. El menjador
de les entitats...). escolar representa pel 34,8%
un cost mitjà de 100 € mensuals,
que representa més del 18 %
dels ingressos familiars
23

24. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
3.3 Programa d’ajuts a la infància per al curs escolar 2012-2013
Un 66,5% La resta de famílies beneficiàries
de les famílies enquestades han rebut d’aquest projecte concret ja eren
per primer cop l’ajut de la Creu Roja usuàries d’altres projectes de la Creu
mitjançant aquest projecte i se les ha Roja, principalment eren receptores
informades de la possibilitat d’accedir-hi de productes de primera necessitat,
a través de la difusió realitzada entre els com ara els kits de suport per
serveis socials i les escoles alimentació i productes higiènics
Distribució dels ajuts Valoració dels ajuts
Percentatje de famílies que han rebut l’ajut Considera l’ajuda La considera
bona o molt bona insuficient
88,2% Vestuari esportiu 94,3% 53,7%
i calçat
35,3% Llibres i material 93,9% 40%
escolar
2,3% Ajudes 88,2% 35,3%
esplai/estiu*
* Per la temporalitat del projecte, les ajudes per aquest concepte són inferiors a la resta.
Qui ha informat sobre l’ajut
El serveis socials L’escola La Creu Roja
56,9% 3,7% 37,3%
Altres
0,9%
1,2%
Altres
24

25. Testimoni
Nacho Ibáñez
29 anys
Tècnic de projectes d’infància
Creu Roja al Barcelonès Nord
“ Moltes famílies prioritzen el menjar i el poder viure abans que el
material escolar i, indubtablement, això fa que hi hagi una necessitat real
”
d’aquest material.
“Moltes famílies prioritzen el menjar i el distribuir ajudes per adquirir material o S’ha cercat la col·laboració de
poder viure abans que el material escolar vestuari escolar el darrer mes de setembre, diverses empreses de la comarca, que
i, indubtablement, això fa que hi hagi com d’altres oficines de la Creu Roja. proporcionen a l’entitat fruita, entrepans
una necessitat real d’aquest material” o altres aliments saludables. A més,
– assegura Nacho Ibáñez, tècnic de En les sessions de reforç escolar, Ibáñez l’assemblea comarcal ha vinculat el
projectes d’infància de la Creu Roja explica que la Creu Roja al Barcelonès Nord projecte de les beques de menjador
al Barcelonès Nord i psicòleg. també ha començat a distribuir berenars a cursos sobre alimentació saludable,
recentment pel següent motiu: “detectàvem de manera que es demana als pares
Per aquesta raó, afegeix que els infants que els nanos, juntament amb el dinar que i mares dels menors que reben aquest
de les famílies amb més dificultats feien a l’escola, era l’únic menjar saludable suport que facin la formació.
econòmiques, entre les quals prop que feien en tot el dia”.
d’un 70% són d’origen autòcton, poden De cara al futur, Ibáñez considera que
sentir-se discriminats: “estem arribant Pel que fa a les mancances alimentàries caldria ampliar el nombre de beneficiaris
a un punt en què portar un llapis d’una dels infants, el psicòleg les atribueix dels projectes d’infància i reforçar les
marca o d’una altra diferencia a un nano a dues raons: d’una banda, a les activitats de lleure. “Penso que el tema
dins d’una mateixa classe”. dificultats econòmiques de les famílies del lleure i el temps lliure és un tema
i, de l’altra, als mals hàbits alimentaris, al qual haurem d’arribar d’aquí molt poc,
Evidentment, disposar de menys material que porten als menors a menjar en perquè, fins ara, hi havia escoles que
escolar i viure una situació difícil a casa excés rebosteria industrial. s’encarregaven de fer aquestes activitats
s’acaba notant en els “resultats que els i ara no poden, i nosaltres hem de ser
nanos tenen finalment” a l’escola, segons Per pal·liar aquestes mancances, allà” – conclou.
Ibáñez. Això explica que la Creu Roja la Creu Roja al Barcelonès Nord està
al Barcelonès Nord hagi notat un desenvolupant, igual que d’altres
“augment de demanda en quant a assembles locals i comarcals, un projecte
programes de reforç escolar, de lectura...” per ajudar a cobrir les quotes de menjador
respecte a anys anteriors - comenta el escolar dels infants en risc, però també
tècnic. A més, l’assemblea comarcal va d’altres iniciatives complementàries.

26. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
3.4 Altres ajuts, mancances i afectacions La meitat de les famílies
enquestades compten
3.4.1 Altres ajuts escolars únicament amb el suport de
la Creu Roja per fer front a les
A banda de l’ajut lliurat per la Creu Roja... despeses d’escolarització dels
seus fills i filles
... 2 de cada 4 de les famílies enquestades
reben algun altre tipus de suport per a les
despeses d’escolarització dels seu fills i filles
Tipologia d’ajut Qui lliura l’ajut
Pregunta multiresposta Pregunta multiresposta
Menjador escolar Vestuari Llibres Ajuts públics 34,4%
23,74% 21,7% 15,33%
Familiars o amics 24,5%
Altres entitats o ONG,
excepte la Creu Roja 9,7%
L’escola 8,8%
Un 34,4% de les
Relació entre ajuts públics famílies reben Evolució dels ajuts
i disminució dels ajuts ajuts públics per Des del darrer curs escolar, malgrat que totes
La meitat de les persones que a l´escolarització les famílies han rebut el suport de Creu Roja...
rebien ajuts públics els han deixat dels seus fills,
de rebre o han rebut menys que
l’any anterior
però en menor
proporció que
Rep
el curs anterior
menys
ajuts
38,2% ... un 44,8% ... un 29% diu
rep menys ajuts que en rep més
o menys diners o de més import
Rep els
mateixos
ajuts però
menys Un 9,4% del total de persones enquestades mai
diners havia necessitat ajut per a l´escolarització dels seus fills
Ha deixat 10,2%
de rebre
ajuts Quant als ajuts públics, més de la meitat de les
famílies que els rebien han patit una disminució
2,4%
respecte al curs 2011-2012.
26

27. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR
3.4.2 Necessitats sense cobrir
El 77,7%
dels enquestats no han pogut Les necessitats i despeses no cobertes
cobrir totes les necessitats
d’escolarització per als seus fills/es Menjador escolar 37,9%
Quota de l´AMPA 32,6%
Cost Carmanyola 8,0%
Activitats extres 50,4%
Activitats extraescolars 43,3%
Transport escolar 8,4%
Reforç escolar 16,1%
Material escolar 59,9%
Vestuari 26,7%
Ns/NC 1,2%
El 22,3%
sí han pogut
cobrir-les
El segon bloc de necessitats aquesta xifra més enllà del
sense cobrir el constitueixen les percentatge. El menjador
activitats lúdiques, esportives escolar és per a molts infants en
o culturals, dins o fora de l’horari situació de pobresa l´únic recurs
lectiu. Prop de la meitat de les que els garanteix diàriament un
famílies no les poden costejar. àpat complert i variat. Un 70,3%
A més dels percentatges, cal tenir El fet de no poder accedir de les persones enquestades
en compte la incidència de cadascuna a aquestes activitats per motius manifesta tenir dificultats per
d´aquestes mancances en els infants. econòmics constitueix un important garantir una alimentació
Un 60% no compten amb tot el material factor d´exclusió d´aquests infants saludable per als seus fills al
escolar i llibres de text necessaris i hem respecte a la resta del grup, i pot domicili . D’entre les famílies
preguntat a les famílies quina és repercutir en el desenvolupament que no poden costejar el servei
l´afectació que se´n deriva. del seu potencial. de menjador escolar aquesta
afectació arriba fins el 79%.
El menjador escolar és la tercera
La falta de material influeix en despesa –a nivell percentual- que En el primer estudi de
el rendiment escolar dels seus no s´ha pogut assumir durant l´Observatori de la Vulnerabilitat
fills/es? el present curs escolar. El 38% de Creu Roja, un 33% de les
No afecta de cap manera
de persones enquestades tenen famílies enquestades feien ús
necessitat de menjador escolar del menjador escolar -la majoria
10,9% per als seus infants, però no poden a través de beques menjador
Sí, afecta als resultats escolars
pagar el servei. Tenint en compte totals o parcials- i el percentatge
que no totes les famílies necessiten de les que necessitaven aquest
76,6% aquest servei , i que ens estem servei i no el podien pagar era
Sí, afecta la dignitat/sentiments referint a una qüestió tant bàsica del 25%. 2 cursos escolars
com és l´alimentació dels infants, després aquest percentatge
77,1% cal dimensionar adequadament ha augmentat fins al 38%.
27

28. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
3.4.3 Grau de necessitat de Les ajudes que
les famílies garanteixen,
a través de l´escola, A banda de l’alimentació
En un dels apartats del qüestionari es una millora en i fora de l’entorn escolar,
demanava que es puntués de l'1 al 5 l´alimentació dels hem detectat a través de
la necessitat de comptar amb ajuts per infants constitueixen l’enquesta altres mancances
cobrir diferents béns i serveis relacionats una de les màximes que poden tenir importants
amb l´escolarització dels infants, prenent prioritats de les repercussions en la salut
com a referència la seva pròpia família. famílies dels infants
Que valorin al màxim un ajut no vol dir
necessàriament que no comptin amb ell, Té dificultats econòmiques
sinó que, si el tenen, no podrien Un 38% de les famílies per cobrir alguna de les
prescindir-ne perquè no se´n poden fer – quan el curs escolar següents despeses dels
càrrec des de l´economia familiar. Una 2010-2011 era d’un seus fills/es?
puntuació més alta indica un major grau 25% - no poden
de necessitat i/o de dependència costejar el servei de Pregunta multiresposta
d´aquests ajuts. A continuació es menjador escolar,
malgrat que en tenen Sí, alimentació saludable
”
relacionen els percentatges de persones
que han donat la màxima puntuació (5) necessitat. D’entre 70,3%
a cadascuna de les ajudes: aquestes, un 79% no Sí, per determinats medicaments
pot garantir una (medicació per a malalts crònics,
alimentació adequada productes dermatològics, tractaments
78% d'al·lèrgies o asma, etc).
dels seus fills i filles
64%
al domicili 32,8%
61,1%
56% Sí, per tractaments bucodentals i óptica
45,6% 70,3%
40,8%
La majoria de famílies
20,8% manifesten tenir dificultats
econòmiques per assumir
aquelles despeses que no
estan cobertes - o ho estan
parcialment - pel sistema
públic de salut : òptica,
tractaments específics i/o
Llibres i Ajuda Menjador Activitats Reforç Ajuda Transport crònics, determinats
material vestuari extres escolar esmorzar escolar productes de farmàcia
escolar escola o berenar i medicacions, ortodòncies
i altres aspectes relacionats
En termes absoluts i relatius - mediana de 5 -, obtindrien el màxim grau amb la salut buco-dental.
de necessitat les ajudes per a llibres i material escolar, vestuari, menjador
i activitats extraordinàries, seguides per l´ajuda de reforç i per esmorzar També un 70% diu no poder
o berenar. Els ajuts per transport escolar són molt necessaris per un costejar activitats esportives
20,8% de les famílies. per als seus fills i filles.
De nou, cal mesurar de manera individual cadascuna de les respostes Ens estem referint a activitats
més enllà dels percentatges. No rebre o deixar de rebre determinats tipus dirigides, regulars i en equip,
d´ajuts té unes conseqüències negatives sobre els infants, però diferents que a més dels seus efectes
nivells d´afectació. També cal tenir en compte aspectes com la freqüència beneficiosos sobre la salut
i el cost econòmic. Així, el servei de menjador representa una despesa dels infants milloren els
fixa mensual molt alta que s´ha d´assumir al llarg de tot el curs escolar. aspectes relacionals.
28

29. Testimoni
Anabel Estudillo
42 anys
Rep ajuda dels projectes d’infància
de la Creu Roja per als seus fills
Assemblea de la Creu Roja a Lleida
“ No poder fer activitats extraescolars, no anar a classe de reforç, no tenir els
llibres a temps o veure’m, de vegades, nerviosa i trista, tot i que intento que
”
no se n’adonin, els acaba afectant.
L’Anabel Estudillo està a l’atur des de fa darrer estiu, els seus fills van assistir L’Anabel descriu així com està afectant
sis anys i, amb el subsidi de 426 euros al casal de l’entitat i, a més, a l’inici els seus fills la situació que viuen a casa:
que rep, ha de mantenir tota sola tres de curs, l’Anabel va rebre ajuda de la “No poder fer activitats extraescolars,
fills i filles de 12, 7 i 5 anys, dos dels Creu Roja per comprar calçat esportiu no anar a classe de reforç, no tenir els
quals tenen TDAH (Trastorn per Dèficit als seus fills i filles. llibres a temps o veure’m, de vegades,
d’Atenció amb o sense Hiperactivitat). nerviosa i trista, tot i que intento que
L’Anabel també rep beques de no se n’adonin, els acaba afectant” -
Fa sis anys, treballava com a gerent en menjador, però lamenta que li cobreixin lamenta la mare.
un Fast food, però, quan es va morir menys de la meitat del cost del menjador
el seu pare, va passar una molt mala escolar: “Es queden només dos dies L’Anabel, que també compta amb
època, a la feina no ho van entendre i va a dinar a l’escola perquè és el que em el suport d’una parella d’amics que van
acabar abandonant el seu lloc de treball. puc permetre”. A més, va rebre joguines a comprar-li menjar i tenen cura dels
Més tard, es va quedar embarassada del per als seus fills de la mà de Creu Roja seus fills, assegura que la seva malaltia
seu fill petit i la seva salut li va dificultar Joventut per al passat dia de Reis. i el fet de tenir tres fills li posa les coses
posteriorment la recerca de feina, ja que li molt difícils per trobar feina: “Una
van diagnosticar fibromiàlgia. Per aquesta L’Anabel també expressa la seva jornada completa no podria aguantar-la
raó, cobrava una pensió d’invalidesa, que preocupació per l’alimentació dels seus i, amb tres nens a càrrec, al meu sector,
li van retirar ja fa dos anys. fills i filles: “Intento que mengin bé, però l’hostaleria, em diuen que estic molt
acabo comprant el més econòmic: capacitada, però que hauria de demanar
“He deixat de prendre la medicació pasta, arròs, porc… i el dia que compro masses festes per tenir-ne cura”.
perquè tot i que no era molt cara, peix se’m destarota el pressupost
tinc altres despeses” - comenta familiar” - explica. Tampoc no pot pagar
l’Anabel, que, a causa de les dificultats ja les activitats esportives que feien els
econòmiques, es va adreçar a la Creu seus fills i filles ni les classes de reforç
Roja a la recerca d’ajuda. Durant el d’anglès, que feia el nen de 12 anys.

30. Testimoni
Maria Àngels Eslava
49 anys
Professora de primària
Creu Roja al Solsonès
“ De vegades, es pot generar un petit conflicte violent, que no saps d’on ha sortit i
resulta que ha sortit d’un retolador fluorescent que un té i l’altre no.
”
A partir de la seva experiència com Les relacions socials d’aquests infants La professora explica que una de les
a mestra a l’escola Arrels de Solsona, també es poden veure afectades per funcions dels mestre és justament
Maria Àngels Eslava reconeix que, les mancances econòmiques de les que no s’evidenciïn les desigualtats
dins de l’aula, es pot observar com la seves famílies, segons Eslava. econòmiques que existeixen entre els
crisi afecta la infància, sobretot a nivell La professora explica que els nens que diferents alumnes de l’aula: “Intentes
emocional. “Moltes vegades hi ha nens acaben primària i són pre-adolescents fer pocs comentaris respecte el que
que estan vivint una situació familiar que comencen a formar grups on es són coses materials, el que són noves
fa que es desestabilitzin emocionalment: desenvolupa la seva activitat social. adquisicions. De vegades, si tu has
es posen a plorar, no estan atents El problema és que no tot ells poden demanat un llibre de lectura, ja no fas
a l’aula... I, quan et poses a indagar i a pagar el que costa anar al cinema o el comentari de si hi ha algú que l’ha
parlar amb la família, veus que darrera hi a prendre alguna cosa, i més encara de portar encara, perquè saps que hi ha
ha un problema, un problema en aquest enmig del context de crisi. nens que no el portaran”.
cas econòmic” – relata.
Eslava també ha observat que, durant Per la mateixa raó, quan els infants han
Les dificultats econòmiques que es aquest curs escolar, estan notant una tornat a l’escola després d’aquestes
viuen a les llars d’alguns infants poden gran reutilització de motxilles i estoigs, festes de Nadal, la professora ha preferit
acabar generant conflictes a classe, per que abans solien renovar-se anualment. no preguntar en públic què els han dut
la importància que els més petits donen A més, explica que el mestre ha de els Reis.
a les coses materials. “De vegades, pot portar un “petit centre de recursos a
generar un petit conflicte violent, que no la seva motxilla”, perquè sap que hi ha
saps d’on ha sortit i resulta que ha sortit materials que els nens no porten i que
d’un retolador fluorescent que un té els seus pares no els poden comprar.
i l’altre no” - explica la mestra.

31. 4
Conclusions

32. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI
4. Conclusions
A continuació, es detallen les conclusions de l’estudi classificades per blocs temàtics.
Pobresa infantil Afectació
La infància ja és el col·lectiu amb la taxa de pobresa L’escola ha de ser, sens dubte, un element normalitzador
més alta a Catalunya. Un 26,4% dels infants catalans i promotor de la igualtat social, però, malauradament,
viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 19,1% les condicions econòmiques estan dificultant cada
de la mitjana de la població, segons dades de l’Idescat vegada més aquesta funció de l’àmbit educatiu.
de desembre de 2012.
Un nombre creixent de famílies no poden fer front a les
Entre les persones que reben aliments o productes despeses derivades de l’escolarització dels infants, o
de primera necessitat de la Creu Roja, que l’any passat tenen cada vegada més dificultats per fer-ho, i les ajudes
van sumar un total de 214.869 beneficiaris arreu de que reben (públiques, de la xarxa familiar, de les entitats...)
Catalunya, fins a 61.525 (28,63%) són infants. Si a resulten insuficients. Entre els infants d’aquestes famílies,
Catalunya 1 de cada 4 infants és pobre, a la Creu Roja la situació de dificultat que viuen a casa o la manca dels
1 de cada 3 persones que rep ajut bàsic és un infant. recursos adients per seguir adequadament el curs escolar
té una doble incidència en l’àmbit educatiu. D’una banda,
Els resultats del 4rt estudi de l’Observatori de es pot veure afectat el seu rendiment acadèmic i, de l’altra,
Vulnerabilitat mostren que el 55% dels infants de les la seva dignitat, per la situació de desigualtat que pateixen
famílies enquestades viuen en condicions de privació vers els seus companys que sí disposen dels recursos
material severa i el 75% viuen en llars amb tots els i condicions òptimes per seguir el curs escolar.
membres adults a l´atur o en situació d’inactivitat,
la majoria dels quals ja han exhaurit la prestació. En aquest sentit, l’estudi indica que el 77% dels infants
Pel que fa a indicadors econòmics, 1 de cada 6 que atén la Creu Roja van iniciar el curs sense comptar
infants presenta una situació de pobresa molt alta i, amb tot el material necessari (llibres de text, roba
d’aquests, un 20% viu en llars sense cap tipus d´ingrés i calçat adequat...). També constata altres mancances
o que compten amb els familiars o amics com a únic referents a l’alimentació dels infants i remarca que l’escola
recurs. Aquesta és una situació extremadament fràgil esdevé per als menors de moltes famílies en situació
pel fet de dependre, en el millor dels casos, d’uns de vulnerabilitat l’única garantia per comptar amb un
ingressos que, no només són insuficients, sinó que àpat diari saludable i variat -que a casa seva no es poden
tenen data de caducitat. permetre-, a través del servei de menjador.
En relació a les condicions d’habitatge, també un bon A més de l’alimentació, el rendiment escolar o la dignitat
indicador per mesurar els nivells de pobresa, cal destacar dels infants, el present estudi constata que la salut física
que el 18 % dels infants atesos per la Creu Roja viuen en i psíquica dels infants també es pot veure perjudicada per
llars que no reuneixen els requisits mínims d’habitabilitat, les dificultats socials i econòmiques de les seves famílies
per exemple per manca de subministraments. A través i per la seva repercussió en l’entorn escolar. També
de la seva acció directa, la Creu Roja també té constància adverteix que es pot veure minvada la xarxa de relacions
de casos de famílies amb fills i filles que viuen amb personals d’aquests infants, per la impossibilitat de
l’amenaça de ser desnonades per impagament de lloguer desenvolupar activitats que sí poden realitzar altres dels
o hipoteca, o bé en cases ocupades de forma il·legal, tot seus companys de classe o sentir-se en inferioritat de
i que no té xifres estadístiques sobre el nombre de llars condicions respecte d’altres nens i nenes. En definitiva,
en aquesta situació. l’estudi adverteix que l’impacte de la crisi econòmica
en l’entorn escolar pot tenir conseqüències a mig i llarg
termini en el desenvolupament formatiu i personal dels
infants de les famílies en situació de vulnerabilitat.
32

33. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR
Ajuts
Els ajuts actuals no cobreixen les necessitats més bàsiques
de la infància o ho fan de manera molt parcial. Hi ha una
insuficiència d’ajuts públics, per la qual cosa la xarxa familiar,
d’amics i de l’entorn social de les persones en situació
de vulnerabilitat ha adquirit un important pes a l’hora de
garantir-los la cobertura de les necessitats bàsiques.
També les entitats socials o la pròpia escola treballen per
pal·liar l’impacte de la crisi econòmica entre les famílies
que passen per dificultats, tot i que la seva pròpia activitat
també està condicionada per les dificultats econòmiques
del context actual i els ajustos pressupostaris.
Bona mostra de la insuficiència de les ajudes públiques és
el cas de les beques de menjador, la disponibilitat de les
quals es veu superada per la creixent demanda existent.
Cal recordar que les beques de menjador públiques
cobreixen, en la major part dels casos, el 50% de l’import
del menjador escolar, unes condicions que han conduït
cada vegada més famílies a no sol·licitar aquest ajut,
en no poder-se fer càrrec del co-pagament. Moltes altres
l’han rebut, però no en fan ús, pel mateix motiu.
Pel que fa a les famílies enquestades per a aquest
estudi, cal remarcar que un 38% necessitarien que
els seus fills i filles fessin ús del servei de menjador
escolar, però no se’l poden costejar.
33

34. Testimoni
Ruth Pelegrí
35 anys
Ha rebut ajuda de la Creu Roja per
cobrir la quota del menjador escolar
Assemblea de la Creu Roja a
Castelldefels-Gavà-Begues
“ Si ara, amb el tema dels ajustos i les retallades, em retiressin la beca, aniria
molt molt justa.
”
Després de separar-se i superar una etapa Tot i això, el seu baix salari no li permet Si no comptés amb aquesta ajuda,
de problemes personals i econòmics, arribar a final de mes i segueix rebent ajuda assegura que tindria moltes dificultats
la Ruth explica que està començant a refer dels serveis socials i de la Creu Roja. per donar als seus infants una alimentació
la seva vida i la dels seus 2 fills, de 3 i 5 La Ruth va rebre uns xecs de adequada: “Si ara, amb el tema dels
anys “Vaig estar vivint en un habitació de l’administració pública per comprar ajustos i les retallades, em retiressin la
lloguer, després en una altra i després en bolquers i aliments durant 6 mesos per beca, aniria molt molt justa”. Conclou que,
una altra fins que vaig aconseguir un pis, als seus fills. A més, la Creu Roja l’ha en aquest cas, només li quedarien dos
que era el meu objectiu principal, per a mi ajudada amb aliments al llarg de mig any i, opcions: “o treballar més hores o deixar
i per als meus fills, que va ser una meta que actualment, li proporciona ajuda per cobrir de treballar en aquest horari del dinar
em va costar un any aconseguir”. el cost del menjador escolar dels seus fills. i emportar-me’ls a casa i després tornar-los
“El que no em gasto ara en tema a portar al col·legi”.
Abans d’estabilitzar la seva vida, la Ruth de menjador escolar, doncs m’ho gasto
admet que estava transmetent als seus fills en aliments per a casa meva” – assegura
“agressivitat” i “nerviosisme” i que, la Ruth.
a més, canviar contínuament de casa
també afecta el seu equilibri emocional. A més, explica que poder deixar a dinar
“A dia d’avui, econòmicament no vaig els seus fills a l’escola l’ajuda a conciliar
sobrada, però anem tirant. Vaig pagant la seva vida familiar i laboral: “Aquesta beca
les meves cosetes, i els meus fills estan bé, de menjador m’està ajudant perquè jo tinc
són feliços” – afirma la Ruth, que treballa un horari molt seguit: entro a les 5.30 del
en un restaurant des fa un any. matí i surto a les 16.30 h”.