Característiques bàsiques de les quatre grans religions politeistes de la zona mediterrània de l'antiguitat.

1. v. 3.0
David Borràs Salvadó
http://elwikidereli.wikispaces.com

2. Les religions de l’Antiguitat
 Fa milers d’anys al voltant de la mar Mediterr{nia
existien grans civilitzacions que han sigut molt
importants per la història de la humanitat.
 Tot i que cada una d’aquestes civilitzacions tenia les
seves característiques hi havia un element comú a totes
elles: creien en l’existència de diversos déus: eren per
tant politeistes.

3. Les religions de l’Antiguitat
Mesopo-
tàmia
Egipte
Grècia
Roma

4. La religió a Mesopotàmia

5. La religió a Mesopotàmia
 Considerava els elements naturals com a déus.
 Els habitants de Mesopotàmia creien que els déus
decidien el seu destí, per això els adoraven i els oferien
sacrificis.
 En honor als seus déus van construir grans temples
anomenats ziggurats.

6. La religió a Mesopotàmia

7. La religió a Egipte

8. La religió a Egipte
 Els egipcis creien en nombrosos déus que
representaven amb figura humana i cap d’animal.
 Els egipcis creien que tindrien una altra vida després
de la mort, per això els enterraven amb els seus
objectes personals.
 El faraó, el rei d’Egipte, era considerat descendent dels
déus.

9. La religió a Egipte

10. La religió a Grècia

11. La religió a Grècia
 Els grecs eren politeistes. Els seus déus tenien forma
humana, eren immortals i molt poderosos. Tenien
també defectes i debilitats i vivien al mont Olimp.
 Els grecs buscaven en la religió la protecció dels seus
déus. La seva religió es basava en el culte (pregàries i
sacrificis) i els mites (relats que expliquen com va
començar la vida al món).
 Del conjunt d’aquests mites en diem mitologia.

12. La religió a Grècia

13. El mite de Pandora
 Zeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va
acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.
Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors
(segons el mite original, era una gerra). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a
son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.
Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar.
Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va
obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra.
Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va
aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança es l'últim que
perd l'home.
Els mals que van eixir de la caixa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
 D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la caixa de Pandora, que significa fer un
acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o
complicacions.

15. El mite d’Asclepi
 Asclepi estava assistint Glauc, quan, de sobte, aquest darrer
va caure mortalment ferit per un llamp. Va aparèixer a
l'habitació una serp i Asclepi la va matar amb el seu bastó;
aleshores va entrar una altra serp i va reviure la primera
ficant-li unes herbes a la boca.
Amb aquestes mateixes herbes, es diu que Asclepi va
aconseguir ressuscitar Glauc. A precs de Plutó, déu dels
inferns, Júpiter va fer morir Asclepi perquè aquest curava
els malalts i ressuscitava els morts, i l'infern es quedava
desert. Per sol·licitud d'Apol·lo, Asclepi va quedar
immortalitzat i romangué entre les estrelles del cel.
 Asclepi es convertí en el déu de la medicina.

17. La religió a Roma

18. La religió a Roma
 Els romans van assimilar la religió grega però van
canviar el nom als seus déus i deesses.
 L’emperador rom{ era considerat com un déu.
 Per als romans la vida transcorria sempre a la vista dels
nombrosos déus als quals intentaven agradar.

19. La religió a Roma

20. Deus grecs i romans
NOM GREC
• Zeus
• Hera
• Demèter
• Posidó
• Hestia
• Atena
• Hermes
• Ares
• Afrodita
• Hefest
• Àrtemis
• Apol·lo
NOM ROMÀ
• Júpiter
• Juno
• Ceres
• Neptú
• Vesta
• Minerva
• Mercuri
• Mart
• Venus
• Vulcà
• Diana
DÉU/DEESA DE...
• déu suprem de l’Olimp
• el matrimoni i família
• l’agricultura
• el mar
• la llar
• les arts i la intel·ligència
• els camins i els viatgers
• la guerra
• l’amor i la bellesa
• el foc i l’artesania
• la caça
• La llum, música i
medicina

21. Deus grecs i romans