1. n. 13 /// abril - juliol 2015 /// publicació gratuïta
ElButlletí
deDipsalutPublicació informativa de l’activitat de Dipsalut,
l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona
L’editorial
Hem avançat cap a un model de
governança democràtica
2
Breus
3
Notícies
5-7
L’anàlisi
El marc teòric que sustenta les
accions en promoció de la salut
8
L’opinió del municipi
«Considereu que la comunicació
entre Dipsalut i el vostre ajuntament
és eficient»?
9
Al detall
43.000 persones han comptat amb
les ajudes del «Salut i Crisi»
10-11
El reportatge
Formar els joves perquè perdin la
por a utilitzar els desfibril·ladors
12-13
Consells saludables
Consells de seguretat alimentària
per a embarassades
14
Món Dipsalut
15
Posem el focus sobre
Sònia Méndez i Maria Puigdemont,
responsables de la Unitat de
Contractació i Patrimoni de l’Àrea
Administrativa de Dipsalut
Contraportada

2. El Butlletí de Dipsalut
2
L’editorial
Aquests quatre anys al capdavant de Dipsalut han estat
els de la consolidació de l’Organisme com a actor neces-
sari per als municipis de les comarques gironines, i com a
ens de referència quan es parla de salut pública.
La vocació de servei als 221 municipis gironins ens ha
portat cap a un model de governança democràtica que
defugi les jerarquies i generador d’una relació de coo-
peració i colideratge, tant interinstitucional com entre les
administracions i la societat civil. Entenem que aquesta
manera de fer ens permet adaptar-nos millor a la diver-
sitat, a la complexitat i al dinamisme del nostre territori i
donar una resposta més eficaç a les seves necessitats.
Aquest model és a la base de programes com el «Salut i
Crisi», que busca disminuir els efectes negatius de la crisi
econòmica en la salut dels ciutadans i que ja ha permès
atendre 45.000 persones d’arreu de la demarcació. Es
tracta d’un dels programes que ha tingut més volada en
aquests quatre anys, amb una dotació econòmica, fins al
2016, de més de sis milions d’euros.
Una altra idea que ha estat a la base de les nostres
accions –especialment a les de l’àmbit de la Promoció
de la Salut– és la de treballar de manera transversal per
reduir les desigualtats i millorar la salut de tots els ciu-
tadans. N’és un clar exemple el «Sigues tu», que facilita
l’aprenentatge de les habilitats per a la vida als més joves
per tal que puguin incrementar el control sobre la seva
salut. Només en aquest curs, més de 13.000 nois i noies
d’escoles i instituts gironins hi han participat.
Pel que fa a les accions de Protecció de la Salut, en
aquests quatre anys hem continuat incrementant els
«Hem avançat cap a un
model de governança
democràtica per donar
una resposta més eficaç
a les necessitats de les
persones»
Coordinació, elaboració i edició: Servei de Difusió de Dipsalut
Disseny i maquetació: Minimilks. Creativitat Nutritiva
Fotografia: © dels autors
Impressió: en paper reciclat a càrrec de Palahí Arts Gràfiques
Dipòsit legal: GI-985-2010
Periodicitat: quadrimestral
Tiratge: 2.000 exemplars
Dipsalut, Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.
Parc Científic i Tecnològic. Pic de Peguera 15, Edifici Jaume Casademont – 17003 Girona – Tel. 972 41 47 20 / Fax 972 41 47 30
Aquest butlletí és editat per Dipsalut i es distribueix gratuïtament als ajuntaments de la demarcació de Girona i a d’altres institucions. En com-
pliment de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades personals, us informem que les vostres dades figuren en un fitxer automatitzat de
Dipsalut. Si no voleu rebre més el butlletí o les vostres dades són incorrectes, podeu comunicar-ho a través del correu info@dipsalut.cat.
El Butlletí de Dipsalut també es pot trobar al web www.dipsalut.cat.
equipaments controlats i disminuint notablement els ín-
dexs de riscs. També hem procurat oferir solucions dura-
dores per eliminar definitivament problemes que havíem
diagnosticat com a recurrents. La decidida aposta per la
innovació ens ha permès incorporar tècniques pioneres
que ens estan permetent obtenir millors resultats i simpli-
ficar processos.
Per treure el màxim rendiment als recursos públics,
estem treballant per crear una central de compres que
agregarà les demandes dels ajuntaments per tal de po-
der aconseguir millors preus i condicions per a productes
i serveis. Aquesta lògica, que és a la base de cadascun
dels nostres programes, passarà, doncs, a aplicar-se a
altres serveis i productes de l’àmbit de la salut pública
situats, fins ara, fora del nostre Catàleg.
Un altre dels aspectes en què hem avançat de manera
notable en aquest període és el de la recerca. Continuem
col·laborant de manera estable amb la Càtedra de Pro-
moció de la Salut i impulsant de la seva mà iniciatives di-
verses com, per exemple, la Xarxa d’Escoles Saludables.
També som al darrere d’estudis tan destacats com el
MESGI50, sobre l’envelliment a les comarques gironines.
La nostra presència als fòrums internacionals de salut
pública més reconeguts és ja una constant que permet
actualitzar els coneixements i les habilitats dels nostres
tècnics i intercanviar experiències per tal de poder ser
una miqueta millors dia rere dia.
Josep M. Corominas i Barnadas
Vicepresident primer de Dipsalut

3. El Butlletí de Dipsalut
3
Breus
Accions a les xarxes socials per
promoure hàbits saludables
Dipsalut ha organitzat dos concursos fotogràfics a través
de la xarxa social Instagram per tal de promoure hàbits de
vida saludables. El primer s’ha dut a terme aquest passat
mes de març. Per participar-hi, calia presentar fotografies
sobre la pràctica d’activitat física. Havien d’estar fetes
amb telèfon mòbil. S’han rebut un total de 384 imatges. El
jurat ha escollit tres imatges guanyadores, una per a cada
categoria: Paisatge: @cris_nogue. Instasalut: @jmqdina. En
bona companyia: @annapemi. Els autors de les imatges
han rebut, com a premis, un curs d’iniciació a la marxa
nòrdica, quatre sessions d’entrenament personal a l’aire
lliure i una sessió d’iniciació a la natació en aigües obertes.
Aquest mes de maig s’ha organitzat un altre concurs,
aquest cop per divulgar la importància d’alimentar-se
equilibradament. Els autors de les imatges premiades
rebran cistelles de fruita i verdura.
Podeu obtenir tota la informació sobre els concursos
als perfils de Dipsalut a les xarxes socials i al web
www.dipsalut.cat.
Dipsalut cofinança accions
de promoció de la salut a 94
ajuntaments gironins
L’Organisme, al llarg del 2014, ha concedit suport econò-
mic a 94 iniciatives de promoció de la salut impulsades
pels ajuntaments de la demarcació de Girona. Ho ha fet a
través del Programa de Suport Econòmic per a la Realit-
zació d’Activitats de Promoció de la Salut (Pm07).
Entre les activitats subvencionades dins el Pm07 hi ha
accions per fomentar l’envelliment saludable, l’activitat
física, una alimentació equilibrada o tallers d’estimulació
cognitiva. L’Organisme ha concedit ajudes per un valor
total de 290.000 euros.
Com a novetat, s’ha incorporat al programa una sub-
venció d’import incrementat per al millor projecte. Aquesta
distinció ha estat per al Pla de Salut Jove de Palafrugell.
Se l’ha premiat per incloure el treball de les habilitats per a
la vida, l’apoderament i el sentit de coherència de manera
transversal en totes les accions del Pla.
L’objectiu d’aquest suport econòmic és impulsar ac-
cions i programes que treballin per millorar la salut i la qua-
litat de vida dels ciutadans de les comarques gironines.
Amb aquestes ajudes, Dipsalut vol evitar que els municipis
renunciïn a dur a terme activitats de promoció de la salut
per manca de recursos econòmics.
Més de 13.000 alumnes
participen en el «Sigues tu»
13.221 alumnes de 104 escoles de primària i 39 insti-
tuts participen al «Sigues tu, eines i actius per a la salut»
aquest curs 2014-2015.
El programa pretén facilitar l’aprenentatge de les deu
habilitats bàsiques per a la vida als infants i joves. Aques-
tes habilitats –l’autoconeixement, empatia, assertivitat,
relacions interpersonals, presa de decisions, gestió de
problemes i conflictes, pensament creatiu i crític, gestió
de les emocions, sentiments i la gestió de les tensions i
l’estrès– són un factor clau en la capacitat de les persones
per gestionar la seva vida, la seva salut i la capacitat per
relacionar-se amb l’entorn.
L’escola i l’institut són espais per introduir aquest apre-
nentatges de forma estructurada, especialment en aquells
centres que tinguin infants i joves en situació de vulnera-
bilitat social i econòmica. En el cas de primària, el progra-
ma usa com a principal recurs pedagògic uns àlbums de
cromos on es recullen les històries d’un grup d’amics i
amigues (L’Aventura de la vida), i que serveixen de punt de
partida per reflexionar sobre situacions quotidianes i per
anar treballant les habilitats esmentades. A secundària,
s’organitzen sis sessions (quatre dirigides pels professors
i dues per tècnics de Dipsalut) per aprofundir i debatre
sobre temàtiques diferents.
El programa «Sigues tu» inclou formació específica diri-
gida al professorat i a les famílies.
El Programa de Suport i Atenció
Psicològica ja s’ha activat en
50 ocasions
Des de la seva implementació el 2010, el Programa de
Suport i Atenció Psicològica en Situacions d’Emergència
al Municipi s’ha activat 50 vegades.
Aquest servei pretén ajudar les persones en cas de si-
tuacions excepcionals i traumàtiques, donar-los eines per
afrontar el procés dolorós i així recuperar el control de les
seves vides. Per aconseguir-ho, Dipsalut ofereix assistèn-
cia psicològica immediata –en el mateix lloc dels fets– i
especialitzada a les víctimes de fets traumàtics. També
es formen els professionals dels equips de primera res-
posta (policies, bombers, protecció civil...) perquè siguin
capaços d’oferir una primera atenció psicològica i perquè
es puguin autoprotegir en cas de situacions especialment
traumàtiques.
El 44 % de les activacions dels psicòlegs d’emergències
s’han efectuat per atendre familiars de persones que han
mort de manera inesperada; el 23 %, per ajudar víctimes
de delictes violents, i la resta per altres fets, com acci-
dents múltiples o agressions sexuals.
Respecte a la formació dels equips d’intervenció, du-
rant aquests quatre anys s’han format 246 persones, de
les quals 70 eren gestors i 176, integrants dels equips de
primera resposta. S’ha realitzat 13 cursos (cinc per a ges-
tors i vuit per a integrants).

4. Mapa d’implantació dels Parcs Urbans
de Salut i dels Itineraris Saludables a
les comarques gironines
Protecció de la salut
Has patit alguna plaga d’insectes, aus o rosegadors?
Saps que tens drets i deures?
Tens dret que s’efectuï el control de plagues als espais públics amb
barreres físiques, l’eliminació de punts de cria i que s’eviti, sempre
que es pugui, l’ús de verins.
Tens el deure de no facilitar aigua ni aliment a aquests animals.
També has d’impedir que criïn a casa teva.
Lluitem contra les plagues urbanes
Protegim la teva salut

5. El Butlletí de Dipsalut
5
Notícies
Un treballador d’inserció descarregant aliments al CDA de Salt. Font: Càritas Diocesana de Girona.
Dipsalut i Càritas Diocesana de Girona col·laboren per
garantir el subministrament de certs productes bàsics
als centres de distribució d’aliments de les comarques
gironines. L’Organisme n’aporta unes 51 tones. Con-
cretament, dóna 26 tones de patates, 20 d’oli de gira-
sol, quatre de sardines en conserva i 720 quilograms
de tonyina en llauna. El cost total d’aquests aliments és
de 72.711 euros. Els productes es distribueixen entre
els nou centres de distribució d’aliments (CDA)* que
Càritas gestiona –juntament amb els ajuntaments i al-
tres entitats– arreu de la demarcació. Es reparteixen
entre més de 2.000 famílies, és a dir, entre unes 7.000
persones.
Col·laboració amb Càritas per abastir els centres
de distribució d’aliments
L’objectiu de l’acord és garantir a les famílies usuàries dels
CDA el subministrament de certs aliments que, tot i ser bàsics
a la dieta, sovint no arriben en quantitat suficient als centres.
Aquesta col·laboració es realitza al marge del programa
«Salut i crisi». Dipsalut i Càritas ja treballen plegats en el marc
d’aquest programa, juntament amb altres entitats socials,
ajuntaments i consells comarcals de les comarques gironines.
* El CDA és un projecte fruit d’un conveni marc entre Generalitat de Ca-
talunya, Diputació de Girona, Fundació Banc d’Aliments, Obra Social “la
Caixa” i Càritas Diocesana de Girona. Als nou municipis on es desenvolu-
pa el projecte, el CDA funciona com a projecte de partenariat amb els ens
locals (ajuntaments, consells comarcals i consorcis), així com amb altres
entitats socials del territori.

6. El Butlletí de Dipsalut
6
Notícies
«Records dolços d’un adéu» –escrit per Lourdes Garcia
i il·lustrat per Conxi Puig– recull l’experiència real d’una
nena de vuit anys que espera il·lusionada el naixement de
les seves dues germanes bessones i que, de sobte, rep la
notícia que una d’elles ha mort dins la panxa de la mare. El
conte explica, en veu de la petita, com va viure la situació,
i recull les converses amb la seva mare, l’autora. Posa de
manifest la manca de coneixement que sovint hi ha sobre
Un conte per ajudar a explicar la mort d’un ésser proper als infants
Portada del conte.
Text: Lourdes Garcia Puig
Il.lustració: Conxi Puig Balló
la mort perinatal, la necessitat de donar explicacions als
infants i de no amagar-los els fets, i la poca o nul·la edu-
cació que reben els nens i nenes sobre la mort. També s’hi
aborden temes com el sentiment de culpa o la necessitat
d’acomiadar-se.
L’objectiu del material és ajudar els pares que pateixen
una situació similar a explicar els fets als seus fills, a res-
pondre les preguntes que els formulen i a acompanyar-los
adequadament en el dol. Per aquest motiu inclou consells
bàsics per comunicar la mort d’algú proper a un nen.
El llibre ha estat impulsat pel grup de suport Bressols
de XADOL i finançat per Dipsalut. Ha comptat amb la
col·laboració de Lluïsa Vilardell i Maria Reixach (exper-
tes en atenció en mort perinatal i membres de Bressols),
d’Edward Van Herreweghe (educador i president del grup
Daula de XADOL), de Natàlia Artigas (psicòloga i membre
de XADOL), de la impremta Pagès d’Anglès i de les agèn-
cies de comunicació Minimilks i Volcano Grup.
Estarà disponible gratuïtament a centres d’atenció pri-
mària, hospitals, altres centres sanitaris, associacions de
suport al dol, escoles i biblioteques públiques. També es
podrà obtenir de manera gratuïta en format d’aplicació
(app) per a telèfon mòbil a les plataformes d’Apple i An-
droid. L’app inclou materials addicionals com consells per
explicar la mort d’algú proper a un infant segons la seva
edat o un recull d’altres recursos bibliogràfics adients per
educar en la mort.
El projecte de la Xarxa Gironina d’Escoles Saludables té
com a principal objectiu aconseguir que les escoles pro-
moguin la salut entre els seus alumnes i entre tota la co-
munitat educativa.
Per poder integrar-se a la Xarxa, les escoles hauran
d’adoptar una aproximació integrada i holística a la promo-
ció de la salut, comprometent-se a treballar transversalment
per a l’adopció d’estils de vida saludables i per aconseguir
un ambient que afavoreixi la salut. Entre els seus objectius,
hauran d’incloure el de donar eines (coneixements, habili-
tats i actituds) a les persones per entendre, gestionar i do-
nar sentit a la vida, enfortint les seves habilitats i capacitats
per tal de poder incrementar el control sobre la pròpia sa-
lut i sobre els factors que hi influeixen (condicions socioe-
conòmiques, gènere, territori on es viu, origen, etcètera).
La promoció de la salut a l’escola és especialment im-
portant, ja que la infància i l’adolescència són les etapes
més apropiades per acollir i adaptar nous models de vida.
L’escola també és el lloc idoni per preparar els ciutadans
per a la vida, i formar-los perquè siguin capaços de pren-
dre, de manera raonada i ferma, les decisions que tindran
conseqüències clares sobre la seva salut i la dels que els
envolten.
Dipsalut i la Càtedra de Promoció de la Salut impulsen la Xarxa
Gironina d’Escoles Saludables
Actualment Dipsalut ja desenvolupa un programa per
enfortir les habilitats per a la vida dels alumnes a les es-
coles de la demarcació. Es tracta del Pm08, «Sigues tu:
eines i actius per a la salut». Aquest curs 2014-2015 hi
participen més de 13.000 alumnes de 104 escoles de
primària i de 39 instituts de les comarques gironines. El
programa inclou formació per a professors i per a pares.
Alumnes de l’escola Guillem de Montgrí treballant el Pm08.

7. El Butlletí de Dipsalut
7
Notícies
Per poder garantir una aigua apta per al consum humà,
cal comprovar el bon estat de les captacions i dels aqüí-
fers i protegir-los. A més, s’han de fer els controls i tracta-
ments oportuns a l’aigua i mantenir nets i en bones con-
dicions tant els dipòsits com tota la xarxa de distribució.
Les instal·lacions internes de cada edifici també han de
ser adequades.
Dipsalut ofereix als ajuntaments gironins dos programes
relacionats amb la salubritat de l’aigua. Un té per objectiu
ajudar els ajuntaments que gestionen directament la xarxa
de subministrament per tal que puguin garantir una aigua
de qualitat a la població. El segon programa serveix per
determinar si les instal·lacions internes, les de cada edifici,
perjudiquen la salubritat de l’aigua que ve de la xarxa.
En el primer programa –el de Suport a la Gestió Muni-
cipal Directa dels Abastaments d’Aigua– es prenen mos-
tres tant en els dipòsits on s’emmagatzema l’aigua com
en punts de la xarxa de distribució, com, per exemple,
en fonts que hi estiguin connectades. Allà mateix ja es fa
una primera avaluació per determinar algunes caracterís-
tiques de l’aigua que n’indiquen la qualitat, com el nivell
de clor, el pH o la terbolesa. Posteriorment, les mostres
s’analitzen al laboratori per tal de conèixer paràmetres
com el contingut de metalls o de microorganismes.
En total, l’any 2014 s’ha dut a terme 574 analítiques. El
7,5 % de les mostres presentava alteracions per presèn-
cia de microorganismes (principalment bacteris com l’E.
coli). En el 2,6 % es va observar alteracions organolèpti-
ques (del color, l’olor o el sabor). L’1,9 % de les mostres
presentava contaminació per metalls o sals. Dipsalut va
comunicar aquestes anomalies als ajuntaments afectats
i els va recomanar i ajudar a implementar mesures co-
rrectores, com millorar el sistema de cloració, instal·lar fil-
tres per eliminar contaminants o aportar a la xarxa aigua
Dipsalut controla la qualitat de l’aigua de 188 municipis gironins
Un tècnic de Dipsalut pren mostres d’aigua de les aixetes d’una llar d’infants. Autor: Joanna Magureanu.
d’altres orígens per tal de mantenir els paràmetres a nivells
adequats. Mentre es resolien aquestes deficiències, es va
recomanar als ciutadans no consumir aigua de la xarxa.
En el segon programa relacionat amb l’aigua –el
d’Avaluació i Control de la Qualitat de l’Aigua a l’Aixeta
del Consumidor– s’agafen mostres d’aixetes tant
d’equipaments públics (escoles, llars d’infants, casals o
ajuntaments) com de privats (bàsicament, domicilis que
ho autoritzen i comerços minoristes).
Aquest programa permet saber si les instal·lacions in-
ternes dels edificis perjudiquen la qualitat de l’aigua. Si
l’aigua de la xarxa de distribució és innòcua però en sortir
per una determinada aixeta conté, per exemple, metalls
pesants, vol dir que el material de què està feta alguna
part de la instal·lació de l’immoble (com les canonades,
les juntes, les escomeses o les mateixes aixetes) allibera
contaminants a l’aigua. En cas que això es detecti, Dip-
salut n’informa l’ajuntament, que ho comunica als veïns
afectats i els explica les mesures preventives i correctores
que cal prendre per solucionar-ho.
En un 12 % de les mostres preses a les aixetes es va
trobar algun tipus d’alteració, principalment per presència
de metalls com el ferro, el plom i el níquel (9 %) i, en menys
casos, per microorganismes (2,3 %). Les mesures correc-
tores van passar per netejar dipòsits i canonades o per
substituir els materials de la instal·lació interna de l’edifici.
Per tal que els ciutadans puguin conèixer en quin es-
tat es troba l’aigua que consumeixen, es fomenta que els
ajuntaments facin pública tota la informació dels controls
analítics al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de
Consum (SINAC): sinac.msc.es
L’Organisme també ofereix cursos de formació gratuïts
al personal manipulador dels abastaments i xarxes de dis-
tribució.

8. El Butlletí de Dipsalut
L’anàlisi
A l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona,
en el cas de la promoció de la salut, s’obre un ampli ven-
tall de marcs teòrics que permeten orientar les interven-
cions. En el pitjor dels casos les intervencions no tenen un
marc teòric que les orienti i, per tant, estan dissenyades
des de la intuïció i la improvisació.
Aquest fet ha donat lloc a una multitud d’intervencions
en promoció de la salut que s’han tirat endavant sense
perspectiva, sense orientació... i també en alguns casos
en direccions contràries a allò que la comunitat científica
i les organitzacions internacionals aconsellen. Per sort,
el camp de la promoció de la salut, tot i ser relativament
jove –només acumula 25 anys d’experiència– té una gran
producció científica. Aquest fet ens dóna la capacitat
d’orientar amb fonament què volem fer.
Però, com en totes les ciències, hi ha diverses línies de
pensament-acció. És per això que les organitzacions que
fan accions de promoció de la salut han de plantejar-se des
de quina perspectiva volen treballar i cap on volen anar.
Des de Dipsalut hem volgut fer aquest exercici, i les
nostres intervencions estan orientades a promoure am-
bients i polítiques que contribueixin a fer més saludables
els estils de vida de les persones, i en conseqüència millo-
rar la seva qualitat de vida.
El marc teòric que sustenta les accions
en promoció de la salut
8
Hem volgut partir expressament d’una visió positiva de la
salut i no centrar-nos en la malaltia. Això vol dir que pensem
que les persones i les societats tenen la capacitat d’utilitzar
diferents recursos que tenen al seu abast per generar salut, i
que els permeten avançar cap a un estat òptim de benestar.
Per fer-ho, despleguem programes orientats a donar
eines (coneixements, habilitats i actituds) a les persones
per entendre, gestionar i donar sentit a la vida, enfortint
les habilitats per a la vida i les capacitats dels individus
per incrementar el control sobre la seva salut i sobre els
factors que hi influeixen.
En el disseny dels programes, partim de la premissa
que la capacitat que tenen les persones per controlar la
seva salut –i els factors que hi influeixen–, està condicio-
nada per factors com l’edat, l’origen, el gènere, la posició
en l’estructura social i el territori on viuen.
Així doncs, el disseny i el desenvolupament de les
nostres intervencions estan orientats a facilitar processos
d’aprenentatge a les persones per tal que puguin millorar
la seva capacitat de gestionar la seva salut i els factors
que hi influeixen.
Pau Batlle
Cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut
Infografia on es representa el marc teòric que sustenta les accions de Promoció de la Salut.

9. 9
L’opinió del municipi
Considereu que la comunicació
entre Dipsalut i el vostre ajuntament
és eficient? Com es podria millorar?
Xavier Soy i Soler, alcalde de Bescanó.
Diuen que tot és millorable, però pel que fa a la comunicació entre l’Ajuntament i Dipsalut es fa
difícil proposar millores, ja que es pot considerar com a bona o molt bona des de tots els punts
de vista, tant tècnicament com administrativa. Potser perquè és un servei relativament nou ens
sembla el contrari, però dit amb paraules planeres: funciona. Rebem oportunament els serveis
que ens ofereix Dipsalut així com les respostes a les convocatòries de subvencions. Els serveis
són bons, i les incidències que puguin sorgir es comuniquen i es resolen amb eficàcia, celeritat
i prudència. El grau de satisfacció és compartit tant pels tècnics com pels ciutadans receptors
dels serveis. I això fa que generi confiança precisament en un temps en què molta gent posa en
dubte l’eficàcia de l’Administració.
Maria Carme Güell i Parnau, alcaldessa de Corçà .
Promoure i protegir la salut és bàsic i ineludible per a un ajuntament. El treball de Dipsalut, amb la carta de serveis
que promociona, tutela i facilita aquesta tasca. Cap d’aquests aspectes mencionats reeixirien si no existís una base
de connexió i comunicació entre l’Administració local i Dipsalut. Les noves tecnologies han facilitat i millorat l’entesa
en aquests últims temps. Agilitzar tràmits és primordial. La vessant personal, el contacte personalitzat dels tècnics
de Dipsalut i el personal dels ajuntaments possibilita les ajudes, aporta solucions i optimitza molt la feina, que d’altra
manera es quedaria pel camí.
Martí Nogué i Selva, alcalde de Sils.
Des de l’Ajuntament de Sils estem molt satisfets de la relació que hem establert amb Dipsalut.
A banda de la qualitat i diversitat dels serveis que ens proporciona, tota la informació ens arriba amb
l’antelació necessària que necessita una institució pública per planificar i realitzar a temps els tràmits.
En aquest sentit, els tècnics agraeixen els recordatoris sovintejats sobre les dates d’entrega i
els terminis per tal que tinguem ocasió d’incorporar-nos a totes les iniciatives i formacions que
programa Dipsalut. A banda de l’agilitat d’aquestes comunicacions electròniques, també con-
sidero un detall que l’activitat formativa es continuï difonent amb uns quaderns ben dissenyats
que donen fe de la importància que dóna Dipsalut a la formació. El Butlletí de Dipsalut també
ajuda a difondre la bona feina que es fa. Potser caldria fer-ne una distribució més nombrosa
per tal que fos ben present en tots els espais municipals.
Antoni Guinó i Bou, alcalde de Maçanet de la Selva.
La comunicació és l’eix vertebrador de la societat de la informació en la qual vivim. Actualment,
sense els diversos canals que la formen no gaudiríem dels fluxos d’informació que doten
de significat els intercanvis comunicatius. És per això que des de l’Ajuntament de Maçanet
considerem cabdal una comunicació eficient i periòdica. Dipsalut, des del nostre punt de
vista, compleix amb escreix aquestes premisses. La informació se’ns facilita de forma clara i
objectiva, i els diversos canals de comunicació dels quals consta aquest organisme responen
activament a les consultes que es realitzen des de l’Ajuntament mateix. En definitiva, creiem
que els estàndards de la comunicació eficient s’estan complint. Les millores sempre hi poden
ser presents, però aquestes s’aconsegueixen amb el pas del temps i amb el sorgiment de nous
canals comunicatius. Per tant, encoratgem Dipsalut a continuar treballant la comunicació com
a element dinamitzador de la feina feta i de la que s’ha de fer.

10. El Butlletí de Dipsalut
Al detall
El «Salut i Crisi» té per objectiu disminuir els efectes nega-
tius de l’actual situació econòmica en la salut de les per-
sones. Alguns d’aquests efectes són malnutrició, higiene
deficient o estrès de llarga durada. Dipsalut dóna suport
econòmic a les accions endegades per entitats socials,
ajuntaments i consells comarcals destinades a atendre
les necessitats bàsiques quant a alimentació, habitatge,
ocupació i benestar emocional/familiar dels ciutadans de
la demarcació. A més, s’encarrega de coordinar aquests
ens per evitar duplicitats, fomentar el treball en xarxa i
aconseguir la màxima eficàcia i eficiència.
El 2014, el Salut i Crisi ha comptat amb dos milions
d’euros, mig milió dels quals s’ha dedicat específicament
a fomentar la creació de llocs de treball.
Unes 43.000 persones han comptat
amb les ajudes del «Salut i Crisi»
l’any 2014
Tant el president de la Diputació de Girona i de
Dipsalut, Joan Giraut, com el vicepresident primer de
l’Organisme de Salut Pública, Josep M. Corominas,
destaquen la importància de les accions orientades a
crear ocupació remunerada. Corominas explica que
«donar feina a una persona a l’atur ja soluciona bona
part dels seus problemes, que no són només econò-
mics, sinó també psicològics i emocionals». El vice-
president de Dipsalut remarca que «els programes per
crear llocs de treball tenen costos molt elevats i, per
aquest motiu, hem decidit augmentar els recursos que
hi destinarem aquest 2015 i el proper 2016; per poder
anar molt més enllà de les 68 persones que s’ha pogut
ocupar durant l’any 2014».
10 Roda de premsa de balanç del «Salut i Crisi» 2014 celebrada el10 de març a la Diputació de Girona. D’esquerra a dreta: Joan Giraut, president de la
Diputació de Girona i de Dipsalut, i Josep M. Corominas, vicepresident primer de Dipsalut. Autor: Eddy Kelele.
42.540 persones de les comarques gironines s’han beneficiat de les ajudes del
programa «Salut i Crisi» de Dipsalut durant el 2014. La majoria de les accions han
anat dirigides a promoure l’ocupació i a garantir l’habitatge, els serveis bàsics, els
aliments i altres productes de primera necessitat. S’hi ha destinat un total de dos
milions d’euros.

11. El Butlletí de Dipsalut
Al detall
11
El 2014, el Salut
i Crisi ha comptat
amb dos milions
d’euros, mig milió dels
quals s’ha dedicat
específicament a
fomentar la creació de
llocs de treball.
Pel que fa al milió i mig dedicat a altres eixos del «Sa-
lut i Crisi», s’han destinat 456.559 euros a garantir un
habitatge digne. Han revertit en 9.055 persones. S’han
proporcionat ajudes al lloguer i a la hipoteca, per pagar
la calefacció, l’aigua i la llum, i per fer reparacions que
garantissin la salubritat i l’habitabilitat de les cases.
A l’àmbit de l’alimentació, s’hi ha invertit 364.347 eu-
ros, que han revertit en centres de distribució d’aliments,
menjadors socials, beques menjador, etcètera. 28.645
persones s’han beneficiat d’aquestes ajudes.
Pel que fa a les accions dirigides al benestar emocio-
nal i familiar (higiene, roba i calçat, productes de farmàcia,
suport emocional, formació, ajudes per a transport...), s’hi
han dedicat 63.423 euros i s’ha ajudat un total de 960
persones.
63.241 euros han servit per tirar endavant actuacions
per promoure l’ocupabilitat de les persones (com ara ta-
llers d’oficis, horts urbans, cursos formatius...). Han bene-
ficiat 3.880 ciutadans de les comarques gironines.
En total, 42.540 persones han comptat amb aquestes
ajudes. En tots els casos, aquestes persones venien de-
rivades pels treballadors socials municipals. En la majoria
d’ocasions s’han atès famílies en què tots dos progeni-
tors estaven sense feina i amb fills menors d’edat al seu
càrrec. Un 42 % dels beneficiaris de les actuacions eren
infants i adolescents.
El programa es va començar a desenvolupar el 2013
davant l’evidència que la crisi econòmica perjudica el be-
nestar físic i emocional de les persones, i la necessitat
de prendre mesures per part de les administracions. Any
rere any s’ha anat augmentant la seva dotació econòmica
per tal de poder atendre més gent. Des de llavors s’hi ha
destinat un total de 3 milions d’euros i s’han ajudat cap
a 45.000 persones. En aquest període ha comptat amb
175 professionals implicats, treballant en xarxa. El «Salut i
Crisi» ha permès crear, a cada comarca, una porta única
d’accés a les ajudes. A banda de millorar la coordinació
entre els agents socials que intervenen en cada territori,
també ha servir per millorar tant la detecció de necessi-
tats com la resposta que se’ls dóna.
Per als anys 2015 i 2016, el «Salut i Crisi» compta amb
un pressupost de 3.300.000 euros, una part molt impor-
tant dels quals (700.000 euros) es dedicarà a mesures
per fomentar l’ocupació, promovent la creació de llocs de
treball, per exemple, dins les mateixes entitats que parti-
cipen en el programa.
Distribució econòmica per eix d’intervenció (2014)
Nombre de beneficiaris per eixos (2014)
Persones ateses per grups d’edat (2014)
AlimentacióAlimentaciómenysde3anys
Habitatgede3a17anysHabitatge
OcupacióOcupacióde18a65anys
400.000
300.000
200.000
100.000
0
0
0
500.000
364.347 €
67%
8,65%
9%
30,12%
2%
1,70%
21%
59,52%
456.559 € 63.241 € 63.423 €
70
80
60
60
50
50
40
40
30
30
20
20
10
10
Benestaremocional
ifamiliamésde65anys
Benestaremocional
ifamilia
ONL’s
Ajuntaments
Ens comarcals
37%
47%
688.444,84€
547.335,96€
233.280,19€
16%
Distribució econòmica de l’import atorgat (2014)

12. El Butlletí de Dipsalut
El reportatge
12
A Catalunya, cada any, entre 3.000 i 4.000 persones
moren per aturada cardíaca extrahospitalària. Moltes es
podrien haver salvat si se les hagués tractat a temps
amb un desfibril·lador. És un aparell que dóna petits im-
pulsos elèctrics al cor per tal que torni a bategar correc-
tament.
El programa «Girona, territori cardioprotegit», impul-
sat per Dipsalut, ha fet que Girona esdevingui l’àrea
cardioprotegida més gran d’Europa. Actualment la de-
marcació disposa d’una xarxa de 747 desfibril·ladors
automàtics. Són dispositius molt senzills d’utilitzar, que
monitoritzen per si mateix la víctima i que només eme-
ten l’impuls elèctric en cas que sigui recomanable. Es-
tan situats en carrers, places i façanes d’equipaments.
Els ciutadans els poden usar lliurement, sense que cal-
gui comptar amb experiència prèvia en desfibril·lació.
No obstant això, Dipsalut impulsa diverses accions for-
matives per donar a conèixer l’existència dels aparells,
la importància de mantenir-los en condicions, d’usar-los
en cas de necessitat i per transmetre confiança a les
persones perquè se sentin capaces de fer-ho.
Entre aquestes activitats de preparació de la pobla-
ció hi ha el Programa de Formació en Desfibril·lació per
a Joves, que busca ensenyar els alumnes dels centres
de secundària de les comarques gironines a actuar en
cas d’aturada cardíaca.
Tal com explica Josep M. Corominas, vicepresident
primer de Dipsalut, «els joves són un dels segments
de la població que cal conscienciar perquè utilitzin els
desfibril·ladors en cas de necessitat. La seva agilitat, els
Formar els joves perquè perdin la por
a utilitzar els desfibril·ladors
L’Organisme de Salut Pública ofereix tallers per ensenyar als alumnes dels instituts
de les comarques gironines a actuar en cas d’aturada cardiorespiratòria. Hi aprenen
a realitzar les maniobres de reanimació cardiopulmonar i a utilitzar els desfibril·ladors
externs automàtics. Està previst que, durant aquest curs 2014-2015, es duguin a
terme un total de 140 sessions a 90 instituts de 46 municipis. S’hi formaran uns
5.000 joves.
Alumnes de l’IES Garrotxa d’Olot aprenent a utilitzar els desfibril·ladors.

13. El Butlletí de Dipsalut
13
El reportatge
S’estan duent a
terme 140 cursos
a 46 municipis de
les comarques
gironines. En total,
es formaran uns
5.000 alumnes.
seus reflexos i la gran capacitat d’aprenentatge que te-
nen són avantatges en situacions d’emergència. A més,
poden traslladar el que aprenen en el taller a la família i a
amics, per aconseguir un efecte multiplicador de l’acció
formativa. El que busquem és transmetre’ls confiança
perquè perdin la por a utilitzar els aparells; perquè vegin
que no poden fer cap mal a la víctima, sinó tot el contra-
ri: amb una petita acció poden salvar-li la vida».
Aquests cursos de reanimació cardiopulmonar (RCP)
i ús del desfibril·lador extern automàtic (DEA) estan diri-
gits, concretament, als joves de quart d’ESO, d’entre 15
i 16 anys d’edat. Estan impartits per alumnes de les Fa-
cultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Gi-
rona, especialment preparats per conduir les sessions.
«Els tallers són totalment pràctics», expliquen l’Àlex
Morales i l’Ester Ruiz de Morales, els tècnics de Dipsalut
encarregats del Programa. «Cada alumne disposa d’un
desfibril·lador i d’un maniquí de simulacions. Amb el su-
port d’un vídeo interactiu, se simulen tres situacions que
requereixen reaccionar de manera diferent. Els joves
aprenen què cal fer en el supòsit que la víctima que s’ha
desplomat estigui inconscient però respiri; en el cas que
no respiri i disposin d’un desfibril·lador a prop; i, final-
ment, en la situació suposada que la persona no respiri
i no tinguin cap desfibril·lador a l’abast».
Amb la guia i les correccions dels monitors, els nois
i noies practiquen una i altra vegada els passos que cal
seguir en cadascun d’aquests tres supòsits, fent espe-
cial èmfasi en la importància de trucar a Emergències (el
112), en com utilitzar el desfibril·lador i en la tècnica del
massatge cardíac.
Per ajudar els nois i noies a recordar el ritme que
ha de mantenir el massatge cardíac extern, s’utilitza
la cançó «Músic de carrer», del grup Txarango, cedida
especialment per al Programa de Desfibril·lació per a
Joves. El compàs de la música marca el ritme que han
de tenir les compressions i serveix com a regla mnemo-
tècnica.
Un cop acabat el taller es fa un repàs de les pautes
bàsiques d’actuació en cas d’emergència i, molt con-
cretament, dels passos que cal seguir davant d’una atu-
rada cardiorespiratòria (la «cadena de supervivència») i
es resolen dubtes.
Perquè els nois i noies puguin continuar practicant
després del curs, properament Dipsalut posarà a la seva
disposició una aplicació per a telèfons mòbils. Es tracta
d’un joc per interioritzar els passos de la «cadena de su-
pervivència». Se sumarà a l’aplicació per a mòbils i taule-
tes que localitza els desfibril·ladors públics més propers,
indica com arribar-hi, dóna les pautes que s’han de se-
guir en cas d’aturada cardíaca, i des de la qual es pot
trucar directament al telèfon d’Emergències.
Dipsalut desenvolupa el Programa de Formació en
Desfibril·lació en col·laboració amb les Facultats de Me-
dicina i Infermeria de la Universitat de Girona i amb la
complicitat dels ajuntaments i centres de secundària de
la demarcació.
Cal recordar que els desfibril·ladors d’ús públic im-
plantats per Dipsalut arreu de la demarcació i la decidida
actuació dels cossos de primera resposta i de la ciuta-
dania ja han permès salvar la vida a 23 persones.*
* Dades a 5 de març de 2015.
Alumnes de l’IES Garrotxa d’Olot aprenent a realitzar el massatge cardíac

14. El Butlletí de Dipsalut
14
Consells saludables
La dieta exerceix una influència decisiva sobre el nostre
benestar i en la salut, fins i tot abans de néixer. Per això
és important que les dones embarassades cuidin espe-
cialment la seva alimentació.
Durant l’embaràs, és essencial fer quatre o cinc àpats
diaris. L’esmorzar ha de ser el més complet (amb lac-
tis, fruites i cereals). En la resta d’àpats és recomanable
no menjar abundantment i consumir fruites i hortalisses
per cobrir les necessitats de vitamines i minerals de
l’organisme. S’ha de menjar peix tres o quatre vegades a
la setmana, ja que aporta omega-3 i altres nutrients es-
sencials per al desenvolupament del fetus. S’han d’evitar
grans peixos com el peix espasa, el tauró o la tonyina
vermella, perquè poden portar altes concentracions de
mercuri. Els fregits, la sal i els aliments rics en greixos i
sucre s’han de menjar amb moderació.
És millor evitar certs aliments per disminuir els riscos
d’intoxicació alimentària. És el cas de la llet crua, els for-
matges frescos o de pasta tova (Brie, Camembert, Bur-
gos, mozzarella i els formatges blaus) no pasteuritzats.
Els formatges curats o els industrials sí que es poden
consumir amb tranquil·litat. S’han d’evitar els ous crus o
aliments que en continguin, com la maionesa, mousses,
merengues o tiramisú. També s’ha d’evitar la carn crua o
poc feta, el peix cru (sushi, carpaccios...), el peix fumat o
marinat, així com ostres, cloïsses o musclos crus. Es re-
comana moderar el consum de cafeïna de qualsevol font,
com el cafè, el te, les begudes de cola o les energètiques.
Consells de seguretat alimentària per
a embarassades
És important mantenir unes mesures bàsiques
d’higiene. S’han de rentar les fruites i les hortalisses a
consciència per tal que estiguin lliures de microorga-
nismes o agents patògens (un de les principals bacte-
ris que podrien contenir és l’Escherichia coli). S’han de
cuinar completament les carns i els peixos. El menjar i
les sobres no s’han de consumir fredes; cal escalfar-les
a temperatura suficient. En la preparació dels àpats, cal
netejar-se bé les mans abans, durant i després de la ma-
nipulació dels aliments. Es recomana manipular sempre
per separat dels altres aliments la carn, el peix i els ous
crus. Les mans, les superfícies i els estris de la cuina
s’han de netejar a fons després d’usar-los. Una vegada
cuinat, el menjar s’ha d’introduir en recipients adequats
i no s’ha de deixar més de dues hores fora de la nevera
(no més d’una hora si la temperatura ambient supera els
30 graus). Els aliments de la nevera s’haurien de consu-
mir abans de tres dies. S’han de guardar en recipients
tancats i separats dels aliments crus. Cal llegir detingu-
dament l’etiqueta dels aliments, especialment les adver-
tències i les condicions de conservació i de preparació.
Per garantir una correcta hidratació, cal ingerir uns 2,5
litres d’aigua al dia, que s’obté de diferents formes. Els
aliments n’aporten una part. A més, cal beure’n de vuit a
deu gots. No s’han de consumir begudes alcohòliques,
ni fumar ni prendre qualsevol altre tipus de drogues.
Es recomana consultar el metge abans d’ingerir qualse-
vol complement alimentari a base de vitamines i minerals.

15. El Butlletí de Dipsalut
15
Món Dipsalut
Comença la segona onada de l’estudi
MESGI50
L’estudi busca conèixer quines són i com canvien les cir-
cumstàncies vitals dels ciutadans de la demarcació de
Girona a partir dels 50 anys. Es pretén veure els efectes
que els factors socials, econòmics, ambientals, psicolò-
gics, biològics i els estils de vida tenen sobre la seva salut.
L’objectiu final és disposar d’informació científica que per-
meti ajustar les polítiques i accions que es duen a terme en
l’àmbit de la salut pública per tal que siguin més eficaces i
aconsegueixin millorar la qualitat de vida dels ciutadans de
les comarques gironines de mitjana i avançada edat.
El treball de camp de la primera onada es va realitzar l’any
2013. Es van dur a terme entrevistes en profunditat i proves
físiques a 3.295 persones de 50 i més anys, de 28 municipis.
Actualments’estandepurantlesdadesresultantsd’aquest
primer treball de camp. Paral·lelament, s’està duent a terme
la segona onada de l’estudi. Es tornen a entrevistar i a rea-
litzar les proves a les mateixes persones. Es tracta de veure
la seva evolució; com canvien les seves circumstàncies vitals
i quins són els factors causals d’aquest canvi. Una novetat
important respecte de l’any 2013 és que, aquesta vegada,
se sol·licita als participants si autoritzen creuar la informació
de l’entrevista amb les seves dades clíniques, que consten al
Servei Català de la Salut (seguint estrictament la norma-
tiva vigent en matèria de protecció de dades personals).
Dipsalut finança l’estudi. El duen a terme investigadors de
la Unitat de Recerca de l’Institut d’Assistència Sanitària de
Girona i del grup de recerca en Envelliment, Discapacitat i
Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).
El 26 de març, a la seu de Dipsalut, s’ha celebrat una
jornada dirigida especialment als tècnics municipals im-
plicats en el control del mosquit tigre.
En la sessió, s’ha fet balanç del desenvolupament del
Pt11 Programa de Suport a la Gestió de Riscos Derivats
de la Presència del Mosquit Tigre fins al moment, i s’ha
informat sobre les darreres novetats en la lluita contra
L’alimentació com a eina per treballar
les habilitats per a la vida
Dipsalut ha ofert, a l’Escola Finestres de Mieres, una xe-
rrada-taller sobre com utilitzar l’alimentació com a eina
educativa i per generar salut. S’ha fet el dia 25 de febrer.
L’activitat ha estat conduïda per Pau Batlle, pedagog i
cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut, i per
Anna Loste i Àlex Morales, tècnics de Dipsalut. S’hi han ex-
posat estratègies per aprofitar l’alimentació com a pretext
per treballar les habilitats per a la vida dels infants i per pro-
moure la seva salut. Una de les propostes que s’hi ha abor-
dat és el desenvolupament de les habilitats per a la vida a
través de la implicació dels nens i nenes en l’elaboració dels
menús familiars. Fer-los partícips en aquesta tasca permet
treballar capacitats com la resolució de conflictes, la gestió
de les emocions, el sentit crític o la presa de decisions.
Aquesta acció s’inclou en programa «Sigues tu: eines
i actius per a la salut», que es desenvolupa a escoles i
instituts de la demarcació.
Trobareu tota la informació, fotografies, vídeos i documents al web de Dipsalut: www.dipsalut.cat
Us demanem que ens comuniqueu els vostres dubtes, queixes, propostes o suggeriments per tal que puguem anar millorant. Podeu fer-ho al
correu info@dipsalut.cat o al telèfon 972 41 47 20.
Dipsalut col·labora amb el Programa
Nen@s en Moviment
L’Organisme cofinança aquest programa de l’Institut Ca-
talà de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS),
que busca prevenir l’obesitat entre els nens i nenes in-
cidint sobre un factor clau –l’ambient familiar– i buscant
aliats entre els educadors i els professionals de la salut.
Hi participen nens i nenes que tenen sobreprès o obe-
sitat diagnosticada pel seu pediatre. Se’ls s’ajuda a adqui-
rir conceptes bàsics d’alimentació saludable, a augmentar
el temps que dediquen a l’activitat física i a mantenir o
incrementar la seva autoestima. També es fan sessions
per a pares i educadors. Mainada, pares i professors tre-
ballen en paral·lel temes relacionats amb la salut, com ara
l’impacte de la publicitat enganyosa, l’autocontrol, la imat-
ge corporal, els drets personals o l’autoestima.
El Programa Nen@s en Moviment ja ha estat desen-
volupat i avaluat, amb exitosos resultats, en centres com
l’Hospital Sant Joan de Déu.
Roda de premsa celebrada el 20 de març per informar sobre el desenvo-
lupament del MESGI50. Autor: Ramon Riera.
l’insecte, com ara la sortida al mercat de larvicides que
permeten fer aplicacions més espaiades. També s’han
resolt dubtes i s’han posat en comú les dificultats que
han anat sorgint a l’hora de controlar el mosquit.
La sessió ha estat conduïda per Eduard Marquès, cap
del Servei de Control de Mosquits.
Jornada sobre les estratègies de control del mosquit tigre

16. Contractar un servei o comprar un producte des de
l’Administració pública no és tan ràpid com fer-ho des del
sector privat, oi?
Maria: És molt més complex. En l’àmbit privat, la contracta-
ció es regeix pel principi de llibertat. Si ens avenim, doncs
ja està, endavant. En canvi, a l’Administració això se substi-
tueix pel principi de legalitat, és a dir, tot el cicle contractual
(preparació, licitació, adjudicació, formalització, execució
i extinció del contracte) està regulat, perquè cal justificar
molt bé a què es dediquen els diners públics i procurar
que tothom tingui igualtat d’oportunitats de ser contractat
pels ens públics. A més, el fet de pertànyer a la Unió Eu-
ropea fa que tot el cabal normatiu d’aquesta s’hagi d’anar
incorporant a la nostra legislació. L’avantatge? L’activitat
contractual pública és garantista. El desavantatge? És molt
complexa i lenta.
Sònia: Cal dir que hi ha més o menys complexitat depenent
dels procediments. Quan són contractes per un import de
menys de 18.000 euros, es tracta de contractació menor.
En aquests casos, tot és molt més àgil. L’adjudicació és
directa i no cal fer gaires tràmits. Quan els imports són su-
periors, es fan, sobretot, procediments oberts i negociats.
Aquests sí que són complexos i llargs. Tenen una durada
mitjana d’un mes i mig perquè cal complir els períodes per
donar publicitat del procés, perquè es pugui recórrer...
Com es vetlla perquè totes aquestes obligacions legals es
compleixin?
M: Treballem colze a colze amb Secretaria i amb Interven-
ció, que fiscalitzen cadascun dels passos que donem. Se-
cretaria fa els controls de legalitat, i Intervenció s’encarrega
dels controls de gestió econòmica i financera.
Quin és el volum de contractació que es mou a Dipsalut?
S: En un any tenim unes 30 licitacions en curs i més o
menys 150 expedients de contractació menor. I tot això té
uns tràmits derivats. El cicle contractual és el següent: les
àrees detecten les necessitats i fan la proposta de contrac-
tació. Llavors ve la licitació, l’adjudicació, la formalització
Sònia Méndez i Maria Puigdemont,
responsables de la Unitat de Contractació i Patrimoni
de l’Àrea Administrativa de Dipsalut
«Cal justificar
molt bé a què
es dediquen els
diners públics»La Maria i la Sònia parlen de lleis amb el mateix entusiasme,
però en un to completament diferent. La Maria traspua passió.
La Sònia, paciència i mim. Entre totes dues acumulen quatre
llicenciatures, una diplomatura, un màster, un postgrau...
«Sempre es troba temps per estudiar!», assegura la Sònia. Ni la
petita Berta, la seva filla, li ho ha impedit. Com explica la Maria:
«Les lleis i la interpretació que se’n fa des dels òrgans judicials i
consultius van canviant constantment. Hem d’estar a l’aguait!».
del contracte, l’execució, la gestió de les incidències que
es poden generar (per exemple, una pròrroga o un incom-
pliment) i la finalització del contracte.
L’avenç que estem fent cap a l’Administració electrònica us
traurà feina?
M: No ens suposarà menys feina però sí que permetrà
guanyar molta agilitat. Ara movem les carpetes amb pa-
pers mil vegades cap aquí i cap allà, perquè les signi el
president, el secretari... Amb la tramitació electrònica se
simplifiquen i agiliten molt els tràmits.
La vostra unitat es diu «Contractació i Patrimoni». Parlem
de patrimoni. Quina tasca desenvolupeu en aquest àmbit?
S: Com a Administració adquirim els béns mobles i immo-
bles necessaris per al desenvolupament de les tasques
que porta a terme Dipsalut. A través de l’inventari contro-
lem les adquisicions que fa l’ens. És una feina minuciosa,
però ens ofereix un control exhaustiu dels béns que són
titularitat de Dipsalut.
Una altra tasca que teniu entre mans és la de muntar una
central de compres.
M: La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració
local (LRSAL) ha clarificat les competències locals, per evi-
tar que es difumini la responsabilitat dels governs locals, i
ha reforçat el paper de les diputacions, que han de garantir
la prestació integral i adequada a tota la província dels ser-
veis de competència municipal, sobretot en els municipis
petits i amb poca capacitat de gestió. En aquest nou es-
cenari, la Diputació ha de prestar el servei de contractació
centralitzada i d’administració electrònica en els municipis
de menys de 20.000 habitants. Per això, des de Dipsalut
estem començant a treballar en la creació d’una central de
compres. Faríem compra agrupada de béns i serveis més
enllà del que ja oferim en el Catàleg de Serveis. Gràcies a la
demanda agregada tindrem més marge de negociació i po-
drem aconseguir millors prestacions i millors preus per als
municipis, i així aconseguir un millor cost efectiu dels ser-
veis, tant en benefici dels ciutadans com de l’Administració.
Posem el focus sobre...
ElButlletí
deDipsalut