SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  28
Télécharger pour lire hors ligne
L’oració substantiva
Les      oracions      substantives
constitueixen el cas més clar del
paper       de     les    oracions
subordinades       dins     l’oració
principal; sobretot en les que fan
de subjecte i de complement
directe.
Alguns autors parlen d’insercions i no
d’oracions, ja que del que es tracta és
d’introduir en l’estructura d’una oració
simple (l’oració matriu) una altra oració
perquè hi realitze alguna de les funcions
pròpies       del      substantiu,      o
millor, determinar un SN.
Aquestes funcions són les de
subjecte, CD, CI, complement
de règim, complement d’un
substantiu o d’un subjecte i
atribut.
Des d’un punt de vista
formal, se’n podem distingir
de dos tipus:
a. Les que van introduïdes per un
nexe d’enllaç que marca el
caràcter substantiu de la
proposició:

L’Enric no desitja que vosaltres
ens ajudeu.
b. Les que duen el verb en
infinitiu:

L’Enric no desitja ajudar-nos.
En els dos casos la inserció es produeix a
partir de dues oracions simples sempre
que en una d’elles (la matriu) hi haja un
SN encara no reomplit.

L’Enric no desitja + (SN)
que
vosaltres ens ajudeu.

Es transforma en proposició l’oració que
es vol inserir.
Els nexes de les proposicions
        substantives
S’hi poden distingir dos
tipus de nexes:

a. els que únicament
posseeixen la funció d’enllaç
(que, si)
b. els que a més d’enllaçar
substantiven     un     determinat
constituent en la proposició i
realitzen la funció sintàctica que
correspondria        a      aquest
constituent, en cas que aparegués
explícit (interrogatius i pronoms
relatius)
La conjunció completiva que és el nexe més
habitual amb què s’enllacen les proposicions
inserides i l’oració matriu.

No pot anar precedida de l’article ‘el’, però sí
de l’expressió ‘el fet’.

No pot elidir-se quan introdueix una
proposició que funciona com a CD.

Contràriament al que passa en castellà, no
va mai precedida de cap preposició.
Amb aquesta conjunció es
poden introduir proposicions
que realitzen les funcions de
subjecte, CD, complement de
règim, complement del nom de
l’adjectiu, atribut.
Classificacions
Les oracions subordinades
substantives poden ser de
diversos tipus:
1. Amb valor de subjecte, en què
l’oració subordinada tindria la
funció de subjecte:

No m’agrada que sempre es burli
de tot.
2. Amb valor de CD, on la subordinada
acompleix el paper de CD de l’oració
principal. Sol aparèixer amb la conjunció
que i, de vegades, com:

Tots desitjaven que triomfés.

On ‘que triomfés’ equival a ‘el seu triomf’
(substantiu CD de ‘desitjaven’, que justifica
la subordinada per això anomenada
substantiva)
3. Oracions amb valor de CC

Les oracions subordinades substantives no s’esgoten amb
les que fan de subjecte o de complement directe, de la
mateixa manera que hi ha més funcions del substantiu.

Així, encara, també podem parlar d’oracions substantives
amb valor de CC. En efecte, ni més ni menys que un
substantiu pot fer de CC del verb en una oració simple, no
costa d’imaginar aquesta funció feta per una substantiva
dins l’oració composta:

El sol sortia entre núvols / El sol sortia sense que els
núvols en tapessin els raigs.
Si és evident que en la subordinada fa de CC i
alhora equival a una frase amb un substantiu, no
és menys evident que aquesta substantiva, en
explicar-nos com sortia el sol, equival al mateix
temps a un adverbi (el sol sortia així).

Per què no entendre-la com una subordinada
adverbial de manera? Una vegada més toquem
els dubtes habituals (d’identificació i de
classificació). Tot i això, és evident que en
aquestes oracions un substantiu és qui fa l’ofici
del nucli del CC.
Aquestes oracions van introduïdes per una
preposició seguida del que subordinant. És la
preposició la que precisa el matís de la
circumstància gramatical en cada cas.

Cal tenir en compte que, per l’anomenada
abdicació de preposicions àtones, quan la
preposició és a, de, en, l’oració composta perd
l’indicador del matís de la circumstància
gramatical.
Oracions amb valor de complement
preposicional. El substantiu també pot
ser complement d’un altre substantiu
o d’un adjectiu, per mitjà d’una
preposició:

Veig la necessitat de la renovació de la
casa / Veig la necessitat que la casa es
renovi.
Les proposicions substantives
         d’infinitiu
Les       proposicions       d’infinitiu
apareixen, en general, quan el
subjecte de l’oració matriu i el de la
proposició inserida coincideixen. Hi
ha, però, certes excepcions:

Crec que aniré a casa
Ens interessa fer-ho
El meu desig és reunir-vos-hi
És convenient d’introduir aquestes proposicions
d’infinitiu amb la preposició de

1. Quan funcionen com a subjecte i apareixen
   posposades:

              Ens interessa de fer-ho.

 2. Quan funcionen com a CD i en l’oració matriu el
verb expressa voluntat, projecte, desig
(aconsellar, acordar, decidir, desitjar, exigir, pregar,
procurar, prohibir...): He decidit d’anar-hi
Aquestes proposicions d’infinitiu poden
realitzar les funcions següents:

Subjecte:
No li agrada alçar-se de bon matí.

CD:
No sabem anar-hi.
Complement de règim
Recordeu-vos de comprar
fruita.

CN o complement d’adjectiu
És digne de rebre el premi.

Atribut
El meu desig és de reunir-vos.
L’oració substantiva de relatiu
Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de
correu electrònic.

La part en negreta de la frase anterior és una oració de
relatiu substantiva.

Es pot substituir per un substantiu equivalent
(L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu
electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa
funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent;
el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia
dins la subordinada (subjecte), però, no té un
antecedent concret a l’oració principal.

Contenu connexe

Tendances

Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. CatalanaPresentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalanaedtannefrank
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnesDani Ribo
 
Descripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2nDescripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2ngranotes
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓMary H.M.
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesngt1776
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoSílvia Montals
 
El text retòric
El text retòricEl text retòric
El text retòricjesusfgb
 
Pronoms Relatius
Pronoms RelatiusPronoms Relatius
Pronoms RelatiusBerta Allo
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsofontpla
 
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_iL edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_imaysarmay
 
Com es fa una ressenya
Com es fa una ressenyaCom es fa una ressenya
Com es fa una ressenyaBegonya Sol
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
 
Locucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranysLocucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranysSílvia Montals
 
Derivació exercicis
Derivació exercicisDerivació exercicis
Derivació exercicisieslt
 

Tendances (20)

Complement predicatiu
Complement predicatiuComplement predicatiu
Complement predicatiu
 
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. CatalanaPresentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
Comparació i metàfora
Comparació i metàforaComparació i metàfora
Comparació i metàfora
 
22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
 
Descripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2nDescripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2n
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓ
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n eso
 
El text retòric
El text retòricEl text retòric
El text retòric
 
Pronoms Relatius
Pronoms RelatiusPronoms Relatius
Pronoms Relatius
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Cohesio Textual
Cohesio TextualCohesio Textual
Cohesio Textual
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncions
 
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_iL edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
 
Com es fa una ressenya
Com es fa una ressenyaCom es fa una ressenya
Com es fa una ressenya
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
Locucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranysLocucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranys
 
Poemes
PoemesPoemes
Poemes
 
Derivació exercicis
Derivació exercicisDerivació exercicis
Derivació exercicis
 

Similaire à L’oració substantiva

L’oració simple
L’oració simpleL’oració simple
L’oració simpleBerta Allo
 
Les oracions subordinades adjectives
Les oracions subordinades adjectivesLes oracions subordinades adjectives
Les oracions subordinades adjectivesFàtima
 
La_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptLa_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptbnnn4
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesFàtima
 
Subordinada substantiva
Subordinada substantivaSubordinada substantiva
Subordinada substantivaBerta Allo
 
Pronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicisPronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicispaquito rodriguex
 
Loracicomposta
Loracicomposta Loracicomposta
Loracicomposta dmunoz23
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbalDolors Taulats
 
Sintaxi de les oracions simples i compostes
Sintaxi de les oracions simples i compostesSintaxi de les oracions simples i compostes
Sintaxi de les oracions simples i compostesxirguclassic
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesÀlex Gimeno
 
L'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna RosL'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna RosBetpm
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Les conjuncions
Les conjuncionsLes conjuncions
Les conjuncionsSusanAleix
 
Les conjuncions1
Les conjuncions1Les conjuncions1
Les conjuncions1SusanAleix
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració compostacarme
 
Classificació De Les Oracions
Classificació De Les OracionsClassificació De Les Oracions
Classificació De Les OracionsAntonia Mulet
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsFàtima
 

Similaire à L’oració substantiva (20)

L’oració simple
L’oració simpleL’oració simple
L’oració simple
 
Les oracions subordinades adjectives
Les oracions subordinades adjectivesLes oracions subordinades adjectives
Les oracions subordinades adjectives
 
La_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptLa_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.ppt
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostes
 
Oració subordinada
Oració subordinadaOració subordinada
Oració subordinada
 
Subordinada substantiva
Subordinada substantivaSubordinada substantiva
Subordinada substantiva
 
Pronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicisPronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicis
 
Loracicomposta
Loracicomposta Loracicomposta
Loracicomposta
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
Sintaxi de les oracions simples i compostes
Sintaxi de les oracions simples i compostesSintaxi de les oracions simples i compostes
Sintaxi de les oracions simples i compostes
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
L'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna RosL'oració Composta, by Anna Ros
L'oració Composta, by Anna Ros
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Les conjuncions
Les conjuncionsLes conjuncions
Les conjuncions
 
Les conjuncions1
Les conjuncions1Les conjuncions1
Les conjuncions1
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració composta
 
Classificació De Les Oracions
Classificació De Les OracionsClassificació De Les Oracions
Classificació De Les Oracions
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 

Plus de Dolors Taulats

Plus de Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 
Verbs derivats
Verbs derivatsVerbs derivats
Verbs derivats
 
Estilística i
Estilística iEstilística i
Estilística i
 

L’oració substantiva

  • 2. Les oracions substantives constitueixen el cas més clar del paper de les oracions subordinades dins l’oració principal; sobretot en les que fan de subjecte i de complement directe.
  • 3. Alguns autors parlen d’insercions i no d’oracions, ja que del que es tracta és d’introduir en l’estructura d’una oració simple (l’oració matriu) una altra oració perquè hi realitze alguna de les funcions pròpies del substantiu, o millor, determinar un SN.
  • 4. Aquestes funcions són les de subjecte, CD, CI, complement de règim, complement d’un substantiu o d’un subjecte i atribut.
  • 5. Des d’un punt de vista formal, se’n podem distingir de dos tipus:
  • 6. a. Les que van introduïdes per un nexe d’enllaç que marca el caràcter substantiu de la proposició: L’Enric no desitja que vosaltres ens ajudeu.
  • 7. b. Les que duen el verb en infinitiu: L’Enric no desitja ajudar-nos.
  • 8. En els dos casos la inserció es produeix a partir de dues oracions simples sempre que en una d’elles (la matriu) hi haja un SN encara no reomplit. L’Enric no desitja + (SN) que vosaltres ens ajudeu. Es transforma en proposició l’oració que es vol inserir.
  • 9. Els nexes de les proposicions substantives
  • 10. S’hi poden distingir dos tipus de nexes: a. els que únicament posseeixen la funció d’enllaç (que, si)
  • 11. b. els que a més d’enllaçar substantiven un determinat constituent en la proposició i realitzen la funció sintàctica que correspondria a aquest constituent, en cas que aparegués explícit (interrogatius i pronoms relatius)
  • 12. La conjunció completiva que és el nexe més habitual amb què s’enllacen les proposicions inserides i l’oració matriu. No pot anar precedida de l’article ‘el’, però sí de l’expressió ‘el fet’. No pot elidir-se quan introdueix una proposició que funciona com a CD. Contràriament al que passa en castellà, no va mai precedida de cap preposició.
  • 13. Amb aquesta conjunció es poden introduir proposicions que realitzen les funcions de subjecte, CD, complement de règim, complement del nom de l’adjectiu, atribut.
  • 15. Les oracions subordinades substantives poden ser de diversos tipus:
  • 16. 1. Amb valor de subjecte, en què l’oració subordinada tindria la funció de subjecte: No m’agrada que sempre es burli de tot.
  • 17. 2. Amb valor de CD, on la subordinada acompleix el paper de CD de l’oració principal. Sol aparèixer amb la conjunció que i, de vegades, com: Tots desitjaven que triomfés. On ‘que triomfés’ equival a ‘el seu triomf’ (substantiu CD de ‘desitjaven’, que justifica la subordinada per això anomenada substantiva)
  • 18. 3. Oracions amb valor de CC Les oracions subordinades substantives no s’esgoten amb les que fan de subjecte o de complement directe, de la mateixa manera que hi ha més funcions del substantiu. Així, encara, també podem parlar d’oracions substantives amb valor de CC. En efecte, ni més ni menys que un substantiu pot fer de CC del verb en una oració simple, no costa d’imaginar aquesta funció feta per una substantiva dins l’oració composta: El sol sortia entre núvols / El sol sortia sense que els núvols en tapessin els raigs.
  • 19. Si és evident que en la subordinada fa de CC i alhora equival a una frase amb un substantiu, no és menys evident que aquesta substantiva, en explicar-nos com sortia el sol, equival al mateix temps a un adverbi (el sol sortia així). Per què no entendre-la com una subordinada adverbial de manera? Una vegada més toquem els dubtes habituals (d’identificació i de classificació). Tot i això, és evident que en aquestes oracions un substantiu és qui fa l’ofici del nucli del CC.
  • 20. Aquestes oracions van introduïdes per una preposició seguida del que subordinant. És la preposició la que precisa el matís de la circumstància gramatical en cada cas. Cal tenir en compte que, per l’anomenada abdicació de preposicions àtones, quan la preposició és a, de, en, l’oració composta perd l’indicador del matís de la circumstància gramatical.
  • 21. Oracions amb valor de complement preposicional. El substantiu també pot ser complement d’un altre substantiu o d’un adjectiu, per mitjà d’una preposició: Veig la necessitat de la renovació de la casa / Veig la necessitat que la casa es renovi.
  • 23. Les proposicions d’infinitiu apareixen, en general, quan el subjecte de l’oració matriu i el de la proposició inserida coincideixen. Hi ha, però, certes excepcions: Crec que aniré a casa Ens interessa fer-ho El meu desig és reunir-vos-hi
  • 24. És convenient d’introduir aquestes proposicions d’infinitiu amb la preposició de 1. Quan funcionen com a subjecte i apareixen posposades: Ens interessa de fer-ho. 2. Quan funcionen com a CD i en l’oració matriu el verb expressa voluntat, projecte, desig (aconsellar, acordar, decidir, desitjar, exigir, pregar, procurar, prohibir...): He decidit d’anar-hi
  • 25. Aquestes proposicions d’infinitiu poden realitzar les funcions següents: Subjecte: No li agrada alçar-se de bon matí. CD: No sabem anar-hi.
  • 26. Complement de règim Recordeu-vos de comprar fruita. CN o complement d’adjectiu És digne de rebre el premi. Atribut El meu desig és de reunir-vos.
  • 28. Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de correu electrònic. La part en negreta de la frase anterior és una oració de relatiu substantiva. Es pot substituir per un substantiu equivalent (L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent; el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), però, no té un antecedent concret a l’oració principal.