Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions

776 vues

Publié le

La nueva edición del Anuario de los Valores, un informe del Observatorio de Valores, creado conjuntamente por la Cátedra de Liderazgo y Gobernanza Democrática de ESADE y la Fundació Carulla, afirma que las noticias vinculadas al yihadismo han sido aquellas que mayor debate valorativo y más eco mediático han suscitado durante el 2015.

A partir de un análisis de las informaciones publicadas en prensa de las ocho principales cabeceras que se difunden en Catalunya (ABC, ARA, El Mundo, El País, El Periódico, El Punt Avui, La Razón y La Vanguardia) se desprende que además del yihadismo, el proceso soberanista catalán y la corrupción política y económica son los otros temas con más repercusión mediática durante 2015 con diferencia.

Publié dans : Données & analyses
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions

  1. 1. Col·lecció Observatori dels Valors Anuari dels valors Els límits de les aspiracions Solidaritat Hospitalitat Responsabilitat Cohesió Llibertat Seguretat Integració Tolerància Democràcia Legitimitat Sobirania Confiança Unitat Reciprocitat 2015 Anuari dels valors L’Anuari dels valors 2015 vol enfocar la seva reflexió de fons sobre tres grans temes d’impacte internacional que xoquen diàriament en els seus intents de resolució amb els límits de la realitat. Estem parlant de la crisi humanitària derivada de l’èxode dels refugiats procedents de l’Orient Mitjà; de l’impacte i les conseqüències dels atemptats terroristes provocats per diversos grups vinculats amb l’autoanomenat Estat Islàmic, i del conflicte polític i econòmic viscut entre Grècia i la troica formada per la Comissió Europea, l’FMI i el BCE, amb repercussions i miralls a tota la comunitat. Aquestes tres grans problemàtiques que presentem no han començat a Catalunya, ni es limiten en la seva resolució al nostre àmbit d’actuació. Però la nostra manera d’estar en el món i de contribuir a la seva millora passa també per acollir entre nosaltres aquells grans debats als quals no podem ser aliens, ni per la nostra condició de catalans ni d’europeus, ni per la nostra –encara que petita– presència al món. Anuaridelsvalors2015Elslímitsdelesaspiracions 2015 ISBN978-84-72268760 Coberta_anuari 2015.indd 1 30/05/16 13:56
  2. 2. 2015 Anuari dels valors Els límits de les aspiracions Fundació Carulla ESADE
  3. 3. La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de la Fundació Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE 1a edició: juny del 2016 Foto de la coberta: Onada de persones sirianes a les fronteres de Turquia, setembre del 2014 © REUTERS/ Kadir Celikcan © Del text: els autors © D’aquesta edició: Editorial Barcino, SA Acàcies núm. 15 08027 Barcelona www.editorialbarcino.cat Coordinació editorial Alba Vinyes Lasso Correcció lingüística Maria Carbó Disseny i maquetació: Fotoletra, S. A. Dipòsit legal: B. 1483-2016 ISBN: 978-84-7226-876-0 Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense l’autorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia Anuari dels valors 2015 Direcció: Àngel Castiñeira Equip investigador: Pau Mas, Teo Mellén, Marta Olivé, Lluís Sáez Consell Editorial: Àngel Castiñeira, Pau Mas, Raimon Ribera Suport a la recopilació estadística: Beatriz Tirado
  4. 4. 2015Col·lecció Observatori dels Valors Anuari dels valors Els límits de les aspiracions
  5. 5. Continguts 1. Editorial. Els límits de les aspiracions, 7 2. Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita, 15 2.1 Anàlisi de les principals temàtiques amb rellevància axiològica aparegudes als mitjans analitzats, 18 2.2 Gihadisme, 30 2.3 Procés sobiranista, 32 2.4 Corrupció econòmica i política, 35 2.5 Grècia, 38 2.6 Refugiats/immigrants, 39 2.7 Situació sociopolítica a Veneçuela, 41 2.8 Problemàtica socioeconòmica, 43 2.9 Nova política, 45 2.10 Frau empresarial, 47 2.11 Drets fonamentals, 49 3. Temes a fons, 53 3.1 Introducció, 55 3.2 Europa en crisi: immigració i refugiats, 57 3.3 Europa davant de les envestides del gihadisme, 80 3.4 Grècia o com plantar cara al consens europeu, 102 3.5 Conclusions finals, 117 3.6 Articles i editorials d’opinió, 120 4. Apèndix metodològic, 127
  6. 6. Editorial. Els límits de les aspiracions
  7. 7. 9  Editorial. Els límits de les aspiracions Les aspiracions humanes són imprescindibles: mouen el món. Però la seva formulació no les fa automàticament factibles. El món del desig topa amb el món de la realitat, la qual imposa límits. Cal, cer- tament, un discerniment honest d’aquests límits, i no fer servir mai aquest argument dels límits per defensar dissimuladament interes- sos inconfessables. Però els límits hi són, i si no es tenen en compte poden acabar malmetent les mateixes aspiracions. Per això, el com- promís ètic, social, polític, no ha de provenir del desig sinó de la vo- luntat, una voluntat empesa pel desig, però confrontada amb els límits del real i bona coneixedora d’aquests límits. L’aliada del com- promès, per a la transformació de la realitat, és la voluntat. A l’extrem, l’aliat del babau és el desig, aquell pensament màgic que pressuposa que –com amb la llàntia d’Aladí– tot allò que desitgem s’assolirà a l’instant. Valgui aquesta petita consideració com a introducció a la difícil tas- ca d’emmarcar la reflexió sobre algunes de les línies de fons de la temàtica dels valors que han tingut lloc a la Catalunya del 2015. Una Catalunya estretament lligada –ho vulguem o no–, com ja és una mena de mantra dir, als fets i canvis esdevinguts a Espanya, a Europa i al món sencer. L’Anuari dels valors d’aquest any, més enllà de les panoràmiques esta- dístiques basades en el recompte de les dades dels mitjans de comu-
  8. 8. 10  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions nicació que ofereix habitualment, vol enfocar la seva reflexió de fons sobre tres grans temes d’impacte internacional: la crisi humanitària derivada de l’èxode dels refugiats procedents de l’Orient Mitjà, l’impacte i les conseqüències dels atemptats terroristes provocats per diversos grups vinculats a l’Estat Islàmic i el conflicte polític i econòmic entre Grècia i la troica formada per la Comissió Europea, l’FMI i el BCE, conflicte derivat de la crisi del deute sobirà d’aquest país i les condicions del pla de rescat financer imposades per aques- ta troica, que col·lidien greument amb la mateixa voluntat demo- cràtica dels grecs expressada en un referèndum. A Catalunya, aquests tres temes s’han viscut d’una manera peculiar: en alguns casos, des d’una distància expectant i interessada; en d’altres, des de la por o la identificació amb el dolor de les persones afectades. Els refugiats han entrat massivament a Europa però sense arribar encara físicament a casa nostra, on la voluntat d’acolliment de la ciutadania sembla estar precedint la capacitat organitzativa de les administracions públiques europees i estatals. Elterrorismegihadistahaafectatforçaindrets,ambParísiBrussel·les com a darrer i simbòlic punt d’esclat, però aquí no hem anat més enllà del reforçament policial i la problemàtica del seguiment i la detenció dels reclutadors de joves per anar a lluitar a Síria amb l’Estat Islàmic i d’algun potencial terrorista no materialitzat. I les tensions entre el criteri de la voluntat popular democràtica i les condicions imposades per les autoritats financeres europees i inter- nacionals l’hem viscut sobretot observant de ben a prop el cas de Grècia, on els resultats d’eleccions i referèndums no han aconseguit aplicar les polítiques econòmiques inicialment acordades pel seu govern. Són tres temàtiques ben diferents i alhora molt significatives des de l’òptica dels valors. La capacitat de comprensió i solidaritat, el deure d’asil humanitari, d’hospitalitat, i la voluntat d’integració social són posades a prova fins a l’extrem per l’allau de refugiats que han inten- tat entrar a Europa provinents de l’Orient Mitjà. Un milió, segons les estadístiques. Un allau ben documentat gràficament, amb dos con- junts d’imatges de gran impacte: la tragèdia dels constants naufragis a la Mediterrània dels refugiats que miren d’accedir a les costes euro- pees (la foto del nen sirià de tres anys sense vida, Aylan Kurdi, en una platja turca en seria el símbol), i les columnes de refugiats creuant a peu diversos països, sovint en condicions difícils, vigilats per la poli- cia, fins a poder arribar a llocs d’acolliment, principalment a Ale-
  9. 9. 11  Editorial. Els límits de les aspiracions manya i Suècia. Les reticències d’acollida, les temptacions de rebuig, de negar l’asil, de xenofòbia han estat, són i seran fortes. Aquí tro- bem un pols axiològic de primera magnitud. D’altra banda, la serenitat, la capacitat de resistència, la voluntat d’iniciativa honesta per millorar realment les coses, la prudència a l’hora d’evitar les sobrereaccions interessades, oportunistes, són va- lors que han d’estar en primer pla a l’hora d’enfrontar-nos amb el fenomen del terrorisme islàmic i gihadista. Ens continua sorprenent com una minoria radicalitzada, amb pocs mitjans però ben organit- zada, pot alterar la vida quotidiana de països poderosos en els seus sistemes de seguretat, policials i d’intel·ligència. I el cas es complica per la implicació de formulacions de caire religiós en la qüestió, for- mulacions que miren de vincular uns grups radicals i minoritaris amb les enormes poblacions musulmanes del planeta. La temàtica fa llavors un salt al pla ideològic, a la confrontació interreligiosa, sempre possible si es vol estimular-la, i antigues formulacions «cul- turals» sobre el xoc de les civilitzacions semblen agafar nova vida. Per últim, la coherència democràtica, el respecte a la voluntat popu- lar, la preeminència del benestar de les persones sobre els interessos economicofinancers són valors posats damunt la taula per les nego- ciacions viscudes el 2015 entre l’Estat grec i els organismes interna- cionals, amb la Unió Europea en un lloc preeminent. Fins on arriben els compromisos adquirits? Era previsible que serien inassumibles? Hi ha espai per a la sobirania nacional en un món tan interdepen- dent econòmicament o els governs i els ciutadans han de donar pri- macia a les imposicions/condicions dels seus creditors financers mundials? Preguntes obertes per a un debat apassionant i de llarg recorregut que a Catalunya també experimentem, de vegades dissi- mulant discretament i de vegades debatent acaloradament; però que, a la curta o a la llarga, no el podrem defugir, atès que la vincula- ció entre dependència econòmica i dependència política continuarà sent una de les nostres principals preocupacions. Hi ha alguna cosa que lligui, que pugui ser compartida, per proble- màtiques tan dispars com les tres que volem posar en el nostre pri- mer pla? Gosaríem dir que sí, tot i que aquest element compartit pugui ser fins a cert punt antipàtic, impopular. El que comparteixen és la referència que fèiem ja al títol d’aquest editorial: els límits de les aspiracions. Els valors són fets reals, operatius, però tenen sempre, consubstancialment, una notable vocació aspiracional, d’horitzó, de guia cap a on anar. No tota aspiració és un valor, però totvalortéunadimensióaspiracional.Itotaaspiraciós’had’enfrontar
  10. 10. 12  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions amb els seus límits. No tot el que desitgem és possible, dèiem al co- mençament. No tot el que ens agradaria és factible en la seva totali- tat i de manera immediata. Cal saber negociar amb la realitat, i això no és senzill, ja que el que ens surt del cor espontàniament és la màxima aspiració, l’ideal, la plenitud. Però negociar amb la realitat tampoc no vol dir acceptació passiva, resignació o impotència. Ni li- mitar-se a la indignació o la resistència. Cal visualitzar bé la distàn- cia que hi ha entre l’ideal i el real; cal saber temporalitzar i prioritzar les aspiracions; cal analitzar a fons la mateixa noció, naturalesa i di- mensió del límit, i cal discernir bé la diferència entre desig (o apetèn- cia circumstancial) i aspiració vital i moral. La tasca valorativa, que contribueix a fer-nos millors, no és una tasca d’il·lusos, sinó de com- promesos, de gent conscient de les possibilitats de la realitat, que amb la seva acció aconsegueixen sovint modificar o reduir la realitat dels límits. Quins són, doncs, els límits de la nostra capacitat d’hospitalitat col·lectiva? Com els establirem? Serem sincers a l’hora d’establir-los, farem realment tot el que podem fer? I, alhora, serem prou realistes per evitar situacions que ens superin, si és que això és possible? Es pot pensar en una política de «portes obertes» i de «papers per a tothom», o això seria catastròfic? Realment es pot diferenciar opera- tivament entre refugiats i immigrants econòmics? És just fer-ho? És la necessitat de mà d’obra de l’economia europea el que ha d’establir els nivells màxims de capacitat d’acolliment? Estem disposats a compartir més enllà d’aquest estadi, renunciant a part del nostre ben­ estar? Els nostres partits polítics són capaços de pilotar aquesta re- flexió amb transparència? I els nostres mitjans de comunicació? Te- nim referents que ens puguin aportar una paraula il·luminadora sobre això? Aquest Anuari no és lloc per mirar de respondre totes aquestes qüestions, però sí d’assenyalar-ne la vigència i importància, i de servir de recordatori de la seva urgència. I a l’hora d’afrontar el terrorisme, mirant de posar bases sòlides per a la seva desaparició, serem capaços d’articular solucions complexes per resoldre problemes que semblen elementals però que no ho són? Som conscients de les nostres responsabilitats en tota aquesta his- tòria, sense que això vulgui dir cap mena d’exculpació per cap acte criminal com els que estem vivint? No parlem ja de les possibles herències colonials, però sí de les relacions reals d’intercanvi amb els països menys desenvolupats: juguem net en aquest àmbit? Ju- guem net geopolíticament, o només pensem en l’extensió de les nos- tres esferes d’influència? Hi ha alguna responsabilitat de la nostra indústria armamentística? Són prou eficaces i ben orientades les ac-
  11. 11. 13  Editorial. Els límits de les aspiracions cions de la nostra policia i dels nostres serveis d’intel·ligència? I en- cara dues altres problemàtiques de fons i d’enorme abast: hem fet tot el que ha estat a la nostra mà per integrar socialment la immigra- ció estrangera, amb orígens culturals diferents del nostre, o hem pensat que l’economia ja seria suficient per portar a terme aquest procés d’integració, que amb el seu enriquiment ja s’integrarien, ja pujarien a l’ascensor social, i no feien falta esforços qualitatius addi- cionals directes per part nostra? Hem gestionat prou bé les políti- ques educatives i d’habitatge? Hem sabut establir relacions cordials en l’àmbit cultural amb aquests grups? I, finalment, la inevitable i incòmoda qüestió religiosa: hem establert de debò canals de diàleg interreligiós? Hem fet nosaltres canvis interns per fer possible aquest diàleg? Som conscients que només des d’una interpretació simbòli- ca del llenguatge religiós (de tots els llenguatges religiosos) serà pos- sible un diàleg interreligiós prou fecund, operatiu? Etiquetes com la d’una «aliança de civilitzacions» han estat alguna cosa més que això, etiquetes? I, ja per acabar, existeix un paper específic de l’Estat en el context actual de la globalització, més enllà de seguir cedint poder en bene- fici d’altres estaments i organismes? Quina sobirania estatal és pos- sible a dia d’avui? Hem de renunciar a la democràcia representativa o cedir part de la voluntat ciutadana a institucions de la hipergloba- lització com els mercats de capitals i les multinacionals? Com s’estableixen els límits de l’estat del benestar? Qui els estableix? És una mera qüestió pressupostària, i per tant de recaptació fiscal i d’eficiència en la gestió dels recursos públics? És possible introduir processos participatius en aquest àmbit? Amb quines condicions? Amb quin paper respectiu dels polítics i els tècnics? Estem disposats a assumir les conseqüències d’un debat d’aquesta mena, anant més enllà de la simple tensió primària entre unes retallades del govern i unes protestes dels afectats? Podem aspirar a tot: la millor sanitat, la millor educació, les millors infraestructures, els millors serveis so- cials? Com es poden establir prioritats de manera transparent, dis- cutida i acceptada? Com es pot aconseguir l’assumpció política de mesures impopulars? Aquestes tres grans problemàtiques que presentem no han començat a Catalunya, ni es limiten en la seva resolució al nostre àmbit d’actuació. Però la nostra manera d’estar en el món i de contribuir a la seva millora passa també per acollir entre nosaltres aquells grans debats als quals no podem ser aliens, ni per la nostra condició de catalans ni d’europeus, ni per la nostra –encara que petita– presèn- cia mundial. Els desplaçaments de població, l’amenaça terrorista i
  12. 12. 14  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions les tensions creixents entre les lògiques financeres de la hipergloba- lització i les sobiranies nacionals no ens són problemes desconeguts ni que ens deixin indiferents. Requereixen noves respostes de natu- ralesa jurídica i política, però també d’ordre ètic i valoratiu. El qües- tionament dels valors de l’hospitalitat, la seguretat o la independèn- cia nacional no tenen un ordre d’afectació local, sinó global. Però això no ens impedeix com a catalans articular un intent de resposta pròpia òptima, alhora ètica i eficaç, que pugui contribuir a la gestió de la seva millora. La llista de grans problemes de naturalesa valora- tiva que ens deixa l’any 2015 pot semblar aclaparadora. No voldríem pas que aquest editorial generés més neguit del que correspon. Afor- tunadament, les anàlisis de l’Anuari i les dades que s’hi ofereixen reflectint la intensitat dels debats axiològics a casa nostra compen- saran la possible sensació de desbordament que una visió sintètica inicial pot produir. Endinseu-vos en les pàgines que segueixen, amb la certesa, si més no, que els temes que s’hi plantegen són altament rellevants.
  13. 13. Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita
  14. 14. 17  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita En aquesta panoràmica s’analitzen els deu principals temes de natu- ralesa axiològica que han aparegut l’any 2015 als vuit diaris generalis- tes més importants dels que es difonen a Catalunya. Des d’una aproximació quantitativa s’analitzen les notícies publicades als dia- ris ABC, Ara, El Mundo, El País, El Periódico, El Punt Avui, La Razón i La Vanguardia susceptibles de generar debat, controvèrsia o que plante- gen propostes al voltant dels valors. Aquestes notícies relacionades amb valors s’han agrupat al voltant de deu categories diferents aglu- tinades en funció del seu contingut temàtic. Tres d’aquestes deu ca- tegories seran analitzades en profunditat en l’apartat «Temes de fons» d’aquest Anuari. Es distingeix en l’anàlisi de les notícies les aparegudes a les portades i aquelles altres que es troben a l’interior dels diaris analitzats. Aquesta distinció permet explicar les diferències en la presentació de notícies en funció del tipus de tractament rebut i en funció també del mitjà on hagi aparegut la notícia. La comparació d’aquestes di- ferències resulta interessant per valorar quin tractament diferenciat han tingut els valors relacionats amb les notícies publicades que han estat de més importància al llarg del 2015. També s’analitza l’evolució que al llarg de l’any han tingut les notí- cies seleccionades, fet que permet explicar en quin moment han tin- gut més o menys importància en funció dels esdeveniments que ho
  15. 15. 18  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions motivaven. Malgrat això, el criteri que té més caràcter explicatiu és l’anàlisi duta a terme a partir de l’agrupació que s’ha fet de les capça- leres en funció de l’origen territorial del resultat. Així, les capçaleres editades exclusivament a Catalunya presenten diferències significa- tives en relació amb aquelles altres editades al conjunt d’Espanya. Són aquestes diferències de relleu les que permeten esbrinar dife- rents preferències i línies editorials de cada capçalera i també les particularitats de cada diari en el tractament de les notícies relacio- nades amb valors. Anàlisi de les principals temàtiques amb rellevància axiològica aparegudes als mitjans analitzats Atenent la visió de conjunt dels diaris analitzats, es pot dir que les notícies amb contingut axiològic vinculades amb el gihadisme han estat les que més ressò mediàtic han tingut al llarg del 2015. També és la temàtica que, en relació amb l’edició de l’any passat, ha tingut l’increment més important, atès que el nombre de portades i notí- cies d’interior sobre aquesta qüestió s’han multiplicat per 6,2 i 2,4, respectivament, en un any. Juntament amb el procés sobiranista de Catalunya i la corrupció política i econòmica a l’Estat espanyol, són amb diferència les tres qüestions que han tingut més repercussió mediàtica al llarg del 2015 (gràfics 1 i 2). En segon terme, el tema de la crisi grega o el problema dels refugiats/ immigrants són dues categories que han tingut una menor impor- tància mediàtica, principalment perquè –com es veurà a continua- ció– han aparegut als mitjans en moments molt localitzats de l’any. En darrer terme, la resta de les deu categories analitzades amb un impacte mediàtic semblant són aquelles notícies relacionades amb la nova política, la problemàtica socioeconòmica derivada de la crisi, el frau empresarial, la situació sociopolítica a Veneçuela o aquelles altres relacionades amb els drets individuals fonamentals i que en­ globen les notícies relacionades amb la integritat i dignitat personal. Si bé es produeix una coincidència generalitzada en la importància que tenen les notícies a portades i notícies d’interior, cal dir que s’hi 2.1
  16. 16. 19  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita produeixen algunes diferències significatives. Així, el procés sobira- nista ha tingut més presència a les portades dels diaris (27,0 %) que la que ha tingut a les notícies d’interior (19,4 %), fet que significa que els mitjans analitzats han volgut donar a aquest tema una importància Gràfic 1. Impacte de les principals temàtiques de rellevància axiològica al llarg del 2015 a les portades i a les notícies de l’interior dels mitjans analitzats Notícies Portades Gihadisme Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Grècia Refugiats/immigrants Veneçuela Problematica socioeconòmica Nova política Frau empresarial Drets fonamentals 2.477 2.279 2.107 1.517 1.284 3.0002.5002.0001.500 Aparicions 1.0005000 666 366 479 780 1.141 653 495 108 184 344 255 311 120 297 104 Gràfic 2. Impacte de les principals temàtiques de rellevància axiològica al llarg del 2015 a les portades i a les notícies de l’interior dels mitjans analitzats en percentatge (%) Notícies Portades Gihadisme Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Grècia Refugiats/immigrants Veneçuela Problematica socioeconòmica Nova política Frau empresarial Drets fonamentals 21,0 19,4 17,9 12,9 10,9 30252015 Aparicions 1050 5,7 8,7 11,3 18,5 27,0 15,5 4,2 2,6 4,4 2,9 6,0 2,6 2,8 2,5 2,5
  17. 17. 20  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions prou rellevant per situar-lo a les pàgines principals. De manera paral·lela, el gihadisme ha ocupat més espai a les notícies d’interior (21,0 %) que a les portades (15,5 %) dels diaris analitzats, explicació que cal buscar en la publicació d’edicions gairebé monogràfiques so- bre aquesta qüestió com a resultat de les diverses accions del terro- risme gihadista que s’han esdevingut al llarg de l’any i que han pos- sibilitat que el nombre de notícies sigui molt superior al de portades sobre aquesta temàtica. Amb diferències no tan significatives també s’observa com la qües- tió de la nova política és també més present a les portades que no pas a les notícies d’interior. El mateix succeeix amb la situació socio- política de Veneçuela, en què el nombre de notícies de l’interior és gairebé el doble del de portades sobre aquest mateix tema, cosa que significa que hi ha temes de portada que no estan sempre desenvo- lupats de la mateixa forma a les notícies d’interior. Comparant el tractament que han tingut les notícies amb rellevància axiològica als diaris amb un tiratge exclusivament a Catalunya i els que tenen tiratge al conjunt d’Espanya no es poden apreciar diferèn- cies importants, tret de dos temes principals: el procés sobiranista i la corrupció política. Així, al tema del procés sobiranista és on s’aprecia un contrast més elevat: si aquest era el tema de gairebé un terç de les portades dels diaris a Catalunya (33,5 %), pels publicats al conjunt d’Espanya el procés sobiranista va ser tema de portada en pràcticament una de cada cinc publicacions (20,6 %). En canvi, el problema de la corrupció política i econòmica va protagonitzar pràc- ticament la quarta part de les portades dels diaris amb tiratge al con- junt d’Espanya (24,4 %), si bé a les capçaleres catalanes aquesta qüestió va ocupar comparativament gairebé la meitat del nombre de portades (13,2 %). En l’anàlisi de les notícies d’interior es pot dir que amb la qüestió sobiranista i la corrupció és allà on es donen diferències més petites entre els diaris publicats a Catalunya i a Espanya. Malgrat això, el tema de la nova política pren especial significació pels diaris publi- cats al conjunt d’Espanya (4,3 %), mentre que per als diaris de Cata- lunya el tema és pràcticament irrellevant (0,7 %). On hi ha diferències, però, tant a les portades com a les notícies d’interior, és a la qüestió de Veneçuela. Així, per als diaris publicats al conjunt d’Espanya aquesta temàtica representa el 4,6 % de les por- tades i el 7,8 % de les notícies de l’interior, mentre que per als publi- cats a Catalunya ocupa només el 0,7 % i l’1,9 %, respectivament, la
  18. 18. 21  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita qual cosa posa de manifest l’escassa transcendència que el tema té per als diaris editats a Catalunya. És remarcable, malgrat tot, que en la cobertura de les notícies de portades relatives al gihadisme, la crisi de Grècia, el problema dels refugiats/immigrants, la nova política o la problemàtica socioeconò- Gràfic 3. Temàtiques de rellevància axiològica aparegudes a les portades dels mitjans analitzats a Catalunya i al conjunt d’Espanya (%) Procés sobiranista Gihadisme Corrupció política i econòmica Grècia Refugiats/immigrants Nova política Problematica socioeconòmica Drets fonamentals Frau empresarial Veneçuela 33,5 14,1 13,2 11,8 9,1 403020 Aparicions 100 5,4 8,4 11,0 24,4 17,1 20,6 4,7 6,8 4,1 3,9 1,0 3,8 1,9 0,7 4,6 Catalunya Espanya Gràfic 4. Temàtiques de rellevància axiològica aparegudes a les notícies de l’interior dels mitjans analitzats (%) Procés sobiranista Gihadisme Corrupció política i econòmica Refugiats/immigrants Grècia Problematica socioeconòmica Frau empresarial Veneçuela Drets fonamentals Nova política 24,9 21,0 14,7 13,0 12,9 30252015 Aparicions 1050 6,3 12,9 9,7 19,7 21,0 16,2 3,1 3,0 2,4 1,9 7,8 1,6 3,1 0,6 4,3 Catalunya Espanya
  19. 19. 22  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions mica no es produeixen gaires diferències pel que fa al nombre de portades publicades pels diaris amb tiratge a Catalunya i al conjunt d’Espanya. A les notícies d’interior aquesta coincidència també es produeix novament en el cas del gihadisme i a l’hora d’abordar la crisi grega. Comparant aquests resultats amb edicions anteriors d’aquest Anua­ ri, s’observa com les notícies amb rellevància axiològica que mante- nen un impacte mediàtic important al llarg del trienni 2013-2015 són les relacionades amb el procés sobiranista o la corrupció política i econòmica a Espanya. Ambdues temàtiques han ocupat les primeres posicions al rànquing de les temàtiques amb més rellevància me- diàtica, si bé és cert que el procés va ocupar la primera posició l’any 2014 i la segona el 2013 i el 2015, i la temàtica de la corrupció política i econòmica ha passat en aquest període de la primera a la tercera posició. Malgrat tot, convé destacar que el tema del gihadisme ja va aparèixer el 2014 a la vuitena posició, però és en aquest 2015 quan incrementa el seu ressò als mitjans analitzats i ha esdevingut la notícia relacionada amb valors amb més impacte. La qüestió de la nova política també va aparèixer el 2014, però no experimenta una variació tan important i passa de la setena a la vuitena posició d’aquest rànquing de temàti- ques amb impacte mediàtic. Una altra temàtica que ha aparegut a edicions anteriors de l’Anuari són les notícies relacionades amb la problemàtica socioeconòmica, malgrat que va ocupar la tercera posició el 2013 i el 2015 n’ocupa la setena. La resta de les temàtiques que configuren aquest rànquing apareixen per primera vegada el 2015, fet que mostra com al llarg d’aquest trien- ni els valors als quals fan referència les notícies relacionades canvien d’una edició a una altra de l’Anuari. Durant el primer trimestre del 2015 les principals notícies d’interès amb rellevància axiològica han estat el gihadisme i el problema de la corrupció política i econòmica, amb una important presència tant a les portades com a les notícies de l’interior. Així, el tema del gihadis- me va ser la notícia més important el mes de gener a les portades i a les notícies de l’interior, raó que cal buscar en el fet que els mitjans analitzats es van fer ressò dels atemptats de França ocorreguts du- rant els dies 7 i 9 de gener contra la seu del diari Charlie Hebdo i un supermercat jueu de menjar kosher.
  20. 20. 23  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita Taula 1. Rànquing de les principals temàtiques de rellevància axiològica a les notícies de l’interior al llarg dels anys 2013-2015 2015 2014 2013 Gihadisme 1 8 - Procés sobiranista 2 1 2 Corrupció política i econòmica 3 2 1 Grècia 4 - - Refugiats/immigrants 5 - - Veneçuela 6 - - Problemàtica socioeconòmica 7 - 3 Nova política 8 7 - Frau empresarial 9 - - Drets fonamentals 10 - - En canvi, el tema de la corrupció política i econòmica va ocupar el lloc destacat a portades i notícies de l’interior al llarg dels mesos de febrer i març, com a resultat de l’aparició en premsa de les diferents trames de corrupció, entre les quals destaquen els casos de la família Pujol, Bárcenas, Gürtel, Pretòria o Nóos, entre d’altres. De fet, i se- gons el diari El País citant fonts de l’Agència EFE, l’any 2015 a Espa­ nya va començar amb 150 casos judicials de corrupció oberts i més de dues mil persones investigades per aquest delicte. El tercer tema principal a les portades i notícies de l’interior d’aquest primer trimestre va ser la crisi de Grècia. Si bé aquest tema ha tingut una importància més gran a les notícies de l’interior, a les portades ha ocupat sempre una de les primeres quatre posicions al llarg dels mesos de gener i març. Les eleccions parlamentàries de Grècia del 25 de gener, abans del que es tenia previst com a conseqüència del fracàs del Parlament grec per escollir un nou president, van ser gua­ nyades per primera vegada en la història de les eleccions al Parla- ment grec pel partit Syriza, d’Alexis Tsipras, que es va quedar a dos escons de la majoria absoluta (149 de 300). Aquesta victòria electoral i les negociacions posteriors amb la troica, en la demanda de la prò- rroga del rescat i la reestructuració del deute públic, són els esdeve- niments que expliquen aquesta rellevància mediàtica de les notícies sobre Grècia aquest primer trimestre del 2015. El segon trimestre del 2015, els casos de corrupció continuen acapa- rant el ressò mediàtic de les principals capçaleres analitzades, de manera especialment significativa els mesos d’abril i maig, tant a les
  21. 21. 24  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions portades com a les notícies de l’interior. El problema del gihadisme és, en segon lloc, la temàtica que també es fa present al llarg d’aquests dos mesos, principalment a les notícies de l’interior. Les raons d’aquest important ressò mediàtic del gihadisme en aquest període cal trobar-les en les operacions contra l’Estat Islàmic, les activitats Gràfic 5. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les portades dels diaris analitzats (gener-març del 2015) Gihadisme Corrupció política i econòmica Procés sobiranista Grècia Corrupció política i econòmica Grècia Gihadisme Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Gihadisme Procés sobiranista Grècia 120100806040200 105 108 69 73 99 81 55 49 102 65 48 30 Gener Febrer Març Aparicions Gràfic 6. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les notícies de l’interior dels diaris analitzats (gener-març del 2015) Gihadisme Corrupció política i econòmica Grècia Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Grècia Gihadisme Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Gihadisme Grècia Veneçuela 450400350300150 200 25050 1000 255 386 92 205 212 200 155 74 244 213 106 74 Gener Febrer Març Aparicions
  22. 22. 25  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita de Boko Haram o la detenció de persones al conjunt d’Espanya i Ca- talunya acusades de formar part d’una xarxa gihadista encarregada de captar i reclutar combatents per tal d’integrar-los a l’Estat Islàmic amb el propòsit de cometre atemptats, entre altres raons. Com a dada il·lustrativa, es podria dir que entre els mesos de gener i desem- bre del 2015 es van detenir a Espanya un total de 90 presumptes terro- ristes, una xifra molt superior a la del 2014, que s’hi van practicar 36 detencions. Durant el mes de maig també van tenir una significació especial les notícies relacionades amb les noves alternatives polítiques o les al- ternatives als partits polítics tradicionals. Els resultats de les elec- cions municipals del 24 de maig van suposar, en molts casos, l’aparició a l’escenari polític de nous actors i noves formes de fer política que van canviar bona part de la composició que molts ajun- taments havien tingut fins aleshores. Aquest esdeveniment explica- ria la importància d’aquesta temàtica a les portades i notícies del mes de maig i juny del 2015. Malgrat això, el mes de juny la notícia més rellevant relacionada amb valors va tornar a ser, tant a les portades com a les notícies de l’interior, la crisi de Grècia. Aquest cop el desencadenant va ser la instauració, el juny, d’un control de capitals que va comportar fortes restriccions per treure diners dels bancs i que es va concretar en el bloqueig de la totalitat dels dipòsits bancaris, el tancament temporal Gràfic 7. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les portades dels diaris analitzats (abril-juny del 2015) Corrupció política i econòmica Gihadisme Procés sobiranista Refugiats/immigrants Corrupció política i econòmica Nova política Procés sobiranista Refugiats/immigrants Grècia Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Nova política 120100806040200 65 111 46 54 66 43 43 29 75 67 53 32 Abril Maig Juny Aparicions
  23. 23. 26  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions de les oficines bancàries, el tancament temporal també de la Borsa d’Atenes i la limitació a la retirada en efectiu dels caixers. Aquest fe- nomen de control de capital també es coneix comunament com a corralito, en referència a la situació que es va donar a l’Argentina l’any 2001. Al llarg d’aquest segon trimestre també va tenir una importància sin- gular la qüestió dels immigrants/refugiats, especialment els mesos d’abril i juny. Majoritàriament les notícies d’aquesta categoria prove- nen principalment de l’èxode de refugiats sirians que fugen d’una guerra civil al seu país, primer cap a altres països i després cap a Europa. Segons dades de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refu- giats (ACNUR) en el seu informe del mes de juliol, eren més de qua- tre milions els refugiats sirians que fugien del seu país. El tercer trimestre del 2015, a diferència dels trimestres anteriors, no hi ha una clara correspondència entre les notícies aparegudes a les portades amb les aparegudes a l’interior dels diaris analitzats. Si bé al llarg dels mesos d’agost i setembre la principal notícia de portada estava relacionada amb el procés sobiranista i la celebració de l’11-S, el tema dels immigrants/refugiats queda relegat a un segon terme. Convindria destacar que a les portades del mes de setembre apareix un tema que no havia aparegut els mesos anteriors. Són les notícies Gràfic 8. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les notícies de l’interior dels diaris analitzats (abril-juny del 2015) Corrupció política i econòmica Gihadisme Procés sobiranista Refugiats/immigrants Corrupció política i econòmica Nova política Procés sobiranista Refugiats/immigrants Grècia Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Nova política 300250200150100500 141 270 82 101 196 122 88 78 204 142 138 100 Abril Maig Juny Aparicions
  24. 24. 27  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita relacionades amb el frau empresarial, i més concretament amb el descobriment del frau comès pel grup automobilístic Volkswagen en instal·lar de forma fraudulenta un programari per canviar els resul- tats dels controls tècnics d’emissions contaminants en onze milions d’automòbils amb motor dièsel («Dieselgate»). Es tracta d’un progra- mari ideat per manipular els resultats en detectar les condicions de realització d’una prova. Va sortir a la llum que els vehicles implicats emetien fins a quaranta vegades més el límit legal d’òxids de nitro- gen (NOX) i, com a conseqüència d’aquest escàndol, el 23 de setem- bre de 2015 Martin Winterkorn, director executiu de Volkswagen, va presentar la seva dimissió després de demanar perdó a milions de clients. A les notícies de l’interior, en canvi, la principal notícia relacionada amb valors continuava sent el mes de juliol la crisi de Grècia. Malgrat això, el mes de setembre la principal notícia d’interior, igual que suc- ceeix amb les portades, continua sent el procés sobiranista per la proximitat a l’Onze de Setembre, que enguany va prendre el nom de la Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l’avin­gu­ da de la Meridiana de Barcelona. Finalment, el darrer trimestre del 2015 les principals notícies relacio- nades amb valors que es van publicar a les capçaleres analitzades estaven relacionades novament amb el procés sobiranista de Cata- Gràfic 9. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les portades dels diaris analitzats (juliol-setembre del 2015) Corrupció política i econòmica Gihadisme Nova política Problemàtica socioeconòmica Procés sobiranista Refugiats/immigrants Corrupció política i econòmica Grècia Procés sobiranista Refugiats/immigrants Corrupció política i econòmica Frau empresarial 20018016014012060 80 10020 400 28 30 17 26 119 81 42 41 184 105 40 18 Juliol Agost Setembre Aparicions
  25. 25. 28  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions lunya, el gihadisme, la crisi dels refugiats i la corrupció. Malgrat això, aquest trimestre les portades relacionades amb el procés sobiranista van ser majoritàries, principalment per la influència i les conseqüèn- cies que va tenir la Diada, la celebració del 12-O i, especialment im- portant el mes de desembre, per la celebració de les eleccions gene- rals del 20-D. Aquest tema va ser objecte de debat electoral, fet que va comportar la consecució d’un important ressò mediàtic. Malgrat això, el mes de novembre el gihadisme va tornar a aparèixer amb força a les portades i notícies de l’interior. Aquesta vegada va ser com a conseqüència dels atemptats comesos la nit del 13 de novem- bre de 2015 a París i al seu suburbi de Saint-Denis. Van ser un total de sis atacs terroristes, perpetrats majoritàriament per atacants suïci- des, en què van morir 137 persones i 415 més hi van resultar ferides. Les conseqüències i repercussions que va tenir aquest magnicidi van ser molt importants, tal com es reflecteix en el nombre de portades i notícies d’opinió dedicades a aquesta temàtica. Convindria també destacar l’aparició d’un tema de portada i que va ser important a les notícies de l’interior i que no ha aparegut en aquest recompte de les notícies principals relacionades amb valors fins ara. El mes de desembre va prendre una rellevància especial el tema de la situació sociopolítica a Veneçuela. En aquesta categoria s’inclouen les notícies aparegudes en relació amb aquell país, espe- Gràfic 10. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les notícies de l’interior dels diaris analitzats (juliol-setembre del 2015) Grècia Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Gihadisme Refugiats/immigrants Procés sobiranista Grècia Corrupció política i econòmica Procés sobiranista Refugiats/immigrants Corrupció política i econòmica Grècia 800700600300 400 500100 2000 245 394 146 160 205 196 134 112 672 402 140 96 Juliol Agost Setembre Aparicions
  26. 26. 29  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita cialment les eleccions parlamentàries celebrades el 6 de desembre per renovar tots els escons de l’Assemblea Nacional. En aquestes eleccions va aconseguir la victòria la Mesa de la Unidad Democrática (MUD), principal moviment d’oposició al govern del president Nicolás Gràfic 11. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les portades dels diaris analitzats (octubre-desembre del 2015) Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Gihadisme Refugiats/immigrants Gihadisme Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Refugiats/immigrants Procés sobiranista Gihadisme Veneçuela Corrupció política i econòmica 16014012060 80 10020 400 77 136 34 41 146 136 27 16 87 61 29 28 Octubre Novembre Desembre Aparicions Gràfic 12. Evolució mensual dels principals temes axiològics apareguts a les notícies de l’interior dels diaris analitzats (octubre-desembre del 2015) Procés sobiranista Corrupció política i econòmica Refugiats/immigrants Gihadisme Gihadisme Procés sobiranista Refugiats/immigrants Corrupció política i econòmica Gihadisme Veneçuela Procés sobiranista Corrupció política i econòmica 800700600300 400 500100 2000 191 237 108 115 681 274 106 102 239 165 163 83 Octubre Novembre Desembre Aparicions
  27. 27. 30  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions Maduro. Hi va haver nombroses denúncies de frau, i els resultats es van impugnar per la sospita d’existència d’irregularitats en el còm- put dels vots nuls i també per la suposada compra de vots per part dels candidats opositors. Tanmateix, el tema va resultar rellevant mediàticament per la vinculació que des d’alguns mitjans es va fer amb l’objectiu de desprestigiar les noves alternatives polítiques, qüestió especialment important davant la proximitat de les eleccions del 20-D, en què va quedar palesa la pèrdua de vots dels partits tradi- cionals en pro dels nous partits. Gihadisme El ressò mediàtic de la categoria «gihadisme» a les portades i a les notícies de l’interior dels diaris va en paral·lel. Si bé la seva evolució el 2015 és relativament constant al llarg de l’any, hi ha dos punts d’inflexió relacionats amb els actes terroristes a París que fa que la seva presència mediàtica s’incrementi exponencialment: el gener i el novembre. La resta de l’any, en canvi, la presència d’aquesta temàti- ca ha estat relacionada, en termes generals, amb l’amenaça de les xarxes terroristes islamistes, la detenció de persones amb vinculació amb aquesta xarxa o bé amb activitats de l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (ISIS), també anomenat Daesh a partir de la denominació que des d’aquest any 2015 ha rebut per part d’alguns països occidentals com França o Espanya amb l’objectiu d’evitar referir-s’hi com a estat, perquè en realitat no és tal sinó més aviat una pretensió de califat. La cobertura d’aquesta temàtica per les capçaleres de tiratge català i espanyol ha estat lleugerament diferent. Així, el nombre de portades dels diaris espanyols dedicades al gihadisme ha estat un 21,2 % supe- rior. També s’aprecien diferències significatives en el tractament que s’ha fet del tema des dels diferents mitjans: si poc més de tres de cada deu portades del diari El Mundo estaven dedicades al gihadisme (31,4 %), diaris com El Periódico o l’Ara n’hi han dedicat poc més del 10 % (11,6 % i 10,8 %, respectivament). A les notícies de l’interior, malgrat tot, comparativament aquestes diferències són encara més acusades, atès que a l’ABC el 22,1 % de les notícies estaven relaciona- des amb aquest tema, mentre que a El Punt Avui aquesta cobertura ha estat 3,5 vegades inferior (6,3 %). El tema del gihadisme és, en relació amb l’edició de l’Anuari de l’any passat, una de les temàtiques que ha tingut més creixement en ressò mediàtic. De fet, el nombre de notícies el 2015 sobre aquest tema ha 2.2
  28. 28. 31  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita Gràfic 13. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «gihadisme» a les capçaleres analitzades 800 700 600 500 400 300 200 100 0 108 66 82 146138122 141 213 155 681 239 146 41 629283019 656555 108 61 386 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions Gràfic 14. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «gihadisme» a les capçaleres analitzades (%) El Mundo La Razón ABC El País La Vanguardia El Punt Avui El Periódico Ara La Vanguardia La Razón El País El Mundo El Periódico El Punt Avui ABC Ara 353015 20 255 100 22,3 31,4 20,5 20,6 15,0 15,5 11,6 10,8 30,3 27,2 21,2 20,7 19,8 18,4 16,0 17,8 Aparicions Portades Notícies Taula 2. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «gihadisme» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 14,1 21,0 Capçaleres espanyoles 17,1 21,0 Total 15,6 21,0
  29. 29. 32  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions estat 2,4 vegades superior al de les publicades el 2014. Malgrat això, han estat els diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya els que més han incrementat el nombre de notícies sobre aquest tema (2,6 vegades), respecte dels diaris catalans (2,2 vegades). D’aquesta manera, capça- leres com l’ABC han multiplicat per 3,7 el nombre de notícies dedica- des al gihadisme, mentre que d’altres com El Periódico o El Punt Avui ho han fet en 1,6 i 1,9 vegades, respectivament. Procés sobiranista Com en anys anteriors, l’aparició de notícies relacionades amb el procés sobiranista català al llarg del 2015 ha estat una constant. Mal- grat això, a partir de la segona meitat de l’any es va produir un impor- tant creixement en la repercussió mediàtica que va tenir, especial- ment pel que fa al nombre de portades i de notícies dedicades a aquesta temàtica. Amb un creixement similar al del nombre de portades dedicades, les notícies d’interior dedicades al procés sobiranista també van patir un increment exponencial el mes de setembre, en què es va arribar a multiplicar per gairebé tres el nombre de notícies en relació amb el mes anterior i posterior. Com ja s’ha comentat, la proximitat de la Via Catalana de l’Onze de Setembre explicaria aquesta repercussió temàtica tan diferent respecte de la resta de mesos de l’any. 2.3 Gràfic 15. Evolució de les notícies de l’interior sobre la temàtica «gihadisme» a les capçaleres analitzades 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 1r semestre 2014 2n semestre 2014 1r semestre 2015 2n semestre 2015 ABC El Periódico Ara El Punt Avui El Mundo La Razón El País La Vanguardia Aparicions
  30. 30. 33  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita Tot i això, si bé el nombre de portades dedicades al procés sobiranis- ta és lleugerament superior al de notícies d’interior, convindria as- senyalar que aquestes diferències són especialment significatives en el cas de determinades capçaleres. Així, doncs, si El Periódico és el diari que dedica gairebé dues de cada cinc portades al procés sobira- nista, només el 9,7 % de les notícies de l’interior d’aquest diari estan dedicades a aquesta temàtica. Més diferències significatives es troben també entre les capçaleres que s’editen al conjunt d’Espanya (ABC, El Mundo, El País i La Razón) i les editades a Catalunya (Ara, El Periódico, El Punt Avui i La Vanguar­ dia). D’aquesta manera, si La Vanguardia o l’Ara van dedicar una de cada tres notícies al procés sobiranista, a diaris com El Mundo, El País o La Razón la repercussió mediàtica d’aquest tema va reduir-se fins a situar-se en menys de la meitat. Si es fa l’exercici de comparar les capçaleres dels diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya amb les dels que tenen tiratge únicament a Cata- lunya, s’hi observa com les capçaleres catalanes dediquen més espai a les seves portades i notícies de l’interior al procés sobiranista que les capçaleres espanyoles: per cada portada a la premsa espanyola, trobem 1,6 portades entre els mitjans escrits catalans sobre el procés sobiranista. Al llarg del trienni 2013-2015, les notícies publicades que aborden la qüestió del procés sobiranista català, en termes generals, s’han anat incrementant progressivament en nombre: de les 1.659 notícies Gràfic 16. Evolució de les notícies de temàtica «procés sobiranista» a les capçaleres analitzades 800 700 600 500 400 300 200 100 0 92 73 49 48 54 43 67 145 119 245 196 184 136 136 87 163 274 237 672 100 74 74 80 72 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions
  31. 31. 34  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions d’interior registrades el 2013 s’arriba a les 2.279 el 2015, dada que su- posa un increment del 37,4 % en tres anys. Malgrat això, es pot apre- ciar com en capçaleres com d’El Punt Avui o El Periódico han reduït el nombre de notícies de l’interior relacionades amb el sobiranisme, mentre que en altres com El País o El Mundo n’han incrementat lleu- Gràfic 17. Portades i notícies de l’interior de la temàtica «procés sobiranista» a les capçaleres (%) El Periódico Ara El Punt Avui La Vanguardia ABC La Razón El Mundo El País La Vanguardia Ara ABC El Punt Avui El Mundo El País La Razón El Periódico 4535 4015 20 25 305 100 36,9 40,7 27,0 30,3 23,5 26,0 19,1 17,5 34,0 33,2 18,9 18,2 15,5 13,9 9,7 13,5 Aparicions Portades Notícies Gràfic 18. Evolució de les notícies de l’interior sobre la temàtica «sobiranisme» segons diferents capçaleres (2013-2015) 600 500 400 300 200 100 0 1rsem estre 2013 2n sem estre 2013 1rsem estre 2014 1rsem estre 2015 2n sem estre 2014 2n sem estre 2015 ABC El Periódico Ara El Punt Avui El Mundo La Razón El País La Vanguardia Aparicions
  32. 32. 35  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita gerament el ressò mediàtic (entre un 9 % i un 13 %, respectivament). Altres capçaleres, com les del diari Ara o l’ABC, l’últim any també han incrementat significativament la publicació de notícies relacio- nades amb aquesta temàtica: així, i comparant el darrer semestre del 2015 amb el de l’any 2014, comprovem com el nombre de notícies sobre aquesta temàtica s’ha multiplicat per 2,2 en el cas del diari Ara i per 3,2 en el cas del diari ABC. Corrupció econòmica i política La qüestió de la corrupció política i econòmica ha tingut el 2015 una presència important a les portades i notícies de l’interior dels diaris analitzats, tot i que amb una cadència desigual. Si bé és cert que du- rant els primers quatre mesos de l’any es van publicar la majoria de les notícies sobre la corrupció, a mesura que l’any avançava aquesta importància mediàtica anava disminuint progressivament fins que va arribar, al final de l’any, a la quarta part del nombre de portades publicades sobre aquesta temàtica. Només durant el mes d’octubre es produeix una inflexió en aquesta reducció de la importància de la corrupció als mitjans, i és com a conseqüència de la presència simul- tània als mitjans aquell mes dels casos de corrupció relacionats amb la família Pujol, el finançament il·legal de Convergència Democràti- ca de Catalunya (CDC), el cas Bankia, el de l’exministre del Partit Popular Rodrigo Rato i el cas Bárcenas, entre d’altres. Si bé a les capçaleres dels diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya les notícies de corrupció tenen un ressò mediàtic més elevat, és al diari El Mundo on s’ha trobat el 2015 un nombre més important de notí- cies relacionades amb la corrupció política i econòmica. Així, per cada portada amb una notícia de corrupció a un diari de tiratge cata- là, hi ha 1,8 portades a un d’espanyol amb aquesta temàtica, i gairebé una de cada tres portades del diari El Mundo recull alguna notícia relacionada amb els casos de corrupció de tot aquest 2015. 2.4 Taula 3. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «procés sobiranista» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 33,5 24,9 Capçaleres espanyoles 20,6 16,2 Total 27,0 19,4
  33. 33. 36  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions A rotatius com l’Ara o El Periódico el ressò mediàtic que ha tingut la corrupció el 2015 ha estat molt limitat. Comparativament, les porta- des de corrupció al diari Ara han estat un terç de les publicades pel diari El Mundo, una xifra molt semblant a les notícies de l’interior publicades per El Periódico en relació amb el mateix diari. En canvi, el diari ABC el 2015 ha publicat una de cada cinc portades sobre cor­ rupció (20,5 %), però la seva ampliació a les notícies d’interior ha Gràfic 19. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «corrupció política i econòmica» a les capçaleres analitzades 800 700 600 500 400 300 200 100 0 105 99 102 111 66 53 30 42 40 77 27 102 191 140 112 160 142 196 270 244 212 255 28 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 28 Gràfic 20. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «corrupció política i econòmica» a les capçaleres analitzades (%) El Mundo La Razón ABC El País La Vanguardia El Punt Avui El Periódico Ara El Mundo El País El Periódico La Razón El Punt Avui ABC La Vanguardia Ara 353015 20 255 100 22,3 31,4 20,5 20,6 15,0 15,5 11,6 10,8 31,1 23,5 19,9 18,6 17,5 13,8 9,9 13,7 Aparicions Portades Notícies
  34. 34. 37  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita estat només del 13,8 %, cosa que, i a diferència de la resta dels diaris, revela que en aquest rotatiu el tema de la corrupció ha tingut un trac- tament diferenciat a portades i notícies. Pel que fa a l’evolució de les notícies sobre corrupció política i econò- mica durant el trienni 2013-2015, es pot dir que en general s’ha pro- duït un descens progressiu al llarg d’aquests tres anys de cobertura d’aquest Anuari. Malgrat això, i en relació amb l’any 2014, el 2015 ha estat un any en què la presència de notícies sobre corrupció ha estat superior, tot i que s’aprecia una diferència important segons les cap­ çaleres d’àmbit català i espanyol. Si bé és cert que comparativament els diaris catalans, com l’Ara o El Periódico, han publicat un 30 % menys de notícies sobre corrupció, o La Vanguardia o El Punt Avui amb un 20 % també menys, els diaris de tiratge al conjunt d’Espanya (ABC, El Mundo, El País o La Razón) han multiplicat la publicació de notícies sobre corrupció en 1,5 vegades de mitjana. Gràfic 21. Evolució de les notícies de l’interior sobre la temàtica «corrupció política i econòmica» a les capçaleres analitzades 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 1r semestre 2014 2n semestre 2014 1r semestre 2015 2n semestre 2015 ABC El Periódico Ara El Punt Avui El Mundo La Razón El País La Vanguardia Aparicions Taula 4. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «corrupció política i econòmica» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 13,2 14,7 Capçaleres espanyoles 24,4 19,7 Total 18,6 17,9
  35. 35. 38  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions Grècia La qüestió de la crisi de Grècia és un dels temes que més impacte mediàtic ha tingut en moments puntuals: el gener, per la celebració d’eleccions parlamentàries i, de forma molt més important, el juny del 2015, cinc anys després del «primer rescat financer» i tres anys després del «segon rescat» de Grècia per part de les institucions de la 2.5 Gràfic 22. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «Grècia» a les capçaleres analitzades 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 205 69 81 30 24 12 17 3 1 1 200 106 82 64 75 204 394 134125 41 96 12 13 7 Gràfic 23. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «Grècia» a les capçaleres analitzades (%) El Periódico La Razón El Punt Avui ABC Ara El País El Mundo La Vanguardia El Periódico La Razón El País Ara El Mundo El Punt Avui ABC La vanguardia 1816148 10 1242 60 12,4 13,4 11,3 11,8 11,2 11,2 9,4 6,6 16,8 16,3 15,4 14,8 13,2 13,0 6,9 9,7 Aparicions Portades Notícies
  36. 36. 39  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita troica. Aquest mes de juny es produeix la paralització dels acords de negociació per a un nou «programa de rescat» que podria haver com- portat una sortida de Grècia de l’euro, situació coneguda com a Gre- xit. Malgrat això, i després d’aquest mes de juny, l’atenció informa­ tiva va anar desapareixent a mesura que avançava l’any. En termes generals, es pot dir que la cobertura que fan les diferents capçaleres del tema és molt similar entre les notícies de portada i d’interior dels diaris. Malgrat això, rotatius com El Periódico o La Ra­ zón fan una cobertura informativa més elevada tant a les portades (13,4 % i 12,4 %) com a les notícies de l’interior (16,8 % i 16,3 %), men- tre que altres diaris com La Vanguardia hi dedica, comparativament, una atenció que és aproximadament la meitat dels dos diaris esmen- tats (6,6 % i 6,9 %, respectivament). El que resulta significatiu, però, és que el ressò mediàtic que aquest tema ha tingut als diaris analitzats ha estat més gran a les notícies d’interior que a les notícies de portada, i això significa que ha tingut un desenvolupament al llarg de l’any més enllà de l’impacte que té la seva aparició en portada. Refugiats/immigrants El problema dels immigrants i refugiats és un dels temes que ha aparegut com a novetat en relació amb les dues edicions anteriors d’aquest Anuari, i és que aquest 2015 ha estat un any en què la pro- blemàtica ha pres un ressò mediàtic que no tenia en anys anteriors. Si bé la presència als mitjans de les notícies relatives a la immigra- ció o la situació dels refugiats és creixent al llarg del 2015, és a partir de la segona meitat de l’any quan la seva rellevància és més gran. De manera particularment significativa, tant les portades, i espe- cialment les notícies de l’interior, pateixen el mes de setembre un in­crement excepcional que es correspon amb el moment àlgid 2.6 Taula 5. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «Grècia» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 11,8 12,9 Capçaleres espanyoles 11,0 12,9 Total 11,4 12,9
  37. 37. 40  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions d’esclat de l’anomenada «crisi dels refugiats a Europa». De co- mençaments d’aquell mes de setembre és la data de publicació de la imatge que mostra la mort d’un nen kurd, Aylan Kurdi, de tres anys que va aparèixer ofegat en una platja de Turquia i que va donar la volta al món. Si bé no hi ha gaires diferències entre la cobertura mediàtica d’aquesta temàtica a les portades dels diaris amb tiratge al conjunt Gràfic 24. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «refugiats/immigrants» a les capçaleres analitzades 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 3435 2 1 46 29 12 15 115 106101 8 88 74 10 402 205 51 81 105 34 16 15 65 Gràfic 25. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «refugiats/ immigrants» a les capçaleres analitzades (%) El País El Punt Avui Ara La Vanguardia El Mundo El Periódico La Razón ABC El Periódico El País Ara El Punt Avui La Vanguardia ABC La Razón El Mundo 1816148 10 1242 60 9,6 11,9 9,3 9,4 7,8 9,2 5,7 3,4 16,0 13,6 12,5 12,1 11,4 8,9 8,6 8,7 Aparicions Portades Notícies
  38. 38. 41  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita d’Espanya i a Catalunya, sí que resulta significatiu que entre les cap­ çaleres catalanes el ressò mediàtic d’aquest tema és un 34,0 % més elevat. Per capçaleres, el diari El País dedica al tema dels immigrants/refu- giats poc més d’una de cada deu portades, una xifra que contrasta amb la dedicada pel diari ABC, que hi dedica el 3,4 % de les seves portades, xifra que representa unes 3,5 vegades menys. En l’anàlisi de les notícies de l’interior, aquestes diferències entre capçaleres no són tan quantioses, malgrat que El Periódico és el diari que més notí- cies de l’interior hi dedica (16,0 %), i d’altres d’àmbit espanyol, com ara l’ABC, El Mundo o La Razón, els que menys atenció donen a aques- ta notícia (entre un 80 % i un 86 % menys de dedicació). Sobre aquesta qüestió de la immigració/refugiats, també cal asse­ nyalar que el ressò mediàtic de les notícies de l’interior és un 25,3 % més elevat que a les portades, i això significaria que el desenvolupa- ment d’aquest tema s’ha fet, en termes generals, amb més intensitat a l’interior de les capçaleres que a les seves pàgines principals. Situació sociopolítica a Veneçuela La qüestió de la situació sociopolítica a Veneçuela ha tingut una presència relativament estable al llarg de tot l’any 2015, especialment si s’atén el nombre de portades publicades sobre aquesta qüestió a les diferents capçaleres. El punt d’inflexió més important, però, es va produir el mes de desembre, coincidint amb la celebració d’eleccions parlamentàries en un clima d’acusacions encreuades de frau i d’irregularitats electorals, de manera que va quedar qüestionada la transparència i l’honestedat dels partits concurrents i la imparciali- tat de la Junta Nacional Electoral de Veneçuela. 2.7 Taula 6. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «refugiats/immigrants» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 9,1 13,0 Capçaleres espanyoles 8,4 9,7 Total 8,7 10,9
  39. 39. 42  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions Malgrat tot, la qüestió de Veneçuela ha tingut repercussió mediàtica al llarg de l’any també per altres qüestions, com ara l’empresonament o les inhabilitacions de diferents líders opositors, que va comportar que 33 líders mundials emetessin el 6 d’abril de 2015 un manifest (de- claració de Panamà) contra els suposats abusos per part del govern. En alguns casos, la presència als mitjans analitzats de la qüestió de Veneçuela també ha servit per vincular el règim de Maduro amb al- gunes de les alternatives polítiques existents a Espanya. Gràfic 26. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «Veneçuela» a les capçaleres analitzades 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 61 26 12 15 52 40 1 52 74 20 31 66 16 67 23 33 145 16 032 6 29 Gràfic 27. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «Veneçuela» a les capçaleres analitzades (%) ABC El Mundo La Razón El País La Vanguardia El Punt Avui El Periódico Ara ABC El Mundo La Razón El País La Vanguardia El Periódico El Punt Avui Ara 10984 65 721 30 5,0 6,9 3,1 4,9 0,7 1,1 0,4 0,3 8,7 7,8 7,7 6,1 2,7 2,1 1,2 1,5 Aparicions Portades Notícies
  40. 40. 43  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita No obstant això, i en l’anàlisi de la repercussió mediàtica d’aquest tema, el que més crida l’atenció és el ressò que ha tingut entre les capçaleres distribuïdes al conjunt d’Espanya. Així, s’observa una desproporció entre les portades dels diaris espanyols en relació amb les dels diaris catalans, de manera que, sobre aquest tema, per cada portada a un diari publicat a Catalunya (0,7 %) n’hi ha 6,6 portades a un altre diari espanyol (4,6 %). I per cada notícia d’interior als diaris catalans (1,9 %) es publiquen 4,1 notícies als diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya (7,8 %). Aquesta desproporció es fa palpable en comparar capçaleres concre- tes. Així, i en termes comparatius, per cada portada que l’Ara, El Perió­ dico o El Punt Avui publicava sobre la qüestió de Veneçuela, el diari ABC hi dedicava comparativament 22,0, 16,5 i 9,4 portades, respectivament. Problemàtica socioeconòmica La qüestió de la problemàtica socioeconòmica fa referència a les no- tícies que estan relacionades amb la pobresa, l’exclusió social o algu- nes de les formes de desigualtat social. Aquesta ha estat una proble- màtica que al llarg del 2015 ha tingut un ressò mediàtic constant, si bé és cert que s’hi aprecien alguns moments d’elevada intensitat. El problema de la pobresa a Catalunya i al conjunt d’Espanya s’ha agreujat progressivament. Així, i amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades el 2015, la taxa de persones en risc de pobresa o exclusió social continuava avançant a Espanya i ja repre- sentava el 29,2 % de la població (el 2010 era el 26 %). Sobre aquesta qüestió cal recordar que l’indicador de risc de pobresa o exclusió és, segons l’INE, una referència composta de tres conceptes: el risc de pobresa (ingressos un 60 % inferiors a la mitjana), la baixa intensitat en l’ocupació (menys del 20 % del potencial laboral) i les mancances materials greus. 2.8 Taula 7. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «Veneçuela» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 0,7 1,9 Capçaleres espanyoles 4,6 7,8 Total 2,6 5,7
  41. 41. 44  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions Sobre aquesta qüestió, són els diaris editats a Catalunya els que més ressò s’han fet d’aquesta problemàtica. Així, per cada notícia d’in­ terior d’un diari espanyol sobre aquest tema, n’apareixien 2,1 a un de català. Malgrat això, és El Punt Avui el que, amb diferència, més re- percussió n’ha fet a les seves pàgines de l’interior, fins al punt de dedicar-hi 4,5 vegades més notícies d’interior que la mitjana dels dia- ris publicats al conjunt d’Espanya. Gràfic 28. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «problemàtica socioeconòmica» a les capçaleres analitzades 70 60 50 40 30 20 10 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 32 55 21 20 39 17 6 10 23 6 2525 29 53 52 11 66 33 42 41 8 20 13 32 Gràfic 29. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «problemàtica socioeconòmica» a les capçaleres analitzades (%) El Periódico Ara El País El Punt Avui La Razón El Mundo La Vanguardia ABC El Punt Avui El Periódico Ara La Razón ABC El País El Mundo La Vanguardia 14128 1042 60 5,8 6,5 4,9 5,4 3,7 3,9 2,0 2,0 12,8 7,8 6,1 3,9 3,3 2,7 0,2 1,4 Aparicions Portades Notícies
  42. 42. 45  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita Una altra diferència significativa en el tractament d’aquesta proble- màtica segons la difusió geogràfica de la capçalera fa referència a l’impacte diferenciat entre portades i notícies d’interior. Així, si en- tre els diaris espanyols les portades tenen un impacte mediàtic supe- rior al de les notícies de l’interior (4,1 % i 3,0 %, respectivament), en el cas dels diaris catalans succeeix precisament tot el contrari: les notícies de l’interior (6,3 %) són molt superiors al nombre de porta- des que aborden aquesta problemàtica (4,7 %). Aquestes diferències entre portades i notícies de l’interior podrien significar més o menys cobertura de la informació en la mesura en què les notícies de l’interior podrien ser susceptibles d’una explicació més detallada i una anàlisi més aprofundida. Nova política La temàtica referent a la categoria de la nova política té el seu punt d’inflexió el maig del 2015, que coincideix amb la celebració de les eleccions municipals i l’aparició d’un nou escenari, caracteritzat pel canvi de color polític en un bon nombre d’ajuntaments. El ressò me- diàtic d’aquesta temàtica s’incrementa pels bons resultats de partits relativament nous (Podem o Ciutadans) i per la presentació de can- didatures autoanomenades d’unitat popular, que són formacions polítiques en les quals s’integren partits polítics i també altres for- macions i moviments polítics, socials i ciutadans agrupats sota una mateixa denominació. L’èxit d’Ahora Madrid, Barcelona en Comú, Compromís o Més per Mallorca, per citar-ne només alguns exem- ples, va comportar la creació d’un escenari polític diferent del que s’havia viscut tradicionalment, amb noves formes de creació d’acords i també de creació de noves majories, que ha comportat, en ocasions, també noves formes de participació política. Fins a la celebració de les eleccions municipals, l’impacte mediàtic d’aquesta categoria s’havia produït principalment a través de les por- 2.9 Taula 8. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «problemàtica socioeconòmica» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 4,7 6,3 Capçaleres espanyoles 4,1 3,0 Total 4,4 4,2
  43. 43. 46  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions tadesdelescapçaleresestudiades,momentapartirdelquall’impacte mediàtic de les notícies de l’interior comença a resultar superior, fet que indicaria com els diaris analitzats continuaven fent-se ressò d’aquest nou fenomen més enllà de les seves pàgines principals. Qui més ressò ha fet de l’impacte d’aquestes noves formes polítiques el 2015 han estat els diaris amb tiratge al conjunt d’Espanya. Així, per cada portada sobre aquest tema en un diari publicat a Catalunya, Gràfic 30. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «Nova política» a les capçaleres analitzades 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 37 31 28 18 21 52 65 78 6 332 20 29 25 19 43 32 26 9 9 15 20 8 Gràfic 31. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «Nova política» a les capçaleres analitzades (%) La Razón El País ABC Ara El Punt Avui La Vanguardia El Mundo El Periódico ABC El Punt Avui El País El Periódico El Mundo La Razón Ara La Vanguardia 98764 521 30 7,8 8,0 6,8 6,9 5,5 5,9 4,7 2,7 7,2 1,5 1,3 0,8 0,8 0,4 0,3 0,3 Aparicions Portades Notícies
  44. 44. 47  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita apareixen 1,3 portades en un altre diari editat al conjunt d’Espanya. I encara més: per cada notícia d’interior d’un diari publicat exclusi- vament a Catalunya, n’apareixien 7,2 notícies en un altre publicat al conjunt d’Espanya. Aquestes diferències en el tractament del tema explicarien per què en alguns diaris com La Razón o El País l’impacte mediàtic d’aquesta temàtica a les seves portades és unes tres vegades superior que el produït en un diari com El Periódico, amb un tiratge localitzat exclusivament a Catalunya. D’aquesta temàtica convindria destacar també que, especialment entre els diaris editats únicament a Catalunya, la proporció entre portades i notícies de l’interior sigui significativament diferent. Així, per cada notícia d’interior sobre aquesta temàtica hi ha nou porta- des als diaris catalans, mentre que per cada notícia d’interior en un diari espanyol n’apareixen 1,6 portades. Aquesta diferència entre por- tades i notícies de l’interior explicaria quin podria ser el grau de des- envolupament del tema més enllà de les pàgines principals de cada capçalera. Frau empresarial La qüestió del frau empresarial és també una novetat en relació amb l’edició d’anteriors anuaris. La seva inclusió, però, queda justificada per l’aparició de notícies amb valor axiològic sobre el frau empresa- rial que ha tingut una important repercussió mediàtica al llarg d’aquest 2015. Si bé aquest tema ha tingut un impacte als mitjans de comunicació analitzats relativament estable fins al setembre del 2015, a partir d’aquell moment la seva transcendència mediàtica s’incrementa notablement. El 18 de setembre l’EPA (l’Agència de Pro- tecció Mediambiental dels Estats Units) va descobrir el frau massiu orquestrat per Volkswagen en incorporar als seus vehicles dièsel un software que detectava les situacions d’experimentació per modi­ ficar l’emissió de gasos contaminants en més d’onze milions de 2.10 Taula 9. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «Nova política» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 5,4 0,6 Capçaleres espanyoles 6,8 4,3 Total 6,1 2,9
  45. 45. 48  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions vehicles equipats amb motors EA 189 arreu del món. Altres fraus em- presarials amb menys impacte mediàtic han estat els fraus a la Seguretat Social descoberts a Marbella el mes de febrer (operació «Wash»), el frau dels cursos de formació a través de la Fundación Tri- partita (operació «Edu») o el frau de les subvencions a Galícia (opera- ció «Qatedra»), per citar només alguns dels casos fraudulents més rellevants amb impacte mediàtic. Gràfic 32. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «frau empresarial» a les capçaleres analitzades 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 89 81 42 22 11 6 0 05246 2020 18 57756 2422 1 5 Gràfic 33. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «frau empresarial» a les capçaleres analitzades (%) El Mundo La Razón Ara El País La Vanguardia ABC El Punt Avui El Periódico El Periódico El Punt Avui La Razón ABC Ara El País El Mundo La Vanguardia 764 521 30 4,9 5,0 3,1 3,2 1,0 1,1 0,7 0,4 5,8 3,9 3,5 3,4 3,3 0,6 0,5 0,5 Aparicions Portades Notícies
  46. 46. 49  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita En qualsevol cas, i significativament en sortir a la llum l’estratègia de Volkswagen per trucar els motors d’alguns dels seus vehicles, les cap­ çaleres analitzades es van fer eco d’aquest i d’altres casos de frau. Així, els diaris El Mundo i La Razón van ser els que més repercussió a les seves portades es va fer del tema (5,0 % i 4,9 %), mentre que va ser El Periódico el diari que més ressò se’n va fer a les seves notícies de l’interior (5,8 %). Per tipus de capçalera, tant a les portades com a les notícies de l’in­ terior, els diaris editats a Catalunya es van fer més ressò d’aques- ta problemàtica de frau empresarial que els editats al conjunt d’Es­ panya. D’aquesta manera, els diaris catalans (3,8 %) van publicar el doble de portades sobre aquesta qüestió que els diaris espanyols (1,9 %). Drets fonamentals La temàtica relativa als drets fonamentals engloba totes aquelles no- tícies relacionades amb la integritat i la dignitat personal, i entre elles la violència de gènere. En termes generals, es podria afirmar que dins d’aquesta temàtica s’aglutinen totes les informacions pu- blicades que fan referència als drets que tota persona posseeix pel simple fet de ser-ho i que li són inherents i es proclamen sagrats, inalienables i imprescriptibles. Si bé l’impacte mediàtic de la categoria «drets fonamentals» ha estat relativament estable al llarg del 2015, se’n produeix un important in- crement els mesos d’agost a octubre. Durant aquest temps, casos com el de Sergio Morate, autor de l’assassinat de Laura del Hoyo i Marina Okarynska a Conca, han tingut força ressò mediàtic. I és que, en general, durant l’any 2015 hi va haver 57 dones mortes a mans de les seves exparelles, dues víctimes mortals més que l’any 2014. Tam- bé, i com a dada il·lustrativa, es pot dir que al llarg del 2015 es van 2.11 Taula 10. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «frau empresarial» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 3,8 3,1 Capçaleres espanyoles 1,9 2,4 Total 2,9 2,6
  47. 47. 50  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions rebre als jutjats espanyols una mitjana de 266 denúncies diàries de dones per maltractament de les seves parelles o exparelles. Tot i que l’impacte mediàtic d’aquesta problemàtica a les portades i notícies de l’interior és molt semblant, es produeix una diferència important entre els mitjans amb tiratge a Catalunya i els del conjunt d’Espanya. En termes generals, s’observa com els diaris catalans es Gràfic 34. Evolució de les portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «drets fonamentals» a les capçaleres analitzades 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Mesos Notícies Portades G ener Febrer M arç Abril M aig Juny Juliol Agost Setem bre O ctubre N ovem bre D esem bre Aparicions 69 18 40 49 20 20 15 11 12 3 4 8 4 1 2323 16 8 6 3 3 7 7 21 Gràfic 35. Portades i notícies de l’interior sobre la temàtica «drets fonamentals» a les capçaleres analitzades (%) La Vanguardia Ara La Razón El País El Mundo ABC El Periódico El Punt Avui ABC Ara El País El Periódico El Punt Avui La Vanguardia El Mundo La Razón 764 521 30 5,9 6,4 0,8 1,8 0,5 0,6 0,4 0,2 4,4 2,8 1,8 1,4 0,9 0,6 0,1 0,5 Aparicions Portades Notícies
  48. 48. 51  Panoràmica de l’any 2015: els valors a la premsa escrita Taula 11. Nombre mitjà de portades i notícies de l’interior de la temàtica «drets fonamentals» per tipus de capçalera (%) Portades Notícies de l’interior Capçaleres catalanes 3,9 1,6 Capçaleres espanyoles 1,0 2,5 Total 2,5 2,1 fan més ressò d’aquesta problemàtica que els diaris espanyols. Així, per cada portada sobre aquest tema publicat per un diari espanyol n’hi ha 3,9 en un de català. De fet, són La Vanguardia (6,4 %) i l’Ara (5,9 %) els rotatius que més notícies han publicat sobre aquesta pro- blemàtica.
  49. 49. Temes a fons
  50. 50. 55  Temes a fons Introducció La raó de ser de l’apartat «Temes a fons», més enllà de fer-se ressò de l’actualitat informativa relacionada amb els valors, és la voluntat d’aprofundir en els debats que s’han generat al voltant de les te­ màtiques, més enllà de les peces pròpiament informatives. Parlem d’aprofundir en el sentit d’analitzar críticament els debats substan- tius i també en el sentit de disseccionar els arguments sobre els va- lors que es posen en joc en cada moment. Metodològicament, això implica desplaçar l’atenció de les peces in- formatives o de les notícies als textos editorials i a les columnes d’opinió. Als textos, per tant, que combinen anàlisi, diagnòstic, judi- ci crític, valoració, preferències i opinió i que deixen al descobert debats o posicions de naturalesa axiològica. Uns debats que de vega- des atorguen sentit, significat i confort ideològic als lectors i que abonen el terreny on es configura pròpiament l’opinió pública, camp fonamental per orientar finalment les nostres decisions i accions futures. En l’apartat de conclusions de l’Anuari del 2014 vam recapitular les diverses mirades sobre la problemàtica de les crisis territorial, ètica i ideològica a casa nostra, amb l’Estat espanyol com a marc de defini- 3.1
  51. 51. 56  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions ció i possible gestió d’aquestes crisis. Els greus esdeveniments que s’han succeït al llarg del 2015 ens han obligat, enguany, a alçar la vista i considerar el marc europeu, més concretament la Unió Euro- pea, com a tauler de joc. És obvi que no es pot pensar en Europa sense pensar, alhora, en el que queda fora d’ella: el benestar d’altres territoris que, amb Euro- pa, conformen el Primer Món, la conflictivitat a l’Orient Mitjà, el desenvolupament dels països asiàtics, la pobresa, en especial a l’Àfrica... Però parlem de la Unió Europea com a marc perquè els debats axiològics que hem desgranat són, en essència, debats en- torn de problemes europeus: sigui perquè aquests problemes nei- xen al si de la Unió Europea (la problemàtica de Grècia) o perquè, tot i ser problemes extracomunitaris des d’un punt de vista territorial (la barbàrie de l’Estat Islàmic i la crisi humanitària dels refugiats), han exigit i seguiran exigint una resposta per part d’Europa. Podem parlar del 2015, així doncs, com un dels anys en què la Unió Europea ha hagut de mostrar la seva cara al món. Perquè les preguntes han estat ineludibles i Europa s’ha vist abocada a decidir i actuar. Els «Temes a fons» inclosos en aquest volum, que versen sobre les temàtiques que acabem d’esmentar, parlen tots de la crisi d’identitat que pateix Europa, és a dir, de la pèrdua de confiança dels ciutadans o la llunyania que senten envers aquesta institució. De retruc, hem parlat d’una crisi de legitimitat del projecte europeu, entès aquest per la defensa dels valors fundacionals de la Unió Europea: la solida- ritat, la tolerància, la justícia, la pau, la defensa dels drets humans... Creiem convenient incidir en la dialèctica entre aspiracions, pre- guntes i respostes per albirar la manera com es conforma, al llarg del temps, la nostra identitat. En primer lloc, i a risc de ser excessi- vament esquemàtics, afirmem que la identitat, personal o col·lectiva, s’arrela en les aspiracions de què parlàvem en la introducció, és a dir, en els nostres ideals de vida, i que la realitat obliga, en major o menor grau, a establir límits en la seva realització. S’arrela en les aspiracions i es concreta, per tant, en les accions. Ara bé, convé ob- servar que sovint l’acció contribueix a conformar la identitat d’una manera tant o més significativa que la intenció o l’ideal: per una ban- da, perquè aquells que són fora del «jo/nosaltres» no es troben a la nostra pell per comprendre i compartir les aspiracions, però veuen molt clarament les nostres accions, els resultats de les nostres deci- sions; per altra banda, perquè, en la mesura en què l’acció ofereix un resultat tangible, contribueix també a reconfigurar els ideals, tant en el sentit de reafirmar-los com en el sentit d’emmotllar-los més o Podem parlar del 2015, així doncs, com un dels anys en què la Unió Europea ha hagut de mostrar la seva cara al món   “ “
  52. 52. 57  Temes a fons menys als nous temps com, finalment, en el sentit de contradir-los, rebutjar-los o substituir-los per ideals nous. És possible que en èpo- ques de bonança resulti més senzill afrontar allò que ens interpel·la i donar-hi resposta; en canvi, en èpoques de crisi com l’actual, en èpo- ques en què ens sentim aclaparats per la profunditat de les preguntes i la gravetat dels nous temes a abordar, és possible que es generi un sentiment de neguit perquè cada nova resposta o acció modifica la nostra identitat i, alhora, no podem deixar de decidir. Perquè, òbvia- ment, la inacció –mirar cap a una altra banda, deixar passar el temps, no intervenir...– no és més que una forma particular d’acció. Aquesta és la imatge de l’Europa del 2015: una institució abocada, empesa a l’acció que, li agradi o no, s’ha hagut de (re)definir a cada decisió que ha pres: la duresa de la troica amb Grècia, la manca de solidaritat amb els refugiats, el tancament de les fronteres, la mane- ra de gestionar la seguretat enfront del terrorisme gihadista, són les pinzellades amb boc gros que més fàcilment s’observen dins el qua- dre que seria, enguany, la idea d’Europa. Europa en crisi: immigració i refugiats Introducció La crisi migratòria ha estat, a parer de molts, la gran crisi del 2015 a Europa. Com sabem, no es tracta d’una crisi humanitària que s’hagi desfermat de manera imprevista l’any que ara analitzem. Tanmateix, els anys anteriors es parlava de la qüestió dels refugiats en termes de problema de grans magnituds, que calia resoldre, i és en canvi el 2015 que aquest problema ha esclatat com la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Parlem de crisi humanitària tant des del punt de vista de l’allau de persones desplaçades que han intentat entrar a Europa –prop d’un milió, cinc vegades més que el 2014, amb un alt percentatge de si- rians, però també d’afganesos, iraquians i eritreus– com pel volum de persones que han perdut la vida en l’intent de creuar el Mediterra- ni per arribar-hi –com a mínim 3.771 persones, en especial des de la costa de Líbia cap a Itàlia–. Però parlem de crisi, sobretot, per la manca de resposta de les institucions europees a aquest drama de dimensions tràgiques: al llarg de l’any 2015 han calgut fins a set ci- meres sobre immigració que, o bé s’han tancat sense acords, o bé 3.2
  53. 53. 58  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions han assolit acords sobre l’acollida i reubicació dels refugiats que pos- teriorment no s’han complert. Les previsions de cara al 2016, en el moment d’escriure aquestes línies, són descoratjadores: es preveuen un milió i mig de desplaçats que segurament no trobaran una Euro- pa amable que els obri portes, que coordini de manera digna el seu assentament i tampoc, en conseqüència, que els ofereixi l’esperança de futur que necessiten. La dramàtica realitat de les persones en busca d’asil, molts d’ells do- nes i nens, ens ha estat transmesa pels mitjans amb imatges colpido- res com les del naufragi del petit Ailan, el nen kurd que va ser trobat ofegat el mes de setembre en una platja de Turquia, i amb relats esfe- reïdors sobre desenes de persones que moren ofegades en bodegues de vaixells i en camions congelador per haver-se lliurat, a la desespe- rada, a unes xarxes de traficants de persones el negoci de les quals s’ha estimat en deu mil milions de dòlars el 2015. Es tracta d’imatges i relats que, malauradament, no reflecteixen casos aïllats sinó que esdevenen casos paradigmàtics d’una realitat que abasta centenars de milers de persones: aquelles que, dia rere dia, es veuen obligades a marxar de casa seva i arriscar la vida salpant en balses de goma o en petits vaixells atapeïts de persones, fugint de la guerra i l’opressió política als seus països d’origen. Com a complement de les imatges i els fets, els articles d’opinió de la premsa estudiada ens han ofert anàlisi i crítica des de diversos punts de vista. Al centre de la crítica, això sí, la mala gestió de la cri- si humanitària per part de la Unió Europea, que ha prioritzat els in- teressos particulars dels estats membres, els quals, «gelosos del seu benestar en crisi» (editorial, Ara, desembre), s’han preocupat més per com aturar l’allau i pel blindatge de les seves fronteres que per oferir als refugiats un tracte digne. Sense objectius comuns i sen- se una voluntat clara de tenir-ne, Europa ha permès que el drama continués. En la reflexió sobre aquesta qüestió, s’hi entrellacen discursos amb una forta càrrega axiològica. S’hi parla dels drets dels refugiats, dels drets humans i de la ciutadania, de l’hospitalitat i la seva antítesi, la xenofòbia, de la solidaritat i de la dignitat. En els diversos apartats d’aquest article tractem de desgranar els discursos que han aparegut a la premsa al voltant d’aquests valors. Parlem d’algunes valoracions de caire instrumental per ajudar a resoldre la crisi humanitària i també ens fem ressò dels discursos que parlen del sentiment de ver- gonya envers unes institucions que (no) ens representen i, de retruc, de com aquesta dificultat per reconèixer-nos en la seva passivitat ha Sense objectius comuns i sense una voluntat clara de tenir- ne, Europa ha permès que el drama continués   “ “
  54. 54. 59  Temes a fons fet aparèixer discursos sobre la identitat europea, discursos que re- clamen una mirada crítica d’Europa davant del mirall. La manca d’un ideal comú a perseguir i la manca d’un ordre de prioritats clar i compartit enfront d’aquest drama (crisi d’identitat) fan trontollar els fonaments axiològics sobre els quals va ser possible, de la Segona Guerra Mundial ençà, la construcció d’Europa (crisi de legitimitat). La perspectiva dels drets La crisi migratòria ens colpeix com a societat, catalana i europea, d’una manera que va molt més enllà de l’aspecte normatiu. El drama humanitari no s’esgota reconeixent que s’han vulnerat i se segueixen vulnerant els drets dels refugiats –el dret d’asil i la llibertat de circula- ció dins l’espai Schengen–, ni esmentant que les normes de la Unió Europea sobre el control de les fronteres, l’asil i la immigració no han estat a l’altura del desafiament. Però la perspectiva dels drets permet una primera mirada a aquesta crisi i planteja nombroses qüestions axiològiques, objecte de debat a la premsa durant tot l’any 2015. En primer lloc, exposem la problemàtica del control fronterer. Com és sabut, el sistema de control de la frontera exterior estableix una llista de països els ciutadans dels quals han d’obtenir visats per po- der entrar a la Unió Europea. D’una banda, la Unió Europea no pre- veu la concessió immediata d’un visat a aquells que hi arriben a la recerca d’asil polític; d’altra banda, es dóna el cas que els principals països d’origen dels refugiats –Síria, Iraq, Afganistan, etc.– es troben a la llista de països els ciutadans dels quals requereixen un visat per entrar a l’espai Schengen. Si a tot això hi afegim que la Unió Europea sanciona els transportistes comercials que intentin introduir immi- grants sense visat –la qual cosa ha acabat convertint les empreses de navegació aèria i marítima en una mena de policia d’immigració– és fàcil de comprendre que les persones en busca de refugi no hagin fet altra cosa que arriscar la vida tot recorrent als transportistes il·legals, és a dir, a les xarxes de traficants de persones. Aquesta realitat va suscitar un ampli debat, en especial a partir de l’abril: la perillositat de la ruta marítima entre Líbia i Itàlia, amb un nombre de morts que no parava d’augmentar, es va fer tràgicament evident el 15 d’abril, amb el naufragi de més de 700 persones que no van poder salvar la vida. Els articles d’opinió publicats a finals d’abril i durant el maig van coincidir en la reclamació a la Unió Europea que reaccionés, establint mecanismes per tal que aquest tipus de tragè- dies no es repetissin, però la reacció que es va reclamar mostra mati- sos interessants: mentre que alguns van aplaudir que l’eurocimera sobre immigració celebrada el 23 d’abril posés l’accent en la legalitat
  55. 55. 60  Anuari dels valors 2015. Els límits de les aspiracions i la seguretat i apostés per reforçar el rescat de persones, la lluita contra els traficants i l’opció de desanimar els immigrants en l’intent d’arribar a Europa –val a dir que Espanya va proposar a l’ONU enfon- sar els vaixells buits, utilitzats pels traficants–, altres van veure en aquestes propostes la frivolitat i el cinisme d’una Unió Europea que només es preocupa per mantenir el seu benestar interior i que es creu amb el dret de decidir pels altres allò que els convé. Així, diver- ses veus crítiques van assenyalar que la lluita contra el tràfic de per- sones podia ser una mesura complementària adequada sempre que es prioritzés la necessitat d’oferir als migrants alguna esperança, i van denunciar com a profundament inhumà arrabassar als immi- grants la possibilitat d’arribar a Europa quan no els queda altre re- mei. D’entre les alternatives, s’esmentava la necessitat de revisar les polítiques d’immigració i d’asil –aspecte que tractem tot seguit–, juntament amb el fet d’afrontar el repte d’intentar pacificar els paï- sos d’origen dels immigrants per tal que aquests no hagin de fugir; un aspecte, aquest darrer, que té a veure amb la identitat europea i el caràcter antibel·licista i no intervencionista de la UE, i que aborda- rem en un altre apartat d’aquest text. Podem afirmar que la premsa del 2015 ha decretat la crisi definitiva de les polítiques europees d’asil i immigració. Convé recordar que el dret d’asil, formulat inicialment a la convenció de Ginebra el 1951, es va adoptar amb l’objectiu de protegir els europeus que buscaven em- para a conseqüència dels desplaçaments motivats per la Segona Guer­ ra Mundial i, també, pensant en dictadures tercermundistes i con- flictes llunyans que podien generar petits èxodes poblacionals. No es va pensar en una crisi migratòria de grans magnituds, ni tampoc en el fet que els migrants que truquen a les nostres portes poguessin ser els nostres veïns musulmans –nord-africans i persones de l’Orient Mitjà–. La legislació vigent, el conveni de Dublín, preveu que sigui el país d’arribada d’un demandant d’asil el que ha de responsabilitzar- se de la demanda i d’oferir la protecció corresponent; no obstant això, aquesta normativa s’ha mostrat inoperant quan la majoria dels immigrants arriben a Grècia o, en menor mesura, a Itàlia i Malta: un sol o uns pocs països no poden fer-se càrrec de tot el contingent de persones. I, tanmateix, la Unió Europea ha estat incapaç d’un acord ferm dels vint-i-vuit per modificar el conveni i repartir per països els nouvinguts; i això, en diverses fases: primer, perquè fins a onze paï- sos –inclosos tots els països de l’Europa de l’Est, més Espanya i Por- tugal– es van oposar a les xifres que s’establien; després, perquè quan finalment es va acceptar un cert repartiment, aquest era clarament insuficient, i, per últim, perquè ni tan sols es van complir els com- promisos adquirits. Podem afirmar que la premsa del 2015 ha decretat la crisi definitiva de les polítiques europees d’asil i immigració   “ “
  56. 56. 61  Temes a fons Val a dir que en el moment d’escriure aquestes línies –6 de març de 2016– la Unió Europea ha optat per bloquejar el moviment dels refu- giats cap al nord i per retenir-los a Grècia, en pèssimes condicions humanitàries, tot esperant negociar un acord amb Turquia per retor- nar els no sirians, una decisió que l’ONU i les organitzacions de defensa dels drets humans denuncien perquè vulnera el dret inter- nacional. S’espera, amb aquesta política, reduir l’«efecte crida» de les polítiques de portes obertes. Tanmateix, el que s’ha esdevingut el 2015 mostra, juntament amb la realitat de l’allau humana a Grècia, una altra realitat: la dels milers de persones que, havent arribat a Grècia o a Itàlia buscant refugi, han emprès la marxa a peu cap a Ale- manya o Suècia, països amb uns nivells de protecció molt superiors a la mitjana europea. Un pelegrinatge que, com és sabut, ha topat amb noves fronteres: les que s’han alçat a Centreeuropa, amb murs i reixes a Hongria, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Àustria..., i al canal de la Mànega, que han anul·lat la llibertat de circulació dels refugiats a l’espai Schengen. I una frontera més extrema, la de la mort, en mit­ jans de transport il·legals que pretenien desplaçar-los d’un país a l’altre –l’opinió pública va ser especialment sensible a casos esfereï- dors com el de les setanta-una persones que van morir el mes de se- tembre dins un camió congelador, mentre intentaven creuar la fron- tera entre Hongria i Àustria i, també, molt sensible a les morts de refugiats que intentaven travessar l’Eurotúnel, entre França i la Gran Bretanya–. Alguns es preguntaven el mes d’abril si la Unió Europea estaria disposada a «continuar sent un lloc d’acollida o si la fortalesa Europa alçaria encara més els seus murs» (editorial, El Periódico, abril). Quan, en el moment d’escriure aquestes línies, la Unió Euro- pea tanca l’anomenada ruta dels Balcans i reté milers de persones a Grècia, sembla clar que s’ha imposat l’Europa dels murs. I això, per a vergonya i indignació de molts. En l’àmbit de la política migratòria hi ha, a més, un aspecte que considerem molt rellevant des del punt de vista axiològic, i que par- teix de la distinció normativa entre el refugiat i l’immigrant: els im- migrants només poden entrar a la Unió Europea en virtut dels acords que el seu país hagi establert amb aquesta en matèria de visats; en canvi, els refugiats tenen, sobre el paper, dret a ser aco- llits i protegits. Ara bé, l’actual crisi migratòria ha evidenciat que «la distinció entre migració forçosa i migració voluntària no està tan clara; al contrari, la frontera entre l’una i l’altra és porosa i hi ha moltes zones grises i categories híbrides», de manera que podem estar incorrent en l’error de revocar drets a refugiats que prèvia- ment hem catalogat d’immigrants. D’altra banda, s’observa que «als països occidentals s’ha difós un prejudici negatiu respecte als Quan, la Unió Europea tanca l’anomenada ruta dels Balcans i reté milers de persones a Grècia, sembla clar que s’ha imposat l’Europa dels murs  “ “

×