SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  23
Télécharger pour lire hors ligne
ELS ROMANS
ÍNDEX
QUAN ?
MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC
MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC
Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST
1r emperador romà
Caiguda de
l’IMPERI ROMÀ
ON ?
La península Itàlica està
situada al bell mig del mar
Mediterrani.
Al nord limita amb la serralada
dels Alps.
L’interior és força muntanyós
ja que està travessat per la
cadena dels Apenins.
Al litoral, en canvi, hi
predominen les zones planes.
ROMA
En la potència més
important del món antic
Va tenir :
3 formes de govern:
MONARQUIA-REPÚBLICA-IMPERI
Va conquerir territoris a :
-EUROPA
-NORD D’ÀFRICA
-PRÒXIM ORIENT
Amb l’ajut de :
-L’exèrcit
-Funcionaris( controlaven
els terrenys conquerits )
Es va convertir...
Del segle VIII aC al segle V dC
L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ I
L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ II
REPÚBLICA IMPERI
Èstà organitzada en
tres institucions :
Tot el poder el té:
COMICIS Assemblea de
ciutadans
no existeix EMPERADOR
elegeixen
MAGISTRATS
controla
ajuda
SENAT SENAT
Formen el govern
de ROMA i són
elegits per un any.
Està format per patricis i és
la màxima autoritat de ROMA
Té el poder
polític,
militar i religiós.
Té caràcter vitalici.
L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ III
•Els romans van adoptar la mitologia grega, però els
anomenaven d’una altra manera.
Els déus més antics formaven la Tríada Capitolina:
•Júpiter: pare dels déus i dels homes.
•Juno, la seva esposa, i deessa del matrimoni.
•Minerva, la filla, deessa de la intel·ligència i de les arts.
•A partir del regnat d’August es va introduir el culte a
l’emperador, com una manera de reforçar la fidelitat dels
ciutadans de l’imperi.
DÉUS I DEESSES
DÉUS I DEESSES II
LA SOCIETAT
•La societat romana és una societat esclavista, on una capa social
minoritària és propietària d’ animals ,eines i terres, i també de les
persones que les treballen: els esclaus i esclaves, que són els que
s’ocupen de les feines més dures.
•En aquestes societats es diferencien dos grups: lliures i esclaus.
•Entre les persones lliures hi ha diferents grups que es diferencien sobretot
per a la seva riquesa.
•Només les persones lliures se’ls reconeix la ciutadania romana, i només
els ciutadans tenen dret a participar en política.
•Els patricis eren els descendents dels fundadors de Roma.
•Formaven una classe privilegiada, gràcies a la propietat de grans
latifundis.
•Durant uns quants segles van ser els únics ciutadans amb drets
polítics.
PATRICIS
La divisió social més antiga va ser entre patricis i plebeus, que es remunta
al segle V a.C.
Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la
gran majoria, eren petits i mtjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants.
Alguns van enriquir-se.
PLEBEUS
•L’aparició de l’esclavitud va lligada a la guerra, els presoners passen a ser
esclaus.
•Les persones esclaves treballen generalment en l’agricultura, les mines, les
costruccions públiques, i també en l’artesania i els serveis domèstics.
•Els lliberts eren esclaus alliberats pels seus amos.
ESCLAUS
PATRICIS I
PATRÍCIES
PLEBEUS I
PLEBEES
ESCLAUS I
ECLAVES
Il·lustració: Conviure en la diferència. Ed. EUMO
•Els romans coneixien i admiraven l’art grec, però en van mantenir alguns
elements.
Tot i així, entre l’at grec i l’art romà hi ha algunes diferències.
•Els edificis més representatius eren els grans edificis d’espectacles: circ,
teatre, amfiteatre...
•Altres edificis característics varen ser: temples, basíliques, termes,
tombes monumentals, monuments commemoratius, obres d’enginyeria (
ponts, aqüeductes...).
•En l’arquitectura va ser en la manifestació que més van destacar, però
van deixar importants mosaics, pintures i escultures.
L’ART
AMFITEATRE
AMFITEATRE ROMÀ
DE TARRAGONA
COLISEU DE ROMA
AQUEDUCTE
AQUEDUCTE DE SEGÒVIA
TERMES
TERMES ROMANES DE CALDES DE MONTBUI
TEATRE
TEATRE ROMÀ D’ASPENDOS ( TURQUIA )
CIRC
CIRC MASSIMO
DE ROMA
ARC DE TRIOMF
ARC DE BERÀ

Contenu connexe

Tendances

L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grèciadtors
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans gb9585
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiquesSergi
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipciaPinarin_03
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metallsjmontija
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)toniclar2
 
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadnaRosa Plana Trullols
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Olmo Heras
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsngt1776
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socialsSílvia
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de romaSílvia
 

Tendances (20)

L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiques
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipcia
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadna
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsulars
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 

Similaire à Presentació els romans (20)

L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'EuropaUnitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 

Dernier

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Dernier (6)

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 

Presentació els romans

  • 3. QUAN ? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC
  • 4. MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda de l’IMPERI ROMÀ
  • 5. ON ? La península Itàlica està situada al bell mig del mar Mediterrani. Al nord limita amb la serralada dels Alps. L’interior és força muntanyós ja que està travessat per la cadena dels Apenins. Al litoral, en canvi, hi predominen les zones planes.
  • 6. ROMA En la potència més important del món antic Va tenir : 3 formes de govern: MONARQUIA-REPÚBLICA-IMPERI Va conquerir territoris a : -EUROPA -NORD D’ÀFRICA -PRÒXIM ORIENT Amb l’ajut de : -L’exèrcit -Funcionaris( controlaven els terrenys conquerits ) Es va convertir... Del segle VIII aC al segle V dC L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ I
  • 7. L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ II REPÚBLICA IMPERI Èstà organitzada en tres institucions : Tot el poder el té: COMICIS Assemblea de ciutadans no existeix EMPERADOR elegeixen MAGISTRATS controla ajuda SENAT SENAT Formen el govern de ROMA i són elegits per un any. Està format per patricis i és la màxima autoritat de ROMA Té el poder polític, militar i religiós. Té caràcter vitalici.
  • 9. •Els romans van adoptar la mitologia grega, però els anomenaven d’una altra manera. Els déus més antics formaven la Tríada Capitolina: •Júpiter: pare dels déus i dels homes. •Juno, la seva esposa, i deessa del matrimoni. •Minerva, la filla, deessa de la intel·ligència i de les arts. •A partir del regnat d’August es va introduir el culte a l’emperador, com una manera de reforçar la fidelitat dels ciutadans de l’imperi. DÉUS I DEESSES
  • 11. LA SOCIETAT •La societat romana és una societat esclavista, on una capa social minoritària és propietària d’ animals ,eines i terres, i també de les persones que les treballen: els esclaus i esclaves, que són els que s’ocupen de les feines més dures. •En aquestes societats es diferencien dos grups: lliures i esclaus. •Entre les persones lliures hi ha diferents grups que es diferencien sobretot per a la seva riquesa. •Només les persones lliures se’ls reconeix la ciutadania romana, i només els ciutadans tenen dret a participar en política.
  • 12. •Els patricis eren els descendents dels fundadors de Roma. •Formaven una classe privilegiada, gràcies a la propietat de grans latifundis. •Durant uns quants segles van ser els únics ciutadans amb drets polítics. PATRICIS
  • 13. La divisió social més antiga va ser entre patricis i plebeus, que es remunta al segle V a.C. Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la gran majoria, eren petits i mtjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants. Alguns van enriquir-se. PLEBEUS
  • 14. •L’aparició de l’esclavitud va lligada a la guerra, els presoners passen a ser esclaus. •Les persones esclaves treballen generalment en l’agricultura, les mines, les costruccions públiques, i també en l’artesania i els serveis domèstics. •Els lliberts eren esclaus alliberats pels seus amos. ESCLAUS
  • 15. PATRICIS I PATRÍCIES PLEBEUS I PLEBEES ESCLAUS I ECLAVES Il·lustració: Conviure en la diferència. Ed. EUMO
  • 16. •Els romans coneixien i admiraven l’art grec, però en van mantenir alguns elements. Tot i així, entre l’at grec i l’art romà hi ha algunes diferències. •Els edificis més representatius eren els grans edificis d’espectacles: circ, teatre, amfiteatre... •Altres edificis característics varen ser: temples, basíliques, termes, tombes monumentals, monuments commemoratius, obres d’enginyeria ( ponts, aqüeductes...). •En l’arquitectura va ser en la manifestació que més van destacar, però van deixar importants mosaics, pintures i escultures. L’ART
  • 17.
  • 20. TERMES TERMES ROMANES DE CALDES DE MONTBUI
  • 23. ARC DE TRIOMF ARC DE BERÀ