UNITAT 3: L’ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
Elisabet Castany

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: resultat d’un conjunt de
canvis econòmics i tecnològics interrelacionats que
van originar una transformació profunda de
l’economia i de la societat.
Entre 1780 i 1850
Primer a Gran
Bretanya, després
a gran part
d’Europa i a EUA
Màquines
substitueixen
treball manual
Nova font energia.
VAPOR
Màquines i
Ferrocarril
Creixement
Burgesia.
Aparició del
proletariat
Consolidació del
capitalisme
industrial
Finals s.XIX nou
període expansió.
Noves
energies:electricitat
i petroli.
SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL

A les acaballes del s. XVIII la revolució industrial va generar la
transformació més important des de la revolució neolítica.
La industrialització va representar el pas de l’economia agrícola
en una altra dominada per la indústria. Aquests canvis van
comportar una nova organització de l’economia (capitalisme) i
van transformar l’organització de la societat (societat de
classes).
Quins factors la van impulsar?
1. ¿De quina manera la producció de béns va canviar
amb la Revolució industrial?

A.Factors impulsors de la industrialització
La revolució industrial va néixer a la Gran Bretanya a mitjan segle
XVIII. Una sèrie de factors explícits la van fer pionera i la van convertir
en el primer país industrial i “taller del món”:
• Un sistema polític en el qual des del segle XVII el Parlament
limitava el poder de la monarquia i amb gran influència de la
l’alta burgesia.
• Un creixement de la població que va comportar l’augment de la
demanda i la disponibilitat de mà d’obra per a les noves fàbriques.
• Abundància de recursos i de matèries primeres, sobretot de
carbó.
• Facilitat de transport per una àmplia xarxa de rius i canals.
• Possessió d’un imperi colonial que va permetre accedir fàcilment
a les noves matèries primeres i un gran mercat per exportar la
producció industrial.

C. El sistema fabril de producció
El naixement de la
indústria va estar
estretament
vinculat a tres
elements molt
importants:

2.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA
2.1. LA NOVA ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

ROTACIÓ TRIENNAL
SISTEMA NORFOLK: ROTACIÓ
QUADRIENNAL
2.2. ELS CANVIS EN EL SISTEMA DE CONREU

2.3. INTRODUCCIÓ DE NOVES MÀQUINES

2.4. L’AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

3.JAMESWATTILAMÀQUINADEVAPOR Màquines, Vapor i Fàbriques
 La innovació tecnològica va ser un element bàsic de les transformacions que van originar la
industrialització.
 Les màquines van substituir el treball manual.
 Cada avenç tècnic significava un augment de la productivitat i una disminució dels costos.
 Les primeres màquines eren accionades per la força humana, més tard per l’energia hidràulica.
La font d’energia que va revolucionar la producció va ser el vapor.
 La mecanització i les noves fonts d’energia van generar el sistema fabril de producció:
concentració d’obrers i de màquines en grans edificis, les fàbriques.
 Divisió del treball: cada obrer intervé només en una petita part del procés de producció.
Inventada per
James Watt el 1769.
Utilitzava el carbó
com a combustible.
Símbol de la
Revolució
Industrial.

DELTALLERALAFÀBRICA
TALLER ARTESANAL FÀBRICA
Feina manual
2 o 3 treballadors
El treballador marca
el ritme del treball
Feina NO rutinària
El treballador fa tot
el procés del producte
El treballador, l’artesà
és l’amo del taller i
el producte
molts treballadors
Feina mecànica
La màquina marca el ritme
de la producció
El treballador s’especialitza
Feina rutinària
El treballador no és
l’amo del taller
ni del producte

LA LOCOMOTORA I EL FERROCARRIL3.JAMESWATTILAMÀQUINADEVAPOR
El ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per l’aplicació de la màquina
de vapor.
Va permetre traslladar més persones i mercaderies en menys temps i a un
cost reduït. Aquesta millora va estimular el comerç de mercaderies i va
tenir un paper fonamental en l’articulació d’un gran mercat interior.
Al començament del s.XIX la màquina de vapor es va aplicar al vaixells de
vela, que es van substituir per vaixells de vapor.

4.DESENVOLUPAMENTDELAINDÚSTRIAIAUGMENTDEL
COMERÇ
4.1. La Indústria Tèxtil
 A Gran Bretanya, el primer sector que es
va mecanitzar va ser la indústria del cotó
(en la filada i en la teixidura).
 Es comencen a aplicar una sèrie
d’innovacions:
Llançadora volant (1733) = augment de la velocitat del procés de teixir.
Noves màquines de filar (Water Frame, Jenny, Mule...) = increment de la producció de fil.
Teler mecànic (1785).

2.ELSORGIMENTDELAINDÚSTRIA
4.2. La Siderúrgia
 Un altre sector pioner va ser la siderúrgia.
 Ja es produïa ferro, però en quantitats petites ja que els forns funcionaven amb carbó
vegetal.
 Darby (1732) va començar a utilitzar el carbó de coc, de gran potència calorífica i això
va fer augmentar la producció. Bessemer va inventar un convertidor (1855) per
transformar el ferro en acer.
 La demanda del ferro per a eines agrícoles, màquines i ferrocarrils, va estimular el
sorgiment de nous processos que van contribuir al desenvolupament d’aquest sector
industrial.
4.DESENVOLUPAMENTDELAINDÚSTRIAIAUGMENTDEL
COMERÇ

4.DESENVOLUPAMENTDELAINDÚSTRIAIAUGMENTDEL
COMERÇ
4.3. La mineria del carbó i del ferro
La generalització de l’ús de minerals com a a matèria primera va ser
una altra de les característiques del nou món industrial. Els primers
sectors miners que es van desenvolupar van ser el carbó i el ferro.
Les regions carboníferes van atreure les indústries siderúrgiques. En
aquestes regions es van generar els característics ”paisatges negres”,
fruit de les escòries del material i del fum derivat de la combustió de
carbó.

4.DESENVOLUPAMENTDELAINDÚSTRIAIAUGMENTDEL
COMERÇ
4.4. L’expansió comercial
La Revolució industrial va donar pas a una economia de mercat, en la
qual es produïa no només per a l’autoconsum, sinó també per a la
venda en mercats urbans. Això va ser possible gràcies a l’increment de
la producció, l’augment de la població i de la millora del poder adquisitiu.
La millora dels sistemes de transport va facilitar el comerç interior, el
qual va afavorir el creixement industrial.
El comerç exterior es va donar amb les colònies extraeuropees que
tenia el Regne Unit.

 Des de mitjans del s. XVIII la població europea va iniciar un procés de
creixement.
 Les causes d’aquest creixement van ser:
Augment de
la producció
d’aliments
Progrés de la
higiene i la
medicina
Població més
resistent a les
malalties
Disminució de la
mortalitat (sobretot
de la infantil)
Manteniment
o lleuger
increment de
la natalitat
Augment de
l’esperança
de vida
La població del
continent va passar de
140 milions el 1750, a
187 milions el 1800, i
a 266 milions, el 1850.
A Gran Bretanya el
creixement va ser més
ràpid.
5.ELCREIXEMENTDELAPOBLACIÓIELDESENVOLUPAMENT
URBÀ
A. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA A ANGLATERRA

5.ELCREIXEMENTDELAPOBLACIÓIELDESENVOLUPAMENT
URBÀ
B. L’EXPANSIÓ DE LES CIUTATS
La industrialització va convertir les ciutats en grans metròpolis perquè els
habitants es van multiplicar.
Es van enderrocar muralles, van néixer barris, es van crear mitjans de
transport i es van construir infraestructures i serveis.
A la nova ciutat industrial
va haver una forta
segregació social per barris,
en la qual els elegants barris
de la burgesia contrastaven
amb els espais industrials
envoltats de suburbis obrers.

6.LAVICTÒRIADELCAPITALISME
Liberalisme i Capitalisme
La Revolució Industrial va imposar el capitalisme, un nou sistema econòmica
basat en el liberalisme econòmic, una doctrina fonamentada en la iniciativa
privada.
ADAM SMITH La
riquesa de les
nacions (1776)
L’Estat s’ha d’abstenir
d’intervenir en el
funcionament de l’economia
i ha de permetre el
desenvolupament lliure dels
interessos particulars.
L' interès personal i la
recerca del màxim
benefici són el motor de
l’economia.
Els diversos interessos
s’equilibren al mercat
gràcies al mecanisme dels
preus que adapta l’oferta a
la demanda.
A finals del s.XVIII, una
sèrie de pensadors
britànics van definir el
liberalisme econòmic:

6.LAVICTÒRIADELCAPITALISME  El capitalisme industrial s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de
producció són propietat privada d’un grup reduït, la burgesia, i els treballadors de
les fàbriques, els obrers, sense propietats, treballen a canvi d’un salari.
 En aquest sistema, l’oferta augmenta més ràpidament que la demanda (fallida de
les empreses que acumulen massa estocs).
 Això produeix crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament. La
conseqüència: augment de l’atur.
Bancs i finances
 La banca va tenir un paper important
en el desenvolupament del capitalisme.
 Va fer d’intermediària entre els
estalviadors (lliuraven els seus diners
en dipòsit) i els empresaris
(necessitaven capital per invertir).
 Els bancs van subministrar préstecs a
les empreses, van fer inversions i van
facilitar els pagaments amb xecs i
lletres de canvi.

L’expansió de la industrialització
6.LAVICTÒRIADELCAPITALISME
El procés industrialitzador es va estendre pel món, tot i que de manera desigual.
Observa el mapa i
respon a la pregunta 5
de la pàgina 59 (llibre
de text)

7.LANOVASOCIETATDECLASSES
A. La Burgesia: la nova elit social
En el nou sistema industrial les diferències socials s’establien per la riquesa.
Va aparèixer la societat de classes, estructurada en dos grans grups en els
quals era factible l’ascens social: la burgesia i el proletariat.
 Tenien el capital, terres, indústries...
 Es va convertir en la classe dirigent.
 No era un grup homogeni.
Gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris
de grans fàbriques.
Mitjana burgesia: professionals liberals
(advocats, metges...), alts funcionaris i
comerciants.
Petita burgesia: empleats, botiguers i artesans.
 Es va convertir en el centre de la vida
social.
 Habitatges ricament decorats, la seva
manera de vestir, les seves activitats d’oci i
els seus valors es va imposar com el model
social que calia imitar.

7.LANOVASOCIETATDECLASSES
B. El proletariat
 Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats urbans (mossos, personal del
sector serveis, empleats de petits tallers...) i el pagesos a jornal, són el proletariat.
 Són la mà d’obra necessària en el sistema capitalista. Era el grup més nombrós i
desfavorit.
 Al principi de a industrialització no existia cap legislació que fixés les condicions
laborals dels treballadors.
 Tenien condicions de vida molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores;
remuneracions insuficients. També treballaven les dones i els nens.
 No hi havia condicions higièniques bones als tallers, i els barris on vivien tenien
molts deficiències. Suposava més malalties.

8.ELSNOUSMOVIMENTSSOCIALS
7.1. Les primeres associacions obreres
 Al principi de la industrialització, la primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al
maquinisme. Destruïen les màquines i incendiaven les fàbriques: ludisme. Creien que
eren els responsable dels baixos salaris i de l’atur.
 Alguns sectors de treballadors es van adonar que formaven part d’una mateixa classe
social amb problemes comuns i objectius propis (consciència de classe).
 Es creen organitzacions de treballadors que van néixer a la Gran Bretanya a finals del
s.XVIII. Objectiu: actuar com a resistència per ajudar econòmicament els seus membres
en cas de malaltia o atur (societats de socors mutus).
7.2. El sindicalisme
 Al principi les societats obreres van ser il·legalitzades pels governs liberals.
 El 1825 es funden els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram.
 El 1834 es fundà la Great Trade Union, sindicat que agrupava obrers de diversos
oficis.
 Objectiu dels sindicats: millorar les condicions de treball dels obrers. Les primeres
reivindicacions van ser:
Defensa del dret
d’associació
Regulació del treball infantil
Reducció de la jornada
laboral
Millores salarials

8.3. Marxisme i anarquisme
8.ELSNOUSMOVIMENTSSOCIALS
El marxisme i l’anarquisme
s’oposaven a la propietat
privada i aspiraven a destruir
el capitalisme, però diferien
en la manera de com s’havia
de fer la revolució i en el
model de societat que l’havia
de substituir.

8.4. Les internacionals obreres
 Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de
tot el món per lluitar contra el capitalisme: internacionalisme proletari.
 El 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (Primera Internacional).
 El 1899, alguns dirigents socialistes funden a París, la Segona Internacional:
Es van adherir
Marxistes
Anarquistes
Sindicalistes
Les discrepàncies entre
marxistes i anarquistes la van
portar a la desaparició el
1876.
Exclusivament socialista
Objectiu: coordinació de
programes i actuacions dels
diferents partits socialistes
La Internacional
Festa del Primer de
Maig.
8.ELSNOUSMOVIMENTSSOCIALS

9.LASEGONAFASEDELAINDUSTRIALITZACIÓ
5.1. Noves fonts d’energia i noves industries
A finals del s.XIX, el món inicia una nova fase del procés d’industrialització, la Segona
Revolució Industrial. El lideratge econòmic va començar a ser compartit amb noves
potències industrials: Alemanya, Estats Units i el Japó.
 L’electricitat i el petroli desbanquen el carbó com a font d’energia.
 Invenció del dinamo (1869) va permetre
produir electricitat en centrals
hidroelèctriques.
 L’alternador i el transformador (1897)
van fer possible el transport del corrent
elèctric.
 L’electricitat tenia múltiples aplicacions
en la indústria, en els transports, en els
sistemes de comunicació a distància, en
l’oci i en la il·luminació.
 El petroli es va començar a extreure als
Estats Units a mitjan del s.XIX.
La invenció del motor d’explosió en va
possibilitar la utilització com a
combustible per als automòbils (1885).
 L’aplicació d’un motor dièsel a la
navegació marítima va permetre
augmentar la rapidesa i la capacitat dels
vaixells.
 També va ajudar en el desenvolupament
de l’aviació.

9.LASEGONAFASEDELAINDUSTRIALITZACIÓ
 Noves indústries:
 La metal·lúrgia va ser molt important gràcies a la producció de nous metalls: acer
inoxidable i alumini.
 La indústria de l’automòbil, amb la invenció per Henry Ford del cotxe, va aconseguir una
gran expansió als Estats Units.
 La indústria química aconsegueix un gran desenvolupament a Alemanya, gràcies a la
fabricació de nous adobs, pesticides, tints, productes farmacèutics i altres productes
químics...
 La producció en massa d’acer i de ciment armat va permetre l’edificació dels primers
gratacels.

9.LASEGONAFASEDELAINDUSTRIALITZACIÓ
5. 2. Una nova organització industrial
 Cap a finals del s.XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en
sèrie.
Augmentava la productivitat.
Disminuïa el temps emprat.
Reduïa els costos de fabricació.
Aquest nou mètode es coneix com a
TAYLORISME:
Consisteix en la fabricació en
cadena, és a dir, la divisió del procés
de producció en tasques
específiques utilitzant màquines.
Cada obrer una part, es rendibilitza
al màxim la mà d’obra.
Neix als EUA. La fàbrica dels
automòbils FORD va ser una de
les primeres a implantar-ho.
Resultat:
1.Producció estandaritzada i massiva.
2. Costos més baixos.
3. Extensió del consum, ajudat per la millora dels salaris
dels obrers que així van poder accedir-hi.

Júlia López Valera (Institut Banús)INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA I ESPANYA

PROCÉS
D’INDUSTRIALITZACIÓ
A CATALUNYA
S’INICIA AL S.XVIII
LLIGAT A LA INDÚSTRIA
COTONERA I A LES FÀBRIQUES
D’INDIANES
ES CONSOLIDÀ AL SEGLE XIX
VA HAVER DE FER FRONT A LA MANCA DE
MATÈRIES PRIMERES I A L’ESCASSA CAPACITAT
DE COMPRA DE LA POBLACIÓ
A ESPANYA
ES VA FER AMB RETARD I DE
MANERA FORÇA INCOMPLETA
VA CONTINUAR SENT UN PAÍS
ESSENCIALMENT AGRÍCOLA
GRAN NOMBRE DE PAGESOS
BURGESIA INDUSTRIAL DÈBIL
PROLETARIAT ESCÀS
NOU GRUP SOCIAL:
OBRERS DE LA
FÀBRICA
SINDICALISME I
IDEES ANARQUISTES
I MARXISTES