Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.
Prochain SlideShare
Illes auletianes
Illes auletianes
Chargement dans…3
×
1 sur 4

Integració des de l'escola maternal

0

Partager

Télécharger pour lire hors ligne

Integració lingüística i cultural des de l’escola maternal: primícies d’una educació llenguatgística plurilingüe.

Livres associés

Gratuit avec un essai de 30 jours de Scribd

Tout voir

Livres audio associés

Gratuit avec un essai de 30 jours de Scribd

Tout voir

Integració des de l'escola maternal

  1. 1. a 1 Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011 Eix 2 : Transició aula ordinària alumnat nouvingut Integració lingüística i cultural des de l’escola maternal: primícies d’una educació llenguatgística plurilingüe. Presentaré tres experiències de classe que permeten als alumnes una integració lingüística i cultural des de l’escola maternal. 1- Què entenem quan parlem de “LLENGUATGÍSTIC”? “Llenguatgístic” és un adjectiu creat a partir de “llenguatge” i de “llengua”. Abasta un camp molt més ampli que “lingüístic”, tot i que aquesta paraula conté també tot el que concerneix la llengua. Així, una educació llenguatgística porta els alumnes a treballar la sintaxi, el lèxic, la morfosintaxi, la prosòdia de les llengües en diferents tipus de discursos, de forma comunicativa i en interacció. Aquesta educació permet augmentar i enriquir el llenguatge dels aprenents, és per això que en diem educació llenguatgística. 2- Per què PLURILINGÜE? Perquè és una educació que acull, reconeix, considera i mobilitza totes les llengües. Les de l’escola, les de casa, les del carrer. 3- Quin tipus d’experiències proposar als alumnes? La Babel coral La nostra escola té quatre classes de les quals només una és bilingüe francès-català. Seguim les circulars ministerials que regeixen l’ensenyament bilingüe francès-llengua regional a l’Estat francès. S’ensenyen a paritat horària les dues llengües i això en cada assignatura. A la coral de la nostra escola acollim pares d’alumnes locutors d’una llengua no ensenyada a les nostres aules. Pot ser l’àrab, l’alemany, el portuguès, el sango, el castellà, el berber, l’anglès, el rus... en funció dels cursos i dels pares. Els pares porten una cançó o una cantarella per fer cantar tots els alumnes de l’escola, bilingües o no, en diferents llengües, però sense tenir necessàriament un objectiu d’aprenentatge d’aquestes llengües. Fem l’aprenentatge de la cançó tots junts al moment de la coral i després cada ensenyant, a la seva aula, continua explotant la cançó apresa conjuntament. També proposem cançons de les quals la melodia és idèntica en diferents llengües, però amb la lletra que canvia. Això ens permet abordar l’aspecte cultural i històric de les llengües. Quan la lletra de les cançons s’assembla molt d’una llengua a una altra, els alumnes fan activitats de contrastivitat o de comparació entre les llengües a partir de paraules aïllades o d’un fragment de frase. D’aquesta manera, es posa en plaça una consciència metalingüística que permet als nostres alumnes descentrar-se i obrir-se a l’alteritat.
  2. 2. Aquest tipus d’activitat instaura mediació intercultural, consideració i reconeixement de la llengua de l’altre. La coral participa a l’educació llenguatgística plurilingüe dels infants, i com que afavoreix la reflexió metallenguatgística, optimitza l’aprenentatge de les llengües en general. Els projectes bi-plurilingües Fem servir les competències demanades pels programes francesos de L'Educació nacional1 i les competències plurals sobre les llengües definides pel CARAP2 per proposar projectes biplurilingües als nostres alumnes. Treballem certes competències: CARAP: Els alumnes hauran de saber utilitzar coneixements i competències que ja tenen en una llengua per participar a activitats de comprensió en una altra llengua. També s’hauran d’adonar que existeixen entre les llengües semblances i diferències. Programes oficial francesos: Els alumnes hauran d’identificar les principals funcions de l’escrit i descobrir l’ús social d’aquests escrits. Escoltar per entendre, interrogar. Repetir per realitzar una activitat. El projecte consisteix en participar, amb 25 classes més, a la creació d’un llibre sobre el temari de l’estany. Cada classe ha de crear quatre pàgines. Després d’un treball de caire científic sobre la vida entorn de l’estany i els seus animals, hem decidit d’inventar un seguiment a la cançó “Un peixet en el fons de l’estany”3. Per nosaltres, resulta que el peixet és una anguila. Aquesta anguila fa bombolles i són aquestes bombolles que viatgen i aniran a altres països a sentir “la llengua d’allà”. L’ensenyant orienta els alumnes cap a països coneguts per alguns alumnes de la classe. És per això que la bombolla se’n va cap a Centre Àfrica i Algèria. Sol·licitem els pares dels alumnes concernits per portar informacions a la classe que puguin servir de suport a la creació plàstica i verbal. L’ensenyant demana als alumnes de mobilitzar llur repertori plural de recursos llenguatgístics i culturals per respondre a menesters comunicatius. Amb aquesta creació, volem desenvolupar la consciència cultural i llenguatgística dels nostres alumnes. Els alumnes s’adonen que poden entendre algunes paraula de la llengua nova. Hi ha un encoratjament a la mobilització de sabers disponibles per a l’aprenentatge. 1 Programes francesos de l’Educació Nacional 2 CARAP 3 L’Agram
  3. 3. El paisatge lingüístic Els alumnes entren en contacte amb varietats de llengües, construeixen interpretacions, atribueixen un sentit als enunciats en interacció entre el paisatge lingüístic que els envolta i els seus companys. És una part del kit pedagògic actualment en preparació al CELV (projecte EBP-ICI4: “Llengües col·laterals, llengües minoritàries i educació biplurilingüe”. Aquí també treballem certes competències: CARAP: Sensibilitat a l’existència d’altres llengües, a diferències i similituds entre llengües diferents. Programes oficial francesos: Situar-se en l’espai. Comprendre i utilitzar el vocabulari de l’espai familiar. Elaborar representacions de l’espai familiar. Conèixer realitats geogràfiques i històriques locals. Respectar i estimar la diversitat cultural del medi que ens envolta. La recerca i l’anàlisi del paisatge es fa en funció de la posició de les escoles dins la vila. En funció de l’edat dels alumnes, es proposa un primer recull en el barri i després en tota la vila, si són més grans. Aquest recull es pot fer en el marc les assignatures escolars com activitats de descoberta del món, d’història, de geografia, de cultura científica però també de descoberta de l’escrit, del llenguatge oral i de la lectura. A propòsit dels noms dels carrers de la vila de Perpinyà, s’ha de notar que l’ajuntament ha col·locat a cada cantonada rètols en francès i en català, això permet una descoberta de la vila gràcies a una recerca toponímica bilingüe. Molt sovint hi ha correspondència literal entre les dues llengües, quan es retroba el nom català antic permet d’explicar un moment de la història de la vila. En un primer temps, s’utilitza un enfocament de tipus « Éveil aux langues »5 per recollir les llengües conegudes o reconegudes pels aprenents. Més els infants son grans i més tenen el costum de copsar les formes del llenguatge i de manipular-les. Llavors, l’enfocament esdevé més aviat de tipus intercomprensió de les llengües en situació de comunicació. En aquest cas, les activitats treballades han de permetre d’arribar a un treball metalingüístic plurilingüe. Aquesta experiència, ens permetrà acabar les pàgines del llibre: la bombolla torna a Perpinyà i s’adona que no es necessita viatjar lluny per encontrar altres llengües. Conclusió Aquesta educació llenguatgística, iniciada amb aquestes tres propostes d’activitats, podria permetre de dotar els alumnes d’una competència llenguatgística transversal i plurilingüe. Aquesta competència se situa en la coconstrucció dels repertoris verbals individuals que es realitzen en la interacció. A classe, l’educació llenguatgística plurilingüe fa 4 EBP-ICI 5 5 «Eveil aux langues» segons M. Candelier (Université du Mans).
  4. 4. servir la concepció bilingüe del bilingüisme, és a dir la gestió d’un repertori compost de més d’un codi i això per finalitats comunicatives diferents. Inscriure l’educació llenguatgística als currículums de les escoles, per articular llengües d’escolarització i llengües parlades o sentides a casa, és el nou repte per a la societat multilingüe i pluricultural de demà.

×