2. El Programa Metge Emprenedor: eclosió emprenedora i innovadora a Catalunya
2
Antecedents
Al voltant de 2004-2006 va començar a Catalunya un
procés de foment de la Innovació i l’emprenedoria al
sector salut que ha esdevingut ja un cas d’èxit del que
se’n poden aprendre moltes coses.
Un procés que comença fa 9 anys
o Parc Taulí
o Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
o Instruments públics de suport sectorial i a la
innovació
o Hospital Clínic
o Sant Joan de Déu
o …
Primers passos
o Programes i incentius de
transferència i foment innovació
o Unitats d’innovació als Hospitals
o Programa Metge Emprenedor
o Líders sectorials
3. El fenomen general
Condicions d’entorn
o Mercat creixent
o Recerca alt nivell
o Voluntat política i visió directiva
o Lideratge
o Corporació professional avançada
3
Antecedents
Conseqüències
o Programes d’innovació i foment de
l’emprenedoria
o Spin offs i start ups innovadores o
tecnològiques
o Unitats d’Innovació als grans Hospitals
o Ecosistema de creació d’empreses
sectorial inèdit i únic d’èxit que ja
s’enfoca a convertir-se en un
ecosistema de creixement empresarial
i per tant d’ocupació.
Els resultats en dades
o Una dotzena de grans hospitals tenen avui unitats o programes de suport a la innovació i la
transferència de tecnologia a Catalunya. I el nombre creix.
o Programa Metge Emprenedor
o Fundació Biocat (i altres iniciatives públiques i privades).
o Foro d’inversió sectorial més veterà. 3 anualment
o Varis fons de venture capital sectorials i molts altres invertint en el sector.
o Al voltant de 800 idees o projectes o vocacions d’emprendre ateses pel sistema (dada
estimada) l’any 2011, i xifres tendeixen a créixer.
o Al voltant de 40 projectes empresarials constituint-se al 2011 dins el sector (dades estimades).
4. El programa Metge Emprenedor
El Metge Emprenedor
o Comença l’any 2006
o Promogut pel COMB i liderat pel Dr. Lluís Pareras
o Rep el suport d’ACC10
o És un programa disruptiu
o Dóna suport a la creació de moltes Unitats d’Innovació a Hospitals
o Construeix ecosistema
o Clau en foment emprenedoria i creació empreses; ara en creixement
4
Antecedents
Per què és disruptiu
o Per entorn col·legial i sectorial. També ha inspirat altres Col·legis.
o Per xifres: 406 idees o projectes atesos 2011; 20 empreses; 13 han obtingut finançament...i creixent.
o Model intrapreneurship i nou paradigma (hospitals, entorn públic)
o Impuls de Fòrum d’inversió Healthcare amb BCN Activa, Esade, Iese i Keiretsu Fòrum.
o Fons Healthequity
o Clau en naixement unitats d’innovació a Hospitals
Algunes característiques
o Medical Devices, Serveis, Bio, TIC, Socials
o Metodologia pròpia de treball: deal flow; “passar visita”; duresa; embut
o Lideratge personal
o Servei bàsic pel COMB.
o Vocació rendibilitat a llarg; gradual evolució
o Integrat a cultura col·legial
6. Vam creure que valia la pena analitzar
el procés i treballar per a poder
augmentar la capacitat de fer el mateix
a d’altres entorns
6
7. Foment d’entorns professionals emprenedors
o L’objectiu és implementar el programa a qualsevol entorn sense incentiu de mercat o públic al que li
generem un sistema d’innovació, emprenedoria…
o On hi hagi alta concentració de coneixement valorat pel mercat però poc o mal incentiu a la creació
d’empreses: entorns públics; regulats o protegits…
o Entorns sectorials i professionals. Massa crítica. Corporacions o agregadors.
o Entorns i models d’intrapreneurship o emprenedoria corporativa.
7
Què oferim?
Per què?
o Perquè és aplicable i traslladable. Es pot modelitzar
o Eclosió emprenedora. Crisi econòmica i creació
ocupació
o Sector públic: valoritza el coneixement i el transforma
en una font alternativa d’ingressos
o Moltes oportunitats, alt potencial
o Reforçar polítiques sectorials i corporacions
professionals
o Recull públic d’un procés interessant des d’un punt de
vista macro
8. Hem generat una aportació de valor per
un entorn professional: sabem entendre’n
les claus; generar els incentius i tenim la
capacitat i preparació per fer-ho
possible.
8
9. Entendre l’entorn i l’ecosistema
9
- Entorn i ecosistema en el
cas inicial.
-A partir de l’anàlisi
correcte d’aquest, es pot
dissenyar i implementar a
altres entorns
- Creació d’incentius per
entrar al mercat
Com ho fem?
11. 11
o Professionalització organització i equip directiu
o Sistema d’incentius, propensió a la innovació
o Líders claus
o Deal flow
o Mercat
o Metodologia de treball
o Model de negoci i recursos disponibles.
Algunes variables clau
Com ho fem?
12. Implementació del model a altres entorns
12
Anàlisi previ detallat
o Scanning previ: Realitzar un primer anàlisi sobre
l’abast de la petició segons el perfil
o Delimitació del entorn de treball i del
perímetre: Anàlisi de la organització del client i
de tot el seu mercat objectiu
o Definició de l’encàrrec: Delimitació del tipus de
petició i factors a tenir en compte
o Equivalència amb els 3 eixos: Estudiar la
viabilitat de la petició depenent de les seves
possibilitats en referència a les prioritats o
característiques de la nostre pròpia entitat
o Anàlisi del client: Resum del client en la seva
totalitat
Avaluació del projecte i el suport requerit
o Definició del projecte i avaluació intensa de l’entorn: S’ha de valorar la feina, les dedicacions, els recursos
necessaris. Quin sistema d’indicadors es faran servir; comparació amb el model de referència i d’altres.
o Delimitació del perímetre inicial del projecte: Anàlisi de l’entorn “sectorial”, més enllà de l’anàlisi del client
en sí, i les seves circumstàncies. Identificació i translació de les variables clau.
o Pla de treball A partir de l’anàlisi, es poden establir les necessitats, els costos, les actuacions que cal fer, els
membres de la joint venture o els col·laboradors externs que hi intervindran, etc.
Com ho fem?
13. Implementació del model a altres entorns
13
Avaluació del projecte i el suport requerit
o Balanç i revisió: Treball de camp amb el client
(entrevistes, workshops amb directius i actors
implicats). Un cop feta la immersió a fons, potser
caldrà revisar algunes premisses del model de
referència.
o Document de conclusions i recomanacions: Un cop
finalitzat el treball de camp, s’elabora un document
de conclusions i recomanacions i es presenta un pla
d’implementació.
o Reavaluació del disseny inicial del pla de treball:
Un cop es conegui el client, pot ser que calgui
tornar a avaluar el disseny inicial del pla de treball, i
que s’hagin de realitzar avaluacions periòdiques
Com ho fem?