1. LA POESIA
PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
1. L’obertura de la nostra cultura a Europa: el modernisme
2. El retorn a l’ordre clàssic: el noucentisme
3. Un art nou per a una concepció del món:
l’avantguardisme
IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

2. 1. L’obertura de la nostra cultura a
Europa: el modernisme
 El s. XX comença amb la renovació transformadora
del MODERNISME que s’havia imposat a la
Renaixença arcaïtzant.
 És un moviment divers, ric i contradictori.
 És un refús al jocfloralisme renaixentista.
 L’objectiu és generar una renovació que ens acoste
als corrents europeus.
 Enfrontament del poeta amb la societat burgesa
 Individualisme.
 Destaquen Joan Maragall i Miquel Duran de
València.

3.  MARAGALL i la teoria de la paraula viva: la
poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital.
 Cal expressar allò que la inspiració proporciona
en un moment donat, sense premeditacions.

4. Oda a Espanya JOAN
MARAGALL
Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en aquesta llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa — dels saguntins
i dels que per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.

5. Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.
On són els barcos — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

6. Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla
entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

7. 2. El retorn a l’ordre clàssic: el
noucentisme
 Oposat al modernisme.
 Propugna el retorn al classicisme.
 La perfecció de la forma,
la mesura, l’ordre harmònic.
 Llenguatge exquisit, metafòric,
vocabulari selecte.
 Coincideix amb el procés de
normativització de la llengua.
Josep Carner
L’escola mallorquina

8. Josep Carner Els fruits saborosos
LES FIGUES MATINALS
Neera, aquella vídua benigna i assenyada,
baixa de mica en mica l’escala del jardí;
canten ocells, la font gorgola enamorada,
les fulles parlotegen i alegren el camí.
–En vida de Caropos, quin córrer nit i dia!
Venia, al meu darrera, d’amagatalls al fons;
amb roges llambregades d’amor m’escometia
i em sacsejava com el vent als branquillons.
Però ja visc tranquil·la, no m’he de turmentar;
s’emplena ma cintura, de no cap braç esclava;
la sotabarba fina que ell sempre masegava,
ara sacsó ja cria del pler de reposar.
Cada dia al jardí me’n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.

9. L’escola mallorquina: un pont entre el
Modernisme i el Noucentisme
 Miquel Costa i Llobera
 Joan Alcover
 Són una síntesi entre
classicisme i
espontaneïtat.
 Llengua popular i culta.
 Influència dels clàssics
grecs i llatins.

10. EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

11. Joan Alcover
DESOLACIÓ
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

12. 3. Un art nou per a una concepció
del món: l’avantguardisme
 L’allau de novetats i descobriments científics i tecnològics.
 Les teories marxistes i els estudis freudians.
 Canvi en la concepció del món.
 La crisi de la I Guerra Mundial.
 L’avantguardisme és un moviment revolucionari de trencament
i subversió de l’ordre social i artístic: futurisme,cubisme,
dadaisme, surrealisme.
 L’art com a abstracció.
 Valoració d’allò nou: màquines, tècnica, esport...
 Manifestos subversius.
 Importància a l’absurd i al món oníric.

14. Joan Salvat-Papasseit

16. JOAN SALVAT-PAPASSEIT :
VERSOS LLIURES, TRENCATS, CAL·LIGRAMES
I VERSOS CLÀSSICS
SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
—i l’espatlla ben nua
ben blanca
l’ombra corba
incitant
de l’esguard :
encara un altre bes
un altre
un altre
—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
SI LA DESPULLAVA
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
—ara la bruseta
i el cinyell
tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells

17. Carles Salvador: la generació de 1930

18. POSTA DE SOL (El bes als llavis)
El dia
des de migdia
es gira d’espatlles.
Badalla
en arc de dalla,
fregant la llum nacre.
Recula i s’ajupeix
sobre les potes de darrere
i, aleshores, alça la cua
en rúbrica rossa de núvoles
i deixa caure
dins la vidriola de l’horitzó
la seua moneda d’or.
S’hi fa una rialla
de rajos de sol
oberts en palmito.
I el dia s’adorm
voltat de cançons bancàries,
oracions de Caixa d’Estalvi...
3%, 5%, 100%, 1000 per 1.
El cel s’ompli de quinzetets de plata

19. VACANCES
Infantil alegria.
Si sempre fos dijous
quin goig de vida!
ANUNCI: COMERÇ
Al surtidor de gasolina
hi ha un fanaló rodó:
la lluna engelosida.
REFRESC
Suc de taronja:
El sol es desfà
gota a gota
RELLOTGE
Onomatopeiques tic-tac, tic-tac,
queixalades del temps
quan mastega.
(12 Hai-Kais)