2. Editor: Jordi Solé
Maquetació: Glòria de Valdivia
Disseny del butlletí i logotip “35 anys“:
Glòria de Valdivia
Butlletí Obert
Nou de la Rambla, 39-41
08001 Barcelona
Tel. 93 442 66 83
comunicacio@centreobertgavina.org
Impressió a Apunts Empresa d’Economia Social
SUMARI
35 anys de solidaritat amb la infància 3
i l’adolescència
Xavier Campà
35 anys d’intervenció socioeducativa 4
Jordi Solé
La veu dels infants i els joves 8
Entrevistem a Neus Munté i Fernández, 10
Consellera de Benestar social i família
L’opinió de... 12
Els drets dels infants catalans 14
a 25 anys de la convenció
Maria Jesús Larios
Colors, rastres, aniversaris i logotips 17
Glòria de Valdivia
I per als propers 35 anys? 18
Jordi Camós

3. 3Fundació Joan Salvador Gavina
35ANYSDESOLIDARITATAMB
LAINFÀNCIAIL’ADOLESCÈNCIA
No és fàcil resumir en poques línies la trajectòria de 35 anys d’una entitat com
la nostra. Moltes coses han passat en el transcurs d’aquest període des que
la Conxita Mata, la nostra fundadora, va decidir iniciar el projecte de centre
obert Joan Salvador Gavina amb l’entusiasme d’unes poques persones entre
les quals cal destacar el Germà Adrià Trescents i el germà Antoni Palom,
que malauradament recentment ens ha deixat, proposant un model educatiu
innovador per l’època d’un centre diürn amb una clara funció preventiva que
vetllés pels drets i oportunitats dels infants i joves de les zones urbanes so-
cialment més deprimides com la del Raval i els garantís un desenvolupament
integral de la seva personalitat. Aquest model va servir per a establir les bases
del que més tard seria un servei essencial d’atenció primària.
Els temps van canviant, però les necessitats d’un col·lectiu especialment vul-
nerable com la infància, continuen sent una prioritat per a la nostra entitat.
Sortosament, molts problemes que abans eren prioritaris d’atendre, ho han
deixat de ser per haver-se normalitzat la situació a través de les Administra-
cions públiques com, per exemple, l’alfabetització i l’escolarització que tant
preocupava als nostres fundadors. Ara en són d’altres associats a la injusta
i greu crisi econòmica produïda per la cobdícia d’uns quants i que afecta a
drets i necessitats bàsiques dels infants com l’alimentació, la higiene, el dret a
l’habitatge i la salut.
Hi ha hagut una evolució en els canvis socials del barri, però també la cons-
tant necessitat d’una acció socioeducativa i de cohesió social amb la integra-
ció del col·lectiu immigrant a la nostra realitat sociocultural.
Són moltes les accions i els programes que ha desenvolupat la Fundació al
llarg de tots aquest anys, des de l’atenció primària dels infants i les seves
famílies amb el servei d’esmorzars, alfabetització i higiene, a les actuals acti-
vitats i programes de suport i seguiment en els estudis, de salut i esport, de
lleure amb casals urbans i estades de cap de setmana i colònies a la casa que
disposem a Planoles. Accions basades totes elles en la prevenció i l’educació
sense oblidar la cobertura de necessitats bàsiques amb el servei de menjador,
berenars i esmorzars en família.
Durant tots aquest anys hem donat resposta a les necessitats de més de 7.000
infants i joves i a més de 27.000 persones que pertanyen al nucli familiar dels
menors atesos.
Aquestes dades reflecteixen també la forma de treballar del Gavina que inte-
ractua amb els infants, els joves i les seves famílies. No és possible un treball
complert si no es fa partícip als pares, germans i als altres membres de la
unitat familiar.
El capítol d’agraïments és molt llarg però l’espai que disposem no ens permet
fer-ho de forma exhaustiva. Voldria agrair la tasca dels més de 1.200 volunta-
ris que han estat pedra angular de les activitats de la Fundació i sense el recol-
zament dels quals no hagués estat possible el projecte. També al personal que
integra la Fundació, que més enllà de les seves obligacions laborals s’ha en-
tregat generosament a la realització i consecució dels objectius que ens hem
fixat. I per últim, i no per això menys important, agrair la col·laboració de les
persones, entitats públiques i privades i empreses que ens han ajudat econò-
micament a sostenir financerament les activitats durant tots aquests anys.
Moltes gràcies a tots per la vostra inestimable col·laboració i suport!
XavierCampà
PresidentdelaFundació

4. 4 Butlletí Obert - El 35è aniversari
35ANYSD’INTERVENCIÓ
SOCIOEDUCATIVA
Afortunadament no estava sola en aquesta
empresa. Aleshores, encara que escassos,
ja existien agents socials que treballaven al
barri per causes similars. Entre ells hi ha-
via el germà Adrià Trescents i el germà Jo-
sep Maria Palom, veterans en la lluita con-
tra l’exclusió social al Raval de Barcelona.
Aquest va ser el grup impulsor de les pri-
meres activitats, focalitzades principalment
a satisfer les necessitats més bàsiques dels
JordiSolé
ÀreadeComunicacióiServeisInformàtics
L’any 1979 es constitueix la Fundació Cen-
tre Obert Joan Salvador Gavina esdevenint
el primer Centre Obert per a la infància
amb problemes psicosocials o sociofami-
liars de Catalunya. Els començaments de
l’entitat estan fortament lligats als de la
seva fundadora, Concepció Mata Fuentes,
i a les circumstàncies d’un lloc tan singu-
lar com el barri del Raval de Barcelona.
Quan la Conxita va tornar de Xile, on va
estar-hi més d›una dècada exercint diverses
tasques socials amb infants i famílies de les
barriades locals, no li va ser difícil trobar
un lloc on continuar amb aquesta trajectò-
ria. Els carrers del Raval de finals dels anys
70 eren plens d’infants sense escolaritzar
i socialment desatesos. Ni les famílies ni
les escoles del barri aconseguien donar el
suport necessari a uns infants que passa-
ven matí i tarda al carrer. I com havia fet
a Llatinoamèrica, el primer objectiu de la
fundadora va ser tractar de canviar aquesta
realitat.
L’essència del Gavina es
transmet a través d’una
idea “el Centre ha de
romandre sempre obert
a les famílies i els infants
que més ho necessitin”
“
”

5. 5Fundació Joan Salvador Gavina
infants -higiene, alimentació i educació- i
sempre actuant a partir de paràmetres hu-
mils i des d’una perspectiva funcional per
donar resposta a les demandes d’urgència
de l’entorn social i treballar per una immer-
sió cultural dels menors.
COMENÇAMENTS DIFÍCILS
Al juny de 1979, en un petit local del car-
rer Marquès de Barberà, s’ensega el Centre
Obert Joan Salvador Gavina, amb la col·la-
boració de voluntaris del barri i estudiants
de magisteri. Aquestes persones constituei-
xen la principal font de recursos humans i
econòmics de l’entitat durant els seus pri-
mers moments de vida, i els seus esforços
s’orientaran conjuntament cap a una matei-
xa finalitat: convertir-se en un referent edu-
catiu per als menors i procurar-los un millor
entorn i qualitat de vida.
Amb la finalitat de complir aquests objec-
tius es van establir les primeres activitats i
serveis que en ocasions no anaven més enllà
d’un senzill esmorzar i procurar-los atenció,
molta atenció!. L’alfabetització i els hàbits
d’higiene eren altres fites a aconseguir des
de l’entitat i així es podien cobrir les neces-
sitats més urgents d’aquell moment històric.
UNA TRAJECTÒRIA DE CONTINUS
PROGRESSOS
Quatre anys després de posar-se en marxa
el Centre Obert, l’any 1983, davant l’aug-
ment de la demanda de menors que ne-
cessitaven una atenció socioeducativa i un
treball d’integració social i obligats, per un
pla urbanístic, a deixar el local que ocupava
l’entitat, s’inicien les gestions per demanar
a l’administració un nou emplaçament, i
així continuar creixent per afrontar els nous
reptes i necessitats. L’adequació del nou lo-
cal va suposar una gran inversió econòmica
i un gran esforç en la recerca de recursos
per rehabilitar el nou espai. El nombre d’in-
fants que s’atenen segueix creixent i el tre-
ball de la Fundació comença ja a sentir-se a
poc a poc en el cor del barri.
El treball constant dels darrers quatre anys,
havien aconseguit enfortir aquells serveis
bàsics inicials i ara es treballava per recolzar
i potenciar el desenvolupament dels infants,
facilitant el seu accés a l’escola, aportant una
ajuda a les seves famílies i contribuint en la
seva integració social. L’essència d’aquells
anys es transmet a través d’una idea molt
present en el dir i fer de la Conxita, “el
Centre ha de romandre sempre obert a les
famílies i els infants del barri que més ho
necessitessin”.
Després de 8 anys
l’entitat es veu
en disposició d’ampliar
la seva tasca i tractar
d’anar més enllà
de la cobertura
de necessitats per poder
oferir un treball més
complert i educatiu
amb els menors
i les seves famílies.
“
”

6. 6 Butlletí Obert - El 35è aniversari
CANVIS EN L’ESTRUCTURA
SOCIAL DEL BARRI
A la dècada dels 90, el Raval pateix una
important transfiguració deguda a diversos
factors dels quals es destaca, per damunt
de tots, la massiva arribada de població
immigrada d’altres latituds. Fruit d’aquesta
onada de nous veïns i de la barreja de cul-
tures que es va generar, l’estructura social
del barri es modifica, i noves mancances
surten a la llum a l’espera de ser ateses.
disposició d’ampliar la seva tasca de co-
bertura de necessitats, i tractar d’anar més
enllà del treball directe amb el menor i les
seves famílies. S’engega una etapa de gran
activitat i d’implementació de nous projec-
tes. L’any 1993 la Generalitat reconeix la
Fundació com a entitat gestora d’ajudes
PIRMI (Programa Interdepartamental de
la Renda Mínima d’Inserció Social), aquells
primers anys de la dècada dels 90, es posen
en marxa l’Associació Estel Tàpia, amb la
finalitat d’inserir laboralment joves i adults
amb problemàtiques socials greus (tras-
torns mentals, drogodependència, alcoho-
lisme, etc.) i es crea la Coordinadora per la
Inserció Sociolaboral Anem per Feina que
realitza tallers de formació i inserció labo-
ral per a dones en risc d’exclusió social.
A més també, s’impulsen activitats al barri
com el projecte d’autogestió juvenil Futbol
Obert o les 12 hores de Futbol Sala, que
contribueixen a la convivència i la cohesió
social del barri. Tanmateix, no tots els me-
nors tenen familiars al voltant i la posada
en marxa i execució del projecte DAARNA
és una altra mostra de les motivacions de
la Fundació Centre Obert Joan Salvador
Gavina per contribuir en el progrés del bar-
ri. El projecte neix l’estiu de 1999 quan els
mitjans de comunicació locals feien saltar
les alarmes en treure a la llum la precarie-
tat de condicions de vida en la que vivien
La fundació ha ajudat
a suplir els buits que
genera la insuficiència
de recursos públics, però
per damunt de tot
ha educat infants, joves
i les seves famílies perquè
puguin volar tant alt com
puguin imaginar.
“
”
L’entitat s’esforça una vegada més per
mantenir els seus ulls oberts i captar tot
allò que pot contribuir a millorar. Du-
rant aquest període s’amplia el nombre i
la franja d’edat dels infants atesos, que ara
contempla fins i tot als joves que superen
la majoria d’edat. L’educació escolar se-
gueix sent un dels pilars fonamentals, però
es buscarà també fomentar hàbits que
preparin al menor per a la seva emanci-
pació. S’impulsen iniciatives que premien
l’esforç, la solidaritat i l’esperit de treball
i també s’organitzen equips de voluntaris
de caps de setmana i activitats de temps
de lleure per a l’estiu i altres períodes de
vacances escolars.
MÉS ENLLÀ DELS MENORS
Després de 8 anys d’haver iniciat els trà-
mits per tenir una nova seu, l’any 1991
s’aconsegueix un nou local, també al car-
rer Nou de la Rambla però aquest cop a
l’alçada del número 39. L’entitat es veu en

7. 7Fundació Joan Salvador Gavina
molts adolescents magrebins indocumen-
tats i sense referents familiars que havien
arribat a la ciutat de Barcelona. Alguns
d’ells simbolitzaven el concepte mateix de
la pobresa, dormint a l’empara de ponts i
carrerons. En resposta a l’alarma social pro-
vocada per aquesta realitat, la Generalitat de
Catalunya va buscar solucions immediates,
que es van dur a terme per organitzacions
com la Fundació Centre Obert Joan Salva-
dor Gavina. L’objectiu principal era donar
una cobertura legal, alimentària i d’higiene
a aquest col·lectiu de menors.
LA FUNDACIÓ AVUI
Durant els últims anys la Fundació ha con-
tinuat adaptant la seva experiència profes-
sional a les necessitats i expectatives de les
famílies. La retrospecció de la trajectòria
de la Fundació ens descobreix una insti-
tució de clara vocació socioeducativa en
l’atenció a la infància, que amb el pas dels
anys ha anat creixent de forma continua i
consolidant la seva trajectòria en l’estruc-
tura social del barri, ajudant a suplir els
buits que genera la insuficiència de recur-
sos públics per a l’atenció i el desenvolu-
pament d’infants, joves i les seves famílies.
La nostra feina ha estat reconeguda
amb el Premi a la trajectòria Josep
Parera 2012, el Premi a l’excel·lència
Avedis Donabedian 2013 i el Premi a la
col·laboració empresarial del projecte
Ítaka al Raval 2013.
Mentre editem aquest butlletí, ens arriba la trista notícia de
la defunció del germà de la Salle Antoni Palom, un dels im-
pulsors de la nostra Fundació. Amb aquestes línies volem re-
cordar a una molt bona persona i a un incansable buscador
d’allò positiu que cadascú té.

8. 8 Butlletí Obert - El 35è aniversari
LAVEUDELSINFANTS
IELSJOVES
M’agrada el Gavina perquè puc fer
activitats, sortir al carrer i al parc i a
la piscina i més coses.
Rabia
5 anys
Després de tots els anys que he estat a Gavina, m’emporto
seguretat, seguiment, reforçament de la identitat personal i
materials per poder construir el meu somni.
Prudencio
21 anys
M’ajuden amb els estudis i a més ens divertim
fent moltes activitats amb els amics i amb els
tutors.
Noor Fatima
13 anys

9. 9Fundació Joan Salvador Gavina
Gran part dels moments més bonics i més divertits
de la meva vida els he passat aquí. Gavina és com
la meva segona família.
Oumayma
18 anys
Gavina m’ha aportat vàries coses, una de les
principals i que m’ha fet molta falta és l’ajuda en
els deures, material escolar, activitats... A més he
rebut felicitat, alegria, diversió i noves amistats.
Guita
13 anys
El Gavina és el lloc on puc anar a la piscina.
Soulaiman
5 anys
El que més m’agrada de Gavina es fer
amics i amigues i conèixer nous nens i
nenes i també aprendre a fer deures.
Sheila
11 anys

10. 10 Butlletí Obert - El 35è aniversari
ENTREVISTEMANEUSMUNTÉ,
CONSELLERADEBENESTARSOCIALIFAMÍLIA És llicenciada en dret i ha treballat com a ad-
vocada a la UGT de Catalunya. Va ser cap
de gabinet del Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya i en la darrera
legislatura, ha estat diputada, portaveu d’En-
senyament de CiU a la Cambra i Presidenta
de la Comissió d’Igualtat de les Persones.
En els plans de lluita contra la po-
bresa que porta a terme la Conse-
lleria, quines són les accions priori-
tàries encaminades a l’atenció a la
infància en risc d’exclusió social?
Una societat que es vol cohesionada no es
pot permetre les dades de pobresa infantil
actuals. És per això que la prevenció, pro-
tecció i promoció dels infants són prioritat
no només pel Departament sinó pel con-
junt del Govern. El Pacte per a la lluita con-
tra la pobresa, com també el Pacte per a la
infància i el Pla de suport a la família posen
de manifest aquesta voluntat de reforçar les
accions pròpies, d’entitats socials i ajunta-
ments per l’atenció a les famílies amb fills i
filles, especialment les més vulnerables.
Amb un pressupost de 850M d’euros i 148
actuacions previstes fins el 2016, la lluita
contra la pobresa té un eix específic dotat
amb 218M d’euros per combatre aquesta
xacra que afecta els més petits.
especialment durant l’estiu. S’han reforçat
programes com “L’estiu és teu”, “Jugar i
llegir a l’estiu” o “Créixer en família”, tots
ells amb accions especialment adreçades a
garantir l’alimentació i el lleure dels infants.
A més, aquest 2014 Benestar Social i Famí-
lia ha convocat una partida extraordinària
de 2M d’euros per subvencionar entitats a fi
d’ajudar les famílies més vulnerables, espe-
cialment aquelles que tenen infants a càrrec,
a cobrir les necessitats bàsiques d’alimenta-
ció, higiene personal, vestimenta, medica-
ments, així com a les despeses de manteni-
ment bàsic de la llar.
Com valoreu la tasca de les entitats
del tercer sector com ara la Funda-
ció Centre Obert Joan Salvador Ga-
vina, que treballen amb la infància
en risc?
Els projectes que porteu a terme les entitats
des del coneixement directe de la realitat de
les persones que ateneu us converteix en
una peça clau pel manteniment i la promo-
ció del benestar social. Feu sens dubte una
tasca imprescindible i d’un gran valor.
És per això que des del Govern estem en-
cetant i volem consolidar una nova mane-
ra de fer polítiques públiques en infància i
adolescència, amb la participació i implica-
ció de tots els agents: institucions, entitats
i també amb els mateixos nens i nenes. En
aquest sentit, comptem amb un actiu molt
important en les entitats històriques com la
Fundació Centre Obert Joan Salvador Ga-
vina, amb una trajectòria i experiència que
us avalen.
Què s’hauria de potenciar per im-
pulsar el treball coordinat entre el
tercer sector i l’administració públi-
ca?
La relació entre administració i entitats és
complementària i molt positiva, per això
treballem per enfortir-la, especialment en el
context actual, en el qual les entitats jugueu
un paper importantíssim atenent moltes
persones i famílies que ho necessiten. És
per això que Benestar Social i Família dóna
suport a aquesta tasca, entre d’altres mesu-
res, subvencionant 2.800 entitats arreu del
país que treballen contra l’exclusió social.
Una societat que es vol
cohesionada no es pot
permetre les dades de
pobresa infantil actuals.
“
”
Entre d’altres accions, s’ha garantit beques
de menjador a l’alumnat que es troba sota
el llindar de la pobresa i s’han ampliat les
places de centres oberts i serveis d’atenció
diürna allà on ha calgut. A més, els bene-
ficis de la Grossa de cap d’any es destinen
a incrementar i a enfortir els serveis d’in-
tervenció socioeducativa no residencial per
aquests infants i adolescents i les seves fa-
mílies.
El Govern també ha promogut mesures per
facilitar l’accés a les activitats de lleure per a
nens i nenes de famílies en situació de risc,

11. Aquest acompanyament, així com l’em-
patia i sensibilitat que demana per po-
der-lo dur a terme, són el valor afegit
que el voluntariat aporta als projectes
socials. Avui l’esperit solidari creix amb
força. Els mals moments sempre tenen
una cara optimista i ara aquesta cara és la
dels milers de persones voluntàries que
sortosament hi ha a Catalunya. Si hem
de trobar efectes positius a la crisi sens
dubte hem de fer referència al reforç del
capital social, la participació, la solidaritat
i la cooperació entre les persones.
La tasca que fan voluntàries i voluntaris
des dels diferents àmbits s’ha convertit
en un instrument imprescindible al servei
del progrés de la societat, una funció
profundament vinculada a la identitat del
país. Per això des del Departament de
Benestar Social i Família donem suport
a les entitats que fan voluntariat, per
avançar junts i enfortir-lo. Perquè aquesta
xarxa de solidaritat s’ha convertit en un
dels nostres actius més importants.
Un altre exemple d’aquesta feina conjunta
és el Pla de Suport al Tercer Sector Social,
signat l’any 2012. El juliol vam celebrar la
segona trobada anual entre el Govern i la
Taula del Tercer Sector en la qual es va fer
balanç dels avenços aconseguits en aquest
darrer any i per debatre i compartir les
propostes i preocupacions del sector. En
el transcurs d’aquesta des del Govern
vam adquirir, entre d’altres, el compromís
de mantenir l’any vinent la convocatòria
extraordinària de 2M d’euros per lluitar
contra la pobresa i augmentar-la fins i tot
en la mesura del que sigui possible.
Des del seu punt de vista, quina és
la importància dels voluntaris com
a suport a les entitats socials? I
com a impulsors de transformació
social?
Les persones voluntàries que participen
en entitats socials ho fan perquè volen
donar resposta, des de la seva realitat i
amb la seva aportació, a les mancances
i dificultats que pateixen altres persones.

12. 12 Butlletí Obert - El 35è aniversari
L’OPINIÓDE...
Fer conèixer a la ciutat
els problemes que tenia la
infància del Raval i ser el
motor per involucrar gent que
col·laborés en tots els sentits
per intentar solucionar-ho en
la mesura que fos possible.
Gavina comença essent un
espai recollit per treure els
nanos del carrer i això va ser
un descans per l’Ajuntament
que després altres entitats
també feien. Amb el temps i
el treball dels educadors hem
aconseguit seguretat pels
infants i pel barri.
Un element de transformació
social en un barri tant
heterogeni i amb unes grans
desigualtats socials com és el
Raval. En aquest entorn s’ha
establert com un espai on els
usuaris, els treballadors i els
voluntaris treballem i aprenem
conjuntament de tal manera
que es difuminen les nostres
diferències.
ConxitaMata
FundadoradeGavina
PilarGarcía
Cuineraitreballadora
deGavina
JordiMacià
VoluntarideGavina
Quècreieuqueaporta
elGavinaalsinfantsijoves?
QuèhaaportatGavina
alasocietatbarcelonina?
Quèt’haaportat
anivellpersonalGavina?
Que els infants es sentin
acollits i cuidat ha estat la
preocupació més important
perquè molts infants estaven
al carrer. Crèiem que així
minvàvem el risc d’exclusió
social en que es trobaven.
Al ser pioners es va centrar
en donar des de cobertura
de necessitats bàsiques fins a
oci i lleure. Aquí s’ha fet de
tot, escolarització, higiene,
acollida de joves sortits de
presó...
Un entorn favorable pel
seu desenvolupament. Aquí
tenen al seu abast recursos
humans i materials que els
permeten aprendre i créixer
en tots els àmbits, tant socials
com personals. La institució
actua com un potenciador
de capacitats i generador
d’oportunitats per a tots
aquests infants i joves que
s’enfronten a grans dificultats.
Una satisfacció molt gran
per haver pogut ajudar nens
que ho necessitaven i per
l’enriquiment personal rebut de
pares, voluntaris, col·laboradors,
autoritats, comunitats, entitats...
tots ens han ajudat sempre. I
sobretot per haver pogut donar
a tants nens l’afecte i estimació
que els faltava en moltes
ocasions, estimació que m’ha
tornada amb escreix al llarg
dels anys i que encara perdura
com m’han demostrat moltes
vegades.
Part del que soc ho dec a
Gavina. Em sento realitzada
amb la meva feina entre
fogons, és la feina on he
estat més temps, com també
amb els tallers amb les mares
i els nens. He estat feliç
tant professionalment com
personalment.
Hi ha algunes coses que
sempre obtens quan participes
en projectes d’aquest estil:
una visió més afinada de la
realitat social (o amb menys
prejudici), aprenentatge en
molts àmbits i satisfacció
personal. Però el Gavina, i
la seva gent, m’han ensenyat
una cosa fonamental, el què
transforma la societat són les
persones, el seu compromís
i les relacions sinceres que
establim.

13. 13Fundació Joan Salvador Gavina
Fer futurs solidaris, persones
que en el futur tindran
consciència que només la
solidaritat fa que les societats
avancin. Sense ella el més
probable és que els nois i
noies no haurien pogut sortir
de la marginalitat
És una de les entitats
referents del barri del Raval
i que contribueixen a la lluita
per la inclusió social dels
infants més vulnerables de la
ciutat.
Realment crec que la tasca
que fa, en el fons, està
poc reconeguda. Pels anys
d’existència i la feina ben
feta, hauria de ser el mirall on
l’administració i la societat
civil veiessin el que cal fer pels
infants i la seva inclusió.
BernardinoOrge
LaBraseriaGallega,
empresadonant
EvaGonzàlez
Sotsdirectora
deFEDAIA
HospitalPlató
Empresavoluntària
Integrar-los com a ciutadans i
donar-los allò que els polítics
en el poder, incomplint les
seves obligacions, els neguen
de forma irresponsable i on
sembla que només importa
el seu benestar i els seus
interessos.
El Centre Obert Joan
Salvador Gavina ha estat i
és un espai de referència on
trobar el suport necessari
per desenvolupar-se com a
individus.
El Gavina, ha estat, i és, un
referent civil del que significa
pensar amb els altres de
forma desinteressada. La
Fundació aporta de forma
continuada i responsable
ajut global, dins les seves
possibilitats, essent un
referent en la integració
social en la infància.
Fer allò en el que crec, ser
solidari, ser just i defensar els
drets de les persones més enllà
de l’origen de les persones
-classe social, religió, gènere-
Perquè en definitiva, com va
dir Lenin, només hi ha tres
classes socials: els nens, els
ancians i la resta.
Han contribuït amb la seva
experiència i coneixement del
sector a fer una federació més
representativa.
Dins dels valors de l’Hospital
Plató, tenim la col·laboració
social, fomentar el voluntariat
dels nostres professionals. La
Fundació ens ajuda amb el seu
exemple i també dins del seu
projecte a treballar en accions
compartides.

14. 14 Butlletí Obert - El 35è aniversari
ELSDRETSDELSINFANTSCATALANS
A25ANYSDELACONVENCIÓMariaJesúsLarios
AdjuntadelSíndicdeGreugesdeCatalunya
Enguany es celebra el 25 aniversari de la
Convenció de les Nacions Unides sobre els
drets de l’infant, tractat internacional que té
més ratificacions en el món, tots els països
menys Somàlia i Estats Units. Aquesta uni-
versalitat del tractat suposa que té una enor-
me transcendència i potencial per avançar
en els drets dels infants en realitats molt
diverses: infants de països amb pobresa se-
vera majoritària, de païssos on està present
el treball i l’explotació infantil, o on hi ha
prostitució infantil tolerada gairebé com
a reclam turístic. En els països desenvolu-
pats, on aquestes situacions extremes estan
fortament controlades - tot i que no es pot
afirmar la seva inexistència- també la Con-
venció té importantíssims efectes. Això és
així perquè aquest text reconeix a l’infant
com a titular de drets, alhora que estableix
una responsabilitat molt clara dels Estats
per a la seva protecció.
A Catalunya, els infants tenen un nivell
de drets reconeguts comparable als països
desenvolupats. Certament, és ben diferent
el grau de benestar dels infants dels països
nòrdics o centreeuropeus que del sud d’Eu-
ropa, especialment arran de la crisi econò-
mica. El col.lectiu dels infants és el que més
ha patit les conseqüències de la confluència
negativa de dos factors: l’empobriment de
les families derivat de la pèrdua dels llocs de
treball i les polítiques d’austeritat dels go-
verns central i autonòmic.
El col·lectiu dels infants
és el que més ha patit
les conseqüències
de la confluència negativa
de l’empobriment de
les famílies i les polítiques
d’austeritat.
“
”
La Convenció dels Drets dels infants és el
text que reconeix drets individuals, socials
i de protecció als infants. Els infants són
subjectes de dret i com a tals són iguals a
la resta d’infants, independentment del seu
origen, sexe, condició social, i són titulars
del dret a la intimitat, de reunió, associació
i de participació, entre altres. A més a més,
tenen un interès primordial que ha de ser
garantit en totes les decisions públiques
i privades que es prenguin sobre ells. Els
drets de participació, especialment el dret
a ser escoltat en les decisions que afectin
a un infant, és un dret fonamental, cabdal
i amb efectes en tota la resta de drets. Els
infants són subjectes amb capacitat de dis-
cerniment, d’opinar, de participar (variable,
en funció de la seva edat i desenvolupament
però existent en tots els casos, m’atreviria a
dir de forma quasi tant variable com la dels
adjults), i aquesta capacitat, aquest dret, és
clau per a la veritable realització dels seus
drets. El Comitè de Drets dels infants és ca-
tegòric, per a determinar l’interès superior
de l’infant, el primer que hem de fer tots
els els adults, la seva família, les adminis-
tracions, els professionals, és escoltar-los, i
que aquesta escolta sigui real, i sigui tinguda
en compta per aquella decisió que s’ha de
prendre sobre un infant. Aquí ens queda
encara molt per fer.
El dret a escoltar, però, no ens ha de fer
oblidar que els infants tenen unes necessi-
tats bàsiques que els Estats han de satisfer.
A Catalunya, hi ha infants en situacions de

15. pobresa que no tenen accès a prestacions
socials o que han vist com els serveis pú-
blics, educació o salut, s’han anat precarit-
zant de manera que els seus drets s’han vist
directament afectats. La crisi econòmica
ha empobrit a quasi totes les famílies, però
molt més a aquelles que ja ho estaven en
temps de bonança. I això és així sobretot
per l’efecte de les retallades en els serveis i
prestacions públics que han afectat de ma-
nera directa a la disponibilitat, accessibilitat
i qualitat dels serveis a l’abast dels infants,
com ha posat de manifest el Consell d’Eu-
ropa en el seu darrer informe sobre Espan-
ya.
Des d’una perspectiva de garantia dels drets
dels infants, les dificultats financeres no
haurien de comportar la restricció de drets
socials i econòmics i el deteriorament dels
grups socials vulnerables, sinó un moment
per estar atents i ajustar els sistemes de pro-
tecció per si cal millorar la seva eficiència i
la prioritzar els infants més desafavorits, si
cal amb un canvi en les prestacions deixant
les de caràcter universal i centrant-se les si-
tuacions més desfavorables.
En l’àmbit educatiu també la crisi econòmi-
ca ha incrementat les desigualtats preexis-
tents, i molt acusades a Catalunya. L’exis-
tència d’infants en edat d’escolarització
obligatòria que no poden fer determinades
activitats escolars, complementàries, sorti-
des i colònies, o no poden accedir al ma-
terial escolar perquè les beques són insufi-
cients i han estat reduïdes és una realitat no
abordada frontalment per les administra-
cions públiques. També les etapes no obli-
gatòries, educació infantil de primer cicle o
etapa postobligatòria, s’han vist precaritza-
des de manera que hi ha infants o adoles-
cents no accedeixen o abandonen aquestes
etapes per raons econòmiques.
D’acord amb la Convenció, els infants han
de ser protegits de qualsevol maltractament,
ja sigui físic, sexual, emocional o psicològic,
greu o lleu. Encara estem molt lluny de pro-
tegir als infants de tota forma de maltracta-
Estem molt lluny
de protegir als infants
de tota forma
de maltractament,
essent un dels
fenòmens més greus
i encara ocults en
bona part de la nostra
societat.
Tots els infants, han
de ser considerats sempre
com a tals en primer lloc,
i les polítiques públiques
han d’estar adreçades
a garantir la plenitud
dels seus drets i el seu
interès primordial.
“
“
”
”

16. 16 Butlletí Obert - El 35è aniversari
ment, essent un dels fenòmens més greus
i encara ocults en bona part de la nostra
societat. No hi ha prou consciència de
que l’infant ha de ser protegit front a to-
thom, i de que no hi ha qüestions priva-
des en l’àmbit del maltractament infantil.
Si bé s’ha avançat en l’actuació coordina-
da de les administracions quan es detecta
un maltractament, encara falta molt per
detectar - i (re)conèixer- i actuar davant
del maltractament infantil.
També cal avançar en la modernització,
creixement i consolidació de sistemes de
protecció a la infància, perquè estiguin
centrats en l’infant, en el seu interès su-
perior, i que garanteixin que quan un in-
fant ha de ser objecte d’una mesura de
protecció, aquest gaudirà de tots els drets
i oportunitats mentre l’administració farà
tot el possible per la recuperació de la
seva família. Mentrestant se li hauria de
garantir que la mesura de protecció és el
més semblant a una família, i procurar-li
l’estima, l’acompanyament, el suport, la
motivació perquè es desenvolupi inte-
gralment.
En definitiva, tots els infants, els que són
alumnes, els que estan malalts, els que es-
tan tutelats, els que van a un esplai, els
que fan activitats d’oci, els que han comès
algun fet contrari a la llei, els que han
emigrat del seu país, els que tenen alguna
discapacitat, els que no s’adapten al siste-
ma educatiu i aquest no es vol adaptar a
ells, etc., tots ells, són infants, i han de ser
considerats sempre com a tals en primer
lloc, i les polítiques públiques han d’estar
adreçades a garantir la plenitud dels seus
drets i el seu interès primordial. Aquesta
centralitat de l’infant, 25 anys després de
la signatura de la Convenció, encara no
s’ha assolit. Aquest és el repte i el deure
més important de tota la societat, però
sobretot, de les institucions públiques,
repte i deure que no poden esperar més.

17. 17Fundació Joan Salvador Gavina
COLORS,RASTRES,
ANIVERSARISILOGOTIPS
Resulta curiós pensar que la meva relació
amb la Fundació Joan Salvador Gavina es
remunta als meus anys d’estudiant a l’es-
cola, va ser allà on vaig sentir a parlar per
primera vegada d’aquest centre i de la seva
tasca social. Amb el pas dels anys, el nom
de Joan Salvador Gavina havia quedat com
un record en alguna part del cervell. No ha
estat fins aquest curs que el nom de Joan
Salvador Gavina ha reaparegut a la meva
vida.
A l’escola Massana em van proposar de fer
unes hores de pràctiques a la fundació. En
sentir el nom de Joan Salvador Gavina, una
munió de records d’infantesa se’m van en-
cendre de sobte.
Un cop al local de la fundació, l’Àngels
Carbonell i el Jordi Solé em van parlar del
centre, dels nens i dels voluntaris, i em van
fer sentir que la idea d’involucrar-me en
aquell projecte -per petita que fos la meva
contribució- era una aventura que no podia
perdre’m.
En aquella primera reunió, l’Àngels i el
Jordi em van presentar amb il·lusió el 35è
aniversari de la fundació. Tot seguit, l’Àn-
gels em va conduir per les instal·lacions del
centre mostrant-me els nens, els voluntaris
i la feina que feien tots plegats. Abans de
marxar, em va mostrar els dibuixos dels
nens i va ser aleshores quan se’m va acabar
de revelar l’ànima de la fundació.
Vestides amb aquells dibuixos, les parets
del centre irradiaven tots els colors de l’arc
de Sant Martí. Tot transmetia alegria, es-
perança, compromís, creixement, respon-
sabilitat, imaginació i creativitat. En veure
la llum de tots aquells dibuixos, vaig veure
clar que el logotip de l’aniversari havia de
tenir aquell esperit, un esperit ple de colors
i matisos com el de qualsevol nen i per ex-
tensió de qualsevol persona.
De camí cap a casa, asseguda al tren vaig re-
visar una carpeta plena de material sobre la
fundació, en un dels butlletins de la funda-
ció vaig llegir el proverbi xinès següent: ‘Si
fas un projecte per a un any, sembra arròs.
Si el fas per a dos lustres, planta arbres. Si
el fas per a tota la vida, educa una persona’.
En aquell proverbi hi vaig veure condensa-
da tota la feina de la fundació, ja que, preci-
sament, educar persones és el projecte del
GlòriadeValdivia
Estudiantenpràctiquesdedissenygràfic
centre. Totes les persones que formen el
centre es comprometen cada dia a educar
i procurar que els nens del centre tinguin
les mateixes oportunitats que qualsevol
altre nen.
Així doncs, amb aquest parell d’inputs,
vaig començar a cercar la imatge per al
logotip. La idea central era la de trans-
metre la celebració del fet d’haver estat i
d’estar acompanyant cada dia i durant 35
anys a una gran quantitat d’infants en el
seu creixement i la seva formació com a
individus.
Per això, finalment, em va semblar que
la imatge més adequada per a transmetre
aquest missatge era la de la marca acolo-
rida de tres mans que representen la idea
que, en l’evolució i el creixement de cada
individu, aquest va deixant empremta allà
on va i que no hi ha res de més important
a la vida que deixar un rastre agradable
per allà on passes.

18. 18 Butlletí Obert - El 35è aniversari
IPERALSPROPERS
35ANYS?JordiCamós
SecretaridelaFundació
Per pensar en el futur cal estudiar el present
a la llum del que ha passat. Dir això és
molt fàcil i més quan d’aquí a altres 35
anys ens situarem a l’any 2049. Com va dir
l’economista J.M. Keynes a l’any 1923, “A
llarg termini, tots morts” i aquesta podria
ser una excel·lent excusa per fer tot tipus de
prediccions.
Hem viscut els anys de bonança de l’Estat
del Benestar. Si bé l’objectiu no era la
transformació de l’estructura del sistema
econòmic, intentava posar remei a les
deficiències adoptant mesures per millorar
els serveis de salut, educació, cultura,
seguretat i defensa del medi ambient. L’Estat
havia de ser un regulador de les relacions
socials i fonamentalment, fer-se càrrec de
la “justícia distributiva” dels recursos. Els
temps i les circumstàncies han canviat i la
pregunta és la de com fer-lo sostenible.
Amb l’arribada de la democràcia es va
produir un compromís per part de moltes
persones amb les causes socials a través de
la creació d’organitzacions especialitzades
sense ànim lucratiu, treballant amb les
administracions públiques per aconseguir
una societat més justa, equitativa i solidària.
La col·laboració pública-privada va marcar
el desenvolupament del Tercer Sector
Social. Ara, amb l’actual crisi econòmica,
existeix el perill d’haver de tornar a prestar
activitats de tipus més assistencial i bàsic i
deixar a banda l’aposta per la transformació
social, que és el que mou a la major part de
les organitzacions.
Gavina ha complert els seus primers 35
anys amb la voluntat i la il·lusió de poder
celebrar-ne molts més. Ara bé, és evident
que els nous temps requereixen noves
formes i caldrà saber aprofitar la situació de
crisi econòmica per convertir-la en una nova
oportunitat, el que requerirà, entre d’altres
aspectes, imaginació, esforç, canvis interns i
externs, complicitat social o noves fórmules
de relació amb les administracions. És un
dada inqüestionable que la inversió social
està fortament afectada i les entitats han
de prendre consciència de la necessitat de
canvis i millores sense que es vegi afectada
la qualitat dels serveis que es presten.
Per fer front al nou escenari, al llarg dels
darrers mesos i amb l’ajut d’un equip de
professionals d’Alumni Solidari d’ESADE,
a Gavina hem dut a terme una profunda
reflexió que ha permès dissenyar i establir
un pla estratègic per a la Fundació. Ha estat
un procés d’introspecció i de projecció amb
una àmplia participació.
Una cosa ha quedat clara. La missió de la
Fundació ha de ser, bàsicament, la mateixa
per a la que va ser fundada ja fa 35 anys.
En tot cas s’hi afegeix la de sensibilitzar i
conscienciar, és a dir, denunciar i proposar a
la societat alternatives a la injustícia social. El
cor de la nostra activitat segueix centrat en
la prioritat pels infants, adolescents i joves
del entorn del Raval i en l’acompanyament a
les seves famílies.
Les ganes i la il·lusió no falten i ens estem
adaptant als nous temps i a les noves
realitats. Cal mirar endavant i no desviar-nos
dels nostres objectius fundacionals, tasca no
sempre fàcil en aquests moment donada
la necessitat, com ja s’ha dit, d’atendre a
necessitats molt bàsiques. No perdem el
sentiment d’orgull per pertànyer a Gavina.
Per molts anys, Gavina!
Per molts anys, gavina!

19. Concert solidari
Escolania
de Montserrat
A la parròquia
de Sant Agustí
Plaça de Sant Agustí, 2
35è aniversari
de la Fundació
Joan Salvador Gavina
Venda d’entrades: www.atrapalo.com i a la Fundació
Joan Salvador Gavina de dilluns a dijous de 16:00 a 19:00h.
C/Nou de la Rambla, 39-41. Barcelona. Telèfon: 93 442 66 83.
Fila 0: compte “La Caixa” ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350
19|12|14
il·lustracióacàrrecd’EstefaníaFernández
Organitza:
Col·labora:
19:00h
VENTA DE
ENTRADAS

20. MOVIMENT
DE CENTRES
D’ESPLAI
CRISTIANS
CATALANS
PERE TARRÉS
FUNDACIÓ