1. Butlletí Obertnúm.
22Novembr e 2015

2. El butlletí que teniu entre mans és el primer d’una sèrie que dedicarem a parlar
sobre els diferents grups de persones que atenem a la Fundació Joan Salvador
Gavina i la tasca que realitzem amb ells. Sempre us parlem d’infants, adolescents,
joves i famílies, i us expliquem què fan o quines situacions els porten a estar en
risc d’exclusió.Tanmateix, amb aquests monogràfics us volem transmetre per què
ens preocupen aquestes persones, per què educadors, professionals i voluntaris
es desviuen per a oferir-los un futur amb igualtat d’oportunitats.
En aquest número 22 del Butlletí Obert us parlarem dels adolescents. Són nois i
noies en una edat en que la majoria de persones reconeixem com a difícil. Són
persones en edat de reafirmar-se, de trobar qui són, d’identificació amb els seus
referents similars i, a la Fundació, vetllem per tal que aquest recorregut segueixi el
seu procés natural. Ells es troben en una etapa clau de la seva vida i que marcarà
una diferència en el seu camí de creixement personal i social. D’ells us en parlaran
els seus educadors, però també professionals que hi treballen des de l’àmbit de la
psicologia.
Volem aprofitar per a fer algunes reflexions sobre un dels temes que ens semblen
més rellevants, en aquests moments, en l’atenció i acompanyament a la infància i
adolescènciaiqueestàmoltdesatès.Emrefereixoal’afrontamentdelaproblemàtica
de la salut mental com a conseqüència de la pobresa infantil (pors, angoixes,
inseguretats... que apareixen com a resultat de les amenaces de desnonaments, per
la pobresa energètica, per no poder gaudir dels mateixos recursos i materials que
altres companys, per no poder anar de colònies amb l’escola...)
Aprofitant que és el primer butlletí del curs 2015/2016, també farem un petit
repàs de l’estiu que ja ha finalitzat. Aquest any hem tingut el casal i les colònies
en funcionament tant al juliol com a l’agost. Ha estat una aposta clau per a
facilitar l’educació en el lleure a nens i nenes que, d’altra manera, no el podrien
gaudir. El lleure és un aspecte fonamental per al seu desenvolupament, tal i com
reconeixen totes les persones expertes en l’atenció a la infància i tal com recull
el mateix Síndic de Greuges en l’“Informe sobre el dret del lleure educatiu i a les
sortides i colònies escolars”publicat al juny del 2014. Tots els infants i adolescents
han de poder ser feliços amb independència del barri on viuen o del seu origen
i cultura. Han de poder gaudir de l’oci, el descans i el creixement personal que
possibiliten les activitats d’estiu.
Amb aquest butlletí volem presentar-vos una altra cara de la Fundació i, parlant
d’adolescents i els seus mons, creiem que ho aconseguirem.
Editorial
Jordi Balot
Director de a Fundació

3. Fundació Joan Salvador Gavina 3
Un estiu del tot oberts
“Les famílies que atenem al Gavina volen el
millor per als seus fills: que aprenguin, tinguin
salut i siguin feliços. Quan arriba l’estiu
desitgen que els nens puguin deixar enrere
els maldecaps, les preocupacions i disfrutin
d’uns dies de descans.”
A
mb aquestes paraules feiem una
crida buscant col·laboradors. Però
també són part de l’essència que
ens mou any rere any a preparar casals
i colònies per a nois i noies d’entre 4 i 18
anys. El temps d’esbarjo ha de servir per
això, per esbargir-se i “deixar enrere els
maldecaps”. Estem molt contents d’haver
pogut oferir dos mesos d’activitats de lleure
i haver facilitat que 151 infants hagin gaudit
d’activitats de lleure a la seva ciutat i 84
hagin escampat la boira a Planoles, al bell
mig del Pirineu.
Aquests dies han passat moltes coses, els
infants han passejat per Collserola, han vist
porcs senglars, han fet perfums amb herbes
aromàtiques recollides a les muntanyes de
Planoles, han anat a la piscina i a la platja,
han participat a la Festa Major del barri, han
jugat, han fet riure a companys, educadors i
voluntaris,... han estat feliços.
Vist en perspectiva, i malgrat els
trencaclosques que suposen els torns de
vacances, la sensació que tenim és d’èxit.
Els infants estan contents, les famílies
alleugides i felices de veure els seus fills
somrients, els voluntaris encantats i sempre
a punt, els educadors han treballat de valent
i no obstant valoren molt positivament
l’esforç que suposa tenir obert a l’agost.
Repetirem? I tant, però ens caldrà com
aquest darrer estiu el suport d’amics i
col·laboradors. Comptem amb vosaltres!
Això és
educatiu

5. Butlletí Obert 224
T
othom sap qui són els adolescents.
Qui més qui menys podria fer-ne una
descripció i trobaríem explicacions
per a molts gustos però de ben segur que
amb moltes coincidències. Des de l’àmbit
acadèmic, s’han descrit molts aspectes de la
seva personalitat, del seu desenvolupament,
de les seves “problemàtiques”... però en
essència són persones que han deixat enrere
la infància i s’adonen del món dels adults al
qual s’acosten i, sí, tenen por.
Socialment els adolescents es veuen
amb prejudicis, en moments, fins i tot,
es creu que els adolescents molesten. La
societat empeny els nostres infants, els
vol fer créixer. De les seves accions en
fa futurologia, converteix fet aïllats en
condicions de futur. En totes les nostres
actituds, i en les dels adolescents, hi podem
veure riscos i conseqüències, però no tenim
present que existeix l’acompanyament. Al
nadó que comença a fer les seves primeres
passes se l’acompanya. Al principi se li
aplana el camí perquè no s’entrebanqui i de
mica en mica aprèn a esquivar cantonades
i aixecar-se quan cau. Els adolescents, amb
tot el soroll que envolta la seva personalitat,
també necessiten aquest acompanyament.
En tots els serveis i programes de la
Fundació on s’atenen nois i noies d’entre 12
i 15 anys es procura tenir molt present una
metodologia coherent amb les necessitats
d’aquest etapa del desenvolupament i, en
el nostre cas, tenint els ulls ben oberts a
les necessitats i dificultats derivades de la
seva situació sociofamiliar. El paper dels
educadors al treballar amb ells és, en primer
lloc, de creació de vincle. Tots els objectius
plantejats que sorgeixen després de la
detecció de necessitats, quedaran en no res
si no som capaços d’apropar-nos a ells i
caminar de costat.
La vinculació ajuda a treballar estigmes i
tabús. Quan l’educador és realista i coherent
dóna exemple i això és percep i es respecta.
Si creem vincle hi ha respecte, i aquest acaba
per generar confiança. Amb aquests valors
establerts i reconeguts per ambdues parts,
es pot treballar i arribar on vulguem. Hem
de pensar que la principal eina per treballar
en el centre obert amb els nois i noies és el
propi educador, nosaltres mateixos. En el
nostre cas, a més som parella educativa, fet
que ens facilita enormement el treball. El
feeling dels nois i noies, en contra del que
podria pensar-se, es fa amb l’educadora o
l’educador independentment del gènere i
això ens ajuda a trencar rols de gènere.
Ells i el seu món
Tot i la valentia aparent que volen mostrar
els adolescents que atenem al centre obert,
tenen por. És fàcilment constrastable
observar amb un cop d’ull que no creuen en
les seves capacitats. Davant d’un problema
la seva primera resposta és “no ho sé”, no
es donen temps ni a pensar. És fàcil caure en
la temptació de pensar que no vol esforçar-
se, que prefereix que algú li resolgui el
problema. Altrament l’experiència ens diu
Els adolescents i les
fronteres invisibles
Això és
educatiu

6. Fundació Joan Salvador Gavina 5
que els angoixa més equivocar-se i mostrar-
se dèbil que no pas mostrar-se apàtic.
Aquest procés d’autovaloració no és intuïtiu,
cal que alguna figura els acompanyi. Sense
cap adult que faci mediació per tal que
puguin veure/descobrir les seves capacitats,
aquestes queden enterrades. Massa cops
hem sentit en converses durant el berenar
“El profe m’ha suspès” per no reconèixer que
han treballat menys del que haurien, encara
que també diuen “El profe m’ha aprovat”
quan la nota de l’exàmen es reflex de la feina
que han fet ells. Les seves capacitats no les
reconeixen, ni tan sols aquelles que fan bé.
Relacionat amb el no reconeixement
d’habilitats i capacitats, en general, és molt
fàcil que caiguin en la cerca de culpabilitats,
en la transmissió a tercers de les causes de les
dificultats que troben. Es important que els
donem eines perquè construeixin i busquin
solucions, cal enfrontar-se a les situacions i
veure que requereixen per tal de superar-les.
Els adolescents, en contra del que sovint
pensem, són molt inquiets. De fet és una tret
de tots els infants que no hauríem de limitar.
En tot el procés de creixement, la societat
va retallant/limitant el lliure fer i el lliure
expressar-se però quan arriben a adults se’ls
exigeix que innovin, liderin, siguin crítics,
esdevinguin proactius… Durant molts anys
els estem dirigint i de cop, volem que siguin
autònoms. No podem decidir com volem
que siguin si estan en plena etapa de crear-
se i decobrir com són.
Aquesta inquietud els fa ser motivables,
allò que els mou i commou desperta
interès per provar-ho. És clar que hi haurà
actituds nocives, com també hi haurà
habilitats socials que caldrà treballar. No
obstant, primer cal prendre posició, cal
conèixer. Tenen molts motius per fer coses,
coincidiran o no amb el seus iguals, però
troben formes per apropar-se i poder fer
el que els motivava. És important, però,
que els donem eines perquè construeixin
allò que volen fer. No se’ls ha de deixar
sols, hem d’oferir-los metodologies per tal
que ells puguin arribar allà on volen. En
definitiva, és acompanyar-los el que fem.
Les seves necessitats
Ser escoltats és una de les seves necessitats
i deixem a banda la incomplerta cobertura
de les necessitats bàsiques d’alimentació,
sostre i higiene que són, malauradament,
una de les situacions de risc d’exclusió més
constant en una gran majoria de famílies
que atenem al Centre Obert. Els adolescents
volen un espai on ser escoltats i millor si es
desvincula de l’escola o l’institut. Reclamen
un espai no terapèutic on parlar entre
iguals sobre els seus dubtes, pors i alegries.
“Els adolescents es passen el dia al carrer,
asseguts en bancs sense fer res”. Aquesta és
una frase que hem sentit a dir un munt de
cops, però el que estan fent és trobar aquest
espai on parlar i relacionar-se.
És un repte donar-los veu i fer que s’escolti.
Han de treballar per reconèixer les seves
Monogràfic sobre els adolescents

7. Butlletí Obert 226
potencialitats i prendre consciència que
són. Per a ells el futur a llarg termini és
massa difús, la seva situació d’ara és el que
importa. Cal que desenvolupin les seves
habilitats i el gran objectiu és aconseguir
que els adolescents del Raval no es vegin
ni sentin com a “pops en garatges”, nois i
noies fora de lloc que no poden escapar de
l’entorn en que es troben. La societat els
empeny a saltar de la infància a l’adultesa,
però així es perden un camí i ja sabem que
d’un viatge el que ens fa créixer no és el
destí.
El barri
És una constant en els adolescents veure
el barri com una gàbia i el més sorprenent
es constatar la creença que no en poden
sortir. Són molt crítics amb la situació que
diàriament veuen, des de la brutícia dels
carrers, als “personatges” arrelats en places
i espais públics sense feina coneguda. La
seves situacions personals i familiars els fa
aixecar fronteres mentals i invisibles que en
un plànol del barri esdevenen fronteres reals.
En els darrers anys hem avançat molt. S’ha
aconseguit fer-los veure que hi ha vida més
enllà dels cercles de relació més pròxims
(individual, familiar i barri) i que tenen
habilitats i aptituds per tirar a terra aquestes
fronteres invisibles i ampliar-les. És una
feina aconseguida també gràcies al treball en
xarxa del barri, tenim escoles més obertes,
una generació de pares “més moderns” i
més atents a l’educació no formal del seus
fills i famílies que, contrariament al que es
pensa, amb nous valors i noves cultures
que troben “normal” sortir del barri i anar,
per exemple, a passar el dia a Montjuïc o
passejar per Collserola.
Era habitual fa deu anys que les famílies
quan sortien del barri ho fessin per anar a
un altre nucli familiar, es desplaçaven d’un
entorn conegut i petit a un altre. Ara, cada

8. Fundació Joan Salvador Gavina 7
cop són menys les famílies que fan aquestes
tipus de sortides, i més les que van a
conèìxer i fer, encara que sigui sense poder
gastar un cèntim, a altres barris de la ciutat
o fins i tot altres ciutats.
L’educació
L’atenció en el Centre Obert inclou un treball
de seguiment individual que té en compte
els àmbits que afecten els adolescents. En
aquest moment, la família, l’escola o institut
i els amics són el seu món. Amb el treball
diari, hem observat que les eines educatives
obligatòries per a poder fer els seus estudis a
secundària en escoles i institus públics estan
molt per sobre de les capacitats de costejar-
les de les famílies. No només estem parlant
dels “ordinadors” a les aules, estem parlant
d’accés a internet, impressora, pagament de
matrícules, sortides escolars, material,...
Elsaltdeprimàriaal’institutésmoltgran.Els
processos d’adaptació, sovint ni existeixen i
es dóna per suposat que l’ordinador, accés
a internet i una impressora formen part de
l’estoig que porta cada adolescent a l’escola.
La solució, per a molts, passa per les beques.
Des de la Fundació en gestionem, tot i així a
dia d’avui atenem 32 infants i només podem
oferir beca a 15. Què passa amb els altres 17?
Ens hem de conformar en reduïr l’escletxa i
no arribar a tots? Al centre hem equipat una
aula informàtica on disposen d’internet i
impressora, però hem de tenir molt present
que no som un recurs de reforç escolar i que
disposar d’aquest recurs genera problemes
associats amb la informàtica i les TIC que
requereixen d’una infraestructura que
moltes entitats d’acció socioeducativa no
podem mantenir. Com a educadors, la
nostra feina es treballar a través d’activitats
les deteccions i necessitats dels infants.
No podem exclusivament ser gestors de
recursos per cobrir necessitats. Amb tot,
veiem que per a ells és una necessitat i ens
genera angoixa no poder-la cobrir.
Una altra solució és “derivar” a un recurs
o espai on es puguin cobrir aquestes
necessitats. Les biblioteques, per exemple,
disposen d’aquestes eines. Però tots sabem
que això és un pegat, és seguir deixant a
la deriva uns adolescents a qui el sistema
educatiu ha creat unes necessitats que, a
més, si continuen estudiant batxillerat, ja
no són necessàries perquè a classe gastaran
més bolis i llibretes i on les TIC són un
recurs més, no l’eina educativa.
Monogràfic sobre els adolescents

9. Butlletí Obert 228
Caldria poder reflexionar sobre per a què
s’han de fer servir les TIC, per a què s’han
de fer servir els llibres i trobar aquell punt
d’equilibri on ambdós recursos s’utilitzen
coherentment.Dominarlesnovestecnologies
i aprendre a usar-les és clau ara i més al
ritme que avança la societat. Tanmateix, no
aconseguirem trencar l’escletxa digital en
entorns socialment desfavorits creant noves
necessitats que s’afegeixen a la motxilla. Per
fer un suc, no cal un espremedor elèctric, cal
tenir taronges.
Cap a on anem
I tot això on ens porta? Creem vincle,
detectem necessitats, acompanyem… Quan
ens plantejàvem el curs i valorant com
s’havia desenvolupat l’anterior, ràpidament
vam tenir clar que ells havien de proposar
i decidir què farien. A la Fundació sempre
hem cregut que cada persona ha de ser
protagonista del seu procés educatiu. Això,
aquest curs i amb els adolescents, és molt
més que una frase bonica. El nostre paper
és, vistes les necessitats com per exemple
practicar una activitat esportiva, tenir un
espai per fer els deures o berenar, deixar que
ells decideixin. Amb aquest objectiu, hem
ofert un espai setmanal on realitzen una
activitat consensuada en assemblea. Durant
3 o 4 setmanes la duran a terme i un cop
finalitzada, es reuneixen de nou i decideixen
una altre activitat. El més sorprenent de tot
ha estat que, amb una sola activitat posada
en marxa, no ha calgut limitar-los els
somnis, ells saben molt bé les possibilitats
del centre i fins on poden arribar.
Seguint amb la mateixa línia, els esports que
practicaran un cops coneguts els recursos
que ofereix el barri i les possibilitats
individuals, han estat consensuats. Aquest
curs tots els adolescents practicaran un
mínim d’una hora d’esport i seran el futbol,
la piscina, el bàsquet i el frisbee. A més, i
coincidint amb nosaltres, hem organitzat
l’espai i el moment on realitzar el reforç
d’estudis ja sigui en grup o de forma
individual amb el suport de mestres i
educadors voluntaris.
Tot són demandes expressades que
faciliten enormement el treball diari i
l’acompanyament que els fem. Tenim molt
clar que tenir una metodologia de treball
coherent i homogènia facilita el nostre
treball amb ells. El que s’acabi fent, en el
fons, és allò que menys importància té
perquè l’activitat és l’eina i no la finalitat.
Laia Bellostes i Toni Fernàndez
Educadors Socials del nivell d’adolescents a
la Fundació Joan Salvador Gavina

10. Fundació Joan Salvador Gavina 9
A
bans de fer cap lectura alarmada
del que fan els adolescents convé
aparcar la mirada adulta. La nostra
interpretació, un xic libidinosa, de la seva
sexualitat desbordada en un vídeo penjat a
la xarxa no es correspon exactament amb
el valor i la funcionalitat que ells i elles li
atribueixen. Sempre és imprescindible
descobrir la seva lògica, tot i que sigui
possible que acabem trobant una versió
adolescent del món adult. Nosaltres
produïm i divulguem videoclips eròtics
per vendre música i ells es venen com a
adolescents singulars fent alguna cosa
semblant. Quins poden ser els components
de la seva lògica? Quan internet no existia
dèiem que es tractava del temps vital d’en
Narcís. Els seus canvis corporals i vitals
necessitaven (i necessiten) llacs, miralls,
per observar-se canviant i per sentir-se bé
o malament amb si mateixos, descobrir-
se lletja o bonica, estimar-se i odiar-se.
Ara una foto o un vídeo penjats permeten
exposar-se ràpidament a la valoració dels
iguals, saber com et troben els amics,
descobrir que atreus, que no et passa res
estrany, que tot això els passa a bona part
dels que formen part de la teva comunitat
virtual. Intercanviar vides online, estar en
connexió, vol dir que no estàs sol amb la
teva adolescència. La xarxa es torna espai
únic quan cap adult mira, escolta, dóna
respostes que calmen angoixes. El que cal
fer per ser popular Després ve la qüestió
de la popularitat. Si bona part de la seva
identitat és digital, bona part de la seva
vida de grup també ho és. Ja no es tracta tan
sols de ser acceptat, es busca ser popular,
ser molt acceptat, i cal fer el que sigui per
aconseguir-ho. El que passa és que sovint
aquestes popularitats amaguen grans
soledats, rebuigs presencials que miren
de compensar-se virtualment. Ens queda
la intimitat. Al llibre “Álex no entiende
el mundo” suggereixo als adolescents:
“De tot allò que som i volem ser cada
persona ha de seleccionar el que es queda
per a ella, allò que vol compartir amb les
persones més properes i la part que difon a
d’altres cercles de persones que són més o
menys com ella. Tan sols les persones amb
vides superficials s’exposen íntegrament
en un aparador”. Es tracta d’ajudar els
adolescents a ser ells mateixos i compartir
tot el seu món tan sols quan pel mig hi ha
l’amistat o l’amor.
Jaume Funes
L’opinió
de...
Jaume Funes
Psicòleg

11. Butlletí Obert 2210
A
l Centre Obert Gavina fem
acompanyament psicològic amb
adolescents des de l’any 2010.
Degut que l’etapa de l’adolescència és molt
delicada a nivell de desenvolupament i de
individuació de la persona, hem facilitat, i
considerem que és fonamental, que els nois
i noies puguin tenir un espai personal i/o
familiar de teràpia on l’adolescent pugui
expressar els seus neguits.
Durant l’adolescència apareix la necessitat de
tenir respostes a preguntes profundes: Qui
sóc? D’on vinc? Què penso i quina opinió
tinc sobre mi mateix, sobre la societat on
visc i del món que m’envolta. Quines són les
meves arrels? Com és la meva familia? Quina
és la meva cultura (que moltes vegades no és
ni la dels meus pares ni la del lloc on visc,
sino una tercera cultura, que, al cap i a la fi,
haurà de a ser la meva), On encaixo? Quin
serà el meu futur? Què vull fer?
Durant aquesta etapa sorgeixen conflictes
amb la família, els adults i les normes i en
definitiva els adolescents volen sentir-se part
del món, ser valorats i ser importants. És una
época molt enriquidora i confusa alhora.
Fins aquí, però, això seria una descripció
de les angoixes i neguits de qualsevol
adolescent en qualsevol context socio-
econòmic. Què passa als adolescents del
Raval?
Els adolescents del Centre poden fer la
demanda de teràpia directament als seus
educadors/es o són els mateixos educadors/
es qui les fan quan detecten la necessitat.
En el context socio-cultural on treballem i la
difícil situació econòmica que ha generat la
crisi en la majoria de les famílies que atenem
al Centre, ha agreujat la problemática dels
adolescentsanivellsd’alarmadesdel’any2013.
En el treball terapèutic observem que
a més dels riscos de Salut Mental que
es solen donar durant l’adolescència:
trastorns psicòtics, trastorns de la
alimentació, trastorns adaptatius, trastorns
de la identitat sexual, consum de drogues,
trastorns greus de conducta, autòlisi,
inseguretat, angoixa, baixa autoestima,
depressió i ideacions suïcides,... al
Centre hem d’afegir una problemàtica
que no és pròpia d’aquesta etapa del
desenvolupament sinó d’una societat que
està fallant a les generacions futures: el
bloqueig emocional.
Els nois i noies del Centre es començen a fer
preguntes i volen respostes, comencen a ser
conscients que les seves dificultats, malestar
i neguits no només depenen del procès de
Adolescents i Salut Mental
El nostre
espai

12. Fundació Joan Salvador Gavina 11
crèixer i de fer la transició d’infants a adults,
sinó que s’enfronten a situacions molt més
greus:
Pobresa extrema i fins i tot passar gana,
famílies sense cap ingrés al nucli familiar,
estar en un procés de desnonament, estrés
dins la familia , aïllament social, violència
intra-familiar, situacions d’abús, indefensió,
traumes, …
És fácil trobar símptomes depressius,
ansietat, obsessions, inseguretat, pors,
agressivitat o davallades en el rendiment
acadèmic que no són degudes a dificultats
d’aprenentatge sinó a bloquejos emocionals.
Des del Centre acompanyem el dol de
tot el què perden, intentem que ells
mateixos vagin construïnt la seva identitat
contextualitzant-la dins una societat que
en teoria dóna possibilitats i és protectora
de la infància i adolescencia però que els
adolescents no acaben de creure’s.
Els adolescents intenten sobreviure a totes
les proves que es troben a la vida, alguns
perden la motivació, altres estàn enfadats
amb el món, altres veuen que és molt difícil
trobar feina o emancipar-se, inclús pagar-
se estudis superiors.
Per això partim de les seves fortaleses i
capacitat de resiliència i fem un treball
introspectiu per poder donar un sentit a
les seves vides, poder projectar-se cap al
futur, entrenar eines d’habilitats socials, de
cura i respecte de sí mateixos, treballar la
seva història familiar, augmentar la seva
autoestima i en definitiva conèixer’s millor.
També donem resposta a el que s’anomena
“Third Culture Kids”, un tipus molt
singular de nois i noies que són d’una
cultura d’orígen molt diferent a la cultura
on han nascut i/o viuen. Això genera una
identitat més complexa, donant naixement a
una “tercera cultura” la seva pròpia on han
de construir la seva identitat moltes vegades
amb valors culturalment contradictoris.
Hem pogut observar que des del 2013 hi ha
un increment de trastorns de Salut Mental
que moltes vegades cal derivar a la Xarxa
de Serveis Públics. Aquí ens trobem amb
una sobresaturació d’aquests serveis, amb
llistes d’espera de més de 6 mesos i per tant
no es pot donar una resposta al malestar a
qui el pateix.
Existeix la urgència de donar resposta i
dotar de més mitjans als professionals que
treballen en la Xarxa de Salut Mental per tal
que es pugui fer front a les conseqüències
que està provocant aquesta crisi social i
que els adolescents están manifestant en
símptomes de malestar.
La cura de la Salut Mental dels adolescents
és fonamental per donar possibilitats
a aquests nois i noies de sortir d’un
cercle viciós que la nostra societat està
perpetuant.
Monogràfic sobre els adolescents
Blanca Santos
Psicòloga i terapeuta a la
Fundació Joan Salvador Gavina

13. Darrera
hora!
Amb el suport de:
E
l proper mes de gener els adolescents
i joves de la Fundació Joan Salvador
Gavina participaran d’un projecte
conjunt amb la Fundació Foto Colectania
-entitat dedicada a difondre el món de la
fotografia- i l’AssociacióA BaoA Qu, entitat
que vincula creació artística i educació.
Es tracta d’un taller de fotografia que té
l’objectiu d’implicar creadors professionals,
entitats culturals del barri, escoles de
fotografia de la ciutat, i els adolescents i joves
de la nostra Fundació, en un treball amb
una triple perspectiva: cultural, educativa i
social, en pro d’una transformació social.
Es vol apropar el món fotogràfic als
joves, des de la vessant més personal i
social, fent transmissió de la fotografia
com a art, cultura i creació; propiciant el
descobriment del patrimoni fotogràfic i de
la fotografia contemporània; i generant un
retrat personal i del territori a través d’una
proposta de pràctiques creatives.
Un projecte que pretén sensibilitzar
la ciutadania donant a conèixer les
dificultats que ha d’afrontar la infància i
l’adolescència, al barri del Raval, per tal de
tenir oportunitats per tirar endavant amb
dignitat i protagonisme.
Retrats fotogràfics del Raval
Podeu col·laborar amb la Fundació fent un ingrés a:
“la Caixa” ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350
Fundació Joan Salvador Gavina
Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 Barcelona
Telf. 93 442 66 83
facebook.com/FundJSGavina
@FundJSGavina
www.fgavina.org
MOVIMENT
DE CENTRES
D’ESPLAI
CRISTIANS
CATALANS
PERE TARRÉS
FUNDACIÓ