SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
www.uib.cat
III Foro alternativas
de sostenibiidad
Islas Baleares
Macià Blázquez-Salom
Grup d’Investigació sobre
Sostenibilitat i Territori
mblazquez@uib.cat
El modelo de desarrollo
turístico balear
“Balearización es un término acuñado
por geógrafos franceses para describir
la destrucción sistemática de la costa
debida a la construcción
indiscriminada y excesiva.”
Fiol, Joan (1996). “The perfect guest: the poet and the
island, a lasting affair”. Gravesiana: The Journal of the
Robert Graves Society, junio.
Análisis
independiente y
crítico desde
movimientos sociales
y universidades
Morales & Ruíz, 2008
Tourist arrivals and tourists accommodation
capacity in the Balearic Islands (1950-2010)
Pons, A.; Rullan,
O.; Murray, I.
(2014). “Tourism
capitalism and
island
urbanization:
tourist
accommodation
diffusion in the
Balearics, 1936-
2010”. Journal of
Island Studies,
9(2), 239–258.
Crecimiento continuo aplicado a los destinos turísticos
Tourism Area Life Cycle (TALC)
Butler, R. (1980). “The concept of a tourism area cycle of evolution: Implications for the
management of resources”. Canadian Geographer, 24, 5-12.
Oligarquía hotelera
• Elite ligada al
poder político
• Exportadora de
la balearización
• Oposición a la
“ecotasa”,
apoyaron al
gobierno Matas
• Determinan la
regulación legalMorales & Ruíz, 2008
Principales Cadenas Hoteleras españolas y su posicionamento entre
las 200 primeras cadenas hoteleras mundiales, 2014 (www.hotelsmag.com)
Rànquing Empresa Matriu (lloc de residencia)
Núm.
hotels
Núm. habitacions
20 Sol Meliá SA (Palma) 360 93.995
25 NH Hoteles SA (Madrid) 396 60.000
30 Riu Hotels Group (Palma) 103 44.710
35 Barcelo Hotels & Resorts (Palma) 141 37.476
40 Iberostar Hotels & Resorts (Palma) 100 30.000
59 Hotusa Group (Barcelona) 126 13.892
91 Palladium Hotel Group (Eivissa) 48 13.700
103 Grupo Piñero (Palma) 25 12.000
103 Grupo Husa (Barcelona) 120 12.000
106 H10 Hotels (Barcelona) 43 11.900
130 Princess Hotels (Reus) 22 10.000
138 Hoteles Catalonia (Barcelona) 63 9.503
150 AC Hotels by Marriott (Madrid) 75 8.491
151 Be Live Hotels (Tenerife) 85 10.949
169 Lopesan Hotel Group (Gran Canaria) 20 7.726
Total España 1.907 404.508
Sociedad y Turismo Nuevo Milenio
Las demandas del Régimen Especial para Alojamientos Turísticos:
1. Deducciones del impuesto de sociedades.
2. Deducciones del impuesto de bienes inmuebles.
3. Deducciones a las cuotas a la Seguridad Social.
4. Instauración de un IVA súper reducido del 4% para los servicios turísticos.
5. Eliminación de los impuestos de patrimonio y de transmisiones.
6. Flexibilizar la contratación temporal.
7. Regular por ley el derecho a huelga.
8. Flexibilizar el despido colectivo.
9. Facilitar el recurso a la desvinculación salarial.
10. Otorgar mayor financiación estatal.
11. Flexibilizar el desarrollo y uso turístico de espacios naturales protegidos o
patrimonio cultural.
http://www.albasud.org/blog/es/578/el-rescate-hotelero#sthash.AcO05MlJ.dpf
Fluxos d'Invesió Estrangera Directa (IED) de/a l'Estat espanyol,
1970-2010 (milions dòlars)
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
Flux IED (entrada)
Flux IED (sortida)
Entrada a la UE
+ inici
privatitzacions
Recolonització
d'Amèrica Llatina
Crisi i sortida de
capitals
65% en energía, TCI y
financieras (1993-2001)
Murray, I. (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Tesi
doctoral. Palma: UIB.
Distribució de l’oferta hotelera de les CCHH
a Centre Amèrica i El Carib (2010)
Sol-Meliá, 13
Sol-Meliá, 22
Sol-Meliá, 8 Sol-Meliá, 4
Iberostar, 8
Iberostar, 14
Barceló, 12
Barceló, 9
Riu, 12
Riu, 9
Riu, 9
Grupo Piñero, 14
Grupo Matutes (Fiesta y
Sirenis), 8
0
10
20
30
40
50
60
Valentín Hotels
Globalia
Hoteles Globales
Blau Hotels
Hotetur
Viva
Oasis-Be Live
Grupo Matutes
(Fiesta y Sirenis)
Grupo Piñero
Riu
Barceló
Iberostar
Sol-Meliá
Distribución de las plazas de las
CCHH baleares (2007)
Carib, Amèrica
Central i Mèxic:
156,937
Espanya (sense les
Illes Balears):
129,908
Illes Balears:
89,922
Resta del món:
131,322
30.89
25.85
17.70
25.57
508.089
1996: 190,478
Murray, 2012: 2135
100 km
Reconversió d’enclavaments
turístics balears: Platja d’en Bossa
(Eivissa) i Magaluf (Mallorca)
Fonts: IDEIB, Broadway Malyan España (2012), Aguiló i
Reynés (2011) i SOL Hotels (2012).
Creixement urbà
Reconversió urbana-turística
Llegenda
Reconversión de enclaves
turísticos maduros
Artigues, A.A.;
Blázquez, M. i
Yrigoy, I. (2014).
"La planificació
territorial i la
reconversió de
zones turístiques
madures a les
Illes Baleares en
l'actual crisi".
Anuari del
Turisme de les
Illes Balears.
Palma: Fundació
Gadeso, 135-146
1 km
Magaluf
1 km
Platja
d’en
Bossa
Edificacions
/habitatges a sòl
rústic
Piscines Piscines a
sòl rústic
226.590 / 180.087 40.567 18.621
Hof, Angela;
Blázquez-Salom,
Macià. (2013). "The
Linkages between
Real Estate Tourism
and Urban Sprawl in
Majorca (Balearic
Islands, Spain)." Land
2 (2), p. 252-277
Urban sprawl
Desregulación territorial turística como
respuesta a la crisi sistémica
• Ley 4/2010 de medidas urgentes de impulso a la
inversión
• Ley 8/2010 de revalorización integral de la PdP
• Ley 8/2012 del Turismo de las Illes Balears
• Ley 7/2012 de Ordenación Urbanística Sostenible
• Decreto-ley 1/2013 de impulso de zonas turísticas
maduras
• Ley 2/2013 de modificación de la Ley 22/1988 de
Costas
• Ley 2/2014, de ordenación y uso del suelo
Artigues, A. et al. (2011). "La profundización de la vía urbano-turística-financiera en Palma (2007-2011): políticas y materialización en
tiempos de crisis". Observatorio Metropolitano de Madrid (eds.). (2013).Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario:
impactos regionales y urbanos de la crisis. Madrid: Traficantes de Sueños, p. 355-388.
¡Gracias!
Decret llei 1/2009 i Llei 4/2010 de mesures urgents
per a l’impuls de la inversió
• Crea la figura de les “declaracions d’interès
autonòmic” per reduir terminis administratius i
ambientals (art. 74)
• Possibilita la legalització de places turístiques al
registre d’establiment turístics amb la rebaixa de la
“ràtio turística” en un 75%, mitjançant l’adquisició de
places (D.A. 5ª)
• Incentiva la renovació dels establiments d’allotjament
turístic amb una amnistia que els exonera del
compliment dels paràmetres turístics i urbanístics
(D.A. 4ª)
Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears
1. Arts. 78 i D.A. 4ª: legalitza els fòssils urbanístics,
consistents en edificacions amb volums discordants amb
la normativa, amb dispenses per ampliacions de fins a un
40% de de la seva edificabilitat
2. Arts. 35 i 48: deroga el principi d’exclusivitat d’ús dels
establiments turístics (art. 16 LGT 2/1999): “No es poden
compatibilitzar els usos d’allotjament turístic amb el
residencial, industrial administratiu o comercial
independent”
3. Art. 35: es podrà realitzar divisió horitzontal de la propietat
amb la legalització de la figura dels condotels o els usos
comercials independents, donant entrada a aquests estocs
immobles als circuits secundaris d’acumulació de capital
Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears
4. Art. 23: consolida la “declaració responsable
d’activitat turística”: decret 13/2011 de simplificació
dels procediments administratius i decret 20/2011,
d’autoclassificació de categories.
5. Art. 44: establiments d’allotjament de turisme rural
sense declaració d’Interès General ni AIA, amb
legalització de construccions annexes per allotjament.
6. Art. 52: habitatges unifamiliars aïllats i adossats
comercialitzables per a estades turístiques, sense
importar la categoria urbanística del sòl.
7. Disp. Add. 6ª (Decret llei 1/2013): els establiments
d’allotjament de les zones turístiques madures
precisen de pla de modernització.
Decret llei 8/2012 de mesures urgents per a la Platja
de Palma
1. Eximeix de les limitacions al creixement turístic i residencial que
implantà la Llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial
2. Desprotegeix la zona humida de Ses Fontanelles
3. Possibilita la modificació del planejament “de manera diferent de
l’establert en la legislació o a l’instrument d’ordenació que
correspongui...” (art. 3.1):
• Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística, 1995: coeficients
d’edificabilitat, paràmetres de proporció turística, intercanvi
d’aprofitament i reconversió
• Pla Territorial de Mallorca (2004): reserves mínimes per a sistemes
generals, instalació d’equipaments i infraestructures
• Llei 2/1999 General Turística: usos i paràmetros de parcel·la per
establiments turístics d’oferta complementària
Decret-Llei 1/2013 de mesures urgents de
caràcter turístic i d’impuls de les zones
turístiques madures:
• Addició d’1-2 plantes a hotels i
apartaments > 4* i 3 claus.
• Modernització d’establiments excloses dels
paràmetres territorials, urbanístics i turístics.
• Queda sense efecte la Llei d’edificacions
fora d’ordenació pels establiments
modernitzats.
• Règim transitori per equipaments a sòl
rústic.
Llei 2/2013 de modificació de la Llei 22/1988 de Costes
• Exclusió dels sistemes dunars del DPMT, just les necessàries
per “garantir l’estabilitat de la platja i la defensa de la costa”.
Formentera sense dunes.
• Els passejos marítims determinen la Ribera de Mar (DPMT).
• Legalitza parcel·lacions dins servituds de protecció i
d’influència, amb serveis o consolidats en 2/3 parts.
• Exclou les salines i el parcel·lari de marines navegables del
DPMT i les servituds.
• Prorroga les concessions d’ocupació del DPMT (75 anys) i
permet la seva transmissió inter vius i mortis causa.
• Permet l’ocupació i ús excepcionals de platges urbanes per
eventes turístics d’interès general.
• Amplia les autoritzacions d’ocupació d’1 a 4 anys.

More Related Content

Similar to III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Macià Blázquez-Salom

Lloret Grans Horitzons 2006
Lloret Grans Horitzons 2006Lloret Grans Horitzons 2006
Lloret Grans Horitzons 2006Joan Amaya
 
Turisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesTurisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesruralia
 
Activitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turismeActivitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turismeSofía Lázaro
 
ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS
ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYSESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS
ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYSTrek2.0
 
Acord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsAcord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsHosteltur
 
Presentación6_Palma_desenvolupisme
Presentación6_Palma_desenvolupismePresentación6_Palma_desenvolupisme
Presentación6_Palma_desenvolupismeEstherMartnezMir
 
Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...
Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...
Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...Rotciv Teuqnarf
 
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de TorderaPresentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de TorderaBernat Costas
 
Pla específic de Protecció i Suport als Establiments Emblemàtics
Pla específic de Protecció i Suport als Establiments EmblemàticsPla específic de Protecció i Suport als Establiments Emblemàtics
Pla específic de Protecció i Suport als Establiments EmblemàticsAjuntament de Barcelona
 
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsiLl.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsiamodelcalabozo
 
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Laura Foraster i Lloret
 

Similar to III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Macià Blázquez-Salom (20)

Habitatges d'Ús Turístic
Habitatges d'Ús TurísticHabitatges d'Ús Turístic
Habitatges d'Ús Turístic
 
Lloret Grans Horitzons 2006
Lloret Grans Horitzons 2006Lloret Grans Horitzons 2006
Lloret Grans Horitzons 2006
 
Turisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsablesTurisme responsable per a turistes responsables
Turisme responsable per a turistes responsables
 
Activitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turismeActivitat turística geografía - tema turisme
Activitat turística geografía - tema turisme
 
ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS
ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYSESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS
ESTUDI DE L’IMPACTE DEL TURISME A LA GARROTXA D’AQUESTS DARRERS DEU ANYS
 
Acord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsAcord global De la Mesa de Turisme de Balears
Acord global De la Mesa de Turisme de Balears
 
Presentación6_Palma_desenvolupisme
Presentación6_Palma_desenvolupismePresentación6_Palma_desenvolupisme
Presentación6_Palma_desenvolupisme
 
Presentació producte
Presentació productePresentació producte
Presentació producte
 
Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...
Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...
Presentació projecte final de Fons de Desenvoluapment Sostenible del municipi...
 
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de TorderaPresentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
Presentació de la Diagnosi del Pla d'Acció Turística de Tordera
 
Diagnosi Situacio Actual Tordera
Diagnosi Situacio Actual TorderaDiagnosi Situacio Actual Tordera
Diagnosi Situacio Actual Tordera
 
Els serveis
Els serveisEls serveis
Els serveis
 
Ecotaxa
EcotaxaEcotaxa
Ecotaxa
 
Tema18
Tema18Tema18
Tema18
 
El turisme (Sector terciari)
El turisme (Sector terciari)El turisme (Sector terciari)
El turisme (Sector terciari)
 
Pla específic de Protecció i Suport als Establiments Emblemàtics
Pla específic de Protecció i Suport als Establiments EmblemàticsPla específic de Protecció i Suport als Establiments Emblemàtics
Pla específic de Protecció i Suport als Establiments Emblemàtics
 
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsiLl.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
Ll.7 i 8. els serveis.elturisme l'activitat comercial i les comunicacionsi
 
Turisme a Espanya i Catalunya VV
Turisme a Espanya i Catalunya VVTurisme a Espanya i Catalunya VV
Turisme a Espanya i Catalunya VV
 
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.
 
Debat Costa Brava
Debat Costa BravaDebat Costa Brava
Debat Costa Brava
 

More from Fundación Alternativas

La producción audiovisual: promesas a través de la crisis
La producción audiovisual: promesas a través de la crisisLa producción audiovisual: promesas a través de la crisis
La producción audiovisual: promesas a través de la crisisFundación Alternativas
 
Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas
 Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas
Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticasFundación Alternativas
 
Las reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para España
Las reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para EspañaLas reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para España
Las reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para EspañaFundación Alternativas
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume Garau
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume GarauIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume Garau
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume GarauFundación Alternativas
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto Bonnín
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto BonnínIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto Bonnín
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto BonnínFundación Alternativas
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - José Luque
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - José LuqueIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - José Luque
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - José LuqueFundación Alternativas
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón Martí
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón MartíIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón Martí
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón MartíFundación Alternativas
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena Murano
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena MuranoIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena Murano
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena MuranoFundación Alternativas
 
¿Ha podido más la crisis o la convivencia?
¿Ha podido más la crisis o la convivencia?¿Ha podido más la crisis o la convivencia?
¿Ha podido más la crisis o la convivencia?Fundación Alternativas
 
Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...
Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...
Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...Fundación Alternativas
 
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)Fundación Alternativas
 
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)Fundación Alternativas
 
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)Fundación Alternativas
 
El Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energético
El Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energéticoEl Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energético
El Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energéticoFundación Alternativas
 
Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa
Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa  Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa
Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa Fundación Alternativas
 
Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016
Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016
Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016Fundación Alternativas
 
El ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrollo
El ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrolloEl ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrollo
El ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrolloFundación Alternativas
 
3º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
3º Debate del Foro Ciudad y Energía 20153º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
3º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015Fundación Alternativas
 
2º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
2º Debate del Foro Ciudad y Energía 20152º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
2º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015Fundación Alternativas
 

More from Fundación Alternativas (20)

La producción audiovisual: promesas a través de la crisis
La producción audiovisual: promesas a través de la crisisLa producción audiovisual: promesas a través de la crisis
La producción audiovisual: promesas a través de la crisis
 
Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas
 Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas
Retos de la financiación de las innovaciones terapéuticas
 
Las reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para España
Las reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para EspañaLas reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para España
Las reformas del futuro: un nuevo modelo productivo para España
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume Garau
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume GarauIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume Garau
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Jaume Garau
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto Bonnín
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto BonnínIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto Bonnín
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ernesto Bonnín
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - José Luque
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - José LuqueIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - José Luque
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - José Luque
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón Martí
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón MartíIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón Martí
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Ramón Martí
 
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena Murano
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena MuranoIII Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena Murano
III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Helena Murano
 
¿Ha podido más la crisis o la convivencia?
¿Ha podido más la crisis o la convivencia?¿Ha podido más la crisis o la convivencia?
¿Ha podido más la crisis o la convivencia?
 
Education policy in Australia
Education policy in AustraliaEducation policy in Australia
Education policy in Australia
 
Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...
Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...
Descentralization, equity and public expenditures in education: The Spanish c...
 
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (III)
 
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (II)
 
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)
Disrupciones tecnológicas y empleo: consecuencias y oportunidades (I)
 
El Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energético
El Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energéticoEl Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energético
El Acuerdo de la Cumbre de París y sus implicaciones para el sector energético
 
Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa
Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa  Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa
Presentación de resultados sobre Transparencia Corporativa
 
Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016
Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016
Educación, sostenibilidad y energía - Foro Ciudad y Energía 2016
 
El ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrollo
El ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrolloEl ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrollo
El ecosistema móvil: implicaciones sociales y de desarrollo
 
3º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
3º Debate del Foro Ciudad y Energía 20153º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
3º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
 
2º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
2º Debate del Foro Ciudad y Energía 20152º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
2º Debate del Foro Ciudad y Energía 2015
 

III Foro Alternativas de Sostenibilidad - Macià Blázquez-Salom

  • 1. www.uib.cat III Foro alternativas de sostenibiidad Islas Baleares Macià Blázquez-Salom Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori mblazquez@uib.cat
  • 2. El modelo de desarrollo turístico balear “Balearización es un término acuñado por geógrafos franceses para describir la destrucción sistemática de la costa debida a la construcción indiscriminada y excesiva.” Fiol, Joan (1996). “The perfect guest: the poet and the island, a lasting affair”. Gravesiana: The Journal of the Robert Graves Society, junio.
  • 3. Análisis independiente y crítico desde movimientos sociales y universidades Morales & Ruíz, 2008
  • 4. Tourist arrivals and tourists accommodation capacity in the Balearic Islands (1950-2010) Pons, A.; Rullan, O.; Murray, I. (2014). “Tourism capitalism and island urbanization: tourist accommodation diffusion in the Balearics, 1936- 2010”. Journal of Island Studies, 9(2), 239–258.
  • 5. Crecimiento continuo aplicado a los destinos turísticos Tourism Area Life Cycle (TALC) Butler, R. (1980). “The concept of a tourism area cycle of evolution: Implications for the management of resources”. Canadian Geographer, 24, 5-12.
  • 6. Oligarquía hotelera • Elite ligada al poder político • Exportadora de la balearización • Oposición a la “ecotasa”, apoyaron al gobierno Matas • Determinan la regulación legalMorales & Ruíz, 2008
  • 7. Principales Cadenas Hoteleras españolas y su posicionamento entre las 200 primeras cadenas hoteleras mundiales, 2014 (www.hotelsmag.com) Rànquing Empresa Matriu (lloc de residencia) Núm. hotels Núm. habitacions 20 Sol Meliá SA (Palma) 360 93.995 25 NH Hoteles SA (Madrid) 396 60.000 30 Riu Hotels Group (Palma) 103 44.710 35 Barcelo Hotels & Resorts (Palma) 141 37.476 40 Iberostar Hotels & Resorts (Palma) 100 30.000 59 Hotusa Group (Barcelona) 126 13.892 91 Palladium Hotel Group (Eivissa) 48 13.700 103 Grupo Piñero (Palma) 25 12.000 103 Grupo Husa (Barcelona) 120 12.000 106 H10 Hotels (Barcelona) 43 11.900 130 Princess Hotels (Reus) 22 10.000 138 Hoteles Catalonia (Barcelona) 63 9.503 150 AC Hotels by Marriott (Madrid) 75 8.491 151 Be Live Hotels (Tenerife) 85 10.949 169 Lopesan Hotel Group (Gran Canaria) 20 7.726 Total España 1.907 404.508
  • 8.
  • 9. Sociedad y Turismo Nuevo Milenio
  • 10. Las demandas del Régimen Especial para Alojamientos Turísticos: 1. Deducciones del impuesto de sociedades. 2. Deducciones del impuesto de bienes inmuebles. 3. Deducciones a las cuotas a la Seguridad Social. 4. Instauración de un IVA súper reducido del 4% para los servicios turísticos. 5. Eliminación de los impuestos de patrimonio y de transmisiones. 6. Flexibilizar la contratación temporal. 7. Regular por ley el derecho a huelga. 8. Flexibilizar el despido colectivo. 9. Facilitar el recurso a la desvinculación salarial. 10. Otorgar mayor financiación estatal. 11. Flexibilizar el desarrollo y uso turístico de espacios naturales protegidos o patrimonio cultural. http://www.albasud.org/blog/es/578/el-rescate-hotelero#sthash.AcO05MlJ.dpf
  • 11. Fluxos d'Invesió Estrangera Directa (IED) de/a l'Estat espanyol, 1970-2010 (milions dòlars) 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Flux IED (entrada) Flux IED (sortida) Entrada a la UE + inici privatitzacions Recolonització d'Amèrica Llatina Crisi i sortida de capitals 65% en energía, TCI y financieras (1993-2001) Murray, I. (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Tesi doctoral. Palma: UIB.
  • 12. Distribució de l’oferta hotelera de les CCHH a Centre Amèrica i El Carib (2010) Sol-Meliá, 13 Sol-Meliá, 22 Sol-Meliá, 8 Sol-Meliá, 4 Iberostar, 8 Iberostar, 14 Barceló, 12 Barceló, 9 Riu, 12 Riu, 9 Riu, 9 Grupo Piñero, 14 Grupo Matutes (Fiesta y Sirenis), 8 0 10 20 30 40 50 60 Valentín Hotels Globalia Hoteles Globales Blau Hotels Hotetur Viva Oasis-Be Live Grupo Matutes (Fiesta y Sirenis) Grupo Piñero Riu Barceló Iberostar Sol-Meliá
  • 13. Distribución de las plazas de las CCHH baleares (2007) Carib, Amèrica Central i Mèxic: 156,937 Espanya (sense les Illes Balears): 129,908 Illes Balears: 89,922 Resta del món: 131,322 30.89 25.85 17.70 25.57 508.089 1996: 190,478 Murray, 2012: 2135
  • 14. 100 km Reconversió d’enclavaments turístics balears: Platja d’en Bossa (Eivissa) i Magaluf (Mallorca) Fonts: IDEIB, Broadway Malyan España (2012), Aguiló i Reynés (2011) i SOL Hotels (2012). Creixement urbà Reconversió urbana-turística Llegenda Reconversión de enclaves turísticos maduros Artigues, A.A.; Blázquez, M. i Yrigoy, I. (2014). "La planificació territorial i la reconversió de zones turístiques madures a les Illes Baleares en l'actual crisi". Anuari del Turisme de les Illes Balears. Palma: Fundació Gadeso, 135-146 1 km Magaluf 1 km Platja d’en Bossa
  • 15.
  • 16.
  • 17. Edificacions /habitatges a sòl rústic Piscines Piscines a sòl rústic 226.590 / 180.087 40.567 18.621 Hof, Angela; Blázquez-Salom, Macià. (2013). "The Linkages between Real Estate Tourism and Urban Sprawl in Majorca (Balearic Islands, Spain)." Land 2 (2), p. 252-277 Urban sprawl
  • 18. Desregulación territorial turística como respuesta a la crisi sistémica • Ley 4/2010 de medidas urgentes de impulso a la inversión • Ley 8/2010 de revalorización integral de la PdP • Ley 8/2012 del Turismo de las Illes Balears • Ley 7/2012 de Ordenación Urbanística Sostenible • Decreto-ley 1/2013 de impulso de zonas turísticas maduras • Ley 2/2013 de modificación de la Ley 22/1988 de Costas • Ley 2/2014, de ordenación y uso del suelo Artigues, A. et al. (2011). "La profundización de la vía urbano-turística-financiera en Palma (2007-2011): políticas y materialización en tiempos de crisis". Observatorio Metropolitano de Madrid (eds.). (2013).Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario: impactos regionales y urbanos de la crisis. Madrid: Traficantes de Sueños, p. 355-388.
  • 20. Decret llei 1/2009 i Llei 4/2010 de mesures urgents per a l’impuls de la inversió • Crea la figura de les “declaracions d’interès autonòmic” per reduir terminis administratius i ambientals (art. 74) • Possibilita la legalització de places turístiques al registre d’establiment turístics amb la rebaixa de la “ràtio turística” en un 75%, mitjançant l’adquisició de places (D.A. 5ª) • Incentiva la renovació dels establiments d’allotjament turístic amb una amnistia que els exonera del compliment dels paràmetres turístics i urbanístics (D.A. 4ª)
  • 21. Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears 1. Arts. 78 i D.A. 4ª: legalitza els fòssils urbanístics, consistents en edificacions amb volums discordants amb la normativa, amb dispenses per ampliacions de fins a un 40% de de la seva edificabilitat 2. Arts. 35 i 48: deroga el principi d’exclusivitat d’ús dels establiments turístics (art. 16 LGT 2/1999): “No es poden compatibilitzar els usos d’allotjament turístic amb el residencial, industrial administratiu o comercial independent” 3. Art. 35: es podrà realitzar divisió horitzontal de la propietat amb la legalització de la figura dels condotels o els usos comercials independents, donant entrada a aquests estocs immobles als circuits secundaris d’acumulació de capital
  • 22. Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears 4. Art. 23: consolida la “declaració responsable d’activitat turística”: decret 13/2011 de simplificació dels procediments administratius i decret 20/2011, d’autoclassificació de categories. 5. Art. 44: establiments d’allotjament de turisme rural sense declaració d’Interès General ni AIA, amb legalització de construccions annexes per allotjament. 6. Art. 52: habitatges unifamiliars aïllats i adossats comercialitzables per a estades turístiques, sense importar la categoria urbanística del sòl. 7. Disp. Add. 6ª (Decret llei 1/2013): els establiments d’allotjament de les zones turístiques madures precisen de pla de modernització.
  • 23. Decret llei 8/2012 de mesures urgents per a la Platja de Palma 1. Eximeix de les limitacions al creixement turístic i residencial que implantà la Llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial 2. Desprotegeix la zona humida de Ses Fontanelles 3. Possibilita la modificació del planejament “de manera diferent de l’establert en la legislació o a l’instrument d’ordenació que correspongui...” (art. 3.1): • Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística, 1995: coeficients d’edificabilitat, paràmetres de proporció turística, intercanvi d’aprofitament i reconversió • Pla Territorial de Mallorca (2004): reserves mínimes per a sistemes generals, instalació d’equipaments i infraestructures • Llei 2/1999 General Turística: usos i paràmetros de parcel·la per establiments turístics d’oferta complementària
  • 24. Decret-Llei 1/2013 de mesures urgents de caràcter turístic i d’impuls de les zones turístiques madures: • Addició d’1-2 plantes a hotels i apartaments > 4* i 3 claus. • Modernització d’establiments excloses dels paràmetres territorials, urbanístics i turístics. • Queda sense efecte la Llei d’edificacions fora d’ordenació pels establiments modernitzats. • Règim transitori per equipaments a sòl rústic.
  • 25. Llei 2/2013 de modificació de la Llei 22/1988 de Costes • Exclusió dels sistemes dunars del DPMT, just les necessàries per “garantir l’estabilitat de la platja i la defensa de la costa”. Formentera sense dunes. • Els passejos marítims determinen la Ribera de Mar (DPMT). • Legalitza parcel·lacions dins servituds de protecció i d’influència, amb serveis o consolidats en 2/3 parts. • Exclou les salines i el parcel·lari de marines navegables del DPMT i les servituds. • Prorroga les concessions d’ocupació del DPMT (75 anys) i permet la seva transmissió inter vius i mortis causa. • Permet l’ocupació i ús excepcionals de platges urbanes per eventes turístics d’interès general. • Amplia les autoritzacions d’ocupació d’1 a 4 anys.