Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)

1. TEMA 4
El segle XVIII: El reformisme dels
primers Borbó (1700 - 1788)

2. Índex de contingut
4.1. L'arribada d'una nova dinastia: Els Borbó.
- La Guerra de Successió. Causes del conflicte.
- La Guerra de Successió. Els bàndols.
- La Guerra de Successió dins de la península.
- La Guerra de Successió. Conseqüències internacionals i nacionals.
4.2. La Política exterior d'Espanya després de la Pau d'Utrecht.
4.3. La pervivència de l'Antic Règim al segle XVIII.
4.4. El model absolutista dels Borbó.
4.5. Influència de les idees Il·lustrades a Espanya.
4.6. El reformisme borbònic: El regnat de Carles III (1759 – 1788).
- Carles III i la Il·lustració.
- L'obra reformista de Carles III. Objectius.
4.7. Les societats econòmiques d'Amics del País.
4.8. Evolució demogràfica i econòmica al segle XVIII.
- Evolució demogràfica.
- La insuficiència de les reformes agrícoles.
- La liberalització del comerç colonial.
- Els beneficiats de la liberalització del comerç colonial.
- Promoció de manufactures.
- Les manufactures d'indianes a Catalunya.

3. 4.1. L'arribada d'una nova dinastia:
Els Borbó

4. La Guerra de Successió
Causes del conflicte
1) La mort de Carles II el 1700, darrer rei de la casa d'Àustria. Surten 2 candidats:
1) Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV de França i fill de la princesa espanyola Maria Teresa
d'Àustria).
2) Arxiduc Carles d'Habsburg (fill emperador d'Àustria).
És nomenat Felip d'Anjou (Borbó) amb el nom de Felip V el 1701, per ordre
del testament de Carles II.

5. La Guerra de Successió
Causes del conflicte
● PROBLEMA! El nomenament de Felip V
donava als borbons molt poder a Europa!

6. La Guerra de Successió
Els bàndols
● Bàndol borbònic:
– França.
– Espanya.
● Bàndol austriacista
(Gran Aliança):
– Gran Bretanya.
– Portugal.
– Imperi Austríac.
– Ducat de Savoia.

7. La Guerra de Successió dins de la
península
VÍDEO

8. La Guerra de Successió dins de la península
● Castella: Es mostra fidel a Felip V, amb excepció de la noblesa,
que temia perdre el poder i influència davant l'ABSOLUTISME
borbònic.
● Corona d'Aragó: Dona suport al candidat austríac per:
– El mal record que les tropes franceses deixaren a Catalunya durant
l'aixecament de 1640.
– Temor de les institucions a perdre poder davant les tendències
centralitzadores i uniformitzades dels borbons.
L'existència de dos bàndols a la península crea una Guerra Civil

9. La Guerra de Successió dins de la Península
Desenllaç del conflicte
● 17 d'abril de 1711: Mor l'emperador d'Àustria
Josep I, i el tron passa a l'arxiduc Carles. El
perill d'un regne extens ara es troba en els
HABSBURG.
● Els anglesos promouen negociacions, canvien
de tornes i s'interessen per nomenar Felip V
com a Rei d'Espanya.

10. La Guerra de Successió
Conseqüències internacionals
● Pau d'Utrecht (1713) i de Rastatt (1714).
– Àustria es quedava amb el Milanesat, Flandes,
Nàpols i Sardenya.
– Gran Bretanya es quedava amb Gibraltar i
Menorca.
– Gran Bretanya rebia el privilegi de poder comerciar
amb l'Amèrica Espanyola.
– A canvi, Felip V era reconegut com a rei d'Espanya.

11. La Guerra de Successió.
Conseqüències nacionals
● La Corona d'Aragó es veu abandonada per
l'arxiduc Carles amb la signatura dels tractats. Les
corts catalanes decideixen continuar la resistència
contra els borbons. La ciutat de Barcelona cau l'11
de setembre de 1714. Mallorca cau el 1715.
● Com a represàlia, Felip V suprimeix les lleis i drets
propis catalans i instaura la llengua i legislació
castellana en el territori. És el moment del famós
«Decret de Nova Planta».

12. 4.2. La Política exterior d'Espanya
després de la Pau d'Utrecht

13. La Política exterior d'Espanya
després de la Pau d'Utrecht
● La pèrdua de territoris permet alliberar la
monarquia de grans càrregues militars i
financeres, i centrar-se en millorar la situació
a Espanya i Amèrica.
● Segle de pau amb poca intervenció bèl·lica.
Intervenció en la Guerra dels Set Anys al costat
de França, que li permeté la recuperació de
Florida i Menorca entre d'altres territoris.

14. 4.3. La pervivència de l'Antic Règim
al segle XVIII

15. La pervivència de l'Antic Règim al
segle XVIII
● Continuava una societat estamental entre privilegiats i
no privilegiats.
● La majoria de la terra, propietat de l'església,
ajuntaments o nobles, i era «amortitzada» (no es podia
comprar ni vendre).
● Manufactures organitzada en gremis i proteccionista.
● Mercat interior dèbil i escàs (local i comarcal).
● Mercat exterior essencialment colonial (Amèrica).

16. 4.4. El model absolutista dels Borbó

17. El model absolutista i centralista
dels Borbó
● Absolutisme: poder del monarca pràcticament il·limitat:
– Podia dictar lleis.
– Autoritat màxima de govern.
– Cap de la justícia.
Els borbons imposarien a Espanya, com a França un
model de monarquia absoluta, acabant amb els pocs
contrapoders (nobles, corts…) que els podien limitar.

18. El model absolutista i centralista
dels Borbó
● Els borbons inicien procés de centralització i unificació
dels diferents regnes peninsulars.
– Supressió de lleis i institucions pròpies dels regnes
(excepte Navarra i País Basc) i sotmetiment a Castella («decret
de nova planta» a la Corona d'Aragó).
– Organització uniforme del territori:
● Demarcacions provincials: governades per un Capità General i
Corregidors (aquests darrers únicament en les principals ciutats).
– Reorganització de la Hisenda: Sistema de pagament de TOTS
els estaments segons riquesa. S'aplica a la Corona d'Aragó amb
el dret de conquesta. A Castella no s'exporta per oposició dels
privilegiats.

19. 4.5. Influència de les idees
Il·lustrades a Espanya

20. Influència de les idees Il·lustrades a
Espanya
● Il·lustració: Corrent ideològic sorgit a Europa el segle XVIII, basat en
l'anàlisi científica prescindint d'idees preconcebudes i tradicions.
● A Espanya: Generacions d'il·lustrats com Feijoo, Campomanes,
Floridablanca o Jovellanos, criticaren privilegis nobiliaris, defensaren
dret a la llibertat i l'educació entre d'altres.
Els il·lustrats espanyols no apostaren per grans revolucions i canvis, i
veieren en el monarca l'opció per a millorar el regne, al considerar el
poble ignorant i els alts estaments forts («despotisme il·lustrat»).

21. 4.6. El reformisme borbònic: El
regnat de Carles III (1759 - 1788)

22. Carles III i la Il·lustració
● Carles III com a monarca influenciat per les
idees il·lustrades intentà impulsar
innovacions que milloressin el regne.
● El context social fou desavantatjós: Malestar
social per carestia, preu d'aliments i
liberalització del comerç del blat (més
competència). Provoquen revoltes com el motí
de Squillace (1766).

23. L'obra reformista de Carles III
Objectius
1) Abolició dels privilegis de la societat de l'Antic Règim a
través de mesures legals.
2) Reforma de l'educació (fundació escoles d'arts i d'oficis, reforma
d'educació universitària i d'ensenyaments mitjans…).
3) Defensa del poder de l'Estat davant l'Església (regalisme):
– Nomenament per part del rei de càrrecs eclesiàstics.
– Control de la Inquisició.
– Fundació de monestirs i combatiment del poder de l'església.

24. L'obra reformista de Carles III
Objectius
4) Mesures per a la millora econòmica:
– Limitació dels privilegis de la Mesta i impuls de projecte de reforma
agrària.
– Creació de mercats de béns i capitals per a fomentar infraestructures de
transport i circulació lliure de mercaderies. En el comerç colonial, es busca
una «liberalització».
– Promoció d'activitat industrial a través de liberalització del procés de
fabricació (1768) i establiment d'aranzels (aranzel de 1872) per protegir
indústria nacional de competència exterior.
– Estabilització i moderació de la política d'impostos per a fomentar
producció associada a l'estabilitat de la despesa pública.

25. 4.7. Les societats econòmiques
d'Amics del País

26. Les Societats Econòmiques d'Amics
del País
●
Institucions impulsades pel govern reformista de Carles III i els seus
«consellers» il·lustrats.
● 2 funcions:
– Estudiar la situació econòmica i comercial del territori on actuaven.
– Foment de l'agricultura, comerç i indústria.
– Promocionar la difusió de les idees liberals.
● Les societats més importants:
– Sociedad Bascongada de Amigos del País (fou la primera).
– Sociedad Económica Matritense (gran influència).
Feien promoció dels avantatges de la propietat de la terra i la seva lliure
compravenda → Crítics amb la amortització de les terres, els mayorazgos, les
mans mortes i les senyories.

27. 4.8. Evolució demogràfica i
econòmica al segle XVIII

28. Evolució demogràfica
● Augment de la població (de 7 a 10 milions) gràcies a:
– Finalització de pestes.
– Millora de tècniques agrícoles.
– Introducció de nous conreus.
– Pau a Europa.
– Incentivacions poblacionistes dels Borbó (ajudes a famílies nombroses,
acolliment d'immigrants catòlics amb cessió de terres o feina).
● Un augment poblacional desequilibrat. Afecta molt més a la perifèria
que a l'interior.
Augment poblacional no és igual a augment de la productivitat agrícola.

29. La insuficiència de les reformes
agrícoles
● Perquè les reformes agrícoles no permeteren
un augment de la productivitat dels camps?
– Condicions climàtiques i agronòmiques del
camp espanyol: règim baix de precipitacions i
irregular. Les innovacions conegudes limitaven
productes i tècniques a aplicar.
– Les terres fora del mercat. Terres «amortitzades».
Havien de conrear les terres amb pitjor qualitat.

30. La liberalització del comerç colonial
● Continua igual:
– Un únic port continuaria mantenint el monopoli: Ara Cadis en comptes de Sevilla.
– Trànsit i rutes controlades per flotes i galions.
● Novetats:
– Creació de companyies privilegiades. L'estat cedia, a canvi de pagament, el
monopoli de certes rutes o productes.
● 1728. Companyia Guipuzcoana de Caracas (cacau veneçolà).
● 1740. Companyia de la Habana (sucre i tabac cubà).
● 1755. Real Compañia de Barcelona (comerç a Antilles).
El contrabandisme anglès va produir l'establiment el 1765 del «lliure comerç»
en alguns ports espanyols i americans. El 1788 ja es podia comerciar des
de qualsevol port espanyol amb Amèrica, desapareixent el 1790 la Casa
de Contractació.

31. Els beneficiats de la liberalització
del comerç colonial
● El port de Cadis: Continuà tenint molt volum
de negoci tot i perdre el monopoli.
– Es dedicaren a reexportar productes d'Europa.
Poca influència en la prosperitat econòmica
d'Andalusia.
● Catalunya: Gran beneficiada, al poder exportar
sense dependència de Castella.
– Exportació de productes LOCALS. Això provoca
creixement econòmic a Catalunya.

32. Promoció de manufactures
● La manufactura: lloc on gran quantitat de treballadors fabricaven en
grans tallers, de forma MANUAL, un producte determinat.
● La monarquia promou manufactures reials:
– Tapissos i vidre a La Granja.
– Tabacs a Sevilla.
– Porcellana a Madrid.
● Promoció de manufactures privades mitjançant la reducció de
privilegis gremials, i ajudes per a noves manufactures.
– València: Indústria de la seda.
– País Basc: Producció de ferro.

33. Les manufactures d'indianes a
Catalunya
● Indústria catalana tèxtil. Especialització en
fabricacions d'indianes.
– Primerament amb treball «domiciliar».
– A partir de 1736-1737 s'implementen les primeres
fàbriques, amb divisió del treball dirigida pel
propietari.