Ce diaporama a bien été signalé.
Le téléchargement de votre SlideShare est en cours. ×
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Publicité
Chargement dans…3
×

Consultez-les par la suite

1 sur 7 Publicité

Plus De Contenu Connexe

Publicité

Plus récents (20)

Poesia

  1. 1. POESIA L’art de la paraula
  2. 2. La poesia està formada per versos i estrofes <ul><li>Els versos són cadascuna de les línies d’un poema. </li></ul><ul><li>A la nit el meu gat, (vers) </li></ul><ul><li>demana sardina en un plat . (vers) </li></ul><ul><li>Les estrofes són el conjunt de versos </li></ul><ul><li>Sóc el picamosques, </li></ul><ul><li>i pico tan fi </li></ul><ul><li>que quan se n'adonen (estrofa) </li></ul><ul><li>ja sóc allí. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Les mosques agreugen </li></ul><ul><li>la lletjor del món; </li></ul><ul><li>i quan ha de ploure, (estrofa) </li></ul><ul><li>que feixugues són! </li></ul>
  3. 3. MÈTRICA DE LA POESIA <ul><li>Consisteix en contar les síl·labes de cada vers. </li></ul><ul><li>NORMES </li></ul><ul><li>- Sinalefa : Unim la darrera vocal d’una paraula amb la vocal o h de la següent. </li></ul><ul><li>Ex: A/na/v a a/ pes/car </li></ul><ul><li>-Si la darrera paraula del vers és aguda hem </li></ul><ul><li>de sumar 1. </li></ul><ul><li>Ex: Un a a /ra/nya/ f a e l /di/nar 6 +1= 7 </li></ul><ul><li>-Si la darrera paraula del vers és esdrúixola hem de </li></ul><ul><li>restar 1. </li></ul><ul><li>Ex: Pa/reix /fà/cil /la /mè/tri/ca 8 – 1= 7 </li></ul>
  4. 4. BOMBOLLES <ul><li>Vi/ne a/ fer/ bom/bo/lles, 6 - </li></ul><ul><li>que/ tinc/ un/ tas/só 5+1 6a </li></ul><ul><li>ple/ d'ai/gua i/ sa/bó. 5+1 6a </li></ul><ul><li>Mi/ra/ com/ vo/le/ien 6 - </li></ul><ul><li>i /bri/llen/ al/ sol 5+1 6b </li></ul><ul><li>tot/ fent/ tor/nas/sol! 5+1 6b </li></ul><ul><li>Si/ la/ més/ bo/ni/ca 6 - </li></ul><ul><li>pro/ves/ d'a/ga/far, 5+1 6c </li></ul><ul><li>se't /fon/ a/ la/ mà... 5+1 6c </li></ul><ul><li>I et/ que/des/ en /dub/te 6 - </li></ul><ul><li>de/ si /l'has/ bu/fat 5+1 6d </li></ul><ul><li>o ho/ has/ som/ni/at! 5+1 6d </li></ul>
  5. 5. TIPUS DE RIMES <ul><li>CONSONANT </li></ul><ul><li>Quan es repeteixen les </li></ul><ul><li>vocals i les consonants </li></ul><ul><li>Això era una rat eta </li></ul><ul><li>que embrutava l'escal eta </li></ul><ul><li>ASSONANT </li></ul><ul><li>Quan es repeteixen </li></ul><ul><li>només les vocals </li></ul><ul><li>Quan seràs mort, enc a r a </li></ul><ul><li>faràs créixer una fl a m a . </li></ul>
  6. 6. TIPUS DE VERSOS <ul><li>ART MENOR </li></ul><ul><li>El vers té 8 síl·labes o </li></ul><ul><li>menys. </li></ul><ul><li>ART MAJOR </li></ul><ul><li>El vers té més de 8 </li></ul><ul><li>síl·labes. </li></ul>
  7. 7. POESIA EIVISSENCA <ul><li>LLUNA PAGESA (fragments) </li></ul><ul><li>Aquesta lluna pagesa aquí és més lluna que enlloc. Sortia grossa i encesa, ara ha pres un color groc. </li></ul><ul><li>Ja no veu carro ni mula ni el bestiar que recull. Si avorrida, ho dissimula alta i clara com un ull. </li></ul><ul><li>Temps ha que dorm la gallina i els al.lots ja són al llit. Na Xamena diu: &quot;Au, vine&quot;, a l'home mig adormit. </li></ul><ul><li>No fa cas de petiteses la lluna. Vol camp obert. Sèquies, pins, camins, maleses: tot ho mira amb aire expert. </li></ul><ul><li>Amiga de l'olibassa, de la granota i el mart. (Qui dorm i qui va de caça, i qui mai troba que és tard.) </li></ul><ul><li>Vetlla el vent que sempre alena, i la font que sempre neix, i l'ona damunt l'arena, i, amb un badall, jo mateix. [...] </li></ul><ul><li>Lladre i adúlter, a l'una volen anar d'amagat. Es queixen: &quot;Aquesta lluna!&quot; I troba una ombra el pecat. [...] </li></ul><ul><li>La lluna de lloc es muda, la lluna fa el seu camí. La serena cau menuda i arriba que tot té fi. </li></ul>Marià Villangómez

×