1. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
P
o
s
t
g
r
a
u
e
n
M
e
d
i
a
c
i
Jose Francisco Navajas Adàn
ó Curs 2005-2006
1

2. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
INTRODUCCIÓ
MEDIACIÓ
La mediació com a sistema alternatiu de resolució de conflictes està cada vegada més
d’actualitat. Esta passant de ser el gran desconegut a ser un sistema resolutiu que dóna
el protagonisme a les parts i que aprofundeix en la cultura de l’enteniment i la pau. Els
dos guanyen, busquen comprensió mútua i col·laboren per a aconseguir un acord
satisfactori per a ambdós. Com a sistema alternatiu de resolució afavoreix la descarrega
dels Tribunals de Justícia, estalvia temps i diners, augmenta la creativitat al ser les parts
protagonistes dels acords i fan a aquests romanguin més en el temps perquè no es
perceben com imposats.
La mediació com a tal no es una invenció dels segle XX. En diferents cultures
primitives s’ha recorregut a persones que per la seva experiència o la seva autoritat dins
de la comunitat han fet mediació entre les parts. Els acords eren traslladats i portats a la
pràctica.
Quan parlem d’un concepte hem de partir de la seva definició. Hem trobat definit al
Diccionari de la Llengua de l’Enciclopèdia Catalana mediació com “Acció del qui
intervé entre dues persones o més per fer-les posar d’acord”. En la seva tercera accepció
diu “Intersecció de Jesús davant Déu a favor dels homes”. I en la seva quarta accepció
diu “ Mitjà pacífic de resoldre els problemes internacionals consistent en el fet que un
tercer intervingui entre les parts litigants”. Fugirem del primer significat perquè com
veurem més endavant la mediació no ha de ser intervencionista. La segona accepció,
religiosa no es conseqüent de derivar en aquest treball. I la tercera accepció comença a
apuntar bé quan parla de “Mitjà pacífic per posar ordre entre dos parts”.
El Diccionari de la Llengua Espanyola, Mediació és “acción y efecto de mediar”. I
mediar “interpornerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando
reconciliarlos y unirlos en amistad” (Ahí es nada).
De definicions de mediació n’hi ha moltes. La definició d’Eduard Vinyamata,
contempla diversos aspectes que posteriorment tindrem en compte: “Mediació és el
procés de comunicació entre parts en conflicte, amb l’ajut d’un mediador imparcial, que
procurarà que les persones implicades en una disputa puguin arribar, per elles mateixes,
a establir un acord que permeti recomposar la bona relació i donar per acabat, o al
menys, reduir, el conflicte, que actuï preventivament o de cara a millorar les relacions
amb els demés”
Procés de comunicació entre parts en conflicte, és mediació. Això ens porta a preguntar-
nos si perquè hi hagi mediació ha de haver-hi conflicte. És necessari el conflicte perquè
es pugui fer mediació?. Abans d’apropar-nos al terme mediació teníem molt clar que si,
a data actual, no ho tenim tan clar. Si entenem el rol del mediador com la persona que
facilita la comunicació (Robert Gimeno), aquesta comunicació es potenciarà bé per
resoldre un conflicte bé per millorar les relacions. Des d’aquest punt de vista, això
també es fer mediació.
2

3. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
CONFLICTE
La major part de definicions de mediació parlen de conflicte entre dues o més parts. La
següent pregunta seria, què és conflicte?. Segons Sara Horowith s’entén el conflicte
com la percepció d’una divergència d’interessos o com la creença de que les aspiracions
individuals no es poden satisfer simultània o conjuntament. Quan parlem de conflicte
hem de parlar de procés interaccional entre dues o més parts on predominen
interaccions antagòniques a partir d’accions, pensaments, percepcions, emocions i
discursos que perceben a l’altre part com una barrera o amenaça.
Del conflicte sempre es pensa en termes negatius, carregat de violència o forta
discrepància. No tota disputa o divergència implica un conflicte. El conflicte és el
resultat d’un procés d’interacció i que s’ha de començar a valorar com una possibilitat
de canvi i de millora personal, familiar o social. El conflicte és inevitable en la societat
humana, per tant, hem de ser capaços d’entendre’l i de saber gestionar-lo per a la
millora de les relacions humanes.
La Teoria General de Sistemes entén les relacions humanes com un sistema i quan es
produeix una dinàmica relacional dolenta podem introduir variables en les relacions, per
exemple millora de la comunicació per solucionar el conflicte. A l’Escola del Palo Alto
treballen la comunicació entre individus com a centre de resolució de disputes, d’això
també s’influeix la Programació Neurolingüística que diu que la persona elabora
contínuament mapes mentals de la realitat i que la comunicació és l’activitat humana
per excel·lència.
La Teràpia Familiar Sistèmica de Milà s’alimenta de les teories sobre la comunicació de
l’escola de Palo Alto i el model sistèmic. Observen que si es modificaven les pautes
d’interacció de la família, la conducta problema canviava. Centraven tot en la
importància de la comunicació, i incidien en la connotació positiva del problema.
La Teoria de la Dissonància cognitiva planteja el conflicte com la dissonància entre les
impressions que rebem dels demés i de les nostres expectatives. Estem en terreny de
valors i creences, hem de treballar canvis de conductes per canviar les percepcions
negatives.
La Teoria del Caos diu que una determinada causa pot generar en l’espai i el temps
efectes molt importants. En el conflicte intervenen molts factors. La mediació s’entén
com l’eina que ha d’introduir nous elements per aportar més ordre a les relacions entre
individus.
Paco Gascón i d’altres parlen d’actituds davant el conflicte: competició (guanyar –
perdre), acomodació (perdre – guanyar), evasió (perdre – perdre), cooperació (guanyar –
guanyar). 1
Quan parlem de conflicte, parlem de les parts implicades en aquest conflicte, els
protagonistes principals. Encara que també hi ha protagonistes secundaris, persones o
1
Paco Gascón Soriano Educar en y para el Conflicto. Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanas.
Extrext de la Web edualter.org
3

4. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
grups que de forma més o menys directa influeixen en les parts. Les percepcions de les
parts sobre el conflicte, el context i la relació amb l’altre part, també expliquen el
conflicte. També les emocions i sentiments que senten les parts juguen un paper
determinant a la hora de definir les posicions de les parts davant el conflicte.
Tot això conforma les posicions de les parts davant el conflicte. El procés de mediació
ha d’aplicar la piràmide de Fisher. Hem de procurar passar de les posicions, (el que
volem, el que afirmem), definir els interessos ( el que es desitja) per poder acabar en les
necessitats (el que necessitem). Encara que la finalitat de la mediació no es sol ventilar
les emocions, si que es un pas important a l’hora de superar el conflicte.
El conflicte no és una situació estàtica, inamovible. Es parla del procés conflictiu, quan
entenem que hi ha un naixement del conflicte, quan les parts no surten de les seves
posicions es produeix una escalada en el conflicte, un estancament del conflicte i una
desescalada del conflicte, encara que no sempre s’aconsegueix. El mediador ha
d’aconseguir superar les posicions de les parts, disminuint la tensió, restablint la
col·laboració per definir els interessos i les necessitats.
PRINCIPIS DE MEDIACIÓ
Per poder iniciar la mediació hem de tenir clars els seus principis. La mediació s’ha de
realitzar des de la voluntarietat de les parts, no s’ha d’imposar. Si que es pot proposar
com un mètode de reparació a la víctima en el cas de la justícia juvenil i per evitar més
repercussions al menor.
La neutralitat és l’altre gran principi. Aquest concepte ha generat grans debats entre
diferents tendències de la mediació. Isabel Valls i Mati González desglossen neutralitat
en imparcialitat, equidistància i equitat. Altres autors parlen d’imparcialitat, Francisco
Díez y Gachi Tapia en “Herramientas para Trabajar en Mediación”, parlen de
multiparcialitat. Que el mediador aconsegueixi transmetre a les parts aquesta percepció
de no prendre posició i si estimular la comunicació és bàsic.
El tercer gran principi és la confidencialitat. Durant tot el procés de mediació es poden
agafar notes per part del mediador però ha d’estar clar que una vegada finalitzat es
destruiran. El parlat, l’acordat en l’espai de mediació queda entre les parts i el mediador.
OBJECTIUS DE LA MEDIACIÓ
Depenent dels diferents models de mediació podem parlar de diferents objectius. Però si
que podem consensuar independentment dels models que els objectius generals són:
Restablir una comunicació més fluïda i preservar les relacions entre les parts.
Retornar a les parts el protagonisme.
Reduir els temes de disputa i els conflictes.
Cada model de mediació tendirà en major mesura cap a un objectiu o un altre.
4

5. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
MODELS DE MEDIACIÓ
Partint de la base que són models teòrics i que no hi ha cap model pur. La pràctica de
cada mediador farà agafar aspectes i particularitats dels diferents models, adoptant una
posició eclèctica davant d’aquests. Així però hem de saber que:
Model de Harvard: Defineix la mediació com una negociació col·laborativa assistida per
un tercer, i el seu objectiu és arribar a un acord. El conflicte és entès com un obstacle
per a la satisfacció d’interessos i necessitats.
El mediador en aquest model és un facilitador de la comunicació. Des de la causalitat
lineal es ventila el conflicte i es negocia per interessos.
Model Transformatiu: Està orientat a la comunicació i a restablir i potenciar les
relacions interpersonals. L’objectiu de la mediació no és l’acord sinó el
desenvolupament del potencial del canvi en les persones i les relacions establertes entre
elles. S’ha de transformar positivament el conflicte.
Model Circular Narratiu: És important les narracions de les persones en la mediació.
L’objectiu és arribar a un acord, treballant la comunicació i la interacció de les parts. És
molt important conèixer els significats que les persones donen als fets i les actituds dels
altres. A partir d’això és treballa la legitimació de les persones.
El mediador en aquest model intenta ajudar a parlar de forma diferents, perquè les parts
interactuïn de forma diferent i comencin a construir una història alternativa.
COMUNICACIÓ
Tots tres models parlen de fomentar la comunicació com a base del procés mediador.
Quan es parla de comunicació ens referim al discurs, però també a com es diu i la
comunicació no verbal que desenvolupa més aspectes a tenir en compta. Francisco Díez
y Gachi Tapia diuen “ si tenemos que definir nuestra práctica no dudamos en decir que
la mediación es comunicación”2.
Definició: Comunicació és un cicle. Es realitza entre dues persones (com a mínim) i
d’aquest cicle obtenim una resposta.
Axiomes de la comunicació:
Es impossible no comunicar.
Tota comunicació té dos nivells; el contingut (què diem) i la relació (com ho diem).
La naturalesa de la relació es percep a través de la puntuació de les seqüències de
comunicació entre participants.
Tota comunicació s’expressa en llenguatge digital i analògic.
Tots els intercanvis en la comunicació són simètrics o complementaris, segons estiguin
basats en la igualtat o en la diferència.
2
Francisco Diez y Gachi Tapias. Herramientas para trabajar en Mediación. Ed. Paidós. Buenos Aires.
1999
5

6. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
És el context el que determina el significat de la comunicació i el valor d’aquest
significat. Per tant la mediació dóna molta importància també al context i crea un
al.licient a facilitar el procés de comunicació.
FASES EN EL PROCÉS DE MEDIACIÓ:
Com a procés, la mediació es desenvolupa al llarg del temps, que també haurem de
controlar en tot moment. Podem partir de l’esquema presentat per Aleix Ripoll (utilitzat
al Centre d’Assistència Familiar) per veure les diferents fases:
Fase 1: Pre-Negociació: És en aquesta fase on es rep la demanda del servei. Es
convoquen les dues parts i es dóna una primera explicació del que significa la mediació.
Fase 2. Inicial: Explicació del procés de la mediació i les normes de funcionament
durant el procés. Creació d’espai cooperatiu i escolta de les diferents narracions.
Posteriorment a la ventilació de sentiments identificació de posicions, interessos i
necessitats. Conèixer el context més ampli de les parts.
Fase 3. Fase Mitja: Treballar temes, veure solucions i millorar la comunicació.
Prioritzar temes i arribar a acords parcials.
Fase 4: Fase Final: Redacció dels acords finals.
Fase 5: Revisió del compliment dels acords.
La comunicació com base de la mediació està present en qualsevol fase, entenent el
paper del mediador com a facilitador de la comunicació entre les parts.
TÈCNIQUES DE MEDIACIÓ
Les tècniques són els instruments que s’utilitzen durant el procés de mediació, amb la
finalitat d’ajudar-nos a aconseguir transformar una realitat conflictiva en una realitat de
col·laboració. Podem parlar de tècniques en les diferents fases del procés de mediació,
inscriure algunes tècniques en les diferents fases, encara que hem de fugir de
l’encasellament i poder utilitzar les diferents tècniques en el moment més adient.
Entre les diferents tècniques podem veure:
Espai de Mediació. Generar un espai que fomenti la comunicació ens farà més propicia
la connexió personal entre les parts.
Generació de Confiança: Ens hem de creure la mediació com a mètode de resolució de
conflictes. Una vegada confiem en nosaltres transmetre a les parts seguretat que s’ha de
traduir en confiança en la persona mediadora per a posteriorment poder aconseguir
confiança entre les parts, que garanteixi que les parts s’escoltin.
Escolta activa: L’actitud del mediador ha de fer veure a les parts que se’ls escolta, tant
pel lo que es diu com pel com es diu. Hem de deixar parlar les parts, respectant els torns
de paraula per a posteriorment poder reorientar el diàleg.
6

7. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
Legitimació de les parts: Aquesta tècnica s’haura d’aplicar durant tot el procés. Hem de
transmetre a cada una de les parts el reconeixement de la seva postura davant el
conflicte. Quan es produeixi un desequilibri entre les parts hem d’utilitzar la legitimació
per reequilibrar a les parts en el procés de mediació.
Parafraseig: Durant la ventilació dels sentiments de les parts i l’exposició dels fets el
parafraseig significa formular amb les nostres paraules el que diu una de les parts,
incloent els sentiments. Hem de respectar el missatge però alhora hem de neutralitzar els
aspectes negatius d’aquest.
Reformulació: Pretenem reenquadrar diferents afirmacions donant un significat diferent
a lo dit per una de les parts. L’objectiu es evitar que una part danyi a l’altre així no caure
en una nova escalada del conflicte. La participació del mediador és activa i assumeix el
rol de responsable del procés.
Preguntes: Entenem les preguntes com les eines bàsiques del mediador, per a facilitar la
comunicació i la relació entre les parts. A partir d’elles hem d’obtenir informació de la
relació, del conflicte i del context. Ens han d’ajudar a aclarir, entendre,...N’hi ha
diferents tipus de preguntes; exploradores, transformadores i hipotètiques. Hem de tenir
clar que hem d’evitar preguntes que enforteixin les posicions de les parts i preguntes
que condicionin la resposta. Les parts no han de percebre en cap moment que se’ls està
realitzant un interrogatori.
N’hi han més tècniques però totes es fonamenten en la comunicació com a base del
procés de mediació. Serà el mediador el que ha de promoure i potenciar la comunicació
entre les parts amb les diferents tècniques. Això anirà molt lligat a l’estil de cada
mediador i el rol desenvolupat per cadascú.
ROL DEL MEDIADOR:
Del mediador direm que és el tercer en discòrdia. Durant el procés de mediació ha de
saber situar-se entre els parts, no prendre partit, no prejutjar,... S’ha de situar fora del
conflicte i alhora propiciar diàleg des de la facilitació de la comunicació, dirigir el
procés però sense ser intervencionista, marcar límits a les parts quan sigui necessari i
alhora legitimar i reequibrar les parts quan sigui necessari.
Tal i com diu Robert Gimeno, el mediador ha de fer de catalitzador, posant a les parts
en contacte i ajudant a que reaccionin entre elles i puguin treballar com no ho havien
pogut fer anteriorment. El mediador ha de crear el canal de comunicació perquè les
parts puguin trobar solucions conjuntes. Com escriuen Gachi Tapia i Francisco Diez el
mediador ha de saber adaptar el context en funció de com són les parts, des de
l’observació i moltes vegades només amb indicis de com són les parts.
El mediador ha de crear un espai neutral propi del mediador, per a generar confiança,
primer en ell mateix i després entre les parts. Durant tot el procés ha de controlar el
temps, dosificant-lo segons vagi la mediació. El mediador ha de facilitar la
comunicació, utilitzant les eines adients en cada fase del procés. Tot això que sembla
tan fàcil d’escriure i alhora de portar a la pràctica.
7

8. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
La confidencialitat a més de ser una de les característiques de la mediació ha de ser una
premissa prioritària en el treball del mediador. Com a qualsevol professió el codi
deontològic del seu Col·legi professional ha de guiar la seva pràctica. (Llei de Mediació
Familiar de Catalunya).
MOTIVACIÓ
La cultura de la mediació planteja la promoció d’actituds de tolerància i respecte vers
els altres. La utilització de valors de diàleg i cooperació entre les parts implicades en
conflicte, que treballant en conjunt poden resoldre les seves diferències, és bàsica per
fomentar enteniment on abans no hi havia.
Per poder aprofundir en una societat més democràtica hem d’aprofundir en els seus
valors democràtics: respecte a la diferència, tolerància vers l’altre, comprensió del
pensament diferent al nostre, transigència per buscar solucions i acords... Les persones
que treballem amb d’altres persones en un entorn educatiu, amb l’objectiu de
d’intervenció social hem de propiciar i fomentar aquests valor. És aquí on el procés de
mediació ens serveix, no tan sols per a resoldre conflictes sinó per aprofundir en aquesta
cultura més democràtica. Tot això ens ha de permetre des del diàleg i la convivència
pacífica la transformació d’un entorn social que pugui permetre el desenvolupament de
les persones que d’ell participen.
La mediació com a mètode de resolució de conflictes està en plena expansió en el món
escolar. El departament d’Educació aposta decididament per això i marca directrius i
posa recursos perquè així sigui. Però creiem que hi ha una part oblidada en tot això.
Parlem dels Programes de Garantia Social, dels diferents tipus. Aquests tipus de
programes donen sortida formativa, la major part de vegades, a alumnes exclosos del
sistema escolar obligatori.
Volem dotar als professionals dels PGS de formació en Mediació per fomentar
aquest mètode alternatiu de resolució de conflictes, alhora que introduir els
alumnes en la cultura de la mediació. Molts d’aquests professionals tenen una amplia
experiència en la formació d’alumnes en un ofici, però els manca saber donar sortida als
diversos problemes de convivència i adaptació que sorgeixen en l’aula els primers
mesos de projecte.
JUSTIFICACIÓ
El Programa Casa d’Oficis és un PGS engegat pel Departament d’Educació que té la
característica que està en els Instituts de Secundària. És en aquest programa específic
que plantegem el nostre treball, ja que coneixem el programa des del seu inici a l’any
1999 i el tipus de col·lectiu que hi participa.
El col·lectiu que participa en el programa Casa d’Oficis són joves entre 16 i 24 anys. A
priori hauria de ser un col·lectiu heterogeni i divers. Però l’evolució del programa i la
seva filosofia de Programa de Garantia Social ha fet que la Casa d’oficis tingui un
col·lectiu més específic.
8

9. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
La major part d’ells tenen un baix nivell acadèmic, amb un elevat percentatge
d’absentisme i fracàs escolar. Són molt pocs els que tenen graduat de l’ESO, molts no
han arribat a realitzar 4art d’ESO.
Col·lectiu molt homogeni en les edats, la forquilla oscil·la entre els 16-18, amb les
normals excepcions, a causa que els centres ofereixen la Casa d’Oficis com a sortida als
seus propis ex-alumnes. Tot això dificulta alhora els inicis del programa. Els joves
participants d’un programa de garantia social, però a les mateixes instal·lacions on han
cursat els últims anys d’estudis sense gran interès.
Molts d’aquests alumnes ja tenen un passat al propi centre i tota la comunitat educativa
els coneix. El trencament de dinàmica no es produeix immediatament perquè estan
encara mentalment al Institut, farà falta un cert temps d’adaptació a la dinàmica pròpia
de la Casa d’Oficis i no sense conflictes.
Alguns alumnes venen derivats dels Serveis Socials d’Atenció Primària del districte o
de diferents barris de la ciutat. La Casa d’Oficis és un recurs molt utilitzat a la hora de
treballar des de l’àmbit de la intervenció social amb col·lectius en risc d’exclusió social.
Detectem en aquests alumnes poc desenvolupament d’habilitats personals i socials. La
seva trajectòria anterior juga un paper negatiu perquè molts venen “rebotats” del sistema
escolar i amb comportaments davant de problemes d’agressivitat i violència.
Els professionals que porten els diferents mòduls d’ofici, són generalment professionals
d’ofici, la major part d’ells sense formació específica en didàctica. Molts d’ells han
realitzat diferents cursos de formació de formadors per aprofundir en el coneixement
d’eines d’intervenció a l’aula. Per a aquests professionals dissenyem un taller de
formació de 15 hores, per poder dotar-los de formació específica en mediació i que
puguin aplicar el procés en la prevenció i solució de conflictes entre alumnes de la Casa
d’Oficis. Per lo tant, plantegem la formació a professionals per a dotar-los d’un mètodes
alternatiu de resolució de conflictes i promoure la filosofia de la mediació entre els
alumnes per a resoldre els seus problemes..
Si es troben davant de persones de referència, formades en mediació i convençudes
dels beneficis d’aquesta, podem llavors plantejar-nos la promoció d’una cultura de
la mediació entre els joves.
DESENVOLUPAMENT
ESTUDI DEL CONTEXT
Aquest és un programa que s’integra en l’oferta de Programes de Garantia Social,
organitzat pel Departament d’Educació amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC) i de la Generalitat de Catalunya, i que té el suport del Fons Social
Europeu.
S’adreça a joves en atur entre 16 i 24 anys i ofereix:
9

10. FONAMENTS TEÒRICS DE MEDIACIÓ
1. Formació durant 6 mesos per preparar els participants en especialitats i oficis
tradicionals que presenten elevades perspectives d’inserció laboral:
Fusteria: Creació de mobles auxiliars, reparació, tractament de la fusta, muntatge de
portes i finestres de taller.
Fusteria d’alumini: Construcció i instal·lació de finestres, portes, mampares, i
tancaments d’alumini.
Jardineria: Rehabilitació i millora dels jardins, creació d’hivernacles, projectes
d’enjardinament, sistemes de reg.
Manteniment: Instal·lació i connexió de quadres elèctrics, localització d’avaries,
fontaneria en edificis.
Paleta: construcció de murs, pilars, envans, arrebossades de ciment de morter,
revestiments i pavimentació amb diferents materials.
Pintura: Estucat, estucat venecià, retolació, envernissat, esmalts, lacats, pintura a la
cola, pintura plàstica, pintura decorativa.
Serralleria: Soldadura elèctrica a l’arc, reparació d’elements d’estructures
metàl·liques, instal·lació de panys.
2. Formació bàsica complementària, formació i orientació professional i
assessorament individual per a la inserció laboral.
3. Els joves participants són contractats pel Departament d’Educació per millorar i
rehabilitar les instal·lacions dels Instituts d’Educació Secundària de Catalunya.
El programa Casa d’Oficis pretén els objectius següents:
Millorar la formació bàsica
Oferir formació professional d’un ofici
Facilitar una experiència laboral durant sis mesos
Facilitar recursos i suport per a la inserció laboral
La Casa d’Oficis té una durada d’un any. Durant els sis primer mesos els alumnes reben
una formació teòrica i pràctica en les diferents especialitats. En aquesta fase reben una
beca d’assistència del Departament de Treball de 6 euros per dia assistit.
La segona fase, de sis mesos, el Departament d’Educació contracta als joves amb un
contracte per a la formació i reben el 75% del Salari Mínim Interprofessional. Durant
aquesta segona fase es realitza obra real en diferents centres de secundaria, ofereixin o
no el programa. Això permet als centres oferir una sortida formativa a alumnes que no
volen continuar estudiant una vegada complerts els 16 anys i alhora mantenen les seves
instal·lacions.
10

11. TALLER DE MEDIACIÓ
TALLER DE MEDIACIÓ
Com ja hem explicat abans, l’objectiu d’aquest projecte es poder formar en la mediació
als diferents monitors del programa que imparteixen la formació d’ofici. Volem dotar-
los de noves eines, noves estratègies, i sobretot d’una nova visió de com afrontar els
conflictes que es donen amb el col·lectiu en risc d’exclusió social amb el que treballen.
Moltes vegades, el fet d’utilitzar estratègies de càstig i premi davant de conflictes als
tallers entre els propis alumnes, propicia un augment del malestar entre les persones
que participen d’aquest conflicte i l’aparició de nous conflictes. Per tot això,
desenvolupem a continuació un taller de mediació per als monitors amb una durada de
15 hores en cinc sessions de 3 hores. El número de participants al taller seria entre 15-
20 persones. La nostra idea seria començar a la Delegació Territorial del Vallès
Occidental, a la que pertanyem, que té un número aproximat.
SESSIÓ 1
El primer dia, després de donar temps a que tothom arribi, ens presentem davant els
participants. Donem la benvinguda als participants i comencem les presentacions de
cadascú dels alumnes. El que farem serà fugir de les presentacions clàssiques i els
proposarem que, en parelles, parlin entre ells perquè després cadascú faci la presentació
del seu company.
Han de preguntar al company sobre la seva formació, la seva experiència laboral, les
seves aficions i han de destacar un tret de la seva personalitat que pugui facilitar
l’enteniment en un possible conflicte.
A continuació procedim a aclarir i pactar els aspectes d’organització del curs: els
horaris, les dates, la puntualitat, mitja part, la participació de tots en les dinàmiques
proposades...
Què és la Mediació?
Aquesta pregunta els hi farem respondre per escrit un per un, i després farem tres grups
de cinc o sis persones per posar en comú les seves reflexions. Ens interessa saber que
entenen ells per mediació i dinamitzar el debat per part nostra.
Per recapitular explicarem que la mediació és un mètode alternatiu de resolució de
conflictes en que les persones amb un conflicte es reuneixen amb el mediador, i a partir
de l’escolta de l’altre, i del diàleg, busquen conjuntament sortides al conflicte que tenen.
Parlarem de les següents característiques sobre la mediació:
És voluntària.
És confidencial
Els acords i les decisions les prenen lliurement i responsablement les persones en
conflicte.3
3
MªCarme Boqué i Torremoll. Temps de Mediació Editorial CEAC. Barcelona.2005.
11

12. TALLER DE MEDIACIÓ
Avantatges i desavantatges de la Mediació.
Els plantejarem quins avantatges i desavantatges creuen que té la mediació. La dinàmica
és la mateixa, responen per escrit cadascú i després en tres grups que seran diferents
cada vegada. Les conclusions ens han de fer arribar a les conclusions següents: Es
facilitarà la comunicació entre els alumnes de la Casa d’Oficis, els alumnes participaran
activament en la resolució dels seus conflictes, sent part activa d’aquesta solució. Quan
percebin això tindrem menys conflictes i acords més forts.
Quin és el rol de la persona mediadora?
Aquesta pregunta se la farem respondre per escrit un per un, i després tornarem a fer
tres grups de cinc o sis persones, però no han de ser coincidents amb l’anterior
dinàmica. La reflexió conjunta ha de donar pas al posterior debat de com ha d’actuar un
mediador davant d’un conflicte i quines han de ser les seves actuacions davant d’un
conflicte entre alumnes de la Casa d’Oficis.
Per recapitular, explicarem en una transparència que el mediador ha de facilitar la
comunicació entre les parts, ha d’acompanyar en aquest procés comunicatiu i garantir
l’escolta entre les parts, per explorar les sortides al problema.
La persona mediadora ha d’observar alguns preceptes:4
No jutjar, no imposar sancions, no aconsellar i no donar solucions.
Mantenir la confidencialitat
Vetllar per tal que l’acord sigui equitatiu
Per finalitzar la sessió, tornarem a recordar què és mediació i el rol del mediador,
insistint en la importància de la comunicació en tot aquest procés.
SESSIÓ 2
Abans de començar, recordarem entre tots els que s’ha vist en la sessió anterior per així
poder continuar.
Què és el conflicte?
Plantejarem una altra vegada la pregunta individualment i per escrit per posteriorment
funcionar en grups de 5-6 persones. Cada grup ha d’explicar a la resta què entenen per
conflicte i si s’atreveixen a donar una definició.
A partir d’una transparència explicarem que s’entén el conflicte com la percepció d’una
divergència d’interessos o com la creença de que les aspiracions individuals no es poden
satisfer simultània o conjuntament.5
4
MªCarme Boqué i Torremoll. Temps de Mediació Editorial CEAC. Barcelona.2005
5
Definició de Sara Horowith
12

13. TALLER DE MEDIACIÓ
Habitualment entenem el conflicte com a negatiu, que genera tensió. Hem de començar
a veure també el conflicte com a “forma de transformar la sociedad y las relacions
humaneas hacia mayores cotas de justícia”6
Les actituds davant el conflicte seran: Competició (guanyar/perdre), acomodació
(perdre/guanyar), evasió (perdre/perdre), cooperació (guanyar/guanyar).
Dinàmica de conflicte
Farem l’explicació de la dinàmica del conflicte: escalada, estancament i desescalada.
Llavors en grups els hi direm que pensin un conflicte familiar, laboral, polític... i que
valorin a quina fase està. Posarem posteriorment en comú les diferents valoracions.
Elements i parts d’un conflicte. Les percepcions, posicions, interessos i necessitats.
Farem la dramatització de la taronja, en la que un i altre han d’agafar la taronja que
deixarem a la taula. Cadascú té les seves directrius de per què la necessita, un la
necessitarà per la pell i un altre pel suc, però no saben les directrius de l’altre.
Segurament es barallaran per agafar la taronja quan la solució és parlar de què et fa falta
a tu.
Aquesta dinàmica ens serveix per introduir el tema de les parts d’un conflicte: les
percepcions, les emocions i sentiments, les posicions i els interessos i necessitats. Quan
fem la valoració de la dramatització veurem que si haguéssim parlat de necessitats, i no
de posicions la taronja hagués servit a tots dos.
A partir d’aquí introduirem la Piràmide de les Necessitats de Maslow. Per desenvolupar
la idea de treballar en la mediació per passar de les posicions a les necessitats i
interessos de les parts.
Posicions (el que volem, afirmem)
Interessos (el que es desitja)
Necessitats (el que necessitem)
SESSIÓ 3
Continuem recordant on havíem deixat l’última sessió. Sobre la piràmide de Maslow
insistirem en la importància de passar de posicions a interessos i necessitats, perquè així
les parts podran trobar una sortida al problema.
Les percepcions que tenen les persones sobre el conflicte són molt importants per poder
entendre les posicions d’aquestes davant el conflicte. Les percepcions són les visions,
6
Paco Gascón Soriano Educar en y para el Conflicto. Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanas.
Extrext de la Web edualter.org
13

14. TALLER DE MEDIACIÓ
imatges o interpretacions que un actor determinat té d’un escenari real i de les seves
circumstàncies. És la forma d’interpretar un conflicte, les seves causes i explicacions.
Per entendre això treballarem la imatge de la Jove i la Vella. Depenent del punt de vista
de cada persona veurem una cosa o una altra.
Continuarem amb l’exercici d’unir nou punts amb quatre línies rectes sense aixecar el
bolígraf.
Veiem una altra vegada que les percepcions són diferents per a cada persona, que n’hi
ha varies formes d’entendre una situació i per lo tant un conflicte. Desenvoluparem la
idea de que el més important a l’hora de conduir un procés de mediació és adonar-se
que no treballem amb conflictes sinó amb persones. Les persones davant els conflictes
tenen unes percepcions, que nosaltres hem d’escoltar i entendre, dirigint el procés de
mediació a partir de la comunicació entre les parts, per poder parlar no de posicions sinó
de necessitats.
Comunicació
La importància de la comunicació en el procés de mediació, i com una eina de vital
importància en la resolució de conflictes i en el treball amb persones, s’ha de remarcar i
treballar.
Agafarem una persona de l’aula. Li farem explicar als seus companys un dibuix, aquests
han de dibuixar-lo sense poder fer cap pregunta. Pot ser aquest:
Després continuarem amb un altre dibuix, però ara si que poden fer preguntes a la
persona que els hi explica.:
14

15. TALLER DE MEDIACIÓ
Una vegada acabem l’exercici, el posem en comú. Segurament quedarà molt clar que la
comunicació va en dos direccions, s’ha de produir un feed-back continu durant el procés
de mediació. El mediador ha de ser un facilitador de la comunicació, garantint que en
tot moment les parts s’escoltin.
Què és mediable?
Aquesta és una pregunta, que hauran de respondre, primer individualment i per escrit i
després en grup. Cada grup ha d’arribar a un acord sobre quins conflictes són mediables
a la Casa d’Oficis, en un entorn laboral, i quins conflictes no ho són.
Entre tots hem d’arribar a uns acords per poder establir un protocol de mediació, i poder
utilitzar aquest procés de mediació en el dia a dia de la Casa d’Oficis. Creiem que
hauríem d’arribar a:
1. Mediar només en conflictes entre alumnes, tant en ofenses verbals com físiques.
2. Mediar en conflictes que afecten a la convivència del centre encara que
s’esdevinguin fora.
3. Les normes de l’entorn laboral (què és el que es trobaran al mercat de treball,
com puntualitat, assistència, treballs assignats) no són mediables.
SESSIÓ 4
Inici de la Mediació
La comunicació és l’eina fonamental en la Mediació. Com a formadors hem de dominar
aquesta eina en un projecte formatiu i perquè estem treballant amb persones. En un
conflicte entre persones per diferents visions de la situació, hem de facilitar la
comunicació entre ells.
Abans de començar la mediació hem de deixar clar a les parts, quin és el nostre paper i
quines són les regles.
En una transparència explicarem les normes bàsiques per tal que la mediació funcioni:
Els mediadors i mediadores no prenem partit.
Tot el que es diu no surt de la sala de mediació: la mediació és confidencial.
Es demanarà a les parts que parlin i escoltin per torns.
Es demanarà a les parts que parlin sense ofendre ningú.
Es demanarà cooperació per canviar la situació.7
Aquesta transparència ha de donar peu a poder debatre a l’aula sobre la confidencialitat
i sobretot la imparcialitat. Com formadors que utilitzem la mediació per treballar els
conflictes a l’aula hem de ser imparcials. Han de sortir en aquest debat conceptes de
revalorització de les parts, anivellació de poders...
7
Guió per mediar un conflicte. Programa de Mediació Escolar. Editat pel departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya.
15

16. TALLER DE MEDIACIÓ
Exploració del conflicte
Les tècniques són els instruments que s’utilitzen durant el procés de mediació, amb la
finalitat d’ajudar-nos a aconseguir el nostre objectiu de transformar un conflicte en una
possibilitat de col·laboració.
Els hi preguntarem individualment i posteriorment en grups, com creuen ha de ser
l’espai de Mediació. Les diferents respostes seran posades en comú per poder parlar
entre tots sobre el tema. El domini de l’espai per part del mediador és una tècnica en el
procés.
Tenim a les dues parts en conflicte. Com a mediadors hem d’escoltar-les. Escoltem
activament, i anem parafrasejant, clarificant, reformulant i resumint. Ens centrem en
descobrir els interessos de cada persona. Aprofitem les manifestacions de
reconeixement i revalorització mútua.
Demanem individualment i per grups que defineixin aquests conceptes, que són
diverses tècniques que utilitzarem alhora de mediar en un conflicte. Les comentem a
l’aula i posem la següent transparència:
PARAFRASEIG: Repetir els que ens diuen per verificar que ho hem comprès
perfectament.
Si ho entenc bé, tu dius ...... oi?
Així, el teu punt de vista és .......correcte?
CLARIFIQUEM: Necessitem reunir més informació i precisar la que ja tenim.
Què més va passar quan....?
Explica’m més coses sobre....?
REFORMULEM: Busquem un nou marc de treball, donant un nou significat en positiu
al donat per una part. Té un efecte de re-enquadrament.
Hi ha hagut una baralla.....
Ha desaparegut un mòbil.... (En tots dos exemples evitem la personalització)
RESUMIM: Ordenem la informació i sintetitzem els punts més importants.
Bé, ens heu dit que....
Veig que el que us preocupa és ...
Per dominar bé aquestes tècniques, sobretot el parafrasegi i la reformulació, els hi farem
treballar primer individualment i posteriorment en 10 – 15 frases perquè les
parafraseigen i 10 – 15 frases per reformular-les. Frases com: “El meu pare sempre
m´està “taladrant”, és un inútil, no sap fer res, Ets un racista, No has complert la
paraula....”
16

17. TALLER DE MEDIACIÓ
Dintre de l’exploració del conflicte continuarem amb la importància de les preguntes,
explicant les tipologies de preguntes, en exploradores, transformadores i hipotètiques.
Que utilitzarem en la fase d’exploració del conflicte.
Seria bo en aquest punt començar a treballar la mediació en forma de simulació. Els
preguntem sobre un conflicte entre alumnes de la Casa d’Oficis, que sigui recent i una
vegada el definim i veiem que es pot mediar. Agafem dues persones per simular els
alumnes en conflicte i un mediador. La resta de persones ha d’observar sobretot la
comunicació entre el mediador, les parts i els mediador i les parts.
SESSIÓ 5
Recordem la sessió anterior, i tornem a parlar de les diferents fases i aspectes sorgits en
la simulació.
Continuarem amb la idea de la transformació del conflicte, en sortir d’ell des de les
parts i amb el mediador. En definitiva, passar de posicions a interessos, del per què? Al
per a què?.
Es tractea de crear opcions i alternatives per sortir del conflicte, sempre que es pugui
des de les parts. També podem explicar el funcionament de la pluja d’idees, per ajudar-
los a proposar diferents solucions i després discutir-les.
Pluja d’idees:
Pots dir qualsevol idea que se t’ocorri.
No jutjarem ni discutirem les idees.
Aportarem el major nombre d’idees possible.
Intentarem pensar idees originals.
Seguidament mirem de reduir les opcions i avaluar les més interessants.8
Per últim, explicarem l’acord, i la importància del compromís de les parts en el respecte
d’aquest. Haurem de demanar a les persones actituds de respecte a l’acord i d’interès en
la seva aplicació. Insistirem en la idea de que n’hi hagi un full d’enregistrament de la
trobada de mediació, en la que s’anoti els participants, la síntesi de la situació i el resum
de l’acord. Per última pactarem una data per la revisió.
Per acabar la sessió i el taller, farem el que considerem més important: la pràctica.
Definirem conflictes entre alumnes i tres persones escenificaran un procés de mediació.
Aniran alternant els papers i intentarem que tots els assistents hi participin. En cada
activitat parlarem de les tècniques, del paper del mediador, de la comunicació, dels
acords....
8
Guió per mediar un conflicte. Programa de Mediació Escolar. Editat pel departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya
17

18. TALLER DE MEDIACIÓ
CONCLUSIONS
Com sempre la teoria i la pràctica s’han de conjugar. La primera part d’aquest treball
explica els fonaments teòrics de la mediació. Hem intentat fer una síntesi de l que hem
llegit, dels materials utilitzats per dissenyar el taller i de l’après a les classes teòriques
del Postgrau en Mediació Hem intentat aconseguir una primera aproximació teòrica al
procés de mediació.
Aquest treball està adreçat a professionals de la formació, específicament a
professionals de la formació d’ofici, que treballen en un Programa de Garantia Social
que es diu Casa d’Oficis del departament d’Educació.
El taller de mediació, és per formar a aquests professionals i dotar-los del coneixement i
la pràctica del procés de mediació, perquè puguin tenir més recursos i més eines en la
resolució de conflictes dintre de la Casa d’Oficis. Seria bo que el Departament
d’Educació que tant aposta per la Mediació considerés el fet de desenvolupar-la en els
PGS. Professionals formats en mediació poden garantir millor formació.
No hem implementat aquest taller, però la idea seria poder fer-ho l’any vinent. Una
vegada formats els professionals si ens podríem plantejar el fer tallers específics als
alumnes, encara que sigui contractant tallers per a ells a una empresa externa. Aquest
projecte està pensat per a la resolució de conflictes entre alumnes i dins d’un context
específic.
Dir també que potser la implementació del taller no seria difícil, els que seria més
complicat és separar i clarificar funcions. Creiem que la mediació s’ha de fer en un
espai diferenciat d’on es fa la formació. Això suposa delimitar les funcions dels
formadors, que quan actuïn com a mediadors han de posar-se un barret diferent a
l’especialista d’ofici.
Els conflictes mediables han de ser decidits pels mediadors. No es poden mediar
conflictes que afecten a la normativa laboral. No hem d’oblidar que estem formant
alumnes per a una inserció sociolaboral i el procés de mediació no pot ser contradictori
amb això. Ens formarem en mediació per tenir més eines, per tenir més recursos, per
atenuar els conflictes, però sobretot per a aconseguir un procés de maduració en els
alumnes que participin de la mediació.
18

19. BIBLIOGRAFIA:
Paco Gascón Soriano Educar en y para el Conflicto. Cátedra UNESCO sobre Paz y
Derechos Humanas. Extret de la Web edualter.org
Francisco Diez y Gachi Tapias. Herramientas para trabajar en Mediación. Ed. Paidós.
Buenos Aires. 1999
MªCarme Boqué i Torremoll. Temps de Mediació Editorial CEAC. Barcelona.2005.
Guió per mediar un conflicte. Programa de Mediació Escolar. Editat pel departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya
La convivencia en els centres docents d’ensenyament secúndari. Programa i propostes
pedagògiques. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Webs consultades:
http://www.solomediacion.com/portal.asp
http://www.rosasensat.org/marco.htm
http://www.educastur.princast.es
http://www.edualter.org/
19