2. Introducció.
El naixement de les llengües romàniques.
El naixement del català.
Les Homilies d' Organyà.
El Llibre Jutge.
Els Furs.
Recursos.
3. Durant el baix Imperi romà i sobretot arran de la caiguda
de l’imperi d’Occident, el llatí vulgar va evolucionar de
manera gradual i es va allunyar del llatí clàssic fins a donar
pas a les llengües romàniques.
4. Més tard, va sorgir la consciència de que la llengua escrita
i la parlada eren dues realitats diferents. El llatí clàssic
romania com a llengua de cultura i, per tant, era la pròpia
de l’escriptura.
5. L'imperi romà, al llarg del segle V d. C., va començar a
descompondre's, i també la unitat que representava
el llatí, donant pas al naixement de les llengües
romàniques, algunes de les quals són: el
galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità,
el francès, el sard, l'italià, el romanès. Al voltant del
segles IX i X aquestes llengües ja estaven plenament
formades.
6.
7. El català va nàixer entre final del segle VII i inici del VIII,
per l’evolució del llatí vulgar. No obstant això, el català no
es va començar a utilitzar a l’escriptura fins a uns segles
més tard i de manera progressiva.
Els textos catalans més antics conservats són el Llibre jutge
i les Homilies d' Organyà.
8. Les Homilies d' Organyà són uns dels documents literaris
més antics escrits en llengua catalana i es tracta d'un
sermonari destinat a la predicació de l'evangeli. Van ser
descobertes a Organyà (Lleida) al 1904. Organyà és una
vila i municipi de la comarca de l‘Alt Urgell.
9. Segons els experts, es van escriure entre el final del segle
XII i el començament del XIII. Certes particularitats del
llenguatge fan pensar els erudits que aquest manuscrit és
del temps del rei Pere I el Catòlic . El text és escrit en català
no provençalista.
10.
11. El Llibre jutge (Forum Iudicum) és un fragment breu de la
llei dels gots. Es considera que fou escrit entre el 1180 i el
1190. Es conserva en un full de pergamí a la biblioteca del
monestir de Montserrat.
12. Els Furs del Regne de València, foren el dret territorial
valencià durant més de quatre segles, des del 1261,
quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reunió de
les Corts Valencianes, fins al 1707, amb la derrota
d'Almansa i el consegüent Decret de Nova Planta del
Regne de València, l'estiu del mateix any.