1. 15 de gener de 2011 GRUP JUVENIL DEL GOB Tafona de Son Torrella Sínia de Son Senyó Molí de Vinromà

2. La possessió de Son Torrella va ser declarada, l’any 1994, Bé d’Interès Cultural (BIC) pel Consell Insular de Mallorca. Esta situada al terme municipal de Santa Maria, més concretament a la vora del camí de Coanegra. Possessió de Son Torrella

3. A la tafona de Son Torrella es feia servir l’aigua del torrent de Coanegra per fer l’oli. A la foto podem veure la roda que, mitjançant la força de l’aigua, posava en marxa tots els mecanismes necessaris per moldre l’oliva.

4. A l’interior de la tafona es pot observar l’eix que movia la roda. Aquesta tafona té una gran capacitat per fer oli, compta amb quatre bigues i dos trulls, el doble dels elements que normalment es solen trobar a les tafones antigues.

5. Les màquines de moldre mogudes per la força animal reben el nom de molins de sang; quan aquestes s’utilitzen per extreure l’aigua subterrània dels pous, l’enginy es denomina sínia. SÍNIA DE SON SENYOR

6. Parts d’una sínia

7. L’arbre transmet, degut al moviment de l’animal, un moviment circular al rodet. El rodet, a la vegada, fa girar la roda donat que ambdós van engranats. La roda du lligats els cadufos mitjançant una cadena que s’anomena rest. Així s’aconsegueix que els cadufos arribin fins el pou i surtin a l’exterior plens d’aigua

8. Molí de Vinromà El molí d’extracció d’aigua de Vinromà fou construït, probablement, a finals del segle XIX. És tracta d’un molí de ramell i, la seva torre, de planta octogonal, va ser construïda mitjançant blocs de marès. Annex al molí podem veure el safareig, de considerables dimensions.

9. El funcionament d’un molí és bastant senzill, consta d’una torre edificada sobre el seu pou, d’una roda impulsora o ramell, col·locada a sobre d’un calaix giratori, i d’un timó direccional amb una forma de cua de dard. La força del vent posa en marxa el ramell del molí que transmet el moviment giratori al cigonyal i al calaix, a on la tija de bombeig comença un moviment ascendent - descendent que crea un buit a la bomba per la qual l’aigua comença a pujar i es va acumulant, mitjançant una petita canalització, al safareig per seu ús posterior.

10. TIPOLOGIA DE MOLINS De vela llatina: és la tipologia més antiga, poden tenir o no coa, varen ser introduïts al segle XVIII. De ramell: és l’evolució del molí de vela llatina, poden tenir o no coa. Depenent de la intensitat del vent es poden obrir per parts. De pales: introduït a l’any 1934, és una evolució del molí de ramell amb influències del molí americà.