1. TEMA 4
El SECTOR PRIMARI I ELS
ESPAIS AGRARIS
Per Antonio Suau Forés
Any 2015
(1ª edició)
2. Titols de crèdit
• Bibliografía empleada:
– Manual Anaya de 3er d’ESO
– Cafeteria “Es Solar” de Sineu (Mallorca) per sa seua
pacienci en ocupar durant hores una taula per
“berenar” amb el wifi.
Agraïments
3. INTRODUCCIÓ
• En aquesta unitat s’estudia el camp, la seua explotació per l’home,
el paisatge originat per la seua acció i els impactes sobre el
territori.
• El sector primari varia al món per aquests factors:
– Físics
– Humans
– Tecnològics (al llarg de la Història i l’actualitat)
• Aprendre terminologia de pràctiques agraries.
• Analitzar imatges per entendre aquestes activitats
• Localitzar als mapes aquestes variacions mundials del sector
primari
• També estudiarem sector primari a la mar (pesca)
4. Juga amb l’espai
• Quines activitats comprén el
sector primari? (Ajudat amb les
imatges de la dreta)
• Relaciona els següents termes
amb una d’aquestes activitats
econòmiques: a) porcí; b)
regadiu; c) secà; d) fusta de pi; e)
calador; f) llotja de peix; g)
transhumància.
5. Arees ocupades pel sector agropecuari
• Quins factors climàtics expliquen que no es cultivin
aquestes àrees’ (relaconar-lo amb les franjes climàtiques)
6. Producció de cereals i comerç exterior
• Esmentau tres països exportadors i tres paísos les
importacions dels quals depenen de l’ajuda externa.
7. 1. Els espais agraris
• El Sector Primari comprèn
les activitats econòmiques
dedicades a obtenir
recursos diretament de la
naturalesa: agricultura,
pesca, ramaderia i
explotació forestal.
• També s’inclouen les
activitats estractives
(mineria i petroli, però no
entren en aquest tema)
8. 1.1 Espai agrari i espai rural
• Espai Agrari no és lo
mateix que Espai Rural:
– Espai Agrari = territori
concret on es practiquen les
activitats agràries (terres
conreuades pastures,
praderies i boscos)
– Espai rural, és tot el territori
que no es “urbà”. Inclou
tant l’Espai Agrari com
arées d’altras activitats que
no són a ciutat (zones d’oci,
centres comercials,
urbanitzacions, fàbriques
etc).
9. 1.2 Les activitats agràries
• Activitats agràries (agricultura, ramadera i
explotació forestal) són majoritaries al
sector primari:
– Agricultura:conreu de la terra per obtenir
vegetals per alimentar als homes (cereals,
fruits, verdures, etc), bestiar (ferratges
(forrajes) com blat d’Indies o alfals (alfalfa)) i
materies primeres per a la industria (lli, cast.
lino)
– Ramaderia: cria d’animals per obtenir:
alliments (carn, llet, ous), adob, mateèries
primeres per a la indústria (cuir (cuero), llana
(lana)), i força per la feina.
– Explotació forestal: aprofitament dels boscos
per obtenir aliments (gruits, bolets) i matèries
primeres per industries (fusta, paper)
10. 1.3 La població agrària
• 2013: 36,8% de la
població
mundial.Variacions
segons el grau
d’industrialització del
pais:
– Països més endarrerits, més
del 50% de la població i
més del 50% de la riquesa.
(fer activitat 1 i 4)
– Països més avançats, és una
activitat minoritaira (meyns
del 10% de la població), i
baix % de la riquesa (meyns
del 4%) (Fer activitat 5).
11. Avança en
competències (I)
1. Obté la informació del gràfic
adequat, i resol aquestes tasques:
a) Com ha evolucionat la població
agrària mundial des de 1950?
b) Ordean els continents de menor a
major població agrària. Quins es
troben per damunt de la itjana
mundial? Quins ho estan per
davall?
2. Adquirir vocabulari. Precisa
quines diferè ncies hi ha entre
aquests conceptes: sector
primari, espai agrari, espai
agrícola i espai rural. Quins és
el més extens?
12. 3. Obtenir informació.Cerca informació i fes un esquema
del procés de cultiu d’algun producte agrícola: blat,
vinya, etc.
Avança en competències (II)
13. 4. Treballar amb mapes. Observa el mapa e l’ocupació agrària i esmenta cinc països
on la població agrària superi el 40% i cinc on sigui inferior al 2,8%. De quin tipus
de països es tracta en cada cas?
Avança en competències (III)
14. 5. Treballar mapa 2. Cerca en el mapa tres països on les activitats agràries aportin és
del 36% de la riquesa i uns altres tres on n’aportin menys del 6,2%. En quins
continents estan? A què és deuen aquestes diferències?
Avança en competències (IV)
15. 2. L’activitat agrària. Els factors
físics
• Les activitats agràries tenen una gran
dependència de la naturalesa. Per això,
estan molt condicionades per factors físics o
naturals com el clima, el relleu, i el sòl,
entre d’altres.
16. 2.1 El clima
• Plantes necesiten unes
determinades condicions de llum,
temperatura, precipitació i ven per
viure.
• Agricultura imposible a:
– Zones de temperatures inferiors a
0º i superios a 45º
– Zones de sequera acusada
– Zones de forts vents siguin freds o
càlids.
• Resum: a cada clima trobem
conreus diferents que s’han adaptat
a condicions particulars.
17. 2.2 El relleu
• Valls i planures millors per
conreus.
• Pendents de muntanya no per
– Pendents s’erosionen més.
– No poden mecanitzar-se i més
treball
– Obliguen a fer bancals
• Altitud dificulta conreus pel
fred.
• Pendents més aprofitades per
producció maderera (boscos) i
ramaderia (praderies)
18. 2.3 El sòl i la vegetació
• El sòl i les seues condicions físiques i
químiques (minerals, nutrients, acideça)
també condicionen els
conreus.Destaquen:
– Grossària: quan més gros més fàcil que
cresquin plantes.
– Textura (grandaria del gra) que influeix
en retenció de s’aigo.
– Porositat o facilitat per deixar penetrar
arrels.
– Acidesa i basicitat: massa acidesa o
baisicitat sòn tòxics per plantes.
• Vegetació també condiciona en part les
activitat agraries i ramaderes.
19. Avança en competències (I)
1. Organitzar informació. Compara la influència
positiva i negativa dels factors físics sobre les
activitats agràries.
Positiva Negativa
20. 2. Comprendre informacions. Indica quines frases
són falses i corregeix-les:
a) El relleu muntanyós afavoreix el cultiu;
b) Cda cultiu requerix unes condicions climàtiques per
sensenvolupar-se;
c) Els sòls profunds perjudiquen el cultiu;
d) El sòl és la capa supervicial de l’escorça terrestre;
e) La ramaderia no s’adaptabé als relleus muntanyosos.
Avança en competències (II)
21. 3. Treballar amb imatges.
Observa el dibuix del costat,
llegeix les informacions que
conté i contesta: a) Quines
activitats agràries afavorixen
l’existència de pstures i
boscos? b) Quina activitat
agrària es desenvolupa
principalment a les planes de
les valls) c) Relacioa cada
informació amb un o és facors
físics de les activitats agràries.
Avança en competències (III)
22. 3. L’activitat agrària. Els factors
humans.
• L’activitat agrària depèn també de factors
humans com la població, el nivell
tecnològic, l’organització econòmica i
social, i la política agrària.
23. 3.1 La pressió demogràfica
• El creiximent de la
població al llarg de la
Història provoca la
desforestació per obtenir
més terres de conreu (al
manco fins la Revolució
Industrial)
• Actualitat:
– Alta població pot portar a
sobreexplotació del terreny
– Baixa població pot portar a
l’abandonament de cultius i
la consegüent degradació
ambiental.
Deforestació de boscos per obtenir pastos.
24. 3.2 El nivell tecnològic
• Avanços tecnològics i dels
coneiximents permeten un
augment de la producció
agrària:
– Instruments: del pal cavador
del Neolític a les arades
arrossegades per tractors
actuals;
– Tècniques: de la crema de
boscos per fertilitzar el sol fins
als adobs químics o conrerus
en hivernacles actuals
• Recorda el que vas estudiar a
Història l’any passat.
25. 3.3 L’organització econòmica i
social
• Economia agrària ha evolucionat amb els
temps passant des de les economies de
subsistència a les ecònomies de mercat.
• El camp evoluciona amb la societat:
– Propietat: col·lectiva o privada
– Explotació: directa (treball de la terra pel
propietari o assalariats) o indirecta
(arrendament terres o parceria)
• Els governs també poden aplicar
polítiques agràries (recorda la Política
Agraria Comú de la UE). Exemples:
reformes agràries, incentivació de la
modernització de l’explotació agrària, etc
26. Avança en competències (I)
1. Relacionar inforacions. Erlaciona cda un d’aquests
termes amb un factor humà de les activitats agràries:
estable, propietat privada, economia de mercat, tractor,
subvenció agrària.
2. Adquirir vocabulari. Explica quina diferència hi ha
entre aquestes parelles de conceptes: propietat i
explotació agrària; propietat privada i propietat
col·lectiva; explotació directa i indirecta; economia de
subsitència i de mercat.
3. Usar les TIC. Informa’t a Internet sobre les revolucions
verda i biotecnològica. Escriu en el quadern un resum i
una valoració personal sobre aquests avenços tècnics.
27. 4. Treballar amb imatges.
Usa les imatges per resoldre
aquestes asques:
a) Tria dues imatges on
s’aprecii la influència del
relleu en l’activitat agrària.
Explica, en cada cas, en
què consisteix aquesta
influència.
b) Selecciona i explica dues
imatges correponentes a
zones amb alta ensitat de
població.
c) Cerca tres imatges
repressentatives de la
influència dels factors
hjmans en l’activitat
agrària. Redacta un peu
explicatiu per a cada una.
Avança en
competències
(II)
28. 4. El paisatge agrari i els seus
elements
• Activitats agraries modifican medi natural
donant lloc a paisatges agraris.
• Paisatge agrari carateritzat per dos elements
fonamentals:
– Espai habitat
– Espai traballat
29. 4.2 L’espai habitat
• És on viuen pagessos. Es
poden tipificar per:
– Poblament:
• Dispers
• Concentrat
• Intercalar.
– Habitat: cases (tipus) i
depèndencies de la propietat
agrària (graners, estables,
cellers, etc). Adaptades a
l’entorn
30. 4.3 L’espai treballat
• Activitat agrària organitzada en parcel·les que
varien en les seues característiques:
– Per la mida:
• petites (- 10 ha)
• mitjanes (10-100 ha)
• grans (+100 ha)
– Forma:
• regulars (2 i 3)
• irregulars (1).
– Limits:
• obertes (2)
• tancades (1)
– Dedicació:
• agrícoles (1 i 2),
• ramaderes (3)
• forestals
31. Avança competències (I)
1. Organitzar la informació. Fes un mapa conceptual o un esquea de
claus sobre el paisatge agraris i els seus elements.
2. Obtenir informació. Explica amb ajuda de les imatges d’abaix, la
diferència entre els tius de poblament agrari.
32. Avança competències (II)
3. Treballar imatges. Quins trets del medi natural ens indiques la
teulada i el material de las cases rurals?
4. Cerca entre les il·lustracions d’aquesta unitat exemples de:
a) Poblament dispers i concentrat
b) Parcel·les agraries grans, mitjanes i petites
c) Diferents aprofitaments agraris de les parcel·les (anota pàgina)
34. 5.1 La varitetat dels sistemes de
cultiu
• Sistemes de cultiu = procediments emprats pels agricultors per
obtenir productes agraries. Es clasifiquen amb diferents
criteris:
– Varietat de cultius:
• monoconreu
• policonreu
– Aigo:
• secà
• regadiu (més costosos per inversions)
– Mode d’ocupació del sol:
• continu
• rotació
– Aprofitament de la terra:
• intensiu
• extensiu
35. 5.2 Els tipus d’agricultura
• També classifiquem l’agricultura segons els cultius
emprats i la destinació dels mateixos:
– Agricultura tradicional o subsistència: producció bàsicament
per autoconsum
– Agricultura evolucionada: producció destinada bàsicament per a
la venda nacional o internacional. Hi ha dues modalitats:
• Agricultura productivista (1940 endavant): producció en massa
emprant fertilitzants químics, maquinaria i aplicant biotecnologia
(transgènics)
• Agricultura ecològica (des de 1990): cerca productes saludables.
Rotació de conreus, adobs orgànics (agriculutra postproductivista o
orgànica)
36. 5.2 Els tipus d’agricultura
(II)
• Els cultius herbacis tenen la tija amb
consistència d’herba, com el s cereals i les
hortalisses. La majora són anuals i
requereixen repantar-se després de cada
collita.
• Els cultius llenyosos tenen la tija de
consistència llenyosa. Poder ser arbustius
com la vinya, o arboris com l’olivera o els
fruiters.
• Es consideren cultius perennes perquè
romanen molt de temps sobre el sòl, sense
haver de replantar-se.
37. Avança en competències
Coneèixer paisatges geogràfics
1. Cerca imatges que
exemplifiquin les dierències
entre les agricultures de
monocultura i les de
policultura, de secà i de
regadiu, i extensiva i intensiva.
2. Explica per què aquestes frases
són vertaderes o falses: a)
l’agricultura intensiva produeix
sempre rendiments alts; b)
l’agriculura extensiva produeix
rendiments baixos; c)
l’agriultura de secà és propia
d’àreees amb precipitacions
escasses.
38. Avança en competències (II)
3. Participar en l’aprenentage.L’agricultura intensiva
pot ocasionar problemes al medi ambient. Cerca
informació sobre el tema i elabora’n un petit informe
amb el suport d’imatges, dades estadístiques o gràfics.
4. Treballar amb imatges. Comenta les transformacions
agràries que mostra la imatge superior.
40. 6.1 Característiques i localització
• Es una agricultura que encara
emplea una tecnologia
enderrerida, porta molta feia i
empra molt má d’obra.
• Producció escassa i destinada
a autoconsum.
• Localizació: a països de baix
nivell de sesenvolupamente a
l’Àfrica, sud-est asiàtic i
d’Amèrica Llatina.
41. 6.2 L’agricultura itinerant o
d’artiga
• Localització: zones de clima
equatorial i tropical humit
d’Àfrica, Amèrica Central i el
Sud i, en menor grau Àsia.
• Paisatge agrari:
– parcel·lesirregulars,
– obertura al boscc de parcel·les
deprés d’«artigar» (talar-ne
arbres i cremar-los juntament
amb males herbes; en cast. )
– Policultura de cereals com
melca, mill (mijo), blat de les
Indies (maíz), mandioca,
nyam, batata, etc)
– Cultiu continu esgota el
terreny en dos anys aprox.
Trasllat a un altre lloc.
42. 6.3 L’agricultura sedentària de
secà
• On? Àrees tropicals de la
sabana africana i certes
zones d’Amèrica del Sud i
Àsia.
• Tipus de paisatge agrari:
– Horts (huertas): costat de
casa, fertilització amb fems,
rotació de conreus. No
esgota el sòl
– llenques de cultiu ()
43. 6.4 L’AGRICULTURA
IRRIGADA MONSÒNICA
• Localització: zona de clima tropical
monsónic (sud i sud-est d’Àsia)
• Paisatge agrari típic és l’arrossar. Es
localitza a planes al·luvials i deltes dels rius.
• Conreu: arròs.
• Tècnica de conreu:
1. Se sembra l’arròs en un planter* adobat.
2. Parcel·la es llaura, s’adoba i s’inunda.
3. Els brots d’arròs es trasplanten a
l’arrossar
4. Quan madura, es buida s’aigo, es recull,
es bat i s’arreplega
• Aquest sistema permet dos i tres collites
anuals i és d’un gran rendiment.
44. Avança en competències (I)
1. Organitzar la informació.
Compara en un quadre
l’agricultura itinerant, seentària
de secà i irrigada: localització,
organització del paisatge agrari,
tècnia de cultiu i conseqüències.
2. Plantejar-se preguntes. Quina
d’aquestes tres agricultures (a
l’esquerra) tradicionals creus que
permet alimentar més població?
Per què?
3. Ser creatiua i emprenedor, Fes
un gràfic del procés tradicional
de cultiu de l’arròs.
45. 4. Treballar amb mapes. Respon a partir del mapa: a) En quina
zona climàtic de la Terra es localitza l’agricultura tradicional? b)
En quins continents abasta una extensió més gran?
5. Treballar amb imatges. A partir de les imatges de la diapositiva
anterior, descriu les tasques que es fan en cada il·lustració. Per
què reflecteixen una agricultura tradicional?
Avança en competències (II)
46. 7. L’agricultura. Sistemes agraris
avançats
• A la part 6 has vist els sistemes de conreus
més tradicionals (ja els vareu veure l’any
passat al estudiar l’agricultura a l’Edat
Mitjana). Ara veurem els més moderns.
47. 7.1 L’AGRICULTURA
PRODUCTIVISTA:
característiques i localització
• Caracterítiques: aprofitament
avanços tecnològics (Maquinaria
motoritzada, avions, etc) i científics
(adobs químics, herbicides,
pesticides,e etc)
• Tipus de producció: massiva de
productes demandats al mercat.
• On? Paissos avançats (Nord-
Amèrica, Europa) i alguns llocs de
costa tropical
48. • Quins són? Nord-Amèrica i
Australia.
• Paisatge agrari: parcel·les
grans, forma regular, de
agricultors preparats o
empreses multinacional
(requereixen una gran inversió)
• Què cultiven? Productes
especialitzats de gran demanda.
Depenen del clima (Belts dels
EEUU)
• Empleen tècniques avançades i
també avanços químics.
7.1 L’AGRICULTURA
PRODUCTIVISTA:
l’agricultura dels Països
Nous
49. • On? Àrees costaneres de clima
tropical d’Amèrica central i
sud, sud-est d’Àsia i golf de
Guinea.
• Paisatge agrari: parcel·les
enormes, monoconreu de
productes de gran demanda
(banana, pinya, café, cacao,
etc), normalment d’empreses
internacionals de països
desenvolupats o terratinents
• Tècniques avançades juntament
amb ma d’obra barata (no
mecanitzada)
7.1 L’agriculutura de plantació.
50. 7.2 L’agricultura ecològica
(postproductiva o orgànica)
• Tècniques: no agressives
(no empleo de productes
químics) i tradicionals
(adobs naturals i rotació)
• Producció més moderada
però de qualitat (productes
més cars)
• 2012 = 37,4 milions de ha
(10,9% espai cultivable
mundial.
• Productes: cereals, café,
olivera i cacau.
51. Avança en competències (I)
1. Organitzar informació. Confecciona un mapa conceptual en
el qual comparis les característiques de les agricultures
tradicionals productivista i acològica.
2. Conèixer paisatges geogràfics. En què es diferencien i en
què s’assemblen les agricultures dels Països Nous i de
plantació?
3. Localitzar en mapes. Traça sobre un mapamundi l’itinerari
qe segeix un producte agrari de plantació des de la
recol·lecció fins al consum en zones llunyanes. Reu-ne
conclusions
52. 4. Esmenta continents i països on estigui present l’agricultura avançada.
Avança en competències (II)
53. 5. Treballar amb imatges.
Quines característiques
de l’agricultura
productivista s’aprecien
a les il·lustracions ( fotos
pàgs 92 i 93)
6. Ser creatiu i
emprenedor. Planifica
una activitat per difondre
al teu centre els
avantatges de
l’agricultura ecològica.
Avança en competències (III)
54. 8. La ramaderia.
Formes d’explotació i
models
• Ramaderia és la cria d’animals.
• Avui dia, activitat molt
diversificada: diferents especies
( boví, oví, caprí, porcí i avícola,
etc), diferents sistemes ramaders
(extensius i intensius) i diferent
tipus de ramaderia (tradicional,
productivista i ecològica)
55. 8.3 Els sistemes ramaders
• Els sistemes o procediments emprats per
criar el bestiar permeten diferenciar entre
ramaderia extensiva i intensiva.
– En la ganaderia extensiva el bestiar pastura a
l’aire lliure en grans extensions. Per tant,
requereix inversions escass en mà d’obra i capital.
En unes ocasions, eés complementàris de
l’agricultura i proporciona als agricultors
aliments, força de traball i acobs. En altrs és
l’activitat dominant, sobretot en zones amb
característiques naturals desfavorables per el
cultiu
– En la ramaderia intensiva, el bestiar e refugia en
estables i s’alimenta totalment o parcialment amb
pinsos. Per això, exigeix inversions elevades en
instal·lacions, selecció de races, tecnolobía,
alimentació icures veterinaries.
56. 8.2 La ramaderia tradicional
• La ramaderia tradicioanl és extensiva. En
general, respon a dos modles: el nómada i el
transhumant.
– En la ramadería nòmada, el bestiar es
desplaça continuament a la recerca de
pastures. Es característica de pobles que
viuen a les vores del deserts, com els
tuareg del Sàhara i els beins de la
Península Aràbiga.
– En la ramaderia trasnhumant, el bestiar
es desplaça estacionalment entre pastures
d’hivern i d’estius.´És pròpia d’algunes
regions muntanyoses d’Amèrica, d’Àsia
i del nord d’Àfrica.
57. 8.3 Les ramaderies
productivista i ecològica
• Ramaderia produtivista: es aquella que cerca la màxima
producció per a la venda al mercat.
– Pot ser extensiva (ranxos de EEUU, Austracia o estancias
argentines de la Pampa y Patagonia) o intensiva (estabulació,
alimentació amb pinsos, sellecció genètica, cuidats veterinaris,
mecanització del cuidat, acceleració del creiximent amb
productes químics)
– Productes a menor preu però de qüalitat dubtosas en alguns
casos.
• Ramadería ecològica: cerca respectar el medi ambient i
l’animal.
– Empra sistemes semi-extensius, pastura (no pinsos), no
estabulació permanent, no emplea productes químics per
accelerar el creiximent.
– Conseqüencia: producció moderada i preus de productes més
cars però am major qualitat.
58. Avança en competències
Caps de
porc
Caps
d’oví
Caps de bovi Aus de corral Carn. Total Llet
2013 2013 2013 2013 2012 2012
Milers Milers MIlers Milions Milers T Milers t
Mon 977.020.798 1172833190 1494348769 23960904 302390507 753925417
Àfrica 35098077 325338760 302077502 1910203 16901905 46192109
America delNord 72694800 6246750 101515311 2338391 47032173 99316465
Amèrica entral i
del Sud
83357141 76079556 400168753 3044003 47012636 81168715
ASia 588225048 526590642 519972278 13958697 126301506 279666027
Ecuropa 184051948 129650518 122078279 2298576 57943376 216089386
Oceania 51 106351147 40221 129778 5991475 29603834
59. Avança en competències
Adquirir vocabulari
1. Explica les diferències entre aquests conceptes: ramaderia
inensiv i extensiva; ramadería nòmanda i transhument;
ramaderia tradicional, productivista i ecològica.
Tenir cura del medi ambient
2. Elaborar un informebreu sobre els problemes ocasionats per
alramaderia estabulada.
Conèxer activitats humanes
3. Relacona el que has après i contesta: en què
s’assemblenl’agricultura i la ramaderia extensives? I
l’agricultura i la ramaderia intensives?
60. Avançar en competències
Treballar amb dades estadístiques.
4. A partir de les dades de al taula fes aquestes
tasques:
a) Indica les dues regions mundials que ompten amb
el nombre més grande caps de cada tipus de
bestiar.
b) Confecciona un gràfic de barres sobre la
producció de carn i de llet al món. Quines en són.
62. 9.1 Els espais forestals
• Superficie forestal de la Terra (2012): +/- 30%
• Boscos equatorials i tropicals humits:
– A zones càlides;
– Arbres alts de fusta dura amb moltes espècies entremescclades
– Deforestació per explotar espècies rendibles (caoba, banús (ébano) i tec (tejo)
• Boscos temperats:
– Latituts mitjanes
– Arbrest mitjans en mases homgènies.
– Roure, faig (haya) o castanyer per explotar
– Actulitat substituits per espècies n oautòctones de major rendibilidat econòmica
(pi o eucaliptus)
• Boscos boreals o Taiga
– A latituds altes zones temperades.
– Boscos densos
– Poques espècies, generalment de fusta blana.
– Coníferes (avet, pi i bedoll)
63. 9.2 Producció forestal i funcions
ambientals
• Aprofitament priincipal = fusta (construcció, mobles,etc)
– Altres aprofitaments: fruits, caça, rons, llenya
– Tambe productes industrials (cautxu, suro,resina, cel·lulosa, paper, productes
farmacèutics i perfums
• Funcions mediambientals absorció delCO2 reduint l’esclafamentglobal,
aporten humitat, eviten erosió, habitat de especies animals i vegetals.
• Funcio paisagistica i econòmica per la gent
64. 9.3 Els problemes de l’explotació
forestal
• Quema incontrolada = desforestació (des de 1950 s’ha perdut 1/3 de la
superficie forestal)
• ONU a pres mesures:
– Control de la tala (recerca de la sostenibilitat)
– Reforestació
– Reciclatge dels productes de fusta
– Valoració dels recursos per vigilar l’explotació.
65. Avança en
competències
Treballar amb gràfics
1. Amb les dades dela taula,
representa en un gràfic de barres
els principals països productors
de fusta en rotllo. Quin
percentarge de la proucció munial
reuneixen entre el setze?
Localitzar en mapes
2. Elabora un mapamundi que el
diferencíi les zones ocupades per
cada tipus de bosc. Indica en la
llegenda els tipus d’arbres propis
de cada zona.
66. Participar en el aprenentatge
3. Escriu una llista de cinc articles d’ús
quotidià procedents de l’explotació
forestal.
67. Avança en competències
Treballar amb gràfics.
4. Observa el gràfic i respon les qüestions:
a) Con ha evolucionat la deforestació a la zona temperada?
b) I a la zona tropical?
68. Avança en competències
Tenir cura del medi ambient
5. Explica el sentit d’aquesta frase: “La plantació
d’un arbre és una de les cpoques accones
humanes que poden considerar-se vertaderament
altruistes. Una persona plana un arbre per als
fills, per al ness o per als fills del nésts, però n
oper a si mateixa” (Seymour, 1983)
69. 10. La pesca. La utilització de la
mar.
• Pesca = activitat destinada a obtenir
productes de la mar
• Objetiu = proporcionar aliments a la gent ja
sigui en venda directa, ja enviat pel seu
envassament a conserveres (llaunes o
congelats) o industries (farines, fertilitzants,
etc)
70. 10.1 Els sistemes de pesca
Procediments per pescar
• Segons el lloc o durada distingim:
– Costanera
– Altura (alta mar)
– Gran Altura (alta mar molt de mesos)
• Segons el nivell de desenvolupament tecnològic de les embarcacions:
– Pesca artesanal: vaixells petits, arts tradicionals, poca mà d’obra
– Pesca industrial: amb vaixells factoria gran, tecnologia moderna i molta ma
d’obra
71. 10.2 El futur de les pesqueries
• Problemes de la pesca actual:
– Sobrepesca
– Contaminació de la mar
– Accés als caladors (defensa dels
paísos de les 200 milles
nàutiques des de 1983)
• Polítiques pesqueres dels països:
– Prohibició de les arts nocives
– Quotes de captures
– Implantació de mesures contra
la contaminació
– Acords pesquers entre països
– Aqüicultura
El primer centre d’aqüicultura a Espanya va
estar el de Torre de la Sal, a Castelló. Un dels
seus impulsors principals va estar un mallorquí.,
el Doctor en Biología P. Suau.
73. Avança en
competències
Treballar amb gràfics
1. Respon a partir de
l’analisi dels gràfics del
costat:
a) Com han evolucionat les
captures de psca
mundials? Expressa-ho
usant una dada mateàtica.
b) Localitza en un
mapamundi els països
amb més prucció pesquera
el món. Dibuixa-hi també
els caladors principals.
74. Avança en competències
Organitzar informació
2. Fes un esquema sobre els continguts d’aquest epígraf.
Tria’n el tipus que considereis més adequat.
Treballar amb textos i imatges
3. Respon amb ajuda del text explicatiu i de les imatges
a) A quina distància de la costa comencen les aigües internacionals
b) Quina repercusió té l’establiment d’aquests zons?
c) Quins tipus de flota es distingeixen segons la distància a la
costa?
d) Posa un exemple de tecniques de pesca amb zarza fiza i amb
xarxes d’arrosegament
e) Cerca informació a internet sobre l’anomenada “Guerra del
Bacalao” (no és un ball). Té a veure amb la pregunta b)?
75. Avança en competències
• Produir textos
• Informa`t sobre aquest tema. Com pot
col·laborar l’aquicultura a resoldre els
problemes de la pesca? Escriu després un
text en el qual opinis sobre la qüestió.