SlideShare, amb explicacions de possibles lesions pel fred i la calor. Tipus, que no s'ha de fer, material necessari i possibles afectacions psicològiques. Traball realitzat per Julieta Cuadra i Maria Trunyó

1. Lesions per calor i lesions per fred.
Julieta Cuadra i Maria Trunyó

2.  Les cremades són un tipus de lesió de la pell
causada per diversos agents. Quan la pell està
danyada, és possible que no pugui seguir
complint la seva funció de barrera.
 La gravetat d’una cremada pot variar segons la
lesió que causi en la pell.
 L’extensió de la cremada pot fer que la víctima
pateixi un xoc, el qual és potencialment mortal.
(Cremada de 2n grau)

3.  Les cremades es classifiquen segons la
profunditat de la lesió a la pell.
Grau Característiques
Cremades de primer grau Només afecta a la capa exterior.
Es caracteritza per enrogiment, inflamació i dolor al
contacte.
Les més comunes són les solars o les procedents de petits
accidents domèstics.
Cremades de segon grau Destrueix la dermis i són molt doloroses.
La pell s’enrogeix i es formen butllofes.
Solen guarir bé però poden ser greus si són molt extenses
Cremades de tercer grau Es perd la sensació de dolor.
Requereixen atenció sanitària immediata.
Si cobreixen més del 20% del cos poden ser mortals.

4.  Tingui molta cura quan tracti cremades extenses
o profundes.
 Com més duri la cusa, pitjor serà el dany. Si la
víctima s’ha cremat per un incendi, cal suposar
que també té danyat l’aparell respiratori.
 La prioritat és refrescar ràpidament la cremada i
comprovar la respiració. És gairebé segur que qui
té cremades o escaldadures també tindrà un xoc,
i que necessitarà cures hospitalàries.
 Cal pensar també que hi pot haver ferides
intencionades. Asseguri’s d’anotar tots els
detalls.

5. Per tractar les cremades greus es necessari:
 Tisores.
 Guants d’un sol ús.
 Apòsits estèrils.
 Mocador o tros de llençol.
 Bossa de plàstic o element per tapar la
ferida.

6.  No s’excedeixi quan refredi la víctima, perquè
la temperatura del cos podria baixar massa,
la qual cosa és perillosa, especialment en
nens o persones grans.
 No tregui res adherit a la cremada. Pot
produir danys i afavorir la infecció de la zona.
 No toqui ni actuï de cap manera la zona
cremada.
 No rebenti les butllofes.
 No apliqui locions, pomades o grassa, ni posi
esparadrap a la zona cremada.

7.  Les escaldadures i cremades lleus solen
ocórrer a casa, en tocar una planxa o per
esquitxades d’aigua bullent a la pell.
 Gairebé totes les cremades lleus es tracten
amb èxit amb tècniques bàsiques de primers
auxilis i es guareixen per si soles. Però si la
considera importants, insisteixi perquè la
víctima vagi a un metge.
 Despres d’una estona poden sortir butllofes.
No rebenti mai una butllofa perquè podia
afavorir una infecció a la ferida.

8. El material necessari per tractar les cremades
lleus és:
 Aigua fresca.
 Guants d’un sol ús.
 Benes estèrils o gasa neta.
 Bossa de plàstic o plàstic de cuina.

9.  No rebenti les butllofes, ni actuï de cap altra
manera directament sobre la zona cremada.
 No posi benes ni esparadrap a la pell. La
cremada pot ser més extensa del que sembla.
 No apliqui pomades ni cremes. Poden danyar
els teixits i facilitar infeccions.

10. TIPUS DE CREMADA CAUSES
Cremada seca •Flames.
•Contacte amb objectes calents, com cigarrets o
electrodomèstics.
•Fricció, fregament amb una corda.
Escaldadura •Vapor.
•Liquíds bullint com el cafè, té o oli bullent.
Cremada elèctrica •Corrent de baixa tensió, com electrodomèstics.
•Corrent d’alta tensió, com en els cables elèctrics.
•Llamps.
Cremada química •Productes indústrials, inclosa la inhalació de gasos tòxics i
corrosius.
•Productes químics domèstics, com aiguarràs, sosa càustica,
herbicides, lleixiu, productes de neteja i qualsevol altre àcid o
àlcali.
Cremada per radiació •Cremades solars.
•Exposició perllongada a raig ultraviolats, com en els raig UVA.
•Exposició a fonts de radiació, com màquines de raig X.
CAS ESPECIAL:
Cremades pel fred
•Congelació.
•Contacte amb metalls gelats.
•Contacte amb vapors gelats, com nitrogen o oxigen líquid.

11.  Angoixa.
 Neguit.
 Por.
 Tensió.
 Ansietat.
 Pànic.
 Preocupació.

12.  La congelació és una lesió local pel fred.
 Pot ser l’efecte de l’acció directa del fred
sobre una zona concreta o pot ser el resultat
del refredament general, que sempre afecta a
les parts més exposades al fred (dits, nas,
orelles).
 Patir una congelació no és mortal.

13.  El refredament corporal es va manifestant
seguint una seqüència:
Grau Característiques
Primer Envermelliment amb sensibilitat, formigueig, sensació de
cremor i dolor
Segon Si el refredament continua, la pell s’acaba tornant freda,
blavosa i reinflada, i es cobreix de butllofes blavoses. La
víctima sent coïssor dolor intens, alhora que la zona
esdevé gairebé insensible al tacte
Tercer Si no recupera la temperatura normal, es produirà la mort
–necrosi- dels teixits i la gangrena.
Aquestes necrosis provoquen els riscos més importants de
les congelacions, que són les cicatrius, la infecció o
l’amputació.

14.  No rebentar les butllofes.
 Mai s'ha de fregar una zona congelada. Els teixits són
molt fràgils i no han de ser manipulats.
 No utilitzar calor directa com a mantes elèctriques,
assecadors o foc. Per la pèrdua de sensibilitat es
podrien provocar cremades sense que la víctima ho
noti.
 No descongelar una zona si no s'està segur de poder
mantenir-la calenta.
 Evitar caminar si es tenen els peus congelats.
 No prendre begudes alcohòliques ni fumar durant el
procés de recuperació. La vasoconstricció que
provoquen retardaria la curació.

15.  La hipotèrmia és el descens de la temperatura corporal per
sota dels nivells fisiològicament acceptables.
 Aquest descens tindrà repercussions greus, que poden
arribar fins a la mort.
 Les causes més comuns són:
• No protegir-se prou o amb roba adequada davant
temperatures baixes.
• Caure en aigües fredes.
• Portar roba humida durant molt temps quan hi ha vent o
fa molt fred.
• Fer esforços extrems o no ingerir suficient menjar o
beguda en climes freds.

16.  El tipus de gravetat pot ser lleu o greu:
 Si la hipotèrmia és lleu, a víctima tindrà
contraccions involuntàries que produiran calor i
escalfaran el cos. Amb això n’hi ha prou i la víctima
es recupera amb facilitat
 El risc és més greu quan, tot i les esgarrifances, el
cos no s’escalfa. La víctima té sensació de fatiga, se
li altera el comportament i té somnolència fins a
perdre la consciència. A partir d’aquest moment el
refredament s’accelera i la víctima mor.

17.  Mai donar a la víctima per morta. Encara que el cos
estigui fred i no es trobin pulsacions, existeixen
casos de recuperació completa sense seqüeles.
 Si hi ha parts del cos congelades, com a dits de les
mans o dels peus, no fregar-les, cal embolicar-les en
benes tèbies.
 No utilitzar una font de calor directa per escalfar a la
víctima, com a aigua calenta, foc, mantes elèctriques
o llums de calor.
 No proporcionar-li begudes alcohòliques.
 En els pacients amb hipotèrmia existeix el risc
d'arítmies cardíaques greus. Per això, cal manejar a la
víctima amb suavitat i no realitzar moviments bruscs.

18.  Tant per tractar una congelació com per
tractar la hipotèrmia cal tenir a l’abast els
següents materials:
• Roba seca i d’abric
• Begudes tèbies
• Aigua tèbia
• Telèfon
• Benes

19.  Angoixa.
 Neguit.
 Por.
 Tensió.
 Ansietat.
 Pànic.
 Preocupació.