2. ESTANCAMENT DEMOGRÀFIC I
AGRÍCOLA. CAUSES
• L’ ALTA MORTALITAT
• FORTA EPIDÈMIA DE PESTA
• AGRICULTURA ESTANCADA
• CAUSES: LA GUERRA DELS 30
ANYS.(1618)
3. LES MANUFACTURES
• ELEMENT PROPI DE LES CIUTATS I EL MÓN
URBÀ.
• LA INDÚSTRIA RURAL DOMÈSTICA VA
CONSOLIDAR-SE EN :
- NORD-OEST DE FRANÇA
- NORD-OEST DE L’IMPERI GREMÀNIC
- ANGLATERRA.
4.
5. EL COMERÇ
• EL DOMINI DEL COMERÇ MUNDIAL
VA PASSAR ALS PAÏSOS BAIXOS i A
ANGLATERRA.
• VAN CRÉIXER ELS PORTS ATLÀNTICS
• EXISTÈNCIA DEL COMERÇ
D’ESCLAUS.
10. *LA MONARQUIA ABSOLUTA
*La monarquia absoluta és un tipus
de monarquia basada en el principi de que el sobirà
ostenta el poder absolut.
*L'absolutisme fou una filosofia política característica
de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la
monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir
sense límits i sense compartir-lo, i per això
anomenaren aquesta forma de govern com
a monarquia absoluta.
11. *CONTEXT HISTÒRIC
*La guerra dels 30 anys va ser un conflicte religiós i una
pugna per l’hegemonia europea.
*La pau de Westfàlia va reconèixer la independència del
nord del Països Baixos per part de la monarquia hispànica i
va fer palès al declivi de l’imperi dels Àustries.
*La pau dels Pirineus es va signar els 1659 en la qual es
van lliurar als francesos Rosselló i una part de Cerdanya.
15. *Lluís XIV de França
*Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 –
Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com
a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de
Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de
maig de 1643 fins a la seva mort.
Lluís XIV, conegut com El Rei Sol (Francès: Le Roi Soleil) i
com Lluís el Gran (en francès Louis le Grand), regnà
a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la
història dels monarques francesos i de cap monarca d'un
altre país europeu "major".
18. *Parlamentarisme
*Un sistema parlamentari, democràcia
parlamentària o parlamentarisme, és un sistema
d'organització polític en què la branca executiva del
govern depèn del suport directe o indirecte del
parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de
confiança. Per tant, no hi existeix una clara separació
de poders entre les branques legislativa i executiva ni el
sistema de verificació i balança comú
del presidencialisme.
23. *
*Transformació dels
pensaments sobre l’univers
*Segle XVI: Nicolau Copèrnic
va formar la teoria de
l’heliocentrisme, que
consistia en que el Sol es el
centre de l’univers. I
s’oposà al
geocentrisme(Terra el
centre de l’univers)
24. *
*El raonament especulatiu va
ser substituït per
l’empirisme(defensava
l’experimentació) i pel
raonament hipoteticodedutiu
(constitueix el mètode
científic per exel·lència) al
s.XVII que també va ser quan
els estudiosos van adoptar
una nova actitud davant de
la ciència.
26. *Va confirmar la teoria
heliocèntrica
*Va ser jutjat pel tribunal del Sant
Ofici de Roma per sostenir posicions
contràries a les Sagrades Escriptures.
* Va inventar el telescopi
*El van retirar de la vida pública i
fou condemnat a arrest
domiciliari, on va poder conseguir
treball i continuar investigant.
Quan va morir estava fent el
rellotge de péndul.
27. *
*Ell deia que les matemàtiques era el centre del
coneixement i va establir que s’havien de fer
un dubte per poder avançar.
*Va establir el dubte metòdic i va proposar el
llenguatge matemàtic com a model per a
fonamentar el coneixement.
28. *
*Va enunciar la llei de la gravitació universal, a
través de la investigació científica.
29. *
*Principi s.XVII la societat es va anar
interessant per la ciència.
*Alguns monarques, nobles, i
burgesos rics, van impulsar la
creació de les acadèmies.
*(1662)A Anglaterra es va fundar la
Royal Society.
*(1666)A França es va crear
l’Académie des Sciences.
37. Característiques del Barroc
Exaltació
Asimetria
Moviment
Sentiments,Teatralitat..
Simbolisme
Països Catòlics:El Barroc es va convertir en
el gran propagandista de la Contrareforma.
Països Protestants:Reflectien un sentiment
més intimista i quotidià.
38. Característiques de
l’Arquitectura:
Roma va ser la ciutat on va néixer l'estil
barroc després del Concili de Trento.
Edificacions fetes amb l'objectiu de cridar
l'atenció dels vianants.
Els edificis són concebuts con gran
escultures.
39. Característiques de l’arquitectura.
Creació d'efectes lluminosos a les façanes
mitjançant entrants i sortints.
Abundància de decoració.
Materials rics i cridaners.
Ús de línies corbes.
Stift Melk
,Austria
41. Versalles:Comentaris.
Aquest edifici està molt recarregat de
columnes i objectes decoratius. Hi han
moltes fonts que donen moviment al edifici i
amb jardins molt grans i amples.
43. Bernini: Plaça i columnata de
Sant Pere de Vaticà.
Gian Lorenzo
Bernini va viure al
Segle XVI,i va
neixèr a Nàpols.
44. -Activitats:
Tria quines són les característiques
correctes del Barroc:
◦ -Exaltació i Asimetria
◦ -Home com a centre del món
◦ -Sentit de la Teatralitat
◦ -Inspiració Grecollatina
◦ -Sentiments
◦ -Llengües Vernacles
◦ -Utilització de nombrosos simbolismes.
45. -Activitats:Respostes
Tria quines són les característiques
correctes del Barroc:
◦ -Exaltació i Asimetria
◦ -Home com a centre del món
◦ -Sentit de la Teatralitat
◦ -Inspiració Grecollatina
◦ -Sentiments
◦ -Llengües Vernacles
◦ -Utilització de nombrosos simbolismes.
46. -Activitats:
Tria quins arquitectes són del Barroc:
◦ -Botticelli- Naixement de Venus
◦ -Francesco Borromini – Cupula de l’esglèsia de
St Carlo.
◦ -Rafael-Escola d’Atenes
◦ -Bernini- Plaça St Pere del Vaticà
◦ -Leonardo Da Vinci- Sant Sopar
◦ -Masaccio – Portes del Baptisteri de la
Catedral de Florència.
47. -Activitats:Respostes
Tria quins arquitectes són del Barroc:
◦ -Botticelli- Naixement de Venus
◦ -Francesco Borromini – Cupula de
l’esglèsia de St Carlo.
◦ -Rafael-Escola d’Atenes
◦ -Bernini- Plaça St Pere del Vaticà
◦ -Leonardo Da Vinci- Sant Sopar
◦ -Masaccio – Portes del Baptisteri de la
Catedral de Florència.
48.
49. La pintura i l’escultura
barroques.
Emma, Judith, Jaume i Christian.
53. Tendències pictòriques a Europa.
La pintura barroca europea del segle XVII no va se
homogènia, i es poden diferenciar diverses escoles o
tendències.
54. L’escola italiana.
Es dividia en dos grans corrents. La tendència classicista
(Anniable Carracci) i la naturalista (Caravaggio).
55. L’escola francesa.
A l’escola francesa només es diferenciava una
tendència, la academicista (Nicolas Poussin).
63. Apolo i Dafne.
Nom: Apolo i Dafne.
Autor: Gian Lorenzo Bernini
Any: 1624.
Característiques:
- Expressió de sentiments.
- Gestos dramàtics.
- Moviment i volum a les robes.
64. L’enterrament de Crist.
Nom: L’enterrament de Crist.
Autor: Caravaggio.
Any: 1604.
Característiques:
- Carregat de color.
- Expressió de sentiments.
- Moviment i volum a les robes.
65. Exercicis.
1.Quines són les característiques de la pintura barroca?
2. Digues els principals pintors i escultors del barroc.
66.
67.
68. CARACTERÍSTIQUES
El Barroc utilitza una iconagrafia directa i
teatral, amb tendència a una abundància
d'ornamentació.
Es distingeix per la seva exuberància decorativa.
Obres més serenes i equilibrades
69. ARQUITECTURA BARROCA
Herra havia proposat al monestir d’ El Esciorial va
perdurar ins a mitjans del segle XVII, a partir
d’aquell moment, l’ esglesiàstica
barroca, complexa i decorativa, va connectar amb
el gust dels artistes com a la gent del poble.
Exemples: Façana del palau dels comptes de la
gomera a Osona, Plaça mayor de Madrid y
Catedral de Santiago de compostel.la.
70. EXEMPLES DE BARROC A ESPANYA
La basílica de Santa Maria de Mataro.
Palau de Zea-Salvatierra
Façana del palau dels comptes de la Gomera a
Osuna
Juan Gómez de Mora
Fernando Casas y Façana Palau de Zea-Salvatierra
71. ESCULTURA BARROCA
Exemples: Crist Jacint, Immaculada, retaule de San
Esteban a Salamanca y obres d’ estructura civil.
Consisteix en predominar imatges relligioses, que
aprenian a predominar la fe. Els principals tallers
eren Valladolid i a Andalusia, on es plasma un
realisme més serè.
72. EL SEGLE D’ OR
Va ser deniminada pel naturalisme pel naturalisme
tenebrita de Caravaggio, desprès la pintura va
agafar una unció teatral.
Exemples de pintures: José de Ribera – Isaac i
Jacob, Bartolomé Esteban Murrillo - Nens menjan
meló i raïm y Francisco de Zurbarán- Sant Hug al
refetor dels cartoixans, 1655.
73.
74. Digues tres escultors de barroc:
Feu un resum a la pissarra del segre l’ or: