1. PLANS DE MILLORA
Dossier 31 de Maig
Nom i Llinatges: Maialen Saura Biurrun
Assignatura: 22023 Reflexió i Innovació
Educativa
Professora: Carme Medina
1

2. ÍNDEX
QUE HEM DE FER? ......................................................................................................................... 3
EXPOSICIONS ITINERARI A ............................................................................................................. 4
FAMÍLIA I ESCOLA ...................................................................................................................... 5
PATIS.......................................................................................................................................... 6
POESIA ....................................................................................................................................... 7
JOGUINES RECICLADES .............................................................................................................. 8
LABORATORIS: DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIA MULTISENSORIAL ................................ 9
ELS SENTITS ............................................................................................................................. 10
MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTS .................................................................................... 11
CREACIÓ D’UN BLOC ............................................................................................................... 12
CANÇONER INFANTIL .............................................................................................................. 14
EXPOSICIONS ITINERARI B ........................................................................................................... 15
MAPA CONCEPTUAL DELS CONCEPTES TEÒRICS .................................................................... 17
BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................. 18
2

3. QUE HEM DE FER?
La feina que us proposem fa referència al Pla de Millora i s’ha de lliurar dia 31 de Maig, Els diez
17 i 24 de maig durem a terme exposicions dels vostres plans de millora i de les propostes que
han realitzat les vostres companyes de l’itinerari B, amb la finalitat de compartir i enriquir-nos
mútuament.
D’aquestes exposicions n’haureu de treure la informació per fer la feina següent:
Fase 1: Sobre les exposicions de l’itinerari A:
Fes un anàlisi acurada dels plans de millora presentats:
 De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat més
l’atenció?
 Quins objectius té?
 Quin tipus d’aprenentatge promou?
 Quina és la seva avaluació?
Comparant amb les meves practiques:
 Quins aspectes m’han resultat nous, interessants, atractius?
 Com aquest pla es podria adaptar al meu context?
 Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina
manera?
 Quines dificultats i obstacles hi veig?
Fase 2: Sobre les exposicions de l’itinerari B:
 Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones
practiques, innovacions i avaluació?
 Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements
assolits.
3

4. EXPOSICIONS ITINERARI A
A continuació es realitzarà una exposició acurada dels següents projectes de millora de
l’itinerari A:
 Família i escola
 Patis
 Poesia
 Millora de l’hora de les sortides
 Joguines reciclades
 Laboratori
 Els sentits
 Millora dels materials existents al centre
 Creació dels blocs
 Cançoner infantil
4

5. FAMÍLIA I ESCOLA
El fet de voler posar en marxa aquestes xerrades, em semblen molt interessant perquè es una
manera d’apropar-te a les famílies i a les seves necessitats, a través d’aquestes tres xerrades;
1. Els vincles afectius, els límits i les rutines dels infants
2. La importància dels contes
3. Conta contes
Penso que, d’aquesta manera, s’està creant un vincle més fort de comunicació, de
col·laboració entre els dos; família i escola. I, sobretot, el que m’ha cridat més l’atenció és la
tercera xerrada, la de conta contes que realitzen mestres, famílies i infants. La metodologia es:
les mestres conten dos contes als infants i les famílies un, d’aquesta manera es podrà observar
les diferents formes de contar un conte.
Els objectius no els han especificat els objectius però des del meu punt de vista diria que els
objectius que es persegueixen es donar suport a les famílies en tots els àmbits i establir un
vincle comunicatiu i de col·laboració entre tota la comunitat educativa. Donar totes les eines i
possibilitats possibles a les famílies perquè solucionin els seus dubtes i conflictes.
El tipus d’aprenentatge que promou seria un poc el fet d’aprendre entre tots; dialogant
s’aprèn. A través d’aquestes xerrades es parlen sobre els conflictes quotidians que tenen les
famílies amb els seus infants i s’intenta solucionar entre tots/es.
Tampoc han especificat cap tipus d’avaluació, suposo que es deu observar a través de les
xerrades que es produeixen, si tenen èxit, si els pares i mares es queden satisfets, etc.
Comparant amb les meves pràctiques...
L’aspecte interessant i atractiu que he trobat ha estat el fet d’establir periòdicament aquestes
tres xerrades al centre, en un ambient més íntim. Dic íntim perquè, per exemple en el meu
centre, es convoquen xerrades però que pot venir totes les famílies que estiguin interessades,
encara que siguin d’altres centres. Potser si es fa d’aquesta manera, hi hagi famílies que
estiguin més cohibides a comentar els problemes quotidians que els hi sorgeixen. En canvi, si
aquestes “reunions” es realitzen a nivell d’aula, amb la confiança que ja es té i que es la pròpia
mestre/tutora que les condueix, potser sorgeixen més temes de debat.
Considero que si que es podria adaptar al meu context; aquest tipus de projecte es podria
adaptar a qualsevol pla mentre es faci amb consciència. Tan sols es decidir quin tipus de
xerrades es volen fer (temàtica) i iniciar-les, perquè els pares i mares vegin la importància de
compartir les coses i d’enriquir-nos mútuament.
Els possibles obstacles que hi podria observar es la triada incorrecte de les xerrades, més que
incorrectes, no interessants. Es tracta d’oferir a les famílies temes que a ells els preocupi de
devé, perquè així puguem abraçar-ho tot. Una possible alternativa, seria passar un qüestionari
anònim perquè les famílies poguessin expressar aquells temes que més els preocupen i fer una
posada en comú desprès.
5

6. PATIS
Es curiós que molta gent faci la millora dels patis. De fet quan jo vaig estar realitzant les
practiques de primer cicle d’educació infantil el centre també em va demanar fer el projecte
de millora dels patis.
Considero que si tothom demana que es faci la millora d’aquest espai es perquè no el tenen
del tot cuidat. Es centren més en les aules, que es l’espai que observen més les famílies, que
amb els espais exteriors. En tots dos espais es produeixen molts aprenentatges que cal
fomentar-los, no hem d’esperar que vengi gent de l’exterior perquè ens faci una millora, hem
de ser conscient del que tenim i com ho podem aprofitar.
El grup de companyes que ha realitzat aquest projecte, varen introduir aquestes millores,
entre d’altres:
 Racó de teatre
 Racó de tubs transparents per ficar coses dins i observar que passa
 Racó de més intimitat i descans, cobert amb teles
 Pissarra a la paret perquè puguin reproduir,durant l’estona del pati, les seves
sensacions i experiències.
Són millores molt atractives i interessants pels infants, promouen molts aprenentatges i els pot
enriquir molt fer aquest tipus d’activitats a l’espai exterior. A través d’aquestes activitats s’està
promovent un aprenentatge constructivista, on l’infant és el protagonista actiu del seu propi
procés, a través de l’experimentació i de l’assaig error estarà adquirint nous aprenentatges.
Millorant el pati es varen assolir uns objectius que calia assolir-los; entre d’altres hi havia:
 Oferir més material als infants, i que sigui més variat
 Disminuir els conflictes entre els infants
 Enriquir el moment de joc lliure
Comparant amb les meves pràctiques:
Com ja he dit anteriorment, quan jo vaig realitzar les pràctiques d’educació infantil, també vaig
fer aquest projecte de millora, reestructurant les zones del pati perquè fossin més atractives,
lúdiques, etc. Els únics obstacles i inconvenients que em vaig trobar, en aquell moment, varen
ser els recursos econòmics. Els recursos humans no varen ser un obstacle ja que les mestres
estaven realitzant una formació contínua, a les tardes, sobre la importància dels patis
educatius. Jo vaig poder assistir a aquesta formació que, a al vegada, em donava eines per al
meu projecte. Elles tenien el mateix esperit que jo i el meu company de pràctiques a l’hora de
canviar els patis, l’únic que no el varem poder aplicar per falta de recursos econòmics.
6

7. I,finalment, aquells aspectes que podria incorporar al meu repertori en referència a aquest
projecte serien les activitats escollides per portar a terme al pati. Són propostes creatives i
molt interessants que qualsevol centre podria aplicar al seu pati exterior.
POESIA
D’aquest projecte de millora m’ha cridat un poc tot en general, el tema en sí i la seva
metodologia. Volien millorar les hores de les sortides i, per aquest motiu, es va crear un
personatge amb el nom de “senyora poesia” (el nom també m’ha cridat molt). Aquest
personatge surt en aquests moments que es volen millorar i els hi proposa activitats: silenci,
relaxació i escolta, per ara.
Es van fent una gran varietat d’activitats on els infants preguin consciència de temes com és el
silenci, l’escolta i la relaxació que han de tenir quan s’escolta un conte o una història. Aquest
projecte s’ha adaptat a tots els infants del centre, menys els nadons, que degut a l’horari en el
qual es realitzen aquestes activitats els més petits o estan en l’hora de menjar o bé dormen.
Amb els infants de 1 any s’ha adaptat tot i que encara no son gaire conscient d’aquests temes,
mentre que amb els infants més grossos aquestes activitats han tingut més èxit.
L’objectiu principal d’aquest projecte es oferir una millora en l’hora de les sortides (12:00-
13:00h), així a través del projecte es pretén fer una iniciació i familiarització amb el llenguatge,
expressió corporal, cultura... amb el suport de contes i danses populars. Dins aquest procés les
famílies també n’estan implicades.
I,finalment, l’avaluació es fa desprès de cada activitat que s’ha proposat. Les practicants fan
una avaluació de com s’ha portat a terme aquest activitat; resposta dels infants, actitud de la
mestre, imprevistos i obstacles, etc. Per fonamentar aquestes activitats, es van realitzant
fotografies per poder-ho,desprès, documentar als plafons i que les famílies tinguin constància
d’aquestes activitats.
Comparant amb les meves pràctiques:
M’ha resultat un tema nou el fet d’establir un personatge i que de nom es digui “la senyora
poesia”, ho trobo molt interessant perquè,així, de manera inconscient s’està tractant la poesia
com un joc i com una mena de reptes. Es una bona manera d’introduir aquest tipus de gènere
amb els més petits.
I com molt bé diu un dels continguts del currículum d’educació infantil: “Recitació de textos de
caire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el
ritme, la rima i la bellesa de les paraules.” Està molt bé la iniciativa de tractar-ho des d’una
perspectiva lúdica.
Aquest pla de millora es podria adaptar al meu context però demanant la cooperació de totes
les mestres de les aules, ja que moltes en les hores de les sortides esperen a les famílies en el
7

8. pati. Seria qüestió de tornar-s’ho a plantejar i veure la importància també d’oferir aquest tipus
d’activitats.
Les úniques dificultats i obstacles que hi trobo seria que totes les mestres es posessin d’acord i
volguessin aplicar aquest tipus de millora en el seu centre, potser moltes no veurien la
importància real d’aquest tipus de pràctiques.
JOGUINES RECICLADES
L’aspecte que m’ha cridat més l’atenció ha estat que la millora que es volia introduir fos
joguines reciclades en tos de material reciclat. Voler fer joguines amb material reciclat es una
tasca complicada i que potser no tenen els mateixos resultats que si s’hagués creat material
reciclat perquè els infants poguessin explorar i experimentar. Volent fer joguines, d’alguna
manera, ja els estàs conduint per el tipus de joc que vols que facin, no els deixes desenvolupar
la seva pròpia creativitat i imaginació i, potser per aquesta raó, seria més interessant no haver
realitzat les joguines sinó que per jugar s’utilitzin els materials reciclats.
Penso que es una millora molt interessant per donar importància al reciclatge envers al
consumisme que es fa avui en dia de tots els materials. Els infants no son conscients de la
importància d’allò que tenen a la seva disposició, amb els materials reciclats, veuen que es
rompen, que es desfan i han d’aprendre a tenir-ne més cura que un altre material més
sofisticat.
Els objectius que es persegueixen amb aquest pla de millora són els següents:
 Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic
com a recurs educatiu.
 Evitar el consumisme
 Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.
 Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos
econòmic i altres característiques.
 Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.
 Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.
 Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.
 Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del
reciclatge, dels beneficis que aporta.
L’avaluació que es fa d’aquest projecte es una observació de l’aplicació del material amb els
infants, resultat no gaire favorable ja que no eren allò que cercaven les mestres. Per tant,
aquest pla de millora no tindrà continuïtat i haurà de desencadenar en un nou projecte de
millora.
8

9. Comparant amb les meves pràctiques:
Aquestes dues companyes que han realitzat aquest projecte de millora ho han realitzat al
centre on vaig fer les pràctiques i on, actualment, estic treballant. Per tant, també puc dir el
mateix que es pot adaptar aquest projecte al meu context, el que passa que amb un altre
objectiu com podria ser fomentar els materials reciclats per als jocs dels infants, sense crear
nosaltres mateixes les pròpies joguines.
En aquest tipus de projectes necessites la implicació de tota la comunitat educativa, ja que en
cas contrari no es podria dur a terme, aquesta podria ser un possible obstacle, la no
coordinació per dur endavant aquest projecte o una millora qualsevol.
LABORATORIS: DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIA
MULTISENSORIAL
El primer que m’ha sorprès d’aquest pla de millora es la reestructuració que s’ha fet d’un espai
que s’utilitzava molt poc, abans es deia la “Casa dels contes”. Amb els fotos que ens varen
mostrar via conferència s’ha vist la gran feinada que han fet per fer aquesta reconstrucció. És
bastant interessant destinar les construccions a un altre espai que no sigui l’aula ni estigui molt
ambientada ja que els infants es distreuen molt fàcilment.
L’objectiu principal que es vol cercar amb la creació d’aquest pla de millora es que els infants
realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin així com ells els interessi.
El tipus d’aprenentatge que es promou es més manipulador, explorador i de descoberta dels
materials. Tots els materials que s’han proposat són materials naturals, de fàcil accés, per tal
de fomentar, també, el reciclatge. Amb aquestes activitats s’estaran treballant, de manera
inconscient, tots els sentits, d’una manera o una altre.
L’avaluació d’aquest projecte no està especificada però si l’hagués fet jo ho avaluaria
mitjançant graelles d’observació de com funcionen les activitats que es porten a terme dins els
laboratoris; motivació dels infants, satisfacció, interès, comunicació...
Comparant amb les meves pràctiques:
M’ha semblat molt interessant el fet de poder contar amb una caseta tan grossa per aquest
tipus d’activitats. En el meu centre no tenim cap tipus de construcció d’aquest tipus. Nosaltres
quan havíem de portar a terme l’activitat de les construccions ens dirigíem a una activitat que
està pensada per fer tot tipus d’activitats; joc heurístic, experimentació, construccions, etc. En
la qual no hi ha cap tipus d’estímul exterior, es va intentar que aquesta aula estigués el màxim
9

10. de buida possible perquè els infants es poguessin concentrar al màxim. Tot i així, no acabava
de funcionar del tot amb tots els infants, ja que sempre hi havia uns quants que es distreien
per qualsevol cosa.
També m’ha agradat molt la selecció del material que s’ha fet per poder dur a terme aquesta
experimentació i aquesta exploració dels materials, considero que aquest tipus de materials
ofereixen múltiples formes de jocs i d’aprenentatges.
ELS SENTITS
El que m’ha cridat l’atenció és la temàtica d’aquest projecte, penso que és un projecte
tradicional que es fa i s’ha fet en quasi tots els centres i, nosaltres com a estudiants, hauríem
de proposar temes interessants i creatius que elles possiblement no hagin pogut vivenciar.
En aquest centre en el qual han fet les pràctiques aquestes dues companyes no tenien fet cap
projecte, per tant, es varen veure en la necessitat de crear un projecte inicial, no un projecte
de millora perquè no havia cap projecte fet.
Varen veure oportú fer un projecte sobre els sentits, volent fer feina amb tres aspectes
importants:
1. Activitats per oferir als infants la possibilitat d’experimentar amb diferents materials
de diferent tipus
2. Millorar la utilització dels recursos materials
3. Millorar les capacitats sensorials de l’infant
Els tallers que ja s’han posat en practica d’aquest projecte son els següents:
 Taller d’experimentació amb farina, arena i macarrons
 Taller del gust i olfacte
 Taller de cuina
En relació a l’avaluació, s’han anat confeccionat diferents documents per poder deixar
constància la planificació que s’ha portat a terme durant tot el procés, els recursos i els
materials que han necessitat així com també una avaluació tant de la pròpia tasca com de les
sessions.
Comparant amb les meves pràctiques
El centre on vaig cursar les pràctiques ja havien portat a terme un projecte d’aquest tipus i no
caldria adaptar-lo, perquè els infants en experimentació ja posen en funcionament els seus
cinc sentits, en totes les activitats del dia a dia. Les activitats que s’han realitzat tampoc les
considero molt innovadores.
10

11. MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTS
Aquest projecte neix per la necessitat de millorar els materials del centre, concretament de
l’aula, del pati, al Hall, per tal que tots els infants puguin aprofitar aquests materials i ho
puguin experimentar.
Els objectius que es persegueixen amb aquest projecte i aquesta millora dels materials són els
següents:
 Proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal
d’optimitzar els recursos.
 Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.
Les millores han estat les següents:
 Plafó sensorial: finestretes amb materials naturals per fer prensió d’obrir i tancar.
Materials de diferents textures. Aquest plafó el podem emprar a totes dues classes,
pet setmanes.
 aper de cel·lofana, diferents formes per posar a les finestres: vista.
 Pots de plàstic i de vidre, l’hem omplerts amb espècies de què disposi l’escola.
Llimones, taronges, sal, sucre... per desenvolupar el gust.
 Pati: materials fixos en l’espai: panera de fusta amb pedres i pilotes de la mar. Han fet
una cortina feta de taps de plàstics, teles, canyetes de plàstic i es posarà de banda a
banda perquè els infants l’emprin.
 Hall: racó de contes, l’han millorat. Racó de disfresses, racó de feines, racó de contes,
coixins, llibres, teatre de fusta... han posat unes escales per accedir els contes.
L'avaluació la realitzem mitjançant l'observació directa, veient si els infants accepten els nous
materials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc.
Comparant amb les meves pràctiques:
Penso que aquest tipus de projectes no ho haurien de fer unes practicants sinó que les mestres
haurien de tenir cura i fer-ho elles, penso que un projecte de millora es més interessant que es
faci sobre algun tema en concret; documentació, patis, biblioteca, bloc...
Molts docents deixen de banda molts aspectes com són aquests; elements dels passadissos,
entrada de l’escoleta, trobo que entre tots seria més fàcil redistribuir-ho i anar actualitzant els
diversos materials.
Al meu centre, ara mateix, els materials estan bé, han canviat els plafons que tenen per els
passadissos per posar fotografies de les activitats que realitzen els infants i que les famílies ho
puguin observar.
11

12. CREACIÓ D’UN BLOC
Aquest projecte l’han portat a terme en dues ocasions; una a Menorca i l’altre a Eivissa.
Personalment, crec que és una proposta molt interessant. Les noves tecnologies avancen molt
ràpidament i els centres educatius no haurien de quedar enrere. Tots sabem de la importància
que té la documentació en aquest tipus de professió. Que millor que documentar a través d’un
bloc? Les famílies d’aquesta manera podran estar informades de totes les activitats que es
realitzen a l’escola, anècdotes de les sortides, informació de l’escola i el menjador, si disposen
d’aquest servei.
Els blocs ofereixen una infinitat d’avantatges que les hauríem de saber aprofitar al màxim per
estar al dia amb les noves tecnologies. Ja son molts de centres que en disposen, diria que la
gran majoria i és una eina molt útil per anar documentat tot el que es fa en el centre.
Els objectius que persegueixen les companyes que han portat a terme aquest pla de millora
són:
 Documentar les famílies i mostrar la feina que es fa a l’escola.
 Treballar amb les noves tecnologies.
Degut a la inseguretat i a la por de les mestres en relació a aquest tema, més que un projecte
de millora s’ha convertit en una pla de formació al professorat. S’han encarregat de donar-los
la formació adient perquè puguin començar amb aquesta nova proposta del bloc. Els han de
motivar per fer-les creure i entendre que aquesta eina els hi servirà de molta ajuda, que té
més coses positives que negatives, que entre totes ho podran treure endavant.
L’estructura del bloc que s’ha creat és la següent:
Consta d’un bloc principal al que estan enllaçats els altres que són:
 El bloc dels nadons: on les mestres de les tres classes podran publicar les experiències
que siguin viscudes pels més petits.
 P1: El mateix que als nadons.
 P2: El mateix que els anteriors.
 Equip de suport: La idea és donar a conèixer la feina de les més un i de l’EAP a l’escola.
 Notícies: Aquest bloc es farà servir per compartir informació que sigui d’interès
general. La idea està concebuda per estalviar paper a la llarga.
 Famílies: Creiem que si en aquest bloc es dóna veu a les famílies perquè elles hi
publiquin les seves coses, els estem motivant a que també participin d’aquest
projecte, per tant estem davant un bloc on les famílies també hi podran aportar coses
d’interès i no només comentaris.
 Recursos: Aquest bloc servirà per posar a l’abast de les famílies i de les mestres també,
materials, enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat educativa i que es
considerin rellevants tant per uns com per altres.
12

13. Avaluació: Davant la poca participació de les mestres en el bloc, cada setmana els hem anat
posant feinetes que consisteixen en publicar una foto i un escrit de diferent temàtica, cada
setmana.
A poc a poc es va enriquint aquest projecte i les mestres veuen tots els avantatges que
s’aconsegueixen a través de les noves tecnologies, tot es qüestió de motivació i pràctica.
Comparant amb les meves pràctiques:
Personalment crec que tots els centres educatius haurien de posar en marxa un bloc del seu
centre, on s’expliqués tot el que fan, les noticies més rellevants, un poc de context històric de
l’escola, etc.
Jo, fins ara, no havia utilitzat mai un bloc i a partir d’aquesta assignatura que m’he vist en la
necessitat de crear-ne un i d’anar-lo mantenint al dia, he pogut comprovar les múltiples
avantatges que això comporta.
Per exemple en el cas del meu centre de practiques s’hauria de fer molta feina perquè això es
produigués, són professionals que estan en un nivell bàsic de l’informàtica i s’hauria de
treballar molt per obrir un bloc i que el mantinguessin al dia, perquè no tan sols es obrir-ne un,
sinó que s’ha de mantenir al dia amb l’ajuda de tots els professionals i això es lo veritable
complicat d’aquest aspecte.
Els obstacles que ens podríem trobar serien les pors de les mestres enfront a les noves
tecnologies; no ho sabre utilitzar, no tinc temps per actualitzar, etc. Pors i a la vegada excuses
perquè no estan convençudes d’aquest mètode, perquè si una persona n’està convençuda treu
mitja hora del seu dia a dia per publicar una entrada al bloc.
13

14. CANÇONER INFANTIL
Aquest projecte sorgeix de la necessitat del centre de crear un cançoner on hi hagi tot el recull
de les cançonetes que s’utilitzen en el dia a dia de l’escola. Fins ara tenien plafons pels
passadissos amb les lletres de les cançons que es cantaven, però no ho tenien enregistrat en
cap lloc més.
La cançó és una de les eines més utilitzades en aquesta etapa de creiexement, l’educació
infantil, és un recurs amb el qual els infants aprenen, adquireixen hàbits i rutines.
És totalment necessari,penso, tenir un cançoner infantil a l’escola, com a mínim. Desprès a
cada aula, cada mestre pot tenir-ne el seu propi. Tinc familiars meus que porten als seus
infants a les Escoletes i uns me diuen que estan encantats perquè cada trimestre els hi passen
un recull de les cançons que s’han estat cantant, de manera que les famílies saben quines
cançons sol cantar el seu fill. Mentre que una altre familiar, provinent d’una altre escola, es
queixa que no sap quines cançons canta la seva filla. Aquest és un dels exemples de la
importància que té tenir un cançoner de centre, desprès pots fer fotocòpies per a les famílies,
pots adaptar-lo i anar-ho augmentant. Desprès cada mestre l’adaptarà a les seves necessitats i
en crearà un de propi.
Perquè tots els infants puguin experimentar aquest cançoner, s’ha creat un exclusivament per
als nadons, elaborat amb paper de filtro perquè puguin explorar les textures, ja que en
aquestes edats aprenen tot a través de l’exploració sensorial.
Comparant amb les meves pràctiques:
El fet de tenir un cançoner al centre és molt important. En el centre on vaig fer les practiques
ja el tenien confeccionat i, fins i tot, també tenien el cançoner exclusiu pels nadons on es feia
amb una cartolina grossa, es feia un dibuix gran pintat amb colors i amb diferents teles i
textures perquè els infants poguessin experimentar.
Penso que el cançoner no només es fer-ho sinó anar-los actualitzant perquè cada dia aprenem
coses noves i quan ens mostren una cançó seria convenient adjuntar-lo al cançoner. Potser
perquè la tasca sigui més amena es podria encarregar una vegada per mes una professional a
actualitzar-lo, d’aquesta manera la tasca es divideix i no s’acumula tant.
14

15. EXPOSICIONS ITINERARI B
Les feines a realitzar són diferents segons l’itinerari. L’itinerari A va destinat a aquelles
persones que estan portant a terme, a hores d’ara, les seves pràctiques i, per tant, han de
crear un projecte de millora relacionat amb el centre de pràctiques on estan.
L’itinerari B, com ja ha realitzat les pràctiques i no pot dur a terme aquest projecte, perquè
seria realitzar un projecte sense un context específic. La nostra tasca ha estat fer una recerca
sobre fonamentació teòrica en relació als conceptes de plans de millora, canvi, bones
pràctiques, etc.
D’aquesta manera, a continuació no s’exposaran un llistat de projectes, sinó més teoria sobre
allò que entenem envers als conceptes ja esmentats.
Per fer-ho de manera més clara, en primer lloc, es definiran les conceptes i, desprès, es
realitzarà un mapa conceptual amb tots els ítems que són importants.
Desprès de veure un parell d’exposicions de l’itinerari B i la feina de recerca que he fet, puc dir
que els conceptes de pla de millora, canvi i bones pràctiques els podríem definir d’aquesta
manera:
Pla de millora: “és un projecte d’intervenció educativa de centre (integrat dins el projecte
educatiu) que pretén desenvolupar una competència o una dimensió a través de l’acció
coordinada del professorat. Ha d’incloure acords que suposin introduir canvis en les
programacions de les àrees així com actuacions globals que impliquin a cicles, etapes o a tot el
centre”. Podem dir que un pla de millora o un projecte de millora sorgeix de la necessitat del
centre per canviar algun aspecte en relació a l’estructura dels espais, metodologia utilitzada,
materials, etc. Per confeccionar-lo, s’han d’establir uns ítems i redactar-ho perquè quedi
constància de com ho fareu, de quina manera, com s’avaluarà etc. En els projectes de millora,
normalment estan implicats tots els membres de la comunitat educativa, no només els
mestres i els infants, sinó també les famílies.
Bones pràctiques: Segons “Glossari acadèmic i docent de la Universitat de Barcelona, 2008.
Normatives i documents” una bona practica docent són: ”Intervencions docents que faciliten el
desenvolupament d’activitats d’ensenyament - aprenentatge eficients i que esdevenen
referents exemplificadors per cercar-ne la transferència a altres contextos. Es tracta de
propostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els
resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada”.
15

16. Per tant puc dir que les bones pràctiques són metodologies que porta a terme la professional
amb els seus infants; ja sigui en relació a les rutines diàries, moments d’afecte i establiment
dels vincles, etc. Són pràctiques que sorgeixen de la necessitat de la mestre, però que no estan
redactades i programades amb anterioritat, sinó que es van elaborant i acabant de
confeccionar a mesura que passa el temps i que es van traient els resultats.
Respecte al concepte d’innovar, trobem aquestes definicions:
Innovació: fa referència a un procés intencional de canvi educatiu dut a terme per un docent o
un grup de docents.
Innovacions educatives: anomenem així el tipus de canvi que es desenvolupa en un context
concret a partir d’una intenció explícita de produir i consolidar una millora en la pràctica
educativa.
"BORRELL (1966), entén la innovació com un pont d'enllaç en el triangle del temps: qualsevol
innovació parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al
futur. S'entén com: un procés dinàmic i obert, de caràcter multi-dimensional i complex, inserit
en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social,
per a la qual cosa requereix estratègies de participació en la col·laboració".
Per tant, podem dir que perquè es porti a terme una bona practica o un projecte de millora,
hem d’innovar envers a la realitat de les aules. No podem millorar una cosa, si no la canviem i
la innovem, ja que sinó l’únic que estarem fent es reemplaçar una cosa per una altre.
Els tres conceptes anteriors definits, van lligats, no es poden donar un sense l’altre. Els plans
de millora i les bones pràctiques tenen moltes semblances:
Esta programat
Va en relació als interessos dels infants
Intenten millorar una realitat existent
Disposen d’objectius concrets
16

17. MAPA CONCEPTUAL DELS CONCEPTES TEÒRICS
PLA DE MILLORA BONES PRÀCTIQUES
OBJECTIU:
Millorar la realitat
existent
A través de…
Col·laboració Diàleg
Presa de decisions
Reflexionar
Recerca
Assaig - error
Observar
REESTRUCTURAR MILLORAR CANVIAR
Amb el resultat d’aconseguir…
Una INNOVACIÓ en el centre educatiu
Que permeti
Oferir als infants una educació
de qualitat i adaptada a les
seves necessitats.
17

18. BIBLIOGRAFIA
 Pla lector del CEIP Nicolau Calafat (Valldemossa)
https://sites.google.com/site/plalectorceipvalldemossa/que-es-una-cap
 Definició de bona pràctica educativa:
http://www.fmr.cat/oberc/documentacio/DOCUMENTACIO/Definici%C3%B3%20de%2
0BP%20al%20m%C3%B3n%20rural.pdf
 Pla de millora “Escola de Reus”:http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-
treball-pla-de-millora
18