1. LA GLOBALITZACIÓ

2. 1. La Globalització:
• El terme globalització
fa referència al procés
cap a una
interdependència i
integració més forta de
les economies
mundials.
• No es tracta d’un
fenomen nou, però
darrerament s’ha
accelerat.

3. 1. La Globalització:
• Aquesta mundialització
de l’activitat econòmica
ha donat com a resultat:
– un augment espectacular
del comerç i dels fluxos
d’operacions financeres.
– La internacionalització de
les empreses
(multinacionals)
– Un major increment de
tecnologies i de
coneixement.

4. 1. La Globalització:
• La globalització de l’economia té cinc trets
destacats:
– L’augment exponencial dels fluxos financers
internacionals. Les borses són els vertaders centres
econòmics de la globalització.
– La forta expansió del comerç internacional.
– La concentració empresarial.
– El sorgiment de grans empreses multinacionals.
– L’organització mundial de la producció amb un
procés de deslocalització

5. 1. La Globalització:
• Però la globalització és
més que una
transformació de
l’economia.
• Les societats, les
actuacions polítiques i la
cultura són també més
interdependents.
• Per exemple, les millores
en els mitjans de
comunicació han
propiciat una creixent
semblança dels estils de
vida, dels costums i de
les relacions socials.
Japonesos (Tokio)
Xinesos (Xangai)

6. Barcelona (La Rambla) Tokio (Shibuya)
Espanyola Japonesa

7. 1. La Globalització:
• Per tant, la
globalització es
tracta d’un procés
d’integració
econòmica,
sociocultural i
política que implica
una obertura cada
vegada més gran dels
països a la resta del
món.
Metre a Tokio
Superfície comercial a Tokio

8. Superfície comercial a Barcelona
Times Square (NY)
Superfície comercial a Tokio Tenda Manga

9. 2. Els factors de la globalització
• Des del final de la Segona Guerra Mundial
(1945) hi va haver una tendència a
l’augment de les relacions comercials
internacionals i del pes de les
multinacionals en l’economia.
• Però una sèrie de fenòmens han
itensificat el procés de mundialització.

10. 2. Els factors de la globalització

11. 3. Els efectes de la globalització
• Des del punt de vista socioeconòmic, la globalització
ha tingut efectes contradictoris.
• Efectes positius:
●
Hi ha hagut un augment de
la riquesa mundial.
●
Alguns països, com la Xina i l’Índia,
han iniciat un fort creixement i
desenvolupament econòmic, que ha
tret a milions de persones de la
pobresa.
●
S’han registrat avenços
socials importants,sobretot
en qüestions sanitàries i
educatives.
Shangai

12. 3. Els efectes de la globalització
• Efectes negatius: els beneficis no s’han
repartir equitativament.
• La globalització ha beneficiat sobretot els països desenvolupats
i parcialment a un grup de països en via de desenvolupament.
• Per exemple, a les darreres quatre dècades la renda dels vint
països més rics va créixer un 300%, mentre que la dels vint
països més pobres només un 26%.
• També han augmentat les desigualtats dins de cada país.
• La reducció de la capacitat dels estats per intervenir i controlar
l’economia. Cada vegada més decisions que afecten l’economia
d’un país es prenen fora de les seves fronteres.

14. The richest 2% of adults in the world own more than half of global
household wealth according to a study released today by the World
Institute for Development Economics Research of the United Nations
University (UNU-WIDER).
The most comprehensive
study of personal wealth
ever undertaken also
reports that the richest
1% of adults alone
owned 40% of global
assets in the year 2000,
and that the richest 10%
of adults accounted for
85% of the world total.
In contrast, the bottom
half of the world adult
population owned barely
1% of global wealth.

15. Wealth is heavily concentrated in North America, Europe, and high income
Asia-Pacific countries. People in these countries collectively hold almost
90% of total world wealth.
Although North
America has only
6% of the world
adult population,
it accounts for
34% of
household
wealth.

16. According to the study, almost all of the
world’s richest individuals live in North
America, Europe, and rich Asia-
Pacific countries. Each of these
groups of countries contribute about one
third of the members of the world’s
wealthiest 10%.
Japan and USA feature even more
strongly among the richest 1% of
individuals in the world, with 37%
residing in the USA and 27% in
Japan.

17. http://www.youtube.com/watch?v=7IHmUEKfkU4&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=PSspugwKiLI&feature=related
Desigualtat dins de cada país: Exemple als Estats
Units.
La reducció de la capacitat dels estats per intervenir i controlar
l’economia.
http://www.youtube.com/watch?v=YDR4Cc94jfo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=-Ek5kgE_Uuo
http://www.youtube.com/watch?v=AFPv5Q6T3ME&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=eQNsVb6XFEU&feature=related

18. 4. Les institucions de l’economia mundial
• Hi ha institucions i
organitzacions internacionals
les actuacions de les quals
condicionen el funcionament
de l’economia mundial, como
ara el Banc Mundial (BM), el
Fons Monetari Internacional
(FMI) i l’Organització
Mundial del Comerç (OMC) i
el G-20.
• El Banc Mundial i el FMI
formen part de l’Organització
de les Nacions Unides
(ONU). Per això, quasi tots el
països del món són membres
d’aquestes institucions.

19. 4. Les institucions de l’economia mundial
• El Banc Mundial té per
objectiu principal reduir la
pobresa.
• El FMI aconsella els governs
en qüestions financeres i pot
concedir préstecs als països
membres.
• Però no tots els països
tenen el mateix poder en les
decisions que prenen
aquestes institucions. Els
països més rics hi tenen més
representació i vots. Per això
poden imposar-hi el seus
interessos.
Consultar informació BM, FMI i OMC
pàg. 103

20. 4. Les institucions de l’economia mundial
• Molts d’estats pertanyen també a
l’OMC. Aquesta té per finalitat
establir regles del comerç
internacional, avançar en la
liberalització del comerç i resoldre
els desacords comercials que hi
hagi entre els membres.
• El G-20 és un fòrum de consulta i
cooperació de vint països o regions
econòmiques del món. Es reuneix
per debatre sobre la situació
econòmica mundial i decidir
accions conjuntes en casos de
crisis.

21. 4. Les institucions de l’economia mundial
• El G-20 està format pels:
– Països del G-8 (Alemanya,
Canadà, Regne Unit, EEUU,
França, Itàlia, Rússia i Japó)
– Onze estats de diverses
regions del món.
– La Unió Europea.
– Espanya i els Països
Baixos també acudeixen a
les reunions del G-20.

22. 5. Els grans centres de l’economia mundial
• Un dels grans problemes per
al bon funcionament de les
organitzacions anteriors és
que no tots els països del
món tenen el mateix pes
econòmic.
• Un conjunt de països controla
la major part de la producció
econòmica i dels intercanvis
mundials i, en conseqüència,
imposen les seves regles del
joc. Aquest països els
denominem potències
econòmiques.

23. 5. Els grans centres de l’economia mundial
• Diverses d’aquestes potències
ho són des de fan molt de
temps. Són les potències
tradicionals. EEUU, Japò i UE.
• Altres països estan
experimentant un espectacular
creixement. Són les potències
emergent com ara la Xina,
l’Índia, el Brasil i Rússia, que
reben l’apel·latiu de BRIC.
• Altres països són potències
regionals que representen un
percentatge important de
l’activitat econòmica de
determinades regions del
planeta.

24. 6. Un món desigual
• Com hem pogut veure els
països mostren diferent nivells
de desenvolupament. Els
factors que afecten aquest
desenvolupament poden ser
econòmics, socials,
culturals o tecnològiques.
• Els països més
econòmicament desenvolupats
(MEDCS) són aquells països
que tenen un estàndard de
vida alt i un PIB elevat.
• Els països menys
econòmicament desenvolupats
(LEDCS) tenen un estàndard
de vida baix i un PIB baix.

25. 6. Un món desigual: Introducció
• Avui en dia, les desigualtats
entre els països no tan sols no
han desaparegut si no que
s’han agreujat.
• Així, per exemple, Europa, els
EEUU i els països rics d’Àsia
que representen poc més del
25% de la població mundial
concentren el 90% de la
riquesa mundial.
• Mentre que Àfrica , Índia,
Llatinoamericà i altres països
asiàtics que representen més
del 50% de la població
mundial, no arriben al 10% de
la riquesa mundial.

26. 6. Un món desigual: Mesurant el
desenvolupament.
• Mesurar el desenvolupament consisteix en mesurar quan
desenvolupat està un país en comparació amb un altre, o respecte
al mateix país en el passat.
• El desenvolupament mesura quan avançat és un país econòmica,
social, cultural o tecnològicament.
• Hi ha dues maneres importants de mesurar el desenvolupament
d’un país:
– El desenvolupament econòmic: que mesura la riquesa d’un país
(PIB) i com es genera aquesta riquesa (per exemple l’agricultura es
considera menys avançat econòmicament que les finances).
– El desenvolupament humà: que mesura l’accés que té la població a
aquesta riquesa, a llocs de feina, a l’educació, a aliments, salut,
oci, seguretat, així com la llibertat política i cultural.

27. 6. Un món desigual: Mesurant el
desenvolupament.
• L’accés a béns materials i a
serveis, a la riquesa (PIB per
capita), als aliments, l’esperança
de vida, la taxa de alfabetització i
altres indicadors mesuren el
l’estàndard de vida d’un país.
• Mentre que l’accés a la salut, a
l’oci, a la cultura, o la llibertat
política mesuren la qualitat de
vida, donant informació sobre el
nivell de felicitat i benestar de la
població.
• L’Estàndard de vida i la qualitat
de vida d’una població ens dóna
el grau de desenvolupament
humà d’un país.

28. 6. Un món desigual: Mesurant el
desenvolupament.
• A causa de la varietat d’economies, cultures i pobles no hi ha una
única manera per a mesurar el nivell de desenvolupament d’un
país. El geògrafs fan servir una sèrie d’indicadors com ara:
• Sanitat: té la població accés a la sanitat? És gratuïta? De quin
tipus de sanitat es tracta? Bàsica o avançada?
• Indústria: quin tipus d’indústria domina? Els països menys
econòmicament desenvolupats es centren en les indústries
primàries, com ara l’agricultura, pesca, mineria, etc. Mentre que els
països desenvolupats es centren en el sector secundari
(manufactures,) i terciari (banca, informació, investigació).
• Educació: té la població accés a l’educació? És gratuïta? Quin
nivell d’educació hi ha (primària, secundària, superior...)?

29. 6. Un món desigual: Indicadors
econòmics.
• Per a conèixer el desenvolupament econòmic d’un país els
geògrafs fan servir indicadors econòmics com ara:
– PIB i PIB per càpita.
– PNB: que mesura el valor de tots els bens i serveis produïts pels ciutadans d’un
país incloent els beneficis obtinguts per les inversions a l’estranger.
– El creixement econòmic: augment dels valors anteriors.
– La Desigualtat social: és la diferència d’ingrés entre el sector de població més
ric i el més pobre d’un país.
– La inflació: que mesura l’augment en el preu dels béns i dels serveis en
comparació amb els salaris. Una inflació elevada pot ser indicador d’una falta de
control de l’economia per part del govern.
– Desocupació
– Estructura econòmica: reflecteix la divisió econòmica del país entre els tres
sectors: primari, secundari i terciari.
– Demografia: estudia el creixement de la població i la seva estructura. Compara
les taxes de natalitat amb les de mortalitat, l’esperança de vida, la relació camp-
ciutat, etc. Així molt LEDCS presenten una població més jove i que creix més
ràpidament que als MEDCS amb més gent vivint al camp que a la ciutat.

31. 6. Un món desigual: Indicadors de
desenvolupament humà.
• El desenvolupament d'un país
es dóna freqüentment d'una
manera desigual. Un país pot
tenir un PIB elevat (a cause de,
per exemple, l'explotació de
riques reserves de petroli)
mentre segments de la població
viuen en la pobresa i sense
accés a una educació bàsica, a
sanitat o a habitatges.
• Per això la importància dels
indicadors de desenvolupament
humà, els quals mesuren el
desenvolupament d'aquells
aspectes no econòmics d'un
país.
Escola a Guinea
Escola al Regne Unit

32. 6. Un món desigual: Indicadors de
desenvolupament humà.
• Els indicadors de desenvolupament humà inclouen:
• L’esperança de vida: l’edat mitjana que una persona viu en un determinat país. Per
exemple en el Regne Unit és 79 anys mentre que a Kenya és tan sol de48.
• Taxa de mortalitat infantil: calcula el nombre de bebès, per cada mil naixements,
que moren durant el primer any de vida. Són 5 al Regne Unit i 61 a Kenya.
• Pobresa: calcula el percentatge de població que viu per dessota del nivell de
pobresa, o amb molt pocs diners (per exemple, menys de 1$ al dia).
• Accés a serveis bàsics: estudia la disponibilitat de serveis bàsics per una vida
saludable com ara, aigua potable i condicions de salubritat.
• Accés a Sanitat: calcula per exemple el nombre de doctors que hi ha per nombre
de habitants.
• Riscos de malalties: calcula el percentatge de població amb malalties ara com
SIDA, malària i tuberculosis.
• Accés a Educació: calcula el nombre de persones que tenen accés a una educació
primària, secundària i superior.
• Taxa d’alfabetització: dóna el percentatge d’adults que poden llegir i escriure. Per
exemple, el 100% a Espanya, un 85% a Kenya i tan sols un 60% a l’Índia.
• Accés a Tecnologia: dóna estadístiques com el percentatge de persones que tenen
accés a un telèfon, a mòbils, televisió o Internet.

33. 6. Un món desigual: Indicadors de
desenvolupament humà.
• Els indicadors de desenvolupament humà inclouen:
• Accés a Tecnologia: dóna estadístiques com el percentatge de persones que tenen
accés a un telèfon, a mòbils, televisió o Internet.
• Igualtat de gènere: compara estadístiques com la taxa d’alfabetització i d’atur entre
homes i dones.
• Inversions prioritàries del govern: compara els pressupost en salut i educació amb
els de deute i exercit.

34. 6. Un món desigual: Estadístiques i
Correlacions.
• La comparació de les
estadístiques dels
diferents països ens
permet veure si hi ha
relacions o correlacions
en els factors que
contribueixen en el
desenvolupament.
• La gràfica del costat per
exemple, compara el
PIB per càpita amb la
taxa d’ alfabetització
revelant un patró.

35. 6. Un món desigual: Els índex de
desenvolupament.
El índex de desenvolupament mesura l’evolució d’un país d’acord amb uns
determinats indicadors. Així alguns països poden fer l’efecte d’estar
desenvolupats segons uns índex, però no segons un altres.
Country Development indicators
Vietnam and
Pakistan
Both countries have a similar per capita GDP.
However, life expectancy and literacy are
considerably higher in Vietnam than they are in
Pakistan.
Saudi Arabia and
Croatia
Saudi Arabia has a per capita GDP comparable
to that of Croatia. However, in Saudi Arabia there
is greater inequality between men and women
when considering access to education and political
power. So, although they are equal on an
economic development index - is less developed
on a human development index.

36. 6. Un món desigual: Factors que
influencien el desenvolupament.
• Els països en vies de desenvolupament han de fer front a moltes dificultats
mentre tracten de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans.
• Alguns factors que influeixen en la bretxa entre països desenvolupats
i països en vies de desenvolupament són:
• Factors polítics: com el tipus de règim que hi hagi al poder, les relacions amb altres
estats i els llaços colonials els quals influencien el comerç. Per exemple, l’actual
president de Zimbaue, Robert Mugabe, és un factor important en el baix
desenvolupament del seu país.
• El Medi ambient: la propensió a inundacions, sequeres i altres amenaces naturals
poden influir en el desenvolupament. Així les freqüents sequeres en la regió del
Sahel a l’Àfrica són un gran obstacle al seu desenvolupament.
• Les Activitats econòmiques: el nivell de desenvolupament dels sectors econòmics i
la disponibilitat de recursos naturals influeixen en el desenvolupament. El Regne Unit
és un dels països més desenvolupat perquè la seva agricultura i els seus recursos
naturals varen permetre la seva industrialització durant la Revolució Industrial.
• Deute: molts LEDCs tenen deutes amb els MEDCs, el que implica que molts tenen
que prioritzar el pagament d’aquestes deutes en comptes de invertir en R+D.

37. Alguns factors que influeixen en la bretxa entre països
desenvolupats i països en vies de desenvolupament són:
• El Comerç: el comerç és el intercanvi de béns i serveis entre països. El
béns comprats a un país són les importacions i els béns venuts a un altre
país les exportacions.
Una Balança Comercial Positiva significa que el valor de les exportacions
és major que el de les importacions. Una Balança Comercial Negativa
implica més importacions que exportacions.
El sistema de Comerç Mundial implica, ara per ara, l’exportació de
manufactures amb un valor elevat (com tecnologia, cotxos, etc.) i la
importació de productes primaris més barats (sucre, fusta, etc.) per part
dels MEDCs. En el cas dels LEDCs la situació és a l’inrevés, el que els
dóna una balança comercial negativa, i per tant poc recursos per poder
pagar les seves deutes i fugir de la pobresa.

38. 6. Un món desigual: Factors que
influencien el desenvolupament.
• Això és així perquè el preu dels
productes primaris són més
baixos i fluctuen més en el
mercat mundial que els
productes manufacturats, que
són més elevats i estables.
• A més, moltes de vegades els
MEDCs imposen aranzels i
quotes (límit al nombre de
importacions) als productes del
LEDCs en unes condicions que
no les beneficien.
• D’aquesta manera, les
condicions comercials tendeixen
a beneficiar sempre als MEDCs.

39. 6. Un món desigual: Comerç Just.
• El resultat del patró anterior és
que els treballadors del sector
primari als LEDCs surten perdent.
Reben salaris baixos i
freqüentment tenen un baix nivell
de qualitat de vida. No poden
permetre’s una educació per als
seus fills i es requereix que molts
nens treballin per ajudar en els
ingressos de la família.
• Una manera de trencar aquest
sistema és mitjançant el comerç
just, que implica que els
productors tinguin garantit un preu
just pel seu producte
independentment del mercat
mundial.

40. 6. Un món desigual: Comerç Just.
• Els productes de comerç just són
algunes vegades un poc més cars
però la seva compra implica una
millora en la qualitat de vida dels
seus productors i del seus fills.
• A més les cooperatives de comerç
just estableixen unes
determinades condicions que
garanteixen unes condicions de
vida dignes. Com ara:
– Rebuig de l’explotació infantil.
– Les cooperatives funcionen
democràticament.
– Igualtat entre homes i dones.
– Respecte dels drets humans.
– Respecte cap el medi ambient.
– S’informa als consumidors del lloc
d’origen dels productes.
– Etc.

41. FI