Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).

3 320 vues

Publié le

Característiques fonamentals de la Crisis de la Restauració.

Publié dans : Formation
  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

  • Soyez le premier à aimer ceci

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).

  1. 1. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) 4.La crisi dels sistema de Restauració (1898-1931). 4. La crisi del sistema. 4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX. 4.2. El reformisme dinàstic. 4.3. Les forces d'oposició. 4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Tema catalanisme polític. 4.5. La Setmana Tràgica (1909). Tema catalanisme polític. 4.6. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Tema catalanisme polític. 4.7. Descomposició del sistema (1917-1923). 4.7.1 Crisi política. 4.7.2.Problemes Socials. 4.7.3 Crisi del Marroc (1921). 4.8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). ALFONS XIII (1902-1931)
  2. 2. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) El desastre del 98 i la commoció política que va provocar va provocar que el sistema polític entrés en una nova etapa. Que s’inicia poc abans de l’arribada al tron d’Alfons XIII (majoria d’edat). Regnat d’Alfons XIII (1902-1931) 4. La crisi del sistema.
  3. 3. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) Es una etapa de reformisme, alhora que una nova generació de polítics i nous moviments socials irrompen a l’escena: el Republicanisme, l’obrerisme i el nacionalisme. Llibre de Valentí Almirall “Lo Catalanisme”. Quadre representatiu del Republicanisme. Fotografia realitzada a inicis del s.XX. Obrerisme. 4. La crisi del sistema.
  4. 4. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) Fou una etapa protagonitzada per les tensions socials i l’augment dels conflictes socials: Setmana tràgica (1909), crisis del 1917 i pistolerisme. Setmana Tràgica de Barcelona (1909) 4. La crisi del sistema.
  5. 5. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) El sistema fou incapaç d’ampliar la seva base social i de democratitzar el país. La fallida del sistema es va consumar amb el cop d’estat del General Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Alfons XII i Primo de Rivera.Directori Militar (1923). 4. La crisi del sistema.
  6. 6. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) Realització mapa conceptual. 4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX.
  7. 7. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) 4.2. El reformisme dinàstic.
  8. 8. 4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931) 4.3. Les forces d'oposició.
  9. 9. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). Segona part. 4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).
  10. 10. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). Incidents del Cu-Cut. El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta- llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. 4. 4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).
  11. 11. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu. Solidaritat Catalana (1906) Coalició de partits. Totes les forces catalanes. Des de carlins fins als republicans federals passant per la Lliga. No entren ni volen entrar-hi els partits dinàstics ni els partidaris de A. Lerroux. Programa del Tívoli. Pàgina 221. Llibre Vicens Vives.
  12. 12. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). El Rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions (llei que proposava posar sota jurisdicció militar totes les ofenses orals i escrites en contra l’exèrcit o contra la unitat d’Espanya) va ser l’origen de la creació de Solidaritat Catalana. Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu. Solidaritat Catalana (1906) Coalició de partits. Programa del Tívoli. El seu programa polític comú es va fer palès amb el “programa del Tívoli” que defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d’òrgans d’autogovern. Inconcret. Les eleccions del 1907 van ser un èxit brutal. Van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna a Catalunya. Triomf en les eleccions provincials per les diputacions i després a les generals de 1906.
  13. 13. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu. Solidaritat Catalana (1906) Les eleccions del 1907 van ser un èxit brutal. Van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna a Catalunya.
  14. 14. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Llei de Jurisdiccions Rebuig massiu. Solidaritat Catalana (1906) La crisi de Solidaritat. Tres casos de discòrdia. Divisió en el si dels partits arran de la reforma de l’administració local. La Lliga volia negociar amb Madrid com un primer pas cap a la descentralització i els republicans ho trobaven poc democràtic. Projecte de l’ajuntament de dotar a les escoles cooficialitat del català, la coeducació (noi/noia) i la neutralitat religiosa. La Setmana Tràgica de 1909.
  15. 15. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.5. La Setmana Tràgica. 4.4. La Setmana Tràgica (1909). Protectorat espanyol Nord. Alta conflictivitat a la zona rifenya. Conferència d'Algeciras (1906) El 18 de julioles va iniciarl’embarcamentde tropes al port de Barcelona.Protectorat francès. Augmentar el nombre de soldats espanyols a la zona del Rif. Crida d’una lleva important de reservistes. El dia 24 de juliol esclatala vaga en contra de la mobilització de soldats.
  16. 16. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. La Setmana Tràgica (1909). Es van incendiar més de 80 centres religiosos. La revolta va tenir un fort accent antimilitarista i anticlerical. Fotografia de Brangulí durant la Setmana Tràgica. Es va declarar l’Estat de Guerra i es van enviar més reforços per reprimir les protestes. 4.5. La Setmana Tràgica.
  17. 17. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. La Setmana Tràgica (1909). 4.5. La Setmana Tràgica.
  18. 18. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). 4.4. La Setmana Tràgica (1909). Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia com a càstig exemplar. Es van detenir 2500 obrers, 1700 van ser processats per tribunals militars. Hi van haver 59 sentències a cadena perpètua i 17 penes de mort, de les quals es van executar cinc obrers. Dies més tard va caure el govern conservador de Maura Els Lerrouxistes van anar perdent força després de la revolta La coalició Solidaritat Catalana va dissoldre’s definitivament La classe obrera va patir un cert desengany amb els partits republicans Arrelament de l’anarquisme 4.5. La Setmana Tràgica.
  19. 19. 8.1. Partit Republicà Català (1917) Va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya. Els dirigents més importants van ser Lluís Companys i Francesc Layret (assassinat per un pistoler a sou quan anava a defensar uns sindicalistes detinguts). Tema 2. El Catalanisme polític. 8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.
  20. 20. 8.2. Estat Català (1922). Els dirigents més destacats van ser Francesc Macià (militar i polític), Ventura Gassol (poeta i polític) i Daniel Cardona (polític).Organitzar la Conspiració de Prats de Molló (1926) en contra de la Dictadura de Primo de Rivera i elaborà una Constitució per Catalunya. De caràcter independentista. Fundador d’ERC de l’any 1931. Tema 2. El Catalanisme polític. 8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.
  21. 21. 8.3. La Lliga (1901). L’esclat de la guerra europea (1914), amb la prosperitat que suposà els primers anys per a la burgesia catalana, reforçà encara més la posició hegemònica de la Lliga dins la política catalana. Després del desastre d'Annual el 1921 Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances d'un nou govern. Això, però, provocà que el juny del 1922 se li escindís el sector més nacionalista, que formà Acció Catalana. Tema 2. El Catalanisme polític. 8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.
  22. 22. 8.4. Acció Catalana (1922) Es presenta com una alternativa més radical a la Lliga. Mantingué una postura semblant, no- separatista. Òrgan de premsa fou “La Publicitat”. Els dirigents més importants: Jaume Bofill (escriptor i poeta- Guerau de Liost), Rovira i Virgili (periodista i polític) i Lluís Nicolau d’Olwer (polític i escriptor). Tema 2. El Catalanisme polític. 8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.
  23. 23. 8.5. Unió Socialista de Catalunya (USC, 1923). És una escissió del PSOE. Estaven disconformes amb la política envers el Catalanisme. L’Òrgan de Premsa fou Justícia Social. Gabriel Alomar i Rafael Campalans (enginyer, professor i polític). L’any 1936 crearan el PSUC (partit socialista unificat de Catalunya). Tema 2. El Catalanisme polític. 8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.
  24. 24. 8.6. Partit Republicà Radical (1908) Va ser un partit polític espanyolista fundat per Lerroux el 1908.De bases ideològiques molt volàtils, els seus plantejaments van oscil·lar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar molt activament en els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) al republicanisme moderat i el conservadorisme i la col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional. Tema 2. El Catalanisme polític. 8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.
  25. 25. Francesc Layret (1880-1920). Tema 2. El Catalanisme polític.
  26. 26. Alejandro Lerroux (1864-1949) Tema 2. El Catalanisme polític.

×